MANUSCRITS.
no
8.
Ene o
1990.
pPigs.
285-323
Els A xius
de
P o ocols,
on pe a la His o ia Mode na
Lau ed
Paga olas
i
Saba é
1
In oducció
Abans d'endinsa -nos en l'anhlisi conc e a de les di e ses possibili a s
d'in es igació que o e eixen les iques i abundoses se ies documen als dels
a xius de p o ocols, c ec que 6s imp escindible el e unes ano acions
in oduc b ies a es ni ells.
El p ime , ins i ucional, sob e la signi icació del no a ia ca alh, el seu o
a elamen al país, i la anscendencia his b ica de la ingen documen ació
que ha gene a en el decu s de gai ebé ui segles d'exis encia.
El segon, a xi ís ic, sob e el sis ema d'a xius de p o ocols del pais, pe
al que, en
un
momen dona , en inicia una de e minada ece ca o
in es igació his o ica, sapiguem a quin cen e documen al hem d'ad eqa -
nos.
El e ce , diplomh ic, sob e les di e ses edaccions de l'esc ip u a i les
di e en s se ies dels llib es no a ials ca alans, pe que sapiguem demana a
l'a xi e el p o ocol que ealmen ens in e esa i no busquem, pe exemple,#
in en a is als manuals comuns, quan el no a i disposa de llib es especial.
Pel que pe oca
al
p ime , de e , es oba mol a elada en la nos a
llengua l'exp essió secula «ma a cal no an». Ben mi a , o s hem passa ja
o passa em, en el decu s de la nos a ida, pe una no ana.
1
aques a
inculació en e no a i i poble e a, sens dub e, enca a més es e a en emps
p e e i s.
A di e encia, pe exemple, d'al es ins i ucions, com la judica u a, la
no a ial no ha es a mai d'ús exclusiu de les classes al es i dominan s. Els
no a is han es a semp e mol incula s a la ida quo idiana de la gen i del
poble, dels ics i dels pob es, alho a que la se a acció ha a iba ins a
l'ind e mes pe i i allunya del pais, i ins al negoci ju ídic més
insigni ican .
l
Sob e o als medis u als, o a del ce cle: amilia , ealmen ampli, només
el capellh de la pa oquia gaudia de la ma eixa au o i a mo al que el no an.
286
L
PAGAROLAS
Així, capella i no a i, eligió i llei, esde enien els dos pun als apa elia s de
l'es uc u a amilia ca alana, pun als que, cal eco da -ho, podien ecau e en
una ma eixa pe sona: el capella que eia de
1 d'aquí a ela, p ecisamen , la anscendhcia de la documen ació
no a ial, pe quk e lec eix millo que cap al a la « ida», en sen i ampli,
d'una comuni a . 1 pe qu no exis eix cap al a se ie documen al
an
ica com
la de p o ocols, amb un en all de ipologia documen al ce amen di e s
i
signi ica iu, amb impo an s col.leccions de egis es conse ades des de
mi jan segle
XV
ins als nos es dies i amb mile s de olums escampa s
pe o a eu, la xi a o al dels quals s'ap opa, al nos e país, als 200.000
llib es no als i p o ocols.
Quan
al
seu alo his b ic, no es po a i ma amb jus icia que la
documen ació no a ial hagi es a un descob imen de les da e es dkcades. Ja
s6n cen ena is els p ime s eballs, sob e o d'his b ia local, o els es udis de
emes ben conc e s, els au o s dels quals espigola en els p o ocols, amb
buida ges ocasionals i ailla s, a la ece ca nomCs d'aquells ins umen s mCs
b illan s que pe la se a singula i a se ien pe a omi un eball; o be
aplega en esc ip u es que comple a en documen ació emanada
d'ins i ucions conside ades alesho es mCs p incipals.3
Tamma eix, el ce Cs que, el da e qua de segle, els ons de p o ocols
han supe a el ca hc e de on secunda ia i han esde ingu ma e ial de
p ime a linia dins un nou cai e de la his o ia, en el qual excel.leixen els
aspec es socio-econbmics, a ís ics, cul u als i de la ida quo idiana de les
col.lec i i a s.
1
aixb g acies, sob e o , a la u ili zació en massa dels g ans
ons documen als exis en s, sis ema que ha esde ingu necessa i.
Les p incipals ca ac e ís iques de les sk ies no a ials són, doncs, el e
d'esse una documen ació «no b illan », pe b que e lec eix millo que cap
al a la ida del segle, i que, malg a de egades la se a complexi a , omeix
ma e ial pe a qualse ol aspec e his b ic.
1, alho a, que, pe
al
de eu e'n p o i , la se a u ili zació compo a la
e isió sis ema ica d'un en ali ealmen ampli d'aques a eno me massa de
egis es no als. Aques cai e massiu pe me la quan i icació i se iació de les
dades, amb les possibles compa acions d'espai
i
emps, i implica el
ac amen es ad s ic, a nb la p ac ica de di e en s mk odes de sondeig: pe
no a is, pe anys, pe sis emes alea o is, e ~.~
Quan al segon ni el1 in oduc o i, l'a xi ís ic, cal di que la c eació dels
amius de p o ocols a ela a Ca alunya, com a la es a de 1'Es a . en la
p omulgació de la Llei O ghica del No a ia del 1862 -da a clau del
naixemen del no a ia modem- i en els eglamen s i els dec e s
complemen a is pos e io s, especialmen el del 1869. Pe an , la se a
o mació 6s mol pos e io al naixemen de la ins i ucid que gene a la
documen ació, els segles
XII
i
XIII.
Aques a no ma i a a dana, quan a la o mació dels amius, ha de e mina
que mol s dels p o ocols an ics s'hagin pe du i que, ben so in , ens hagin
aniba e i un de icien es a de conse ació, a aca s, sob e o , pe la hu ni a i
els insec es.
La legislació igen de les Seccions His b iques -cen enbies i liiu emen
consul ables pels in es igado s- la cons i ueix el dec e in e minis e ial de
2
de ma $ del 1945. Elabo a a p opos a del Col.legi de No a is de Ba celona,
signi ica a l'abandó de o a eglamen ació massa ígida i p ocu a a de posa
i a la ilui a en e les ins i ucions es a als i la no a ial pel con ol d'aques s
a xius.5
Abundan en la idea que la uni a basica d'es uc u ació 6s el dis ic e
no a ial, que el dis ic e no a ial es co espon amb el pa i judicial i que a
cada cap de dis ic e o pa i
hi
ha d'ha e un a xiu, de e mina es classe de
Seccions His b iques d'amius de p o ocols:
a) En els Col.legis de No a is, a ch ec dels ma eixos no a is. Aques 6s
el cas de 1'Amiu His b ic de P o ocols de Ba celona, el qual, amb 55.000
~olums, 1600 i
5800
me es lineals de p es a gena, esde é el pnme ons de
p o ocols de l'Es a , segui a dis ancia pel de Valhcia i el de Mad id, i
compa able al de @no a, po se el pnme del m6n.
b) En,& A xius His b ics P o incials, no comp esos en l'apa a
an e io . Es el cas, pe al nos e país, de Ta agona, Gi ona i Lleida.
c) En els Amius de Dis ic e No a ial es an s, a caec del no a i-ami e
co esponen i assimilables, en o cas, a la xa xa d'a xius de l'adminis ació
au onbmica i local. La si uació ac ual d'aques s a xius de dis nc e 6s ben
di e sa. Quan als ons, alguns s6n ealmen ics, com el de Vic, Puigce da,
A enys de Ma , Man esa, Sabadell, Te assa, Vila anca del Penedks o
Ce e a. D'al es o en c ema s du an la da e a gue a ci il i els seus ons
s6n a ui ben edui s, com els de G anolie s, les Bo ges Blanques, Solsona,
la Seu o Vielia.
Tamma eix, pe ci cums hncies ben di e ses, la legislació del 1945 no
s'ha acomple en o s els casos, o
i
que el P incipa esde é un model de
bona o gani zació i uncionamen dels a xius de p o ocols, si els compa em
amb
els de la es a de 1Es a .
Aixi, alguns manuals de no a is ba celonins es oben epa i s en e
di e sos cen es documen als de la ~iu a .~
1
mol s p o ocols de di e en s
dis ic es no a ials omanen enca a a ui
al
co esponen A xiu His b ic
P o incial, desp és que hi passessin du an la Gue a Ci il del 1936 pe
aons de segu e a .
Resumin , doncs, quan ac em de locali za un documen , a pa de
coneixe el nom del no an que l'au o i za, hem de eu e a quin dis ic e
no a ial o pa i judicial pe any el municipi on es a a o ga l'escnp u a i
acudi al cap o capi al que li pe oqui. En el seu de ec e, eco dem que es po
oba a 1'Amiu His b ic P o incial co esponen , on a passa el 1936-
1939.
Respec e del e ce ni el1 in oduc o i, el diploma ic, cal que
l'in es igado sapiga que el p o ocol únic, que con é les ma ius de les
esc ip u es au o i zades pe un no a i o denades c onolbgicamen , no apa eix
ins al segle
XIX.
Pe an , pe a 6poques an e io s, ha de eni en comp e
dues coses: que po oba ins a dos o es exempla s del ma eix documen ,
288
L
PAGAROLAS
en di e en s es adis de con ecció; i, d'al a banda, que exis eixen manuals
comuns i llib es especials.
Quan a la p ime a conside ació, cal sabe que el no a i, seguin
p k iques medie als, eia p ime
un
esbós o minu a del con ac e en
un
pape sol o
bé
en uns quadems, que despds elliga a o man uns olums,
gene almen pe i s i g uixu s, en oc au, Aques s llib es e en el esbo anys i
con enien, doncs, la p ime a edacció de l'ins mmen .
Desp Cs, el no an passa a aques s con ac es o ac es amb lle a mCs
acu ada i, so in , en o ma mCs ex ensa a olums en oli, di s manuals o
Ub es. Aques s con enien la segona edacció de l'ins umen , i e a d'on el
no a i o els seus successo s ex eien les cbpie~.~
Quan a la segona conside ació, cal di que, segons la ubicació i l'ac i i a
de la no a ia, les di e en s esc ip u es e en ag upades pe ma 2 ies. Hi ha ia,
p ime , els manuals o llib es comuns, que con enien la documen ació més
gene al. Desp és enien els llib es especials, que podien Csse de endes,
p ocu acions, assegu ances, capí ols ma imonials i socie a s, es a nen s,
in en a is i encan s, i capb eus.
En alguns casos hi ha ia, així ma eix, llib es especials de nbli s, de
ebu s i endes de censals de di e en s municipis, de con ac es de senyo s
laics o eclesib ics i, inalmen , d'ac es i con ac es de con a ies i g emis.
El
segle XVIII, aques a di isió pe ma e ies es egula i za o ca i es
edueix, p ac icamen , a: manuals comuns, capí ols i socie a s, es amen s,
in en a is
i
encan s, capb eus i llib es especials de con a ies i g emis.
Reco dem, ambé, els llib es de úb ica o índex gene al, que con enen la
elació de o s els ins umen s au o i za s pel no a i i que, pe an , esde enen
d'enonne u ili a a l'in es igado .
En un al e o d e, ambé cal que ano em el cai e de simples egis es o
llib es de no es que enien els p o ocols, ins al Reial Despa x del
1736
i les
Reiais O denances del
1755.
Amb aques es disposicions, s'adop a el sis ema
cas ella,
a nb
l'obliga o ie a de l'ús del pape segella , la inse ció li e al
i
sense e ce e acions de les esc ip u es en els p o ocols i les subsc ipcions i
alidacions pe pa dels a o gan s, es imonis i no a i.
Abans del segle XVIII, doncs, els llib es s6n simples egis es -amb la
segu e a ju ídica que de i a a de l'e olució medie al del documen ,
ecollida pels glossado s-, men e que l'o iginak és la ca a, en pe gam ,
que es lliu a a l'in e essa . Desp és de les disposicions bo boniques, pe
con a, el p o ocol ecull les ma ius o iginal, i a l'in e essa se li d6na una
cbpia simple en pape , pe
bé
que amb o es les ga an ies d'au en ici a i el
alo d'esc ip u a pública.
