La sensibili a eligiosa da an
la
mo a inals del segle
XVIII.
El cas de Ma a 6
Olga L6pez i Miguel
En abo da la complexa p oblemA ica que plan eja l'es udi de les
men ali a s col.lec i es i en especial la d'allb que pod íem anomena
"kis d ia de la mo ", ds
a
di , l'anAlisi de les ac i uds da an aques
enomen, no podem eludi d'en ada un ecu s obliga a les apo a-
cions que sob e aques ema han eali za els his o iado s ancesos,
pione s en aques camp de eball.
Les g ans esis sob e aques a emh ica apa egudes a F anqa, sos e-
nen pe al inal del segle
XVIII
un can i quali a iu sus ancial que im-
plica & la ans o maci6 de ini i a de la isi6 de
la
mo . Si b ? ins a la
segona mei a de la cen ú ia 6s igen una ima ge de la mo o amen
ma cada pel sen imen eligiós i, doncs, condicionada al missa ge que
l'esgldsia eme espec e al mds enlla i la sal aci6 de les Animes, a pa i
de
1760,
obse an di e en s i mes i ins i o algunes di e gncies en la
c onologia de I'inici del enomen, s'ani i imposan una la'lci zaci6 c ei-
xen als es amen s, que en de ini i a no se A més que el e lex de la
p og essi a secula i zacid que obse a an les men ali a s col.lec i es;
la mo , elemen essencial d'aques es, pe la se a p esencia cons an no
es a d, doncs, es anya a aques a e oluci6.
Hom po de ini so a aques s e s onamen als el p ocBs de "des-
c is iani zació" que au o s com Vo elle, Leb un o Chaunu, en e d'al-
es, han senyala pe a geog a ies an dispa s com la P o enga, 1'An-
jou o el Pa is dels segles
XVII
i
XVIII
I.
Aix , doncs, gaudim a l'ho a d'inicia un es udi sob e aques a p o-
blemd ica d'una s6 ie de pun s de e e encia d'ex em alo pe a con-
1
Michel
VOVELLE,
Pid d ba oque e dkch is ianisa ion en P o ence au XVZZZe
siicle,
Pa is, 1978.
F angois LEBRUN,
Les hommes e la mo en Anjou
aux
XVZZe e XVZZZe
siecles.
Pa is. 1975.
Pie e CHAUNU,
La
mo
b
Pa is. XVIe, XVIIe e XVIZZe sihcles,
Pa is, 1978.
176
MANUSCRITS
3,
maig 1986
dui les nos es p ime es passes pe aques camp d'in es igació; pe o,
¿podem aplica exac amen el
"model
ances"
al cas ca ala, ma a oní
almenys, sense emo a equi oca -nos?
Al
lla g d'aques es planes in en-
a em senyala les di e encies obse ades en el anscu s de la nos a
ece ca espec e dels es udis ancesos, la nos a e e encia més imme-
dia a, i l'especi ici a del cas ma a oní, ja que no podem ex apola els
esul a s de la nos a in es igació a la es a del P incipa , la qual cosa
esul a ia e iden men massa a iscada i absolu amen e onia.
Pe b, abans d'abo da el ema especí ic de l'e olució que expe i-
men a en al lla g dels anys inals del segle, les ac i uds dels ma a onins
da an la mo , olem dedica la nos a a enció pe uns momen s als
es amen s com a on documen al pe a la his o ia de la mo .
La alo i zació de la documen ació no a ial pe
a
l'es udi de les
men ali a s col.lec i es neix com a espos a a les necessi a s que la ma-
eixa asca in es igado a imposa en el seu desen olupamen . La dina-
mica in e na de la ece ca sob e les ac i uds col.lec i es exigí el ac a-
men de documen s que a ec essin la majo pa de la població do-
nan la ima ge més idel i menys de o mada possible i essen suscep i-
bles d'una explo ació ica i ma isada en un in en de cons ui una
his o ia se ial2. La his o ia de la mo no podia sos eu e's a aques a
dinamica i, en busca una on no a ial que esponguCs a les se es aspi-
acions, oba els es amen s, un ipus documen al explo a mol pe
so a de les se es possibili a s eals.
La descobe a del es amen als anys
60
de i a de la p esa de cons-
ciencia de les possibili a s inexplo ades del documen al se ei de la
ece ca en el camp de la his o ia de la mo , ma e iali zades en la
in o mació que es con é en all6 que podem anomena el es amen es-
pi i ual, és a di , aquella pa del documen en la qual igu en les dis-
posicions eligioses de l'a o gan . El es amen apa eix, doncs, com
una mina d'in onnacions múl iples, u ili zables pe a la his o ia de les
men ali a s. Seguin l'o d e del discu s es amen a i podem aconsegui
un segui de dades d'i npo ancia p imo dial pel e que, ins i o les
clausules més es e eo ipades poden deixa il a les ac i uds indi i-
duals o g upals espec e a la mo .
