La sensibilitat religiosa davant la mort a finals del segle XVIII : el cas de Mataró

La sensibili a eligiosa da an la mo a inals del segle XVIII. El cas de Ma a 6 Olga L6pez i Miguel En abo da la complexa p oblemA ica que plan eja l'es udi de les men ali a s col.lec i es i en especial la d'allb que pod íem anomena "kis d ia de la mo ", ds a di , l'anAlisi de les ac i uds da an aques enomen, no podem eludi d'en ada un ecu s obliga a les apo a- cions que sob e aques ema han eali za els his o iado s ancesos, pione s en aques camp de eball. Les g ans esis sob e aques a emh ica apa egudes a F anqa, sos e- nen pe al inal del segle XVIII un can i quali a iu sus ancial que im- plica & la ans o maci6 de ini i a de la isi6 de la mo . Si b ? ins a la segona mei a de la cen ú ia 6s igen una ima ge de la mo o amen ma cada pel sen imen eligiós i, doncs, condicionada al missa ge que l'esgldsia eme espec e al mds enlla i la sal aci6 de les Animes, a pa i de 1760, obse an di e en s i mes i ins i o algunes di e gncies en la c onologia de I'inici del enomen, s'ani i imposan una la'lci zaci6 c ei- xen als es amen s, que en de ini i a no se A més que el e lex de la p og essi a secula i zacid que obse a an les men ali a s col.lec i es; la mo , elemen essencial d'aques es, pe la se a p esencia cons an no es a d, doncs, es anya a aques a e oluci6. Hom po de ini so a aques s e s onamen als el p ocBs de "des- c is iani zació" que au o s com Vo elle, Leb un o Chaunu, en e d'al- es, han senyala pe a geog a ies an dispa s com la P o enga, 1'An- jou o el Pa is dels segles XVII i XVIII I. Aix , doncs, gaudim a l'ho a d'inicia un es udi sob e aques a p o- blemd ica d'una s6 ie de pun s de e e encia d'ex em alo pe a con- 1 Michel VOVELLE, Pid d ba oque e dkch is ianisa ion en P o ence au XVZZZe siicle, Pa is, 1978. F angois LEBRUN, Les hommes e la mo en Anjou aux XVZZe e XVZZZe siecles. Pa is. 1975. Pie e CHAUNU, La mo b Pa is. XVIe, XVIIe e XVIZZe sihcles, Pa is, 1978. 176 MANUSCRITS 3, maig 1986 dui les nos es p ime es passes pe aques camp d'in es igació; pe o, ¿podem aplica exac amen el "model ances" al cas ca ala, ma a oní almenys, sense emo a equi oca -nos? Al lla g d'aques es planes in en- a em senyala les di e encies obse ades en el anscu s de la nos a ece ca espec e dels es udis ancesos, la nos a e e encia més imme- dia a, i l'especi ici a del cas ma a oní, ja que no podem ex apola els esul a s de la nos a in es igació a la es a del P incipa , la qual cosa esul a ia e iden men massa a iscada i absolu amen e onia. Pe b, abans d'abo da el ema especí ic de l'e olució que expe i- men a en al lla g dels anys inals del segle, les ac i uds dels ma a onins da an la mo , olem dedica la nos a a enció pe uns momen s als es amen s com a on documen al pe a la his o ia de la mo . La alo i zació de la documen ació no a ial pe a l'es udi de les men ali a s col.lec i es neix com a espos a a les necessi a s que la ma- eixa asca in es igado a imposa en el seu desen olupamen . La dina- mica in e na de la ece ca sob e les ac i uds col.lec i es exigí el ac a- men de documen s que a ec essin la majo pa de la població do- nan la ima ge més idel i menys de o mada possible i essen suscep i- bles d'una explo ació ica i ma isada en un in en de cons ui una his o ia se ial2. La his o ia de la mo no podia sos eu e's a aques a dinamica i, en busca una on no a ial que esponguCs a les se es aspi- acions, oba els es amen s, un ipus documen al explo a mol pe so a de les se es possibili a s eals. La descobe a del es amen als anys 60 de i a de la p esa de cons- ciencia de les possibili a s inexplo ades del documen al se ei de la ece ca en el camp de la his o ia de la mo , ma e iali zades en la in o mació que es con é en all6 que podem anomena el es amen es- pi i ual, és a di , aquella pa del documen en la qual igu en les dis- posicions eligioses de l'a o gan . El es amen apa eix, doncs, com una mina d'in onnacions múl iples, u ili zables pe a la his o ia de les men ali a s. Seguin l'o d e del discu s es amen a i podem aconsegui un segui de dades d'i npo ancia p imo dial pel e que, ins i o les clausules més es e eo ipades poden deixa il a les ac i uds indi i- duals o g upals espec e a la mo . El es amen s'inicia gene almen amb una in ocació. Enca a que la in o mació que p opo ciona aques a clausula escapa a una aduc- ció exac a dels sen imen s del es ado , so a el pes de la con enció no a ial, no ens podem nega a l'e idencia que ecull una pe ició d'in- e cessió que el es ado ad eqa a les maximes au o i a s celes ials en a o de la se a anima. Pe an , ja des de les p ime es pa aules que en- capqalen el documen , obem una a i mació de la eligiosi a de l'a o - 2 Michel VOVELLE, Pie 6 ba oque ... , pig. 23 gan alho a que, en alguns casos, hi apa eix amb6 algun ipus de consi- de aci6 sob e la ce esa de la mo , i la ince esa del momen p ecis en qub aques a a ec a 4 l'home. La segiien cldusula a qub olem e e e encia explici a es l'elecci6 de sepul u a. Aques a disposici6 que queda acu adamen es able a pel es ado B una impo dncia capi al pel conjun de dades que apo a, que e lec eixen idelmen l'ac i ud eligiosa de l'home, especialmen aquelles que enen com a con ingu p imo dial les ca ac e is iques i els de alls dels une als i les al es pompes úneb es. A a es d'aques es dades podem accedi a un es oc d'in o mació impo an issima. L'elecci6 de sepul u a i les pompes úneb es e lec- eixen, en p ime lloc, el g au d'accep aci6 dels dogmes eligiosos i- gen s e e en s a la esu ecci6 a la i del m6n; pe d, al ma eix emps, apo en el mi jd de dibuixa o a la p oblemd ica de la isi6 que l'ho- me B l'agonia, el cos mo i les condicions d'en e amen men e que les ce imbnies une d ies il-lus en la eali a de la p o usa a iculaci6 de les pompes ba oques. Seguin el discu s es amen a i, la e ce a i úl ima cldusula a la qual olem e esmen explici en el p esen eball es la que ecull les mis- ses i les undacions com a mi jd d'in e cessi6 que l'a o gan ce ca pe assegu a el epbs e e n de la se a Anima. Aques a 6 mula de mediaci6 es po se el e lex mCs idel i exac e de la sensibili a eligiosa del es a- do i la o ma en qu$ aques a on a el e de la p dpia mo , dona que en ella hi apa eixen e lec ides la u gbncia de la sal aci6, l'angoixa que el di un no gaudeixi del descans e e n i la po al Pu ga o i, espo- nen aixi al que J. Delumeau ha designa com l'acci6 de l'Esgl6sia en- caminada a apode a -se de la mo 3. Així, doncs, se d sob e la base de l'elecci6 de sepul u a, les pompes úneb es i les demandes de misses, com a indicado s de l'ac i ud da- an la mo , que a icula em l'andlisi de la isi6 de la mo al Ma a 6 de inals del segle XVIII. L'esca ologia ca blica exe cí un pape impo an issim en omen a el dogma que p e eu la esu ecció dels cossos al inal dels emps. Aques a c eenqa ou la base sob e la qual s'a iculd o un segui de disposicions es amen d ies mi janqan les quals l'home es ablia les condicions de la se a sepul u a. Així, doncs, desp ds de la mo no hi ha una desp eocupaci6 o abandd del cos sin6 que l'a o gan del es amen p es a semp e una mdxi na a enció al lloc on ha de eposa . La c eenqa, lla o s mol a e- lada, que el cos mo con inua essen un san ua i que, enca a que sense 3 Jean DELUMEAU, "Los miedos de Occiden e", a Deba s, nom. 8, juny, 1984, pig. 62. 