"MisB ies
de
Z
'
any
7
---
764
-
":na aci6
-
- -
d'una
c isi
alimen a ia d' An ic Regim
pe un cle gue de
la coma ca de La Sel a,
pe
Joaquim
M.Puig e
i
SoZh.
Joaquim Bo e i Sisa, 1' any
1885,
a la Re is a de Ge-
ona, a ansc iu e uns ulls de la Consue a Pa oquial de Riu
-
dello s de La Sel a, del 1763, e e en s al can i de locali za-
ció d'aques poble en el segle
XV
a causa dels eqüen saiqua s
que pa ia, així com a les inundacions que s'esde inque en a l'qc_
/
ub e del 1763
(11.
Tanma eix, Bo e i Sisó, degué dona una
g
llada a la o ali a del documen , ja que en una no a inal de
l'esmen a a icle deixb esc i el següen :
"o o dia publica emos
Zas cu iosas no icias
y
obse aciones que sob e Za mise ia que a ligid a
es
e pais en e2 año
1764,
apun 6 e2 celoso
y
diligen e sac is án de RiudeZZo s,
Re e endo Don Juan CaZde Ó"
(2).
En
e ec e, al inal de la Consue a
de Riudello s, exis eix una sugges i a c anica, encap~alada com
a "misP ies de l'any 1764", esc i a pel sag is a Joan Calde 6,
edac o de la Consue a
(3).
El desig de Bo e i Sisó no es con
c e b en la eali a
(4).
La na ació d'una c isi de subsis gn-
cies dlAn ic Rggim, elabo ada pe un cle gue u al coe anic eiem
que po ésse dgin e Ps; in e és que jus i ica la se a publica-
ció, i més quan Pie e Vila a Ca alunya dins 1'Espanya Mode na
a esmen de la c isi de 1764, donan -li un ca ac e eminen m
u al, ja que a iba en a Ba celona, du an l'hi e n, 8.219 men-
dican s, p oceden s del camp
(51.
Un es imoni documen al que
ea_
i ma la u ali a d'aques a c isi, oblida en un pe i a xiu lg
cal, es me eix ésse conegu .
Fou quan eniem la nos a ece ca sob e la pa aquia de
Riudello s de La Sel a del segle
XVIII,
a pa i de la se a Co l
sue a del 1763, p sc icamen enlles ida, que a em esb ina que
I
I
Joaquim Bo e
i
Sis6, cen anys abans, s'ha ia posa en con ac-
e amb el ma eix documen (61. Hem cons a a , doncs, al
comhan
indica Nímia Sales
(7)
i
E a Se a
(E),
la impo ancia de no
menysp ea , a l'ho a de e ece ca his b ica, la his o iog a-
ia ui cen is a que po a a e me una ece ca documec al consi
de able, que ha se i -o hau ia de se i - com a pun de pa i
da de mol s dels eballs d1his ¿5 ia ac uels.
La i u o quali a del documen que p esen em es a en
que ens pe me eu e com la c isi alimen zi ia del 1765-1764 -es
udiada pe Pie e Vila , a pa i d'a xius ba celoni is-, a
a ec a
i
es
a iu e en un sec o de la Ca alunya u al, a m8s
de se una cons a aci6 que el didleg his a ia gene al-his a ia
local
Bs
possible d'es abli , en la mesu a que es a ece cades
dels a xius locals
(9).
El edac o .
Joan Calde 6 a n8ixe l'any 1704 en un dels nasos més
impo a s de Riudello s de La Sel a, Can Calde d, els he eusdel
qual gaudien del l ol de ciu adans hon a s de Ba celona (10).
Fou onsu a el
23
de se emb e de 1718, pel bisbe de Gi ona,
Mi
que1 Joan de Tabe ne
i
RubX (111.
Des
del
4
de juny del 1728
de en a a la Sag is ia Cu ada de Riudello s que no abandona ins
a la se a mo
(12).
