La família com a cèl·lula de producció i reproducció a l'Edat Moderna : estat de la qüestió

MANSUCRITS, nQ 8, Ene o 1990, págs. 105-138 La amília com a c&l.lula de p oducció i ep oducció a 1'Eda Mode na: es a de la qües ió Rosa Ma alí In oducció Pa la de p oducció i ep oducció en el hsi a l'Eda Con empo ania és quelcom ex emadamen a npli i complex com pe pode Csse con ingu en una ponencia única sob e 1'Edad Mode na ja que suposa ia el ac amen i l'analisi d'una g an ane a d'aspec es que en ol en la ida de la socie a de l'epoca. Es pe aixo que el ema d'aques es udi e sa a en o n una ins i ució que com diu F ancisco Chacón en un dels seus a icles 6s «el eje de la e eb ación social undamen al y una pieza cla e en la es uc u a del An iguo Régimen jun o al Es ado»': la amília, una uni a no sols de ep oducció an social com economica d'aques s segles, sin6 ambé on de elacions i de ensions in e pe sonals al ma eix emps. Aix doncs, és una c&l.lula sob e la que incideixen i con lueixen, a més dels aspec es socipecon~mics i pol ics, els cul u als i ideolbgics. Es dins la amília on es an els aspassos de p opie a , es plani iquen els ma imonis i es eali zen les p ime es di e enciacions dels gene es; on d'una o ma més o menys di ec a es decideix el pape que juga a pos eno men cadascú dels indi idus en la socie a . La amília 6s aix l'objec e d'es udi de di e en s Ciencies Socials - Sociologia, An opologia, E nog a ia, His o ia- que necessi en con ínuamen d'una in e elació i can i d'imp essions dels esul a s ob ingu s, pe pode dona així una isió cada cop més amplia i global d'aques a c&l.lula social. Al lla g d'aques es udi, es ac a ia d'anali za alguns dels aspec es que po se inguin més incidencia en la ida econbmica i social amilia , pe o que duen amb si o a una ch ega ideolbgica i cul u al, aspec es que ambé condicionen sob emane a les decisions que es p enen dins l'esmen ada ins i ució. Igualmen s'anali za, d'una o ma mol gene al i esbossada, el pape que compleix i com 6s conside a cadascú dels gene es que composen el nucli amilia du an l'epoca objec e d'anhlisi, an d'una o ma ju ídica com phc ica, quan la in o mació de que es disposa ho pe me i. De la ma eixa mane a, i sense deixa de banda els es udis exis en s dob e el ema de la amília en o es les h ees, s'in en a h dona un majo elieu als ebalis eali za s sob e la si uació a 1'Es a espanyol, que ens ajuda an a desmi i ica els models que Lasle i Hajnal apliquen a la socie a medi e hnia, dona -nos a coneixe la g an di e si a de si uacions que es con emplen a les di e ses zones du an 1'Eda Mode na, degu a la se a con igu ació e i o ial i a les di e ses legislacions exis en s, en e d'al es coses. Pe úl im, ens a u a em pe anali za la si uació en que es oben els es udis sob e aques ema en o es les uni e si a s del país, o en un es a de la qües ió mes de alla dels e s a Ca alunya i al País Valencia. La amília: uni a de p oducció i ep oducció. a) Algunes conside acions gene als en o n a les on s u ili zades Al l'la g de 1'Eda Mode na la amilia po se conside ada com una uni a de p oducció i ep oducció -amb alguns ma isos que desp ks apun a e- pe o es a o mada pe indi idus amb una ame1 cul u al i social.D'aco d amb Joan Bes a d i Jesús Con e as, el seu anhlisi «no puede se educido a una pu a acionalidad o mal».2 Des de que Le Play plan ejh la se a eo ia de la amilia oncal i que Lasle , amb el G up de Camb idge, a p incipis dels anys se an a, e i es la emii ica, mol es s6n les ece ques que s'han e al ol an de la amilia en o es les Ciencies Socials. D'una mane a gene al, han es a dos els camps d'in es igació en que es poden elassi ica les on s u ili zades pe a la eali zació d'aques ipus d'es udis: 1. De ca iic e quan i a iu, on es donen a coneixe o a una se ie de compo a nen s demog h ics, i on queda ien engloba s els es udis del G up de Camb idge en e d'al es. 2. De ca hc e quali a iu, on obem l'analisi de o a una se ie de qües ions que ens pe me un majo acos amen a la ida eal. D'aques a o ma, ens p opo ciona una g an iquesa in o ma i a sob e cos ums i es a egies amilia s que di ícilmen es poden eu e d'una on demog h ica. Dins aques s, cal esmen a els es udis de Fland in, Le Roy Ladu ie, J. Goody, L. S one.. . LA FAM~LIA COM A C~LLULA DE PRODUCCI~. . . 107 Tan un camp co n l'al e han apo a una g an quan i a d'in o mació i s6n necessa is, pe o es no aconsegui em si no es a un in en de globali zació i in e elació o can i d'imp essions dels esul a s ob ingu s. Mi jancan les on s demog a iques, co n censos de població, llib es pa oquials on es egis en els ma nmonis, ba ejos, de uncions.. ., s'han e ec ua o a una se ia de chlculs es ad s ics que ens han p opo ciona in o macions sob e aspec es co n puguin ésse l'eda d'accés al ma imoni, axes de na ali a , nupciali a , mo ali a i masculini a ; es uc u a amilia o nomb e de memb es que composen una amilia; elacions de pa en iu; núme o de ills, e c., i el que po se sigui més impo an : l'aplicació del concep e de cicle de ida amilia , on la amília ha deixa de se is a d'una mane a es h ica, i es eu co n duu amb si ma eixa o a una dinhica de la pe sona ja que se la conside a abans, du an i desp Cs de la ida conjugal i amilia , Cs a di , en les es ace es: sol e a, casada i dua. Fen un inc s, cald ia di que els egis es en els llib es pa oquials comencen a eni impo ancia a pa i del Concili de T en o, ja que es a obliga on p end e no a de o s els sac amen s que es an a la pa oquia, pel que als ca blics es e e ei~.~ Dins dels es udis que anali zen el cicle de ida, un en conc e ha despe a en g an mane a el meu in e es pe la se a apo ació a l'analisi en di e encia , en o s i cadascun dels compo amen s demog a ics es udia s, l'ac uació de l'home i de la dona. Es ac a de la ece ca de Land y i Lega é sob e els i nmig a s al Canada al segle XVIL4 Aques a ece ca po ajuda a cla i ica el ema i ens acos a a la esi que plan eja L. A. Tilly sob e la necessi a d'un acos amen i in e elació en e la his o ia de la amília i la his o ia de la dona.5 Al lla g d'aques s eballs ens ap oximem al coneixemen d'unes pau es de compo amen dels indi idus. Cal e e e encia a la necessi a de més es udis que ens diguin si hi ha di e encies de compo amen en e els g ups socials. Jun a aixo di que o es aques es in es igacions pa eixen una mapca de con ex uali zació que ens ajudi a in odui -nos dins la eali a social. Es a di , exis eixen omissions als co n el sis ema de p opie a del ipus de amília que s'anali za, de quina mane a es ansme .. . no enin mai en comp e la cul u a de la població que és objec e d'es udi. To s aques s es udis sob e demog a ía han dona lloc a l'elabo ació d'una & ie de eo ies gene ali zades en e les que cal des aca , pel que a nosal es ens esul a d'in e ks, la eo ia de Lasle i els models de Hajnal sob e l'exis encia d'una amilia medi e hnia, que pos e io men es udis monog a ics locals s'es an enca egan de desmen i , ja que la eali a obse ada pe aques s 6s comple amen di e en . Pe an , cald ia plan eja el pe ill que suposa una gene ali zació excessi a. Respec e a les analisis quan i a i es que es an sob e el ema de la amilia, pod íem e una di e enciació de di e sos ipus d'in es igació: 1. Analisi de les on s ju ídiques sob e els di e en s emes que a ec en al m6n de la amilia i que ens si ua dins un ma c ednc de co n du a eme qualse ol acció pe pa dels seus memb es, donan -nos a en end e la igidesa o laxi ud del sis ema, semp e, com ja he di , dins un pun de is a eh ic. 2. Anhlisi de on s li e h ies, que gene almen ens pa len de la cul u a de la classe dominan de l'epoca, ja que e en poques les pe sones que sabien llegi i esc iu e. També s6n impo an s els llib es de se mons i al es on s d'aques ipus pe que ens acos em mes als cos ums de les classes popula s, on pe una banda hi ha una elació dels cos ums d'aques a gen i pe l'al a se'ns dóna a coneixe la