178 MANUSCRITS, 3, maig 1986 l'anima que hi ha ia diposi ada, espe a la se a u u a unió amb ella abans del Judici Final, explica ben cla amen les disposicions es a- men a ies segons les quals l'home elegeix la se a sepul u a en lloc sa- g a , especialmen l'esglesia, on el di un es bene icia no nom& dels su- agis que s'hi celeb en dedica s als mo s, sinó ambC de les innomb a- bles o acions i g acies que se celeb en al emple. L'al pe cen a ge d'elecció de sepul u a a Ma a ó ins i o a inals de la cen ú ia, a l'igual que en al es casos4 demos a la p eocupació pel des i del cos desp es de la mo . Aques a olun a de locali zació del cada e dins de l'espai sag a posa de mani es una delimi ació en- e la mo ela i a i la mo absolu a, ambdues en eses des del pun de is a eligiós. Apa eix així el p oblema de les dues mo s, o millo di , de la dis inció en e la mo i l'ús que el ca blic deu e d'ellas. El cos mo no és una despulla; enca a que cada e , és suscep ible de euni al seu ol an e s conc e s, com i us une a is i su agis, que se eixen pe que el di un s'acos i a la se a sal ació. El des i de l'anima con i- nua, en ce a mane a, lliga al del cos que li ha se i de ecep acle. Així, doncs, podem de ec a en aques a p eocupació pel cos, una ce a c eenqa en l'exis encia d'una simbiosi en e cos i Anima, dona que, alho a que el di un p ocu a la se a sal ació mi janqan misses i unda- cions, no descuida el seu cos que diposi a en lloc sag a a I'espe a de la esu ecció. Se a en i u d'aques a doble p eocupació espec e al cos i l'anima que s'imposa a una ma cada endhcia a ubica les sepul u es a l'in e- io dels emples o als seus ol an s. Al seu o igen, la inhumació a les esglCsies o p op d'elles espon al desig de gaudi de la p o ecció del san so a l'ad ocació del qual es oba el emple on s'ubica la sepul u- a. Pe d quasi au oma icamen , els cle gues, moles os pel componen supe s iciós que aques a p ac ica po con eni , in en a en ce ca una 4 L'al pe cen a ge d'apa icid d'aques a clausula es senyala ambe en al es e- balls: Ma ia JosC de la Pascua apo a unes xi es que oscil.len en e el 60 i el 100% pe a CAdiz du an la p ime a mei a del segle XVIII. Igualmen , Rica - do Ga cia Cá cel assenyala un pe cen a ge del 90% a la documen aci6 ba celo- nina consul ada al seu es udi. Ma ia JosC de la PASCUA, Ac i udes colec i as an e la mue e en el Cádiz de la p ime a mi ad del siglo XVIII, CAdiz, 1984, p8g. 123. Rica do GARCIA CARCEL, "La mue e en la Ba celona del An iguo RCgi- men. Ap oximaci6n me odol6gica", a Ac as del II Coloquio de Me odología His ó ica Aplicada: La Documen ación No a ial y la His o ia, San iago de Compos ela, 1984, ol. 11. pag. 121-122. s Aques a p oblema ica Cs con inguda dins la majo la dels se mons une a js. Sob e els ca alans, c . And eu DOMINGO I VALLS, La mo com a lími de la Rep esen ació. Un es udi del discu s eclesias ic sob e la mo al segle XVIII a a és dels se mons une a is, esi de llicencia u a inedi a, Bella e a, 1983. jus i icaci6: hom en e a els mo s a les esglbsies amb la inali a que els ius els eco din en llu s o acions i siguin conscien s que, com ells, esde ind an cend es; l'en e amen %d sanc os" se d conside a , doncs, com un mi ja pas o al de p ime o d e, de e pensa en la mo i in e cedi pels di un s. A pa i d'aquí s'inicia una dindmica p esidida pe la ece ca de la majo p oximi a possible en e el lloc d'en e amen i la ubicaci6 de les elíquies o lloc de epds del san en qlles i6. Pe d l'en e amen 'hd sanc os" no designa es icamen la sepul u a a l'in e io del em- ple: hom inclou so a aques a de inici6 aquelles sepul u es si uades als claus es, a les di e en s dependencies de l'esglbsia i, ins i o , al e - eny que en ol a aques a. Pe d el e que les sepul u es sYins al.lin de ini i amen a les esglb- sies no cons i ui a cap obs acle pe que el lloc on descansen els di un s esde ingui un espai públic. Els cemen i is de les esglbsies, lloc on es concen en la majo pa de les sepul u es, dona que a l'in e io dels emples nom& són en e ades algunes pe sones p i ilegiades, com mes a d eu em, s6n ins les da e ies de 1'Eda Mode na un espai de eu- nió i passeig, al cos a de l'esglbsia, al cen e de la ciu a , on els me ca- de s come cien amb llu s p oduc es segu s de oba clien ela, on pe- i s i g ans juguen, co en, ballen en una pe ec a con i encia amb llu s amilia