Els arxius de protocols, font per a la història moderna

MANUSCRITS. no 8. Enero 1990. pPigs. 285-323 Els Arxius de Protocols, font per a la Historia Moderna Laured Pagarolas i Sabaté 1 Introducció Abans d'endinsar-nos en l'anhlisi concreta de les diverses possibilitats d'investigació que ofereixen les riques i abundoses series documentals dels arxius de protocols, crec que 6s imprescindible el fer unes anotacions introductbries a tres nivells. El primer, institucional, sobre la significació del notariat catalh, el seu fort arrelament al país, i la transcendencia histbrica de la ingent documentació que ha generat en el decurs de gairebé vuit segles d'existencia. El segon, arxivístic, sobre el sistema d'arxius de protocols del pais, per tal que, en un moment donat, en iniciar una determinada recerca o investigació historica, sapiguem a quin centre documental hem d'adreqarnos. El tercer, diplomhtic, sobre les diverses redaccions de l'escriptura i les diferents series dels llibres notarials catalans, perque sapiguem demanar a l'arxiver el protocol que realment ens interesa i no busquem, per exemple,# inventaris als manuals comuns, quan el notari disposa de llibres especial. Pel que pertoca al primer, de fet, es troba molt arrelada en la nostra llengua l'expressió secular «mar a cal notan». Ben mirat, tots hem passat ja o passarem, en el decurs de la nostra vida, per una notana. 1 aquesta vinculació entre notari i poble era, sens dubte, encara més estreta en temps preterits. A diferencia, per exemple, d'altres institucions, com la judicatura, la notarial no ha estat mai d'ús exclusiu de les classes altes i dominants. Els notaris han restat sempre molt vinculats a la vida quotidiana de la gent i del poble, dels rics i dels pobres, alhora que la seva acció ha arribat fins a l'indret mes petit i allunyat del pais, i fins al negoci jurídic més insignificant. l Sobretot als medis rurals, fora del cercle: familiar, realment ampli, només el capellh de la parroquia gaudia de la mateixa autoritat moral que el notan. 286 L PAGAROLAS Així, capella i notari, religió i llei, esdevenien els dos puntals apareliats de l'estructura familiar catalana, puntals que, cal recordar-ho, podien recaure en una mateixa persona: el capella que feia de 1 d'aquí arrela, precisament, la transcendhcia de la documentació notarial, perquk reflecteix millor que cap altra la «vida», en sentit ampli, d'una comunitat. 1 perqut no existeix cap altra serie documental tan rica com la de protocols, amb un ventall de tipologia documental certament divers i significatiu, amb importants col.leccions de registres conservades des de mitjan segle XV fins als nostres dies i amb milers de volums escampats pertot arreu, la xifra total dels quals s'apropa, al nostre país, als 200.000 llibres notals i protocols. Quant al seu valor histbric, no es pot afirmar amb justicia que la documentació notarial hagi estat un descobriment de les darreres dkcades. Ja s6n centenaris els primers treballs, sobretot d'histbria local, o els estudis de temes ben concrets, els autors dels quals espigolaven els protocols, amb buidatges ocasionals i aillats, a la recerca nomCs d'aquells instruments mCs brillants que per la seva singularitat servien per a fomir un treball; o be aplegaven escriptures que completaven documentació emanada d'institucions considerades aleshores mCs principals.3 Tammateix, el cert Cs que, el darrer quart de segle, els fons de protocols han superat el carhcter de font secundaria i han esdevingut material de primera linia dins un nou caire de la historia, en el qual excel.leixen els aspectes socio-econbmics, artístics, culturals i de la vida quotidiana de les col.lectivitats. 1 aixb gracies, sobretot, a la utilització en massa dels grans fons documentals existents, sistema que ha esdevingut necessari. Les principals característiques de les skries notarials són, doncs, el fet d'esser una documentació «no brillant», perb que reflecteix millor que cap altra la vida del segle, i que, malgrat de vegades la seva complexitat, fomeix material per a qualsevol aspecte histbric. 1, alhora, que, per tal de treure'n profit, la seva utilització comporta la revisió sistematica d'un ventali realment ampli d'aquesta enorme massa de registres notals. Aquest caire massiu permet la quantificació i seriació de les dades, amb les possibles comparacions d'espai i temps, i implica el tractament estadfstic, arnb la practica de diferents mktodes de sondeig: per notaris, per anys, per sistemes aleatoris, et~.~ Quant al segon nivel1 introductori, l'arxivístic, cal dir que la creació dels amius de protocols arrela a Catalunya, com a la resta de 1'Estat. en la promulgació de la Llei Orghica del Notariat del 1862 -data clau del naixement del notariat modemi en els reglaments i els decrets complementaris posteriors, especialment el del 1869. Per tant, la seva formació 6s molt posterior al naixement de la institucid que genera la documentació, els segles XII i XIII. Aquesta normativa tardana, quant a la formació dels amius, ha determinat que molts dels protocols antics s'hagin perdut i que, ben sovint, ens hagin anibat eri un deficient estat de conservació, atacats, sobretot, perla hurnitat i els insectes. La legislació vigent de les Seccions Histbriques -centenbies i liiurement consultables pels investigadorsla constitueix el decret interministerial de 2 de mar$ del 1945. Elaborat a proposta del Col.legi de Notaris de Barcelona, significava l'abandó de tota reglamentació massa rígida i procurava de posar fi a la iluita entre les institucions estatals i la notarial pel control d'aquests arxius.5 Abundant en la idea que la unitat basica d'estructuració 6s el districte notarial, que el districte notarial es correspon amb el partit judicial i que a cada cap de districte o partit hi ha d'haver un arxiu, determina tres classe de Seccions Histbriques d'amius de protocols: a) En els Col.legis de Notaris, a chrrec dels mateixos notaris. Aquest 6s el cas de 1'Amiu Histbric de Protocols de Barcelona, el qual, amb 55.000 ~olums, 1600 i 5800 metres lineals de prestatgena, esdevé el pnmer fons de protocols de l'Estat, seguit a distancia pel de Valhcia i el de Madrid, i comparable al de @nova, potser el pnmer del m6n. b) En,& Arxius Histbrics Provincials, no compresos en l'apartat anterior. Es el cas, per al nostre país, de Tarragona, Girona i Lleida. c) En els Amius de Districte Notarial restants, a caec del notari-amiver corresponent i assimilables, en tot cas, a la xarxa d'arxius de l'administració autonbmica i local. La situació actual d'aquests arxius de distncte 6s ben diversa. Quant als fons, alguns s6n realment rics, com el de Vic, Puigcerda, Arenys de Mar, Manresa, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedks o Cervera. D'altres foren cremats durant la darrera guerra civil i els seus fons s6n avui ben reduits, com els de Granoliers, les Borges Blanques, Solsona, la Seu o Vielia. Tammateix, per circumsthncies ben diverses, la legislació del 1945 no s'ha acomplert en tots els casos, tot i que el Principat esdevé un model de bona organització i funcionament dels arxius de protocols, si els comparem amb els de la resta de 1Estat. Aixi, alguns manuals de notaris barcelonins es troben repartits entre diversos centres documentals de la ~iutat.~ 1 molts protocols de diferents districtes notarials romanen encara avui al corresponent Arxiu Histbric Provincial, després que hi passessin durant la Guerra Civil del 1936 per raons de seguretat. Resumint, doncs, quan tractem de localitzar un document, a part de coneixer el nom del notan que l'autoritza, hem de veure a quin districte notarial o partit judicial pertany el municipi on es va atorgar l'escnptura i acudir al cap o capital que li pertoqui. En el seu defecte, recordem que es pot trobar a 1'Amiu Histbric Provincial corresponent, on va passar el 19361939. Respecte del tercer nivel1 introductori, el diplomatic, cal que l'investigador sapiga que el protocol únic, que conté les matrius de les escriptures autoritzades per un notari ordenades cronolbgicament, no apareix fins al segle XIX. Per tant, per a 6poques anteriors, ha de tenir en compte dues coses: que pot trobar fins a dos o tres exemplars del mateix document, 288 L PAGAROLAS en diferents estadis de confecció; i, d'altra banda, que existeixen manuals comuns i llibres especials. Quant a la primera consideració, cal saber que el notari, seguint prktiques medievals, feia primer un esbós o minuta del contracte en un paper solt o bé en uns quadems, que despds relligava formant uns volums, generalment petits i gruixuts, en octau, Aquests llibres eren el esborranys i contenien, doncs, la primera redacció de l'instmment. DesprCs, el notan passava aquests contractes o actes amb lletra mCs acurada i, sovint, en forma mCs extensa a volums en foli, dits manuals o Ubres. Aquests contenien la segona redacció de l'instrument, i era d'on el notari o els seus successors extreien les cbpie~.~ Quant a la segona consideració, cal dir que, segons la ubicació i l'activitat de la notaria, les diferents escriptures eren agrupades per mat2ries. Hi havia, primer, els manuals o llibres comuns, que contenien la documentació més general. Després venien els llibres especials, que podien Csser de vendes, procuracions, assegurances, capítols matrimonials i societats, testarnents, inventaris i encants, i capbreus. En alguns casos hi havia, així mateix, llibres especials de nblits, de rebuts i vendes de censals de diferents municipis, de contractes de senyors laics o eclesibtics i, finalment, d'actes i contractes de confraries i gremis. El segle XVIII, aquesta divisió per materies es regularitza forca i es redueix, practicament, a: manuals comuns, capítols i societats, testaments, inventaris i encants, capbreus i llibres especials de confraries i gremis. Recordem, també, els llibres de rúbrica o índex general, que contenen la relació de tots els instruments autoritzats pel notari i que, per tant, esdevenen d'enonne utilitat a l'investigador. En un altre ordre, també cal que anotem el caire de simples registres o llibres de notes que tenien els protocols, fins al Reial Despatx del 1736 i les Reiais Ordenances del 1755. Amb aquestes disposicions, s'adopta el sistema castella, arnb l'obligatorietat de l'ús del paper segellat, la inserció literal i sense etceteracions de les escriptures en els protocols i les subscripcions i validacions per part dels atorgants, testimonis i notari. Abans del segle XVIII, doncs, els llibres s6n simples registres -amb la seguretat jurídica que derivava de l'evolució medieval del document, recollida pels glossadors-, mentre que l'originak és la carta, en pergamf, que es lliura a l'interessat. Després de les disposicions borboniques, per contra, el protocol recull les matrius original, i a l'interessat se li d6na una cbpia simple en paper, per bé que amb totes les garanties d'autenticitat i el valor d'escriptura pública. Com ja he dit, al final del segle XVIII i comencament del XIX, es generalitza el protocol únic. Per a l'investigador, la dificultat que prodria suposar la supressió de la divisió de iiibres per mat6ries queda compensada, parcialment, per l'existencia d'uns bons índexs a cada protocol, amb el nom de les persones contractants ordenades alfabeticarnent, el tipus de contracte realitzat i el número de la phgina on es troba. De fet, els fndexs s6n ja usu& i comctes el segk XVIII, després de les resolucions borbbniques. 