LES
CIBNCIES
SOCIALS
A
LA
UNIVERSITAT
AUTONOMA DE BARCELONA
F ancesc Me cadé Ilu h
(Uni e si a Au boma de Ba celona)
es mol impo an ha e conegu
i
es udia la Uni e si a Au bnoma
de Ba celona ( e i ablemen Au bnoma), sobl e o en uns momen s en qui
I'au onomia o na a se una possibili a eal (no ha deixa mai de se una
exigi ncia de o s els es amen s uni e si a is) Els eballs desc ip ius i c í-
ics sob e aques a impo an e apa enca a na són su icien s. Conc e amen
ens in e essa des aca el pape de les Csncies Socials i p ecisan més les
assigna u es p ecu so es de la Sociologia.
Zs e iden que la si uació ac ual es h mol lluny de la de I'any
1933,
pe b el que é d'impo an l'expe iencia és, més que assigna u es conc e-
es, l'en ocamen que es dona a ds seus p og ames
i
la possibili a de
ges ió democ h ica dels plans d'es udis. La Sociologia a ui é un pape
onamen al en el p océs de can i accele a que iu la socie a del món
ac ual i conc e amen a 1'Es a espanyol. Es b a les mans dels in es igado s
el e -ne una cii ncia ealmen p og essis a.
Els
in en s de ena o can ia
el con ingu a la no a ci2ncia són, en conseqüi ncia, eacciona is. La Socio-
logia no é enca a a 1'Es a espanyol l'es ~uc u a necessh ia pe al seu
c eixemen ; o s els es udis es an cen ali ze~ s a Mad id. Es h pe eu e
la pos u a del Minis e i da an la demanda &una secció a la Uni e si a
Au bnoma
(2)
de Ba celona. (La Facull a d'Econdmiques, eunida en Jun a,
a ap o a el pla d'es udis de la no a secció
i
el
a en ia a Mad id.)
Bs e iden que aixb pe me ia desen olupa un nomb e su icien de ma-
i ies amb l'especiali zació i la i ulació co esponen s.
Pe al a pa són mol impo an s els passos que es donen
a
la Uni-
e si a pe aconsegui una Facul a de Ciencies humanes que Ibgicamen
ind ia un lloc impo an pe a la Sociologia. De l'in e i s de la gen , en
són p o a les nomb oses ca es ebudes al depa amen , i I'explosió amb
2xi de nomb osos cen es que, d'alguna mane a, expliquen p og ames de
Sociologia; semp e són ins i ucions p i ades, sense í ol econegu .
Si
la nos a socie a a anqa cap a la de noc hcia, cada dia necessi a h
més els sociblegs,
i
és impo an que aques s es iguin ben p epa a s. Si no
aconseguim in e i el p ocks, ens oba em (que les ma i ies que cada dia
Pape s:
Re is a
de
Sociologia
6
(1976)
<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
són més demanades pe la socie a se an, pa adoxalmen , les menys es u-
diades a la Uni e si a ,'
In odzicció
his b ica
És al comensa el segle
XIV
que a en es abli -se a Ca alunya els
p ime s ensenyamen s que pod ien anomena -se uni e si a is: 1'Es udi Ge-
ne al de Lleida, c ea pe un p i ilegi de Jaume
I1
el 1300, que comp enia
D e Canbnic i Ci il, Medicina, Filoso ia
i
A s.
Com a esul a d'una polí ica es ic i a, ins a da e s del segle
x
no
hi hagué a Ba celona al es ensenyamen s que els que es dona en als con-
en s; els anomena s Es udis Gene als, en cons an s modi icacions, isque-
en sense in e upci6 ins al comencamen
dd
segle
XVIII;
cap a mi jans
de segle els es udis uni e si a is conegue en una poca d'ex ao dinh ia
esplendo .
Pe duda pels ca alans la Gue a de Successió, la Real Jun a Supe io
de Jus icia
y
Gobie no, c eada pe subs i ui els al es o ganismes polí-
ics de Ca alunya, modi ich la si uació aslladan a Ce e a $s es udis de
Filoso ia, Chnons
i
Lleis,
i
deixan a Ba celona els de Medicina
i
els
de G amh ica, que dona en els jesu'i es. Aques a si uació p o isional es
p dongh uns quan s anys, du an els quals ou hmpliamen discu ida la
con enii ncia de c ea una sda Uni e si a a Ca alunya, que ajun és les
exis en s a Lleida, Ba celona, Vic, Gi ona i Ta agona. Desp és de mol es
c anades
i
o nades>>, a a és de negociacions labo iosíssimes, Pany 1837
a decidi -se el aslla de la Uni e si a de Ce e a a Ba celona. La Uni-
e si a ba celonina a dona els seus ui s.
