Les Ciéncies Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona

LES CIBNCIES SOCIALS A LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA F ancesc Me cadé Ilu h (Uni e si a Au boma de Ba celona) es mol impo an ha e conegu i es udia la Uni e si a Au bnoma de Ba celona ( e i ablemen Au bnoma), sobl e o en uns momen s en qui I'au onomia o na a se una possibili a eal (no ha deixa mai de se una exigi ncia de o s els es amen s uni e si a is) Els eballs desc ip ius i c í- ics sob e aques a impo an e apa enca a na són su icien s. Conc e amen ens in e essa des aca el pape de les Csncies Socials i p ecisan més les assigna u es p ecu so es de la Sociologia. Zs e iden que la si uació ac ual es h mol lluny de la de I'any 1933, pe b el que é d'impo an l'expe iencia és, més que assigna u es conc e- es, l'en ocamen que es dona a ds seus p og ames i la possibili a de ges ió democ h ica dels plans d'es udis. La Sociologia a ui é un pape onamen al en el p océs de can i accele a que iu la socie a del món ac ual i conc e amen a 1'Es a espanyol. Es b a les mans dels in es igado s el e -ne una cii ncia ealmen p og essis a. Els in en s de ena o can ia el con ingu a la no a ci2ncia són, en conseqüi ncia, eacciona is. La Socio- logia no é enca a a 1'Es a espanyol l'es ~uc u a necessh ia pe al seu c eixemen ; o s els es udis es an cen ali ze~ s a Mad id. Es h pe eu e la pos u a del Minis e i da an la demanda &una secció a la Uni e si a Au bnoma (2) de Ba celona. (La Facull a d'Econdmiques, eunida en Jun a, a ap o a el pla d'es udis de la no a secció i el a en ia a Mad id.) Bs e iden que aixb pe me ia desen olupa un nomb e su icien de ma- i ies amb l'especiali zació i la i ulació co esponen s. Pe al a pa són mol impo an s els passos que es donen a la Uni- e si a pe aconsegui una Facul a de Ciencies humanes que Ibgicamen ind ia un lloc impo an pe a la Sociologia. De l'in e i s de la gen , en són p o a les nomb oses ca es ebudes al depa amen , i I'explosió amb 2xi de nomb osos cen es que, d'alguna mane a, expliquen p og ames de Sociologia; semp e són ins i ucions p i ades, sense í ol econegu . Si la nos a socie a a anqa cap a la de noc hcia, cada dia necessi a h més els sociblegs, i és impo an que aques s es iguin ben p epa a s. Si no aconseguim in e i el p ocks, ens oba em (que les ma i ies que cada dia Pape s: Re is a de Sociologia 6 (1976) <(Pape s>>: Re is a de Sociologia són més demanades pe la socie a se an, pa adoxalmen , les menys es u- diades a la Uni e si a ,' In odzicció his b ica És al comensa el segle XIV que a en es abli -se a Ca alunya els p ime s ensenyamen s que pod ien anomena -se uni e si a is: 1'Es udi Ge- ne al de Lleida, c ea pe un p i ilegi de Jaume I1 el 1300, que comp enia D e Canbnic i Ci il, Medicina, Filoso ia i A s. Com a esul a d'una polí ica es ic i a, ins a da e s del segle x no hi hagué a Ba celona al es ensenyamen s que els que es dona en als con- en s; els anomena s Es udis Gene als, en cons an s modi icacions, isque- en sense in e upci6 ins al comencamen dd segle XVIII; cap a mi jans de segle els es udis uni e si a is conegue en una poca d'ex ao dinh ia esplendo . Pe duda pels ca alans la Gue a de Successió, la Real Jun a Supe io de Jus icia y Gobie no, c eada pe subs i ui els al es o ganismes polí- ics de Ca alunya, modi ich la si uació aslladan a Ce e a $s es udis de Filoso ia, Chnons i Lleis, i deixan a Ba celona els de Medicina i els de G amh ica, que dona en els jesu'i es. Aques a si uació p o isional es p dongh uns quan s anys, du an els quals ou hmpliamen discu ida la con enii ncia de c ea una sda Uni e si a a Ca alunya, que ajun és les exis en s a Lleida, Ba celona, Vic, Gi ona i Ta agona. Desp és de mol es c anades i o nades>>, a a és de negociacions labo iosíssimes, Pany 1837 a decidi -se el aslla de la Uni e si a de Ce e a a Ba celona. La Uni- e si a ba celonina a dona els seus ui s. El 1919 es a dona un g an pas enda an : el minis e senyo Chsa Silió concedí pe dec e I'au onomia a o es les uni e si a s espanyoles; pe b quan pe p ime a egada s'ana a a inicia l'assaig, un can i polí ic o ns les coses a la si uació an e io ; malg a o , Ca alunya e a conscien de la impo hncia del p oblema uni e si a i: en són p o a el p ime Con- g és Uni e si a i Ca alh i la c eació dds Es udis Uni e si a is Ca alans el 1906, i el Cong és Uni e si a i Ca alh del 1919. 