1 aixb és un dels elements que contnbueix que el EIS ARXWS DE PROTOCOLS. FONT.. . 289 set-cents sigui un segle facil d'estudiar, almenys des del punt de mira amivfstic i diplomatic, ja que ofereix documentació rica i abundant, perb alhora controlable; ben conservada, lluny de les tintes ferrogal.liques del barroc, que oxidaven i foradaven el paper; arnb un ús generlaitzat del catala, sobretot en la documentació privada, restant el llati només per als encapcalaments i els documents mes formulistes. 1 tot aixb, juntament amb els nous corrents historiografics dels darrers anys, ha facilitat l'eexplosió~ d'estudis sobre aquesta centúria, per bé que ara sembli que es vol desvetliar l'Alta Edat Moderna. Anotem, en darrer lloc, per tal d'evitar unes confusions que es donen molt sovint, una qüestió puntual: el índex corresponen a anys i no a volums. Per tant si un volum conté diversos anys, cal cercar els diferents índexs a l'inici de cada any, a l'intenor del volum, i no només al seu comencament. En aquests casos, les numeracions dels folis també són independents per a cada any. Es realrnent dificil d'assajar una classificació tematica que abraci totes les possibilitats d'investigació que ofereixen els protocols notarials i que sigui realment valida. Qualsevol intent sera, sens dubte, parcial i aproximatiu i, alhora, opinable. Perque Cs un fet que la documentació generada pel notari, en abastar el negoci jurídic més intranscendent i arribar fins a l'indret rnés aüunyat, ofereix unes posibilitas increiblement diverses, des de l'estudi de la burgesia o la industrialització fins al mateix grau d'analfabetisme de la població, sense límits posibles. Potser sena més facil fer una sumaria descripció jurídica de la diferent tipologia documental, i l'aprofitament que pot tenir per als diversos aspectes histbrics. Ara bé, resultana menys pedagbgic. Per aixb he intentat conformar uns grups amplis d'estudi, tot i que amb la plena consci5ncia que mai no seran exhaustius i que presenten molts punts d'interrelació. Aixi, he creat cinc arees temhtiques: -Terra i propietat Anesanat i indústria -Comer$ i marina -Familia i societat i -Cultura, art i 1-eligi6.~ 2. Terra i propietat La terra, a 1Zpoca moderna, segueix essent l'element essencial de la vida econbmica del país, que mobilitza les pnncipals farces productives, abraca el conjunt social i determina, al capdavall, la conjuntura, d'acord amb la producció. Junt a d'altres fonts -parroquials, fiscals, senyorials, eclesiastiques-, la notarial 6s la mCs quantiosa, globalitzadora i rica. La ingent quantitat d'estudis realitzats, des de les grans tesis franceses d'histbna rural fins als 290 L PAGAROLAS nombrosos trebaiis menors estrangers i nacionals, sobretot el darrer mig segle, així ens ho demostren. Aquests estudis s'han adreqat, principalment, cap a les analisis d'estructura de la propietat rural i urbana; la precarietat de les explotacions familiars camperoles; la debilitat e inseguretat economica dels pagesos; les causes i els efectes de l'endeutament pag&s i de les crisis agrhries; les transferencies de la propietat, en profit de la burgesia urbana expropiadora; l'estratigrafia interna de la societat camperola i carhcters de la sociabilitat rural; els nivells de vida, producció i riquesa; l'evolució de les rendes de la terra; les t8cniques agdries i l'instrumental de cultiu, etc.ll Qualsevol protocol, tant de la zona urbana com rural, pero mCs especialment, Cs clar, els de comarques, que ofereixen una major localització de contractes, permeten de fer estudis sobre aquestes qüestions. Com a docurnentació mCs específica, assenyalem els capbreus, els contractes de compra-venda, els establiments emfitkutics, els arrendaments, els censals i violaris, els inventaris de finques rústegues, els capítols matrimonials i els testaments dels pagesos. Analitzem, en primer lloc, els documents que mCs excel.leixen per a l'estudi de l'estructura i divisid de la propietat, els capbreus. Els capbreus eren els documents o manuals en els quals s'anotaven les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memoria o prova subsidiaria dels drets dominicals. L'emfiteuta, que té el domini útil de determinats béns immobles, reconeix els drets del senyor directe sobre els mateixos.Amb aquest acte el senyor es garanteix, alhora, la conservació dels drets dominicals i una renovació del domini, sense necessitat d'altra justificació. l2 Aquestes relacions es feien, generalment, per evitar prescripcions, sobretot quan hi havia canvi de senyoria, o per acreditar el senyor directe la subsistkncia dels seus drets -prestacions en moneda o en esp&cie, liquidacló de censos endarrerits, reconeixement de deutes, r&gim d'amortització.. .-, i esbrinar, al capdavall, si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluisme. Els capbreus se solen conservar entre les series de protocols notarials, per tal com l'escrivh acostumava a Csser un notari públic. Formen protocol a part i s6n molt nombrosos en els segles XVI i XVII, i una mica menys en el XVIII. Perla seva banda, els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats perla Batllia General. N'hi ha molts de béns que sustentaven diversos beneficis, chrrecs o senyorius eclesihstics -mitra, capítol, dignitats, monestirs, parrbquies, capellans.. .-, aixf com tambC dels senyorius baronials -mernbres de la noblesa o ciutadans propietaris de senyorius rurals-. Aquesta diversitat augmenta les seves possibilitats d'aprofitament. Podem distingir dues grans classes de capbreus, per be que no presenten gaires diferkncies, sobretot en el capítol principal de les confessions dels emfiteutes: a) Els de senyona i rendes, és a dir, els capbreus encapcalats per una serie de drets senyonals i obligacions comuns a tots els vassalls. Acostumen a donar-se quan la senyoria engloba tot un poble o zona determinada. b) Els capbreus només de rendes, que s6n potser els rnés nombrosos. S6n rnés aviat demostratius de les rendes d'un senyor i, en senyories eclesihstiques, d'una dignitat (abat, sagristh.. .) o iristitució (hospital, altar) amb rendes particulars dins el conjunt.13 Després dels documents inicials -manifestació de la voluntat de capbrevar, nomenament de procurador, creació de jutge i notari, crida pública i confessió general que fa la Univesritat-, seguiexen les confessions dels particulars i habitants del lloc, confessions que esdevenen la part rnés important i prbpia del capbreu. Hi consten: els prenoms i cognoms dels emfiteutes, el terme i la dibcesi, ia relació dels béns afectats, la seva situació, superficie i afrontacions exactes, els cultius als quals es dediquen, l'origen de la titularitat -compra, herencia.. .-, i els drets dominicals -prestacions en moneda o en especie, pagament de Iluismes, reconeixement de deutes, regim d'amortització, etc. Esquemhticament, els pnncipals aspectes per als quals ens poden servir són: l'estmctura i la divisió de la propietat; l'increment o disminució de la superficie conreada; els diferents conreus; la parcel.laci6; l'empresa familiar i les seves vanacions -herkncies, compres, vendes, endeutaments i els moviments globals d'aquests fenbmens d'acord amb la conjuntura-; aspectes demogrhfics i socials -creixement de la població, extinció de famflies, pubillatge, concentració d'herencies, etc.14 Cal fer menció a part del seu interes per la Onomhstica, ja que els capbreus ens permeten arribar, de vegades, a la reconstrucció completa de la toponimia menor d'un lloc: noms dels propietaris, de les partides on es troben, delimitacions ben precises, noms de camins, torrents, masos, etc.15 Inter&s ben especial tenen els capbreus que correponen a senyorius de poblacions senceres, on la totalitat o gairebé la totalitat dels propietaris de les tems del terme estiguin obligats a capbrevar. Aleshores, ens podem fer una idea forca exacta de la població, terres, conreus, condicions d'explotació, prestacions i censos que es pagaven. 1 encara millor si localitzem capbreus d'una determinada població, efectuats en un període de no rnés de quaranta o cinquanta anys, que ens poden fomir informació, generació rera generació, de molts aspectes de la societat agraria tradicional. Tanmateix, metodolbgicament, tamM presenten alguns problemes, ja que no sempre 6s fhcil de trobar capbreus de períodes curts, que ens permetin seguir la vida d'un poble. Com tampoc no resulta ficil restablir les famflies i, per tant, les unitats d'explotació, ates que, per una banda, els cognoms es repeteixen bastant en famflies diferents, mentre que, per l'altra, sovinteja el pubiiiatge i el canvi de nom en una mateixa casa. En un segon ordre, cal situar aquells documents que ens ajuden a estudiar la possessió i el moviment de la propietat: els contractes de compravenda i les permutes. En el m6n rural, la propietat de la terra és un fenomen esencial. 