El
1919 es a dona un g an pas enda an : el minis e senyo Chsa
Silió concedí pe dec e I'au onomia a o es les uni e si a s espanyoles;
pe b quan pe p ime a egada s'ana a a inicia l'assaig, un can i polí ic
o ns les coses a la si uació an e io ; malg a o , Ca alunya e a conscien
de la impo hncia del p oblema uni e si a i: en són p o a el p ime Con-
g és Uni e si a i Ca alh i la c eació dds Es udis Uni e si a is Ca alans
el 1906, i el Cong és Uni e si a i Ca alh del 1919.
1. La in o mació en qu& es basa aques a icle és p incipalmen 1'Anua i 1934-
1935, Uni e si a
de
Ba celona, i ambé explicacions di ec es
de
gen que
hi
a pa -
icipa .
lni e si a Au bnoma de Ba celona
La Uni e si a Azl bnoma de Ba celona
El 19 d'ab il de 1931 es éu ch ec de
la
di ecció de la Uni e si a de
Ba celona una Comissa ia que p epa i un p ojec e d'Es a u &Au onomia,
basa en l'elabo a en el Cong és de 1919. Més a d, i ja du an la dis-
cussió pa lamen h ia cons i ucional, es plan ejh ---en e les ei indicacions
d'au onomia cul u al de Ca alunya- la qües ió de la Uni e si a de Ba -
celona. En I'Es a u de Ca alunya (a . 75) cons a en ja les no mes pe
a l'es ablimen d'una Uni e si a Au bnoma a Ba celona. Iniciades les
ges ions pe execu a aques a icle 75, dona en com a esul a el dec e
del Go e n de la República de le . de juny de 1933: es c ea, doncs, la
Uni e si a Au bnoma de Ba celona, au ijno na espec e als dos Go e ns,
i egida pe un pa ona de ipus uni e si a i, de p oced ncia mix a i
compos pe onze memb es: el ec o de la Uni e si a com a ocal na ,
cinc ocals nomena s pel Go e n de la Rep~iíblica
i
cinc ocals nomena s
pe la Gene ali a . El Pa ona ha &es abli
i
eali za 1'Es a u d'Au ono-
mia
i
ha de ga an i la ecíp oca con i ncia de les llengües i cul u es
ca alana i cas ellana.
El 18 de juliol es cons i uí el Pa ona de la Uni e si a Au bnoma de
Ba celona, que nomenh p esiden al senyo Pc mpeu Fab a, ice-p esiden el
senyo Domenec Ba nés i sec e a i el senyo Joaquim Balcells. Es edac i
un p ojec e de 1'Es a u de
la
Uni e si a de Ba celona, que ou ap o a
d
7
i
el 13 de se emb e espec i amen p1-1~ Go e ns de la República
i de la Gene ali a de Ca alunya, El 19 de desemb e o en elegides les
p ime es au o i a s acad miques de la Uni e si a Au bnoma; ou nomena
ec o el senyo Pe e Bosch Gimpe a. En els Es a u s es c ea una Jun a
uni e si h ia o mada pel ec o , que en se 8
el
p esiden ,
i,
pe cada
Facul a , es p o esso s (nume a is
o
ag ega s), un ajudan i un alumne.
Cadascun elegi pel g up al qual pe anyi.
És;
asca de la Jun a es abli el
eglamen in e io de la Uni e si a , pe so me e'l a I'ap o ació del Pa o-
na , es abli els plans d'es udis, a p opos a de les Facul a s espec i es,
o mula el p essupos anual, e c..
.
Exis eixen, doncs, al cu s 1934-1935, cinc Facul a s: Filoso ia i Lle es
i Pedagogia; Ci ncies; D e i Ci ncies Econljmiques i Socials; Medicina;
Fa mLia. Cada Facul a pa icipa a la Jun a, de la qual és p esiden el
ec o , Bosch Gimpe a,
i
sec e a i A. del Cas illo, amb qua e ocals p o-
esso s i un ocal alumne.
c pape s),:
Re is a
de
Sociologia
Les ci ncies socials a la Uni e si a Au 6noma
Ens in e essa especialmen es udia el cas de la Facul a anomenada de
D e i Ciencies Econbmiques i Socials. Cal ecalca , doncs, les se es
uncions:
1.
La Facul a de D e i Ciencies Econbmiques i Socials é pe ina-
li a :
a)
la o mació &una cul u a ju ídica onamen al;
b)
la p epa ació
uni e si i ia pe a les p o essions del D e ;
c)
la in es igació cien í ica i la
o mació de u u s in es igado s;
d)
la di usió ex auni e si i ia de la cul u-
a en els aspec es elaciona s amb la Facul a .
2.