Com ja he di , al inal del segle XVIII i comencamen del XIX, es
gene ali za el p o ocol únic. Pe a l'in es igado , la di icul a que p od ia
suposa la sup essió de la di isió de iiib es pe ma 6 ies queda compensada,
pa cialmen , pe l'exis encia d'uns bons índexs a cada p o ocol, amb el nom
de les pe sones con ac an s o denades al abe ica nen , el ipus de con ac e
eali za i el núme o de la phgina on es oba.
De e , els ndexs s6n ja usu& i comc es el
segk
XVIII, desp és de les
esolucions bo bbniques. 1 aixb és un dels elemen s que con nbueix que el
EIS
ARXWS
DE
PROTOCOLS.
FONT..
.
289
se -cen s sigui un segle acil d'es udia , almenys des del pun de mi a
ami s ic i diploma ic, ja que o e eix documen ació ica i abundan , pe b
alho a con olable; ben conse ada, lluny de les in es e ogal.liques del
ba oc, que oxida en i o ada en el pape ; a nb
un
ús gene lai za del ca ala,
sob e o en la documen ació p i ada, es an el lla i només pe als
encapcalamen s i els documen s mes o mulis es.
1
o aixb, jun amen amb els nous co en s his o iog a ics dels da e s
anys, ha acili a l'eexplosió~ d'es udis sob e aques a cen ú ia, pe
bé
que
a a
sembli que es ol des e lia l'Al a Eda Mode na.
Ano em, en da e lloc, pe al d'e i a unes con usions que es donen
mol so in , una qües ió pun ual: el índex co esponen a anys i no a olums.
Pe an si un olum con é di e sos anys, cal ce ca els di e en s índexs a
l'inici de cada any, a l'in eno del olum, i no només al seu comencamen .
En aques s casos, les nume acions dels olis ambé són independen s pe a
cada any.
Es eal nen di icil d'assaja una classi icació ema ica que ab aci o es les
possibili a s d'in es igació que o e eixen els p o ocols no a ials i que sigui
ealmen alida. Qualse ol in en se a, sens dub e, pa cial i ap oxima iu i,
alho a, opinable. Pe que Cs un e que la documen ació gene ada pel no a i,
en abas a el negoci ju ídic més in anscenden i a iba ins a l'ind e nés
aüunya , o e eix unes posibili as inc eiblemen di e ses, des de l'es udi de
la bu gesia o la indus iali zació ins al ma eix g au d'anal abe isme de la
població, sense lími s posibles.
Po se sena més acil e una suma ia desc ipció ju ídica de la di e en
ipologia documen al, i l'ap o i amen que po eni pe als di e sos aspec es
his b ics. A a
bé,
esul ana menys pedagbgic. Pe aixb he in en a con o ma
uns g ups amplis d'es udi, o i que amb la plena consci5ncia que mai no
se an exhaus ius i que p esen en mol s pun s d'in e elació.
Aixi, he c ea cinc a ees emh iques:
-Te a i p opie a
Anesana i indús ia
-Come $ i ma ina
-Familia i socie a i
-Cul u a, a i 1-eligi6.~
2.
Te a
i
p opie a
La e a, a 1Zpoca mode na, segueix essen l'elemen essencial de la ida
econbmica del país, que mobili za les pnncipals a ces p oduc i es, ab aca el
conjun social i de e mina, al capda all, la conjun u a, d'aco d amb la
p oducció.
Jun a d'al es on s -pa oquials, iscals, senyo ials, eclesias iques-,
la no a ial 6s la mCs quan iosa, globali zado a
i
ica. La ingen quan i a
d'es udis eali za s, des de les g ans esis anceses d'his bna u al ins als

290
L
PAGAROLAS
nomb osos ebaiis meno s es ange s i nacionals, sob e o el da e mig
segle, així ens ho demos en.
Aques s es udis s'han ad eqa , p incipalmen , cap a les analisis
d'es uc u a de la p opie a u al i u bana; la p eca ie a de les explo acions
amilia s campe oles; la debili a e insegu e a economica dels pagesos; les
causes i els e ec es de l'endeu amen pag&s i de les c isis ag h ies; les
ans e encies de la p opie a , en p o i de la bu gesia u bana exp opiado a;
l'es a ig a ia in e na de la socie a campe ola i ca hc e s de la sociabili a
u al; els ni ells de ida, p oducció i iquesa; l'e olució de les endes de la
e a; les 8cniques agd ies i l'ins umen al de cul iu, e c.ll
Qualse ol p o ocol, an de la zona u bana com u al, pe o mCs
especialmen , Cs cla , els de coma ques, que o e eixen una majo locali zació
de con ac es, pe me en de e es udis sob e aques es qües ions. Com a
docu nen ació mCs especí ica, assenyalem els capb eus, els con ac es de
comp a- enda, els es ablimen s em i ku ics, els a endamen s, els censals i
iola is, els in en a is de inques ús egues, els capí ols ma imonials i els
es amen s dels pagesos.
Anali zem, en p ime lloc, els documen s que mCs excel.leixen pe a
l'es udi de l'es uc u a i di isid de la p opie a , els capb eus.
Els
capb eus
e en els documen s o manuals en els quals s'ano a en les
con essions o econeixemen s e s pels em i eu es als senyo s di ec es, pe
al de conse a memo ia o p o a subsidia ia dels d e s dominicals.
L'em i eu a, que é el domini ú il de de e mina s béns immobles, econeix els
d e s del senyo di ec e sob e els ma eixos.Amb aques ac e el senyo es
ga an eix, alho a, la conse ació dels d e s dominicals i una eno ació del
domini, sense necessi a d'al a jus i icació.
l2
Aques es elacions es eien, gene almen , pe e i a p esc ipcions,
sob e o quan
hi
ha ia can i de senyo ia, o pe ac edi a el senyo di ec e la
subsis kncia dels seus d e s -p es acions en moneda o en esp&cie,
liquidacló de censos enda e i s, econeixemen de deu es, &gim
d'amo i zació..
.-,
i esb ina , al capda all, si hi ha ia hagu ansmissions
que haguessin de paga lluisme.
Els capb eus se solen conse a en e les se ies de p o ocols no a ials,
pe
al
com l'esc i h acos uma a a Csse un no a i públic. Fo men p o ocol a
pa i s6n mol nomb osos en els segles XVI i XVII, i una mica menys en el
XVIII. Pe la se a banda, els capb eus dec e a s a a o del eial pa imoni
e en en egis a s pe la Ba llia Gene al.
N'hi ha mol s de béns que sus en a en di e sos bene icis, ch ecs o
senyo ius eclesihs ics -mi a, capí ol, digni a s, mones i s, pa bquies,
capellans..
.-,
aix com ambC dels senyo ius ba onials -me nb es de la
noblesa o ciu adans p opie a is de senyo ius u als-. Aques a di e si a
augmen a les se es possibili a s d'ap o i amen .
Podem dis ingi dues g ans classes de capb eus, pe
be
que no p esen en
gai es di e kncies, sob e o en el capí ol p incipal de les con essions dels
em i eu es:
a) Els de senyona i endes, és a di , els capb eus encapcala s pe una
se ie de d e s senyonals i obligacions comuns a o s els assalls. Acos umen
a dona -se quan la senyo ia engloba o un poble o zona de e minada.
b) Els capb eus només de endes, que s6n po se els nés nomb osos.
S6n nés a ia demos a ius de les endes d'un senyo i, en senyo ies
eclesihs iques, d'una digni a (aba , sag is h..
.)
o i is i ució (hospi al, al a )
amb endes pa icula s dins el conjun .13
Desp és dels documen s inicials -mani es ació de la olun a de
capb e a , nomenamen de p ocu ado , c eació de ju ge i no a i, c ida
pública i con essió gene al que a la Uni es i a -, seguiexen les
con essions dels pa icula s i habi an s del lloc, con essions que esde enen
la pa nés impo an i p bpia del capb eu.
Hi cons en: els p enoms i cognoms dels em i eu es, el e me i la dibcesi,
ia elació dels béns a ec a s, la se a si uació, supe icie i a on acions
exac es, els cul ius als quals es dediquen, l'o igen de la i ula i a -comp a,
he encia..
.-,
i els d e s dominicals -p es acions en moneda o en especie,
pagamen de Iluismes, econeixemen de deu es, egim d'amo i zació, e c.
Esquemh icamen , els pnncipals aspec es pe als quals ens poden se i
són: l'es mc u a i la di isió de la p opie a ; l'inc emen o disminució de la
supe icie con eada; els di e en s con eus; la pa cel.laci6; l'emp esa amilia i
les se es anacions -he kncies, comp es, endes, endeu amen s i els
mo imen s globals d'aques s enbmens d'aco d amb la conjun u a-;
aspec es demog h ics i socials -c eixemen de la població, ex inció de
am lies, pubilla ge, concen ació d'he encies, e c.14
Cal e menció a pa del seu in e es pe la Onomhs ica, ja que els
capb eus ens pe me en a iba , de egades, a la econs ucció comple a de la
oponimia meno d'un lloc: noms dels p opie a is, de les pa ides on es
oben, delimi acions ben p ecises, noms de camins, o en s, masos, e c.15
In e &s ben especial enen els capb eus que co eponen a senyo ius de
poblacions sence es, on la o ali a o gai ebé la o ali a dels p opie a is de les
ems del e me es iguin obliga s a capb e a . Alesho es, ens podem e una
idea o ca exac a de la població, e es, con eus, condicions d'explo ació,
p es acions i censos que es paga en.
1
enca a millo si locali zem capb eus
d'una de e minada població, e ec ua s en un pe íode de no nés de qua an a o
cinquan a anys, que ens poden omi in o mació, gene ació e a gene ació,
de mol s aspec es de la socie a ag a ia adicional.
Tanma eix, me odolbgicamen ,
amM
p esen en alguns p oblemes, ja que
no semp e 6s hcil de oba capb eus de pe íodes cu s, que ens pe me in
segui la ida d'un poble. Com ampoc no esul a icil es abli les am lies
i, pe an , les uni a s d'explo ació, a es que, pe una banda, els cognoms es
epe eixen bas an en am lies di e en s, men e que, pe l'al a, so in eja el
pubiiia ge i el can i de nom en una ma eixa casa.
En un segon o d e, cal si ua aquells documen s que ens ajuden a
es udia la possessió
i
el mo imen de la p opie a : els
con ac es de comp a-
enda
i les
pe mu es.
En el m6n u al, la p opie a de la e a és un enomen esencial.
1
es udia qui posseeix aques mi ja de p oducció onamen al és de e mina el
292
L
PAGAROLAS
joc de les o ces socials Hi ha al a documen ació de ipus senyo ial o iscal,
que pe me , en un lloc i en
un
momen de e mina , anali za la epa ició de la
p opie a en e els g ups socials. Pe o si ens p egun em que es en, qui en,
qui comp a, en quina quan i a , a quin p eu, a quin ime, so a quina
conjun u a, alesho es els con ac es no a ials esde enen onamen als
El olum global de ansaccions 6s un indicado de la mobili a de les
e es. Una accele ació sob ada deno a un pe íode de di icul a s campe oles i
una olun a d'esme g pe pa d'al es g ups socials. A mes, el p eu de la
e a 6s impo an , sob e o en elació amb al es a ian s econbmiques, com
la p oducció, població, p eus o sala is. Tamma eix, les comp a- endes ens
p opo cionen al es no icies, com la sociologia de comp ado s i enedo s;
l'ex ensió, si uació i con eus de les pa cel.les enudes; el &gim de p opie a ;
les causes i e ec es de les comp a- endes; les o mes de pagamen , e c.
Al
capda all, pe me en obse a el enomen de les exp opiacions de la pe i a
p opie a campe ola en bene ici de la bu gesia u al i u bana, amb majo
incidencia desp és de cada pe íode de di icul a s ag h ies, i segui la
cons i ució de en ables dominis de no a c eació, nascu s de l'esme c de
capi als de p ocedencia bu gesa i me can il.16
En e ce lloc, disposem dels
con ac es de con eu,
en sen i a npli, amb
lo es les a ian s que es donen, en le emps i l'espai, pe al cas ca alh:
es ablimen s em i eu ics i abassa mo a, d.'una banda, i pa ce ia i
maso e ia, de I'al a, a pa de l'a endamen p opi, o s ells ca ega s d'un
o componen ju ídic, en el qual no ens pe oca, a a, d'ap o undi .17
Com ens eco da el p o eso An onio Ei as, a a és d'aques s
con ac es, que pe me en l'accds a la p opie a , es poden es udia les
kcniques ag h ies; el kgim de gua e i les o u acions; el cicle dels ebaiis i
asques sob e les ulles de cul iu; les obligacions imposades a a enda a is i
pa ce s en ma e ia de ancamen s, ecs i plan acions. També se eixen pe a
segui el mo imen o u ado dels e ms i e es ma ginals en els pe íodes
d'expansió demog h ica, el mo imen de la enda i el seu enca imen en les
epoques de demanda de e es, aixi com les imposicions suplemen a ies pe
als campe ols.