1 estudiar qui posseeix aquest mitja de producció fonamental és determinar el 292 L PAGAROLAS joc de les forces socials Hi ha altra documentació de tipus senyorial o fiscal, que permet, en un lloc i en un moment determinat, analitzar la repartició de la propietat entre els grups socials. Pero si ens preguntem que es ven, qui ven, qui compra, en quina quantitat, a quin preu, a quin rime, sota quina conjuntura, aleshores els contractes notarials esdevenen fonamentals El volum global de transaccions 6s un indicador de la mobilitat de les terres. Una acceleració sobtada denota un període de dificultats camperoles i una voluntat d'esmerg per part d'altres grups socials. A mes, el preu de la terra 6s important, sobretot en relació amb altres variants econbmiques, com la producció, població, preus o salaris. Tammateix, les compra-vendes ens proporcionen altres noticies, com la sociologia de compradors i venedors; l'extensió, situació i conreus de les parcel.les venudes; el &gim de propietat; les causes i efectes de les compra-vendes; les formes de pagament, etc. Al capdavall, permeten observar el fenomen de les expropiacions de la petita propietat camperola en benefici de la burgesia rural i urbana, amb major incidencia després de cada període de dificultats agrhries, i seguir la constitució de ventables dominis de nova creació, nascuts de l'esmerc de capitals de procedencia burgesa i mercantil.16 En tercer lloc, disposem dels contractes de conreu, en sentit arnpli, amb lotes les variants que es donen, en le temps i l'espai, per al cas catalh: establiments emfiteutics i rabassa morta, d.'una banda, i parceria i masoveria, de I'altra, a part de l'arrendament propi, tots ells carregats d'un fort component jurídic, en el qual no ens pertoca, ara, d'aprofundir.17 Com ens recorda el profesor Antonio Eiras, a través d'aquests contractes, que permeten l'accds a la propietat, es poden estudiar les tkcniques agrhries; el rkgim de guaret i les roturacions; el cicle dels trebaiis i tasques sobre les fulles de cultiu; les obligacions imposades a arrendataris i parcers en materia de tancaments, recs i plantacions. També serveixen per a seguir el moviment roturador dels erms i terres marginals en els períodes d'expansió demogrhfica, el moviment de la renda i el seu encariment en les epoques de demanda de terres, aixi com les imposicions suplementaries per als camperols. Finalrnent, cal anotar com els grans arrendaments han permes d'observar l'existhcia de minones d'arrendataris de grans explotacions per al mercat, una mena de burgesia rural de 1'Antic Regim o d'empresaris de cultius, onentats devers la venda dels seus excedents. Aquesta burgesia rural esdevindria la propietaria de la terra, a partir de les transformacions revolucionhries de finals del segle XVIII i en el transcurs del ~1x.l~ En un qUaR ordre, podem situar aquells documents que ens serveixen, entre d'altres coses, per traslluir una qüestió que s'imposa en la recent hitoriografia. Ens refenm als censals i violaris, els debitoris i les vendes a carta de grhcia, excel.lents per a l'analisi del crkdit, la conjuntura i la situació economica general i, sobretot, molt vinculats a la historia agraria, motiu pel qual ens incloem en aquest apartat. El censal, dret a cobrar una pensió anyal com a contrapartida d'un capital donat, no 6s més que un prdstec legal, sanciona1 públicament per notan, pel qual es paguen uns interessos anuals i que es contracta sota la hipoteca de tots el béns o d'alguna finca en particular. l9 La filosofia de 1'EsglCsia no permetia el préstec usurari ni l'interes. Per aixb es recorre a aquest sistema amagat: qui deixa els diners «compra» el dret a cobrar un interes, que s'anomena «pensió». La creació del censal es diu «encamgació», i el retom del capital prestat «redempció», «lluisme» o «quitació». En termes actuals, equivaldria a una mena d'emissió de deute públic, devers el qual es canalitzen quantitas importants de capital, sobretot dels elements burgesos enriquits. Recorren al censal, no solament els particulars, sin6 també els municipis, els barons o la mateixa Generalitat. Per contra, quan hi han de recórrer els elements mCs febles, per sortir de les dificultats en un moment determinat - un any de males collites, pagament de dots, legitimes o llegats testamentaris-, aleshores Cs obvi que el pagament de la pensió anyal del censal aboca a Sendeutament i, fins i tot, a la pkrdua de propietat. El censal era redimible, perb tarnbé es podia pactar com a irredimible i, en aquest cas, rebia el nom de «censal mort». Al seu costat, existia el «violari», que era un censal amb la particularitat que s'extingia l'obligació un cop transcorregudes una o dues vides. Com a contrapartida a aquesta durada més curta, Sinte& era gairebé del triple (del 5% del censal al 15% del violari). El debitori, per la seva banda, no feia constar l'interi!~, perqui! el prestador el retirava del capital a l'acte de lliurament dels dineis. El signant es reconeixia deutor d'una quantital determinada a una altra persona i es comprometia a retomar-la en un termini que, a diferencia dels censal, era fix i molt curt. Fialrnent, la venda a carta de gracia no era mCs que una compra-venda arnb dret de retracte: el venedor, la persona endeutada, podia recobrar la cosa venuda retomant al comprador la suma pagada. Se la coneixia com a «empenyorament», ja que darrera de la venda s'amagava un contracte usurari, car Sinteres arrelava en el mateix preu de la venda, molt inferior al del mercat. La propietat rebuda pel prestamista estava intencionadament infravalorada, aihora que guardava relació amb el préstec anterior, de manera que la diferencia permetia multiplicar els guanys i rescabalar-se d'ende~taments.~~ Tots aquests contractes s6n molt freqüents en els protocols notarials i ens permeten estudiar els problemes de l'endeutament pagi!s de 1'Antic Ri!gim, l'expropiació per deutes de la petita propietat camperola, aixi com les desviacions de capitals parbits. burgesos o d'altres procedencies, cap al cbmode refugi del prCstec a interi!s fixe, la qual cosa permet d'observar una tendencia generalitzada vers la renda com a ideal, no pnvatiu de 1'Espanya de SAntic ~&gim.~l En un damr grup, incloem la documentació de tipus privat: els capitols matrimonials, els testaments i els inventans, que ens connecten ja amb la historia social i dels quals ens ocuparem amb major profusió en altres apartats. Els inventaris descnuen la fortuna immoble global, inclosos deutes i rendes. A mes, detallen, fil per randa, els bCns i els objectes que deixa el difunt. A travCs d'ells, ens podem apropar a la societat camperola i coneixer 300 L PAGAROLAS contractes de tripulació per a navegar, concessions de patronies, caucions per a l'obtenció de patents de navegació, caucions de sobrechrrecs, contractes de noliejaments, et~.~" D'altra banda, cal recordar que l'activitat comercial té com a protagonistes els homes, en aquest cas, la burgesia mercantil catalana. 1, per a apropar-nos a ella, la documentació notarial privada, capítols, testaments i inventaris. és bhsica, sobretot per a l'epoca anterior a l'aparició del cadastre, dels fons de la Junta de Comerc o dels llibres de la Reial Companyia de Bar~elona.~~ Diguem, finalment, que, complementats amb altres fons, els protocols poden proporcionar documentació important per a l'estudi de les companyies i particulars, que negociaven amb l'estat o amb els municipis, a través dels contractes d'«asientos», per fornir l'exercit de robes, de queviures o d'armes; per transportar-lo en cas d'expedicions; o bé que s'encarregaven de l'abastament de les ciutats en blat, carn o altres productes. També es pot seguir l'evolució de moltes famílies que s'encarregaven de l'arrendament d'impostos o drets diversos, tant urbans com de senyorius rurals. De fet, no s6n poques les famflies burgeses que s'enriquiren mitjan~ant aquest sistema i passaren, així, de burgesos arrendadors de rendes a nobles i senyors rendistes.39 5. Família i societat Ha estat, sens dubte, aquest camp d'investigació histbrica un dels pioners a utilitzar la documentació notarial, primer de forma singular - sobretot per a biografiesi, desprCs, de manera seriada, per a l'elaboració de treballs mCs extensos sobre el m6n de les relacions socials. 1 cal dir que 6s tambC en aquesta hrea d'investigació on la documentació notarial pot oferir, de forma mCs directa i exclusiva, major aprofitament i utilitat. Bhsicament, ens pot servir, com veurem a continuació, per a l'estudi de la jerarquia de la societat urbana i rural i les seves estructures socials; els entroncarnents i relacions de consanguinitat entre els diferents grups socials; les seves activitats econbmiques; l'estil de vida i les aficions culturals dels diferents estrats, et~.~ En primer lloc, seguint un ordre lbgic de redacció, tenim els capitols matrirnonials, que s6n el contracte que celebren els qui han de casar-se -o, de vegades, els ja casats-. i els seus parenls inCs propers, com a constitució o llei fonamental que haura de regir lcs rciacions jurídiques creades i les que amb el temps s'aniran derivant del mütnmoni. Recordem que els capílols s6n una de les institucions més característiques del dret civil catala i esdevenen el ventable codi que estableix la consideració i el destí dels béns d'una família, mCs encara que no pas el testament. A mes, 6s evident que els capftols, com a institució que ha evitat la divisió de patrimonis, ha acomplert una funci6 histbrica i social molt important i ha contribuit a crear una institució típica catalana, la casa pairal. Les principals clausules que contenen els capitols s6n: l'heretament, el dot o l'aixovar i l'escreix, a mCs d'aitres secundhries com la renúncia al suplement de la Ilegítima, i'heretament preventiu o l'heretament prelatiu, etc. En primer lloc, l'heretament Cs la donació que fan els pares a favor dels filis que es casen, per taidassegurar la perpetuitat de la famflia i defensar la propietat del patrirnoni. Es la institució jurídica mCs típica de Catalunya. TC fortes arrels consuetudinbies, la quai cosa f6u innecesshria la seva legislació en els diferents elements que integren la compilació general del dret catala. De fet, l'heretament tC una naturaiesa jurídica intemedia entre la donació entre vius i el testament. Els pares fan donació de tots els seus bCns, presents i futurs, pura, perfecta i irrevocable, de les dites «inter vivos»,ara, pero vaiedora nomCs per a despr6s de la mort dels donadors. Els pares no perden, doncs, la consideració d'amos dels béns donats per tal d'exercir quantes accions siguin necessaries per a la salvaguarda dels béns. L'heretament s'acompanya de determinades reserves fetes per part dels donadors: reserva d'usdefruit, inherent a i'essencia del mateix heretament i que s'acompanya del pacte de convivencia; reserva d'acomodar i dotar els aitres fills; reserva d'una quantitat concreta per a testar, que obeeix al principi del dret roma pel quai el dret a testar era irrenunciable; i reserva per a poder gravar i alienar els béns compresos en l'heretament, de manera que el fill rebra els béns que tinguin els pares en el moment de la seva defunció, no en el de contractació de capitols. Aixf, amb aquesta reserva, pare i fiii formen una mena de societat per a la bona administració del patrimoni Finalment, es contempla també el pacte revisionai, Cs a dir, que si el donatari mor sense fills legitims que arribin a l'edat de testar, nomCs podrh disposar d'una determinada quantitat i la resta tornara als donadors o ais seus hereus legais. La finaiitat del pacte revisionai era evident: mantenir el patrimoni en la familia i evitar que passés a estranys. Enjondre, el dot 6s la quantitat que rep la futura esposa dels seus pares o del seu gema hereu o aitre familiar, i que la donataria aporta al matrimoni. El dot es diu «aixovar» (de ajudar, auxiliar), quan l'aporta el «cabaler» (de cabal = diner), dit també «fadristern» (de fadrí extem) i «pubill» (perque es casa amb la pubilla) a una hereva o pubilla. De fet, l'aixovar difereix del dot en molts aspectes, principalment que té un caracter voluntari i s'aporta en situacions economico-matnmoniais excepcionals. La noció de dot Cs romana. Es constitueix i es fa efectiu dels béns propis del pare i la mare, amb el seu consentiment. Amb el verb «dotar»s'expressa l'atorgament d'aquesta donaci6.Cal dir, finalment, que la promesa i constitució de dot nomCs té validesa si se celebra el matrimoni. Per norma, els pares de la núvia li fan donació pura, simple i irrevocable, de les dites «entre vius», d'una determinada quantitat, a pagar el dia de les esponsalles o en els terminis que s'estableixin. S'adjunta tambC, generalment, el pacte revisional, propi de l'heretament. A continuació, la núvia accepta aquesta donació. 