El
1763, quan ja po a a
35
anys de sag is a
de Riudello s, a esc iu e la Consue a.
Els Calde 6 e en un dels cinc ca alle s consigna s enel
Cadas e de Riudello s de 1730, pe b els anics que hi esidien
(13J.Aques g up de ca alle s de en a a el 26,03% de la p opie-
a de Riudello s. La amilia del nos e sag is a disposa a de
es masos, un mol2 a ine
i
una ex ensid de e es supe io a
les 344 essanes, pagan pe o aixa
9.979,
5
als a l'any 114).
Joan Calde 6 e a un dels ad is e ns, p oceden s de la classedo
minan de Riudello s, que ocupa en ca ecs eclesias ics en la%
eixa pa bquia (151, e no gens in eqiien en la socie a u al
dlAn ic RIgim (261. Indicado ma e ial d'aques a p eponde ancia
social
i
econamica dels Calde b, ou la cons ucci6 dluna sepui
u a, amb l'escu amilia , dins l'esgl8si.a pa oquial, da an
64
la capella de Nos a Senyo a del Rose , l'any
1732,
segons
a. oa_.
na e el pa e del edac o del documen que p esen em, en el
seu es amen . (17).
La Consue a que a esc iu e el sag is a de Riudello s e2
cedeix so in la se a uncionali a eb ica - egis a les ce A
manies i consue uds li l giques de la pa aquia, al lla g de l'my-
(181, pe esde eni un manusc i que é quelcom d'his b ia local,
al queda en egis a en ell l'o igen i e olució al lla g del
emps d'algunes es es,
e e hcies a la adició o al de la cg
muni a (19) i no icies con empo ~nies, com les inundacions que
pa i en di e en s coma ques ca alanes l'oc ub e del 1763 - ex
ansc i pe Joaquim Bo e i Sisó- i la c isi alimen a ia del
1764,
consequ6ncia de la clima ologia ad e sa dels anys an e io s.
Joan Calde ó e a p ou conscien que deixa egis a s aquells es
de enimen s, e a quelcom que s'escapa a del pape i unció d'una
consue a, pe a, anma eix, e en massa ius i impo an s pe a m
e -ho. Els mo s inals de la desc ipció de les inundacions de
la a do del 1763 ens ho indiquen:
"I
si bé
20
que aqui inch e e-
i
apa ésse alieno de Z'in en de consue a, m ha apa egu , no ésse ali*
no de dona al lec o es as ex ao dinci ias no icias, a i de que en sem-
blan s casos Zas puga eni del que ha passa en es any 1763, que e dade g
men s6n depZo abZes es as desg cicias, y en an més s6n deplo abZes en quan
esde enan en un any mise abilissim en que hy ha una o al al a de o a es@
cia d ali nen s pe las gene als ped agadas sucsehCdas an esseden men "
(201.
La
desc ipció de la c isi alimen a ia del 1763-1764, a di e en-
cia de la de les inundacions -que s'adap a a l'es uc u a de la
Consue a, al se esc i a dins la es i i a de San G ego
%
Taume u g, san p o ec o dels aigua s a Riudello s- no és insg
ida dins la Consue a, sino a con inuació. Joan Calde ó aga iila
ploma pe esc iu e "miss ies de l'any 1764", el
25
de maig del
1764, momen que la c isi de subsis Sncia ja ha ia a iba als
seus msxims ni ells, a conseqiiGncia dels al s p eus dels ce eals.
El pa ag a inal, pe a, el deu ia esc iu e a la a do del 1764,
ja que in o ma sob e les culli es de l'es iu ( a es, ce eals,
ui a, i, glans de m a).