cul u a o cos ums que s'in en en imposa des del púlpi . L'Església, du an aques segles, juga un pápe mol impo an en elació a l'in en d'adoc inamen de la població i d'e i a que e s com el ma imoni, l'he encia, e c., no se li escapin de les mans. 3. Analisi de les ac es no a ials, on es egis en les accions i indecisions que duu a e me el cap de amília o els seus memb es sob e decla acions d'he eiicia, aspassos de p opie a , u o ies, ma imonis, e c. Tan na eix cal eni en comp e que, enca a que aques a di e si a 6s una de les on s nés iques i a iades degu a la a ie a de la se a ipologia, i ens acos a a una eali a nés quo idiana de la població, no o a la gen passa pel no a i. Els que no enen es, no cal que ho acin. Aixi ma eix ob enim la di e encia de compo amen en e els gmps socials, els gene es, el pape que juga cadascú dins la amília i l'e olució d'aques s compo amen s segons la conjun u a en que enis moguem. Al lla g, doncs, dels esul a s d'aques s ipus de eballs, ecolli em la si uació dels di e sos aspec es que in lueixen i de e minen la ida de la a nília i, pe an , ani em ap oximan -nos mol nés a la eali a de la ida quo idiana de l'epoca. To s aques s es udis ens pa len de l'exis encia, du an l'Eda Mode na, d'una g an di e si a de sis emes ju ídics, ins i o dins d'un ma eix e i on; de cos ums de la gen del poble que mol so in s6n di e en s de la cul u a o icial que p e en imposa la classe dominan ; de les di e en s es a egies que eali zen els g ups sociop o essionals pe al de man eni el seu es a us i, si os possible, millo a -lo ins i o ; de les di e encies que es poden mba dins un ma eix g up, segons la posició econbmica que ingui i que es a nés e iden en epoques d'es ancamen , e c. Pe an , ens posa en con ac e amb un m6n amilia al amen complexe i amb una g an a ie a de ma isos com eu em nés enda an . Tan aques s ipus de ece ques de ca ac e quali a iu -que de egades ac en un sol aspec e dels esmen a s an e io men , i d'al es dos o mes, c euam les on s, donan -li així majo globali a i en l'es udi nés com- ple --, com els demog a ics, necesi en can ia imp essions con ínuamen , ja que sense una con ex uali zació l'analisi queda incomple . Aques a qües ió eque eix la eali zació de gmps de ebail degu a la complexi a que aques a asca compo a. b) AAl'guns aspec es gene als sob e la amz7ia a 1'Eda Mode na Com especi ica Law ence S one en el seu llib e sob e la amília anglesa a 1'Eda Mode na, The amily, sex and ma iage in England 1500-1800, el eme desc i co n a am lia, al menys al lla g dels segles XVI i XVII, 6s en es co n o es aquelles pe sones que iuen so a un ma eix sos e, que ell aplica al eme anglks «household» o aag ega o domes icp, co n s'anomena a I alia, i que aplica a la uni a de p oducció i consum,. Es a di , s'aplica el concep e de co- esidencia, pe b no així el de pa en iu, men e que l'esmen a au o en en pe amilia o així ho de meix en la se a ob a, o s aquells pa en s que iuen so a el ma eix sos e -« hose membe s o he same kin who li e ogue he unde he ~o »~. Si mi em dins un dicciona i espanyol de l'epoca, co n a Isid o Dube en el seu es udi sob e San iago al segle XVIII pe de ini el concep e de am lia, eiem que pe aques a en en «la gen e que i e en una casa baxo el mando del se ios della.. . el se io .. . , e su muge , e odos los que i en so 61, sob e quien de un mandamien o así como los hijos de los si ien es e o os c iados»> de inin així o s aquells indi idus que aba quen aques a uni a . Dos se an, doncs, els concep es que es elacionen amb la de inició de am lia: pa en iu i co- esidencia, que poden ana jun s o sepa a s, d'aquí l'ambigüi a del eme al lla g del emps objec e d'analisi. Pe aixb, i ja que ens e e im a la am lia co n uni a de p oducció i ep oducció dels segles XVI al XVIII, a l'igual que Dube , accep a em de la de inició la cohabi ació en de imen del pa en iu, enca a que co n s'ha especi ica mol s cops es dona an o es dues usionades. Desp 6s de l'in en de de ini la amilia o el que pe ella en enem du an 1'An ic Regim, pasa 6 a ac a els pun s que al meu en end e es an mes in imamen elaciona s amb aques a dl.lula social, en en cadascú un apa a des ina a plasma las si uació de la dona, ja que em sembla que aques Cs un pun mol impo an degu al p edomini, an legal co n eal, de l'home. S'in en a a explica l'impo an pape de la dona dins la am lia en o s els aspec es. Aques s se an: eball, he encia i cons i ució ma imonial. Du an l'An ic R gim, la amilia se a la uni a de p oducció, ep oducció i consum p incipal, pe o al lla g dels segles es dona an una s6 ie de can is elaciona s amb la majo o meno alo ació de la e a co n a on p incipal de nquesa i supe i encia, i l'escasseda de pa cel.les, que a a que mol es amilies de pe i s pagesos hagin de end e la se a o qa de eball an al camp co n a la ciu a . Aques es am lies se an així uni a s de ep oducció i consum, deixan la p opie a de p oducció en mans de les classes dominan s a mida que s'a anga cap a la socie a con empohia. Pe b enca a que el e econbmic ingui po se una majo incidhcia sob e la ida dels indi idus, cal no oblida la impo ancia d'al es aspec es que in lueixen igualmen sob e la ida de la am lia co n s6n els cos ums popula s, el concep e que 6 la noblesa d'aquell emps sob e el eball, la in luencia de l'Esgl6sia i de l'Es a en la ida de la població.. . Respec e al eball, cal di e encia dos ambi s, que in en a 6 mos a d'una o ma mol gene al pe al d'ajuda a la in oducció d'alguns plan ejamen s. Em e e eixo als mons u ba i u al, comp an aques úl im amb més es udis, degu a que l'economia d'aques a kpoca 6s eminen men ag a ia dins un egim senyonal, si bé la ciu a i el me can ilisme ani an enin mes impo hcia a mida que a ancem en el emps, i el capi alisme sigui el model de p oducció dominan . 1 .a. El món u al Dins aques m6n caldna e una p ime a e lexió sob e l'es ucu a de la p opie a que, bé pa in del senyo eudal, com sembla succei a la Polonia del s. XVII,1° o bé pe mi ja de la supe i encia, de e mina en majo o meno g au el núme o de memb es que composen una am lia. Exis eix aix una e:lació en e l'ex ensió de la ena que es eballa i el amany de la amilia. Tal com diu Pe e Czap J . en un es udi sob e la amilia campe ola d'una zona de Rússia du an el segle XIX, la am lia nomb osa 6s la majo nquesa del pagks -es e e eix a una pagesia benes an . Aixi doncs, ens podem e una idea de la impo ancia del eball de o s els seus memb es en l'explo ació de la p opie a , ja sigui g an, mi jana o pe i a.ll S6n di e sos els ac o s que in lueixen en el eball i en la ipologia de la amilia en el m6n u al: l'es uc u a de p opie a del lloc que es udiem, la mane a en que s'accedeix a ella, 6s a di , si es aspasa la p opie a ia pos -nio em o hi ha una al a mane a com pugui Csse l'exis kncia d'un me ca1 de béns immobles.. . En l'es udi que a W. Kula sob e la am lia pagesa a Polonia al s. XVII, eiem com el amany de la pa cel.la explo ada es a en es e a elació amb el nomb e de memb es que la composen. El senyo eudal a iba a can ia una am lia d'explo ació quan ha mo algun dels seus componen s i ja no poden asegu a el endimen de la que enen, a una pa cel.la de dimensions in e is s, ins al.lan en l'al a una am lia majo .12 Cal eni en comp e que ens obem en una zona amb un o &gim senyo ial i d'aquí la in luencia di ec a, de les decisions del senyo sob e els seus campe ols.13 1gu.almen en un es udi de Lasle sob e l'Angla en-a del s. XVII, en el que s'anali za la composició de les cases d'una població a inals d'aques a cen ú ia, s'obse a com el nomb e d'indi idus que o men una amília augmen a a mida que pugem en l'escala social i com, oman aix a la ase de Pe e Czap j ., s6n els yeomens els que enen nés ills i pe sones de se ei a casa se a, el que suposa mCs b acos pe eballa , i on a pa de la noblesa, apa eixen les am lies complexes. l4 Un apa a especial me eixen les pe sones