"Misèries de l'any 1674" : narració d'una crisi alimentària d'Antic Règim per un clergue de la comarca de La Selva

"MisB ies de Z ' any 7 --- 764 - ":na aci6 - - - d'una c isi alimen a ia d' An ic Regim pe un cle gue de la coma ca de La Sel a, pe Joaquim M.Puig e i SoZh. Joaquim Bo e i Sisa, 1' any 1885, a la Re is a de Ge- ona, a ansc iu e uns ulls de la Consue a Pa oquial de Riu - dello s de La Sel a, del 1763, e e en s al can i de locali za- ció d'aques poble en el segle XV a causa dels eqüen saiqua s que pa ia, així com a les inundacions que s'esde inque en a l'qc_ / ub e del 1763 (11. Tanma eix, Bo e i Sisó, degué dona una g llada a la o ali a del documen , ja que en una no a inal de l'esmen a a icle deixb esc i el següen : "o o dia publica emos Zas cu iosas no icias y obse aciones que sob e Za mise ia que a ligid a es e pais en e2 año 1764, apun 6 e2 celoso y diligen e sac is án de RiudeZZo s, Re e endo Don Juan CaZde Ó" (2). En e ec e, al inal de la Consue a de Riudello s, exis eix una sugges i a c anica, encap~alada com a "misP ies de l'any 1764", esc i a pel sag is a Joan Calde 6, edac o de la Consue a (3). El desig de Bo e i Sisó no es con c e b en la eali a (4). La na ació d'una c isi de subsis gn- cies dlAn ic Rggim, elabo ada pe un cle gue u al coe anic eiem que po ésse dgin e Ps; in e és que jus i ica la se a publica- ció, i més quan Pie e Vila a Ca alunya dins 1'Espanya Mode na a esmen de la c isi de 1764, donan -li un ca ac e eminen m u al, ja que a iba en a Ba celona, du an l'hi e n, 8.219 men- dican s, p oceden s del camp (51. Un es imoni documen al que ea_ i ma la u ali a d'aques a c isi, oblida en un pe i a xiu lg cal, es me eix ésse conegu . Fou quan eniem la nos a ece ca sob e la pa aquia de Riudello s de La Sel a del segle XVIII, a pa i de la se a Co l sue a del 1763, p sc icamen enlles ida, que a em esb ina que I I Joaquim Bo e i Sis6, cen anys abans, s'ha ia posa en con ac- e amb el ma eix documen (61. Hem cons a a , doncs, al comhan indica Nímia Sales (7) i E a Se a (E), la impo ancia de no menysp ea , a l'ho a de e ece ca his b ica, la his o iog a- ia ui cen is a que po a a e me una ece ca documec al consi de able, que ha se i -o hau ia de se i - com a pun de pa i da de mol s dels eballs d1his ¿5 ia ac uels. La i u o quali a del documen que p esen em es a en que ens pe me eu e com la c isi alimen zi ia del 1765-1764 -es udiada pe Pie e Vila , a pa i d'a xius ba celoni is-, a a ec a i es a iu e en un sec o de la Ca alunya u al, a m8s de se una cons a aci6 que el didleg his a ia gene al-his a ia local Bs possible d'es abli , en la mesu a que es a ece cades dels a xius locals (9). El edac o . Joan Calde 6 a n8ixe l'any 1704 en un dels nasos més impo a s de Riudello s de La Sel a, Can Calde d, els he eusdel qual gaudien del l ol de ciu adans hon a s de Ba celona (10). Fou onsu a el 23 de se emb e de 1718, pel bisbe de Gi ona, Mi que1 Joan de Tabe ne i RubX (111. Des del 4 de juny del 1728 de en a a la Sag is ia Cu ada de Riudello s que no abandona ins a la se a mo (12). El 1763, quan ja po a a 35 anys de sag is a de Riudello s, a esc iu e la Consue a. Els Calde 6 e en un dels cinc ca alle s consigna s enel Cadas e de Riudello s de 1730, pe b els anics que hi esidien (13J.Aques g up de ca alle s de en a a el 26,03% de la p opie- a de Riudello s. La amilia del nos e sag is a disposa a de es masos, un mol2 a ine i una ex ensid de e es supe io a les 344 essanes, pagan pe o aixa 9.979, 5 als a l'any 114). Joan Calde 6 e a un dels ad is e ns, p oceden s de la classedo minan de Riudello s, que ocupa en ca ecs eclesias ics en la% eixa pa bquia (151, e no gens in