s di un s; així es comp o a en di e en s dmbi s geog a ies en e els quals podem a i ma que es oba el nos e país6. Aques a amilia i a pe du a d du an o a lYEda Mode na no exemp a, pe d, de c í iques. En el anscu s del segle XVII es comen- cen a alqa les p ime es eus de p o es a con a aques a p dc ica, enca- a que se d du an la cen ú ia següen quan, donades les condicions que compo en la p essió demog a ica i la higiene, es dic a an les p i- me es disposicions que p esc iu an la p ohibici6 dels en e amen s a les esglbsies i el aslla dels cemen i is o a de les ciu a s. L'opini6 en con a d'aques es pldc iques d'en e amen a les esglb- sies es onamen a d en les condicions de concen aci6 massi a de cadd- e s als emples i els apo s pes ilen s que p o enen de les ombes, p o- ocan malal ies con agioses i, en alguns casos, ins i o la mo 7. 6 Philippe ARIES, "Con ibu ion h l'e ude du cul e des mo s B 1'6poque con- empo aine" a Essais su IHis oi e de la mo en Occiden du Moyen Age i nos jou s, Pa is, 1975, phg. 159. F anqois LEBRUN, Les hommes e la mo ... , p8g. 352. Pie e CHAUNU, La mo i Pa is ..., phg. 442445. Al nos e país, una Real Cedula dic ada pe Ca les I1 a 20 de eb e de 1677 ens pe me cons a a aques ma eix enomen: es disposa que 'ho se ole en bayles en las Iglesios, sus ai ios y cemen e ios': No isima Recopilación de las Leyes de Espa ia, Mad id, 1805, Llib e I, Ti . I, Llei XI. 7 Aques ou el p incipal a gumen esg imi pe les au o i a s anceses quan a- MANUSCRITS, 3, maig 1986 Un g a a de "La Danca de la Mo " de I'any 1489. A Espanya se a du an el egna de Ca les I11 que es dic a an les p ime es disposicions sob e aques ema, especialmen aquelles que de- e minen el aslla dels cemen i is o a de les esglesies i pos e io men de les ciu a s. Pe d abans que es p enguin mesu es legals, es a a mani- es a una p o unda p eocupaci6 sob e o en e les di es il.lus ades8. en dic a l'edic e de 1776, pel qual qoeda a p ohibi en e a dins les esglesies o es aquelles pe sones que no inguessin un p i ilegi especial, 6s a di , a que- bisbes, bisbes, capellans i undado s de capelles. C . F anqois LEBRUN, Les hommes e la mo ..., pag. 353-358. Michel VOVELLE, Pié é ba oque ... , pag. 105 -106. 8 Volem comen a a ol d'exemple les PRUEBAS de se con a io a la p ac ica de odas las naciones y a la disciplina eclesiás ica y pe judicial a la salud de 10s i os en e a 10s di un os en las iglesias y poblados, un ex de Beni o Bails publica a Mad id el 1785. Igualmen , ens olem e e i al DICTAMENde la Academia Medico P ác ica de la ciudad de Ba celona. Sob e la ecuencia de las mue es epen inm y apoplejzás que en ella acon ecen, publica el 1784 i ecen men anali za en una impo an apo aci6 a I'es udi de la sani a públi- ca a Ca alunya du an el segle XVIII: Gemma GARCIA FUERTES, "El pano- ama sani a i0 de Ba celona a inales del siglo XVIII", a Ac es del I Cong és d'His d ia Mode na de Ca alunya, Ba celona, 1984. ol. 11, pag. 657-665. Les. disposicions legals dic ades en e 1786 i 1787 sanciona an la cons ucció de cemen i is o a de les poblacions: 'Se ha dn cimen e ios ue a de las poblaciones, siemp e que no hubie e di icul ad in encible o g andes anchu as den o de ellas en si ios en ilados e inmedia os a las Pa oquias, y dis an es de las casas de ecinos ... "9 Aixd no signi ica, pe d, que la p dc ica de sepul a a l'in e io de les esgldsies desapa eix. A la ma eixa llei, Ca les I11 ecull la olun a de man eni les disposicions con ingudes a Las Pa idas a les quals ja hem e esmen i man 6 l'exis 6ncia de casos excepcionals en els quals es po p ac ica l'en e amen a l'in e io dels emples: 'Y ... ) con la p e encibn de las pe sonas de i ud y san idad, cu- yos cadd e es pod dn en e a se en las Iglesias segdn la misma ley, hayan de se aquellas po cuya mue e deban 10s O dina ios eclesiás icos o ma p ocesos de i udes y milag os o deposi a sus cadd e es con o