que es dediquen al se ei, i que s6n els ilis o illes de les amílies pageses que, en no eni p ou pe a la se a subsis encia, passen a eballa pels nobles o campe ols benes an s. Aques s s6n els que an que el nomb e de memb es que composen aques es am lies -semp e a enin -nos a la de inició donada al comencamen d'aques eball en el que el c i en dominan Cs el de co- esidencia-, sigui nomb ós. A majo explo ació es necesi en mCs memb es pel seu ma enimen . Aixi doncs, la am lia en aques hmbi Cs una uni a de p oducci6 i ep oducció co n eu em mCs enda an . Aques a idea es ea i ma una mica mCs si o nem a mi a el ebail de Lasle al queja he e e e hcia. En el1 eiem que, a di e encia del se ei dels nobles que es dediquen al man enimen de la casa, les pe sones del se ei dels yeomen es dediquen a e les eines del camp. El e que siguin campe ols amb unes ex ensions de ema gens menysp eables, a que es necessi in mol es mans pe a la se a explo ació, la qual cosa es adueix en un impo an núme o de iils i pe sones de se ei que s6n conside ades co n a memb es de la am lia o i que no enen llacos de pa en iu en e eiis. D'al a banda, cald ia eu e el compo amen de les am lies en al es llocs d'Eu opa on la ema no Cs conside ada adicionalmen co n una p opie a , co n sembla ocó e a algunes pa s de 1'Eu opa del no d. L'explo ació d'aques es emes Cs du a a eme en e h ies am lies que con iuen en una ma eixa g anja a la que omen desp Cs d'ha e eballa les e es, que de egades es oben p ou lluny. No hi ha pe sones dedicades al se ei. Aquí no 6s cada amíha la que eballa la se a pa cel.la sin6 que o es a en comú. Aques a sembla se la si uació d'una zona del e i o i de Finlhndia on la e a enia al comenpmen d'aques a epoca un alo minim. Con o me a ancem en el emps, i sigui meno la zona de con eu, disminui h a nbé el núme o de pe sones que po en enda an l'explo ació de la g anja. En can i eiem co n a les zones insula s les e es s6n explo ades pe am lies complexes que comp en amb un núme o de gen de se ei que o men pa de la am lia. Els dos exemples ela a s es oben inse s en un con ex socioeconbmic i cul u al di e en .15 A di e hcia de la es a d Eu opa, en aques es zones on la ema enca a no C un alo an impo an no sembla que hi hagi p oblemes espec e a l'exighcia de d e . dhe encia. En anali za la si uació del món u al a la mona quia hisphnica en e els segles XVI i XVIII, obem igualmen una g an di e si a de si uacions i .a majo complexi a en les am lies que enen g ans ex ensions de ema. Es nuclea l'es uc u a de les am lies del pe i pages que cul i a la e a bé en a endamen , em i eusi o en p opie a anca. To s els memb es de la am lia ebailen en l'explo ació de la e a. En l'es udi de Llo enc Fe e sob e els pagesos de mas a la coma ca del Bages du an el segle XVIII, eiem co n l'he eu comp a en la ema co n si os un capi al i Cs ell qui col.loca als ge mans, que en cas de queda -se al mas col.labo en en el man enimen de l'he e a -en aques cas, el pa imoni p incipal.16 D'aques a mane a es dona ia una es uc u a amilia de ipus complexe, coincidin amb les gene ali zacions que s'apliquen al cas ca alh.17 Nogensmenys aques es gene ali zacions con as en amb al es casos, co n el que exis eix en la locali zació de San Pe e de Te assa al s. XVII, on apa eix una am lia nuclea , ja que s6n el pa e i els ills els qui s'enca eguen de l'explo ació de la e a.18 A Ca alunya, d'al a banda, comenca h a eni impo hncia l'aplicació del sis ema del apu ing ou », que incidi h sob e les am lies dels pe i s campe ols o jo nale s que eballen pe un sou. Aixb a que la se a amilia deixi de Csse una uni a de p oducció, qües ió queja es ac a h pos e io men . '9 To en un epas dels eballs que sob e el ema s'han e al Pais Valencia, 6s impo an eu e co n a pa i dels es udis sob e els di e en s ipus de ansmissió de p opie a ens obem amb l'apa ició d'un me ca de emes, que 6s mCs o meys accen ua segons la conjun u a exis en (que ens po e e e encia a un ce dinamisme ec~nbmic).~~ To i així, s6n els membses de la am lia els qui eballen la e a, ajuda s pe jomale s alla on l'ex ensió de la p opie a ho demana. A pa i de loan&iisi que a J. M. PC ez Ga cía de la si uació u al en un poble si ua a la coma ca de 1'Ho a al lla g del s. XVIII, s'obse a co n el nucli de l'ag ega domes ic s6n els ills i els pa es; l'apa ició del se ei es dóna on les p opie a s s6n majo s. Segons aques es udi, l'es uc u a de la am lia a ia depenen de l'ex ensió de la ema que es posseeix, ja que oba les amílies complexes en e els p opie a is de les «alque ies» que el1 equipa a als pagesos de mas ca alan~.~~ Pel que hem is ins a a en les ece ques sob e el Pais Valencia, obem dos o mes di e en s d'explo ació de la ema: una, en la que el eball el duen a e me ].a am lia, o i comp an amb el pe sonal del se ei, i aquella que a se i al jomale quan ho necesi a. La impo ancia de la a nília com a uni a de pmducció al m6n u al ambé es con i ma en l'es udi que JosC Hu ado ha e sob e l'ho a de Lo ca a Mú ~ia.~~ En el1 s'es ableix una di e enciaciq en e la composició de les am lies dels llau ado s i les dels jomale s. Es in e essan obse a co n men e. els campe ols comp en amb un nomb e de ills no o i pe a pode ebalia la ema, aques núme o disminueix en e els jomale s, essen mol baix. Una di e enciació semblan es oba en un es udi eali za sob e la I alia cen al du an els segles XVII i XVIII, en aquí la dis inció en e les jomale: s i els pa ce s. Men e loes uc u a de les am lies dels jomale s 6s nuclea , la dels pa ce s 6s ~omplexa.~~ La di e encia es iba en qu& a Lo ca hi ha un domini de la am lia nuclea que es podna elaciona amb l'es uc u a de la p opie a . El domini a Mú cia d'aques ipus de am lia Cs co obo a pels es udis de F. ~hacdn.24 To s aques s exemples ens emi i ien a eu í: co n les am lies dels jomale s deixen de se una uni a de p oducció pe con e i -se en senzilles uni a s de eball, ja que no cal eni b acos pe eballa una pmpie a que no exis eix. Al lla g de o s els casos -mol gene als- que ins a a s'han esmen a , s'ha i i en a mos a la impo ancia que C la am lia co n a uni a de p oducció al m6n u al, an en els exemples eu opeus co n els que anali zen la si uació a 1'Es a espanyol. Tanma eix pe o, caldna e algunes conside acions al espec e, co n a a e una di e enciacid en e els g ups de llau ado s i la se a e olució al lla g de o a 1'Eda Modema, d'una o ma mol simpli icada. Pel que a als campe ols amb una escassa ex ensió de e eny, mol s po se ac ua an de egades co n a jomale s en les e es dels al es. Aques es am lies po se al lla g del emps pod ien deixa d'Csse uni a s de p oducció pe oima an sols uni a s de eball, de ep oducció i de consum. Aix LA FA~~~LIA COM A ~LLULA DE PRODUCCI~. . . 113 ma eix se a la ma d'ob a ba a a que con ac a an els manu ac u e s, o el que s'anomena pu ing ou sys em. Pe mi ja d'aques sis ema, les amílies comple a an la se a economia; eballa an o s els memb es de la amilia en les ho es que la eina del camp ho pe me i. La p oducció passa a Csse p opie a del manu ac u e i con inuen co n a uni a de consu n. Aques sis ema comenca a apa kixe a Ca alunya a inals del segle XVII. De 1600 a 1640, la indús ia ex il emig a al camp eali zan una o ma capi alis a de dis ibució social del eball.25 Du an la c isi d'aques segle, es dóna un inc emen del olum de jomale s i pa ce s, que segons R. Ga cia Cá cel «cons i uyen el esul ado inal de la e olución social del campo ca alán en los siglos XVI y XVIIB.