Final nen , cal ano a com els g ans a endamen s han pe mes d'obse a
l'exis hcia de minones d'a enda a is de g ans explo acions pe
al
me ca ,
una mena de bu gesia u al de 1'An ic Regim o d'emp esa is de cul ius,
onen a s de e s la enda dels seus exceden s. Aques a bu gesia u al
esde ind ia la p opie a ia de la e a, a pa i de les ans o macions
e olucionh ies de inals del segle XVIII i en el anscu s del
~1x.l~
En un qUaR o d e, podem si ua aquells documen s que ens se eixen,
en e d'al es coses, pe asllui una qües ió que s'imposa en la ecen
hi o iog a ia. Ens e enm als
censals
i
iola is, els debi o is
i
les endes a
ca a de g hcia,
excel.len s pe a l'analisi del c kdi , la conjun u a
i
la si uació
economica gene al i, sob e o , mol incula s a la his o ia ag a ia, mo iu pel
qual ens incloem en aques apa a .
El censal, d e a cob a una pensió anyal com a con apa ida d'un capi al
dona , no 6s més que un p ds ec legal, sanciona1 públicamen pe no an, pel
qual es paguen uns in e essos anuals i que es con ac a so a la hipo eca de
o s el
béns
o d'alguna inca en pa icula .
l9
La iloso ia de 1'EsglCsia no pe me ia el p és ec usu a i
ni
l'in e es. Pe
aixb es eco e a aques sis ema amaga : qui deixa els dine s «comp a» el
d e a cob a un in e es, que s'anomena «pensió». La c eació del censal es
diu «encamgació»,
i
el e om del capi al p es a « edempció», «lluisme» o
«qui ació». En e mes ac uals, equi ald ia a una mena d'emissió de deu e
públic, de e s el qual es canali zen quan i as impo an s de capi al, sob e o
dels elemen s bu gesos en iqui s.
Reco en al censal, no solamen els pa icula s, sin6 ambé els municipis,
els ba ons o la ma eixa Gene ali a . Pe con a, quan hi han de ecó e els
elemen s mCs ebles, pe so i de les di icul a s en un momen de e mina
-
un any de males colli es, pagamen de do s, legi imes o llega s
es amen a is-, alesho es Cs ob i que el pagamen de la pensió anyal del
censal aboca a Sendeu amen i, ins i o , a la pk dua de p opie a .
El censal e a edimible, pe b
a nbé
es podia pac a com a i edimible i, en
aques cas, ebia el nom de «censal mo ».
Al
seu cos a , exis ia el « iola i»,
que e a un censal amb la pa icula i a que s'ex ingia l'obligació un cop
ansco egudes una o dues ides. Com a con apa ida a aques a du ada més
cu a, Sin e& e a gai ebé del iple (del
5%
del censal al
15%
del iola i).
El debi o i, pe la se a banda, no eia cons a l'in e i!~, pe qui! el
p es ado el e i a a del capi al a l'ac e de lliu amen dels dineis. El signan
es econeixia deu o d'una quan i al de e minada a una al a pe sona i es
comp ome ia a e oma -la en
un
e mini que, a di e encia dels censal, e a ix
i mol cu .
Fial nen , la enda a ca a de g acia no e a mCs que una comp a- enda
a nb d e de e ac e: el enedo , la pe sona endeu ada, podia ecob a la cosa
enuda e oman al comp ado la suma pagada. Se la coneixia com a
«empenyo amen », ja que da e a de la enda s'amaga a un con ac e
usu a i, ca Sin e es a ela a en el ma eix p eu de la enda, mol in e io
al
del me ca . La p opie a ebuda pel p es amis a es a a in encionadamen
in a alo ada, aiho a que gua da a elació amb el p és ec an e io , de mane a
que la di e encia pe me ia mul iplica els guanys i escabala -se
d'ende~ amen s.~~
To s aques s con ac es s6n mol eqüen s en els p o ocols no a ials i ens
pe me en es udia els p oblemes de l'endeu amen pagi!s de 1'An ic Ri!gim,
l'exp opiació pe deu es de la pe i a p opie a campe ola, aixi com les
des iacions de capi als pa bi s. bu gesos o d'al es p ocedencies, cap al
cbmode e ugi del p Cs ec a in e i!s ixe, la qual cosa pe me d'obse a una
endencia gene ali zada e s la enda com a ideal, no pn a iu de 1'Espanya
de SAn ic ~&gim.~l
En un dam g up, incloem la documen ació de ipus p i a : els capi ols
ma imonials, els es amen s i els in en ans, que ens connec en ja amb la
his o ia social i dels quals ens ocupa em amb majo p o usió en al es
apa a s. Els in en a is descnuen la o una immoble global, inclosos deu es
i endes. A mes, de allen,
il
pe anda, els bCns i els objec es que deixa el
di un . A a Cs d'ells, ens podem ap opa a la socie a campe ola i coneixe
300
L
PAGAROLAS
con ac es de ipulació pe a na ega , concessions de pa onies, caucions
pe a l'ob enció de pa en s de na egació, caucions de sob ech ecs,
con ac es de noliejamen s, e ~.~"
D'al a banda, cal eco da que l'ac i i a come cial é com a p o agonis es
els homes, en aques cas, la bu gesia me can il ca alana. 1, pe a ap opa -nos
a ella, la documen ació no a ial p i ada, capí ols, es amen s i in en a is. és
bhsica, sob e o pe a l'epoca an e io a l'apa ició del cadas e, dels ons de
la Jun a de Come c o dels llib es de la Reial Companyia de Ba ~elona.~~
Diguem, inalmen , que, complemen a s amb al es ons, els p o ocols
poden p opo ciona documen ació impo an pe a l'es udi de les
companyies i pa icula s, que negocia en amb l'es a o amb els municipis, a
a és dels con ac es d'«asien os», pe o ni l'exe ci de obes, de
que iu es o d'a mes; pe anspo a -lo en cas d'expedicions;
o
bé que
s'enca ega en de l'abas amen de les ciu a s en bla , ca n o al es p oduc es.
També
es po segui l'e olució de mol es amílies que s'enca ega en de
l'a endamen d'impos os o d e s di e sos, an u bans com de senyo ius
u als. De e , no s6n poques les am lies bu geses que s'en iqui en
mi jan~an aques sis ema i passa en, així, de bu gesos a endado s de
endes a nobles i senyo s endis es.39
5.
Família i socie a
Ha es a , sens dub e, aques camp d'in es igació his b ica un dels
pione s a u ili za la documen ació no a ial, p ime de o ma singula
-
sob e o pe a biog a ies- i, desp Cs, de mane a se iada, pe a l'elabo ació
de eballs mCs ex ensos sob e el m6n de les elacions socials. 1 cal di que
6s ambC en aques a h ea d'in es igació on la documen ació no a ial po
o e i , de o ma mCs di ec a i exclusi a, majo ap o i amen i u ili a .
Bhsicamen , ens po se i , com eu em a con inuació, pe a l'es udi de
la je a quia de la socie a u bana i u al i les se es es uc u es socials; els
en onca nen s i elacions de consanguini a en e els di e en s g ups socials;
les se es ac i i a s econbmiques; l'es il de ida i les a icions cul u als dels
di e en s es a s, e ~.~
En p ime lloc, seguin un o d e lbgic de edacció, enim els
capi ols
ma i nonials,
que s6n el con ac e que celeb en els qui han de casa -se
-o,
de egades, els ja casa s-. i els seus pa enls inCs p ope s, com a cons i ució
o llei onamen al que hau a de egi lcs ciacions ju ídiques c eades i les que
amb el emps s'ani an de i an del mü nmoni.
Reco dem que els capílols s6n una de les ins i ucions més ca ac e ís iques
del d e ci il ca ala i esde enen el en able codi que es ableix la conside ació
i el des í dels béns d'una amília, mCs enca a que no pas el es amen .
A
mes, 6s e iden que els cap ols, com a ins i ució que ha e i a la di isió de
pa imonis, ha acomple una unci6 his b ica i social mol impo an i ha
con ibui a c ea una ins i ució ípica ca alana, la casa pai al.

Les p incipals clausules que con enen els capi ols s6n: l'he e amen , el
do o l'aixo a i l'esc eix, a mCs d'ai es secundh ies com la enúncia
al
suplemen de la Ilegí ima, i'he e amen p e en iu o l'he e amen p ela iu, e c.
En p ime lloc, l'he e amen Cs la donació que an els pa es a a o dels
ilis que es casen, pe aidassegu a la pe pe ui a de la am lia i de ensa la
p opie a del pa i noni. Es la ins i ució ju ídica mCs ípica de Ca alunya. TC
o es a els consue udinbies, la quai cosa 6u innecessh ia la se a legislació
en els di e en s elemen s que in eg en la compilació gene al del d e ca ala.
De
e , l'he e amen C una na u aiesa ju ídica in emedia en e la donació
en e ius i el es amen . Els pa es an donació de o s els seus bCns,
p esen s i u u s, pu a, pe ec a i i e ocable, de les di es «in e i os»,a a,
pe o aiedo a nomCs pe a desp 6s de la mo dels donado s. Els pa es no
pe den, doncs, la conside ació d'amos dels béns dona s pe al d'exe ci
quan es accions siguin necessa ies pe a la sal agua da dels béns.
L'he e amen s'acompanya de de e minades ese es e es pe pa dels
donado s: ese a d'usde ui , inhe en a i'essencia del ma eix he e amen i
que s'acompanya del pac e de con i encia; ese a d'acomoda i do a els
ai es ills; ese a d'una quan i a conc e a pe a es a , que obeeix al
p incipi del d e oma pel quai el d e a es a e a i enunciable; i ese a pe a
pode g a a i aliena els béns comp esos en l'he e amen , de mane a que el
ill
eb a els béns que inguin els pa es en el momen de la se a de unció, no
en el de con ac ació de capi ols. Aix , amb aques a ese a, pa e i iii
o men una mena de socie a pe a la bona adminis ació del pa imoni
Finalmen , es con empla ambé el pac e e isionai, Cs a di , que si el
dona a i mo sense ills legi ims que a ibin a l'eda de es a , nomCs pod h
disposa d'una de e minada quan i a i la es a o na a als donado s o ais
seus he eus legais. La inaii a del pac e e isionai e a e iden : man eni el
pa imoni en la amilia i e i a que passés a es anys.
Enjond e, el do 6s la quan i a que ep la u u a esposa dels seus pa es o
del seu gema he eu o ai e amilia , i que la dona a ia apo a
al
ma imoni.
El do es diu «aixo a » (de ajuda , auxilia ), quan l'apo a el «cabale » (de
cabal
=
dine ), di ambé « ad is e n» (de ad í ex em) i «pubill» (pe que es
casa amb la pubilla)
a
una he e a o pubilla. De e , l'aixo a di e eix del do
en mol s aspec es, p incipalmen que é un ca ac e olun a i
i
s'apo a en
si uacions economico-ma nmoniais excepcionals.
La noció de do Cs omana. Es cons i ueix i es a e ec iu dels béns p opis
del pa e i la ma e, amb el seu consen imen . Amb el e b «do a »s'exp essa
l'a o gamen d'aques a donaci6.Cal di , inalmen , que la p omesa i
cons i ució de do nomCs
é
alidesa si se celeb a el ma imoni.
Pe no ma, els pa es de la nú ia li an donació pu a, simple i i e ocable,
de les di es «en e ius», d'una de e minada quan i a , a paga el dia de les
esponsalles o en els e minis que s'es ableixin. S'adjun a ambC,
gene almen , el pac e e isional, p opi de l'he e amen . A con inuació, la
nú ia accep a aques a donació.