El es amen s'inicia gene almen amb una in ocació. Enca a que
la in o mació que p opo ciona aques a clausula escapa a una aduc-
ció exac a dels sen imen s del es ado , so a el pes de la con enció
no a ial, no ens podem nega a l'e idencia que ecull una pe ició d'in-
e cessió que el es ado ad eqa a les maximes au o i a s celes ials en
a o de la se a anima. Pe an , ja des de les p ime es pa aules que en-
capqalen el documen , obem una a i mació de la eligiosi a de l'a o -
2
Michel
VOVELLE,
Pie 6
ba oque
...
,
pig.
23
gan alho a que, en alguns casos, hi apa eix amb6 algun ipus de consi-
de aci6 sob e la ce esa de la mo , i la ince esa del momen p ecis en
qub aques a a ec a 4 l'home.
La segiien cldusula a qub olem e e e encia explici a es l'elecci6
de sepul u a. Aques a disposici6 que queda acu adamen es able a pel
es ado B una impo dncia capi al pel conjun de dades que apo a,
que e lec eixen idelmen l'ac i ud eligiosa de l'home, especialmen
aquelles que enen com a con ingu p imo dial les ca ac e is iques i els
de alls dels une als
i
les al es pompes úneb es.
A a es d'aques es dades podem accedi a un es oc d'in o mació
impo an issima. L'elecci6 de sepul u a i les pompes úneb es e lec-
eixen, en p ime lloc, el g au d'accep aci6 dels dogmes eligiosos i-
gen s e e en s a la esu ecci6 a la
i
del m6n; pe d, al ma eix emps,
apo en el mi jd de dibuixa o a la p oblemd ica de la isi6 que l'ho-
me B l'agonia, el cos mo i les condicions d'en e amen men e que
les ce imbnies une d ies il-lus en la eali a de la p o usa a iculaci6
de les pompes ba oques.
Seguin el discu s es amen a i, la e ce a i úl ima cldusula a la qual
olem e esmen explici en el p esen eball es la que ecull les mis-
ses i les undacions com a mi jd d'in e cessi6 que l'a o gan ce ca pe
assegu a el epbs e e n de la se a Anima. Aques a 6 mula de mediaci6
es po se el e lex mCs idel i exac e de la sensibili a eligiosa del es a-
do i la o ma en qu$ aques a on a el e de la p dpia mo , dona
que en ella hi apa eixen e lec ides la u gbncia de la sal aci6, l'angoixa
que el di un no gaudeixi del descans e e n i la po al Pu ga o i, espo-
nen aixi al que
J.
Delumeau ha designa com l'acci6 de l'Esgl6sia en-
caminada a apode a -se de la mo
3.
Així, doncs, se d sob e la base de l'elecci6 de sepul u a, les pompes
úneb es i les demandes de misses, com a indicado s de l'ac i ud da-
an la mo , que a icula em l'andlisi de la isi6 de la mo al Ma a 6
de inals del segle
XVIII.
L'esca ologia ca blica exe cí un pape impo an issim en omen a
el dogma que p e eu la esu ecció dels cossos
al
inal dels emps.
Aques a c eenqa ou la base sob e la qual s'a iculd o un segui de
disposicions es amen d ies mi janqan les quals l'home es ablia les
condicions de la se a sepul u a.
Així, doncs, desp ds de la mo no hi ha una desp eocupaci6 o
abandd del cos sin6 que l'a o gan del es amen p es a semp e una
mdxi na a enció al lloc on ha de eposa . La c eenqa, lla o s mol a e-
lada, que el cos mo con inua essen un san ua i que, enca a que sense
3
Jean DELUMEAU,
"Los
miedos de Occiden e", a Deba s, nom.
8,
juny,
1984,
pig.
62.
178
MANUSCRITS,
3,
maig 1986
l'anima que hi ha ia diposi ada, espe a la se a u u a unió amb ella
abans del Judici Final, explica ben cla amen les disposicions es a-
men a ies segons les quals l'home elegeix la se a sepul u a en lloc sa-
g a , especialmen l'esglesia, on el di un es bene icia no nom& dels su-
agis que s'hi celeb en dedica s als mo s, sinó ambC de les innomb a-
bles o acions
i
g acies que se celeb en al emple.