1. La in o mació en qu& es basa aques a icle és p incipalmen 1'Anua i 1934- 1935, Uni e si a de Ba celona, i ambé explicacions di ec es de gen que hi a pa - icipa . lni e si a Au bnoma de Ba celona La Uni e si a Azl bnoma de Ba celona El 19 d'ab il de 1931 es éu ch ec de la di ecció de la Uni e si a de Ba celona una Comissa ia que p epa i un p ojec e d'Es a u &Au onomia, basa en l'elabo a en el Cong és de 1919. Més a d, i ja du an la dis- cussió pa lamen h ia cons i ucional, es plan ejh ---en e les ei indicacions d'au onomia cul u al de Ca alunya- la qües ió de la Uni e si a de Ba - celona. En I'Es a u de Ca alunya (a . 75) cons a en ja les no mes pe a l'es ablimen d'una Uni e si a Au bnoma a Ba celona. Iniciades les ges ions pe execu a aques a icle 75, dona en com a esul a el dec e del Go e n de la República de le . de juny de 1933: es c ea, doncs, la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, au ijno na espec e als dos Go e ns, i egida pe un pa ona de ipus uni e si a i, de p oced ncia mix a i compos pe onze memb es: el ec o de la Uni e si a com a ocal na , cinc ocals nomena s pel Go e n de la Rep~iíblica i cinc ocals nomena s pe la Gene ali a . El Pa ona ha &es abli i eali za 1'Es a u d'Au ono- mia i ha de ga an i la ecíp oca con i ncia de les llengües i cul u es ca alana i cas ellana. El 18 de juliol es cons i uí el Pa ona de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, que nomenh p esiden al senyo Pc mpeu Fab a, ice-p esiden el senyo Domenec Ba nés i sec e a i el senyo Joaquim Balcells. Es edac i un p ojec e de 1'Es a u de la Uni e si a de Ba celona, que ou ap o a d 7 i el 13 de se emb e espec i amen p1-1~ Go e ns de la República i de la Gene ali a de Ca alunya, El 19 de desemb e o en elegides les p ime es au o i a s acad miques de la Uni e si a Au bnoma; ou nomena ec o el senyo Pe e Bosch Gimpe a. En els Es a u s es c ea una Jun a uni e si h ia o mada pel ec o , que en se 8 el p esiden , i, pe cada Facul a , es p o esso s (nume a is o ag ega s), un ajudan i un alumne. Cadascun elegi pel g up al qual pe anyi. És; asca de la Jun a es abli el eglamen in e io de la Uni e si a , pe so me e'l a I'ap o ació del Pa o- na , es abli els plans d'es udis, a p opos a de les Facul a s espec i es, o mula el p essupos anual, e c.. . Exis eixen, doncs, al cu s 1934-1935, cinc Facul a s: Filoso ia i Lle es i Pedagogia; Ci ncies; D e i Ci ncies Econljmiques i Socials; Medicina; Fa mLia. Cada Facul a pa icipa a la Jun a, de la qual és p esiden el ec o , Bosch Gimpe a, i sec e a i A. del Cas illo, amb qua e ocals p o- esso s i un ocal alumne. c pape s),: Re is a de Sociologia Les ci ncies socials a la Uni e si a Au 6noma Ens in e essa especialmen es udia el cas de la Facul a anomenada de D e i Ciencies Econbmiques i Socials. Cal ecalca , doncs, les se es uncions: 1. La Facul a de D e i Ciencies Econbmiques i Socials é pe ina- li a : a) la o mació &una cul u a ju ídica onamen al; b) la p epa ació uni e si i ia pe a les p o essions del D e ; c) la in es igació cien í ica i la o mació de u u s in es igado s; d) la di usió ex auni e si i ia de la cul u- a en els aspec es elaciona s amb la Facul a . 