1,
en da e Iloc, en clausula a pa , segueix la
cons i ució do al, pe la quai la cons i ueix en do al seu u u ma i , amb les
ga an ies hipo ech ies pe inen s. Segons la idea omana, el do p e enia
esde eni el sus en de les ch egues ma imonials de la mulle .
302
L
PAGAROLAS
Els objec es del do poden ésse an béns mobles com béns immobles,
d e s eals, d e s pe sonals, e c. La se a quan ia no é cap lími de e mina ,
men e no lesioni la llegi ima dels al es ills dels donado s. En cas con a i,
mo s els pa es, els ge mans poden eclama
a
qui ha ebu el do la pa que
els pe oqui.
Pun impo an 6s el de la es i ució del do , es i ució que s'ha d'e ec ua
en cas de dissolució, in alidesa o nul.li a del mauimoni. Alesho es, el ma i
hau h de e oma -lo a la mulle . La dona el é a la se a lliu e disposició i, si
mo , passa als seus ills. En de ec e de ills, si hi ha pac e e issional
exp és, passa h als donado s o als seus he eus legals.
En e ce lloc, l'esc eix o aug nen de do es diu ambé esponsalici o
do alici i, més p bpiamen , donació gp op e nup ias». Ins i ució ípica
ca alana, consis eix en la donació que el u u espbs a o ga a la nú ia, pe
a6 de la se a i gini a i co ela i amen al do , ambé amb la co esponen
ga an ia hipo ech ia. Es pac a, aixi ma eix, en el cas que la nú ia sigui ídua,
ja que es unda, igual nen , sob e la idea del do que apo a la u u a esposa.
Basan -se en aques a doble concepció, de eme cia la i gini a i de
co espond e al do , se li oba una doble e imologia: h ab («xaca a»: dona
g hcies, p emi a la i gini a ) i omana (ac esce e~: c éixe , aug nen de do ).
S'es ipula mi jancan la ca a do al o d'espoli, a o gada pels pa es i pel
p opi nu i. Mo el ma i o dissol el ma imoni, la mulle adqui i h només
l'usde mi de l'esc eix, a di e 2ncia del do ; i, en cas d'exis i ills, passa h a
aques s o als seus descenden s legi ims. En el seu de ec e, es po aplica
ambé
el pac e ~ e sional.
La quan i a de l'esc eix a ia a segons els llocs i les ci cums ancies dels
con aen s. Gene almen , e a la mei a del do . Al e i o i de l'an ic bisba de
Gi ona, l'esc eix és igual, en quan i a , al do . Aquí, aques a ins i ució
s'anomena « an undem» (igual quan i a ) i p esen a algunes a iacions
espec e de l'esc eix.
L'esc eix es diu cabala ge quan qui el d6na 6s la pubilla i qui el ep el
cabale .També es diu «soldada» (de SOU).~'
Quan a la his o iog a ia ca alana, aques documen no ha es a enca a
u ili za de mane a sis emh ica, com s'es h en , pe exemple, amb els
in en a is, o com s'ha e a F anca, on els au o s conside en els capí ols un
dels ins umen s més aluosos pe a l'anhlisi sbcio-p o essional i
l'es ablimen de la mobili a social i geog h ica exis en
al
on an de la
o mació de les es uc u es amilia s
42
El seu ap o i amen po ésse , pe di -ho aixi, indi idual o col.lec iu,
segons I'es udi aci e e encia a una sola a n lia
o
a un gmp
o
es amen
social de emina .
A un p ime ni ell, ens in o men sob e els componen s de les am lies
con ac an s, les se es ocupacions p o essionals, condició social, í ols o
llocs de p ocedencia. Alho a, ens donen llum sob e la se a o una, segons
la quan i a dels do s, i ens pe me en de segui , a a és de l'anhlisi de
di e sos documen s acumula s, l'e olució econbmica d'una am lia.
Des d'un pun de mi a més ampli, ens ajuden a disce ni qües ions com la
conco dhncia en e ni ells econbmics i elacions socials, la mobili a social i
ELS
ARXIUS
DE
PRCY~WOLS,
FONT..
.
303
geog a ica dels esposos, la psicologia social en aspec es com la impo hcia
de la dona segons kpoques i es a s, o les p opo cions de l'endogamia
sociolbgica en una socie a adicional
43
Aix ma eix, els capi ols ens palesen, a casa nos a, e idkncies com la
impo hcia de la igu a del
«canco»,
mh d'ob a g a ui a que eballa en
l'explo ació amilia i l'he kncia o pa imoni del qual e e eix a l'he eu; la
ca ega que suposa a, alesho es, una illa, amb la necessi a d'ha e -la de
do a i «col.loca » a ia ; o el ma eix e de les es a egies amilia s, que
podien Csse de di e ses menes: in e can is de ills, amb el consegüen
es al i dels do s, o pa es idus i ills espec ius, e c.
En segon lloc, disposem dels es amen s, que podem de ini com el
negoci ju ídic o mal, unila e al, pe sonalíssim i essencialmen e ocable, en
i u del qual el causan egula la se a successió pe causa de mo ,
mi jancan la ins i ució d'un o més he eus i l'o denamen d'al es
disposicions.
Cal
di que exis eixen di e sos ipus de es amen s. En sín esi: els
o dina is -obe , clos i holbg a - i els p i ilegia s. E iden men , ens
in e esen a a els o dina is.
Mi jancan el es amen obe o nuncupa iu, el es ado mani es a la se a
olun a en p eskncia del no a i i dels es imonis. Es el més comú i queda
inse i di ec amen en el p o ocol. Una modali a del es amen obe 6s el e
da an ec o , el qual é, en el d e ca ala, un cai e subsidia i, ja que des del
1736
el ec o només el po au o i za en els llocs on no hi ha no a ia
dema cada o aques a es a acan .
En el es amen clos o esc i el es ado no e ela la se a olun a ; només
en ega al no a i una plica ancada, ci cums ancia que pe me de man eni el
sec e del con ingu . El no a i ano a en el p o ocol l'ac a d'en ega del
es amen , que no es a h públic ins desp és de la mo del es ado . Es a en
casos pa icula s, en que exis eixin sec e s de amília o enca ecs de
conscikncia. Pe b semp e s'ha d'en ega , en plica ancada,
al
no an i da an
de dos es imonis.
Passada la ase p i ada, de edacció del documen , i la no a ial, d'en ega
del ma eix al no a i, i mo el es ago , el es amen s'ha de p esen a al ju ge.
De
e , des'del
1856,
l'obe u a del es amen , que abans es eali za a da an
no a i, s'ha de e pe ia judicial. Així, el ju ge c ida el no a i i els
es imonis signan s, ci a els amilia s i llegeix el es amen . Finalmen , mana
l'au e de p o ocol.li zaci6, que es posa jun al es amen .
El es amen holbg a , pe la se a banda, 6s l'esc i de ma p opia, pe b, a
di e encia de l'an e io , no hi in e é ni el no a i ni els es imonis. Mo el
es ado , les pe sones que el inguin l'hau an de p esen a
al
ju ge. El ju ge
l'ob i h, comp o a a la se a iden i a , mi jancan es es imonis que
coneguin la lle a i la i ma del es ado , o o dena a, inalmen , la se a
p o ocol.li zaci6.
S'ha de di que el es amen holbg a no assegu a p ou ni la iden i a del
es ado ni la de les se es disposicions. Tampoc no ga an eix la llibe a
ísica i mo al del es ado , a qui po ha e -se o ca . A a bé, p esen a dues
304
L
PAGAROLAS
quali a s bhsiques: una o al ese a -no sols del con ingu , sin6 ambé de
l'exis encia- i una mkima acili a pe a es a .
El es amen ca alh p esen a o un segui de disposicions i clhusules o ca
comunes, pe
bé
que aixb depend h semp e d'elemen s a iables com
l'es a nen social, el g au de iquesa, el lloc d'on sigui na u al, l'epoca o el
ma eix ni ell socio-cul u al del es ado .
Les clhusules p k ies es poden sin e i za així: in ocació eligiosa,
acompanyada de ases bíbliques; dades pe sonals dels causan -nom,
í ols, ch ecs, na u alesa, es a , domicili, quali a i o ici, iliació, salu
...,
enca a que, pe no ma s'ome l'eda -; nomenamen de ma messo s,
pe sones enca egades de compli el es amen o d'ajuda els he eus a
compli -lo; pagamen de deu es; i elecció de sepul u a i en e amen , a les
co esponen s esglésies, con en s o mones i s, al as de la amília, amb la
desc ipció de la celeb ació dels une als i les comuni a s acompanyan s.
A
con inuació, enen els llega s de ipus pie ós, 6s a di , undacions de
misses, ani e sa is, su agis, deixes a en i a s eligioses o assis encials i
bene iques, e c. Desp Cs, els llega s sob e els béns, de ipus di e s, que
poden e -se a c ia s, amics, pa en s, illes, ills cabale s i un lla g e c& e a.
To segui , la ins i ució d'he eu 6s la clhusula p incipal i la solemni a
in e na que eque eix o es amen . S'acompanya de les anomenades
subs i ucions o ins i ucions d'he eu secundhnes i subsidibies. El es ado
po subs i ui pe una o més pe sones l'he eu o he eus ins i ui s, en el cas
que mo in abans o no ulguin o no puguin accep a l'he hcia.
La subs i ució més comuna Cs la ulga , exp esa i g adual, és a di , la
ins i ució d'he eu a a o dels ills i descenden s, no a o s jun s, sin6
gua dan
un
de e mina o d e de c ida, segons el sexe, la p imogeni u a o
d'al es ci cuns hcies anillogues.
Pe b cal di , pe que ens apa eix o so in en els p o ocols, que, en on
d'aques a subs i ució ulga , exis eix l'anomenada subs i ució
ideicomissh ia, que 6s el nomenamen de dos o més he eus successius: un,
el iducian, que ep l'he&ncia en mi i el es ado o ideicomi en ; i l'al e, el
ideicomissa i, que l'ob é en mo i el p ime subs i u o quan es de e mini.
Es a di , el es ado enca ega l'he eu que conse i i ansme i o a o pa de
l'he encia a un e ce .
Al
capda all, la inali a úl ima de les subs i ucions au en la olun a de
man eni uni el pa nmoni, i que no passi a mans de pe sones es anyes o
alienes al pa imoni amilia .
En da e lloc, obem la clhusula d'assignació de u o s, en aquells casos
en que ci cums hncies elacionades amb la meno eda dels iils així ho
eque ia; la clAusula e oca o ia d'al es es amen es an e io s; la clhusula
inal o codicilia , i la clhusula de la i ma o pe ecció del es amen , amb la
da a bpica
i
c onolbgica, acompanyada de la signa u a del es ado i dels
es imonis.
Des de la segona mei a del segle
XIV
ins al segel
XVIII,
s'acos uma a
acompanya el es amen de la co esponen no a de publicació. Es eia pocs
dies desp és de la mo del es ado , a la casa i habi ació del di un , a
ins hcia dels ma messo s o dels he eus. Se li dona a solemni a amb
l'accep ació dels lega a is i la p esencia dels es imonis.
Pa d.le1 al es amen ,
hi
ha el codicil, disposició d'úl ima olun a
in mduida pe
al
de pode e o ma pa cialmen el es a nen o addiciona -lo.
A di e encia del es amen , no exigeix solemni a s cx emes i no po con eni
ins i ucions d'he eus ni subs i ucions di e~ es.~~
Aques a ipologia documen al, ealmen ica pe a aques a h ea
d'in es igació -mo iu pel qual la c ec me eixedo a d'una majo desc ipció
diplomh ica i ju ídica-, ens de alla l'es mc u a amilia -nom dels pa es,
mulle , ills, gend es i pa en s del di un -; ens ap opa al coneixemen de les
elacions d'amis a i, alho a, socio-econbmiques del causan , a a Cs dels
noms dels ma messo s, o s ano a s amb els seus ch ecs i í ols; i ens
in o ma de la posició de la amilia, mi jancan els llega s a amics, emplea s,
c ia s, c edi o s o deu o s, o ambC, com ja hem di , ins i ucions eligio~es.~~
Aixb da e ens connec a ja amb la qües ió de men ali a s, que
comen a em el el pun següen . Ano em a a, nomCs, que els es amen s, jun
amb
els cap ols, s6n els dos ins mmen s bhsics pe a l'es ablimen de
genealogies, o a una cihcia que, ben eballada, po Csse un pe ec e
complemen pe a la His b~ia.~6
Disposem, en e ce lloc, dels
in en a is ccpos mo em)),
anomena s aix
pe qu5 es eali zen desp Cs de la mo del causan . L'in en a i consis eix en
la elació comple a i de allada dels bCns
-
an els mobles com els
immobles- d'una pe sona o comuni a -socie a , con ana o g emi-, e a
públicamen da an no an
pel
u o , adminis ado , la dua o l'he eu amb
les co esponen s solemni a s. Reco dem que p ocedeix del lla «in en um»
( oba ).