L'al pe cen a ge d'elecció de sepul u a a Ma a ó ins i o a inals
de la cen ú ia, a l'igual que en al es casos4 demos a la p eocupació
pel des i del cos desp es de la mo . Aques a olun a de locali zació
del cada e dins de l'espai sag a posa de mani es una delimi ació en-
e la mo ela i a i la mo absolu a, ambdues en eses des del pun de
is a eligiós. Apa eix així el p oblema de les dues mo s, o millo di ,
de la dis inció en e la mo i l'ús que el ca blic deu e d'ellas. El cos
mo no és una despulla; enca a que cada e , és suscep ible de euni al
seu ol an e s conc e s, com i us une a is i su agis, que se eixen
pe que el di un s'acos i a la se a sal ació. El des i de l'anima con i-
nua, en ce a mane a, lliga al del cos que li ha se i de ecep acle.
Així, doncs, podem de ec a en aques a p eocupació pel cos, una ce a
c eenqa en l'exis encia d'una simbiosi en e cos i Anima, dona que,
alho a que el di un p ocu a la se a sal ació mi janqan misses i unda-
cions, no descuida el seu cos que diposi a en lloc sag a a I'espe a de la
esu ecció.
Se a en i u d'aques a doble p eocupació espec e al cos i l'anima
que s'imposa a una ma cada endhcia a ubica les sepul u es a l'in e-
io dels emples o als seus ol an s. Al seu o igen, la inhumació a les
esglCsies o p op d'elles espon al desig de gaudi de la p o ecció del
san so a l'ad ocació del qual es oba el emple on s'ubica la sepul u-
a. Pe d quasi au oma icamen , els cle gues, moles os pel componen
supe s iciós que aques a p ac ica po con eni , in en a en ce ca una
4
L'al pe cen a ge d'apa icid d'aques a clausula es senyala ambe en al es e-
balls: Ma ia JosC de la Pascua apo a unes xi es que oscil.len en e el 60
i
el
100%
pe a CAdiz du an la p ime a mei a del segle XVIII. Igualmen , Rica -
do Ga cia Cá cel assenyala un pe cen a ge del 90% a la documen aci6 ba celo-
nina consul ada al seu es udi.
Ma ia JosC de la PASCUA,
Ac i udes colec i as an e la mue e en el Cádiz de
la p ime a mi ad del siglo
XVIII,
CAdiz, 1984,
p8g.
123.
Rica do GARCIA CARCEL, "La mue e en la Ba celona del An iguo RCgi-
men. Ap oximaci6n me odol6gica", a
Ac as del
II
Coloquio de Me odología
His ó ica Aplicada: La Documen ación No a ial
y
la His o ia,
San iago de
Compos ela, 1984, ol.
11.
pag. 121-122.
s
Aques a p oblema ica
Cs
con inguda dins la majo la
dels
se mons une a js.
Sob e els ca alans, c . And eu DOMINGO
I
VALLS,
La mo com a lími de
la Rep esen ació.
Un
es udi del discu s eclesias ic sob e la mo al segle
XVIII
a a és dels se mons une a is,
esi
de
llicencia u a inedi a, Bella e a, 1983.
jus i icaci6: hom en e a els mo s a les esglbsies amb la inali a que
els ius els eco din en llu s o acions i siguin conscien s que, com ells,
esde ind an cend es; l'en e amen
%d
sanc os"
se d conside a ,
doncs, com un mi ja pas o al de p ime o d e, de e pensa en la mo
i in e cedi pels di un s.
A pa i d'aquí s'inicia una dindmica p esidida pe la ece ca de la
majo p oximi a possible en e el lloc d'en e amen i la ubicaci6 de
les elíquies o lloc de epds del san en qlles i6. Pe d l'en e amen
'hd
sanc os"
no designa es icamen la sepul u a a l'in e io del em-
ple: hom inclou so a aques a de inici6 aquelles sepul u es si uades als
claus es, a les di e en s dependencies de l'esglbsia i, ins i o , al e -
eny que en ol a aques a.
Pe d el e que les sepul u es sYins al.lin de ini i amen a les esglb-
sies no cons i ui a cap obs acle pe que el lloc on descansen els di un s
esde ingui un espai públic. Els cemen i is de les esglbsies, lloc on es
concen en la majo pa de les sepul u es, dona que a l'in e io dels
emples nom& són en e ades algunes pe sones p i ilegiades, com mes
a d eu em, s6n ins les da e ies de 1'Eda Mode na un espai de eu-
nió i passeig, al cos a de l'esglbsia, al cen e de la ciu a , on els me ca-
de s come cien amb llu s p oduc es segu s de oba clien ela, on pe-
i s i g ans juguen, co en, ballen en una pe ec a con i encia amb llu s
amilia s di un s; així es comp o a en di e en s dmbi s
geog a ies
en e
els quals podem a i ma que es oba el nos e país6.
