MANSUCRITS,
nQ
8,
Ene o
1990,
págs.
105-138
La amília com a c&l.lula de p oducció
i
ep oducció a 1'Eda Mode na: es a de la
qües
ió
Rosa
Ma alí
In oducció
Pa la de p oducció i ep oducció en el hsi a l'Eda Con empo ania és
quelcom ex emadamen a npli i complex com pe pode Csse con ingu en
una ponencia única sob e 1'Edad Mode na ja que suposa ia el ac amen i
l'analisi d'una g an ane a d'aspec es que en ol en la ida de la socie a de
l'epoca. Es pe aixo que el ema d'aques es udi e sa a en o n una ins i ució
que com diu F ancisco Chacón en un dels seus a icles 6s «el eje de la
e eb ación social undamen al y una pieza cla e en la es uc u a del
An iguo Régimen jun o al Es ado»': la amília, una uni a no sols de
ep oducció an social com economica d'aques s segles, sin6 ambé on de
elacions i de ensions in e pe sonals al ma eix emps. Aix doncs, és una
c&l.lula sob e la que incideixen i con lueixen, a més dels aspec es
socipecon~mics i pol ics, els cul u als i ideolbgics.
Es dins la amília on es an els aspassos de p opie a , es plani iquen els
ma imonis i es eali zen les p ime es di e enciacions dels gene es; on d'una
o ma més o menys di ec a es decideix el pape que juga a pos eno men
cadascú dels indi idus en la socie a .
La amília 6s aix l'objec e d'es udi de di e en s Ciencies Socials
-
Sociologia, An opologia, E nog a ia, His o ia- que necessi en
con ínuamen d'una in e elació i can i d'imp essions dels esul a s
ob ingu s, pe pode dona així una isió cada cop més amplia i global
d'aques a c&l.lula social.
Al lla g d'aques es udi, es ac a ia d'anali za alguns dels aspec es que
po se inguin més incidencia en la ida econbmica
i
social amilia , pe o que
duen amb si o a una ch ega ideolbgica i cul u al, aspec es que ambé
condicionen sob emane a les decisions que es p enen dins l'esmen ada
ins i ució.
Igualmen s'anali za, d'una o ma mol gene al i esbossada, el pape que
compleix i com 6s conside a cadascú dels gene es que composen el nucli
amilia du an l'epoca objec e d'anhlisi, an d'una o ma ju ídica com
phc ica, quan la in o mació de que es disposa ho pe me i.
De la ma eixa mane a, i sense deixa de banda els es udis exis en s dob e
el ema de la amília en o es les h ees, s'in en a h dona un majo elieu als
ebalis eali za s sob e la si uació a 1'Es a espanyol, que ens ajuda an a
desmi i ica els models que Lasle i Hajnal apliquen a la socie a
medi e hnia, dona -nos a coneixe la g an di e si a de si uacions que es
con emplen a les di e ses zones du an 1'Eda Mode na, degu a la se a
con igu ació e i o ial i a les di e ses legislacions exis en s, en e d'al es
coses.
Pe úl im, ens a u a em pe anali za la si uació en que es oben els
es udis sob e aques ema en o es les uni e si a s del país, o en un es a
de la qües ió mes de alla dels e s a Ca alunya i al País Valencia.
La amília: uni a de p oducció
i
ep oducció.
a)
Algunes conside acions gene als en o n
a
les on s
u ili zades
Al
l'la g de 1'Eda Mode na la amilia po se conside ada com una uni a
de p oducció i ep oducció -amb alguns ma isos que desp ks apun a e-
pe o es a o mada pe indi idus amb una ame1 cul u al i social.D'aco d amb
Joan Bes a d i Jesús Con e as, el seu anhlisi «no puede se educido a una
pu a acionalidad o mal».2
Des de que Le Play plan ejh la se a eo ia de la amilia oncal i que
Lasle , amb el G up de Camb idge, a p incipis dels anys se an a, e i es la
emii ica, mol es s6n les ece ques que s'han e al ol an de la amilia en
o es les Ciencies Socials.
D'una mane a gene al, han es a dos els camps d'in es igació en que es
poden elassi ica les on s u ili zades pe a la eali zació d'aques ipus
d'es udis:
1.
De ca iic e quan i a iu, on es donen a coneixe o a una se ie de
compo a nen s demog h ics,
i
on queda ien engloba s els es udis del G up
de Camb idge en e d'al es.
2.
De ca hc e quali a iu, on obem l'analisi de o a una se ie de
qües ions que ens pe me un majo acos amen a la ida eal. D'aques a
o ma, ens p opo ciona una g an iquesa in o ma i a sob e cos ums i
es a egies amilia s que di ícilmen es poden eu e d'una on demog h ica.
Dins aques s, cal esmen a els es udis de Fland in, Le Roy Ladu ie,
J.
Goody, L. S one..
.
LA
FAM~LIA
COM
A
C~LLULA
DE
PRODUCCI~.
. .
107
Tan un camp co n l'al e han apo a una g an quan i a d'in o mació i
s6n necessa is, pe o es no aconsegui em si no es a un in en de
globali zació i in e elació o can i d'imp essions dels esul a s ob ingu s.
Mi jancan les on s demog a iques, co n censos de població, llib es
pa oquials on es egis en els ma nmonis, ba ejos, de uncions..
.,
s'han
e ec ua o a una se ia de chlculs es ad s ics que ens han p opo ciona
in o macions sob e aspec es co n puguin ésse l'eda d'accés al ma imoni,
axes de na ali a , nupciali a , mo ali a i masculini a ; es uc u a amilia o
nomb e de memb es que composen una amilia; elacions de pa en iu;
núme o de ills, e c., i el que po se sigui més impo an : l'aplicació del
concep e de cicle de ida amilia , on la amília ha deixa de se is a d'una
mane a es h ica, i es eu co n duu amb si ma eixa o a una dinhica de la
pe sona ja que se la conside a abans, du an i desp Cs de la ida conjugal i
amilia , Cs a di , en les es ace es: sol e a, casada i dua.
Fen un inc s, cald ia di que els egis es en els llib es pa oquials
comencen a eni impo ancia a pa i del Concili de T en o, ja que es a
obliga on p end e no a de o s els sac amen s que es an a la pa oquia, pel
que als ca blics es e e ei~.~
Dins dels es udis que anali zen el cicle de ida, un en conc e ha despe a
en g an mane a el meu in e es pe la se a apo ació a l'analisi en di e encia ,
en o s i cadascun dels compo amen s demog a ics es udia s, l'ac uació de
l'home i de la dona. Es ac a de la ece ca de Land y i Lega é sob e els
i nmig a s
al
Canada al segle
XVIL4
Aques a ece ca po ajuda a cla i ica el
ema i ens acos a a la esi que plan eja
L.
A.
Tilly sob e la necessi a d'un
acos amen i in e elació en e la his o ia de la amília
i
la his o ia de la dona.5
Al lla g d'aques s eballs ens ap oximem al coneixemen d'unes pau es
de compo amen dels indi idus. Cal e e e encia a la necessi a de més
es udis que ens diguin si hi ha di e encies de compo amen en e els g ups
socials. Jun a aixo di que o es aques es in es igacions pa eixen una mapca
de con ex uali zació que ens ajudi a in odui -nos dins la eali a social. Es a
di , exis eixen omissions als co n el sis ema de p opie a del ipus de amília
que s'anali za, de quina mane a es ansme ..
.
no enin mai en comp e la
cul u a de la població que és objec e d'es udi.
To s aques s es udis sob e demog a ía han dona lloc a l'elabo ació d'una
& ie de eo ies gene ali zades en e les que cal des aca , pel que a nosal es
ens esul a d'in e ks, la eo ia de Lasle i els models de Hajnal sob e
l'exis encia d'una amilia medi e hnia, que pos e io men es udis
monog a ics locals s'es an enca egan de desmen i , ja que la eali a
obse ada pe aques s 6s comple amen di e en . Pe an , cald ia plan eja el
pe ill
que suposa una gene ali zació excessi a.
Respec e a les analisis quan i a i es que es an sob e el ema de la amilia,
pod íem e una di e enciació de di e sos ipus d'in es igació:
1. Analisi de les on s ju ídiques sob e els di e en s emes que a ec en al
m6n de la amilia i que ens si ua dins un ma c ednc de co n du a eme
qualse ol acció pe pa dels seus memb es, donan -nos a en end e la
igidesa o laxi ud del sis ema, semp e, com ja he di , dins un pun de is a
eh ic.
2.
Anhlisi de on s li e h ies, que gene almen ens pa len de la cul u a de
la classe dominan de l'epoca, ja que e en poques les pe sones que sabien
llegi i esc iu e. També s6n impo an s els llib es de se mons i al es on s
d'aques ipus pe que ens acos em mes als cos ums de les classes popula s,
on pe una banda
hi
ha una elació dels cos ums d'aques a gen
i
pe l'al a
se'ns dóna a coneixe la cul u a o cos ums que s'in en en imposa des del
púlpi . L'Església, du an aques segles, juga un pápe mol impo an en
elació a l'in en d'adoc inamen de la població i d'e i a que e s com el
ma imoni, l'he encia, e c., no se li escapin de les mans.