La quali icació ju ídica de l'in en an 6s la de cos i ui un ac e de ga an ia,
aplicable en aquells casos en que la i ula i a dels bCns pe any a una pe sona
i la se a adminis ació a una al a, de mane a que, a l'ho a de passa
comp es, puguin sabe -se el bCns que ab aca a l'adminis ació i quedin
ga an i s els d e s de les pe sones.
Es an, doncs, obliga s a e in en an, en el nos e d e adicional, els
u o s o adminis ado s; els cu ado s; la ídua usu uc ua ia
i
enu h ia, pe a
conse a , basicamen , dos d e s -1'any de plo
i
la en~ a~~-, in en an
que o dena a enca a que pe disposició del ma i podia es a exemp a;
l'he eu uni e sal dels bCns del di un , en dos casos onamen als: quan se li
ha p ega que es i ueixi a un al e l'he kncia, Cs a di , quan in e C com a
iducia i,
i
quan ol gaudi dels pn ilegis
i
bene icis concedi s als qui an
in en an, pe al de sal a el seu pa imoni da an de les obligacions
he edi a ies
i
e~ amen a ies;~~ i, en gene al, o s els qui enen alguna
adminis ació de qualse ol
D'al a banda, cal di que l'in en a i comp en, basicamen , es pa s: la
capcale a o in oducció, que con C el nom de la pe sona enca egada de
eali za -lo, el d ol o quan i a pel qual es a i, de egades, el dia, mes
i
any,
així com el lloc on es con ecciona; la desc ipció dels bCns, comple a i
de allada, gai ebé o og a ica; i, en da e lloc, la clausula inal, amb les

306
L
PAGAROLAS
co esponen s ó mules, dades bpica i c onolbgica i subsc ipcions i
alidacions de no a i i es imonis.
Cal pa la , ambC, de l'encan , 6s a di , la enda pública de béns mobles.
Es eia quan al a en dine s pe a paga els deu es que de i a en de
l'he encia del di un . Gene almen , es eali za a a eque imen dels
ma messo s i en p esencia del no a i i de es imonis. Hi in e enia el
co esponen agen me can il, públic i ju a , el «co edo de coll», di així
pe quk ebaüa a amb la gola pe e c ida pública de l'encan .
Aques es ca ac e ís iques que p esen en els in en a is, d'exhaus i i a en
la desc ipció -gai ebé o og h ica- i de o a imp egnació de segu e a
ju ídica, s6n o almen posi i es pe a l'es udiós, que es oba, aixi, da an
d'una on ica i iable.
Tanma eix, a di e encia ambC de F anca, on s'han e els p ime s es udis
se ia s
i
modelics sob e in en a is, al nos e país la se a u ili zació es oba
enca a en ase emb ionh ia, pe bC que ja són di e ses les memb ies de
llicencia u a que els han u ili za com a on bhsica. El seu ap o i amen el
podem sin e i za com a e e i , d'una banda, a la ida econbmica i a la
cul u a ma e ial i, d'al a banda, a les qües ions sbcio-cul u als.
Així, els in en a is ens desc iuen el ipus d'hhbi a ; el mobilian jun amb
les obes, objec es, joies, quad es o al es, la qual cosa ens ap opa al ni ell
de iquesa i al i me de ida; el bCns immobles, des de les e es ins als
censals, les ab iques o pe i es indús ies a esanals, o
bé
les pa icipacions
en la ida come cial. D'al a banda, ens in o men sob e les elacions sbcio-
econbmiques de la am lia, la na u alesa i ni ell de la se a o una, així com
els hhbi s de ida, men ali a o g au de cul u a.50
Finalmen , hi ha o un segui d'al es documen s no anals que ens poden
Csse ú ils pe a l'es udi dels aspec es socials:
-Comp a- endes de e es, censos i censals, i cons i ucions de
socie a s, que ens pe me en de coneixe les possibili a s econbmiques de
cada am lia o d'un es amen , les in e sions que eine o pe quines enien
p e e encia, e c.
-Con ac es de eball
i
d'ap enen a ge, pe a econs ui els ni ells
sala ials segons els di e en s o icis, i el g au ecnic dins cadascun d'ells
To a aques a documen ació essenyada ens Cs, a mes, ú il pe a
l'onomhs ica, la genealogia, les biog a ies, la demog a ía his bnca, els
co en s mig a o is camp-ciu a , l'es ablimen de colbnies es ange es i, en
gene al, les ac i i a s p i ades dels g ups i dels indi idus, insen s dins unes
es uc u es socials.
7.
Cul u a, a
i
eligió.
Aques da e apa a connec a, de o ma ben di ec a, amb el que hom
anomena el « e ce essan de la his o ian, la his o ia de les men ali as
col.lec i es, mol mCs ecen quan a his o iog a ia, pe b no pe aixb ac a
amb menys in ensi a i ence . Tanma eix, desi ja íem a a no cau e en cap
pa any eb ic i ac a d'anali za o el conjun cul u al, en o s els essan s:
men ali a s, llib e, imp em a, al abe isme, ensenyamen , a , o des
eligiosos, con en s, sen imen s popula s, e c. Pe a o s ells ens és
pm i osa la documen ació no a ial.
Pe a aques pun , com pe als an e io s, 6s bo con on a la on no a ial
amb d'al es, complemen a -la i en iqui -la. Pe o, pe al ema cul u al, els
egis es no a ials esde enen especialmen ú ils, malg a el pes dels
o mulismes. Ens mos en millo les ac i uds, les c eences, ens pe me en
pene a gai ebé ins a la indisc eció.
1,
d'al a banda, com a on se iada,
ens deixen e ec ua una anhlisi més p o unda de la p oducció, la di usió i la
ecepció de la cul u a i l'ap opiació social dels models c~1 u al.s.~~
No
hi
ha dub e que la ca ego ia documen al més impo an pe a la
his o ia de les men ali a s la cons i ueixen els es amen s, sob e o a a és de
les se es clhusules p elimina s: les in ocacions eligioses, l'elecció de
sepul u a, la celeb ació dels une als, les comuni a s acompanyan s, les
undacions de misses i ani e sa is i els ilega s de ipus pie ós.
To es eiies ens pe me en d'anali za , mi jancan un buida ge se ial i
massiu, la desac ali zació del m6n mode n, amb les a iables de lloc, sexe i
es a i icació social. L'his o iado es oba amb i'ac i ud de l'home da an de
la mo i po ap ecia els can is en el sen i eligiós i eologic de les
in ocacions, el possible pas de la ba oca i ca egada eligiosi a
con a e o mis a a la sub il e apo ació c is iana en les o mes de eligiosi a
il.lus ada.
El es amen , amb o es les disposicions esmen ades can ian s, a deixan
de cons i ui un documen eligiós, en el qual cada home p e eu les
disposicions adop ades pe al bC de la se a L nima, pe a con e i -se, com
a ui, en un simple ac e ju ídic, pel qual hom exp esa la dispgsició sob e els
béns ma e ial en elació, no amb Déu, sin6 amb les homes. Es e iden que,
ambé en aques aspec e, la nos a his o iog a ia mode nis a enca a ha de
segui enda an , sob e o si ens compa em amb els eins ancesos.
Els es udis e s posen de mani es com dec eixen les in ocacions
eligioses, disminueix l'elecció pe sonal de sepul u a en les esglésies i
s'ob e cam la ins i ució con empo hnia de les inhumacions i seguicis
úneb es, alho a que min en el nomb e de misses, ani e sa is i capellans i
eligiosos p esen s als o icis.
Tanma eix, cal eni en comp e, com han apun a alguns his o iado s, que
aques s can is no es p odueixen al nos e pais ins mol més a d i que, a
mes, poden obei a una ans o mació de l'es mc u a documen al, pe la qual
les disposicions eligioses passa en a la in imi a amilia i el documen
no a ial queda ia, exclusi amen , pe a les disposicions de cai e ci il i
ju ídic; i e! es amen pe d ia, aix , pa del seu in e ks pe a aques s ipus
d'es udis. Es e iden que successius eballs dona ien mes llum a aques es i
d'al es qüe~ ions.~~
En segon iloc, els in e a is s6n de g an u ili a pe a la his o ia de la
cul u a, sob e o a a és de les minucioses i de allades desc ipcions de
biblio eques i ob es d'a que obem elacionades
i
que pe me en d'es udia
308
L
PAGAROLAS
els hhbi s cul u als, la o mació i les linies d'in e ks cul u al d'alguns g ups
socials -gene almen , els mCs ele a s, als quals a iba a la cul u a esc i a
i el con ac e amb el ilib e.
Aixi, s'obse en les p e e kncies ideolbgiques i a icions li e h ies, la
in luencia de les ob es de li e a u a i de pensamen en un m6n p i a iu dels
qui comp en i posseeixen llib es. Pe con a, l'abskncia de llib es i de
biblio eques, o la se a insigni icancia i pob esa en alguns es amen s
econbmicamen acomoda s, esde e un es al amen signi ica iu sob e la
cul u a de o a una &poca.
Pe b, a mCs dels llib es, els in en a is ens de allen ins umen s de
música, es h ues, quad es, ima ges, peces d'o eb e ia, joies, que ens
mos en iquesa, sen imen s, gus os es e ics, amb o es les possibili a s de
elaciona i con on a p esencies i mancances, pe íodes, es amen s, i
alo a , al capda all, els ni ells de ida i de cul u a e~pi i ual.~~
Un e ce g up de documen ació -e iden men , no pe o d e
d'impo hcia- el obem als manuals comuns. Ens e e im, com en
apa a s an e io s, a di e sos ipus de con ac es: con ac es d'edició de
llib es, pe a la his b ia de la imp em a, de la llib e ia i de la li e a u a;
con ac es pe a la ep esen ació d'ob es de ea e, pe a l'anhlisi dels
mo imen s i les in luencies cul u als; con ac es de p o esso s i, ins i o ,
ac es d'examens, pe a la his b ia de l'ensenyamen i de les ins i ucions
cul u als d'una ciu a -escoles, es udis gene als i uni e si a s-, i pe a
econs ui dades biog h iques dels ensenyan s - a macku ics, doc o s en
ambdós d e s, me ges il..lus es, pensado s, e c.- i di e sos aspec es
ma e ials dels cen es de 0 maci6.~~
Menció especial me eixen els con ac es e e en s a la his b ia de i'a ,
dels quals ja hem e esmen en el capi ol de l'a esana . En aques camp, els
ons no a ials han pe m&s una eno ació o al dels es udis, ja que
a
a és
d'ells podem iden i ica au o s d'esglésies, e aules o escul u es; eu e
l'ench ec, el inancamen , els ma e ial emp a s, el emps de du ació de les
oob es i, el que Cs més impo an , la se a desc ipció; desc ipció que é un
majo in e es quan les ob es s'han pe du o des ui . La se a anscendkncia
es, doncs, excep~ional.~~
Finalmen , o i que de o ma b eu, cal e algunes conside acions sob e
la his o ia eligiosa i dels mones i s. De e , les no icies e e en s a
eclesihs ics i a en i a s eligioses s6n innomb ables en els p o ocols o dina is
de qualse ol no a i. Pe b cal di que, a mCs, es conse en p o ocols
especials de de e minades es i a s eligioses, d'alguns mones i s, de ben
conegudes en i a s assis encials o de capi ols ca ed alicis.