Aques a amilia i a pe du a d du an o a lYEda Mode na no
exemp a, pe d, de c í iques. En el anscu s del segle
XVII
es comen-
cen a alqa les p ime es eus de p o es a con a aques a p dc ica, enca-
a que se d du an la cen ú ia següen quan, donades les condicions
que compo en la p essió demog a ica i la higiene, es dic a an les p i-
me es disposicions que p esc iu an la p ohibici6 dels en e amen s a
les esglbsies i el aslla dels cemen i is o a de les ciu a s.
L'opini6 en con a d'aques es pldc iques d'en e amen a les esglb-
sies es onamen a d en les condicions de concen aci6 massi a de cadd-
e s als emples i els apo s pes ilen s que p o enen de les ombes, p o-
ocan malal ies con agioses i, en alguns casos, ins i o la mo 7.
6
Philippe
ARIES,
"Con ibu ion
h
l'e ude du cul e des mo s
B
1'6poque con-
empo aine" a
Essais su IHis oi e de la mo en Occiden du Moyen Age
i
nos jou s,
Pa is, 1975, phg. 159.
F anqois
LEBRUN,
Les hommes e la mo
...
,
p8g. 352.
Pie e CHAUNU,
La mo
i
Pa is
...,
phg.
442445.
Al nos e país, una Real Cedula dic ada pe Ca les
I1
a 20 de eb e de 1677
ens pe me cons a a aques ma eix enomen: es disposa que
'ho se ole en
bayles en las Iglesios, sus ai ios
y
cemen e ios': No isima Recopilación de las
Leyes de Espa ia,
Mad id, 1805, Llib e
I,
Ti .
I,
Llei
XI.
7
Aques ou el p incipal a gumen esg imi pe les au o i a s anceses quan a-

MANUSCRITS,
3,
maig 1986
Un g a a
de
"La Danca
de
la
Mo "
de
I'any
1489.
A
Espanya se a du an el egna de Ca les
I11
que es dic a an les
p ime es disposicions sob e aques ema, especialmen aquelles que de-
e minen el aslla dels cemen i is o a de les esglesies i pos e io men
de les ciu a s. Pe d abans que es p enguin mesu es legals, es a a mani-
es a una p o unda p eocupaci6 sob e o en e les di es il.lus ades8.
en dic a l'edic e de 1776, pel qual qoeda a p ohibi en e a dins les esglesies
o es aquelles pe sones que no inguessin un p i ilegi especial, 6s a di , a que-
bisbes, bisbes, capellans
i
undado s de capelles.
C .
F anqois LEBRUN,
Les hommes e la mo
...,
pag. 353-358.
Michel VOVELLE,
Pié é ba oque
...
,
pag. 105 -106.
8
Volem comen a a ol d'exemple les
PRUEBAS de se con a io
a
la p ac ica
de odas las naciones y a la disciplina eclesiás ica
y
pe judicial a la salud de 10s
i os en e a 10s di un os en las iglesias
y
poblados,
un ex de Beni o Bails
publica a Mad id el 1785. Igualmen , ens olem e e i al
DICTAMENde la
Academia Medico P ác ica de la ciudad de Ba celona. Sob e la ecuencia de
las mue es epen inm y apoplejzás que en ella acon ecen,
publica el 1784
i
ecen men anali za en una impo an apo aci6 a I'es udi de la sani a públi-
ca a Ca alunya du an el segle XVIII: Gemma
GARCIA
FUERTES, "El pano-
ama sani a i0 de Ba celona a inales del siglo XVIII", a
Ac es del
I
Cong és
d'His d ia Mode na de Ca alunya,
Ba celona, 1984. ol.
11,
pag. 657-665.
Les. disposicions legals dic ades en e 1786 i 1787 sanciona an la
cons ucció de cemen i is o a de les poblacions:
'Se ha dn cimen e ios ue a de las poblaciones, siemp e que no
hubie e di icul ad in encible o g andes anchu as den o de ellas
en si ios en ilados e inmedia os a las Pa oquias, y dis an es de
las casas de ecinos
...
"9
Aixd no signi ica, pe d, que la p dc ica de sepul a a l'in e io de
les esgldsies desapa eix.
A
la ma eixa llei, Ca les
I11
ecull la olun a
de man eni les disposicions con ingudes a Las Pa idas a les quals ja
hem e esmen i man 6 l'exis 6ncia de casos excepcionals en els quals
es po p ac ica l'en e amen a l'in e io dels emples:
'Y
...