me a las disposiciones eclesiás icas; y 10s que pod cin sepul a se, po ha e escogido sepul u as, hayan de se inicamen e 10s que ya las engan p opias al iempo de expe- di se es a cddula. " 1°. La inali a pe seguida pe aques es mesu es legals ou el bene ici de la salu pública, segons el con ingu de la ma eixa llei; pe aques a ad, aques aslla de cemen i is de ia comenqa a e ec ua -se en aquells llocs inCs cas iga s pe les epidgmies o exposa s a elles, seguin pels mes pobla s i con inuan pe aquells on hi haguessin més en e a- men s, obse an pe a al ob a, el model que ou base de la cons uc- ci6 del cemen i i del Real Si io de San Ilde ons0 ll. To aques segui de disposicions legals, con i mades pe les lleis sob e salu pública dic ades pe Ca les IV el 1796, sanciona en la sepa- ació "de iu e " en e el món dels ius i el dels mo s l2 ; 9 No isima Recopilacion ... , Llib. I, Ti , 111, Llei I, Ep. 3. 10 No isima Recopilacidn ..., Llib. I, Ti . 111, Llei I, Ep. 1. 11 No ísima Recopilacidn ..., Llib. I, Ti . 111, LLei I, Ep. 2. 12 "Siendo i e agable que 10s e lu ios, emanaciones, apo es y miasmas que se ele en de las sus ancias animales, ege des y mine ales, al e ades y co ompi- das o noci as, son o igen ecundo de g a es en ennedades; y que el ay e, con- duc o y deposi a io de ellos, po es a causa las p oduce, se d impo an l'simo ob ia odos 10s medios de su in eccidn. " Amb aques a gumen es disposa: "No habiendo cosa que mas se oponga a la salud de 10s homb es que en e a 10s cada e es den o de 10s emplos, en sus bb edas e inmediaciones, has a que llegue el eliz momen o de la c eacidn de cemen e ios u ales con sus pe - 182 MANUSCRITS, 3, maig 1986 Malg a aixo no es p oduí una adap aci6 immedia a en e les mesu- es legals i els compo amen s i decisions dels es ado s. Les classes p i ilegiades gaudi en del epbs e e n a les sepul u es a- milia s si uades a l'in e io de l'esglesia, gene almen a les capelles mes impo an s del emple pa oquial; cap a inals del segle XVIII la noble- sa ma a onina mani es a a els seus es amen s als e ec es d'una cla a a acció exe cida pe I'esglCsia de San a Ma ia, seu de la pa oquia de la ciu a de Ma a ó '3. A l'igual que en el cas de la P o enqa es udiada pe M. Vo elle 14, es mani es a una endencia cap al as amilia si ua al emple pa oquial, a acció que no podem descob i en els al es g ups socials dona que no poden gaudi de la possessi6 d'una omba amilia . El cle ga ma a oní, enca a que sense eni una omba pa icula a l'in e io de l'església, lle a del cas de les mes al es je a quies eclesias- iques, gaudi ambC d'una sepul u a 'ád sanc os" en un lloc ese a dins el emple en la qual s'acos uma a a en e a els eligiosos incula s a la pa bquia. Du an el pe íode 1790-1800, la o ali a dels eclesias- ics, els es amen s dels quals hem es udia , mani es en el desig de se sepul a s en aques a omba al si de l'esglesia pa oquial. A di e hcia dels cle gues i dels nobles, que gene almen e en se- pul a s a la omba que la amilia posse'ia en alguna capella on es ene- és un san o e ge als quals ingue en especial de oci6, els al es es- ado s oba en se ioses di icul a s a l'ho a de se en e a s a l'in e io del ecin e sag a si no e en p opie a is d'un as amilia . Pe a aques s es ado s, l'acollida dins de l'esgldsia queda a assegu ada pe la pe i- nenqa a una con a ia que comp és amb una omba on se sepul essin els memb es de la ma eixa. En aques sen i el p edomini de l'elecci6 de sepul u a en ombes de con a ies Cs mani es en e la bu gesia i les classes popula s, en con as amb la noblesa i el cle ga , enca a que hem d'assenyala di e encies onamen als. En e la bu gesia ma a onina, que mani es a majo i a iamen l'a- enci6 en e s l'elecció de sepul u a (en el pe íode 1790-1 800, 6s p e- sen al 100% dels es amen s es udia s), el pe cen a ge de sol.lici uds de se sepul a en una omba d'una cong egaci6 a iba a inals de la inen