1, en darrer Iloc, en clausula a part, segueix la constitució dotal, perla quai la constitueix en dot al seu futur marit, amb les garanties hipotechries pertinents. Segons la idea romana, el dot pretenia esdevenir el sustent de les chrregues matrimonials de la muller. 302 L PAGAROLAS Els objectes del dot poden ésser tant béns mobles com béns immobles, drets reals, drets personals, etc. La seva quantia no té cap límit determinat, mentre no lesioni la llegitima dels altres fills dels donadors. En cas contrari, morts els pares, els germans poden reclamar a qui ha rebut el dot la part que els pertoqui. Punt important 6s el de la restitució del dot, restitució que s'ha d'efectuar en cas de dissolució, invalidesa o nul.litat del mauimoni. Aleshores, el marit haurh de retomar-lo a la muller. La dona el té a la seva lliure disposició i, si mor, passa als seus fills. En defecte de fills, si hi ha pacte revissional exprés, passarh als donadors o als seus hereus legals. En tercer lloc, l'escreix o augrnent de dot es diu també esponsalici o dotalici i, més prbpiament, donació gpropter nuptias». Insti tució típica catalana, consisteix en la donació que el futur espbs atorga a la núvia, per ra6 de la seva virginitat i correlativament al dot, també amb la corresponent garantia hipotechria. Es pacta, aixi mateix, en el cas que la núvia sigui vídua, ja que es funda, igualrnent, sobre la idea del dot que aporta la futura esposa. Basant-se en aquesta doble concepció, de remerciar la virginitat i de correspondre al dot, se li troba una doble etimologia: hrab («xacara»: donar grhcies, premi a la virginitat) i romana (acrescere~: créixer, augrnent de dot). S'estipula mitjancant la carta dotal o d'espoli, atorgada pels pares i pel propi nuvi. Mort el marit o dissolt el matrimoni, la muller adquirirh només l'usdefmit de l'escreix, a difer2ncia del dot; i, en cas d'existir fills, passarh a aquests o als seus descendents legitims. En el seu defecte, es pot aplicar també el pacte ~versional. La quantitat de l'escreix variava segons els llocs i les circumstancies dels contraents. Generalment, era la meitat del dot. Al territori de l'antic bisbat de Girona, l'escreix és igual, en quantitat, al dot. Aquí, aquesta institució s'anomena «tantundem» (igual quantitat) i presenta algunes variacions respecte de l'escreix. L'escreix es diu cabalatge quan qui el d6na 6s la pubilla i qui el rep el cabaler.També es diu «soldada» (de SOU).~' Quant a la historiografia catalana, aquest document no ha estat encara utilitzat de manera sistemhtica, com s'esth fent, per exemple, amb els inventaris, o com s'ha fet a Franca, on els autors consideren els capítols un dels instruments més valuosos per a l'anhlisi sbcio-professional i l'establiment de la mobilitat social i geogrhfica existent al vontant de la formació de les estructures familiars 42 El seu aprofitament pot ésser, per dir-ho aixi, individual o col.lectiu, segons I'estudi faci referencia a una sola farnflia o a un gmp o estament social deteminat. A un primer nivell, ens informen sobre els components de les famflies contractants, les seves ocupacions professionals, condició social, títols o llocs de procedencia. Alhora, ens donen llum sobre la seva fortuna, segons la quantitat dels dots, i ens permeten de seguir, a través de l'anhlisi de diversos documents acumulats, l'evolució econbmica d'una famflia. Des d'un punt de mira més ampli, ens ajuden a discernir qüestions com la concordhncia entre nivells econbmics i relacions socials, la mobilitat social i ELS ARXIUS DE PRCY~WOLS, FONT.. . 303 geografica dels esposos, la psicologia social en aspectes com la importhcia de la dona segons kpoques i estrats, o les proporcions de l'endogamia sociolbgica en una societat tradicional 43 Aixf mateix, els capitols ens palesen, a casa nostra, evidkncies com la importhcia de la figura del «canco», mh d'obra gratuita que treballa en l'explotació familiar i l'herkncia o patrimoni del qual reverteix a l'hereu; la carrega que suposava, aleshores, una filla, amb la necessitat d'haver-la de dotar i «col.locar» aviat; o el mateix fet de les estrategies familiars, que podien Csser de diverses menes: intercanvis de fills, amb el consegüent estalvi dels dots, o pares vidus i fills respectius, etc. En segon lloc, disposem dels testaments, que podem definir com el negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjancant la institució d'un o més hereus i l'ordenament d'altres disposicions. Cal dir que existeixen diversos tipus de testaments. En síntesi: els ordinaris -obert, clos i holbgrafi els privilegiats. Evidentment, ens interesen ara els ordinaris. Mitjancant el testament obert o nuncupatiu, el testador manifesta la seva voluntat en preskncia del notari i dels testimonis. Es el més comú i queda inserit directament en el protocol. Una modalitat del testament obert 6s el fet davant rector, el qual té, en el dret catala, un caire subsidiari, ja que des del 1736 el rector només el pot autoritzar en els llocs on no hi ha notaria demarcada o aquesta resta vacant. En el testament clos o escrit el testador no revela la seva voluntat; només entrega al notari una plica tancada, circumstancia que permet de mantenir el secret del contingut. El notari anota en el protocol l'acta d'entrega del testament, que no es farh públic fins després de la mort del testador. Es fa en casos particulars, en que existeixin secrets de família o encarrecs de conscikncia. Perb sempre s'ha d'entregar, en plica tancada, al notan i davant de dos testimonis. Passada la fase privada, de redacció del document, i la notarial, d'entrega del mateix al notari, i mort el testagor, el testament s'ha de presentar al jutge. De fet, des'del 1856, l'obertura del testament, que abans es realitzava davant notari, s'ha de fer per via judicial. Així, el jutge crida el notari i els testimonis signants, cita els familiars i llegeix el testament. Finalment, mana l'aute de protocol.litzaci6, que es posa junt al testament. El testament holbgraf, perla seva banda, 6s l'escrit de ma propia, perb, a diferencia de l'anterior, no hi intervé ni el notari ni els testimonis. Mort el testador, les persones que el tinguin l'hauran de presentar al jutge. El jutge l'obrirh, comprovara la seva identitat, mitjancant tres testimonis que coneguin la lletra i la firma del testador, o ordenara, finalment, la seva protocol.litzaci6. S'ha de dir que el testament holbgraf no assegura prou ni la identitat del testador ni la de les seves disposicions. Tampoc no garanteix la llibertat física i moral del testador, a qui pot haver-se forcat. Ara bé, presenta dues 304 L PAGAROLAS qualitats bhsiques: una total reserva -no sols del contingut, sin6 també de l'existenciai una mkima facilitat per a testar. El testament catalh presenta tot un seguit de disposicions i clhusules forca comunes, per bé que aixb dependrh sempre d'elements variables com l'estarnent social, el grau de riquesa, el lloc d'on sigui natural, l'epoca o el mateix nivell socio-cultural del testador. Les clhusules prkvies es poden sintetitzar així: invocació religiosa, acompanyada de frases bíbliques; dades personals dels causant -nom, títols, chrrecs, naturalesa, estat, domicili, qualitat i ofici, filiació, salut ..., encara que, per norma s'omet l'edat-; nomenament de marmessors, persones encarregades de complir el testament o d'ajudar els hereus a complir-lo; pagament de deutes; i elecció de sepultura i enterrament, a les corresponents esglésies, convents o monestirs, al vas de la família, amb la descripció de la celebració dels funerals i les comunitats acompanyants. A continuació, venen els llegats de tipus pietós, 6s a dir, fundacions de misses, aniversaris, sufragis, deixes a entitats religioses o assistencials i benefiques, etc. DesprCs, els llegats sobre els béns, de tipus divers, que poden fer-se a criats, amics, parents, filles, fills cabalers i un llarg etc&tera. Tot seguit, la institució d'hereu 6s la clhusula principal i la solemnitat interna que requereix tot testament. S'acompanya de les anomenades substitucions o institucions d'hereu secundhnes i subsidibies. El testador pot substituir per una o més persones l'hereu o hereus instituits, en el cas que morin abans o no vulguin o no puguin acceptar l'herhcia. La substitució més comuna Cs la vulgar, expresa i gradual, és a dir, la institució d'hereu a favor dels fills i descendents, no a tots junts, sin6 guardant un determinat ordre de crida, segons el sexe, la primogenitura o d'altres circunsthcies anillogues. Perb cal dir, perque ens apareix tot sovint en els protocols, que, enfront d'aquesta substitució vulgar, existeix l'anomenada substitució fideicomisshria, que 6s el nomenament de dos o més hereus successius: un, el fiducian, que rep l'he&ncia en mirir el testador o fideicomitent; i l'altre, el fideicomissari, que l'obté en morir el primer substitut o quan es determini. Es a dir, el testador encarrega l'hereu que conservi i transmeti tota o part de l'herencia a un tercer. Al capdavall, la finalitat última de les substitucions rau en la voluntat de mantenir unit el patnmoni, i que no passi a mans de persones estranyes o alienes al patrimoni familiar. En darrer lloc, trobem la clhusula d'assignació de tutors, en aquells casos en que circumsthncies relacionades amb la menor edat dels fiils així ho requeria; la clAusula revocatoria d'altres testamentes anteriors; la clhusula final o codiciliar, i la clhusula de la firma o perfecció del testament, amb la data tbpica i cronolbgica, acompanyada de la signatura del testador i dels testimonis. Des de la segona meitat del segle XIV fins al segel XVIII, s'acostuma a acompanyar el testament de la corresponent nota de publicació. Es feia pocs dies després de la mort del testador, a la casa i habitació del difunt, a insthcia dels marmessors o dels hereus. Se li donava solemnitat amb l'acceptació dels legataris i la presencia dels testimonis. Pard.le1 al testament, hi ha el codicil, disposició d'última voluntat intmduida per tal de poder reformar parcialment el testarnent o addicionar-lo. A diferencia del testament, no exigeix solemnitats cxtemes i no pot contenir institucions d'hereus ni substitucions dire~tes.