La Facul a p epa a i pe ob eni els í ols de Llicencia
i
Doc o
en D e . La dis ibució no mal dels es udis se & la següen : un p ime
pe íode, dedica a ma e ies bisiques exposades p e e en men en cu sos
gene als
i
sis emi ics de ca hc e elemen al, en els quals l'alumne adqui i h
una isió de conjun del sis ema de cada una de les disciplines i eb i una
in o mació bibliog i ica su icien . Un segon pe íode dedica p e e en men
a cu sos especials de ca hc e onamen al i a cu sos monog h ics.
Les ma e ies del p ime pe íode se an: In oducció a la Ciencia de1
D e ; Ins i ucions de D e Rom;; Elemen s d'His b ia del D e ; Ins i u-
cions de D e Ci il, dos cu sos; Ins i ucions de D e Públic (Polí ic
i
Adminis a iu), dos cu sos; Ins i ucions de D e Penal; Ins i ucions de
D e P ocessal; Economia Polí ica.
En
el
segon pe íode, sense abandona la uni a bhsica en la o mació
ju idica dels es udian s, es ac a h de ma ca -hi un ce g au d'especia-
li zació, segons llu s p e e encies. Les ma e ies d'aques pe íode cons i-
ui an els següen s g ups: D e P i a , D e Públic, D e Penal, Cikncies
Econbmiques.
Cada g up, doncs, ind i les se es disciplines o assigna u es p hpies
més dos cu sos a elegi en e els que o gani zi cada any la Uni e si a ,
sense dis inció. L'elecció de l'alumne hau i d'ésse ap o ada pe la Fa-
cul a . Ens in e essa especialmen el cas del g up de Ciencies Econbmi-
ques: Economia Td ica, Economia Aplicada, His b ia de les doc ines
econbmiques, Ciencia i Legislació Finance es, Es adís ica, Polí ica Social,
Legislació del T eball, D e Me can il, D e In e nacional Públic i P i a ,
D e Canbnic, Filoso ia del D e .
La Uni e si a publich un pla model:
lJni e si a Au bnoma de Ba celona
P i ipze pe iode:
I
I1
In oducció a la Ciencia dd D e His b ia del D e
D e Rcmh D e Ci il (11)
D e Ci il (I) D e Adminis a iu
D e Polí ic D e Penal
Economia D e P ocessal
Segon pe íode:
Cada g up es a a desg ana en les di e ses assigna u es; obse em con-
c e amen el g up de Cihcies Econbmiques:
I
I1
Economia Teb ica Eccmomia Aplicada
His h ia de les Ciencies Econ6miques Es :adís ica
*
Ciencia i Legislació Finance es Polí ica Social
*
D e Me can il 'Legislació del T eball
*
D e Canbnic D e In e nacional Públic i P i a
Filoso ia del D e
A
cada un dels g ups del segon pe íode els alumnes hau an de cu sa ,
a més de les ma 2 ies abans consignades, dos cu sos més, a elegi en e
els que o gani za cada any la Uni e si a , sense dis inció. Les ma e ies
assenyalades amb un as e isc igu en a o s els al es g ups (mínim de
ma e ies co esponen s a les assigna u es del pla d'es udis de YEs a ).
Es udi conc e del cu s
19.34-1
935
Se ia in e essan en a més en aques pla d'es udis model, obse an
els p o esso s i p og ames que hi ha ia du an el cu s 34-35, en cons a
només aquelles assigna u es que enen més elació amb el que a ui són
espec i amen 1'Economia i la Sociologia.
P ime pe íode:
-
Economia Podi ica
-
P o esso Jaume Alga a
(90
llicons).

<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
Segon pe iode:
-
Teo ia de ?Es a
i
D e Cons i ucional.
-
Ins i ucions socials
i
poli iques de Ca alu~zya a ?Eda Mi jana
-
P o-
esso Jaume Ma. Mas Puiga nau, enca ega de cu s (60 llicons).
P og ama: Fo mació e i o ial de Ca alunya: Reconques a i coloni -
zació. Regim senyo ial i ag a i. Classes socials. Regim de eball. O igen i
desen olupamen del eudalisme: causes de la se a decadencia.
-
Economia eb ica
-
P o esso Manuel Ra en ós (30 Uicons).
P og ama: Nocions onamen als i el p oblema de les lleis en Economia.
Els elemen s na u als de la p oducció; Fac o s de la p oducció; Emp esa.
Economia de la ci culació.dis ibuci6; Elemen s de la ci culació; Me ca ;
Dine ; El C &di . La dinhmica de la ci culació; Conjun u a i doc ina de la
c isi; His b ia de la c isi, especialmen de la de 1929-33; La dis ibució;
El sala i; La enda de la e a; L'in e 2s; L'es al i; Bene ici; El consum;
La pe dua
i
l'assegu anca.
-
Economia Di igida.
-
Es adís ica
-
P o esso Josep
A.
Vandellbs, enca ega de cu s (60 lli-
cons).