2. La Facul a p epa a i pe ob eni els í ols de Llicencia i Doc o en D e . La dis ibució no mal dels es udis se & la següen : un p ime pe íode, dedica a ma e ies bisiques exposades p e e en men en cu sos gene als i sis emi ics de ca hc e elemen al, en els quals l'alumne adqui i h una isió de conjun del sis ema de cada una de les disciplines i eb i una in o mació bibliog i ica su icien . Un segon pe íode dedica p e e en men a cu sos especials de ca hc e onamen al i a cu sos monog h ics. Les ma e ies del p ime pe íode se an: In oducció a la Ciencia de1 D e ; Ins i ucions de D e Rom;; Elemen s d'His b ia del D e ; Ins i u- cions de D e Ci il, dos cu sos; Ins i ucions de D e Públic (Polí ic i Adminis a iu), dos cu sos; Ins i ucions de D e Penal; Ins i ucions de D e P ocessal; Economia Polí ica. En el segon pe íode, sense abandona la uni a bhsica en la o mació ju idica dels es udian s, es ac a h de ma ca -hi un ce g au d'especia- li zació, segons llu s p e e encies. Les ma e ies d'aques pe íode cons i- ui an els següen s g ups: D e P i a , D e Públic, D e Penal, Cikncies Econbmiques. Cada g up, doncs, ind i les se es disciplines o assigna u es p hpies més dos cu sos a elegi en e els que o gani zi cada any la Uni e si a , sense dis inció. L'elecció de l'alumne hau i d'ésse ap o ada pe la Fa- cul a . Ens in e essa especialmen el cas del g up de Ciencies Econbmi- ques: Economia Td ica, Economia Aplicada, His b ia de les doc ines econbmiques, Ciencia i Legislació Finance es, Es adís ica, Polí ica Social, Legislació del T eball, D e Me can il, D e In e nacional Públic i P i a , D e Canbnic, Filoso ia del D e . La Uni e si a publich un pla model: lJni e si a Au bnoma de Ba celona P i ipze pe iode: I I1 In oducció a la Ciencia dd D e His b ia del D e D e Rcmh D e Ci il (11) D e Ci il (I) D e Adminis a iu D e Polí ic D e Penal Economia D e P ocessal Segon pe íode: Cada g up es a a desg ana en les di e ses assigna u es; obse em con- c e amen el g up de Cihcies Econbmiques: I I1 Economia Teb ica Eccmomia Aplicada His h ia de les Ciencies Econ6miques Es :adís ica * Ciencia i Legislació Finance es Polí ica Social * D e Me can il 'Legislació del T eball * D e Canbnic D e In e nacional Públic i P i a Filoso ia del D e A cada un dels g ups del segon pe íode els alumnes hau an de cu sa , a més de les ma 2 ies abans consignades, dos cu sos més, a elegi en e els que o gani za cada any la Uni e si a , sense dis inció. Les ma e ies assenyalades amb un as e isc igu en a o s els al es g ups (mínim de ma e ies co esponen s a les assigna u es del pla d'es udis de YEs a ). Es udi conc e del cu s 19.34-1 935 Se ia in e essan en a més en aques pla d'es udis model, obse an els p o esso s i p og ames que hi ha ia du an el cu s 34-35, en cons a només aquelles assigna u es que enen més elació amb el que a ui són espec i amen 1'Economia i la Sociologia. P ime pe íode: - Economia Podi ica - P o esso Jaume Alga a (90 llicons). <<Pape s)>: Re is a de Sociologia Segon pe iode: - Teo ia de ?Es a i D e Cons i ucional. - Ins i ucions socials i poli iques de Ca alu~zya a ?Eda Mi jana - P o- esso Jaume Ma. Mas Puiga nau, enca ega de cu s (60 llicons). P og ama: Fo mació e i o ial de Ca alunya: Reconques a i coloni - zació. Regim senyo ial i ag a i. Classes socials. Regim de eball. O igen i desen olupamen del eudalisme: causes de la se a decadencia. - Economia eb ica - P o esso Manuel Ra en ós (30 Uicons). P og ama: Nocions onamen als i el p oblema de les lleis en Economia. Els elemen s na u als de la p oducció; Fac o s de la p oducció; Emp esa. Economia de la ci culació.dis ibuci6; Elemen s de la ci culació; Me ca ; Dine ; El C &di . La dinhmica de la ci culació; Conjun u a i doc ina de la c isi; His b ia de la c isi, especialmen de la de 1929-33; La dis ibució; El sala i; La enda de la e a; L'in e 2s; L'es al i; Bene ici; El consum; La pe dua i l'assegu anca. - Economia Di igida. - Es adís ica - P o esso Josep A. Vandellbs, enca ega