Pe exemple, pe a Ba celona, 6s el cas de les monges san iaguis es de
Jonque es, el p o ocol de les quals es conse a a 1'A xiu de la Co ona
d'A ag6; de les cla isses de Ped albes i de les benedic ines de San Pe e de
les Puelles, conse a s enca a en el ma eix mones i ; de 1'Hospi al de la
San a C eu, a ui Hospi al de San Pau, que es conse en en pa a la
Biblio eca de Ca alunya -an iga seu de l'hospi al- i en pa al ma eix
Hospi al ac ual. La ca ed al de Ba celona conse a
amM
una bona col.lecci6
de p o ocols, d'in e es gene al en els que pe anyen a 1'Eda Mi jana, pe b
que en l'i?poca mode na són ja d'un in e i?~ mCs limi a als aspec es
'
.
p bpiamen
eligioso^.^^
A
les in o macions de cai e gene al que es poden eu e de o s aques s
p o ocols, an ela i es a les ac i i a s dels eligiosos com de les en i a s,
esglksies i mones i s, cal a egi la in o mació que ens omeixen els capb eus
sob e la do ació econbmica de bCns di e sos, p opie a s ag a ies, cases, e c.,
que posseien aques es en i a s, capb eus que s6n nomb osissims pel que
espec a a l'es amen eligiós.
També conse en alguns a xius de p o ocols olums especials d'ac es
p eses pe a p ocesos de bea i icació o de canoni zació, ac es de concilis
gene als i p o incials, delibe acions de capi ols p o incials d'alguns o d es,
aixi com algún egis e de negocis de la San a C oada i d Inquisici6. Cal di ,
doncs, que es1 p o ocols ambé ens o e eixen ma e ial pe a l'es udi dels
sen imen s eligiosos i humani a is, les de ocions i els i us popula s, ben
connec a s amb l'an op~logia.~~
En da e iloc, cal ano a que mol a documen ació no a ial ens dóna
llum
sob e la dis ibució in e io dels edi icis dels con en s, la composició de les
comuni a s, la o ma de ida, els ongens i en oncamen s amilia s dels
monjos.
A
mes, les connexions dels mones i s i de l'EsglCsia, en gene al,
amb la socie a i l'economia dels seu emps són emes mol in e essan s i que
no han es a enca a gai e es udia ~.~~
NOTES
l
C . S. SOLÉ
1
COT, «La llengua dels documen s no a ials ca alans en el pe íode de
la Decadencia*,
Rece ques
(Ba celona),
XII
(1982). phgs. 39-56. És e iden que
aques a inculació ha es a di e sa, segons els llocs i les kpoques. pe o 6s innegable
que el egis e no a ial ecull con ac es e e i s a qualse ol g up social: a al1
d'exemple, 6s acil oba -hi es amen s umendican esn. En o cas. po se ald ia
una pun uali zació aplicada a de e minades ipologies documen als.
C . J.
H.
ELLIOT,
La e ol a ca alana,
1598-1640,
Ba celona 1966, phg. 31.
Joaquim de Camps i A boix a i ma que dels an ics no a is ca alans i de les se es
esc ip u es que «son el g an c isol-de la legalidad ca alana
y
la pa en e más
inconcusa de su o mación democ á ica»
(His o ia del de echo ca alán mode no,
Ba celona 1958, pig. 259).
Sob e la u ili zació de la documen ació no a ial en aques a p ime a epoca, c .
A.
DURAN SANPERE, «Los a chi os np a iales~.
La No a la
(Ba celona).
81
(1946),
pp. 201-205, i l'a icle de
M,
MITJA, «Seis monumen os ba celoneses del siglo
XVIiIw,
publicada dins el ma eix olum, pp. 220-240. i que esde é un exemple
e aen del que acabem d'a uma .
C .-
A.
EIRAS ROEL, «La documen ación de p o ocolos no a iales en la ecien e
his o iog a ia modemis a»,
Es udis His h ics i Documen s dels A xius de P o ocols
(Ba celona),
VIiI
(1980), pp. 7-27. Aques a icle esde é imp escindible pe a la
qües ió que ens ocupa, an pe les di ec ius que o e eix al lla g del ex com pe les
no es que in eg en l'apa a e udi , en les quals ecull la bibliog a ía -sob e o , les
316
L
PAGAROLAS
Baya d, R. Gascon,
Cn.
Chmie e, P. Goube i A. Poi ineau. Finalmen , cal e
esmen dels eballs següen s: E. GIRALT
RAVENT~S
i J. NADAL, ~Sou ces
ba celonaises pou l'his oi e de la ma ine e de 1'6conomie ma i imen, dins
Les
sou ces de l'his oi e ma i ime en Eu ope, du Moyen Age au XVIIIe siecle.
Pa is
1962, pp. 207-225; V.
ALVAREZ
PANTOJA, «Las esc i u as no a iales: una uen e
pa a la his o ia ame icanis a~,
A chi o Hispalense
(Se illa), 207-208 (1985), pp.
303-312. Pe
bé
que e e i
al
pe íode medie al, c . R. CONDE
Y
DELGADO DE
MOLINA,
Es udio ipológico de la documen acibn come cial
y
inancie a medie al:
uen es del A chi o de la Co ona de A agbn,
Valencia 1981.
32
La bibliog a ia sob e les comandes i les socie a s me can ils és o ga i npo an i a
e e encia, p e e en nen , a l'epoca medie al. Cal epassa les ob es d'au o s com A.
E. Sayous, A. Ga cía Sanz, J. M. Madu ell, N. Coll, R. Nogue a de Gumh, J.
Ma ínez Gijón, C. Ca d e o M. Gual Cama ena. Com a eballs onamen als
pe
a la
qiies ió i més ecen s, essenyem J. M. MADURELL
MARIM~N
Y
A. GARC~A
SANZ,
Comandas come ciales ba celonesas en la Baja Edad Media,
Ba celona 1973,
i dels ma eixos au o s
Socie a s Me can ils Medie als a Ba celona,
2 ols.,
Ba celona 1986, ob a que ecull la bibliog a ia sob e la qües ió.
33
Com ens eco da el p o esso C. Ma ínez Shaw, ins al p esen , aques a
documen ació ha es a poc u ili zada. Se li ha dona un pape de on subsidia ia,
sob e o pe a comple a els on s comp ables de les companyies. Com a exemples,
ens dóna els eballs de P. Vila , P. Molas i Ribal a, R. C au, R. Alie , o les esis de
B. Gómez Elo egui, M. Mpez Izquie do, M. L. López Clúa, S. Oli e Juan o M. P a
i Canals.
Respec e dels documen s d'assegu anca, la bibliog a ia és, onamen almen ,
medie al, epoca en que abunden en els ons de p o ocols els llib es especials
d'aques s ipus de con ac e. En el essan ju ídic, cal eni en comp e, en e d'al es,
els eballs d'E. Bensa, R. Ca ie o. G. Cassand o, L. Ga cía B a o, J. J. Ga ido, D.
Gio s, J. Hee s,
F.
Melis, e c. Tanma eix, l'ob a clau 6s la #A.
GARC~A
i M. T.
FERRER,
Assegu ances i can is ma í ims medie als a Ba celona,
2 ols.,
Ba celona 1983, que, jun amen amb la dedicada a comandes i els olums de
socie a s me can ils, o ma una ilogia ben de inida. Aques eball, a més, ecull
o a la bibliog a ia que po in e essa a l'in es igado .
35
L'ap o i amen his b ic d'aques a ipologia documen al queda ben palesa, en el camp
de la his o iog a ia ca alana, sob e o pels eballs &A. DURAN 1 SANPERE,
O dinacions de segu e a s de na ilis
i
al es us es, 1435-1436,
Ba celona 1953; J.
M.
MADURELL MARIM~N, «Los segu os de ida escla os en Ba celona (1453-
1523). Documen os pa a su es udio»,
Anua io de His o ia del De echo Español
(Mad id), XXV (1955). pp. 123-188; «Los an iguos segu os de ida en Ba celona
(1427-1764)»,
Anua io de His o ia del De echo Español
(Mad id), XXXI (1958), pp.
889-1134; «Los segu os ma í imos y el come cio con las islas de Made a y Cana ias
(1495-1506). Documen os pa a su his o ia*,
Anua io de Es udios A lán icos
(Mad id), 5 (1959), pp. 485-567, i «El iesgo del esca e en los an iguos con a os
de segu os de ida (1525-1609). Con ibución a su es udio*,
Anua io de His o ia del
De echo Espa íol
(Mad id), XLII (1972), pp. 609-636; i M. J. PELAEZ,
Las
elaciones económicas en e Ca aluña e I alia desde 1472 a 1516, a a ks de los
con a os de segu o ma í imo,
Mad id 1978;
T es es udios de his o ia del de echo
ma í imo ca alán en su p oyección i aliana,
Ba celona 1980. Finalmen . ano em la

esi doc o al d'aques da e au o ,
Los con a os de segu o ma í imo en el espacio
come cial ca alano-i aliano desde 1472 a 1516,
Ba celona 1981.
36
C ., pe exemple, P. Bonassie, «Con a s d'a e emen e co n ne ce ma i ime h
Ba celone au XVII si&le»,
Re ue d'his oi e Economique e Sociale
(Pa is), XXXV
(1957).
pp.
255-265.
37
Pe a les Esc ibanies de Ma ina 6s imp escindible l'ob a de F. de P. COLLDEFORNS
LLAD~,
His o ial de los G emios de Ma en Ba celona (1750-1865),
Ba celona
1951. C .. així ma eix,
J.
LLOVET,
Cons uc o s na als a l'ex-p o íncia de
Ma a ó,
Ma a 6 1971. i del ma eix au o
La
ma ícula de
ma
i la p o incia de Ma ina
de Ma a ó al segle XVIII.
Ma a ó 1980. Vold ia e -me es&, en aques a no a, de la
ingen bibliog a ia que, sob e o en els da e s anys, s'ha ana wn o man al
ol an d'un ema que ha esde ingu pun al dins la his onog a ia ca alana, el come c;
ma í im. E iden nen , m'és impossible de ep odui o a bibliog a ia exis en ,
basada en documen ació no a ial. Apun em només els eballs que, dins l'hmbi
ca ala, ens han sembla onamen als i que són e e i s a qua e au o s: E. GIRALT
RAVENT~S,
El come cio ma í imo de Ba celona en e 1630
y
1665. Homb es,
écnicas
y
di ecciones del
á ico,
Uni e sidad del Ba celona, 1957 ( esi doc o al
iddi a);
C.
MART~NEZ SHAW, «El come cio ma í imo de Ba celona, 1675- 171 2.
Ap oximación a pa i de las esc i u as de segu os»,
Es udios His ó icos
y
Documen os de los A chi os de P o ocolos
(Ba celona),
VI
(1978). pp. 287-310;
«Cons ucción na al y capi al me can il: Ma a ó. 1690-1709».
Es udis His h ics i
Documen s dels A xius de P o ocols
(Ba celona), VI11 (1980).
pp.
223-236, i
Ca aluña en la ca e a de las Indias, 1680-1756,
Ba celona 1981;
J.
M. OLIVA
MELGAR,
Ca aluM
y
el come cio p i ilegiado con Amé ica en el siglo XVIII. La
Real Compañía de Come cio de Ba celona a Indias,
Ba celona 1987; i
J.
M.
DELGADO RIBAS,
La
lo a ca alana en el come cio lib e (1778-1804): un caso de
acumulación p e ia,
Uni e si a de Ba celona 1977 ( esi de llicencia u a iddi a);
Ca aluña
y
el sis ema de lib e come cio (1778-1818). Una e lexión sob e las aíces
del e o mismo bo bónico.
Uni e si a de Ba celona, 1981 ( esi doc o al inedi a), i
«El impac o de las c isis coloniales en la economía ca alana», 1787-1807, dins
La
Economia española al
inal
del An iguo Régimen,
III,
Mad id 1982, pp. 99-169.
38
A al1 d'exemple, c . el eball de J. JACOB CALVO,
Un sec o de la bu guesía
ca alana del siglo XVIII: los come cian es ma iculados,
Uni e sidad de Ba celona
1969 ( esi de liicencia u a inhdi a).
39
C . P. MOLAS 1 RIBALTA, «Els a endamen s públics a la Ba celona del se -cen s»,
Cuade nos de His o ia Económica de Ca aluña
(Ba celona),
VI
(1971). pp. 89-107.