P og ama: Me odologia es adís ica. Chlcul de p obabili a s. Aplicació
de 1'Es adis ica a les Ciencies econhmiques
i
socials.
-
His b ia de les doc ines econbmiques
-
P o esso Manuel Sánchez
Sa o, enca ega de cu s (60 llicons).
P og ama: P oblemes onamen als de YEconomia a a és de la His-
b ia de les idees econbmiques. Resum de les p incipals endhcies en la
His b ia de l'Economia. El p oblema del alo ; el p oblema del p eu;
el
p oblema de la dis ibució de la enda; el p oblema del dine ; el p oblema
del co ne s ex e io i del can i; el p oblema de la c isi i de la conjun u a.
-
CiPncia
i
Legislació Finance es
-
P o esso Jaume Bega a (60 lligons).
-
Polí ica Mone i ia
i
Banci ia
-
P o esso Josep
M.
Tallada. Enca -
ega de cu s (30 lligons).
P og ama: O igen
i
na u alesa del dine . L'o i l'a gen com
a
me alls
mone a is. Fo mació dels sis emes mone a is dels Es a s mode ns. El pa ó
o clhssic. El enomen dels can is. Els Bancs d'in e sió. El pape moneda.
La in acció iducih ia. Les e o mes mone i ies de la pos gue a. No es
modali a s en el uncionamen del pa ó o . Expe ihcies de moneda di-
igida.
-
Finances Pu'bliques
-
P o esso Miquel Vidal
i
Gua diola, enca ega
de cu s (20 llisons, 20n. i 3e . imes es).
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
-
Poli ica Social
-
P o esso An oni Moles Caube , enca ega de cu s
(40
Ili~ons).
P og ama: Concep e analí ic de la polí ica Social: els seus p eceden s
no ma ius i doc inals. Con ingu , ex ensió i bases de la Polí ica Social.
Supe es uc u a dels mo imen s socials: les ins i ucions. Mo ologia legis-
la i a. Me odologia. Du kheim
i
Le Play. La enomenoscbpia de Simiand.
P oblemes de la Polí ica Social. Lleis de coloni zació in e io
i
e o ma
ag h ia.
NOTA. Di e ses sessions d'aques cu s es dedica an
a
eballs p hc ics.
Es an o gani za ambé uns semina is d'es udis polí ics, di igi s pel
p o esso Josep Xi au i uns cu sos monog h ics en e els quals al la pena
de ema ca ds següen s:
-
c His b ia de les idees polí iques)>:
1) Les ans o macions de la democ icia a enesa. P odesso
P.
Bosch
Gimpe a. 2) L'indi idu i l'Es a en la cons i ució polí ica omana. P o es-
so Joaquim Balcells. 3) Les < Co s)> i la < Dipu aciÓ>> de Ca alunya. P o-
esso An oni de la To e.
4)
La polí ica eu opea del Renaixemen . P o es-
so Josep Cene o.
5)
His b ia polí ica i econ6mica de la pos gue a. P o-
esso Manuel Ra en ós.
6)
Les idees onamc:n als de la Polí ica Mode na.
P o esso Josep Xi au.
7)
Paneu opeisme. P o esso Josep M. T ias de Bes.
-
Cu sos especials:
1.
La c isi ac ual i les ans o macions8 econbmiques del món. P o-
esso Josep M. Tallada.
P og ama: E olució del capi alisme. Pe dua de l'au oma isme en el
uncionamen de les ins i ucions econbmiques. C isi de conjun u a; c isi
d'es uc u a. El mo imen de concen ació indus ial. La acionali zació.
El e sindical. Les ans o macions del pa ó o . El con ol mone a i.
La moneda di igida. El p edomini de la Banca p i ada.
El
nacionalisme
econbmic. Les no es o ien acions de la polí ica come cial. El e us. El pla
quinquennal. L'in en empí ic de ans o mació econbmica dels EE.UU.
Els kgims co po a ius. El neosocialisme.
2. Mo ologia del capi alisme. P o esso An oni Moles Caube .
P og ama: Fenbmens que de i en del capi alisme en les se es di e ses
ases. C isis del seu desen olupamen i assaigs de supe ació.
3.
La di ecció polí ica de l'economia mode na. P o esso Manuel Sán-
chez Sa o.
P og ama: P oblemes econbmics de 1'Es a o ali a i. In e encionisme
de I'Es a . Au onomia econhmica i nacionalisme.
*Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
Du an
d
cu s
1934-35
s'o gani za en ambé nomb oses con e hncie!,
que complemen a en els es udis. Fo en con e encian s: Lluís Nicolau D'01-
we , Gab iel Aloma , Sal ado de Mada iaga, Joan Es el ich, Manuel Se a
i Mo e ,
A.
Ro i a
i
Vi gili,
M.
Vidal i Gua diola, Joaquim Xi au, e c.