es a boledas, se á con enien e que cuide el P esiden e y la Jun a de Go- biemo de Medicina, que 10s cadá e es se sepul en con la p o undidad compe- en e; que no se expongan en pa ages públicos cuando han llegado a e mino de una decidida y comple a pu e acción; y que las mandas que se hagan en las ho as, es aciones y es ado de la a nós e a menos expues os a p opaga las miasmas ... ': No isima Recopilació z ,.., Llib. IV, Ti . XI. Llei V. 13 La p e e kncia cap a aques es ablimen eligi6s es mani es a al 100% de la do- cumen aci6 consul ada. 14 Michel VOVELLE, Pié é ba oque ..., pig. 186-188. Les ac i uds da an la mo de les di e en s classes socials i es amen s queda en e lec ides als es amen s. G a a s de les "Imagines Mo b" de Hans Holbein el Jo e (1547): i 1 cen ú ia al 46'5%. Aques es demandes s'ad ecen de o ma aclapa ado- a e s les con a ies d'ad ocaci6 ma iana que desen olupen llu s ac i- i a s en el si de la pa dquia (p edomini de la Cong egacid dels Dolo s amb el 66'68% de les demandes), seguides a dis ancia pe con a ies com les de San Joan Bap is a o San An oni Aba . Cal des aca , doncs, el p edomini d'un ipus de con a ia que acompleix uncions de con a ia llumine ia i al es ac i i a s de ca ac- e assis encial. La pe manencia a aques ipus d'associacionisme laic a pe me e a amplis sec o s d'aques g up social, de di icil adsc ipcid g emial, I'accds a un lloc de epds e e n si ua dins del ma c del ecin e sag a , impo an pel e que la p opie a d'un as amilia a l'in e io d'una esglBsia enca a no Bs a l'abas de qualse ol memb e d'aques a bu gesia me can il. En can i, les p e e hncies de les classes popula s ad eqades ambB de o ma majo i a ia cap a la pa dquia, es di igeixen cap a les con a- ies si uades so a l'ad ocacid del san pa ó del g emi espec iu. Aixi en e ma ine s i pescado s, les demandes d'en e amen a les sepul u es de les cong egacions g emials assoleixen el 77%. En can i, els a esans ma a onins man enen a inals de la cen ~ ia una posici6 mes allunyada de la ida comuni a ia de les con a ies: no- mes un 28'5% dels es ado s es udia s mani es en el desig de se en e - a s jun amen amb els seus con a es i enca a d'aques 28,5% nomes 190 MANUSCRITS 3, maig 1986 necessi ia una immedia a mediaci6, i els es ado s son conscien s d'a- ques a necessi a . El c eixen de all amb quC es consignen als es amen s les deman- des de misses sob e o a inals del segle XVIII, ens pe me e una alo- aci6 quan i a i a sob e o de la mi jana del nomb e de misses enca e- gades pe es ado . Pe al pe íode 1790-1800, aques a xi a po queda es able a en 320, e idencian aix que no Is aques el ges mes a ec a pe allb que s'ha anomena " olun a d 'hu niliacid " o desig de si npli- ci a ; aques a in e cessió menys apa a osa pe d cons an , i pe aixb po se més e ec i a no pe d o qa al lla g de o el segle XVIII: aixi el 1790, F ancesc Bo e , un ciu ada hon a de Ba celona, a més d'es abli la celeb aci6 immedia a de 400 misses disposa que les pa ides de la se a companyia de come q siguin des inades a l'o ici de misses pos mo em, en an que no siguin eclamades com a pagamen dels seus deu es 15. La bu gesia ma a onina euneix al lla g del segle una sC ie d'indi i- dus que con o men un g up ben he e ogeni, sob e o , des del pun de is a econdmic; igualmen , la di e si a se a la no a dominan que p e- sidi a el conjun de ca ac e ís iques que con igu en el compo amen del g up. Un sec o d'aques op a a ja des de inals del segle XVII pe la sim- plici a . No hem d'en end e pe d, aques e com una p esa d'ac i ud en e s el ba oquisme impe an , com a espos a oposada a aques . Una analisi d'aques es disposicions i al es que ajudin a dona una isió del conjun ens pe me apo a ce a llum al p oblema. En els casos en que de ec em una majo simplici a en les demandes de misses, Is a di un meno nomb e d'o icis a celeb a , es egis a ambC una sC ie de llega s mone a is