3.
Analisi de les ac es no a ials, on es egis en les accions i indecisions
que duu a e me el cap de amília o els seus memb es sob e decla acions
d'he eiicia, aspassos de p opie a , u o ies, ma imonis, e c. Tan na eix cal
eni en comp e que, enca a que aques a di e si a 6s una de les on s nés
iques i a iades degu a la a ie a de la se a ipologia, i ens acos a a una
eali a nés quo idiana de la població, no o a la gen passa pel no a i. Els
que no enen es, no cal que ho acin. Aixi ma eix ob enim la di e encia de
compo amen en e els gmps socials, els gene es, el pape que juga cadascú
dins la amília i l'e olució d'aques s compo amen s segons la conjun u a en
que enis moguem.
Al lla g, doncs, dels esul a s d'aques s ipus de eballs, ecolli em la
si uació dels di e sos aspec es que in lueixen i de e minen la ida de la
a nília i, pe an , ani em ap oximan -nos mol nés a la eali a de la ida
quo idiana de l'epoca.
To s aques s es udis ens pa len de l'exis encia, du an l'Eda Mode na,
d'una g an di e si a de sis emes ju ídics, ins i o dins d'un ma eix e i on;
de cos ums de la gen del poble que mol so in s6n di e en s de la cul u a
o icial que p e en imposa la classe dominan ; de les di e en s es a egies que
eali zen els g ups sociop o essionals pe al de man eni el seu es a us i, si
os possible, millo a -lo ins i o ; de les di e encies que es poden mba dins
un ma eix g up, segons la posició econbmica que ingui i que es a nés
e iden en epoques d'es ancamen , e c. Pe an , ens posa en con ac e amb
un
m6n amilia al amen complexe i
amb
una g an a ie a de ma isos com
eu em nés enda an .
Tan aques s ipus de ece ques de ca ac e quali a iu -que de egades
ac en un sol aspec e dels esmen a s an e io men , i d'al es dos o mes,
c euam les on s, donan -li així majo globali a i en l'es udi nés com-
ple --, com els demog a ics, necesi en can ia imp essions con ínuamen ,
ja que sense una con ex uali zació l'analisi queda incomple . Aques a qües ió
eque eix la eali zació de gmps de ebail degu a la complexi a que aques a
asca compo a.
b)
AAl'guns aspec es gene als sob e la amz7ia a 1'Eda Mode na
Com especi ica Law ence S one en el seu llib e sob e la amília anglesa a
1'Eda Mode na,
The amily, sex and ma iage in England
1500-1800, el
eme desc i co n a am lia, al menys al lla g dels segles XVI i XVII, 6s
en es co n o es aquelles pe sones que iuen so a un ma eix sos e, que ell
aplica
al
eme anglks «household» o aag ega o domes icp, co n s'anomena
a I alia, i que aplica a la uni a de p oducció i consum,. Es a di , s'aplica el
concep e de co- esidencia, pe b no
així
el de pa en iu, men e que l'esmen a
au o en en pe amilia o així ho de meix en la se a ob a, o s aquells pa en s
que iuen so a el ma eix sos e -« hose membe s o he same kin who li e
ogue he unde he ~o »~.
Si mi em dins un dicciona i espanyol de l'epoca, co n a Isid o Dube en
el seu es udi sob e San iago
al
segle XVIII pe de ini el concep e de am lia,
eiem que pe aques a en en «la gen e que i e en una casa baxo el mando
del se ios della..
.
el se io ..
.
,
e su muge , e odos los que i en so 61, sob e
quien de un mandamien o así como los hijos de los si ien es e o os
c iados»> de inin així o s aquells indi idus que aba quen aques a uni a .
Dos se an, doncs, els concep es que es elacionen amb la de inició de
am lia: pa en iu i co- esidencia, que poden ana jun s o sepa a s, d'aquí
l'ambigüi a del eme al lla g del emps objec e d'analisi. Pe aixb, i ja que
ens e e im a la am lia co n uni a de p oducció i ep oducció dels segles
XVI
al
XVIII, a l'igual que Dube , accep a em de la de inició la cohabi ació
en de imen del pa en iu, enca a que co n s'ha especi ica mol s cops es
dona an o es dues usionades.
Desp 6s de l'in en de de ini la amilia o el que pe ella en enem du an
1'An ic Regim, pasa 6 a ac a els pun s que al meu en end e es an mes
in imamen elaciona s amb aques a dl.lula social, en en cadascú
un
apa a
des ina a plasma las si uació de la dona, ja que em sembla que aques Cs un
pun mol impo an degu al p edomini, an legal co n eal, de l'home.
S'in en a a explica l'impo an pape de la dona dins la am lia en o s els
aspec es. Aques s se an: eball, he encia i cons i ució ma imonial.
Du an l'An ic R gim, la amilia se a la uni a de p oducció, ep oducció
i consum p incipal, pe o al lla g dels segles es dona an una s6 ie de can is
elaciona s amb la majo o meno alo ació de la e a co n a on p incipal de
nquesa i supe i encia, i l'escasseda de pa cel.les, que a a que mol es
amilies de pe i s pagesos hagin de end e la se a o qa de eball an al
camp co n a la ciu a . Aques es am lies se an així uni a s de ep oducció
i
consum, deixan la p opie a de p oducció en mans de les classes dominan s
a mida que s'a anga cap a la socie a con empohia.
Pe b enca a que el e econbmic ingui po se una majo incidhcia sob e
la ida dels indi idus, cal no oblida la impo ancia d'al es aspec es que
in lueixen igualmen sob e la ida de la am lia co n s6n els cos ums
popula s, el concep e que 6 la noblesa d'aquell emps sob e el eball, la
in luencia de l'Esgl6sia
i
de l'Es a en la ida de la població..
.
Respec e al eball, cal di e encia dos ambi s, que in en a 6 mos a
d'una o ma mol gene al pe al d'ajuda a la in oducció d'alguns

plan ejamen s. Em e e eixo als mons u ba i u al, comp an aques úl im
amb més es udis, degu a que l'economia d'aques a kpoca 6s eminen men
ag a ia dins
un
egim senyonal, si
bé
la ciu a i el me can ilisme ani an enin
mes impo hcia a mida que a ancem en el emps, i el capi alisme sigui el
model de p oducció dominan .
1
.a.
El
món
u al
Dins aques m6n caldna e una p ime a e lexió sob e l'es ucu a de la
p opie a que,
bé
pa in del senyo eudal, com sembla succei a la Polonia
del s. XVII,1° o
bé
pe mi ja de la supe i encia, de e mina en majo o
meno g au el núme o de memb es que composen una am lia. Exis eix aix
una e:lació en e l'ex ensió de la ena que es eballa i el amany de la
amilia.
Tal
com diu Pe e Czap J . en un es udi sob e la amilia campe ola d'una
zona de Rússia du an el segle XIX, la am lia nomb osa 6s la majo nquesa
del pagks -es e e eix a una pagesia benes an . Aixi doncs, ens podem e
una idea de la impo ancia del eball de o s els seus memb es en
l'explo ació de la p opie a , ja sigui g an, mi jana o pe i a.ll
S6n
di e sos els ac o s que in lueixen en el eball i en la ipologia de la
amilia en el m6n u al: l'es uc u a de p opie a del lloc que es udiem, la
mane a en que s'accedeix a ella, 6s a di , si es aspasa la p opie a ia
pos -nio em o hi ha una al a mane a com pugui Csse l'exis kncia d'un
me ca1 de
béns
immobles..
.
En l'es udi que a
W.
Kula sob e la am lia pagesa a Polonia al s. XVII,
eiem com el
amany
de la pa cel.la explo ada es a en es e a elació amb el
nomb e de memb es que la composen. El senyo eudal a iba a can ia una
am lia d'explo ació quan ha mo algun dels seus componen s i ja no poden
asegu a el endimen de la que enen, a una pa cel.la de dimensions
in e is s, ins al.lan en l'al a una am lia majo .12 Cal eni en comp e que
ens obem en una zona amb un o &gim senyo ial i d'aquí la in luencia
di ec a, de les decisions del senyo sob e els seus campe ols.13
1gu.almen en un es udi de Lasle sob e l'Angla en-a del s. XVII, en el
que s'anali za la composició de les cases d'una població a inals d'aques a
cen ú ia, s'obse a com el nomb e d'indi idus que o men una amília
augmen a a mida que pugem en l'escala social i com, oman aix a la ase
de Pe e Czap j ., s6n els yeomens els que enen nés ills i pe sones de
se ei a casa se a, el que suposa mCs b acos pe eballa , i on a pa de la
noblesa, apa eixen les am lies complexes.
l4
Un apa a especial me eixen les pe sones que es dediquen
al
se ei, i
que s6n els ilis o illes de les amílies pageses que, en no eni p ou pe a la
se a subsis encia, passen a eballa pels nobles o campe ols benes an s.
Aques s s6n els que an que el nomb e de memb es que composen aques es
am lies -semp e a enin -nos a la de inició donada
al
comencamen
d'aques eball en el que el c i en dominan Cs el de co- esidencia-, sigui
nomb ós. A majo explo ació es necesi en mCs memb es pel seu
ma enimen . Aixi doncs, la am lia en aques hmbi Cs una uni a de
p oducci6 i ep oducció co n eu em mCs enda an .