Ex apolan l'analisi que a Ignasi Te adas del món de
les masies, hom di ia que llegin documen s d'una pa aquia pa-
gesa, com el que p esen em, es é ambé la imp essió de l'exis-
sncia d'una "consci5ncia his a ica de pa aquia". Quan es des-
c iu una inundaci6 o una ca es ia d'alimen s, "es a un es im2
nia ge de la ins i ució a a és de de alls e ocado s del pas
del emps", "les g ans pS dues, les gue es, les ams, els de-
sas es, les mo s, e c... són iscu s en el seu p opi p esen
com si ossin ja un eco d. Es iuen com a his b ia" (21).
"MisB ies de l'any
1764"
de Joan Calde ó no es po se-
pa a d'allb que hem dedu de l'es udi i analisi de la Consue-
a de Riudello s: el s6u edac o e a un ep esen an del mo i-
men il.lus a en el camp, amb uns desi jos de pu i icaci6 i g
o ma dels cons ums popula s, així com de acionali za la ida
pa oquial (22).
I
a l'igual que els cle gues ca alans, Baldi i
Reixac (23) i He men e Ma í 24), així com el gallec Juan An o-
nio Posse
(25),
el seu o ígen es a en el món de pages i la
se a acci6 no su de l'zmbi u al, ja sigui en la essan pe-
dagbgica escola (Baldi i Rixac), polí ica (Juan An onio Posse)
o pas o al (He men e Ma í i Joan Calde 61
(26).
Els comen a is alo a ius que a el nos e cle gue de
Riudello s sob e la ca i a i el co ne $ de g ans -és conscien
del mabil especulado en momen s de ca es ia, especialmen -,ens
pe me en ea i ma la se a ideologia il.lus ada i pa e nalis a.
El documen .
La na ació que el sag is a de Riudello s a e de la
c isi alimen a ia del 1763-1764, con empla els seus di e en s
componen s: La si ua en un ma c més ampli que el ca al8; la se-
a p incipal causa ou la clima ologia ad e sa (ped egades i
inundacions), esmen an -se, ambé, la Gue a dels Se Anys (1766-
1763); La mancanqa d'alimen s no a ec a an sols als ce eals pe
al pa, sino ambé a di e en s p oduc es d'ho a, quedan pe ju-
dica l'al e elemen clau de l alimen aci6 popula d'An ic RS-
gim
,
1 escodel a
;
La
unci6 apai agado a de les impo acions de
ce eals es ange s pels po s de Blanes i San Feliu de Guíxols
que mo i a en que els me ca s de Gi ona, Cass2 de La Sel a, Sa=
a Coloma de Fa ne s i Hos al ic no quedessin desp o e s encap
momen ; la g an ele acid dels p eus seguin el i me es acional,
p o ocan 11expulssi6 del me ca d'hmplies capes de la poblaci6
( egi's g d ica) que a pa i del mes de ma g hague en de posa
en l'escodella he bes en comp es d'ho alisses, a més de no me;
ja pd, p o ocan malal ies i en alguns casos, la mo ; els mo-
imen s mig a o is de poblacid u al e s les ciu a s de Gi ona
i Ba celona, que ce ca a el " emei" en la ca i a de cases p i-
ades o en ins i ucions adicionals d1assis 8ncia (Pia Almoina).
Mo imen es acional del p eu de di e en s p o
duc es ag a is (ce eals
i
llegums) de l'oc u-
b e del
1763
al maig del
1764,
en els me ca s
de Gi ona, Cassd de La Sel a, San a Coloma de
Fa ne s i Hos al ic
(271.
J
LLIURES PER
QUARTERA
10-
9-
e
F
l'
i
/i
i
i
6-
3.
1
1-
OCT.
DES.
FEB.
ABR.
NOV.
GEN.
MAR. MAI.
I
.-
.,.,.,
BLAT FORMSNT.
....,
...,...
BLAT
MESTALL.
-
FAVES,
GARROFINS,
VECES,BLAT
DE
MOR~MILL,
PAN~S.