~~ En la mesu a en que ens a ansem als pagesos que gaudeixen de majo s ex ensions de e a, se a la am lia qui la eballa, i ens oba em pe sonal de se ei, o jomale s, que ajuden en les eines del camp. Si les pe sones del se ei que eballen en les eines del camp iuen so a el ma eix sos e que els meb es uni s pe pa en iu i s6n conside a s co n a memb es de la amília 4aco d amb la de inició que sob e am lia sembla que es C en I'epoca- si que es poden conside a aques es cases co n una amília que ac ua co n uni a de p oducció i ep oducció. A mCs caldna conside a si el pe sonal de se ei con au ma imoni, si oman en es a de celiba o si, en el cas de que es casessin, abandonen les g anges pe a o ma la se a p opia uni a de eball o es queden en l'ag ega domes ic, si uació que dona ia lloc a l'apa ició d'una no a uni a senziila dins una al a mCs complexa que se ia la uni a de p oducció. Si les e es, pel con a i, són ebaliades an pels memb es de la amília co n pels jomale s e en uals, cas que igualmen sembla que es dóna en l'e olució de 1'Eda Mode na -bé co n a esul a de cojun u es des a o ables co n pugui Csse la que es dóna al s. XVII, que a ec a d'una o ma mol du a al pe i pages pe con e i -lo en jomale , o be pel e que sigui mes ba a con ac a jomale s que man eni el se ei a casa-, cald h ma isa el e me de am lia co n uni a de p oducció, ja que en en en joc un nomb e de memb es ex e ns a la amíiia co n a al i que ajuden a l'explo ació i man enimen de la e a, enca a que sigui la am lia que C la e a la qui po i el pes de la p oducció. Pe o malg a ,aques a conside ació, la amilia és la uni a de p oducció dominan a 1'Epoca Mode na, semp e que es con abili zin els cna s dins aques a en i a en les p opie a s on es acin se i . Si no ho em aixi comp o a em que s'allunyen de la iden i icació o al de la am lia = uni a de p oducció. Aixi, al lla g d'aques es línies he in en a e una analisi gene al del ebaii a la am lia u al, cen an -me, aixb sí, en les di e en s amílies que gaudeixen de la enencia de la e a ja sigui en em i eusi, a endamen o siguin a e es alodials -1s ipus de enencia de la e a al lla g de 1'Eda Mode na s6n di e sos, depenen del lloc que Cs objec e d'es udi-, ja que en la se a g an majo ia la e a pe any a la classe noble o eclesihs ica. Aques a ha es a la causa de no ha e ac a el ema de les amílies nobles, pe la no explo ació di ec a de la e a, en la que po se ingui a eu e la men ali a del noble del eball co n un desp es igi o co n una ac i i a no el negoci, o mamen a la ciu a on l'he eu els col.loca, o inpssen en les iles del ~le ga ?~ cosa habi ual en aques a epoca. Els ge mans que es queden a la p opie a pe egla gene al es en sol e s. Com apun a Llo enc Fe e ambé o aixb o ma pa d'una es a egia amilia que eu em nés enda an . Aques sis ema de p imogeni u a al que ens hem e e i abans, es mos a a dominan en e les classes nobles de o es les socie a s de l'Eda Mode na. Igualmen 6s el sis ema que impe a a Ca alunya. Al País Valencia sembla que aques ipus de sis ema he edi a i es oba p esen en e els me cade s i memb es de les p o essions libe als, amb un bon ni ell . econbinic, de la p ime a mei a del segle XVII. Aixb coincideix majo men en aquelles amilies on no hi ha més ills o bé els únics descenden s que es en desp és de l'he eu s6n illes. Cald ia p egun a -se si la u ili zació d'aques sis ema es deu p incipalmen a qües ions d'ennoblimen pe pa d'aques s gmps socials. Baixan en I'escala social, i ins i o en el ni ell econbinic dins un ma eix gmp, ens obem amb un epa imen iguali a i del pa imoni. Cal di que els indi idus que es en nomb an an sols un he eu, inculen els béns pe e i a un accionamen pos e io de l'he encia. Els llau ado s epa i an pe igual en e els seus ills, po se degu a la se a p eca ie a econbmica en e d'al es coses. Aixb coincidi ia amb l'es udi eali za pe A. Cas año Diaz sob e el campe ola alacan i. Cada es ado es compo a a, doncs, de o ma di e en d'aco d amb la se a si uació econbmica. Aques sembla se ambé el cas de San iago du an el s. XVIII.~~ Cald ia. d'al a banda, e una e lexió sob e les di e encies que es puguin oba dins un ma eix gmp sociop o essional, ja que no s6n homogenis ni social nen ni econbmica. Pei co obo a aixb he de ci a un exe nple sob e la pagesia anglesa dels segles XVI al XVIII, en que es p e en que o s els ills inguin quelcom d'he encia pe pode so i -se'n, epa in , o bé a pa s iguals, o bé donan una pa cel.la enca a que la p incipal quedi indi isa.56 En e la gen y i els a is bc a es, la p imogeni u a se a el sis ema impe an . To nan al em o i de la mona quia hispanica, eiem com a l'ho a mu cima p edomina a un sis ema de epa imen iguali a i, que compo a una es uc u a de amilia simple i un egim de esidencia neolocal. Segons Chacdn, el 2gim d'he encia endeix a expulsa els ills un cop han accedi al ma n noni.57 Sembla, doncs, que nalg a els si emes legals que exis eixen en cada em o i, cada gmp o ins i o cada pe sona a a ús d'ell segons les se es possibili a s. Cald ia e un plan ejamen i eu e si es donen algunes similil ds es e els di e en s gnips socials dels di e en s llocs, semp e enin en comp e que ens mo em en ambi s di e en s i amb condicions econbmiques i cul u als dis in es. El que queda cla Cs que el sis ema d9he&ncia condiciona el u u dels memb es de la amilia, a no se que es disposi d'un pa nmoni p opi que hagi ingu pe les b anques cola e als. U i al e ema que cal ac a 6s el del momen en que es a e ec iu el aspas de p opie a . Un ipus d'es udi que po se i com complemen an en aquesl; ema i que, al meu pa e , 6s d'una g an u ili a , s6n els que sob e els I LA FAM~LIA COM A &LLULA DE PRODUCCI~. . . 121 , di e en s ipus de ansmissió de p opie a s'han e al País Valencia pe pa del p o esso ~ení ez.~* En elis ens pa la, pe una banda, de l'exis kncia d'un me ca de e es i cases, de la o ma d'accés dominan en cada e apa i de la quan i a d'anys que una p opie a sol es a en unes ma eixes mans - pe íode in e - ansmissió-, i pe l'al a de l'es luc u a de la p opie a . L'exis encia d'un me ca de e es a h que els pe i s em i eu es enguin les se es emes si no en enen su icien s (el que po se ens dona ia la p ole a i zació d'aques es amílies) i que els que inguin p ou sol kncia puguin accedi a la p opie a d'una mane a que no sigui la ansmissió in a amilia . Aixb caldna in es iga -ho més p o undamen . Tambe po se s'e i i el accionamen de la p opie a , comp an la pa d'un gema, o es o nin a uni an ics pa nmonis que abans s'ha ien di idi i ha ien ana pe lmnques cola e als. Cal di que aques me ca baixa du a les conjun u es de c isi i s6n els es a nen s alesho es les ansmissions domina ~.~~ Al lla g de la majo ia d'es udis eali za s sob e aques a ma e ia, sembla que en e els nobles i les pe sones dels g ups socials ben si ua s, enca a que la donació es eali za en el momen de la boda, no es a e ec i a ins la mo del donado . Hem de di que sí exis eix una pan del pa imoni que es a e ec i a en el ma imoni: la do , que la dona apo a al ma imoni. De o es o mes, de egades passa -com a la Valencia de la p ime a mei a del s. XVII-, que les do s mol quan ioses es donen en més d'un pagamen . Si es con i ma que la do és l'unica pa del pa imoni que es a e ec i a al momen del casamen , i que la es a es dóna a la mo del pa e o la ma e, cald ia essenya la impo ancia que é l'apo ació de la dona en el momen de o ma una no a amíiia, ja que se a l'unica cosa que la amília ingui de la se a p opie a , enca a que aques a sigui de la dona -sob e o en e les pe sones que pe anyen a les classes més des a ~ ides.~~ Així ma eix, podem e menció al e anali za a la coma ca ca alana del Valles du an els SS. XVII i XVIII, en que es e lexa que quan les no es pa elles de pagesos o men la no a lla , la mei a dels pa es han mo , en - nos e e encia a l'exis encia de ma nmonis a dans.61 És a di , s'espe a la mo al menys d'un dels pa es pe a pode casa -se. To nan de nou a la si uació en Eu opa, podem esmen a el cas d1Es asbu g du an el segle XVIII, on quan el íll a n aba a la majona d'eda , au oma icamen ebia la legí ima, cosa que li pe me ia pode es abli - se pel seu ~omp e.~~ A la península escandina a, en can i, sembla que exis eix du an els SS. XVII i XVIII una sepa ació de la elació de p opie a de la e a i l'au on a del «household» on exis eixen amílies complexes, ansmi in -se la p opie a , pe b la gene ació dels pa es es a a l'au on a , enin així una assegu anca de ~ellesa.