Aques a idea es ea i ma una mica mCs si o nem a mi a el ebail de
Lasle al queja he e e e hcia. En el1 eiem que, a di e encia del se ei
dels nobles que es dediquen al man enimen de la casa, les pe sones del
se ei dels yeomen es dediquen a e les eines del camp. El e que siguin
campe ols amb unes ex ensions de ema gens menysp eables, a que es
necessi in mol es mans pe a la se a explo ació, la qual cosa es adueix en
un
impo an núme o de iils i pe sones de se ei que s6n conside ades co n
a memb es de la am lia o i que no enen llacos de pa en iu en e eiis.
D'al a banda, cald ia eu e el compo amen de les am lies en al es
llocs d'Eu opa on la ema no Cs conside ada adicionalmen co n una
p opie a , co n sembla ocó e a algunes pa s de 1'Eu opa del no d.
L'explo ació d'aques es emes Cs du a a eme en e h ies am lies que
con iuen en una ma eixa g anja a la que omen desp Cs d'ha e eballa les
e es, que de egades es oben p ou lluny. No
hi
ha pe sones dedicades al
se ei. Aquí no 6s cada amíha la que eballa la se a pa cel.la sin6 que o es
a en comú. Aques a sembla se la si uació d'una zona del e i o i de
Finlhndia on la e a enia
al
comenpmen d'aques a epoca un alo minim.
Con o me a ancem en el emps, i sigui meno la zona de con eu, disminui h
a nbé
el núme o de pe sones que po en enda an l'explo ació de la g anja.
En can i eiem co n a les zones insula s les e es s6n explo ades pe
am lies complexes que comp en amb un núme o de gen de se ei que
o men pa de la am lia. Els dos exemples ela a s es oben inse s en un
con ex socioeconbmic i cul u al di e en .15 A di e hcia de la es a
d Eu opa, en aques es zones on la ema enca a no C un alo
an
impo an
no sembla que hi hagi p oblemes espec e a l'exighcia de d e . dhe encia.
En anali za la si uació del món u al a la mona quia hisphnica en e els
segles XVI i XVIII, obem igualmen una g an di e si a de si uacions i .a
majo complexi a en les am lies que enen g ans ex ensions de ema. Es
nuclea l'es uc u a de les am lies del pe i pages que cul i a la e a
bé
en
a endamen , em i eusi o en p opie a anca. To s els memb es de la am lia
ebailen en l'explo ació de la e a.
En l'es udi de Llo enc Fe e sob e els pagesos de mas a la coma ca del
Bages du an el segle XVIII, eiem co n l'he eu comp a en la ema co n si
os un capi al i Cs ell qui col.loca als ge mans, que en cas de queda -se
al
mas col.labo en en el man enimen de l'he e a -en aques cas, el pa imoni
p incipal.16 D'aques a mane a es dona ia una es uc u a amilia de ipus
complexe, coincidin amb les gene ali zacions que s'apliquen
al
cas ca alh.17
Nogensmenys aques es gene ali zacions con as en amb al es casos, co n el
que exis eix en la locali zació de San Pe e de Te assa al s. XVII, on apa eix
una
am lia nuclea , ja que s6n el pa e i els ills els qui s'enca eguen de
l'explo ació de la e a.18 A Ca alunya, d'al a banda, comenca h a eni
impo hncia l'aplicació del sis ema del apu ing ou », que incidi h sob e les
am lies dels pe i s campe ols o jo nale s que eballen pe un sou. Aixb a
que la se a amilia deixi de Csse una uni a de p oducció, qües ió queja es
ac a h pos e io men .
'9
To en un epas dels eballs que sob e el ema s'han e al Pais
Valencia, 6s impo an eu e co n a pa i dels es udis sob e els di e en s
ipus de ansmissió de p opie a ens obem amb l'apa ició d'un me ca de
emes, que 6s mCs o meys accen ua segons la conjun u a exis en (que ens
po e e e encia a un ce dinamisme ec~nbmic).~~ To i així, s6n els
membses de la am lia els qui eballen la e a, ajuda s pe jomale s alla on
l'ex ensió de la p opie a ho demana. A pa i de loan&iisi que a J.
M.
PC ez
Ga cía de la si uació u al en un poble si ua a la coma ca de 1'Ho a al lla g
del s. XVIII, s'obse a co n el nucli de l'ag ega domes ic s6n els ills i els
pa es; l'apa ició del se ei es dóna on les p opie a s s6n majo s. Segons
aques es udi, l'es uc u a de la am lia a ia depenen de l'ex ensió de la
ema que es posseeix, ja que oba les amílies complexes en e els
p opie a is de les «alque ies» que el1 equipa a als pagesos de mas ca alan~.~~
Pel que hem is ins a a en les ece ques sob e el Pais Valencia, obem dos
o mes di e en s d'explo ació de la ema: una, en la que el eball el duen a
e me ].a am lia, o i comp an amb el pe sonal del se ei, i aquella que a
se i al jomale quan ho necesi a.
La impo ancia de la a nília com a uni a de pmducció
al
m6n u al ambé
es con i ma en l'es udi que JosC Hu ado ha e sob e l'ho a de Lo ca a
Mú ~ia.~~ En el1 s'es ableix una di e enciaciq en e la composició de les
am lies dels llau ado s i les dels jomale s. Es in e essan obse a co n
men e. els campe ols comp en amb un nomb e de ills no o i pe a pode
ebalia la ema, aques núme o disminueix en e els jomale s, essen mol
baix. Una di e enciació semblan es oba en un es udi eali za sob e la I alia
cen al du an els segles XVII i XVIII, en aquí la dis inció en e les
jomale: s i els pa ce s. Men e loes uc u a de les am lies dels jomale s 6s
nuclea , la dels pa ce s 6s ~omplexa.~~ La di e encia es iba en qu& a Lo ca
hi ha un domini de la am lia nuclea que es podna elaciona amb
l'es uc u a de la p opie a . El domini a Mú cia d'aques ipus de am lia Cs
co obo a pels es udis de
F.
~hacdn.24 To s aques s exemples ens emi i ien
a eu í: co n les am lies dels jomale s deixen de se una uni a de p oducció
pe con e i -se en senzilles uni a s de eball, ja que no cal eni b acos pe
eballa una pmpie a que no exis eix.
Al lla g de o s els casos -mol gene als- que ins a a s'han esmen a ,
s'ha i i en a mos a la impo ancia que C la am lia co n
a
uni a de
p oducció al m6n u al, an en els exemples eu opeus co n els que anali zen
la si uació a 1'Es a espanyol. Tanma eix pe o, caldna e algunes
conside acions al espec e, co n a a e una di e enciacid en e els g ups de
llau ado s i la se a e olució al lla g de o a 1'Eda Modema, d'una o ma
mol simpli icada.
Pel que a als campe ols amb una escassa ex ensió de e eny, mol s
po se ac ua an de egades co n a jomale s en les e es dels al es. Aques es
am lies po se al lla g del emps pod ien deixa d'Csse uni a s de p oducció
pe oima an sols uni a s de eball, de ep oducció i de consum. Aix
LA
FA~~~LIA
COM
A
~LLULA
DE
PRODUCCI~.
. .
113
ma eix se a la ma d'ob a ba a a que con ac a an els manu ac u e s, o el que
s'anomena pu ing ou sys em. Pe mi ja d'aques sis ema, les amílies
comple a an la se a economia; eballa an o s els memb es de la amilia en
les ho es que la eina del camp ho pe me i. La p oducció passa a Csse
p opie a del manu ac u e i con inuen co n a uni a de consu n.
Aques sis ema comenca a apa kixe a Ca alunya a inals del segle
XVII.
De 1600 a
1640,
la indús ia ex il emig a al camp eali zan una o ma
capi alis a de dis ibució social del eball.25 Du an la c isi d'aques segle, es
dóna un inc emen del olum de jomale s i pa ce s, que segons
R.
Ga cia
Cá cel «cons i uyen el esul ado inal de la e olución social del campo
ca alán en los siglos
XVI
y
XVIIB.~~
En la mesu a en que ens a ansem als pagesos que gaudeixen de majo s
ex ensions de e a, se a la am lia qui la eballa, i ens oba em pe sonal de
se ei, o jomale s, que ajuden en les eines del camp. Si les pe sones del
se ei que eballen en les eines del camp iuen so a el ma eix sos e que els
meb es uni s pe pa en iu i s6n conside a s co n a memb es de la amília
4aco d amb la de inició que sob e am lia sembla que es C en I'epoca-
si que es poden conside a aques es cases co n una amília que ac ua co n
uni a de p oducció i ep oducció.
A
mCs caldna conside a si el pe sonal de
se ei con au ma imoni, si oman en es a de celiba o si, en el cas de que
es casessin, abandonen les g anges pe a o ma la se a p opia uni a de
eball
o
es queden en l'ag ega domes ic, si uació que dona ia lloc a
l'apa ició d'una no a uni a senziila dins una al a mCs complexa que se ia la
uni a de p oducció.