La na acid de Joan Calde 6 6s un es imoni mbs de que*
alunya
i
la se a capi al, com diu Pie e Vila , no es a en
lli:
es de la p eocupacid pe les c isis alimen a ies, malg a les
impo acions de bla (28). També és un es imoni de la g an dis-
pa i a en e els p eus de Ba celona
i
els de la Ca alunya in e
io , al com ho ha comp o a Ramdn Ga abou pel me ca de
TB-
ega, o
i
que ambé hi a iba en bla s d'impo acib (29). Pi2
e Vila , ha cons a a que iles com Olo , Camp odon, Lli ia
i
Puigce dd al 1764 so i en una e i able pend ia (30). Segons
Vila , coincidin amb les dades del nos e documen , el junydel
1764 a zones de l'in e io ca als, la qua e a de bla es paga-
a a
9
i
10 lliu es (31), a di elencia de Ba celona que ana a a
5
i
6 lliu es (32).
La
xi a de pob es que a iba en a Gi ona
i
Ba celonaque
ddna el documen es poc c eIble pe massa ele ada (33).
Vila
a
esmen que la espos a de la ca i a a Ba celona, en pa ou
o gani zada pe mes es del sec o sx il, que a ia !' es con e -
i ien en indus ials d'indianes, quedan algups d'aques s pob es
abso i s, c'om a o ~a de eball (34).
La c isi alinien a ia del 1764, ingué la "solucib" clas-
sica de la ca i a ,
i
en el cas de Ba celona cal eni en comp-
e la a iable de la demanda de o qa de eball pe pa de la
indds ia sx il, sense escla de iolOncies
i
e ol es, a di g
encia de Mad id, Sa agossa
i
Pais Basc al 1766
(351.
Tanma eix,
malg a oba -nos da an un model clSissic, és impo an que el
con ex uali zem amb quelcom que, pa adoxalmen , com diu William
Callahan, es dona a sinc dnicamen ; en aquells anys es posa en
els p incipis d'un a ac con a l'es uc u a adicional d'assis
encia pdblica
(361,
a ac que en g an pa p ocedia de 1'Es a
i
que queda a exp essa en la no a ins i ucid de l'hospici, que
exigia una mu acib impo an en els concep es de ca i a
i
po-
b esa (37). La c isi que desc iu el sag is a de Riudello s o-
ba "solucid" en la ca i a adicional, d'a els medie als.
Al
cap de 16 anys, el bisbe de Gi ona, Tomhs de Lo enzana, en una
pas o al, ens indica que el nou concep e de pob esa
i
ca i a
-el p oposa pe 1'Es a -, ja ha ia a ela en la je a quia ec12
Un es imoni documen al excepcional?
Tal com diu Jean Delumeau, els dia is manusc i s e s
pels ec o s de pa 6quies esde enen pe
a
l'his o iado mines
d'in o mació sob e la ida quo idiana d'una de e minada pobla-
ció
(39).
La Consue a de Riudello s, o i no ésse p apiamen
un llib e de mema ies o un dia i, és una on his a ica p ouc*
a en aques sen i . Tanma eix, no és excepcional, ni la Consue
a en la se a globali a (401, ni la na acid de "Misb ies de
l'any 1764", en pa icula . Ben segu que una ece ca documen-
al global dels a xius pa oquials, que anés més lluny dels lli
b es sag amen als G ils pe a la his a ia demog d ica, ens dong
ia so p eses ag adables. Un cas o ~a pa al.le1 al que hem p e
sen a és el del ec o de Vall id e a del 1789, Josep Be nada,
que deixd esc i a una no a en la Llib e a de Complimen Pasqual
d'aquella pa 6quia que cons i ueix una p o a documen al que els
Rebombo is del Pa no queda en locali za s Gnicamen a Ba celona,
al com ja ho ha esmen a I ene Cas ells (41). Hem ~ma ,,~oncs,
que dues c isis de subsis sncia del segle XVIII, la del 1764 i
la del 1789, han deixa pe jada documen al en dos pe i s a xius
pa oquials u als, a a és de les mans dels seus espansables
di ec es, malg a les di e encies en e les dues (la del 1764,
sense escla de iolSncia, i la del 1789 amb mo ins). La se a
V&
lua, a més de la in o mació que ens poden dona , és que ens po-
den mos a con la cle ecia u al in e p e a a i i ia aquelles
si uacions,
p apies de la socie a d'An ic Regim i ei seu ca ac
e de on his 6 ica in encional, locali zada i delimi ada,
ens
po pe me e descob i quelcom de la quo idianei a de les c i-
sis de subsis encia (42), essen una on complemen a ia i en i
quido a als es udis de ca dc e mac ohis B ic (43).