~~ En aques exemple ens mo em dins un &bi u al. Un al e pun a deba e, amb mol a in luencia pel que a als jocs que poden ha e -hi dins la ins i ució amilia , se a la qües ió de si la dona é o no l'usde ui de l'he encia del man . Aixb a a que, pe exemple, les ídues no es o nin a casa ja que el pe d~ien.~~ En can i a Valencia, al lla g de la p ime a mei a del segle XVII, obem no icies de dues casades en segones i e ce es núpcies, ja que sembla que la majo ia pe den l'usde ui a la majo ia d'eda dels ills, i pe al a banda, ampoc sembla que du an aques s anys siguin mol es les dones que gaudeixen d'aque a si uació d'usde ~uc uh ies.~~ Si l'esposa que sob e iu al ma i hagués de nomena els he eus de la o una del ma i , pod ia eni un bon joc de pode dins la amília degu a la se a capaci a decisb ia. La i ansmissió de p opie a é una g an in luencia sob e o s els memb es de la amília. El sis ema d'he encia u ili za condiciona a l'es uc u a amilia , l'eda dlaccCs al ma imoni i d'al es ipus de enomens demog a ics. Malg a que no ull di que sigui de e minan , si hi é g an in luencia. Si jun a aixb esmen em l'es uc u a de p opie a , el ipus de enencia de la e a, l'exis kncia o no d'un me ca de bCns immobles, e c., que po se condicionen el sis ema he edi a i, més el cos um, com passa a Ca aluniya, ens adona em de les possibili a s que é un indi idu de i a Pe exemple, 6s co en , en epoques de di icul a s, que allí on la legislació dóna joc pe acopla -se a les possibili a s d'un ma eix, en e les classe dominan s (deixan a pa la noblesa) 6s endeixi a incula els béns pe al d'e i a un empi jo amen del pa imoni, com es dóna en les e es p oduc i es i en e els come cian s alencians del s. XVII. Aix docs, hau íem de conclou e aques pun o dien que al lla g de 1'Eda Mode na es dóna una g an di e si a de solucions a la si uació de l'he encia i el pa imoni. Po se Ca alunya sigui el e i o i nés uni o me en quan al sis ema u ili za pel que als em o is de la mona quia hisphnica es e e eix. La legislació més laxa en aques sen i po se sigui la de la Valencia o al on quasi o sembla es a pe mes. Malg a les a iades legislacions exis enis, cadascú sembla adap a -la a les se es possibili a s. Cald ia eu e si hi ha alguna simili ud en e els di e sos g ups socials de les di e en s zones o si op en pe solucions semblan s, semp e dins la se a cul u a i indi idiiali a . Pe acaba , di que el sis ema d'he encia condiciona mol la ida de l'indi idu, de ca a a pode casa -se, i l'eda en que ho pugui e , jun a d'al es ipus de e s demog a ics que es pod ien de i a d'aques s esmen a s. 3. La con igu ació ma imonial El ma imoni, on les am lies duen a eme o a una se ie d'es a egies, a que la o mació d'una no a pa ella passi a se el millo me ode de ep oducció social, enomen pa en sob e o en e les amilies nobles i les classes benes an s. Alguns s6n els emes que cald ia ac a , com que apo a cadascú dels memb c:~ al ma i noni, la do , qui la dóna, els elemen s que la composen, si exis eix o no una endogamia.. .; qües ions que es con emplen dins les es a egies que an que cada memb e de la pa ella pugui o no man eni -se en l'es a us que la se a amilia ocupa. Du an l'Eda Mode na, s6n les am lies espec i es dels ue s esposos les que s'enca eguen de o mali za el ma imoni en e les ills. Es així com el pa e de e mina amb qui s'han de casa els seus ills o illes. Pe an , el ma imoni es con e eix en un con ac e en e amilies que p e enen man eni o puja en l'escala ó social. Aixb no ol di que no es donen ma imonis pe amo . En aques s segles es oben no icies de eali zacions de ma imonis clandes ins, o bé pa elles que s'empa en en l'Església, la qual, al pnncipi d'aques a epoca, només exigeix el mu u consen imen dels con aen s pe que sigui alida la unió.66 Aques a ac i ud de 1'Església a h que aqués a s'en on i amb 1'Es a en algunes ocasions, com a F anca. L'Es a 6s pa ida i de la necessi a del consen imen dels pa es, en enen aixi un e o camen de l'au o i a en la amilia, que sembla se que es ep end h al s. XVII. Aques e L. S one el elaciona amb un augmen de l'au o i a de l'Es a , en conside a la in luencia de la polí ica en la amilia.67 Un al e p oblema que hau ia de mi a -se, és eu e la quan i a de ma imonis que se celeb en a 1'EsglCsia i quan s es eali zen segons els cos ums, ja que sembla que o i que l'EsglCsia es a e o qa pe la egulació de o s els ma imonis que es eien -sob e o a pa i de T en o, en que es a obliga o i passa pe l'església- no o a la gen es casa a segons el sac amen eclesias ic. To aixb ens posa en elació amb l'exis kncia d'una cul u a o icial i una popula , que p esideix les ac uacions de la gen de l'ep~ca.~~ Pe b el ema que aquí ens in e esa 6s eu e o es les es a egies que duen a e me les amilies en la conce ació d'un ma imoni i que a que la amilia sigui el ocus p incipal de la ep oducció social de l'epoca objec e d'es udi. P ime amen eu em com cadascú dels u u s esposos apo en la se a pa al ma imoni, que en la dona es adueix pe la do -el que no ol di que aques dona no pugui eb e qualse ol po ció d'alguna he kncia de b anques cola e als de la se a amilia. Cal eco da que a Ca alunya i a la Valencia o al hi ha una sepa ació de béns, men e que Cas ella é un kgim ma imonial de «gananciales». El que si 6s ex ensible a o es les amílies de l'Eda Mode na és l'exis kncia d'una bila e ali a i el e que la do apo ada pe la dona, i pe an de la se a p opie a -mol ela i a com ja eu em desp és-, passa au omh icamen a se adminis ada pel man . El e de dona una bona do suposa h el pode casa la illa amb un bon pa i , que a h que es pugui man eni , en el millo dels casos, en el ma eix es a us de la amilia d'on e. Com diu Llo enc Fe e al seu es udi sob e Ca alunya, «la do 6s el p eu de la dona al me ca ma imonial»:69 d'aqui la se a impo hncia. Aquella dona que no pugui disposa d'una do , no ho é acil pe casa -se, ins i o és di ícil que ho aci. Pe a egla una mica aixb, hi ha o a una se ie de undacions que an un dona iu a les dones sense possibili a s econbmique~.~~ Cald ia p egun a -se si aques ges es a simplemen pe ajuda al necessi a o si hi ha jun a aixb un in en de conse a la socie a el més es kica posible. El ma imoni i el con en -pel que ambé hi cal una do -, s6n les úniques eixides que é una dona du an l'An ic Regim. To nan al ema de la p opie a que la dona pugués eni sob e la do , cal di que quan mo sense descendencia legi ima, no po disposa de o a la quan ia de la do pe a es a , sinó ans sols d'una pa , que se h di e en en cada una de les legislacions; la pa més g ossa ha de oma al donado .71 Aixi, la dona es con e eix en un ins umen de ansmissió de p opie a . Pel que a als componen s de les do s, aqués s s6n di e sos, no única nen en e els di e en s e i o is de la mona quia hispanica sinó ambé en e els ma eixos g ups socials, al menys en el cas de Valen~ia.7~ Pe a se an dos els componen s comuns a la majo ia de les do s que es an al iia g de 1'Eda Mode na, cosa que ens a pensa en un m6n emení di e encia , o ens eco da la idea de elega la dona a l'espai domes ic de la que ja hem pa la . Aques componen s s6n les obes pe la casa i l'aixo a . La es a dels componen s a ia an d'aco d a l'economia de la zona i a la pe sona que aci la donació. Aqiies a apo ació de la dona sembla que 6s bhsica en el momen de la o mació d'una no a amíiia, ja que en aques s p imen momen s, a excepció po se dels g ups de pode i al egada a Ca alunya, 6s majo l'apo ació de l'home. Pe an 6s onamen al pe a l'economia amilia , pe qui? és l'unic que la no a pa ella é de la se a p opie a -si enim en comp e el que hem di en el pun an e io sob e quan es a e ec i a ealmen la ansmissió de la p opie a . L'apo ació de l'home ind h quan li sigui ansmesa l'he encia que li co espongui si no s'ha e una donació «in e i os»?3 Aqiieiies amíiies que, d'al a banda, donen do s impo an s, p end an mesu es es a kgiques pe e i a el seu empi jo amen o que es min i, sob e o en epoques de c isi -cal eco da que aques a do ha de oma al seu pu i d'o igen si la dona h iaa mo sense ilis. En e elles, cal des aca el e de deixa censals amb un alo majo que els dine s de es donen. Aques cas es po aplica a les amilies de me cade s, oliga ques i alguns memb es de p o essions libe als de Valencia du an g an pa del s. XVII, e i an aix que el u u espbs ho adminis i mala ~en .