)
con la p e encibn de las pe sonas de i ud y san idad, cu-
yos cadd e es pod dn en e a se en las Iglesias segdn la misma
ley, hayan de se aquellas po cuya mue e deban 10s O dina ios
eclesiás icos o ma p ocesos de i udes y milag os o deposi a
sus cadd e es con o me a las disposiciones eclesiás icas; y 10s
que pod cin sepul a se, po ha e escogido sepul u as, hayan de
se inicamen e 10s que ya las engan p opias al iempo de expe-
di se es a cddula.
"
1°.
La
inali a pe seguida pe aques es mesu es legals ou el bene ici
de la salu pública, segons el con ingu de la ma eixa llei; pe aques a
ad, aques aslla de cemen i is de ia comenqa a e ec ua -se en
aquells llocs inCs cas iga s pe les epidgmies o exposa s a elles, seguin
pels mes pobla s i con inuan pe aquells on hi haguessin més en e a-
men s, obse an pe a al ob a, el model que ou base de la cons uc-
ci6 del cemen i i del Real Si io de San Ilde ons0
ll.
To aques segui de disposicions legals, con i mades pe les lleis
sob e salu pública dic ades pe Ca les
IV
el 1796, sanciona en la sepa-
ació
"de iu e
"
en e el món dels ius i el dels mo s
l2
;
9
No isima Recopilacion
...
,
Llib.
I,
Ti , 111, Llei I, Ep.
3.
10
No isima Recopilacidn
...,
Llib. I, Ti . 111, Llei I,
Ep.
1.
11
No ísima Recopilacidn
...,
Llib.
I,
Ti . 111, LLei I, Ep.
2.
12
"Siendo i e agable que
10s
e lu ios, emanaciones, apo es
y
miasmas que se
ele en de las sus ancias animales, ege des
y
mine ales, al e ades
y
co ompi-
das o noci as, son o igen ecundo de g a es
en
ennedades;
y
que el ay e, con-
duc o
y
deposi a io de ellos, po es a causa las p oduce, se d impo an l'simo
ob ia odos 10s medios de su in eccidn.
"
Amb
aques a gumen es disposa:
"No habiendo cosa que mas se oponga
a
la salud de
10s
homb es que en e a
10s
cada e es den o de 10s emplos, en sus bb edas e inmediaciones, has a
que llegue el eliz momen o de la c eacidn de cemen e ios u ales con sus pe -
182
MANUSCRITS,
3,
maig 1986
Malg a aixo no es p oduí una adap aci6 immedia a en e les mesu-
es legals
i
els compo amen s i decisions dels es ado s.
Les classes p i ilegiades gaudi en del epbs e e n a les sepul u es a-
milia s si uades a l'in e io de l'esglesia, gene almen a les capelles mes
impo an s del emple pa oquial; cap a inals del segle
XVIII
la noble-
sa ma a onina mani es a a els seus es amen s als e ec es d'una cla a
a acció exe cida pe I'esglCsia de San a Ma ia, seu de la pa oquia de
la ciu a de Ma a ó
'3.
A
l'igual que en el cas de la P o enqa es udiada
pe
M.
Vo elle
14,
es mani es a una endencia cap al as amilia si ua
al emple pa oquial, a acció que no podem descob i en els al es
g ups socials dona que no poden gaudi de la possessi6 d'una omba
amilia .
El cle ga ma a oní, enca a que sense eni una omba pa icula a
l'in e io de l'església, lle a del cas de les mes al es je a quies eclesias-
iques, gaudi ambC d'una sepul u a
'ád
sanc os"
en un lloc ese a
dins el emple en la qual s'acos uma a a en e a els eligiosos incula s
a la pa bquia. Du an el pe íode 1790-1800, la o ali a dels eclesias-
ics, els es amen s dels quals hem es udia , mani es en el desig de se
sepul a s en aques a omba al si de l'esglesia pa oquial.
A
di e hcia dels cle gues i dels nobles, que gene almen e en se-
pul a s a la omba que la amilia posse'ia en alguna capella on es ene-
és un san o e ge als quals ingue en especial de oci6, els al es es-
ado s oba en se ioses di icul a s a l'ho a de se en e a s a l'in e io
del ecin e sag a si no e en p opie a is d'un as amilia . Pe a aques s
es ado s, l'acollida dins de l'esgldsia queda a assegu ada pe la pe i-
nenqa a una con a ia que comp és amb una omba on se sepul essin
els memb es de la ma eixa. En aques sen i el p edomini de l'elecci6
de sepul u a en ombes de con a ies Cs mani es en e la bu gesia i les
classes popula s, en con as amb la noblesa i el cle ga , enca a que
hem d'assenyala di e encies onamen als.