JOAQUIM
M. PUI- I
SOLA.
~licencia
en
His d ia Gene al
i
Geog a ia pe la Uni e si a
de Ba celona (any 1981
-
1982).
T ansc ipcid
(44).
P esuposan que la culli a de'l1any
1763 ou gene almen mise a, no sols pe
o 10 p esen Regne.d1Espanya, sino am
bé en F ansse, I alia, Elemanya y Po u-
gal, ja pe las g [u] e as que inunda en
1'Eu opa en gene al pe 10 dila a espay
de sis anys con inuos, sinb y ambé pe
las uni e ssals ped agadas y inundacions
dlayguas que pe o a ella esde ingue an
pe 10 discu s del di any 1763, no pcdie
ésse menos que segui -se una o al al-
a dels alimen s necessa is pe lo sus e
o
huma.
I"
Pe a no obs an es a miss ia
-,p
la
misse
icd dia
y
P o idPncia Di ina- no ha
a iba -a ins uy als 21 [de] maig [del]
1764, en que jo Joan Calde 6 P esbl e
Sa
c is a de la Pa oquial de San Es e e de
Riudello s de La Sel a, Bisba y Vega ia
de Ge ona, P incipa de Ca alunya, dono
(
1071) p incipi/ a la p esen na acib- a a e -i
am gene al, ny las malal ias que alguns
malencalichs y poch expe imen a s en las
p o idsncias di inas, a ian ja p onos i-
ca ( o en moi as
).
La mise ia y al a dlalimen s, no
sols ou de g anas pe 10 pa, sino
y
am
bé dlo alissas pe escodellas, pe que
las cols, naps
y
al es cosas semlan sse
e an mal bé
y
se pe de an a cau [s]a d'unas
emon anas i egula men edas que sob z
ingue en 10s dies 11, 12 y 13 d'oc ub e
[del] 1763, que ajus a a' la al a de
g ans, aumen a en gene almen 10s lame i
os y suspi s.
No obs an es a al a gene al de
g ans y o alissas, la Di ina P o iden-
cia, se demos a benigna en es p esen
pahls, no al an 10s g ans o as e s
que pe pa y olla, se desemba ca en en
di a en s po s de ma , que ha diligs;
cias y cuydados de di a ens negocians,
me cade s
y
me xan s, ja pe soca a las
neseci a s, ja y 10 més se y segu , pe
p op i in e és, se busca en en es anys
pahyssos.
Los po s de ma , que pe lop esen
(
108~) co egimen de Ge ona abunda en més ias
p o isions de g ans
de
o a espscie o en
10s de San Feliu de Gulxols y Blanss. Los
negocina s del p op i pahls ana -10s ha
busca en aquells, 10s enspo a en en
las plassas me can l olas, com és Ge ona,
Cassa
de
La
Sel a, San a Coloma, Hos al-
ic, e c.
Y
en 10s me ca s d'es as semp e
hy ha agu su icien s g ans pe las p o
isions pa icula s nessessa ias, si bé
10s p eus han es a c wu s en es a
íom.