~~ Pe mi jh d'aques es es a gies es o na a con i ma la igu a de la dona com a ansmisso a in e - gene acional de p opie a . Solamen quan a ibi a l'es a de idua pod h eni algún pode d'acció impo an , cas que el ma i li hagi deixa l'usde mi de la se a he encia i aques li pe me i du enda an la se a amíiia. Ens mo em aixi en e dones que gaudeixen d'una bona posició economica, si nés no com a endis es o adminis ado es de la o una del ma i di un . To i aixi, cal es abli una di e encia en e aquelles zones on el egim ma imonial 6s de «gananciales», com el cas de Cas ella, i aquelles al es on hi ha un egim de sepa ació de béns, com Valencia i Ca aiunya. Sembla que un egim de «gananciales», en eo ia, deixa la dona en una millo si uació, ja que les «ganancias» hagudes al iia g del ma nmoni ani ien a mi jes, men e que en el cas alencih du an l'epoca o al, pe exemple, o s els bene icis pe liei pe anyen al ma i . Dins les es a egies, cal esmen a el p oblema de l'exis encia o no d'endoghia i l'apa ició de iiaqos de consanguini a en e els conjugues. Re e en al p ime pun , cal pa la de la in o macid ecollida du an l'Eda Mode na que ens dóna no icia de l'exis encia d'una endoghmia LA FAM~LIA COM A ~LLULA DE PRODUC~. . . 125 sociop o essional. Aques e es dóna en e la majo ia de gmps socials. Pe b hi ha paisos on 6s possible la eali zació de ma imonis mix os que es guien mCs pe Sin e es mone a i i el man enimen de l'es a us que no pas pel man enimen an sols d'aques úi im aspec e. A 1'Angla e a que ens p esen a Lasle du an el s. XVII, no hi ha cap ba e a pe a la eali zació de ma i nonis mi~ es.7~ Al ma eix emps, en algunes zones &Escocia, amb una economia i pensa nen di e en s al cas angles, a inals del segle XVII i du an el XVIII ens obem amb una si uació di e en : hi ha una o a endoghia, de la que els meb es de les classes dominan s s6n els p incipals eali zado ~,~~ pe pe uan aixi el seu domini socioeconbmic. La si uació als e i o is de la mona quia hisphica no sembla se mol di e en al cas escoces. En e els memb es de la noblesa i g ups de pode la p ac ica de l'endoghia suposa a la unió de dos pa imonis, basa s en la ema, sob e o en e els nobles, i el man enimen del seu es a us. En els g ups socials no homogenis econbmicamen co n els come cian s, campe ols, a esans, e c., l'endoghmia po deixa pas a enllacos mix es, enca a que aques a no sembla se la no ma dominan a la socie a de l'epoca. Un exemple d'aixb se ia la eali zació de ma imonis en e ills de no a is i illes de come cian s o ills de llau ado s amb illes d'a esans, que es oba en e alguns ma nmonis de la Valencia del ~iscen s.~~ Aques a si uació po delimi a les línies de ep oducció dels e ec ius amilias, pe o po se cald ia pensa si no seweix d'ascens a la gene ació pos e io semp e que no es aci un epa imen iguali an del pa imoni, essen aixb un plan ejamen me amen eb ic. D'al a banda, cal eni en comp e que, o i que el ma i noni 6s el canal p incipal de ep oducció, al lla g d'aques s anys hi ha al es mane es de que es dongui una mobili a social. Em e e eixo a l'exis encia d'un me ca de bCns immobles que cal eni en comp e i del que s'hau ia de e un es udi mCs en p o undi a pe oba mCs in o mació al espec e, a pa del cas alencia ja esmen a . Dins del ema de la mobili a , hem de e menció a un e que ha es a obsema an pe Llo en$ Fe e co n pe mi, aplica s als casos de la Ca alunya m al que ell ha es udia . i a algunes zones de Valencia que han es a objec e de les me es in es iga~ions.~~ Sembla que, co n a conseqükncia d'un enllac on es dóna un descens en l'escala social, Cs la dona qui ho eali za i no l'home, que man C el seu es a us. Aques e es no a mCs si hi ha unes segones núpcies que enen co n a esul a els descens de la quan i a de la do . Sena mol in e essan eu e si aques enomen es dóna en al es llocs de 1'Es a i ap o undi -hi. Un al e p oblema que, co n ja he di , connec a di ec amen amb l'esmen a an e io men Cs el ema de la consanguini a , de l'exis encia de la qual es C no icia du an aques s segles, sob e o en e les classes domina s, que suposa la ecupe ació d'un an ic pa imoni amilia i e i a que aques agi a a nans es anyesw. Jun a aixb obem un al e ipus d'es a egia que no necesi a d'un pe mis de 1'EsglCsia i que compo a esul a s semblan s, co n Cs el ma imoni en e illas es o bé en e els amilias de la dona i els de i'home, co n assenyala J. Casey pe G anada79 D'aques a mane a s'e i a la sepa aició de dos pa imonis. Un exemple cla de l'es a egia amilia pe a la ep oducció social pe mi ja del ma imoni, Cs el que ens p esen a Llo en$ Fe e en la se a anhlisi sob e els pagesos de mas a la coma ca del Bages du an el s. XVIII. Desp Cs de nomena l'he eu, a la illa, si no 6s pubilla, se li concedeix una do en dine s. Pe aques es amilies, el ma nmoni ideal se ia el d'he eu i pubilla que implica ia la unió de dos bons pa i s. En cas de no se aixi, s'in en a h que la illa es casi amb un he eu, i el cabale ho aci amb una pubilla. Amb aques sis ema es deg ada la si uació de la illa, que passa a iu e amb un he eu de capi al in e io que el de la se a amilia, e lec in un p oblema ja esmen a . TambC ho a ia el cabale en el cas que no es cases amb una pubilla. Nogensmenys es p e e eix que quedi sol e abans que e un mai casamen . D'al a banda, co n una o ma d'e i a la so ida de pa del pa imoni co n la do , s'op a a pe l'in e can i de ills i ille~.~O De la ma eixa mane a que els g ups de pode i els benes an s eali zen els enllacos d'una mane a endbgama -que a que una socie a sigui més ancada i es a ica- pe al de conse a o augmen a el seu pa imoni, que en alguns casos 6s la e a i en d'al es els dine s, i man inguin el seu pode , en e els g ups de les classes popula s el ma imoni endbgam suposa la conse ació de la se a posició, co n a mol , i co n especi ica Hous on la c eació d'una uni a de ebaL81 Es doncs, pe la eali zació del ma imoni, on la amilia oba el seu canal p incipal de ep oducció social, pe b po se aixb s'acompleixi en e els g ups de pode i els que es oben amb una bona si uació econbmica an a l'hbi u ba co n al u al. Si pensem en les classes mCs popula s, cal di que la se a única es a egia Cs la de es a on s6n i pode subsis i sob e o a les epoques de c isi, en que aques p oblema s'ag euja. Aques a gen pa eix de mol poc i pe an només cal sob e iu e. Aixb queda p ou pa en en mi a les ca es de do i anali za els seus componen s. Exis eixen d'al es es a egies pel man enimen del pode que no s6n el ma imoni, co n a a la inse ció dels cabale s en el cle ga , que d'una o ma mol cla a pe Ca alunya explica L1. Fe e en el seu es udi sob e es a egies amilia ^,^^ pe b escapen al plan ejamen inicial d'aques a ponencia. Hem is co n el ma imoni al lla g d'aques es cen ú ies 6s un con ac e pel qual s'uneixen dos pa imonis, o es c een an sols uni a s de eball. Aques es úl imes se an cada cop majo a mida que ens acos em a la p ole a i zació an del campe ola co n d'aquells homes o dones que passa an del ebali de la manu ac u a a la ib ica. Els es udis sob e la amília Des d'un pun de is a his o iog a ic, la in es igació sob e el ema de la amíiia 6s mol ecen a 1'Es a espanyol. Se a a inals dels anys se an a i p incipis dels ui an a quan egin la llu n els p ime s es ~dis.