En e la bu gesia ma a onina, que mani es a majo i a iamen l'a-
enci6 en e s l'elecció de sepul u a (en el pe íode 1790-1 800, 6s p e-
sen al 100% dels es amen s es udia s), el pe cen a ge de sol.lici uds
de se sepul a en una omba d'una cong egaci6 a iba a inals de la
inen es a boledas, se á con enien e que cuide el P esiden e
y
la Jun a de Go-
biemo de Medicina, que 10s cadá e es se sepul en con la p o undidad compe-
en e; que no se expongan en pa ages públicos cuando han llegado a e mino
de una decidida
y
comple a pu e acción;
y
que las mandas que se hagan en
las ho as, es aciones
y
es ado de la a nós e a menos expues os a p opaga las
miasmas
...
':
No isima Recopilació z
,..,
Llib.
IV,
Ti .
XI.
Llei
V.
13
La p e e kncia cap a aques es ablimen eligi6s es mani es a al
100%
de la do-
cumen aci6 consul ada.
14
Michel VOVELLE,
Pié é ba oque
...,
pig.
186-188.
Les ac i uds da an la mo de les di e en s classes socials i es amen s
queda en e lec ides als es amen s.
G a a s de les "Imagines Mo b" de Hans Holbein el Jo e
(1547):
i
1
cen ú ia al 46'5%. Aques es demandes s'ad ecen de o ma aclapa ado-
a e s les con a ies d'ad ocaci6 ma iana que desen olupen llu s ac i-
i a s en el si de la pa dquia (p edomini de la Cong egacid dels Dolo s
amb el 66'68% de les demandes), seguides a dis ancia pe con a ies
com les de San Joan Bap is a o San An oni Aba .
Cal des aca , doncs, el p edomini d'un ipus de con a ia que
acompleix uncions de con a ia llumine ia i al es ac i i a s de ca ac-
e assis encial. La pe manencia a aques ipus d'associacionisme laic
a pe me e a amplis sec o s d'aques g up social, de di icil adsc ipcid
g emial, I'accds a un lloc de epds e e n si ua dins del ma c del ecin e
sag a , impo an pel e que la p opie a d'un as amilia a l'in e io
d'una esglBsia enca a no Bs a l'abas de qualse ol memb e d'aques a
bu gesia me can il.
En can i, les p e e hncies de les classes popula s ad eqades ambB
de o ma majo i a ia cap a la pa dquia, es di igeixen cap a les con a-
ies si uades so a l'ad ocacid del san pa ó del g emi espec iu. Aixi
en e ma ine s i pescado s, les demandes d'en e amen a les sepul u es
de les cong egacions g emials assoleixen el
77%.
En can i, els a esans ma a onins man enen a inals de la cen ~ ia
una posici6 mes allunyada de la ida comuni a ia de les con a ies: no-
mes un 28'5% dels es ado s es udia s mani es en el desig de se en e -
a s jun amen amb els seus con a es
i
enca a d'aques 28,5% nomes
190
MANUSCRITS
3,
maig 1986
necessi ia una immedia a mediaci6, i els es ado s son conscien s d'a-
ques a necessi a .
El c eixen de all amb quC es consignen als es amen s les deman-
des de misses sob e o a inals del segle XVIII, ens pe me e una alo-
aci6 quan i a i a sob e o de la mi jana del nomb e de misses enca e-
gades pe es ado . Pe al pe íode 1790-1800, aques a xi a po queda
es able a en 320, e idencian aix que no Is aques el ges mes a ec a
pe allb que s'ha anomena
" olun a
d
'hu niliacid
"
o desig de si npli-
ci a ; aques a in e cessió menys apa a osa pe d cons an , i pe aixb
po se més e ec i a no pe d o qa al lla g de o el segle XVIII: aixi el
1790, F ancesc Bo e , un ciu ada hon a de Ba celona, a més d'es abli
la celeb aci6 immedia a de 400 misses disposa que les pa ides de la
se a companyia de come q siguin des inades a l'o ici de misses pos
mo em, en an que no siguin eclamades com a pagamen dels seus
deu es
15.
La bu gesia ma a onina euneix al lla g del segle una sC ie d'indi i-
dus que con o men un g up ben he e ogeni, sob e o , des del pun de
is a econdmic; igualmen , la di e si a se a la no a dominan que p e-
sidi a el conjun de ca ac e ís iques que con igu en el compo amen
del g up.