eqiien en la socie a u al dlAn ic RIgim (261. Indicado ma e ial d'aques a p eponde ancia social i econamica dels Calde b, ou la cons ucci6 dluna sepui u a, amb l'escu amilia , dins l'esgl8si.a pa oquial, da an 64 la capella de Nos a Senyo a del Rose , l'any 1732, segons a. oa_. na e el pa e del edac o del documen que p esen em, en el seu es amen . (17). La Consue a que a esc iu e el sag is a de Riudello s e2 cedeix so in la se a uncionali a eb ica - egis a les ce A manies i consue uds li l giques de la pa aquia, al lla g de l'my- (181, pe esde eni un manusc i que é quelcom d'his b ia local, al queda en egis a en ell l'o igen i e olució al lla g del emps d'algunes es es, e e hcies a la adició o al de la cg muni a (19) i no icies con empo ~nies, com les inundacions que pa i en di e en s coma ques ca alanes l'oc ub e del 1763 - ex ansc i pe Joaquim Bo e i Sisó- i la c isi alimen a ia del 1764, consequ6ncia de la clima ologia ad e sa dels anys an e io s. Joan Calde ó e a p ou conscien que deixa egis a s aquells es de enimen s, e a quelcom que s'escapa a del pape i unció d'una consue a, pe a, anma eix, e en massa ius i impo an s pe a m e -ho. Els mo s inals de la desc ipció de les inundacions de la a do del 1763 ens ho indiquen: "I si bé 20 que aqui inch e e- i apa ésse alieno de Z'in en de consue a, m ha apa egu , no ésse ali* no de dona al lec o es as ex ao dinci ias no icias, a i de que en sem- blan s casos Zas puga eni del que ha passa en es any 1763, que e dade g men s6n depZo abZes es as desg cicias, y en an més s6n deplo abZes en quan esde enan en un any mise abilissim en que hy ha una o al al a de o a es@ cia d ali nen s pe las gene als ped agadas sucsehCdas an esseden men " (201. La desc ipció de la c isi alimen a ia del 1763-1764, a di e en- cia de la de les inundacions -que s'adap a a l'es uc u a de la Consue a, al se esc i a dins la es i i a de San G ego % Taume u g, san p o ec o dels aigua s a Riudello s- no és insg ida dins la Consue a, sino a con inuació. Joan Calde ó aga iila ploma pe esc iu e "miss ies de l'any 1764", el 25 de maig del 1764, momen que la c isi de subsis Sncia ja ha ia a iba als seus msxims ni ells, a conseqiiGncia dels al s p eus dels ce eals. El pa ag a inal, pe a, el deu ia esc iu e a la a do del 1764, ja que in o ma sob e les culli es de l'es iu ( a es, ce eals, ui a, i, glans de m a). Ex apolan l'analisi que a Ignasi Te adas del món de les masies, hom di ia que llegin documen s d'una pa aquia pa- gesa, com el que p esen em, es é ambé la imp essió de l'exis- sncia d'una "consci5ncia his a ica de pa aquia". Quan es des- c iu una inundaci6 o una ca es ia d'alimen s, "es a un es im2 nia ge de la ins i ució a a és de de alls e ocado s del pas del emps", "les g ans pS dues, les gue es, les ams, els de- sas es, les mo s, e c... són iscu s en el seu p opi p esen com si ossin ja un eco d. Es iuen com a his b ia" (21). "MisB ies de l'any 1764" de Joan Calde ó no es po se- pa a d'allb que hem dedu de l'es udi i analisi de la Consue- a de Riudello s: el s6u edac o e a un ep esen an del mo i- men il.lus a en el camp, amb uns desi jos de pu i icaci6 i g o ma dels cons ums popula s, així com de acionali za la ida pa oquial (22). I a l'igual que els cle gues ca alans, Baldi i Reixac (23) i He men e Ma í 24), així com el gallec Juan An o- nio Posse (25), el seu o ígen es a en el món de pages i la se a acci6 no su de l'zmbi u al, ja sigui en la essan pe- dagbgica escola (Baldi i Rixac), polí ica (Juan An onio Posse) o pas o al (He men e Ma í i Joan Calde 61 (26). Els comen a is alo a ius que a el nos e cle gue de Riudello s sob e la ca i a i el co ne $ de g ans -és