Si les e es, pel con a i, són ebaliades an pels memb es de la amília
co n pels jomale s e en uals, cas que igualmen sembla que es dóna en
l'e olució de 1'Eda Mode na -bé co n a esul a de cojun u es
des a o ables co n pugui Csse la que es dóna al s.
XVII,
que a ec a d'una
o ma mol du a al pe i pages pe con e i -lo en jomale , o be pel e que
sigui mes ba a con ac a jomale s que man eni el se ei a casa-, cald h
ma isa el e me de am lia co n uni a de p oducció, ja que en en en joc un
nomb e de memb es ex e ns a la amíiia co n a al
i
que ajuden a l'explo ació
i man enimen de la e a, enca a que sigui la am lia que C la e a la qui
po i el pes de la p oducció. Pe o malg a ,aques a conside ació, la amilia és
la uni a de p oducció dominan a 1'Epoca Mode na, semp e que es
con abili zin els cna s dins aques a en i a en les p opie a s on es acin se i .
Si no ho em aixi comp o a em que s'allunyen de la iden i icació o al de la
am lia
=
uni a de p oducció.
Aixi, al lla g d'aques es línies he in en a e una analisi gene al del ebaii
a la am lia u al, cen an -me, aixb sí, en les di e en s amílies que
gaudeixen de la enencia de la e a ja sigui en em i eusi, a endamen o
siguin a e es alodials -1s ipus de enencia de la e a
al
lla g de 1'Eda
Mode na s6n di e sos, depenen del lloc que Cs objec e d'es udi-, ja que
en la se a g an majo ia la e a pe any a la classe noble o eclesihs ica.
Aques a ha es a la causa de no ha e ac a el ema de les amílies nobles,
pe la no explo ació di ec a de la e a, en la que po se ingui a eu e la
men ali a del noble del eball co n un desp es igi o co n una ac i i a no
el negoci, o mamen a la ciu a on l'he eu els col.loca, o inpssen en les iles
del ~le ga ?~ cosa habi ual en aques a epoca. Els ge mans que es queden a la
p opie a pe egla gene al es en sol e s. Com apun a Llo enc Fe e ambé
o aixb o ma pa d'una es a egia amilia que eu em nés enda an .
Aques sis ema de p imogeni u a al que ens hem e e i abans, es
mos a a dominan en e les classes nobles de o es les socie a s de l'Eda
Mode na. Igualmen 6s el sis ema que impe a a Ca alunya. Al País Valencia
sembla que aques ipus de sis ema he edi a i es oba p esen en e els
me cade s i memb es de les p o essions libe als, amb un bon ni ell
.
econbinic, de la p ime a mei a del segle XVII. Aixb coincideix majo men
en aquelles amilies on no hi ha més ills o bé els únics descenden s que
es en desp és de l'he eu s6n illes. Cald ia p egun a -se si la u ili zació
d'aques sis ema es deu p incipalmen a qües ions d'ennoblimen pe pa
d'aques s gmps socials. Baixan en I'escala social, i ins i o en el ni ell
econbinic dins un ma eix gmp, ens obem amb un epa imen iguali a i del
pa imoni. Cal di que els indi idus que es en nomb an
an
sols un he eu,
inculen els béns pe e i a un accionamen pos e io de l'he encia. Els
llau ado s epa i an pe igual en e els seus ills, po se degu a la se a
p eca ie a econbmica en e d'al es coses. Aixb coincidi ia amb l'es udi
eali za pe A. Cas año
Diaz
sob e el campe ola alacan i. Cada es ado es
compo a a, doncs, de o ma di e en d'aco d amb la se a si uació
econbmica. Aques sembla se
ambé
el cas de San iago du an el s. XVIII.~~
Cald ia. d'al a banda, e una e lexió sob e les di e encies que es puguin
oba dins un ma eix gmp sociop o essional, ja que no s6n homogenis
ni
social nen ni econbmica.
Pei co obo a aixb he de ci a
un
exe nple sob e la pagesia anglesa dels
segles XVI al XVIII, en que es p e en que o s els ills inguin quelcom
d'he encia pe pode so i -se'n, epa in , o
bé
a pa s iguals, o bé donan
una pa cel.la enca a que la p incipal quedi indi isa.56 En e la gen y i els
a is bc a es, la p imogeni u a se a el sis ema impe an .
To nan al em o i de la mona quia hispanica, eiem com a l'ho a
mu cima p edomina a un sis ema de epa imen iguali a i, que compo a
una es uc u a de amilia simple i un egim de esidencia neolocal. Segons
Chacdn, el 2gim d'he encia endeix a expulsa els ills un cop han accedi al
ma n noni.57
Sembla, doncs, que nalg a els si emes legals que exis eixen en cada
em o i, cada gmp o ins i o cada pe sona a a ús d'ell segons les se es
possibili a s. Cald ia e un plan ejamen
i
eu e si es donen algunes
similil ds es e els di e en s gnips socials dels di e en s llocs, semp e enin
en comp e que ens mo em en ambi s di e en s i amb condicions
econbmiques i cul u als dis in es. El que queda cla Cs que el sis ema
d9he&ncia condiciona el u u dels memb es de la amilia, a no se que es
disposi d'un pa nmoni p opi que hagi ingu pe les b anques cola e als.
U i al e ema que cal ac a 6s el del momen en que es a e ec iu el
aspas de p opie a . Un ipus d'es udi que po se i com complemen an en
aquesl; ema i que, al meu pa e , 6s d'una g an u ili a , s6n els que sob e els

I
LA
FAM~LIA
COM
A
&LLULA
DE
PRODUCCI~. . .
121
,
di e en s ipus de ansmissió de p opie a s'han e al País Valencia pe pa
del p o esso ~ení ez.~* En elis ens pa la, pe una banda, de l'exis kncia
d'un
me ca de e es i cases, de la o ma d'accés dominan en cada e apa i de
la quan i a d'anys que una p opie a sol es a en unes ma eixes mans
-
pe íode in e - ansmissió-, i pe l'al a de l'es luc u a de la p opie a .
L'exis encia d'un me ca de e es a h que els pe i s em i eu es enguin les
se es emes si no en enen su icien s (el que po se ens dona ia la
p ole a i zació d'aques es amílies) i que els que inguin p ou sol kncia
puguin accedi a la p opie a d'una mane a que no sigui la ansmissió
in a amilia . Aixb caldna in es iga -ho més p o undamen . Tambe po se
s'e i i el accionamen de la p opie a , comp an la pa d'un gema, o es
o nin a uni an ics pa nmonis que abans s'ha ien di idi i ha ien ana pe
lmnques cola e als. Cal di que aques me ca baixa du a les conjun u es de
c isi i s6n els es a nen s alesho es les ansmissions domina ~.~~
Al
lla g de la majo ia d'es udis eali za s sob e aques a ma e ia, sembla
que en e els nobles i les pe sones dels g ups socials ben si ua s, enca a que
la donació es eali za en el momen de la boda, no es a e ec i a ins la mo
del donado . Hem de di que sí exis eix una pan del pa imoni que es a
e ec i a en el ma imoni: la do , que la dona apo a al ma imoni. De o es
o mes, de egades passa -com a la Valencia de la p ime a mei a del s.
XVII-, que les do s mol quan ioses es donen en més d'un pagamen . Si es
con i ma que la do és l'unica pa del pa imoni que es a e ec i a
al
momen
del casamen , i que la es a es dóna a la mo del pa e o la ma e, cald ia
essenya la impo ancia que é l'apo ació de la dona en el momen de
o ma una no a amíiia, ja que se a l'unica cosa que la amília ingui de la
se a p opie a , enca a que aques a sigui de la dona -sob e o en e les
pe sones que pe anyen a les classes més des a ~ ides.~~
Així ma eix, podem e menció al e anali za a la coma ca ca alana del
Valles du an els
SS.
XVII i XVIII, en que es e lexa que quan les no es
pa elles de pagesos o men la no a lla , la mei a dels pa es han mo , en -
nos e e encia a l'exis encia de ma nmonis a dans.61 És a di , s'espe a la
mo
al
menys d'un dels pa es pe a pode casa -se.
To nan de nou a la si uació en Eu opa, podem esmen a el cas
d1Es asbu g du an el segle XVIII, on quan el íll a n aba a la majona
d'eda , au oma icamen ebia la legí ima, cosa que li pe me ia pode es abli -
se pel seu ~omp e.~~ A la península escandina a, en can i, sembla que
exis eix du an els SS. XVII
i
XVIII una sepa ació de la elació de p opie a
de la e a i l'au on a del «household» on exis eixen amílies complexes,
ansmi in -se la p opie a , pe b la gene ació dels pa es es a a l'au on a ,
enin així una assegu anca de ~ellesa.~~ En aques exemple ens mo em dins
un &bi u al.
Un al e pun a deba e, amb mol a in luencia pel que a als jocs que
poden ha e -hi dins la ins i ució amilia , se a la qües ió de si la dona é o no
l'usde ui de l'he encia del man . Aixb a a que, pe exemple, les ídues no
es o nin a casa ja que el pe d~ien.~~ En can i a Valencia, al lla g de la
p ime a mei a del segle
XVII,
obem no icies de dues casades en segones
i e ce es núpcies, ja que sembla que la majo ia pe den l'usde ui a la
majo ia d'eda dels ills, i pe al a banda, ampoc sembla que du an aques s
anys siguin mol es les dones que gaudeixen d'aque a si uació
d'usde ~uc uh ies.~~ Si l'esposa que sob e iu
al
ma i hagués de nomena els
he eus de la o una del ma i , pod ia eni un bon joc de pode dins la
amília degu a la se a capaci a decisb ia.