~~ Aquesta tipologia documental, realment rica per a aquesta hrea d'investigació -motiu pel qual la crec mereixedora d'una major descripció diplomhtica i jurídica-, ens detalla l'estmctura familiar -nom dels pares, muller, fills, gendres i parents del difunt-; ens apropa al coneixement de les relacions d'amistat i, alhora, socio-econbmiques del causant, a travCs dels noms dels marmessors, tots anotats amb els seus chrrecs i títols; i ens informa de la posició de la familia, mitjancant els llegats a amics, empleats, criats, creditors o deutors, o tambC, com ja hem dit, institucions religio~es.~~ Aixb darrer ens connecta ja amb la qüestió de mentalitats, que comentarem el el punt següent. Anotem ara, nomCs, que els testaments, junt amb els capftols, s6n els dos instmments bhsics per a l'establiment de genealogies, tota una cihcia que, ben treballada, pot Csser un perfecte complement per a la Histb~ia.~6 Disposem, en tercer lloc, dels inventaris ccpost mortem)), anomenats aixf perqu5 es realitzen desprCs de la mort del causant. L'inventari consisteix en la relació completa i detallada dels bCns - tant els mobles com els immoblesd'una persona o comunitat -societat, confrana o gremi-, feta públicament davant notan pel tutor, administrador, la vfdua o l'hereu amb les corresponents solemnitats. Recordem que procedeix del llatf «inventum» (trobat). La qualificació jurídica de l'inventan 6s la de costituir un acte de garantia, aplicable en aquells casos en que la titularitat dels bCns pertany a una persona i la seva administració a una altra, de manera que, a l'hora de passar comptes, puguin saber-se el bCns que abracava l'administració i quedin garantits els drets de les persones. Estan, doncs, obligats a fer inventan, en el nostre dret tradicional, els tutors o administradors; els curadors; la vídua usufructuaria i tenuthria, per a conservar, basicament, dos drets -1'any de plor i la ten~ta~~-, inventan que ordenava encara que per disposició del marit podia restar exempta; l'hereu universal dels bCns del difunt, en dos casos fonamentals: quan se li ha pregat que restitueixi a un altre l'herkncia, Cs a dir, quan intervC com a fiduciari, i quan vol gaudir dels pnvilegis i beneficis concedits als qui fan inventan, per tal de salvar el seu patrimoni davant de les obligacions hereditaries i te~tamentaries;~~ i, en general, tots els qui tenen alguna administració de qualsevol D'altra banda, cal dir que l'inventari compren, basicament, tres parts: la capcalera o introducció, que contC el nom de la persona encarregada de realitzar-lo, el dtol o quantitat pel qual es fa i, de vegades, el dia, mes i any, així com el lloc on es confecciona; la descripció dels bCns, completa i detallada, gairebé fotografica; i, en darrer lloc, la clausula final, amb les 306 L PAGAROLAS corresponents fórmules, dades tbpica i cronolbgica i subscripcions i validacions de notari i testimonis. Cal parlar, tambC, de l'encant, 6s a dir, la venda pública de béns mobles. Es feia quan faltaven diners per a pagar els deutes que derivaven de l'herencia del difunt. Generalment, es realitzava a requeriment dels marmessors i en presencia del notari i de testimonis. Hi intervenia el corresponent agent mercantil, públic i jurat, el «corredor de coll», dit així perquk trebaüava amb la gola per fer crida pública de l'encant. Aquestes característiques que presenten els inventaris, d'exhaustivitat en la descripció -gairebé fotogrhficai de forta impregnació de seguretat jurídica, s6n totalment positives per a l'estudiós, que es troba, aixi, davant d'una font rica i fiable. Tanmateix, a diferencia tambC de Franca, on s'han fet els primers estudis seriats i modelics sobre inventaris, al nostre país la seva utilització es troba encara en fase embrionhria, per bC que ja són diverses les membries de llicenciatura que els han utilitzat com a font bhsica. El seu aprofitament el podem sintetitzar com a referit, d'una banda, a la vida econbmica i a la cultura material i, d'altra banda, a les qüestions sbcio-culturals. Així, els inventaris ens descriuen el tipus d'hhbitat; el mobilian junt amb les robes, objectes, joies, quadres o altres, la qual cosa ens apropa al nivell de riquesa i al ritme de vida; el bCns immobles, des de les terres fins als censals, les fabriques o petites indústries artesanals, o bé les participacions en la vida comercial. D'altra banda, ens informen sobre les relacions sbcioeconbmiques de la famflia, la naturalesa i nivell de la seva fortuna, així com els hhbits de vida, mentalitat o grau de cultura.50 Finalment, hi ha tot un seguit d'altres documents notanals que ens poden Csser útils per a l'estudi dels aspectes socials: -Compra-vendes de terres, censos i censals, i constitucions de societats, que ens permeten de coneixer les possibilitats econbmiques de cada famflia o d'un estament, les inversions que feine o per quines tenien preferencia, etc. -Contractes de treball i d'aprenentatge, per a reconstruir els nivells salarials segons els diferents oficis, i el grau tecnic dins cadascun d'ells Tota aquesta documentació ressenyada ens Cs, a mes, útil per a l'onomhstica, la genealogia, les biografies, la demografía histbnca, els corrents migratoris camp-ciutat, l'establiment de colbnies estrangeres i, en general, les activitats privades dels grups i dels individus, insents dins unes estructures socials. 7. Cultura, art i religió. Aquest darrer apartat connecta, de forma ben directa, amb el que hom anomena el «tercer vessant de la historian, la historia de les mentalitas col.lectives, molt mCs recent quant a historiografia, perb no per aixb tractat amb menys intensitat i encert. Tanmateix, desitjaríem ara no caure en cap parany tebric i tractar d'analitzar tot el conjunt cultural, en tots els vessants: mentalitats, llibre, impremta, alfabetisme, ensenyament, art, ordes religiosos, convents, sentiments populars, etc. Per a tots ells ens és pmfitosa la documentació notarial. Per a aquest punt, com per als anteriors, 6s bo confrontar la font notarial amb d'altres, complementar-la i enriquir-la. Pero, per al tema cultural, els registres notarials esdevenen especialment útils, malgrat el pes dels formulismes. Ens mostren millor les actituds, les creences, ens permeten penetrar gairebé fins a la indiscreció. 1, d'altra banda, com a font seriada, ens deixen efectuar una anhlisi més profunda de la producció, la difusió i la recepció de la cultura i l'apropiació social dels models c~1tural.s.~~ No hi ha dubte que la categoria documental més important per a la historia de les mentalitats la constitueixen els testaments, sobretot a través de les seves clhusules preliminars: les invocacions religioses, l'elecció de sepultura, la celebració dels funerals, les comunitats acompanyants, les fundacions de misses i aniversaris i els ilegats de tipus pietós. Totes eiies ens permeten d'analitzar, mitjancant un buidatge serial i massiu, la desacralització del m6n modern, amb les variables de lloc, sexe i estratificació social. L'historiador es troba amb i'actitud de l'home davant de la mort i pot apreciar els canvis en el sentit religiós i teologic de les invocacions, el possible pas de la barroca i carregada religiositat contrarreformista a la subtil evaporació cristiana en les formes de religiositat il.lustrada. El testament, amb totes les disposicions esmentades canviants, va deixant de constituir un document religiós, en el qual cada home preveu les disposicions adoptades per al bC de la seva Ltnima, per a convertir-se, com avui, en un simple acte jurídic, pel qual hom expresa la dispgsició sobre els béns material en relació, no amb Déu, sin6 amb les homes. Es evident que, també en aquest aspecte, la nostra historiografia modernista encara ha de seguir endavant, sobretot si ens comparem amb els veins francesos. Els estudis fets posen de manifest com decreixen les invocacions religioses, disminueix l'elecció personal de sepultura en les esglésies i s'obre camf la institució contemporhnia de les inhumacions i seguicis fúnebres, alhora que minven el nombre de misses, aniversaris i capellans i religiosos presents als oficis. Tanmateix, cal tenir en compte, com han apuntat alguns historiadors, que aquests canvis no es produeixen al nostre pais fins molt més tard i que, a mes, poden obeir a una transformació de l'estmctura documental, perla qual les disposicions religioses passaren a la intimitat familiar i el document notarial quedaria, exclusivament, per a les disposicions de caire civil i jurídic; i e! testament perdria, aixf, part del seu interks per a aquests tipus d'estudis. Es evident que successius treballs donarien mes llum a aquestes i d'altres qüe~tions.~~ En segon iloc, els invetaris s6n de gran utilitat per a la historia de la cultura, sobretot a través de les minucioses i detallades descripcions de biblioteques i obres d'art que trobem relacionades i que permeten d'estudiar 308 L PAGAROLAS els hhbits culturals, la formació i les linies d'interks cultural d'alguns grups socials -generalment, els mCs elevats, als quals arribava la cultura escrita i el contacte amb el ilibre. Aixi, s'observen les preferkncies ideolbgiques i aficions literhries, la influencia de les obres de literatura i de pensament en un m6n privatiu dels qui compren i posseeixen llibres. Per contra, l'abskncia de llibres i de biblioteques, o la seva insignificancia i pobresa en alguns estaments econbmicament acomodats, esdeve un test altament significatiu sobre la cultura de tota una &poca. Perb, a mCs dels llibres, els inventaris ens detallen instruments de música, esthtues, quadres, imatges, peces d'orfebreria, joies, que ens mostren riquesa, sentiments, gustos estetics, amb totes les possibilitats de relacionar i confrontar presencies i mancances, períodes, estaments, i valorar, al capdavall, els nivells de vida i de cultura e~piritual.