C . J. Meye , «L'appo no a ial h l'his o ie sociale de l'hpoque modeme en
Eu ope». dins
Ac as del II Coloquio,
op. ci ., 1, pp.33-73.
Així
ma eix,
A.
EIRAS
ROEL,
La documen ación,
op. ci ., pp. 11-12, on es a esso de la anscendhncia
d'aques a ipologia documen al pe a la his o ia social u bana i, en pa icula , pe a
l'es udi de les éli es, malg a que aques g up hagi pogu gene a al a documen ació
més p opia. Pe al p ime cas. ci a les ob es de P. Goube . B. Benassa , P. Deyon,
M. Cou ou ie , M. El Ko di, R. Pike i M. Ca den, el qual je a qui za les on s de
p o ocols pe aques o d e d'impo hncia pe a la his b ia u bana: capí ols
ma imonials, es amen s, con ac es d'ap enen a ge, in en a is i esc ip u es de
enda. Pe al segon cas més pa icula , de coneixemen de la sociologia del no ables
i dels g ups u bans dominan s. ci a R. Mousnie . P. Goube ,
J.
Meye , P. Du and i
318
L
PAGAROLAS
J.
P. Gu on. Re e i s al nos e país, essenyem, a con inuació, aquells eballs en
els quals la u ili zació de la documen ació no a ial ha es a impo an , e iden men
dins l'k ea emk ica de la his o ia social: A. G. AMEZUA MAYO,
La ida p i ada
española en el p o ocolo no a ial,
Mad id 1950;
J.
M. TORRAS ~1~6,
L'e olucib
social
i
econdmica &una amilia ca alana a IAn ic Rigim. Els Pad ó digwlada
(1 642-1862),
Ba celona 1976; R.
FERNANDEZ
~ Aí!.
«Los p o ocolos no a iales y
el es udio de la bu guesía ba celonesa del siglo XVIII»,
Es udis
His o ies
i
Documen s dels A xius de P o ocols
(Ba celona), WI (1980), pp. 253-274;
La
bu gues a come cial ba celonesa en el siglo
XVIII,
Es udi Gene al de Lleida, 1987
( esi doc o al $edi a); C. E. BENCOMO MORA.
La
amilia Milans. Come cio y
nobleza en la Ca aluña del siglo
XVIII,
Uni e si a de Ba celona 1983 ( esi de
llicencia u a inkdi a), i
J.
S. AMELANG,
La o macibn de una clase di igen e.
Ba celona:
1490-1714,
Ba celona 1986.
41
Sob e els capí ols ma imonials exis eix una abundosa bibliog a ia, eminen men
de cai e ju ídic. C ., sob e o ,
J.
P.
FONTANELLA,
T ac a us de pac is nup ialibus
si e de capi ulis ma imonialibus,
2 ols., Lugdunum 1667;
J.
COMES,
Vi ida ium
a is no a ia us,
2 ols., Ge undae, 1704-1706,
1.
pp. 206-236, i II, pp. 273-314
(hi ha aducció,
T a ado eb ico-p ác ico del a e de no a ía,
2 oms, Ba celona,
1826);
V.
GIBERT,
Teb ica del a e de no a ía o manual de esc ibanos,
Ba celona
1844
(2@
ed.), pp. 89-101; V. SANTAMAR~A,
Las capi ulaciones ma imoniales
y
la
hipo eca po azón de do e,
Ba celona 1878;
J.
FAUS, «Els capí ols ma imonial a
la coma ca de Guissona (Ca alunya seg iana)~,
Re is a Ju dica de Ca alunya
(Ba celona), XIII (1907). pp. 201-233, 287-297, 313-347, 379-405 i 599-601; F.
de P. MASPONS 1 ANGLASELL,
T ac a dels pac es nupcials o capí ols
ma imonials, que esc iguk Joan Pe e Fon anella,
Ba celona 1916;
Nos e d e
amilia ,
Ba celona, s.a., i «Els capí ols ma imonials o la ida ju ídica ca alana»,
Re is a Ju ídica de Ca alunya
(Ba celona), XXIX (1923),
pp.
207-222; G. M.
BROCA,
His o ia del De echo de Ca aluiía, especialmen e del ci il,
Ba celona 1918,
pp. 682-874;
P.
de la FUENTE Y PERTEGAZ.
Los he edamien os capi ula es en
Ca aluña,
Mad id 1921;
J.
Mo ell, «Els capí ols ma imonials~,
Re is a Ju dica de
Ca alunya
(Ba celona), XLI (1935), pp. 395-417;
J.
SANS Y FONT, «Sob e
e ocabilidad de capí ulos ma imoniales»,
La No a ía
(Ba celona), LXXX (1945),
pp. 361-362,
i
({Del esponsalicio o 'esc eix'~,
La No a a
(Ba celona), LXXXIII
(1948). pp. 125-131; i els eballs de
J.
LALINDE ABADÍA, «La p oblemá ica
his ó ica del he edamien on,
Anua io de His o ia del De echo Español
(Mad id),
XXXI (1961). pp. 195-233;
La do e y sus p i ilegios en el de echo ca alán,
Ba celona 1962; «Los pac os ma imoniales ca alanes»,
Anua io de His o ia del
De echo Español
(Mad id), XXXIII (1963). pp. 133-266, i
Capi ulaciones y
donaciones ma imoniales en el de echo ca alán,
Ba celona 1965.
42
C . A. EIRAS ROEL.
La documen ación,
op. ci ., pp. 16-18, on a no a que la
p e e encia dels his o iado s
ancesas
de e s els capí ols és mo i ada, en pa , pe
l'abundhncia i la ep esen a i i a que aques a ipologia é en el país eí, amb
pe cen a ges que ul apassen amb esc eix el 50 i,
m
i o , el 70 pe cen de capí ols
pe ma imonis celeb a s. En no a, ci a els p incipals au o s que han emp a els
capí ols, com A. Dauma d, F. Fu e , R. Mousnie ,
J.
Y. Ti a ,
J.
P.
Poussou,
J.
Lelie e,
J.
La on, E. D a asa, M. Ca den, P. A sac,
J.
Vincen , e c.
43
C ., pe exempie,
J.
C.
MAIXÉ ALTÉS, «Pa en esco y elaciones sociales en el
seno de la bu guesía ba celonesa. Los ex anje os en la Ba celona de los siglos XW
y
XVIII»,
Manusc i s
(Bella e a). 6 (XII, 1987). pp. 151-179.
44
Sob e els es amen exis eix, a l'igual que espec e dels capí ols, una ica
bibliog a ia, eminen men ambé en l'aspec e ju ídic. C ., p incipalmen ,
J.
COMES.
Vi ida ium a is no a ia us,
2 ols., Ge undae, 1704-1706, 1, pigs 350-
.
436, o
11,
pp. 473-520; T. FONTOVA
1
ESTEVA,
La Ilegí ima dels ills a Ca alunya,
dins Es udis de D e Ca ala,
Ba celona 1918, pp. 466-480; P. CLARET, «La
llegí ima dels descenden s a Ca alunyan,
Re is a Ju ídica de Ca alunya
(Ba celona),
XLI (1935), pp. 387-394; B. de TERRATEIG, «El p incipio eligioso en los
an iguos es amen os alencianosn,
Sai abi
(Valencia).
IIi
(1945), pigs. 1-13, 77-
95 i 158-179; M.
F.
de CERDA, «De echo de la legí ima de los descendien es en
Ca aluña»,
Re is a Ju ídica de Ca aluña
(Ba celona), XLVI (1948), pp. 31-52;
Miscel.lania Bo e11 i Sole ,
Ba celona, 1962. pp. 1-9;
J.
M. PONS GURI, «El
es amen o pa oquial ge undense en el siglo XIV»,
Anales del Ins i u o de Es udios
Ge undenses
(Ge ona). 16 (1963), pp. 185-199;
Es udios sob e la legí ima ca alana,
Uni e sidad de Ba celona 1973; M. E. ROCA
1
TRIAS,
Na u a i con ingu de la
llegí ima en el d e ci il ca al&
Ba celona 1975, i A. M. UDINA
1
ABELL~,
La
successió es ada a la Ca alunya al omedie al,
Ba celona 1984.
45
Pe bé que és e e i al segle XIII, c . i'in e essan eball de la p o esso a
1.
OLLICH,
Camp i ciu a a la Ca alunya del segle XIII,
Vic 1988, o les ob es d'I.
TERRADAS,
El m6n his o ic de les masies. Conjec u es gene als i casos pa icula s,
Ba celona 1984, i
El Ca alle de Vid a. De I'o d e i deso d e conse ado s a la
mun anya ca alana,
Abadia de Mon se a , 1987.
C .
J.
M. MADURELL MARIM~N, «Las ac as no a iales ce i ica o ias de la
exhibición de an iguos nobilia iosn.
La No a ía
(Ba celona), LXXXI (1946),
pp.
292-328; «La genealogía y la he áldica en los an iguos p o ocolos no a iales»,
dins
1 Cong eso Ibe o-ame icano de A chi os, Biblio ecas y P opiedad In elec ual,
Ba celona 1952, pp. 430-431; M. de RIQUER,
Quinze gene acions &una amília
ca alana,
Ba celona 1979; L. PAGAROLAS 1 SABATÉ.
L'a is oc bcia
al
Baix Camp.
El llina ge To ell, Folc i Nicolau
(1484-1984),
Reus 1984, i
Els Gimbe na i el
Camb ils del segle XVIII,
Cambnls
1985.
Sob e aques es qiies ions elacionades
amb la amilia i la idea de la mo a a és dels es amen s, podeu eu e, així ma eix.
els dossie s de la e is a
l'A eq.
núm. 66 (XII, 1983). «La amilia ca alana, segles,
XV-XW», i núm, 78
(1,
1985). «La mo a l'An ic Rkgimn.
47
Cal di que, a Ca alunya, el wnjuge supe i en , en gene al, no é d e a successió
o gosa en el pa imoni del p emo . La ídua només é d e a l'any de plo i, si 6s
pob a,
a
la qua a ma i al. L'any de plo és el d e de la ídua d'ésse alimen ada
du an el p ime any de iude a , men e no es omi a casa . La qua a ma i al és la
qua a pa o al a pa icipació meno del pa ximoni del ma i que la llei a ibueix a la
ídua pob a.
Aques s bene icis d'in en a i es e e eixen, de o ma especial, a la qua a
ebel.liinica - acul a de que gaudeix el iducia i de pode pe ceb e una qua a pa
dels béns deixa s pel ideicomi en - i a la qua a alcídia -la qua a pa dels béns
ac ius he edi a is que l'he eu é d e a e eni en p opie a quan els llega s la
sob epassin-. Pe b, sob e o i com a ca ac e ís ica més p bpia de bene ici que ep
l'he eu que o dena in en a i, enim l'anomenada sepa ació de pa i nonis, pe la qual
sal a l'obligació que ind ia. un cop accep ada una he encia, en el cas que aques a es
iés supe ada pels deu es dels c edi o s i les pa s dels legi ima is, de espond e amb
LPAGAROLAS
els seus p opis béns; pe quk, en no ha e e in en a i, es pod ia en end e que ha ia
ocul a o oba pa de l'he kncia.
49
Reco dem que exis ien di e en s e minis pe a la eali zació dels in en a is: el u o
i el cu ado , el més a ia possible, ja que no podien adminis a abans de o ma -lo.
L'he eu ha ia de comenqa -lo abans del p ime mes i acaba -lo abans del e ce mes
d'accep ació de l'he kncia. Finalmen , la ídua ha ia de e -lo abans dels dos p ime s
mesos de la mo del ma i .
50
C .
A.
EIRAS ROEL,
La
documen acibn,
op. ci ., pp. 14-15, en les quals sin e i za
el alo dels in en a is pe a l'es udi de la his o ia u al i la his b ia u bana, o
ci an en l'apa a e udi les e e kncies bibliog k iques d'au o s ancesos. De la
his o ia u al, ja hem e esmen en la no a 22. De la u bana, ci a
P.
Goube , B.
Benassa , M. Cou ou ie , M. Ca den,
J.
Hee s, A. Dauma d i F. Fu e , i G. Paque i
J.