La i ansmissió de p opie a é una g an in luencia sob e o s els memb es
de la amília. El sis ema d'he encia u ili za condiciona a l'es uc u a
amilia , l'eda dlaccCs al ma imoni i d'al es ipus de enomens
demog a ics. Malg a que no ull di que sigui de e minan , si hi é g an
in luencia. Si jun a aixb esmen em l'es uc u a de p opie a , el ipus de
enencia de la e a, l'exis kncia o no d'un me ca de bCns immobles, e c.,
que po se condicionen el sis ema he edi a i, més el cos um, com passa a
Ca aluniya, ens adona em de les possibili a s que é un indi idu de i a
Pe exemple, 6s co en , en epoques de di icul a s, que allí on la
legislació dóna joc pe acopla -se a les possibili a s d'un ma eix, en e les
classe dominan s (deixan a pa la noblesa) 6s endeixi a incula els béns
pe al d'e i a un empi jo amen del pa imoni, com es dóna en les e es
p oduc i es
i
en e els come cian s alencians del s. XVII.
Aix docs, hau íem de conclou e aques pun o dien que al lla g de
1'Eda Mode na es dóna una g an di e si a de solucions a la si uació de
l'he encia i el pa imoni. Po se Ca alunya sigui el e i o i nés uni o me en
quan al sis ema u ili za
pel
que als em o is de la mona quia hisphnica es
e e eix. La legislació més laxa en aques sen i po se sigui la de la Valencia
o al on quasi o sembla es a pe mes. Malg a les a iades legislacions
exis enis, cadascú sembla adap a -la a les se es possibili a s. Cald ia eu e
si hi ha alguna simili ud en e els di e sos g ups socials de les di e en s
zones
o
si op en pe solucions semblan s, semp e dins la se a cul u a i
indi idiiali a .
Pe acaba , di que el sis ema d'he encia condiciona mol la ida de
l'indi idu, de ca a a pode casa -se, i l'eda en que ho pugui e , jun a
d'al es ipus de e s demog a ics que es pod ien de i a d'aques s
esmen a s.
3.
La
con igu ació ma imonial
El ma imoni, on les am lies duen a eme o a una se ie d'es a egies, a
que la o mació d'una no a pa ella passi a se el millo me ode de
ep oducció social, enomen pa en sob e o en e les amilies nobles i les
classes benes an s.
Alguns s6n els emes que cald ia ac a , com que apo a cadascú dels
memb c:~ al ma i noni, la do , qui la dóna, els elemen s que la composen, si
exis eix o no una endogamia..
.;
qües ions que es con emplen dins les
es a egies que an que cada memb e de la pa ella pugui o no man eni -se en
l'es a us que la se a amilia ocupa.
Du an l'Eda Mode na, s6n les am lies espec i es dels ue s esposos
les que s'enca eguen de o mali za el ma imoni en e les ills. Es així com
el pa e de e mina amb qui s'han de casa els seus ills o illes. Pe an , el
ma imoni es con e eix en un con ac e en e amilies que p e enen man eni
o puja en l'escala ó social. Aixb no ol di que no es donen ma imonis pe
amo . En aques s segles es oben no icies de eali zacions de ma imonis
clandes ins, o
bé
pa elles que s'empa en en l'Església, la qual,
al
pnncipi
d'aques a epoca, només exigeix el mu u consen imen dels con aen s pe
que sigui alida la unió.66 Aques a ac i ud de 1'Església a h que aqués a
s'en on i amb 1'Es a en algunes ocasions, com a F anca. L'Es a 6s
pa ida i de la necessi a del consen imen dels pa es, en enen aixi un
e o camen de l'au o i a en la amilia, que sembla se que es ep end h al s.
XVII. Aques e
L.
S one el elaciona amb un augmen de l'au o i a de
l'Es a , en conside a la in luencia de la polí ica en la amilia.67
Un al e p oblema que hau ia de mi a -se, és eu e la quan i a de
ma imonis que se celeb en a 1'EsglCsia i quan s es eali zen segons els
cos ums, ja que sembla que o i que l'EsglCsia es a e o qa pe la egulació
de o s els ma imonis que es eien -sob e o a pa i de T en o, en que es a
obliga o i passa pe l'església- no o a la gen es casa a segons el
sac amen eclesias ic. To aixb ens posa en elació amb l'exis kncia d'una
cul u a o icial i una popula , que p esideix les ac uacions de la gen de
l'ep~ca.~~
Pe b el ema que aquí ens in e esa 6s eu e o es les es a egies que duen
a e me les amilies en la conce ació d'un ma imoni
i
que a que la amilia
sigui el ocus p incipal de la ep oducció social de l'epoca objec e d'es udi.
P ime amen eu em com cadascú dels u u s esposos apo en la se a
pa al ma imoni, que en la dona es adueix pe la do
-el
que no ol di
que aques dona no pugui eb e qualse ol po ció d'alguna he kncia de
b anques cola e als de la se a amilia. Cal eco da que a Ca alunya i a la
Valencia o al
hi
ha una sepa ació de béns, men e que Cas ella é un kgim
ma imonial de «gananciales». El que si 6s ex ensible a o es les amílies de
l'Eda Mode na és l'exis kncia d'una bila e ali a i el e que la do apo ada
pe la dona, i pe an de la se a p opie a -mol ela i a com ja eu em
desp és-, passa au omh icamen a se adminis ada pel man .
El e de dona una bona do suposa h el pode casa la illa amb un bon
pa i , que a h que es pugui man eni , en el millo dels casos, en el ma eix
es a us de la amilia d'on e. Com diu Llo enc Fe e
al
seu es udi sob e
Ca alunya, «la do 6s el p eu de la dona
al
me ca ma imonial»:69 d'aqui la
se a impo hncia. Aquella dona que no pugui disposa d'una do , no ho é
acil pe casa -se, ins i o és di ícil que ho aci. Pe a egla una mica aixb,
hi ha o a una se ie de undacions que an un dona iu a les dones sense
possibili a s econbmique~.~~ Cald ia p egun a -se si aques ges es a
simplemen pe ajuda al necessi a o si hi ha jun a aixb un in en de
conse a la socie a el més es kica posible. El ma imoni i el con en -pel
que ambé
hi
cal una do -, s6n les úniques eixides que é una dona du an
l'An ic Regim.
To nan
al
ema de la p opie a que la dona pugués eni sob e la do , cal
di que quan mo sense descendencia legi ima, no po disposa de o a la
quan ia de la do pe a es a , sinó ans sols d'una pa , que se h di e en en
cada una de les legislacions; la pa més g ossa ha de oma
al
donado .71
Aixi, la dona es con e eix en un ins umen de ansmissió de p opie a .
Pel que a als componen s de les do s, aqués s s6n di e sos, no
única nen en e els di e en s e i o is de la mona quia hispanica sinó ambé
en e els ma eixos g ups socials, al menys en el cas de Valen~ia.7~ Pe a
se an dos els componen s comuns a la majo ia de les do s que es an al iia g
de 1'Eda Mode na, cosa que ens a pensa en un m6n emení di e encia , o
ens eco da la idea de elega la dona a l'espai domes ic de la que ja hem
pa la . Aques componen s s6n les obes pe la casa i l'aixo a . La es a dels
componen s a ia an d'aco d a l'economia de la zona i a la pe sona que aci
la donació.
Aqiies a apo ació de la dona sembla que 6s bhsica en el momen de la
o mació d'una no a amíiia, ja que en aques s p imen momen s, a excepció
po se dels g ups de pode i
al
egada a Ca alunya, 6s majo l'apo ació de
l'home. Pe an 6s onamen al pe a l'economia amilia , pe qui? és l'unic
que la no a pa ella é de la se a p opie a -si enim en comp e el que hem
di en el pun an e io sob e quan es a e ec i a ealmen la ansmissió de la
p opie a . L'apo ació de l'home ind h quan li sigui ansmesa l'he encia
que li co espongui si no s'ha e una donació «in e i os»?3
Aqiieiies amíiies que, d'al a banda, donen do s impo an s, p end an
mesu es es a kgiques pe e i a el seu empi jo amen o que es min i,
sob e o en epoques de c isi -cal eco da que aques a do ha de oma al
seu pu i d'o igen si la dona h iaa mo sense ilis. En e elles, cal des aca el
e de deixa censals amb un alo majo que els dine s de es donen. Aques
cas es po aplica a les amilies de me cade s, oliga ques i alguns memb es
de p o essions libe als de Valencia du an g an pa del s.