Un sec o d'aques op a a ja des de inals del segle XVII pe la sim-
plici a . No hem d'en end e pe d, aques e com una p esa d'ac i ud
en e s el ba oquisme impe an , com a espos a oposada a aques . Una
analisi d'aques es disposicions i al es que ajudin a dona una isió del
conjun ens pe me apo a ce a llum al p oblema. En els casos en que
de ec em una majo simplici a en les demandes de misses, Is a di un
meno nomb e d'o icis a celeb a , es egis a ambC una sC ie de llega s
mone a is mes modes s als amilia s mCs di ec es. Aques s llega s són
els que ens poden o ien a si mes no sob e les disponibili a s econbmi-
ques dels es ado s, que en aques s casos són minses. Pe an aques a
suposada ac i ud de simplici a i ebuig del as i l'os en ació a l'ho a
d'enca ega la celeb aci6 de misses c eiem que es a lligada mol mes
di ec amen a la si uació econbmica del es ado que no pas a una p e-
sa de pos u a medi ada i conscien .
En e 1690 i 1700, la mi jana del nomb e de misses pos mo em
pe es ado Cs de
8
17, men e que a inals de la cen ú ia s'ha edui' a
197. D'aqui pod iem ex eu e una ima ge cla a de p og essi a educ-
ció del nomb e de misses, que adui ia una paula ina la'ici zació dels
compo amen s de la bu gesia. Pe b la lec u a no 6s an cla a com sem-
bla. Fins
a
inals de segle la cessió de la capaci a esolu i a del es a-
do en ma e ia de demandes de misses ha ia es a nul.la i el pape dels
1s
A.C.A.
A.N.
Ma a 6. F ancesc Bo ona ,
912.
Tes amen s
(1790-1794).
Tes a-
men de F ancesc Bo e , ciu ada hon a de Ba celona, any
1790.

ma messo s es limi a a a la dis ibuci6 de les misses enca egades pel
es ado en e els di e en s es ablimen s eclesials del lloc. Pe b a la do-
cumen ació del pe íode 1790-1800 aques a con ianqa espec e als
memb es de la am lia es mani es a ben cla amen . Un 41,66% dels
es ado s deixen en mans de llu s ma messo s l'es ablimen del nom-
b e, lloc i p eu de les misses pos mo em a celeb a pe a la se a alni-
ma; i cu iosamen , aques a mani es aci6 de la solida i a amilia que
buida d de con ingu de o ma paula ina alld que hem anomena el es-
amen espi i ual, es mani es a p io i d iamen en e els memb es mCs
pode osos de la bu gesia me can il. Les demandes de misses con inuen
enin lloc, doncs, en e els sec o s mes modes os de la bu gesia, la
qual cosa explica ia la disminuci6 aclapa ado a de la mi jana del nom-
b e de misses pos mo em pe a aques pe ode.
Pe d sens dub e el g up que obse a una ac i ud mBs es able i
menys can ian dins de les Bli es ma a onines al lla g de o el segle Cs
el cle ga . Llu s demandes de misses es ca ac e i zen al lla g de o el
segle pe la se a modBs ia en compa acid amb les al es Bli es ma a o-
nines (pe a inals de segle, la mi jana es po es abli en 166). Pe b
c eiem que no 6s aques a la no a a des aca en aques cas; el que cal
essal a Bs la con ianga espec e a la comuni a eclesial de la qual an
gala els cle gues ma a onins, quan en llu s es amen s deixen en mans
de la comuni a el nomb e de misses a celeb a . A inals de segle el p o-
agonisme dels ma messo s com a enca ega s de p end e aques a de-
cisi6 ha c escu conside ablemen , es ablin -se en una xi a que equi al
a1 40% de la o ali a de casos es udia s.
Així, doncs,
al
lla g de o a la cen ú ia es con o ma una pau a de
compo amen a ca all en e dues conside acions: en p ime lloc, la
consciencia de la necessi a d'una in e cessi6 des de la e a impulsa
els es ado s a eali za demandes de misses; pe d a aques a con icci6
se suma un e lex idel dels pos ula s de 1'EsglBsia amb e e Cncia al
sen imen de la mo . En an que Bs possible es edueixen les deman-
des de misses com a ibu no an al ebuig de p dc iques excessi a-
men os en oses, com a la con ianc;a ex ema en la bonda de DBu pe
acolli l'dnima del di un i en l'acci6 conscien de la es a de la comu-
ni a , que no p i a d a aques d'una mediacid necessd ia pe a la se a
sal acib. Es, doncs, l'aband6 en mans de Deu la no a ca ac e is ica de
l'ac i ud dels cle gues ma a onins da an la mo , un aband6 pe 6 pa -
cial i ma isa , com si, enca a que la con ianqa sigui g an, una in e ces-
sió cons an que pa eixi d'en e els ius no sigui desp eciable, ans al
con a i necessd ia i e icac;.