P. Wallo . Pe al nos e país, c ., p ioncipal nen , P.
L~PEZ
GUALLAR,
Una
ap oximacibn a la sociedad ba celonesa del siglo XVIII: la i ienda u bana a a és
de los in en a ios no a iales,
Uni e sidad de Ba celona, 1974 ( esi de llicencia u a
i kdi a), i L. CASTAÑEDA,
Ni eles de ida ma e ial en Ba celona a inales del siglo
XVIII,
Uni e sidad Au bnoma de Ba celona, 1984 ( esi de llicencia u a inkdi a). Es
po eu e una sín esi d'aques a esina a L. CASTAÑEDA
PEIR~N.
«Ensayo
me odológico sob e los in en a ios pos -mo em en el anglisis de los ni eles de
ida ma e ial: el ejemplo de Ba celona es e 1790-1794», dins
Ac es. P ime
Cong és,
op. ci ., 1,
pp.
757-769. Com a exemple d'u ili zació socio-a ís ica, c .
M.
J.
SUREDA BERNA,
Una ap oximación al es udio del consumo a s ico en la
Ba celona de ínales del XVIII.
Uni e sidad de Ba celona 1984 ( esi de llicencia u a
inkdi a). (C .
Ped albes
(Ba celona), 5 (1985). pp. 133-146). Finalmen . cal
essenya l'a icle de N. SALES, ah en a is po -mo km»,
L'A enc
(Ba celona), 92
(IV, 1986). pp. 54-57.
51
C . M. VOVELLE, «Minu es no a iales e his oi e des cul u es e des men ali bs*,
dins
Ac as del II Coloquio,
op. ci .,
II,
pp. 9-26.
5Z
C . A. EIRAS ROEL,
La documen acibn
op. ci ., pp. 18-19. Recull i comen a, a peu
de pagina, les ob es dels p incipals au o s ancesos, o i assenyalan les
conclusions basiques de les se es ece ques. sob e o quan als can is de la pie a
bmoca, e lec i s en la desapa ició de les in ocacions i disposicions eligioses en
els es a nen s, a pa i de mi jan segle XVIII. Així, ci a au o s com
F.
Leb un, V.
Vo elle, Ph. A ibs, P. Chaunu, M. Foisils i
J.
Meye . En el que pe oca a la nos a
bibliog a ia, c . R.
GARC~A
CARCEL, «La mue e en la Ba celona del An iguo
Régimen. Ap oximación me odológica», dins
Ac as del II coloquio,
op. ci .,
II,
pp.
115-124; P. MOLAS RIBALTA, «Religiosidad y cul u a en Ma a ó. Nobles y
come cian es en el siglo XVIIG, dins
Ac as del II Coloquio,
op. ci ., pp. 95-1 14, i
O.
L~PEZ
1
MIGUEL,
Ac i uds col.lec i es da an la mo
i
discu s es amen a i al
Ma a 6 del segle XVIII,
Ba celona 1987.
53
C . A,
LO
documen acibn,
op. ci .. pp. 15-16. Com en o l'a icle, ci a en no a les
ob es anceses onamen als
&H.
Ma in,
J.
Meye , B. Benassa i
P.
Goube . C .,
així
ma eix, E. MOREU-REY, «Sociologia del llib e a Ba celona al segle XVIII»,
Es udis His b ics i Documen s dels A xi- de P o ocols
(Ba celona), VIü (1980),
pp. 275-303, i
F.
X.
BURGOS i M. PENA, «Imp en a y negocio del lib o en la
Ba celona del siglo
XVIII.
La casa Pi e e s,
Manusc i s
(Bella e a).
6
(XII.
1987).
pp. 181-216.
ELS
ms
DE
PROTOCOLS,
FONT..
.
32
1
"
La bibliog a ia elabo ada a pa i d'aques es ipologies documen als és ealmen
quan iosa. Ci em només algunes de les ob es onamen als: R. CARRERAS VALLS,
El llib e a Ca alunya, 1338-1590,
Ba celona 1936;
J.
M. MADURELL MARIMÓN,
«Algunas an iguas ediciones ba celonesas de lib os (1502-1704)»,
Bole ín de la
Real Academia de Buenas Le as de Ba celona
(Ba celona), XXIV (1951-1952), pp.
133-172, i del ma eix au o en col.labo ació amb
J.
RUBI~,
Documen os pa a la
his o ia de la imp en a
y
lib e ía en Ba celona (1474-1553),
Ba celona 1955. C .,
a més, l'a icle de F. X. Bu gos i M. Peña ci a en la no a an e io . Cal a egi que
l'anal abe isme ha es a es udia pa in de documen ació eminen men p i ada,
especialmen capí ols ma imonials i es amen s. Així ho ha e . pe exemple,
M.
VENTURA
1
MUNNÉ,
Lle a s i ille a s en una ciu a de la Ca alunya Mode na:
Ma a b, 1750-1800,
Uni e si a de Ba celona 1985 ( esi de llicencia u a $edi a).
(C . ambé l'a icle de la ma eixa au o a «El ni el1 d'al abe i zació de la població de
Ma a ó a mi jan del segle XVIII», dins
Ac es. P ime Cong és,
op. ci .,
II,
pp. 666-
675.
55
EIIS és ma e ialmen i npossible de dona cabuda en aques a no a a o la bibliog a ia
ela i a a his o ia de l'a , que ha u ili za p e e en men p o ocols no a ials; ni an
sols podem ap opa -nos de mane a ealmen alida a ella. Ci em, a con inuació,
algunes ob es dels nos es au o s més ep esen a ius:
J.
M. MADURELL
MARIM~N,
Ped o Nunyes
y
En ique Fe nandes, pin o es de e ablos,
Ba celona
1944;
El a e en la coma ca al a de U gel, Ba celona 1946; El pin o Lluís Bo assu,
3 ols., Ba celona 1949-1952;
L'a an ic del Ma esme, Ma a 6 1970
i
un
lla g
e d e a d'ob es del ma eix au o ; S. ALCOLEA,
La pin u a en Ba celona du an e el
siglo
XVIII,
2 ols., Ba celona 1959-1962, i «Sob e 'a gen e s' ba celoneses de los
siglos XVII
i
XVIII»,
Es udios His ó icos y Documen os de los A chi os de
P o ocolos
(Ba celona), VI (1978). piigs. 257-271, i A. PÉREZ
SANTA MAR^,
Escul u a ba oca a Ca alunya,
Lleida 1988.
56
Cal
di que, ac ualmen , es a en cu s d'elabo ació un in en a i dels ons no a ials que
es oben epa i s pe di e en s ins i ucions de la ciu a de Ba celona, sob e o pe
les que acabem d'esmen a . Aques in en a i comple a a, doncs, el de 1'A xiu
His h ic de P o ocols de l'Il.lus e Col.legi de No a is de Ba celona. La inicia i a 6s
a chec de la Fundació Nogue a.
"
E idenhnen . sense inim d'ésse exhaus ius i a més de l'a icle de la M. Mi ja ci a
en la no a 3, essenyem F. de P. SOLA, «El o iginal del p oceso pa a la
canonización de San Ignacio de Loyola, celeb ado en Ba celona, Man esa y
Mon se a n,
Es udios His ó icos y Documen os de los A chi os de P o ocolos
(Ba celona),
1
(1948). pp. 9-40. i «Manusc i os iden inos en el A chi o de
P o ocolos de Ba celona»,
Es udios His ó icos y Documen os de los A chi os de
P o ocolos
(Ba celona), 111 (1955). pp. 7-70;
J.
M. MADURELL MARIM~N,
«Tes amen os e in en a ios episcopales~,
Analec a Sac a Ta aconensia
(Ba celona), XXXIV (1961), pp. 103-140 i 305-340. Al e cop cal epassa la
ingen bibliog a ia del S .
J.
M. Madu ell, especialmen , en aques cas, els a icles
sob e concilis p o incials a agonins i d'al es.
He de ugi , de o ma exp essa, en les pagines p eceden s d'en a en alo acions
pe sonals sob e qües ions com el g au de ep esen a i i a , objec i i a , e aci a ,
adequació o su iciencia de la documen ació no a ial - on que neix amb una inali a
conc e a de segu e a ju ídica p e en i a i cau ela -; ni ampoc en disquisicions

L
PAGAROLAS
sob e el ac amen me odolbgic i la u ili zació -indi idual o se iada- de la
ma eixa pe pa dels his o iado s. Penso que no és el lloc
ni
el momen pe e -ho.
Tanma eix, sob e aques es qües ions, c . A. EIRAS ROEL,
La
documen acibn,
op.
ci ., pp.
22-27,
on explica com po se el g an descob imen de la ecen
his o iog a ia ha es a , en el e eny me odolbgic. el de palesa les possibili a s
d'aques a documen ació, me ces al seu cai e massiu. quan i icable i se iable, que
pe me ag upacions de les dades pe a6 de ni ells sociologics
o
cul u als i acili a
compa acions en el emps i en i'espai, i en di e en s es a s socials. A egeix que el
ma eix olum documen al ha o ca a emp a di e en s me odes de sondeig -no a is
ep esen a ius, anys es imoni, sis emes alea o is, e c.- i a in odui ecniques
in o mi iques en el seu ac amen . En no a, a un epb a la bibliog a ia espanyola
sob e l'ús secunda i del documen no a ial i, inalmen , sob e la se a més ecen
u ili zació sis emi ica. No obs an aixb, po se esde enen més in e essan s les
e lexions que el ma eix p o esso a en el seu a icle «La me odología de la
in es igación his ó ica sob e documen ación no a ial; pa a un es ado de la cues ión.
In oducción gene al*, dins
Ac as del
II
Coloquio,
op. ci .,
1.
pp.
13-30,
en el qual
abunda en les idees an e io men exposades, alho a que es a nous plan ejamen s
espec e de la poli alencia d'aques a on , de nous camps emi ics d'in es igació i
me odes, de la alidesa i ep esen a i i a de la documen ació no a ial, e c. En la
ma eixa línia, cal epassa ambé la ponencia del p o esso
J.
MEYER,
L'appo
no a ial,
op. ci ., especialmen les pagines
46-73,
on a no ables e lexions sob e
la ins i ució no a ial, el pape social dels no a is i el documen no a ial, alho a que
de ensa l'e idencia que la documen ació no a ial no po esold e, pe ella ma eixa,
o s els p oblemes
i
que, pe an , cal acudi a una in es igació «c euada», és a di , a
un «dikleg en e les on s*. En dane lloc, c . ambé
J.
BONO,
Los a chi os,
op
ci .. pp.
48-54,
en les quals a un segui de judicis pe sonals sob e la his o ia
quan i a i a, les se es a els en el ma e ialisme his o ic i la se a insc ipció dins el
ma c dela no a Sociologia, dominada pe la idea del de e minisme del e social
sob e la pe sona. Al capda all, aques a no a concepció me odologica quan i a i a o
se ial, que u ili za conjun s homogenis, els quan i ica i els ac a es adís icamení, la
c eu adien pe a la his o ia social i economica, pe o no pe a la his o ia de les
men al.li a s. Da an aques a me odologia. que edueix a alo s numk ics els
es imonis indi iduali zado s de les on s. es ablin elacions en e les se ies de
alo s i ex aien conclusions com a es ic a conseqükncia de les dades
quan i icades, i'au o s de ensa la me odologia his o ica adicional, que alo a el
docu nen no pe la quan i a , sin6 pe la quali a , o donan -ne un exemple, que
palesa alho a, segons l'au o , la iquesa de la ma eixa ecnica no a ial.
LAUREA
PAGAROLAS
I
SABATÉ
A xiu His d ic de P o ocols de Ba celona
Resumen:
Como señala el í ulo, el au o ealiza un buen eje cicio de
p esen ación de la documen ación que se encuen a disponible en es os
a chi os de p o ocolos, al iempo que in en a un ensayo de clasi icación de
los emas más usuales que se pueden abaja a pa i de dicha
documen ación.
ELS
ms
DE
PROTOCOLS,
FONT..
.
323
Summa y:
As he i le poin s o, he au ho makes a good exe cise o
p esen a ion o he docwnen a ion ha is a ailable on he p o ocol a chi es,
a he same ime ha a emps o classi y he mos usual subjec s ha he
s udious could wo k, s a ing om he men ioned documen a ion.