XVII,
e i an aix
que el u u espbs ho adminis i mala ~en .~~ Pe mi jh d'aques es es a gies
es o na a con i ma la igu a de la dona com a ansmisso a in e -
gene acional de p opie a . Solamen quan a ibi a l'es a de idua pod h eni
algún pode d'acció impo an , cas que el ma i li hagi deixa l'usde mi de la
se a he encia i aques li pe me i du enda an la se a amíiia. Ens mo em
aixi en e dones que gaudeixen d'una bona posició economica, si nés no
com a endis es o adminis ado es de la o una del ma i di un . To i aixi,
cal es abli una di e encia en e aquelles zones on el egim ma imonial 6s de
«gananciales», com el cas de Cas ella, i aquelles al es on hi ha un egim de
sepa ació de béns, com Valencia i Ca aiunya. Sembla que un egim de
«gananciales», en eo ia, deixa la dona en una millo si uació, ja que les
«ganancias» hagudes
al
iia g del ma nmoni ani ien a mi jes, men e que en el
cas alencih du an l'epoca o al, pe exemple, o s els bene icis pe liei
pe anyen al ma i .
Dins les es a egies, cal esmen a el p oblema de l'exis encia o no
d'endoghia i l'apa ició de iiaqos de consanguini a en e els conjugues.
Re e en al p ime pun , cal pa la de la in o macid ecollida du an l'Eda
Mode na que ens dóna no icia de l'exis encia d'una endoghmia
LA
FAM~LIA
COM
A
~LLULA
DE
PRODUC~.
. .
125
sociop o essional. Aques e es dóna en e la majo ia de gmps socials. Pe b
hi ha paisos on 6s possible la eali zació de ma imonis mix os que es guien
mCs pe Sin e es mone a i i el man enimen de l'es a us que no pas pel
man enimen an sols d'aques úi im aspec e. A 1'Angla e a que ens p esen a
Lasle du an el s. XVII, no
hi
ha cap ba e a pe a la eali zació de
ma i nonis mi~ es.7~
Al
ma eix emps, en algunes zones &Escocia, amb una
economia i pensa nen di e en s
al
cas angles, a inals del segle XVII i du an
el XVIII ens obem amb una si uació di e en :
hi
ha una o a endoghia, de
la que els meb es de les classes dominan s s6n els p incipals eali zado ~,~~
pe pe uan aixi el seu domini socioeconbmic.
La si uació als e i o is de la mona quia hisphica no sembla se mol
di e en al cas escoces. En e els memb es de la noblesa i g ups de pode la
p ac ica de l'endoghia suposa a la unió de dos pa imonis, basa s en la
ema, sob e o en e els nobles, i el man enimen del seu es a us. En els
g ups socials no homogenis econbmicamen co n els come cian s,
campe ols, a esans, e c., l'endoghmia po deixa pas a enllacos mix es,
enca a que aques a no sembla se la no ma dominan a la socie a de l'epoca.
Un exemple d'aixb se ia la eali zació de ma imonis en e ills de no a is i
illes de come cian s o ills de llau ado s amb illes d'a esans, que es oba
en e alguns ma nmonis de la Valencia del ~iscen s.~~ Aques a si uació po
delimi a les línies de ep oducció dels e ec ius amilias, pe o po se cald ia
pensa si no seweix d'ascens a la gene ació pos e io semp e que no es aci
un epa imen iguali an del pa imoni, essen aixb un plan ejamen me amen
eb ic.
D'al a banda, cal eni en comp e que, o i que el ma i noni 6s el canal
p incipal de ep oducció, al lla g d'aques s anys hi ha al es mane es de que
es dongui una mobili a social. Em e e eixo a l'exis encia d'un me ca de
bCns immobles que cal eni en comp e i del que s'hau ia de e un es udi
mCs en p o undi a pe oba mCs in o mació
al
espec e, a pa del cas
alencia ja esmen a . Dins del ema de la mobili a , hem de e menció a un
e que ha es a obsema an pe Llo en$ Fe e co n pe mi, aplica s als
casos de la Ca alunya m al que ell ha es udia . i a algunes zones de Valencia
que han es a objec e de les me es in es iga~ions.~~ Sembla que, co n a
conseqükncia d'un enllac on es dóna un descens en l'escala social, Cs la
dona qui ho eali za i no l'home, que man C el seu es a us. Aques e es no a
mCs si hi ha unes segones núpcies que enen co n a esul a els descens de la
quan i a de la do . Sena mol in e essan eu e si aques enomen es dóna en
al es llocs de 1'Es a i ap o undi -hi.
Un al e p oblema que, co n ja he di , connec a di ec amen amb
l'esmen a an e io men Cs el ema de la consanguini a , de l'exis encia de la
qual es C no icia du an aques s segles, sob e o en e les classes domina s,
que suposa la ecupe ació d'un an ic pa imoni amilia i e i a que aques
agi a a nans es anyesw. Jun a aixb obem un al e ipus d'es a egia que
no necesi a d'un pe mis de 1'EsglCsia i que compo a esul a s semblan s,
co n Cs el ma imoni en e illas es o
bé
en e els amilias de la dona
i
els de

i'home, co n assenyala
J.
Casey pe G anada79 D'aques a mane a s'e i a la
sepa aició de dos pa imonis.
Un
exemple cla de l'es a egia amilia pe a la ep oducció social pe
mi ja del ma imoni, Cs el que ens p esen a Llo en$ Fe e en la se a anhlisi
sob e els pagesos de mas a la coma ca del Bages du an el s.
XVIII.
Desp Cs de nomena l'he eu, a la illa, si no 6s pubilla, se li concedeix una
do en dine s. Pe aques es amilies, el ma nmoni ideal se ia el d'he eu i
pubilla que implica ia la unió de dos bons pa i s. En cas de no se aixi,
s'in en a h que la illa es casi amb un he eu, i el cabale ho aci amb una
pubilla. Amb aques sis ema es deg ada la si uació de la illa, que passa a
iu e amb un he eu de capi al in e io que el de la se a amilia, e lec in un
p oblema ja esmen a . TambC ho a ia el cabale en el cas que no es cases
amb una pubilla. Nogensmenys es p e e eix que quedi sol e abans que e
un mai casamen . D'al a banda, co n una o ma d'e i a la so ida de pa
del pa imoni co n la do , s'op a a pe l'in e can i de ills i ille~.~O
De la ma eixa mane a que els g ups de pode i els benes an s eali zen els
enllacos d'una mane a endbgama -que a que una socie a sigui més
ancada i es a ica- pe al de conse a o augmen a el seu pa imoni, que en
alguns casos 6s la e a i en d'al es els dine s, i man inguin el seu pode ,
en e els g ups de les classes popula s el ma imoni endbgam suposa la
conse ació de la se a posició, co n a mol , i co n especi ica Hous on la
c eació d'una uni a de ebaL81
Es doncs, pe la eali zació del ma imoni, on la amilia oba el seu canal
p incipal de ep oducció social, pe b po se aixb s'acompleixi en e els g ups
de pode i els que es oben amb una bona si uació econbmica an a l'hbi
u ba co n al u al. Si pensem en les classes mCs popula s, cal di que la se a
única es a egia Cs la de es a on s6n i pode subsis i sob e o a les epoques
de c isi, en que aques p oblema s'ag euja. Aques a gen pa eix de mol poc
i pe an només cal sob e iu e. Aixb queda p ou pa en en mi a les ca es
de do i anali za els seus componen s.
Exis eixen d'al es es a egies pel man enimen del pode que no s6n el
ma imoni, co n a a la inse ció dels cabale s en el cle ga , que d'una o ma
mol cla a pe Ca alunya explica L1. Fe e en el seu es udi sob e es a egies
amilia ^,^^
pe b escapen
al
plan ejamen inicial d'aques a ponencia.
Hem is co n el ma imoni al lla g d'aques es cen ú ies 6s un con ac e
pel qual s'uneixen dos pa imonis, o es c een an sols uni a s de eball.
Aques es úl imes se an cada cop majo a mida que ens acos em a la
p ole a i zació an del campe ola co n d'aquells homes o dones que
passa an del ebali de la manu ac u a a la ib ica.
Els
es udis
sob e
la
amília
Des d'un pun de is a his o iog a ic, la in es igació sob e el ema de la
amíiia 6s mol ecen a 1'Es a espanyol. Se a a inals dels anys se an a i
p incipis dels ui an a quan egin la llu n els p ime s es ~dis.~~
D'alesho es enqh, s'han eali za o a una se ie de eballs monog h ics a
ni ell local, que mos en la g an di e si a de si uacions exis en s, no sols en
les di e en s zones que con igu en el e i o i de la mona quia hispana de
l'5poca sin6
ambé
dins aques es ma eixes, demos an aixi com les eo ies
gene als que a en es abli an Lasle com Hajnal pe l'hbi medi e ani
s6n di ícils de man eni .
Ac ualmen són es les uni e si a s de I'Es a espanyol on s'es a
eballan mes p o undamen sob e aques a emh ica: Mú cia, San iago i
Ex emadu a, essen més ailla s els es udis que s'han e en al es llocs com
a a
Ca alunya i el País Valencia.