En
10s mesos dloc ub e y no emb e, 10
o men s'ha enu a 50
y
10 mes all a
45
eals, la qua e a. La es an g ana
com és a as, ga o ins, essas, bla de
mo o, mill, panls bé a
32
eals la qua -
e a
(45).
En 10s mesos de eb e y ma s, 10
o men ha
6
lliu es; 10 mes all, a
55
eals; las a as
y
demés g anas
a
50 eals
la qua e a.
'
71
l'any 1763 es deixa de e , pe no ha e els Bacine s de les Animes,
ecap a p ou bla d'almoina ( egi's PUIGVERT, Joaquim M.: Unapa b-
quia Ca alana del segle XVIII
...,
V.I., pp. 216-219), o la disminu-
ció del p oduc e de les absol es que es esa en
1'1
i 2 de no emb e:
"(.
..)
Pe a al emps p esen que con am any 1763 y inmediadamen an-
esseden s, egula men 6s de
2
a
3
lliu es.
Y
d'es o se disco a
dsse la causa, la inclamencia del emps
y
exo bi a s pagamen s de
eals con ibucions, causan una
y
al e d'es as cosas mol apob esa
o almenos mol a al a de con eniencias pe aplica su agis a las
animas dels di un s, nos es passa s.
Y
de al modo se a e e-
dan o in ibian es a pia de oció, que se po p uden men esela lo
o al ex e mini d'es as uncions d'absol as y esponso is pa icu-
la s "(A.P.R,, Consue a 1763, . 88~-~.) Aques s exemples enspo en
a p egun a , ins a quin pun les c isis alimen a ies, no ac ua ien
d'elemen s de desc is iani zaci6?. Es possible que s'ap o i és una
conjun u a econamica de e minada, pe a posa i a uns cos ums, ja
en de allada?. Si aixa da e os ce , es pod ia pa la de "des-
c is iani zaci6 espon ania de emps lla g" en el sen i que ho a
VOVELLE, Michel: Pie é ba oque e déch is ianisa ion en P o ence au
XVIIIS siecle, Edi ions du Seuil, Pa is, 1978, p. 11.
(43).-
Vegi's GINZBURG, Ca lo i PONI, Ca lo: "11 nome e i1 come: scambio
ineguale e me ca o s o iog a ico", Quade ni S o ici, 40, Bologna,
gennaio/ap ile, 1979, pp. 181-190.
44).-
PUIGVERT i SOLA, Joaquim M.: Una pa bquia
ca alanadelsegleXVIII..,
V. 11, pp. 183-186. Les pau es de ansc ipci6 que hem segui són
les següen s: s'han espec a les g a ies o iginals; el ex s'ha
accen ua segons la no ma i a ac ual, egula i zan els signes de
pun uaci6 i les majuscules; s'han aglu ina osepa a s els mo s d'a-
co d amb l'us ac ual, indican les dues coses
'Q nh
un pun ola ;
s'han posa apbs o s i guione s pe a acili a la lec u a; s'han
desen olupa les ab e ia u es; en cas de lec u a dub osa s'ha posa
un in e ogan en e pa en esi; les lle es i mo s en e claudh o s,
han es a esc i s pe nosal es pe a acili a la lec u a; les lle
es o pa aules esc i es pel edac o del documen al ma ge les in-
cluim en el ex , alla on co espon, en e pa en esis angula s; s'ha
indica els can is de pagina de l'o iginal amb
una
ba a
(/),
que e
me a la nume ació del ma ge esque e del ex , indican el nume o
del ull del documen o iginal,
segui d'una si es ac a del=
-
o, o d'una , en el cas del e so.
-
45).-
Pe un e o en la ansc ipcid de llau o ,en aques pun s'ha d'a e
gi el següen pa ag a : "En 10s mesos de desemb e [del] 1763
ne [del] 1764, 10 bla o men a 56 [ eals]. Lo mes all a 50 ::;s],
las a as y demes g ans a 40 eals la qua e a".