mes modes s als amilia s mCs di ec es. Aques s llega s són els que ens poden o ien a si mes no sob e les disponibili a s econbmi- ques dels es ado s, que en aques s casos són minses. Pe an aques a suposada ac i ud de simplici a i ebuig del as i l'os en ació a l'ho a d'enca ega la celeb aci6 de misses c eiem que es a lligada mol mes di ec amen a la si uació econbmica del es ado que no pas a una p e- sa de pos u a medi ada i conscien . En e 1690 i 1700, la mi jana del nomb e de misses pos mo em pe es ado Cs de 8 17, men e que a inals de la cen ú ia s'ha edui' a 197. D'aqui pod iem ex eu e una ima ge cla a de p og essi a educ- ció del nomb e de misses, que adui ia una paula ina la'ici zació dels compo amen s de la bu gesia. Pe b la lec u a no 6s an cla a com sem- bla. Fins a inals de segle la cessió de la capaci a esolu i a del es a- do en ma e ia de demandes de misses ha ia es a nul.la i el pape dels 1s A.C.A. A.N. Ma a 6. F ancesc Bo ona , 912. Tes amen s (1790-1794). Tes a- men de F ancesc Bo e , ciu ada hon a de Ba celona, any 1790. ma messo s es limi a a a la dis ibuci6 de les misses enca egades pel es ado en e els di e en s es ablimen s eclesials del lloc. Pe b a la do- cumen ació del pe íode 1790-1800 aques a con ianqa espec e als memb es de la am lia es mani es a ben cla amen . Un 41,66% dels es ado s deixen en mans de llu s ma messo s l'es ablimen del nom- b e, lloc i p eu de les misses pos mo em a celeb a pe a la se a alni- ma; i cu iosamen , aques a mani es aci6 de la solida i a amilia que buida d de con ingu de o ma paula ina alld que hem anomena el es- amen espi i ual, es mani es a p io i d iamen en e els memb es mCs pode osos de la bu gesia me can il. Les demandes de misses con inuen enin lloc, doncs, en e els sec o s mes modes os de la bu gesia, la qual cosa explica ia la disminuci6 aclapa ado a de la mi jana del nom- b e de misses pos mo em pe a aques pe ode. Pe d sens dub e el g up que obse a una ac i ud mBs es able i menys can ian dins de les Bli es ma a onines al lla g de o el segle Cs el cle ga . Llu s demandes de misses es ca ac e i zen al lla g de o el segle pe la se a modBs ia en compa acid amb les al es Bli es ma a o- nines (pe a inals de segle, la mi jana es po es abli en 166). Pe b c eiem que no 6s aques a la no a a des aca en aques cas; el que cal essal a Bs la con ianga espec e a la comuni a eclesial de la qual an gala els cle gues ma a onins, quan en llu s es amen s deixen en mans de la comuni a el nomb e de misses a celeb a . A inals de segle el p o- agonisme dels ma messo s com a enca ega s de p end e aques a de- cisi6 ha c escu conside ablemen , es ablin -se en una xi a que equi al a1 40% de la o ali a de casos es udia s. Així, doncs, al lla g de o a la cen ú ia es con o ma una pau a de compo amen a ca all en e dues conside acions: en p ime lloc, la consciencia de la necessi a d'una in e cessi6 des de la e a impulsa els es ado s a eali za demandes de misses; pe d a aques a con icci6 se suma un e lex idel dels pos ula s de 1'EsglBsia amb e e Cncia al sen imen de la mo . En an que Bs possible es edueixen les deman- des de misses com a ibu no an al ebuig de p dc iques excessi a- men os en oses, com a la con ianc;a ex ema en la bonda de DBu pe acolli l'dnima del di un i en l'acci6 conscien de la es a de la comu- ni a , que no p i a d a aques d'una mediacid necessd ia pe a la se a sal acib. Es, doncs, l'aband6 en mans de Deu la no a ca ac e is ica de l'ac i ud dels cle gues ma a onins da an la mo , un aband6 pe 6 pa - cial i ma isa , com si, enca a que la con ianqa sigui g an, una in e ces- sió cons an que pa eixi d'en e els ius no sigui desp eciable, ans al con a i necessd ia i e icac;. Les classes popula s u banes dissenyen espec e a les demandes de misses un compo amen , cap a inals de segle, ca ac e i za pel pape p o agonis a que es con e eix als ma messo s com a execu o s