~~ Un tercer grup de documentació -evidentment, no per ordre d'importhciael trobem als manuals comuns. Ens referim, com en apartats anteriors, a diversos tipus de contractes: contractes d'edició de llibres, per a la histbria de la impremta, de la llibreria i de la literatura; contractes per a la representació d'obres de teatre, per a l'anhlisi dels moviments i les influencies culturals; contractes de professors i, fins i tot, acres d'examens, per a la histbria de l'ensenyament i de les institucions culturals d'una ciutat -escoles, estudis generals i universitats-, i per a reconstruir dades biogrhfiques dels ensenyants -farmackutics, doctors en ambdós drets, metges il..lustres, pensadors, etc.- i diversos aspectes materials dels centres de f0rmaci6.~~ Menció especial mereixen els contractes referents a la histbria de i'art, dels quals ja hem fet esment en el capitol de l'artesanat. En aquest camp, els fons notarials han perm&s una renovació total dels estudis, ja que a través d'ells podem identificar autors d'esglésies, retaules o escultures; veure l'enchrrec, el financament, els material emprats, el temps de duració de les oobres i, el que Cs més important, la seva descripció; descripció que té un major interes quan les obres s'han perdut o destruit. La seva transcendkncia es, doncs, excep~ional.~~ Finalment, tot i que de forma breu, cal fer algunes consideracions sobre la historia religiosa i dels monestirs. De fet, les noticies referents a eclesihstics i a entitats religioses s6n innombrables en els protocols ordinaris de qualsevol notari. Perb cal dir que, a mCs, es conserven protocols especials de determinades estitats religioses, d'alguns monestirs, de ben conegudes entitats assistencials o de capitols catedralicis. Per exemple, per a Barcelona, 6s el cas de les monges santiaguistes de Jonqueres, el protocol de les quals es conserva a 1'Arxiu de la Corona d'Arag6; de les clarisses de Pedralbes i de les benedictines de Sant Pere de les Puelles, conservats encara en el mateix monestir; de 1'Hospital de la Santa Creu, avui Hospital de Sant Pau, que es conserven en part a la Biblioteca de Catalunya -antiga seu de l'hospitali en part al mateix Hospital actual. La catedral de Barcelona conserva tamM una bona col.lecci6 de protocols, d'interes general en els que pertanyen a 1'Edat Mitjana, perb que en l'i?poca moderna són ja d'un interi?~ mCs limitat als aspectes ' . prbpiament religioso^.^^ A les informacions de caire general que es poden treure de tots aquests protocols, tant relatives a les activitats dels religiosos com de les entitats, esglksies i monestirs, cal afegir la informació que ens fomeixen els capbreus sobre la dotació econbmica de bCns diversos, propietats agraries, cases, etc., que posseien aquestes entitats, capbreus que s6n nombrosissims pel que respecta a l'estament religiós. També conserven alguns arxius de protocols volums especials d'actes preses per a procesos de beatificació o de canonització, actes de concilis generals i provincials, deliberacions de capitols provincials d'alguns ordres, aixi com algún registre de negocis de la Santa Croada i dtInquisici6. Cal dir, doncs, que es1 protocols també ens ofereixen material per a l'estudi dels sentiments religiosos i humanitaris, les devocions i els ritus populars, ben connectats amb l'antrop~logia.~~ En darrer iloc, cal anotar que molta documentació notarial ens dóna llum sobre la distribució interior dels edificis dels convents, la composició de les comunitats, la forma de vida, els ongens i entroncaments familiars dels monjos. A mes, les connexions dels monestirs i de l'EsglCsia, en general, amb la societat i l'economia dels seu temps són temes molt interessants i que no han estat encara gaire estudiat~.~~ NOTES l Cfr. S. SOLÉ 1 COT, «La llengua dels documents notarials catalans en el període de la Decadencia*, Recerques (Barcelona), XII (1982). phgs. 39-56. És evident que aquesta vinculació ha estat diversa, segons els llocs i les kpoques. pero 6s innegable que el registre notarial recull contractes referits a qualsevol grup social: a tal1 d'exemple, 6s facil trobar-hi testaments umendicantesn. En tot cas. potser valdria una puntualització aplicada a determinades tipologies documentals. Cfr. J. H. ELLIOT, La revolta catalana, 1598-1640, Barcelona 1966, phg. 31. Joaquim de Camps i Arboix afirma que dels antics notaris catalans i de les seves escriptures que «son el gran crisol-de la legalidad catalana y la patente más inconcusa de su formación democrática» (Historia del derecho catalán moderno, Barcelona 1958, pig. 259). Sobre la utilització de la documentació notarial en aquesta primera epoca, cfr. A. DURAN SANPERE, «Los archivos nptariales~. La Notarla (Barcelona). 81 (1946), pp. 201-205, i l'article de M, MITJA, «Seis monumentos barceloneses del siglo XVIiIw, publicada dins el mateix volum, pp. 220-240. i que esdevé un exemple fefaent del que acabem d'afumar. Cfr.- A. EIRAS ROEL, «La documentación de protocolos notariales en la reciente historiografia modemista», Estudis Histhrics i Documents dels Arxius de Protocols (Barcelona), VIiI (1980), pp. 7-27. Aquest article esdevé imprescindible per a la qüestió que ens ocupa, tant per les directrius que ofereix al llarg del text com per les notes que integren l'aparat erudit, en les quals recull la bibliografía -sobretot, les 316 L PAGAROLAS Bayard, R. Gascon, Cn. Chmiere, P. Goubert i A. Poitrineau. Finalment, cal fer esment dels treballs següents: E. GIRALT RAVENT~S i J. NADAL, ~Sources barcelonaises pour l'histoire de la marine et de 1'6conomie maritimen, dins Les sources de l'histoire maritime en Europe, du Moyen Age au XVIIIe siecle. Paris 1962, pp. 207-225; V. ALVAREZ PANTOJA, «Las escrituras notariales: una fuente para la historia americanista~, Archivo Hispalense (Sevilla), 207-208 (1985), pp. 303-312. Per bé que referit al període medieval, cfr. R. CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Estudio tipológico de la documentacibn comercial y financiera medieval: fuentes del Archivo de la Corona de Aragbn, Valencia 1981. 32 La bibliografia sobre les comandes i les societats mercantils és forga irnportant i fa referencia, preferentrnent, a l'epoca medieval. Cal repassar les obres d'autors com A. E. Sayous, A. García Sanz, J. M. Madurell, N. Coll, R. Noguera de Gumh, J. Martínez Gijón, C. Cardre o M. Gual Camarena. Com a treballs fonamentals per a la qiiestió i més recents, ressenyem J. M. MADURELL MARIM~N Y A. GARC~A SANZ, Comandas comerciales barcelonesas en la Baja Edad Media, Barcelona 1973, i dels mateixos autors Societats Mercantils Medievals a Barcelona, 2 vols., Barcelona 1986, obra que recull la bibliografia sobre la qüestió. 33 Com ens recorda el professor C. Martínez Shaw, fins al present, aquesta documentació ha estat poc utilitzada. Se li ha donat un paper de font subsidiaria, sobretot per a completar els fonts comptables de les companyies. Com a exemples, ens dóna els treballs de P. Vilar, P. Molas i Ribalta, R. Crau, R. Alier, o les tesis de B. Gómez Elortegui, M. Mpez Izquierdo, M. L. López Clúa, S. Oliver Juan o M. Prat i Canals. Respecte dels documents d'asseguranca, la bibliografia és, fonamentalment, medieval, epoca en que abunden en els fons de protocols els llibres especials d'aquests tipus de contracte. En el vessant jurídic, cal tenir en compte, entre d'altres, els treballs d'E. Bensa, R. Cafiero. G. Cassandro, L. García Bravo, J. J. Garrido, D. Gioffs, J. Heers, F. Melis, etc. Tanmateix, l'obra clau 6s la #A. GARC~A i M. T. FERRER, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, 2 vols., Barcelona 1983, que, juntament amb la dedicada a comandes i els volums de societats mercantils, forma una trilogia ben definida. Aquest treball, a més, recull tota la bibliografia que pot interessar a l'investigador. 35 L'aprofitament histbric d'aquesta tipologia documental queda ben palesa, en el camp de la historiografia catalana, sobretot pels treballs &A. DURAN 1 SANPERE, Ordinacions de seguretats de navilis i altres fustes, 1435-1436, Barcelona 1953; J. M. MADURELL MARIM~N, «Los seguros de vida esclavos en Barcelona (14531523). Documentos para su estudio», Anuario de Historia del Derecho Español (Madrid), XXV (1955). pp. 123-188; «Los antiguos seguros de vida en Barcelona (1427-1764)», Anuario de Historia del Derecho Español (Madrid), XXXI (1958), pp. 889-1134; «Los seguros marítimos y el comercio con las islas de Madera y Canarias (1495-1506). Documentos para su historia*, Anuario de Estudios Atlánticos (Madrid), 5 (1959), pp. 485-567, i «El riesgo del rescate en los antiguos contratos de seguros de vida (1525-1609). Contribución a su estudio*, Anuario de Historia del Derecho Esparíol (Madrid), XLII (1972), pp. 609-636; i M. J. PELAEZ, Las relaciones económicas entre Cataluña e Italia desde 1472 a 1516, a travks de los contratos de seguro marítimo, Madrid 1978; Tres estudios de historia del derecho marítimo catalán en su proyección italiana, Barcelona 1980. Finalment. anotem la tesi doctoral d'aquest darrer autor, Los contratos de seguro marítimo en el espacio comercial catalano-italiano desde 1472 a 1516, Barcelona 1981. 36 Cfr., per exemple, P. Bonassie, «Contrats d'affretement et cornrnerce maritime h Barcelone au XVII si&le», Revue d'histoire Economique et Sociale (Paris), XXXV (1957). pp. 255-265. 