Les classes popula s u banes dissenyen espec e a les demandes de
misses un compo amen , cap a inals de segle, ca ac e i za pel pape
p o agonis a que es con e eix als ma messo s com a execu o s es a-
men a is en aques a ma e ia, en espos a a uns mecanismes de solida-
192
MANUSCRITS
3,
maig 1986
i a amilia que ac uen in ensamen sob e o quan es man 6 una o -
a ida comuni h ia, com en el cas de l'a esana ag emia o els ma i-
ne s i pescado s incula s a con a ies del ma eix cai e. Malg a aques a
ca ac e s ica comuna, l'e oluci6 de la mi jana del nomb e de misses
demanades a ia os ensiblemen . En e els p ime s es man d es able al
lla g de o a la cen ú ia, i mol pe so a del egis e de les classes domi-
nan s; en can i, en e la gen de ma , la onica al lla g del segle Cs de
c eixemen sos ingu , esponen c eiem a ac o s es ic amen econd-
mics: en el cas sob e o dels ma ine s, l'aug nen de la mi jana del
nomb e de misses pe es ado es a ia en elaci6 di ec a amb la p o-
g essi a impo ancia econdmica que assoli aques col.lec iu al lla g de
la segona mei a del segle quan es incula en llu s ac i i a s p o essio-
nals amb el co ne $
16.
Així, doncs, a l'ho a de ecapi ula les dades que ens apo en els
es amen s dels ma a onins de inals de segle, podem a icula un mo-
del de compo amen bas an cla . Ens obem da an els indicis d'una
i encia de la mo que enca a es po ingc iu e dins dels pa ae es ge-
ne als de la pie a ba oca, al menys en el que a e e hcia als e s o-
namen als: un o malisme en les clausules decla a b ies o amen ma -
ca pel sen imen eligi6s; una o ques ació de les pompes úneb es, so-
b e o en el que pe oca a les ce imdnies, que mani es a la cla a em-
p em a del i ual p ees able pe una banda, i no oblida a mes la
impo hcia de la in e cessi6 da an el cos del di un i en p esencia
dels amilia s
i
amics, en mos a d'una solida i a que d6na mol a mes
o qa a la mediació; en i, una aspi aci6 mani es a dels a o gan s d'as-
soli la sal ació i el consegüen es ablimen de misses en nomb e an
al com sigui possible pe ob eni -la.
Pod íem a i ma , doncs, que exis eix una unanimi a en el ges i la
p ac ica; o millo di en la olun a dels ma eixos. Pe que, ambC ho
hem is , es mani es en di e encies; pe o aques es no s6n an ui d'un
sen imen eligiós quali a i amen di e en que ingui ma ca pe la
dis in a ac i ud da an la ida i la mo , com pel conjun de condicio-
namen s socioecon~mics que a nbC es donen ci a a l'ho a d'es abli
les disposicions es
amen d ies.
Pe o ampoc no podem anca els ulls al can i que ens e elen els
documen s de inals de segle. Es ob i que espec e als anys an e io s
s'es h en egis an una ans o maci6 en les pau es de compo amen
dels homes: el pape decisiu que assoleixen els ma messo s ens pa la
sob e o , d'un aband6 de les o mes ex e nes, que ja no s6n ni an sols
consignades al documen no a ial; aix el ges es man d pe d es a d'a-
16
Sob e
la
si uacid econbmica
dels
ma ine s, c . Ca los
MARTINEZ
SHAW,
Ca-
aluña
en
la Cawe a de Indias.
1680-1
756,
Ba celona,
198
l,
pig.
42-43.
pa osi a , col.loca so a la decisi6 dels ma messo s, ansmCs e bal-
men , clos dins de l'dmbi mBs in i n de la amília i els amics.
Enca a no es mani es a pe d, una eg essi6 inexo able del sen i-
men eligids, la des inculaci6 espec e de les ins i ucions eclesiis i-
ques, en i, la con e si6 del es amen en un documen legal sense cap
con ingu eligids, en el qual es gua da silenci sob e la mane a en que
l'home s'assegu a el pas al mBs enlld, cap al descans e e n.
A
inals del segle
XVIII
els ma a onins enca a no han can ia llu
ima ge de la mo , enca a no han modi ica la isi6 de la mo a la qual
esponen el esso de ges os, la xa xa dels i us que pe me en al es a-
do mo i segu de la se a sal aci6. Hau em d'espe a , doncs, a la cen-
ú ia segUen pe al d'assis i a aques p oc6s -idesc is iani zaci6, la'i-
ci zaci6 o po se millo una mu aci6 que abas a o a la sensibili a de
l'home?-, que en al es dmbi s geog d ics es mani es a cla amen ja a
inals del segle
XVIII.
OLGA L6PEZ I MIGUEL
Llicenciada en His biia Mode na
pe la Uni e si a de Ba celona (anys
8384)