~~ D'alesho es enqh, s'han eali za o a una se ie de eballs monog h ics a ni ell local, que mos en la g an di e si a de si uacions exis en s, no sols en les di e en s zones que con igu en el e i o i de la mona quia hispana de l'5poca sin6 ambé dins aques es ma eixes, demos an aixi com les eo ies gene als que a en es abli an Lasle com Hajnal pe l'hbi medi e ani s6n di ícils de man eni . Ac ualmen són es les uni e si a s de I'Es a espanyol on s'es a eballan mes p o undamen sob e aques a emh ica: Mú cia, San iago i Ex emadu a, essen més ailla s els es udis que s'han e en al es llocs com a a Ca alunya i el País Valencia. Els es udis que s'han eali za a Ex emadu a, di igi s pel doc o Ángel Rod íguez Sánchez, es mouen en o n l'analisi de la men ali a de la població ex emenya. S6n els e mes del sexe, l'amo i el ma imoni, jun l'es udi de com aques s es plasmen en la ida quo idiana, la p incipal linia d'in es igació d'aques a acul a . Les on s de ca hc e quali a iu s6n les mCs u ili zades i el ecu s a la quan i icació Cs eschs. Cal e una e e encia a l'exis encia d'alguns es udis sob e compo amen s demog h ics e s pel p o esso Rod íguez Sán~hez.~~ L'escola compos elana, undada pel p o esso Ei as Roel, es basa p incipalmen en la u ili zació d'una hplia me odologia quan i a i a c euada amb on s,de ipus quali a iu, on l'hmbi u al ha es a I'objec e p incipal de l'analisi. Ul imamen han apa egu in e essan s es udis al ol an de l'hmbi u bh, ob in aixi un nou camp d'in es igació que ins a poc s'ha ia limi a a se u ili za com a supo als es udis ~ als.~~ Els es udis de que es C no icia, eali za s pels in es igado s de la Uni e si a de Mú cia i encapqala s pel p o esso F. Chacón, es ca ac en zen pe se una analisi de ca ac e demog a ic i econbmic de la am lia dels di e en s llocs de Mú ~ia.~~ Pe o si hi ha quelcom que ca ac e i za a aques a uni e si a , 6s la bona o gani zació i coo dinació dels di e en s eballs que an els in es igado s i que coo dina F. Chacón. La majo ia dels es udis sob e la amilia, doncs, es oben p incipalmen locali za s en aques es uni e si a s, pe b exis eix o a una se ie de monog a ies aillades que anali zen la si uació de la ida amilia el més globalmen possible i en les que exis eix una majo elació en e o es les ciencies que es udien el ema. Una ca ac e ís ica que cal aplica a la si uació de les in es igacions espanyoles, 6s l'escassa connexió que exis eix en e els di e en s es udis que es eali zen sob e el ema en les di e ses uni e si a s i la poca di ulgació que aques es enen, ins i o en els ma eixos cen es. Tan sols hi ha un in en , mol alid, eali za pe la Uni e si a de Mú cia, on es e o gani zan , des de a anys, un semina i que in en a dona a conkixe els da e s es udis que s'han e a eu de 1'Es a i que suposa un can i d'imp essions en e els di e en s in es igado s que hi pa icipen. Conseqü5ncia d'aques Cs l'edició anual de les con e&ncies i eballs p esen a s du an les sessions, que ajuden a la di ulgació i p esen en la si uació en que mCs o menys es oben aques es in es igacions. Aixi ma eix, cal esmen a l'edició d'un llib e sob e la amilia en el que han col.labo a in es igado s de di e en s zones de l'Es a jun amb un es i ange , i que es plan eja l'es a de la qüe~ i6.~~ Tan el País Valencia com Ca alunya pa eixen una manca d'es udis sob e aques ema. Els dos comp en amb es udis ju ídic~,~~ pe b s6n pocs els que s'han acos a a l'es a de la ida eal. A Ca alunya ens obem en una p ime a ase d'in en d'ap oximació el p oblema, que es adueix en la publicacid d'un dossie ini~ial,~s i en o a una sk ie d'a icles que sob e demog ia, es uc u a amilia i sis emes de ansmissió es locali zen a les ac es del 1 Cong Cs d His b ia Mode na i les 111 Jo nades d'es udis his b ics locals. També es ac en alguns pun s dins els es udis d'His b ia u al. En aques a línia, cal des aca el eball excel.len que sob e la coma ca del Bages ha e Llo enq Fe e on ac a les es a egies amilia s en la ansmissió de béns i la ep oducció ma imonial dels pagesos de mas du an el s. XVIII,9° ema en el que con inua in es igan . Dins el camp de la demog a ia, con ? senyala la u u a esi doc o al d'Angela To e is, on es dona a conkixe el compo amen demog h ic de la població de San Pe e de Riudebi lles al s. XVIIIi i s'es ableix una di e&ncia en e el compo amen del pages i el de les am lies dels indi idus que eballen en el pape , de g an impo hcia en aques a zona ca alana.91 Pocs s6n els es udis eali za s pels segles an eno s de l'Eda Mode na. D'd a banda, cal eni en comp e els es udis que sob e el ema s'han e des d'un pun de is a mCs an opolbgic i que es adueixen en l'es udi sob e el m6n de les masies que ha e 1. Te ades, i els plan ejamen s que sob e el ema gene al de la his o ia de la am lia ha e Joan Be~ a d.~~ Igual nen jo des aca ia la impo ancia que pe a la his o ia de la am lia enen les in es igacions sob e la si uació de la dona ca alana,93 que ens eco da la necessi a d'un con inu can i d'imp essions en e els dos camps d'in es igació de la qual ja s'ha e e e encia al comencamen d'aques a ponencia, en menciona les eo ies de Tilly.g4 Cal eco da que ambé dins aques camp hi ha una al a d'es udis sob e la si uació als segles XVI i XVII. Al País Valencia, exis eix ambC una absencia impo an d'es udis sob e el ema. Dins un aspec e me amen quan i a iu, cal esmen a els es udis que s'han Se sob e els di e en s ipus de ansmissió de p opie a , d'un g an alo in o ma iu pels es udis sob e la am lia.95 Pocs són els es udis que enen a la am lia com a ema cen al de la in es igació. Cal des aca els es udis sob e la si uació del ma imoni i l'he encia en el pe íode 0 a1,~~ i alguns es udis de P. Pla en els que C cabuda l'es udi de les men ali a s, des acim la se a ap oximació a la si uació de les am lies mudeja s de la Valencia mode na97 en les que es posa de mani es la coexis encia du an un emps de dues cul u es. Les ece ques sob e la si uació alenciana al segle XVIII se cen en a l'hbi ne amen u al. Es ema cable l'es udi sob e el campe ola alacan i de J. A. Cas año Diaz i el que s'ha e sob e l'es nic u a amilia de les am lies de llau ado s d'un poble de la coma ca de 1'Ho a Valenciana, on es a se i la me odologia de econs ucció de am lies, que no s'ha ia ac a ins alesho es.98 També ha es a ac a el ema de l'he encia dins una esi d'his b ia u al sob e un poble d'una coma ca de l'in e i~ ?~ que ens ajuda a e -nos una idea de la di e encia que hi ha amb les zones nés li o als. Més escassos semblen se els eballs que es coneixen sob e la si uació en les Illes Balea s. Es po esmen a l'anhlisi eali za pe 1. Moll sob e i'es uc u a amilia mallo quina i un eball sob e la pos u a sexual e pe Jaume Se a. loa Aix doncs, la si uació en la que es oben els es udis sob e la amília a YEs a espanyol apun en cap a una majo necessi a d'in es igacions nés p o undes sob e el ema i una majo coo dinació de les di e ses ece ques que pe me i als in es igado s un can i con inu d'imp essions i un en iquimen de coneixemen s, en la línia del semina i que es a a Mú cia. Jun a aixb hau ia d'ha e -hi una milio in aes uc u a que dones a coneixe ln si uació en que es oben les ece ques no sols a ni ell nacional sinó ambé in e nacional -i aixb es po aplica a o s els camps de la his o ia i d'al es ciencies socials-, ja que exis eixen es udis d'una g an alidesa e s pe jo es in es igado s. Conclusions Al lía g d'aques a icle s'ha in en a e una ap oximació mol gene al -semp e essen conscien s del isc que aixb compo a-, a la si uació de la amília en 1'Eda Mode na. Com ja s'ha is , el ema és mol nés complexe ja que aba ca una g an quan i a d'aspec es a in es iga i la se a con ex uali zació dins un ma c de e mina , el que desbo da el seu ac amen en una sola ponencia. Desp és d'una e e kncia enca a necessbia a la u ili zació de les on s des de di e sos pun s de is a, s'ha passa al ac a nen de es aspec es de la ida amilia al amen complexes co n s6n el eball, l'he encia i les es