conscien del mabil especulado en momen s de ca es ia, especialmen -,ens pe me en ea i ma la se a ideologia il.lus ada i pa e nalis a. El documen . La na ació que el sag is a de Riudello s a e de la c isi alimen a ia del 1763-1764, con empla els seus di e en s componen s: La si ua en un ma c més ampli que el ca al8; la se- a p incipal causa ou la clima ologia ad e sa (ped egades i inundacions), esmen an -se, ambé, la Gue a dels Se Anys (1766- 1763); La mancanqa d'alimen s no a ec a an sols als ce eals pe al pa, sino ambé a di e en s p oduc es d'ho a, quedan pe ju- dica l'al e elemen clau de l alimen aci6 popula d'An ic RS- gim , 1 escodel a ; La unci6 apai agado a de les impo acions de ce eals es ange s pels po s de Blanes i San Feliu de Guíxols que mo i a en que els me ca s de Gi ona, Cass2 de La Sel a, Sa= a Coloma de Fa ne s i Hos al ic no quedessin desp o e s encap momen ; la g an ele acid dels p eus seguin el i me es acional, p o ocan 11expulssi6 del me ca d'hmplies capes de la poblaci6 ( egi's g d ica) que a pa i del mes de ma g hague en de posa en l'escodella he bes en comp es d'ho alisses, a més de no me; ja pd, p o ocan malal ies i en alguns casos, la mo ; els mo- imen s mig a o is de poblacid u al e s les ciu a s de Gi ona i Ba celona, que ce ca a el " emei" en la ca i a de cases p i- ades o en ins i ucions adicionals d1assis 8ncia (Pia Almoina). Mo imen es acional del p eu de di e en s p o duc es ag a is (ce eals i llegums) de l'oc u- b e del 1763 al maig del 1764, en els me ca s de Gi ona, Cassd de La Sel a, San a Coloma de Fa ne s i Hos al ic (271. J LLIURES PER QUARTERA 10- 9- e F l' i /i i i 6- 3. 1 1- OCT. DES. FEB. ABR. NOV. GEN. MAR. MAI. I .- .,.,., BLAT FORMSNT. ...., ...,... BLAT MESTALL. - FAVES, GARROFINS, VECES,BLAT DE MOR~MILL, PAN~S. La na acid de Joan Calde 6 6s un es imoni mbs de que* alunya i la se a capi al, com diu Pie e Vila , no es a en lli: es de la p eocupacid pe les c isis alimen a ies, malg a les impo acions de bla (28). També és un es imoni de la g an dis- pa i a en e els p eus de Ba celona i els de la Ca alunya in e io , al com ho ha comp o a Ramdn Ga abou pel me ca de TB- ega, o i que ambé hi a iba en bla s d'impo acib (29). Pi2 e Vila , ha cons a a que iles com Olo , Camp odon, Lli ia i Puigce dd al 1764 so i en una e i able pend ia (30). Segons Vila , coincidin amb les dades del nos e documen , el junydel 1764 a zones de l'in e io ca als, la qua e a de bla es paga- a a 9 i 10 lliu es (31), a di elencia de Ba celona que ana a a 5 i 6 lliu es (32). La xi a de pob es que a iba en a Gi ona i Ba celonaque ddna el documen es poc c eIble pe massa ele ada (33). Vila a esmen que la espos a de la ca i a a Ba celona, en pa ou o gani zada pe mes es del sec o sx il, que a ia !' es con e - i ien en indus ials d'indianes, quedan algups d'aques s pob es abso i s, c'om a o ~a de eball (34). La c isi alinien a ia del 1764, ingué la "solucib" clas- sica de la ca i a , i en el cas de Ba celona cal eni en comp- e la a iable de la demanda de o qa de eball pe pa de la indds ia sx il, sense escla de iolOncies i e ol es, a di g encia de Mad id, Sa agossa i Pais Basc al 1766 (351. Tanma eix, malg a oba -nos da an un model clSissic, és impo an que el con ex uali zem amb quelcom que, pa adoxalmen , com diu William Callahan, es dona a sinc dnicamen ; en aquells anys es posa en els p incipis d'un a ac con a l'es uc u a adicional d'assis encia pdblica (361, a ac que en g an pa p ocedia de 1'Es a i que queda a exp essa en la no a ins i ucid de l'hospici, que exigia una mu acib impo an en els concep es de ca i a i po- b esa (37). La c isi que desc iu el sag is a de Riudello s