Els es udis que s'han eali za a Ex emadu a, di igi s pel doc o Ángel
Rod íguez Sánchez, es mouen en o n l'analisi de la men ali a de la població
ex emenya. S6n els e mes del sexe, l'amo i el ma imoni, jun l'es udi de
com aques s es plasmen en la ida quo idiana, la p incipal linia
d'in es igació d'aques a acul a . Les on s de ca hc e quali a iu s6n les mCs
u ili zades i el ecu s a la quan i icació Cs eschs. Cal e una e e encia a
l'exis encia d'alguns es udis sob e compo amen s demog h ics e s pel
p o esso Rod íguez Sán~hez.~~
L'escola compos elana, undada pel p o esso Ei as Roel, es basa
p incipalmen en la u ili zació d'una hplia me odologia quan i a i a c euada
amb on s,de ipus quali a iu, on l'hmbi
u al
ha es a I'objec e p incipal de
l'analisi. Ul imamen han apa egu in e essan s es udis al ol an de l'hmbi
u bh, ob in aixi un nou camp d'in es igació que ins a poc s'ha ia limi a a
se u ili za com a supo als es udis ~ als.~~
Els es udis de que es C no icia, eali za s pels in es igado s de la
Uni e si a de Mú cia i encapqala s pel p o esso
F.
Chacón, es ca ac en zen
pe se una analisi de ca ac e demog a ic i econbmic de la am lia dels
di e en s llocs de Mú ~ia.~~ Pe o si
hi
ha quelcom que ca ac e i za a aques a
uni e si a , 6s la bona o gani zació i coo dinació dels di e en s eballs que
an els in es igado s i que coo dina
F.
Chacón.
La majo ia dels es udis sob e la amilia, doncs, es oben p incipalmen
locali za s en aques es uni e si a s, pe b exis eix o a una se ie de
monog a ies aillades que anali zen la si uació de la ida amilia el més
globalmen possible i en les que exis eix una majo elació en e o es les
ciencies que es udien el ema.
Una ca ac e ís ica que cal aplica a la si uació de les in es igacions
espanyoles, 6s l'escassa connexió que exis eix en e els di e en s es udis que
es eali zen sob e el ema en les di e ses uni e si a s i la poca di ulgació que
aques es enen, ins i o en els ma eixos cen es. Tan sols
hi
ha
un
in en ,
mol alid, eali za pe la Uni e si a de Mú cia, on es e o gani zan , des de
a anys, un semina i que in en a dona a conkixe els da e s es udis que
s'han e a eu de 1'Es a i que suposa un can i d'imp essions en e els
di e en s in es igado s que
hi
pa icipen. Conseqü5ncia d'aques Cs l'edició
anual de les con e&ncies i eballs p esen a s du an les sessions, que ajuden
a la di ulgació i p esen en la si uació en que mCs o menys es oben aques es
in es igacions. Aixi ma eix, cal esmen a l'edició d'un llib e sob e la amilia
en el que han col.labo a in es igado s de di e en s zones de l'Es a jun amb
un es i ange , i que es plan eja l'es a de la qüe~ i6.~~
Tan el País Valencia com Ca alunya pa eixen una manca d'es udis sob e
aques ema. Els dos comp en amb es udis ju ídic~,~~ pe b s6n pocs els que
s'han acos a a l'es a de la ida eal.
A
Ca alunya ens obem en una p ime a ase d'in en d'ap oximació el
p oblema, que es adueix en la publicacid d'un dossie ini~ial,~s i en o a
una sk ie d'a icles que sob e demog ia, es uc u a amilia i sis emes de
ansmissió es locali zen a les ac es del 1 Cong Cs d His b ia Mode na i les
111 Jo nades d'es udis his b ics locals. També es ac en alguns pun s dins
els es udis d'His b ia u al.
En
aques a línia, cal des aca el eball excel.len
que sob e la coma ca del Bages ha e Llo enq Fe e on ac a les es a egies
amilia s en la ansmissió de
béns
i la ep oducció ma imonial dels pagesos
de mas du an el s. XVIII,9° ema en el que con inua in es igan . Dins el
camp de la demog a ia, con ? senyala la u u a esi doc o al d'Angela
To e is, on es dona a conkixe el compo amen demog h ic de la població
de San Pe e de Riudebi lles al s. XVIIIi i s'es ableix una di e&ncia en e el
compo amen del pages i el de les am lies dels indi idus que eballen en el
pape , de g an impo hcia en aques a zona ca alana.91 Pocs s6n els es udis
eali za s pels segles an eno s de l'Eda Mode na.
D'd a banda, cal eni en comp e els es udis que sob e el ema s'han e
des d'un pun de is a mCs an opolbgic i que es adueixen en l'es udi sob e
el m6n de les masies que ha e 1. Te ades, i els plan ejamen s que sob e el
ema gene al de la his o ia de la am lia ha e Joan Be~ a d.~~ Igual nen jo
des aca ia la impo ancia que pe a la his o ia de la am lia enen les
in es igacions sob e la si uació de la dona ca alana,93 que ens eco da la
necessi a d'un con inu can i d'imp essions en e els dos camps
d'in es igació de la qual ja s'ha e e e encia al comencamen d'aques a
ponencia, en menciona les eo ies de Tilly.g4 Cal eco da que ambé dins
aques camp hi ha una al a d'es udis sob e la si uació als segles XVI i XVII.
Al
País Valencia, exis eix ambC una absencia impo an d'es udis sob e
el ema. Dins un aspec e me amen quan i a iu, cal esmen a els es udis que
s'han Se sob e els di e en s ipus de ansmissió de p opie a , d'un g an
alo in o ma iu pels es udis sob e la am lia.95 Pocs són els es udis que
enen a la am lia com a ema cen al de la in es igació. Cal des aca els
es udis sob e la si uació del ma imoni i l'he encia en el pe íode 0 a1,~~
i
alguns es udis de P. Pla en els que C cabuda l'es udi de les men ali a s,
des acim la se a ap oximació a la si uació de les am lies mudeja s de la
Valencia mode na97 en les que es posa de mani es la coexis encia du an un
emps de dues cul u es.
Les ece ques sob e la si uació alenciana
al
segle XVIII se cen en a
l'hbi ne amen u al. Es ema cable l'es udi sob e el campe ola alacan i de
J.
A.
Cas año Diaz i el que s'ha e sob e l'es nic u a amilia de les am lies
de llau ado s d'un poble de la coma ca de 1'Ho a Valenciana, on es a se i
la me odologia de econs ucció de am lies, que no s'ha ia ac a ins
alesho es.98 També ha es a ac a el ema de l'he encia dins una esi
d'his b ia u al sob e un poble d'una coma ca de l'in e i~ ?~ que ens ajuda a
e -nos una idea de la di e encia que
hi
ha amb les zones nés li o als.
Més escassos semblen se els eballs que es coneixen sob e la si uació
en les Illes Balea s. Es po esmen a l'anhlisi eali za pe
1.
Moll sob e
i'es uc u a amilia mallo quina i un eball sob e la pos u a sexual e pe
Jaume Se a.
loa
Aix doncs, la si uació en la que es oben els es udis sob e la amília a
YEs a espanyol apun en cap a una majo necessi a d'in es igacions nés
p o undes sob e el ema i una majo coo dinació de les di e ses ece ques
que pe me i als in es igado s un can i con inu d'imp essions i un
en iquimen de coneixemen s, en la línia del semina i que es a a Mú cia.
Jun a aixb hau ia d'ha e -hi una milio in aes uc u a que dones a coneixe
ln si uació en que es oben les ece ques no sols a ni ell nacional sinó ambé
in e nacional -i aixb es po aplica a o s els camps de la his o ia i d'al es
ciencies socials-, ja que exis eixen es udis d'una g an alidesa e s pe
jo es in es igado s.
Conclusions
Al
lía g d'aques a icle s'ha in en a e una ap oximació mol gene al
-semp e essen conscien s del isc que aixb compo a-, a la si uació de la
amília en 1'Eda Mode na. Com ja s'ha is , el ema és mol nés complexe
ja que aba ca una g an quan i a d'aspec es a in es iga i la se a
con ex uali zació dins un ma c de e mina , el que desbo da el seu ac amen
en una sola ponencia.
Desp és d'una e e kncia enca a necessbia a la u ili zació de les on s des
de di e sos pun s de is a, s'ha passa
al
ac a nen de es aspec es de la
ida amilia al amen complexes co n s6n el eball, l'he encia i les
es adgies ma nmonials, on, a nés de la in o mació donada, s'han plan eja
alguns dub es que han ana so gin con o me s'a anca a en la edacció
d'aques esc i . He ia aques s es aspec es pe que c ec que s6n pun s
i als en la ida de la am lia du an l'epoca que es em ac an .
La amília du an 1'Epoca Mode na se a la uni a de p oducció i
ep oducció p incipal, pe b co n ja hem is no o es uncionen co n a als
al
lla g de o s aques segles. Les amílies en les que els memb es passen a
eballa co n a assala ai s an al món u ba co n al camp, ja no o men
uni a s de p oducció sinó an sols uni a s de ebaii.
D'al a banda cal di de nou que exis eixen una g an quan i a de ac o s
que in lueixen sob e la amília, i que no s6n només els me amen
econbmics. Hi ha ac o s co n el consum i la ideologia que, enca a que
p hc icamen no han es a ac a s aquí, cal eni semp e en comp e a l'ho a de
comenca una in es igació sob e el ema.