adgies ma nmonials, on, a nés de la in o mació donada, s'han plan eja alguns dub es que han ana so gin con o me s'a anca a en la edacció d'aques esc i . He ia aques s es aspec es pe que c ec que s6n pun s i als en la ida de la am lia du an l'epoca que es em ac an . La amília du an 1'Epoca Mode na se a la uni a de p oducció i ep oducció p incipal, pe b co n ja hem is no o es uncionen co n a als al lla g de o s aques segles. Les amílies en les que els memb es passen a eballa co n a assala ai s an al món u ba co n al camp, ja no o men uni a s de p oducció sinó an sols uni a s de ebaii. D'al a banda cal di de nou que exis eixen una g an quan i a de ac o s que in lueixen sob e la amília, i que no s6n només els me amen econbmics. Hi ha ac o s co n el consum i la ideologia que, enca a que p hc icamen no han es a ac a s aquí, cal eni semp e en comp e a l'ho a de comenca una in es igació sob e el ema. D'al a banda, hem is com, o i que cada e n o i de la mona quia hisphnica C la se a legislació sob e les qües ions amilia s i més conc e amen sob e l'he edi a ia, hem is co n cada gmp social adap a el sis ema he edi an en unció de la se a si uació. TambC aixb depen de les ex emeña en los iempos mode nos, Uni . de Ex emadu a 1987 (inedi ), jun al ebdl de Bu gie e, A.: «The o ma ion.. . » 69 Fe e , Llo enq: «Pagesia i sis ema.. . » i «Familia, he encia y ma imonio.. . D. a 70 Ibid. 71 Chacón, F.: «No as pa a el es udio...»; Gac o, E.: «El g upo amilia de la Edad Mode na...». 72 Ma dí, R.: «Iniciación a la si uación he edi a ia...». 73 Chaeón, F.: «No as pa a el es udio...»; Hemández Be mejo, A.: «La amilia ex emeña.. .»; Ma alí, R.: «El es udio de las ansmisiones ... » i «Iniciación.. . ». En o s els es udis ci a s es a una e lexió sob e el que ha apo a cada un dels meb es de la no a pa ella al ma imoni. 74 Ma alí, R.: «Iniciación.. . m. En aques analisi s'es udien els componen s de les do s pe g ups socials jun amb clausules si n'hi hagués. 75 Lasle , P.: El mundo que hemos pe dido.. . , pp. 41 i SS. 76 Hous on. R. A.: «Ma iage o ma ion ... », p. 218 i SS. Les no icies sob e endoghia les obem en o s els es udis consul a s pe aques a ponkncia sob e les zones de 1'Es a espanyol. 78 Aques aspec e ha es a obse a an pe Llo enc Fe e en les se es in es igacions com pe mi ma eixa en els es udis que he eali za pel País Valencia. 79 Casey, J. i Be na d Vicen : «Casa y amilia en la G anada.. . », pp. 202 i SS. Fene , Llo enq: «Familia, he encia y ma imonio.. . »; ~Pagesia i sis ema.. . ». Hous on, R. A.: «Ma iage o ma ion ... », pp. 220 i SS. Fe e , Llo enq: «Familia. he encia...»; ~Pagesia i sis ema...»; ~Casamen i ep oducció social.. . D. 83 El 1981 s'edi a a His o ia 16, n. 57. un dossie sob e la amilia a Espanya on pa icipa en en e al e R. Ga cía Cá cel i J. Casey: «La amilia en España: SS. XVI- XVIIIm. Poc desp és apa eix un al e dossie e e i a la si uació a Ca alunya en el que oma a pa icipa R. Ga cía Cá cel: «La amilia a la Ca alunya de 1'An ic Rkgim». L'A enc, n. 66, 1983. El 1979 F ancisco Chacón ob ingué un p emi d'in es igació amb l'ob a Los mu cianos de[ s. XVII: e olución, amilia y abajo, que no se a publica ins l'any 1986. Dins el II Coloquio de Me odología his ó ica aplicada, celeb a a San ago el 1982. ja es p esen en a icles d'in es igacions en aques Vid. Tes ón Núiiez. 1.: Amo , sexo. ..; He nández Be mejo, A.: La amilia ex emeña.. . ; Rod íguez Sánchez, A.: «Un modelo me odológico: las ca as de do e en Ex emadu a» a Ac as del II Coloquio de Me odología His ó ica Aplicada. La LA FAM~LIA COM A CELLULA DE PRODUCCI~. . . 137 documen ación no a ial en la His o ia, San iago 1984, pp. 165-176; Cáce es: población y compo amien os demog ájicos en el s. XVI, Cáce es, Caja de Aho os y Mon e de Piedad, 1977. Dins l'hbi u al cal e menció dels eballs de Pé ez Ga cía, J. M.: Un modelo de sociedad u al del An iguo Régimen en la Galicia Cos eya, San iago 1979 i Ba ei o Mallón. B.: Ju isdicción de Xallas en el s. XVIII: población, sociedad y economía, San iago 1977, en e mol s d'al es eballs i en l'hbi u bk el bon eball de 1. Dube , Los compo amien os ..., que és un p ime ap opamen a la si uació de San iago du an la cen ú ia del se -cen s. 86 Ais es udis de F ancisco Chacón i José Hu ado esmen a s al lla g d'aques a ponencia cal a egi Chacón, Hu ado, Rod íguez, Sancho i Viñals: ~Con ibu ion a l'his oi e de la a nille dans les pays de la medi ekanée occiden ale. 1750-1850~ a Annales de Démog aphie His o ique, p. 169 en e mol s al es eballs. Chacón, F. ed.: Familia y sociedad en el Medi e áneo Occiden al. Siglos XV-XIX, Uni e sidad de Mu cia 1987. També cal e menció del llib e sob e la amilia e 1'Espanya medi e ania que ha edi a C í ica al 1987 i en el que pa icipen Chacón, Ga cía Cá cel i Casey en e al es in es igado s d'al es zones de 1'Es a . Sob e Ca alunya han es a Lalinde Abadía i A. Simon pe mi ja dels seus es udis els que ens han dona a coneixe la si uació. Sob e el País Valencia els es udis de Honono Ga cía, Ra ael Bení e z i el de R. Ma alí de p ime a ap oxi nació i Angeles Belda: El égimen ma imonial de los bienes en los Fu s de Valencia, Cosmos, Valencia 1965. 89 V.V.A.A.: «La amilia a la Ca alunya de l'h ic Regim», Lü enc n. 66, Ba celona 1983. " Fe e , Llo enc: «Familia, he encia.. . »; «Pagesia i sis ema.. . »; «Casamen i ep oducció.. . ». 9l To en s. Angeis: «T abajo y es uc u a amilia en una illa papele a ca alana du an e el s. XVIIIn, Con e encia donada a Mú cia el 1988. 92 Te ades, Ignasi: El món his d ic de les masies. Ba celona, Cu iel 1984 i Bes a d, J. i Con e as: «Algunas e lexiones.. . » 93 Ca bonell, M.: «El eball de les dones...»; Soló, R. i Gil. C.: «Familia i condició social de la dona a la Ca alunya mode na» a Més enlla del silenci, Gene ali a de Ca alunya, Ba celona 1988. pp. 93-1 12; Gil Amb ona, A.: «La muje is a a a és de la Iglesia en la sociedad ca alana de los siglos XVI y XW» a Manusc i s, Maig 1985. 94 Tilly, L. A.: «Women's his o y ...m 95 Vid. els es udis ci a s a la no a 20. Aques s es udis ens apo en la his o ia d'una ma eixa p opie a al lla g del emps i com a can ian de p opie a i jun amb el ipus de ansmissió a nb el que es eali za, a més de p opo ciona -nos in onhació sob e el emps mig que una p opie a es man é en unes ma eixes mans i e e e encia a unes ac es no a ial conc e es. 96 Ma ~lí, R.: «Iniciación a la si uación he edi a ia ... » i «Es udio de las ansmisiones.. . » 97 PLa, P imi i o: «Familia y ma imonio en la Valencia ... » 98 Pé ez Ga cía, J. M.: «La amilia campesina en la hue a de Valencia ...m i Cas año Díaz, J. A.: «El campesinado alican ino.. . » 99 Llaba a O iz, T.: P opiedad y he encia en la illa de Ayo a a ines del se ecien os, Tesina llegida a la Facul a de Geog a ia i His o ia de Valencia al 1984 (inedi a). 'O0 Moll, 1.: «La es uc u a amilia del campesinado de Mallo ca 1824-1827~ a La amilia en la España medi e ánea, C í ica, Ba celona 1987, pp. 212-257 i Jaume Se a: «Pos u a de la socie a mallo quina da an d'algunes pau es sexuals: SS. XVI- XVII.» dins l'es udi de les men ali a s. ROSA MATALÍ Llicenciada en his o ia Resumen: la au o a ealiza una ap oximación a la si uación de la amilia en la Edad Mode na. T as a a el ema de las uen es, analiza más ex ensamen e es aspec os: el abajo, la he encia y las es a egias ma imoniales, p es ando especial a ención al papel jugado po la muje en la unidad amilia . Finalmen e, de iende la necesidad de es udia de una mane a in e disciplina el p esen e e na. Su nma y: The au ho makes an app oxima ion u he si ua ion o he amily in he Mode n Age. A e ea ing he ma e o he sou ces, she analyses in a mo e ex ensi e o m h ee aspec s: he wo k, he amilia inhe i ance and he ma imonial s a egies, paying especial a en ion o he ole played by he woman in he amily uni y. Finally, she de ends he need u s udy in an in e disciplina y poin o iew his heme.