37 Per a les Escribanies de Marina 6s imprescindible l'obra de F. de P. COLLDEFORNS LLAD~, Historial de los Gremios de Mar en Barcelona (1750-1865), Barcelona 1951. Cfr.. així mateix, J. LLOVET, Constructors navals a l'ex-província de Mataró, Matar6 1971. i del mateix autor La matrícula de mar i la provincia de Marina de Mataró al segle XVIII. Mataró 1980. Voldria fer-me res&, en aquesta nota, de la ingent bibliografia que, sobretot en els darrers anys, s'ha anat wnformant al voltant d'un tema que ha esdevingut puntal dins la histonografia catalana, el comerc; marítim. Evidentrnent, m'és impossible de reproduir tota bibliografia existent, basada en documentació notarial. Apuntem només els treballs que, dins l'hmbit catala, ens han semblat fonamentals i que són referits a quatre autors: E. GIRALT RAVENT~S, El comercio marítimo de Barcelona entre 1630 y 1665. Hombres, técnicas y direcciones del tráfico, Universidad del Barcelona, 1957 (tesi doctoral iddita); C. MART~NEZ SHAW, «El comercio marítimo de Barcelona, 1675171 2. Aproximación a partir de las escrituras de seguros», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos (Barcelona), VI (1978). pp. 287-310; «Construcción naval y capital mercantil: Mataró. 1690-1709». Estudis Histhrics i Documents dels Arxius de Protocols (Barcelona), VI11 (1980). pp. 223-236, i Cataluña en la carrera de las Indias, 1680-1756, Barcelona 1981; J. M. OLIVA MELGAR, CataluM y el comercio privilegiado con América en el siglo XVIII. La Real Compañía de Comercio de Barcelona a Indias, Barcelona 1987; i J. M. DELGADO RIBAS, La flota catalana en el comercio libre (1778-1804): un caso de acumulación previa, Universitat de Barcelona 1977 (tesi de llicenciatura iddita); Cataluña y el sistema de libre comercio (1778-1818). Una reflexión sobre las raíces del reformismo borbónico. Universitat de Barcelona, 1981 (tesi doctoral inedita), i «El impacto de las crisis coloniales en la economía catalana», 1787-1807, dins La Economia española al final del Antiguo Régimen, III, Madrid 1982, pp. 99-169. 38 A tal1 d'exemple, cfr. el treball de J. JACOB CALVO, Un sector de la burguesía catalana del siglo XVIII: los comerciantes matriculados, Universidad de Barcelona 1969 (tesi de liicenciatura inhdita). 39 Cfr. P. MOLAS 1 RIBALTA, «Els arrendaments públics a la Barcelona del set-cents», Cuadernos de Historia Económica de Cataluña (Barcelona), VI (1971). pp. 89-107. Cfr. J. Meyer, «L'apport notarial h l'historie sociale de l'hpoque modeme en Europe». dins Actas del II Coloquio, op. cit., 1, pp.33-73. Així mateix, A. EIRAS ROEL, La documentación, op. cit., pp. 11-12, on es fa resso de la transcendhncia d'aquesta tipologia documental per a la historia social urbana i, en particular, per a l'estudi de les élites, malgrat que aquest grup hagi pogut generar altra documentació més propia. Per al primer cas. cita les obres de P. Goubert. B. Benassar, P. Deyon, M. Coutourier, M. El Kordi, R. Pike i M. Carden, el qual jerarquitza les fonts de protocols per aquest ordre d'importhncia per a la histbria urbana: capítols matrimonials, testaments, contractes d'aprenentatge, inventaris i escriptures de venda. Per al segon cas més particular, de coneixement de la sociologia del notables i dels grups urbans dominants. cita R. Mousnier. P. Goubert, J. Meyer, P. Durand i 318 L PAGAROLAS J. P. Gutton. Referits al nostre país, ressenyem, a continuació, aquells treballs en els quals la utilització de la documentació notarial ha estat important, evidentment dins l'krea temktica de la historia social: A. G. AMEZUA MAYO, La vida privada española en el protocolo notarial, Madrid 1950; J. M. TORRAS ~1~6, L'evolucib social i econdmica &una familia catalana a IAntic Rigim. Els Padró digwlada (1 642-1862), Barcelona 1976; R. FERNANDEZ ~fAí!. «Los protocolos notariales y el estudio de la burguesía barcelonesa del siglo XVIII», Estudis Histories i Documents dels Arxius de Protocols (Barcelona), WI (1980), pp. 253-274; La burguesfa comercial barcelonesa en el siglo XVIII, Estudi General de Lleida, 1987 (tesi doctoral $edita); C. E. BENCOMO MORA. La familia Milans. Comercio y nobleza en la Cataluña del siglo XVIII, Universitat de Barcelona 1983 (tesi de llicenciatura inkdita), i J. S. AMELANG, La formacibn de una clase dirigente. Barcelona: 1490-1714, Barcelona 1986. 41 Sobre els capítols matrimonials existeix una abundosa bibliografia, eminentment de caire jurídic. Cfr., sobretot, J. P. FONTANELLA, Tractatus de pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus, 2 vols., Lugdunum 1667; J. COMES, Viridarium artis notariatus, 2 vols., Gerundae, 1704-1706, 1. pp. 206-236, i II, pp. 273-314 (hi ha traducció, Tratado tebrico-práctico del arte de notaría, 2 toms, Barcelona, 1826); V. GIBERT, Tebrica del arte de notaría o manual de escribanos, Barcelona 1844 (2@ ed.), pp. 89-101; V. SANTAMAR~A, Las capitulaciones matrimoniales y la hipoteca por razón de dote, Barcelona 1878; J. FAUS, «Els capítols matrimonial a la comarca de Guissona (Catalunya segriana)~, Revista Jurfdica de Catalunya (Barcelona), XIII (1907). pp. 201-233, 287-297, 313-347, 379-405 i 599-601; F. de P. MASPONS 1 ANGLASELL, Tractat dels pactes nupcials o capítols matrimonials, que escriguk Joan Pere Fontanella, Barcelona 1916; Nostre dret familiar, Barcelona, s.a., i «Els capítols matrimonials o la vida jurídica catalana», Revista Jurídica de Catalunya (Barcelona), XXIX (1923), pp. 207-222; G. M. BROCA, Historia del Derecho de Cataluiía, especialmente del civil, Barcelona 1918, pp. 682-874; P. de la FUENTE Y PERTEGAZ. Los heredamientos capitulares en Cataluña, Madrid 1921; J. Morell, «Els capítols matrimonials~, Revista Jurfdica de Catalunya (Barcelona), XLI (1935), pp. 395-417; J. SANS Y FONT, «Sobre revocabilidad de capítulos matrimoniales», La Notaría (Barcelona), LXXX (1945), pp. 361-362, i ({Del esponsalicio o 'escreix'~, La Notarfa (Barcelona), LXXXIII (1948). pp. 125-131; i els treballs de J. LALINDE ABADÍA, «La problemática histórica del heredamienton, Anuario de Historia del Derecho Español (Madrid), XXXI (1961). pp. 195-233; La dote y sus privilegios en el derecho catalán, Barcelona 1962; «Los pactos matrimoniales catalanes», Anuario de Historia del Derecho Español (Madrid), XXXIII (1963). pp. 133-266, i Capitulaciones y donaciones matrimoniales en el derecho catalán, Barcelona 1965. 42 Cfr. A. EIRAS ROEL. La documentación, op. cit., pp. 16-18, on fa notar que la preferencia dels historiadors francesas devers els capítols és motivada, en part, per l'abundhncia i la representativitat que aquesta tipologia té en el país veí, amb percentatges que ultrapassen amb escreix el 50 i, fm i tot, el 70 per cent de capítols per matrimonis celebrats. En nota, cita els principals autors que han emprat els capítols, com A. Daumard, F. Furet, R. Mousnier, J. Y. Tirat, J. P. Poussou, J. Lelievre, J. Lafon, E. Dravasa, M. Carden, P. Arsac, J. Vincent, etc. 43 Cfr., per exempie, J. C. MAIXÉ ALTÉS, «Parentesco y relaciones sociales en el seno de la burguesía barcelonesa. Los extranjeros en la Barcelona de los siglos XW y XVIII», Manuscrits (Bellaterra). 6 (XII, 1987). pp. 151-179. 44 Sobre els testament existeix, a l'igual que respecte dels capítols, una rica bibliografia, eminentment també en l'aspecte jurídic. Cfr., principalment, J. COMES. Viridarium artis notariatus, 2 vols., Gerundae, 1704-1706, 1, pigs 350- . 436, o 11, pp. 473-520; T. FONTOVA 1 ESTEVA, La Ilegítima delsfills a Catalunya, dins Estudis de Dret Catala, Barcelona 1918, pp. 466-480; P. CLARET, «La llegítima dels descendents a Catalunyan, Revista Jurídica de Catalunya (Barcelona), XLI (1935), pp. 387-394; B. de TERRATEIG, «El principio religioso en los antiguos testamentos valencianosn, Saitabi (Valencia). IIi (1945), pigs. 1-13, 7795 i 158-179; M. F. de CERDA, «Derecho de la legítima de los descendientes en Cataluña», Revista Jurídica de Cataluña (Barcelona), XLVI (1948), pp. 31-52; Miscel.lania Borre11 i Soler, Barcelona, 1962. pp. 1-9; J. M. PONS GURI, «El testamento parroquial gerundense en el siglo XIV», Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Gerona). 16 (1963), pp. 185-199; Estudios sobre la legítima catalana, Universidad de Barcelona 1973; M. E. ROCA 1 TRIAS, Natura i contingut de la llegítima en el dret civil catal& Barcelona 1975, i A. M. UDINA 1 ABELL~, La successió testada a la Catalunya altomedieval, Barcelona 1984. 45 Per bé que és referit al segle XIII, cfr. i'interessant treball de la professora 1. OLLICH, Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII, Vic 1988, o les obres d'I. TERRADAS, El m6n historic de les masies. Conjectures generals i casos particulars, Barcelona 1984, i El Cavaller de Vidra. De I'ordre i desordre conservadors a la muntanya catalana, Abadia de Montserrat, 1987. Cfr. J. M. MADURELL MARIM~N, «Las actas notariales certificatorias de la exhibición de antiguos nobiliariosn. La Notaría (Barcelona), LXXXI (1946), pp. 292-328; «La genealogía y la heráldica en los antiguos protocolos notariales», dins 1 Congreso Ibero-americano de Archivos, Bibliotecas y Propiedad Intelectual, Barcelona 1952, pp. 430-431; M. de RIQUER, Quinze generacions &una família catalana, Barcelona 1979; L. PAGAROLAS 1 SABATÉ. L'aristocrbcia al Baix Camp. El llinatge Torrell, Folc i Nicolau (1484-1984), Reus 1984, i Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII, Cambnls 1985. Sobre aquestes qiiestions relacionades amb la familia i la idea de la mort a través dels testaments, podeu veure, així mateix. els dossiers de la revista l'Aveq. núm. 66 (XII, 1983). «La familia catalana, segles, XV-XW», i núm, 78 (1, 1985). «La mort a l'Antic Rkgimn. 47 Cal dir que, a Catalunya, el wnjuge supervivent, en general, no té dret a successió forgosa en el patrimoni del premort. La vídua només té dret a l'any de plor i, si 6s pobra, a la quarta marital. L'any de plor és el dret de la vídua d'ésser alimentada durant el primer any de viudetat, mentre no es tomi a casar. La quarta marital és la quarta part o altra participació menor del patximoni del marit que la llei atribueix a la vídua pobra. Aquests beneficis d'inventari es refereixen, de forma especial, a la quarta trebel.liinica -facultat de que gaudeix el fiduciari de poder percebre una quarta part dels béns deixats pel fideicomitenti a la quarta falcídia -la quarta part dels béns actius hereditaris que l'hereu té dret a retenir en propietat quan els llegats la sobrepassin-. Perb, sobretot i com a característica més prbpia de benefici que rep l'hereu que ordena inventari, tenim l'anomenada separació de patrirnonis, per la qual salva l'obligació que tindria. un cop acceptada una herencia, en el cas que aquesta es viés superada pels deutes dels creditors i les parts dels legitimaris, de respondre amb LPAGAROLAS els seus propis béns; perquk, en no haver fet inventari, es podria entendre que havia ocultat o robat part de l'herkncia. 49 Recordem que existien diferents terminis per a la realització dels inventaris: el tutor i el curador, el més aviat possible, ja que no podien administrar abans de formar-lo. L'hereu havia de comenqar-lo abans del primer mes i acabar-lo abans del tercer mes d'acceptació de l'herkncia. Finalment, la vídua havia de fer-lo abans dels dos primers mesos de la mort del marit. 