o- ba "solucid" en la ca i a adicional, d'a els medie als. Al cap de 16 anys, el bisbe de Gi ona, Tomhs de Lo enzana, en una pas o al, ens indica que el nou concep e de pob esa i ca i a -el p oposa pe 1'Es a -, ja ha ia a ela en la je a quia ec12 Un es imoni documen al excepcional? Tal com diu Jean Delumeau, els dia is manusc i s e s pels ec o s de pa 6quies esde enen pe a l'his o iado mines d'in o mació sob e la ida quo idiana d'una de e minada pobla- ció (39). La Consue a de Riudello s, o i no ésse p apiamen un llib e de mema ies o un dia i, és una on his a ica p ouc* a en aques sen i . Tanma eix, no és excepcional, ni la Consue a en la se a globali a (401, ni la na acid de "Misb ies de l'any 1764", en pa icula . Ben segu que una ece ca documen- al global dels a xius pa oquials, que anés més lluny dels lli b es sag amen als G ils pe a la his a ia demog d ica, ens dong ia so p eses ag adables. Un cas o ~a pa al.le1 al que hem p e sen a és el del ec o de Vall id e a del 1789, Josep Be nada, que deixd esc i a una no a en la Llib e a de Complimen Pasqual d'aquella pa 6quia que cons i ueix una p o a documen al que els Rebombo is del Pa no queda en locali za s Gnicamen a Ba celona, al com ja ho ha esmen a I ene Cas ells (41). Hem ~ma ,,~oncs, que dues c isis de subsis sncia del segle XVIII, la del 1764 i la del 1789, han deixa pe jada documen al en dos pe i s a xius pa oquials u als, a a és de les mans dels seus espansables di ec es, malg a les di e encies en e les dues (la del 1764, sense escla de iolSncia, i la del 1789 amb mo ins). La se a V& lua, a més de la in o mació que ens poden dona , és que ens po- den mos a con la cle ecia u al in e p e a a i i ia aquelles si uacions, p apies de la socie a d'An ic Regim i ei seu ca ac e de on his 6 ica in encional, locali zada i delimi ada, ens po pe me e descob i quelcom de la quo idianei a de les c i- sis de subsis encia (42), essen una on complemen a ia i en i quido a als es udis de ca dc e mac ohis B ic (43). JOAQUIM M. PUI- I SOLA. ~licencia en His d ia Gene al i Geog a ia pe la Uni e si a de Ba celona (any 1981 - 1982). T ansc ipcid (44). P esuposan que la culli a de'l1any 1763 ou gene almen mise a, no sols pe o 10 p esen Regne.d1Espanya, sino am bé en F ansse, I alia, Elemanya y Po u- gal, ja pe las g [u] e as que inunda en 1'Eu opa en gene al pe 10 dila a espay de sis anys con inuos, sinb y ambé pe las uni e ssals ped agadas y inundacions dlayguas que pe o a ella esde ingue an pe 10 discu s del di any 1763, no pcdie ésse menos que segui -se una o al al- a dels alimen s necessa is pe lo sus e o huma. I" Pe a no obs an es a miss ia -,p la misse icd dia y P o idPncia Di ina- no ha a iba -a ins uy als 21 [de] maig [del] 1764, en que jo Joan Calde 6 P esbl e Sa c is a de la Pa oquial de San Es e e de Riudello s de La Sel a, Bisba y Vega ia de Ge ona, P incipa de Ca alunya, dono ( 1071) p incipi/ a la p esen na acib- a a e -i am gene al, ny las malal ias que alguns malencalichs y poch expe imen a s en las p o idsncias di inas, a ian ja p onos i- ca ( o en moi as ). La mise ia y al a dlalimen s, no sols ou de g anas pe 10 pa, sino y am bé dlo alissas pe escodellas, pe que las cols, naps y al es cosas semlan sse e an mal bé y se pe de an a cau [s]a d'unas emon anas i egula men edas que sob z ingue en 10s dies 11, 12 y 13 d'oc ub e [del] 1763, que ajus a a' la al a de g ans, aumen a en gene almen 10s lame i os y suspi s. No obs an es a al a gene al de g ans y o alissas, la Di ina P o iden- cia, se demos a benigna en es p esen pahls, no al an 10s g ans o as e s que pe pa y olla, se desemba ca en en di a en s po s de ma , que ha diligs; cias y