D'al a banda, hem is com, o i que cada e n o i de la mona quia
hisphnica C la se a legislació sob e les qües ions amilia s i més
conc e amen sob e l'he edi a ia, hem is co n cada gmp social adap a el
sis ema he edi an en unció de la se a si uació. TambC aixb depen de les
ex emeña en los iempos mode nos,
Uni . de Ex emadu a
1987
(inedi ), jun al
ebdl de Bu gie e, A.: «The o ma ion..
.
»
69
Fe e , Llo enq: «Pagesia i sis ema..
.
»
i «Familia, he encia y ma imonio..
.
D.
a
70
Ibid.
71
Chacón,
F.:
«No as pa a el es udio...»; Gac o, E.: «El g upo amilia de la Edad
Mode na...».
72
Ma dí, R.: «Iniciación a la si uación he edi a ia...».
73
Chaeón, F.: «No as pa a el es udio...»; Hemández Be mejo,
A.:
«La amilia
ex emeña..
.»;
Ma alí, R.: «El es udio de las ansmisiones
...
»
i «Iniciación..
.
».
En
o s els es udis ci a s es a una e lexió sob e el que ha apo a cada un dels meb es
de
la no a pa ella al ma imoni.
74
Ma alí,
R.:
«Iniciación..
.
m.
En aques analisi s'es udien els componen s de les do s
pe g ups socials jun amb clausules si n'hi hagués.
75
Lasle , P.:
El mundo que hemos pe dido..
.
,
pp.
41
i
SS.
76
Hous on. R. A.: «Ma iage o ma ion
...
»,
p.
218
i
SS.
Les no icies sob e endoghia les obem en o s els es udis consul a s pe aques a
ponkncia sob e les zones de 1'Es a espanyol.
78
Aques aspec e ha es a obse a an pe Llo enc Fe e en les se es in es igacions
com pe mi ma eixa
en
els es udis que he eali za pel País Valencia.
79
Casey,
J.
i Be na d Vicen : «Casa y amilia en la G anada..
.
»,
pp.
202
i
SS.
Fene , Llo enq: «Familia, he encia y ma imonio..
.
»;
~Pagesia i sis ema..
.
».
Hous on, R. A.: «Ma iage o ma ion
...
»,
pp.
220
i
SS.
Fe e , Llo enq: «Familia. he encia...»; ~Pagesia i sis ema...»; ~Casamen i
ep oducció social..
.
D.
83
El
1981
s'edi a a
His o ia
16,
n.
57.
un dossie sob e la amilia a Espanya on
pa icipa en en e al e
R.
Ga cía Cá cel
i
J.
Casey: «La amilia en España:
SS.
XVI-
XVIIIm. Poc desp és apa eix un al e dossie e e i a la si uació a Ca alunya en el que
oma a pa icipa R. Ga cía Cá cel: «La amilia a la Ca alunya de 1'An ic Rkgim».
L'A enc,
n.
66,
1983.
El
1979
F ancisco Chacón ob ingué
un
p emi d'in es igació
amb l'ob a
Los mu cianos de[ s.
XVII:
e olución, amilia
y
abajo,
que no se a
publica ins l'any
1986.
Dins el
II
Coloquio de Me odología his ó ica aplicada,
celeb a a San ago el
1982.
ja es p esen en a icles d'in es igacions en aques
Vid. Tes ón Núiiez. 1.:
Amo , sexo.
..;
He nández Be mejo, A.:
La
amilia
ex emeña..
.
;
Rod íguez Sánchez, A.: «Un modelo me odológico: las ca as de do e
en Ex emadu a» a
Ac as del
II
Coloquio de Me odología His ó ica Aplicada. La

LA
FAM~LIA
COM
A
CELLULA
DE
PRODUCCI~.
.
.
137
documen ación no a ial en la His o ia,
San iago
1984,
pp.
165-176;
Cáce es:
población
y
compo amien os demog ájicos en el s. XVI,
Cáce es, Caja de Aho os
y Mon e de Piedad,
1977.
Dins
l'hbi u al cal e menció dels eballs de Pé ez Ga cía, J.
M.:
Un modelo de
sociedad u al del An iguo Régimen en la Galicia Cos eya,
San iago
1979
i Ba ei o
Mallón. B.:
Ju isdicción de Xallas en el s. XVIII: población, sociedad
y
economía,
San iago
1977,
en e mol s d'al es eballs i en l'hbi u bk el bon eball de
1.
Dube ,
Los compo amien os
...,
que és un p ime ap opamen a la si uació de
San iago du an la cen ú ia del se -cen s.
86
Ais es udis de F ancisco Chacón i José Hu ado esmen a s al lla g d'aques a ponencia
cal a egi Chacón, Hu ado, Rod íguez, Sancho
i
Viñals: ~Con ibu ion a l'his oi e
de la a nille dans les pays de la medi ekanée occiden ale.
1750-1850~
a
Annales de
Démog aphie His o ique,
p.
169
en e mol s al es eballs.
Chacón, F. ed.:
Familia
y
sociedad en el Medi e áneo Occiden al. Siglos XV-XIX,
Uni e sidad de Mu cia
1987.
També cal e menció del llib e sob e la amilia e
1'Espanya medi e ania que ha edi a C í ica al
1987
i en el que pa icipen Chacón,
Ga cía Cá cel i Casey en e al es in es igado s d'al es zones de 1'Es a .
Sob e Ca alunya han es a Lalinde Abadía i A. Simon pe mi ja dels seus es udis els
que ens han dona a coneixe la si uació. Sob e el País Valencia els es udis de
Honono Ga cía, Ra ael Bení e z i el de R. Ma alí de p ime a ap oxi nació i Angeles
Belda:
El égimen ma imonial de los bienes en los Fu s de Valencia,
Cosmos,
Valencia
1965.
89
V.V.A.A.: «La amilia a la Ca alunya de l'h ic Regim»,
Lü enc
n.
66,
Ba celona
1983.
"
Fe e , Llo enc: «Familia, he encia..
.
»;
«Pagesia i sis ema..
.
»;
«Casamen i
ep oducció..
.
».
9l
To en s. Angeis: «T abajo y es uc u a amilia en una illa papele a ca alana
du an e el s. XVIIIn, Con e encia donada a Mú cia el
1988.
92
Te ades, Ignasi:
El món his d ic de les masies.
Ba celona, Cu iel
1984
i Bes a d, J.
i Con e as: «Algunas e lexiones..
.
»
93
Ca bonell,
M.:
«El eball de les dones...»; Soló, R. i Gil. C.: «Familia i condició
social de la dona a la Ca alunya mode na» a
Més enlla del silenci,
Gene ali a de
Ca alunya, Ba celona
1988.
pp.
93-1 12;
Gil Amb ona, A.: «La muje is a a a és
de la Iglesia en la sociedad ca alana de los siglos XVI y XW» a
Manusc i s,
Maig
1985.
94
Tilly, L. A.: «Women's his o y
...m
95
Vid. els es udis ci a s a la no a
20.
Aques s es udis ens apo en la his o ia d'una
ma eixa p opie a al lla g del emps i com a can ian de p opie a i jun amb el
ipus de ansmissió a nb
el
que es eali za, a més de p opo ciona -nos in onhació
sob e el emps
mig
que una p opie a es man é en unes ma eixes mans i e e e encia
a unes ac es no a ial conc e es.
96
Ma ~lí,
R.:
«Iniciación a la si uación he edi a ia ...
»
i «Es udio de las
ansmisiones..
.
»
97
PLa, P imi i o: «Familia
y
ma imonio en la Valencia
...
»
98
Pé ez Ga cía,
J.
M.: «La amilia campesina en la hue a de Valencia
...m
i Cas año
Díaz,
J.
A.:
«El campesinado alican ino..
.
»
99
Llaba a O iz, T.:
P opiedad y he encia en la illa de Ayo a a ines del se ecien os,
Tesina llegida a la Facul a de Geog a ia i His o ia de Valencia al
1984
(inedi a).
'O0
Moll,
1.:
«La es uc u a amilia del campesinado de Mallo ca
1824-1827~
a
La
amilia en la España medi e ánea,
C í ica, Ba celona
1987,
pp.
212-257
i Jaume
Se a: «Pos u a de la socie a mallo quina da an d'algunes pau es sexuals:
SS.
XVI-
XVII.» dins l'es udi de les men ali a s.
ROSA
MATALÍ
Llicenciada en his o ia
Resumen: la au o a ealiza una ap oximación a la si uación de la amilia
en la Edad Mode na. T as a a el ema de las uen es, analiza más
ex ensamen e es aspec os: el abajo, la he encia y las es a egias
ma imoniales, p es ando especial a ención al papel jugado po la muje en la
unidad amilia . Finalmen e, de iende la necesidad de es udia de una mane a
in e disciplina el p esen e e na.
Su nma y: The au ho makes an app oxima ion u he si ua ion o he
amily in he Mode n Age. A e ea ing he ma e o he sou ces, she
analyses in a mo e ex ensi e o m h ee aspec s: he wo k, he amilia
inhe i ance and he ma imonial s a egies, paying especial a en ion o he
ole played by he woman in he amily uni y. Finally, she de ends he need
u s udy in an in e disciplina y poin o iew his heme.