50 Cfr. A. EIRAS ROEL, La documentacibn, op. cit., pp. 14-15, en les quals sintetitza el valor dels inventaris per a l'estudi de la historia rural i la histbria urbana, tot citant en l'apartat erudit les referkncies bibliogrkfiques d'autors francesos. De la historia rural, ja hem fet esment en la nota 22. De la urbana, cita P. Goubert, B. Benassar, M. Coutourier, M. Carden, J. Heers, A. Daumard i F. Furet, i G. Paquet i J. P. Wallot. Per al nostre país, cfr., prioncipalrnent, P. L~PEZ GUALLAR, Una aproximacibn a la sociedad barcelonesa del siglo XVIII: la vivienda urbana a través de los inventarios notariales, Universidad de Barcelona, 1974 (tesi de llicenciatura irkdita), i L. CASTAÑEDA, Niveles de vida material en Barcelona a finales del siglo XVIII, Universidad Autbnoma de Barcelona, 1984 (tesi de llicenciatura inkdita). Es pot veure una síntesi d'aquesta tesina a L. CASTAÑEDA PEIR~N. «Ensayo metodológico sobre los inventarios post-mortem en el anglisis de los niveles de vida material: el ejemplo de Barcelona estre 1790-1794», dins Acres. Primer Congrés, op. cit., 1, pp. 757-769. Com a exemple d'utilització socio-artística, cfr. M. J. SUREDA BERNA, Una aproximación al estudio del consumo artfstico en la Barcelona defínales del XVIII. Universidad de Barcelona 1984 (tesi de llicenciatura inkdita). (Cfr. Pedralbes (Barcelona), 5 (1985). pp. 133-146). Finalment. cal ressenyar l'article de N. SALES, ahventaris port-morkm», L'Avenc (Barcelona), 92 (IV, 1986). pp. 54-57. 51 Cfr. M. VOVELLE, «Minutes notariales et histoire des cultures et des mentalitbs*, dins Actas del II Coloquio, op. cit., II, pp. 9-26. 5Z Cfr. A. EIRAS ROEL, La documentacibn op. cit., pp. 18-19. Recull i comenta, a peu de pagina, les obres dels principals autors francesos, tot i assenyalant les conclusions basiques de les seves recerques. sobretot quant als canvis de la pietat bmoca, reflectits en la desaparició de les invocacions i disposicions religioses en els testarnents, a partir de mitjan segle XVIII. Així, cita autors com F. Lebrun, V. Vovelle, Ph. Aribs, P. Chaunu, M. Foisils i J. Meyer. En el que pertoca a la nostra bibliografia, cfr. R. GARC~A CARCEL, «La muerte en la Barcelona del Antiguo Régimen. Aproximación metodológica», dins Actas del II coloquio, op. cit., II, pp. 115-124; P. MOLAS RIBALTA, «Religiosidad y cultura en Mataró. Nobles y comerciantes en el siglo XVIIG, dins Actas del II Coloquio, op. cit., pp. 95-1 14, i O. L~PEZ 1 MIGUEL, Actituds col.lectives davant la mort i discurs testamentari al Matar6 del segle XVIII, Barcelona 1987. 53 Cfr. A, LO documentacibn, op. cit.. pp. 15-16. Com en tot l'article, cita en nota les obres franceses fonamentals &H. Martin, J. Meyer, B. Benassar i P. Goubert. Cfr., així mateix, E. MOREU-REY, «Sociologia del llibre a Barcelona al segle XVIII», Estudis Histbrics i Documents dels Arxide Protocols (Barcelona), VIü (1980), pp. 275-303, i F. X. BURGOS i M. PENA, «Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrers, Manuscrits (Bellaterra). 6 (XII. 1987). pp. 181-216. ELS ms DE PROTOCOLS, FONT.. . 32 1 " La bibliografia elaborada a partir d'aquestes tipologies documentals és realment quantiosa. Citem només algunes de les obres fonamentals: R. CARRERAS VALLS, El llibre a Catalunya, 1338-1590, Barcelona 1936; J. M. MADURELL MARIMÓN, «Algunas antiguas ediciones barcelonesas de libros (1502-1704)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona), XXIV (1951-1952), pp. 133-172, i del mateix autor en col.laboració amb J. RUBI~, Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553), Barcelona 1955. Cfr., a més, l'article de F. X. Burgos i M. Peña citat en la nota anterior. Cal afegir que l'analfabetisme ha estat estudiat partint de documentació eminentment privada, especialment capítols matrimonials i testaments. Així ho ha fet. per exemple, M. VENTURA 1 MUNNÉ, Lletrats i illetrats en una ciutat de la Catalunya Moderna: Matarb, 1750-1800, Universitat de Barcelona 1985 (tesi de llicenciatura $edita). (Cfr. també l'article de la mateixa autora «El nivel1 d'alfabetització de la població de Mataró a mitjan del segle XVIII», dins Acres. Primer Congrés, op. cit., II, pp. 666675. 55 EIIS és materialment irnpossible de donar cabuda en aquesta nota a tot la bibliografia relativa a historia de l'art, que ha utilitzat preferentment protocols notarials; ni tan sols podem apropar-nos de manera realment valida a ella. Citem, a continuació, algunes obres dels nostres autors més representatius: J. M. MADURELL MARIM~N, Pedro Nunyes y Enrique Fernandes, pintores de retablos, Barcelona 1944; El arte en la comarca alta de Urgel, Barcelona 1946; El pintor Lluís Borrassu, 3 vols., Barcelona 1949-1952; L'art antic del Maresme, Matar6 1970 i un llarg etdtera d'obres del mateix autor; S. ALCOLEA, La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII, 2 vols., Barcelona 1959-1962, i «Sobre 'argenters' barceloneses de los siglos XVII i XVIII», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos (Barcelona), VI (1978). piigs. 257-271, i A. PÉREZ SANTA MAR^, Escultura barroca a Catalunya, Lleida 1988. 56 Cal dir que, actualment, esta en curs d'elaboració un inventari dels fons notarials que es troben repartits per diferents institucions de la ciutat de Barcelona, sobretot per les que acabem d'esmentar. Aquest inventari completara, doncs, el de 1'Arxiu Histhric de Protocols de l'Il.lustre Col.legi de Notaris de Barcelona. La iniciativa 6s a chec de la Fundació Noguera. " Evidenhnent. sense inim d'ésser exhaustius i a més de l'article de la M. Mitja citat en la nota 3, ressenyem F. de P. SOLA, «El original del proceso para la canonización de San Ignacio de Loyola, celebrado en Barcelona, Manresa y Montserratn, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos (Barcelona), 1 (1948). pp. 9-40. i «Manuscritos tridentinos en el Archivo de Protocolos de Barcelona», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos (Barcelona), 111 (1955). pp. 7-70; J. M. MADURELL MARIM~N, «Testamentos e inventarios episcopales~, Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona), XXXIV (1961), pp. 103-140 i 305-340. Altre cop cal repassar la ingent bibliografia del Sr. J. M. Madurell, especialment, en aquest cas, els articles sobre concilis provincials tarragonins i d'altres. He defugit, de forma expressa, en les pagines precedents d'entrar en valoracions personals sobre qüestions com el grau de representativitat, objectivitat, veracitat, adequació o suficiencia de la documentació notarial -font que neix amb una finalitat concreta de seguretat jurídica preventiva i cautelar-; ni tampoc en disquisicions L PAGAROLAS sobre el tractament metodolbgic i la utilització -individual o seriadade la mateixa per part dels historiadors. Penso que no és el lloc ni el moment per fer-ho. Tanmateix, sobre aquestes qüestions, cfr. A. EIRAS ROEL, La documentacibn, op. cit., pp. 22-27, on explica com potser el gran descobriment de la recent historiografia ha estat, en el terreny metodolbgic. el de palesar les possibilitats d'aquesta documentació, merces al seu caire massiu. quantificable i seriable, que permet agrupacions de les dades per ra6 de nivells sociologics o culturals i facilita comparacions en el temps i en i'espai, i en diferents estrats socials. Afegeix que el mateix volum documental ha forcat a emprar diferents metodes de sondeig -notaris representatius, anys testimoni, sistemes aleatoris, etc.- i a introduir tecniques informitiques en el seu tractament. En nota, fa un repb a la bibliografia espanyola sobre l'ús secundari del document notarial i, finalment, sobre la seva més recent utilització sistemitica. No obstant aixb, potser esdevenen més interessants les reflexions que el mateix professor fa en el seu article «La metodología de la investigación histórica sobre documentación notarial; para un estado de la cuestión. Introducción general*, dins Actas del II Coloquio, op. cit., 1. pp. 13-30, en el qual abunda en les idees anteriorment exposades, alhora que es fa nous plantejaments respecte de la polivalencia d'aquesta font, de nous camps temitics d'investigació i metodes, de la validesa i representativitat de la documentació notarial, etc. En la mateixa línia, cal repassar també la ponencia del professor J. MEYER, L'apport notarial, op. cit., especialment les pagines 46-73, on fa notables reflexions sobre la institució notarial, el paper social dels notaris i el document notarial, alhora que defensa l'evidencia que la documentació notarial no pot resoldre, per ella mateixa, tots els problemes i que, per tant, cal acudir a una investigació «creuada», és a dir, a un «dikleg entre les fonts*. En daner lloc, cfr. també J. BONO, Los archivos, op cit.. pp. 48-54, en les quals fa un seguit de judicis personals sobre la historia quantitativa, les seves arrels en el materialisme historic i la seva inscripció dins el marc dela nova Sociologia, dominada per la idea del determinisme del fet social sobre la persona. Al capdavall, aquesta nova concepció metodologica quantitativa o serial, que utilitza conjunts homogenis, els quantifica i els tracta estadísticamení, la creu adient per a la historia social i economica, pero no per a la historia de les mental.litats. Davant aquesta metodologia. que redueix a valors numkrics els testimonis individualitzadors de les fonts. establint relacions entre les series de valors i extraient conclusions com a estricta conseqükncia de les dades quantificades, i'autors defensa la metodologia historica tradicional, que valora el docurnent no per la quantitat, sin6 per la qualitat, tot donant-ne un exemple, que palesa alhora, segons l'autor, la riquesa de la mateixa tecnica notarial. LAUREA PAGAROLAS I SABATÉ Arxiu Histdric de Protocols de Barcelona Resumen: Como señala el título, el autor realiza un buen ejercicio de presentación de la documentación que se encuentra disponible en estos archivos de protocolos, al tiempo que intenta un ensayo de clasificación de los temas más usuales que se pueden trabajar a partir de dicha documentación. ELS ms DE PROTOCOLS, FONT.. . 323 Summary: As the title points to, the author makes a good exercise of presentation of the docwnentation that is available on the protocol archives, at the same time that attemps to classify the most usual subjects that the studious could work, starting from the mentioned documentation.