cuydados de di a ens negocians, me cade s y me xan s, ja pe soca a las neseci a s, ja y 10 més se y segu , pe p op i in e és, se busca en en es anys pahyssos. Los po s de ma , que pe lop esen ( 108~) co egimen de Ge ona abunda en més ias p o isions de g ans de o a espscie o en 10s de San Feliu de Gulxols y Blanss. Los negocina s del p op i pahls ana -10s ha busca en aquells, 10s enspo a en en las plassas me can l olas, com és Ge ona, Cassa de La Sel a, San a Coloma, Hos al- ic, e c. Y en 10s me ca s d'es as semp e hy ha agu su icien s g ans pe las p o isions pa icula s nessessa ias, si bé 10s p eus han es a c wu s en es a íom. En 10s mesos dloc ub e y no emb e, 10 o men s'ha enu a 50 y 10 mes all a 45 eals, la qua e a. La es an g ana com és a as, ga o ins, essas, bla de mo o, mill, panls bé a 32 eals la qua - e a (45). En 10s mesos de eb e y ma s, 10 o men ha 6 lliu es; 10 mes all, a 55 eals; las a as y demés g anas a 50 eals la qua e a. ' 71 l'any 1763 es deixa de e , pe no ha e els Bacine s de les Animes, ecap a p ou bla d'almoina ( egi's PUIGVERT, Joaquim M.: Unapa b- quia Ca alana del segle XVIII ..., V.I., pp. 216-219), o la disminu- ció del p oduc e de les absol es que es esa en 1'1 i 2 de no emb e: "(. ..) Pe a al emps p esen que con am any 1763 y inmediadamen an- esseden s, egula men 6s de 2 a 3 lliu es. Y d'es o se disco a dsse la causa, la inclamencia del emps y exo bi a s pagamen s de eals con ibucions, causan una y al e d'es as cosas mol apob esa o almenos mol a al a de con eniencias pe aplica su agis a las animas dels di un s, nos es passa s. Y de al modo se a e e- dan o in ibian es a pia de oció, que se po p uden men esela lo o al ex e mini d'es as uncions d'absol as y esponso is pa icu- la s "(A.P.R,, Consue a 1763, . 88~-~.) Aques s exemples enspo en a p egun a , ins a quin pun les c isis alimen a ies, no ac ua ien d'elemen s de desc is iani zaci6?. Es possible que s'ap o i és una conjun u a econamica de e minada, pe a posa i a uns cos ums, ja en de allada?. Si aixa da e os ce , es pod ia pa la de "des- c is iani zaci6 espon ania de emps lla g" en el sen i que ho a VOVELLE, Michel: Pie é ba oque e déch is ianisa ion en P o ence au XVIIIS siecle, Edi ions du Seuil, Pa is, 1978, p. 11. (43).- Vegi's GINZBURG, Ca lo i PONI, Ca lo: "11 nome e i1 come: scambio ineguale e me ca o s o iog a ico", Quade ni S o ici, 40, Bologna, gennaio/ap ile, 1979, pp. 181-190. 44).- PUIGVERT i SOLA, Joaquim M.: Una pa bquia ca alanadelsegleXVIII.., V. 11, pp. 183-186. Les pau es de ansc ipci6 que hem segui són les següen s: s'han espec a les g a ies o iginals; el ex s'ha accen ua segons la no ma i a ac ual, egula i zan els signes de pun uaci6 i les majuscules; s'han aglu ina osepa a s els mo s d'a- co d amb l'us ac ual, indican les dues coses 'Q nh un pun ola ; s'han posa apbs o s i guione s pe a acili a la lec u a; s'han desen olupa les ab e ia u es; en cas de lec u a dub osa s'ha posa un in e ogan en e pa en esi; les lle es i mo s en e claudh o s, han es a esc i s pe nosal es pe a acili a la lec u a; les lle es o pa aules esc i es pel edac o del documen al ma ge les in- cluim en el ex , alla on co espon, en e pa en esis angula s; s'ha indica els can is de pagina de l'o iginal amb una ba a (/), que e me a la nume ació del ma ge esque e del ex , indican el nume o del ull del documen o iginal, segui d'una si es ac a del= - o, o d'una , en el cas del e so. - 45).- Pe un e o en la ansc ipcid de llau o ,en aques pun s'ha d'a e gi el següen pa ag a : "En 10s mesos de desemb e [del] 1763 ne [del] 1764, 10 bla o men a 56 [ eals]. Lo mes all a 50 ::;s], las a as y demes g ans a 40 eals la qua e a".