de cu s (60 lli- cons). P og ama: Me odologia es adís ica. Chlcul de p obabili a s. Aplicació de 1'Es adis ica a les Ciencies econhmiques i socials. - His b ia de les doc ines econbmiques - P o esso Manuel Sánchez Sa o, enca ega de cu s (60 llicons). P og ama: P oblemes onamen als de YEconomia a a és de la His- b ia de les idees econbmiques. Resum de les p incipals endhcies en la His b ia de l'Economia. El p oblema del alo ; el p oblema del p eu; el p oblema de la dis ibució de la enda; el p oblema del dine ; el p oblema del co ne s ex e io i del can i; el p oblema de la c isi i de la conjun u a. - CiPncia i Legislació Finance es - P o esso Jaume Bega a (60 lligons). - Polí ica Mone i ia i Banci ia - P o esso Josep M. Tallada. Enca - ega de cu s (30 lligons). P og ama: O igen i na u alesa del dine . L'o i l'a gen com a me alls mone a is. Fo mació dels sis emes mone a is dels Es a s mode ns. El pa ó o clhssic. El enomen dels can is. Els Bancs d'in e sió. El pape moneda. La in acció iducih ia. Les e o mes mone i ies de la pos gue a. No es modali a s en el uncionamen del pa ó o . Expe ihcies de moneda di- igida. - Finances Pu'bliques - P o esso Miquel Vidal i Gua diola, enca ega de cu s (20 llisons, 20n. i 3e . imes es). Uni e si a Au bnoma de Ba celona - Poli ica Social - P o esso An oni Moles Caube , enca ega de cu s (40 Ili~ons). P og ama: Concep e analí ic de la polí ica Social: els seus p eceden s no ma ius i doc inals. Con ingu , ex ensió i bases de la Polí ica Social. Supe es uc u a dels mo imen s socials: les ins i ucions. Mo ologia legis- la i a. Me odologia. Du kheim i Le Play. La enomenoscbpia de Simiand. P oblemes de la Polí ica Social. Lleis de coloni zació in e io i e o ma ag h ia. NOTA. Di e ses sessions d'aques cu s es dedica an a eballs p hc ics. Es an o gani za ambé uns semina is d'es udis polí ics, di igi s pel p o esso Josep Xi au i uns cu sos monog h ics en e els quals al la pena de ema ca ds següen s: - c His b ia de les idees polí iques)>: 1) Les ans o macions de la democ icia a enesa. P odesso P. Bosch Gimpe a. 2) L'indi idu i l'Es a en la cons i ució polí ica omana. P o es- so Joaquim Balcells. 3) Les < Co s)> i la < Dipu aciÓ>> de Ca alunya. P o- esso An oni de la To e. 4) La polí ica eu opea del Renaixemen . P o es- so Josep Cene o. 5) His b ia polí ica i econ6mica de la pos gue a. P o- esso Manuel Ra en ós. 6) Les idees onamc:n als de la Polí ica Mode na. P o esso Josep Xi au. 7) Paneu opeisme. P o esso Josep M. T ias de Bes. - Cu sos especials: 1. La c isi ac ual i les ans o macions8 econbmiques del món. P o- esso Josep M. Tallada. P og ama: E olució del capi alisme. Pe dua de l'au oma isme en el uncionamen de les ins i ucions econbmiques. C isi de conjun u a; c isi d'es uc u a. El mo imen de concen ació indus ial. La acionali zació. El e sindical. Les ans o macions del pa ó o . El con ol mone a i. La moneda di igida. El p edomini de la Banca p i ada. El nacionalisme econbmic. Les no es o ien acions de la polí ica come cial. El e us. El pla quinquennal. L'in en empí ic de ans o mació econbmica dels EE.UU. Els kgims co po a ius. El neosocialisme. 2. Mo ologia del capi alisme. P o esso An oni Moles Caube . P og ama: Fenbmens que de i en del capi alisme en les se es di e ses ases. C isis del seu desen olupamen i assaigs de supe ació. 3. La di ecció polí ica de l'economia mode na. P o esso Manuel Sán- chez Sa o. P og ama: P oblemes econbmics de 1'Es a o ali a i. In e encionisme de I'Es a . Au onomia econhmica i nacionalisme. *Pape s,: Re is a de Sociologia Du an d cu s 1934-35 s'o gani za en ambé nomb oses con e hncie!, que complemen a en els es udis. Fo en con e encian s: Lluís Nicolau D'01- we , Gab iel Aloma , Sal ado de Mada iaga, Joan Es el ich, Manuel Se a i Mo e , A. Ro i a i Vi gili, M. Vidal i Gua diola, Joaquim Xi au, e c.