es a- men a is en aques a ma e ia, en espos a a uns mecanismes de solida- 192 MANUSCRITS 3, maig 1986 i a amilia que ac uen in ensamen sob e o quan es man 6 una o - a ida comuni h ia, com en el cas de l'a esana ag emia o els ma i- ne s i pescado s incula s a con a ies del ma eix cai e. Malg a aques a ca ac e s ica comuna, l'e oluci6 de la mi jana del nomb e de misses demanades a ia os ensiblemen . En e els p ime s es man d es able al lla g de o a la cen ú ia, i mol pe so a del egis e de les classes domi- nan s; en can i, en e la gen de ma , la onica al lla g del segle Cs de c eixemen sos ingu , esponen c eiem a ac o s es ic amen econd- mics: en el cas sob e o dels ma ine s, l'aug nen de la mi jana del nomb e de misses pe es ado es a ia en elaci6 di ec a amb la p o- g essi a impo ancia econdmica que assoli aques col.lec iu al lla g de la segona mei a del segle quan es incula en llu s ac i i a s p o essio- nals amb el co ne $ 16. Així, doncs, a l'ho a de ecapi ula les dades que ens apo en els es amen s dels ma a onins de inals de segle, podem a icula un mo- del de compo amen bas an cla . Ens obem da an els indicis d'una i encia de la mo que enca a es po ingc iu e dins dels pa ae es ge- ne als de la pie a ba oca, al menys en el que a e e hcia als e s o- namen als: un o malisme en les clausules decla a b ies o amen ma - ca pel sen imen eligi6s; una o ques ació de les pompes úneb es, so- b e o en el que pe oca a les ce imdnies, que mani es a la cla a em- p em a del i ual p ees able pe una banda, i no oblida a mes la impo hcia de la in e cessi6 da an el cos del di un i en p esencia dels amilia s i amics, en mos a d'una solida i a que d6na mol a mes o qa a la mediació; en i, una aspi aci6 mani es a dels a o gan s d'as- soli la sal ació i el consegüen es ablimen de misses en nomb e an al com sigui possible pe ob eni -la. Pod íem a i ma , doncs, que exis eix una unanimi a en el ges i la p ac ica; o millo di en la olun a dels ma eixos. Pe que, ambC ho hem is , es mani es en di e encies; pe o aques es no s6n an ui d'un sen imen eligiós quali a i amen di e en que ingui ma ca pe la dis in a ac i ud da an la ida i la mo , com pel conjun de condicio- namen s socioecon~mics que a nbC es donen ci a a l'ho a d'es abli les disposicions es amen d ies. Pe o ampoc no podem anca els ulls al can i que ens e elen els documen s de inals de segle. Es ob i que espec e als anys an e io s s'es h en egis an una ans o maci6 en les pau es de compo amen dels homes: el pape decisiu que assoleixen els ma messo s ens pa la sob e o , d'un aband6 de les o mes ex e nes, que ja no s6n ni an sols consignades al documen no a ial; aix el ges es man d pe d es a d'a- 16 Sob e la si uacid econbmica dels ma ine s, c . Ca los MARTINEZ SHAW, Ca- aluña en la Cawe a de Indias. 1680-1 756, Ba celona, 198 l, pig. 42-43. pa osi a , col.loca so a la decisi6 dels ma messo s, ansmCs e bal- men , clos dins de l'dmbi mBs in i n de la amília i els amics. Enca a no es mani es a pe d, una eg essi6 inexo able del sen i- men eligids, la des inculaci6 espec e de les ins i ucions eclesiis i- ques, en i, la con e si6 del es amen en un documen legal sense cap con ingu eligids, en el qual es gua da silenci sob e la mane a en que l'home s'assegu a el pas al mBs enlld, cap al descans e e n. A inals del segle XVIII els ma a onins enca a no han can ia llu ima ge de la mo , enca a no han modi ica la isi6 de la mo a la qual esponen el esso de ges os, la xa xa dels i us que pe me en al es a- do mo i segu de la se a sal aci6. Hau em d'espe a , doncs, a la cen- ú ia segUen pe al d'assis i a aques p oc6s -idesc is iani zaci6, la'i- ci zaci6 o po se millo una mu aci6 que abas a o a la sensibili a de l'home?-, que en al es dmbi s geog d ics es mani es a cla amen ja a inals del segle XVIII. OLGA L6PEZ I MIGUEL Llicenciada en His biia Mode na pe la Uni e si a de Ba celona (anys 8384)