O sis,
5:
13-21 (1990)
Dinamica de la ege ació en una zona de la se a
de Collse ola du an in -i-qua e anys
Xa ie
Pons
Labo a o i de Bo anica. Facul a de Ciencies. Uni e si a Au onoma de Ba celona
08193 Bella e a (Ba celona).
Key
wo ds: Abandoned ineya ds,
Hypa henie u n lli o-p~ besce ~ is,
old- ield succession. plnn
di e si y, se a de Collse ola, ege a ion dynamics.
Abs ac .
Vege u ion lyna nics du ing
24
yea s in a plo o he se a le Collse ol .
A p e iously
s udied ineya d abandoned 28-32 yea s ago has been e isi ed. This old- ield. ini ially colonised
by a d y g assland
(Hypa henie u n hi o-pubescen is),
now ca ies
a
hiph and dense sh uh com-
muni y
(Que ce u n ilicis gnllop o inciale
subas.
c bu e osc n,
a ian o
B~ plc n i.l ico.sl n).
Vege a ional changes in his plo a e cha ac e ised by:
1)
a dec ease in plan di e si y:
2)
an in-
c ease in he complexi y o he e ical s uc u e o he communi y;
3)
he appea ance o se e al
species o he climacic communi y. The absence o i e om his plo du ing he las
23
yca s has
p obably been a majo ac o in shaping he dynamics o he
Hypa henie l n
in
a
successional
p ocess ha by-passes he
Que ce um
o he
Hypa henie c nl
in a successional p ocess ha hy-
passes he
Que ce um cocci e ae
and he
Cis o-Sa o hnmne um c c lc ~ iici,
wo equen se ial
communi ies in he a ea.
Resum.
Es p esen a l'in en a i i ocenologic ac ual d'un pa cel.la ja es udiada an e io men di-
e sos cops i se'n comen a I'e olució. Es ac a d'una inya abandonada que, en uns 28-32 anys,
ha esde ingu una comuni a a bus i a al a i densa
(Que ce u n ilicis gallop o inciale
subas.
a -
bu e osu n
a ian de
Bupleu un u icosum),
desp és de passa pe un es adi
d'H?p /~o ic, l
hi o-pubescen is.
S'e idencien es e s:
1)
una da allada de di e si a lo ís ica; 2) un augmen
de I'es uc u ació e ical de la comuni a ; 3) I'apa ició d'una s ie d'especies p bpies de la comu-
ni a climacica de la zona. L'absencia d'incendis a la pa cel.la en els úl ims 23 anys sugge eix In
possibili a que aques sigui un ac o que hagi ma ca I'e olució de
I'Hypo he lie ~ n
pe una ia
en que no passa ni pel
Que ce u n cocci e ae
ni pel
Cis o-Sa o hamne u n ca olac nici.
In oducció
Ca dona (1980) es udia algunes comuni a s ege als ba celonines amb una pe-
iodici a se manal des del maig del 1964 ins al maig del 1966 i, més enda an ,
(Ca dona 1973), o n5 a es udia les ma eixes zones mi janqan in en a is de
la ege ació al maig del 1971 i del 1972. A es que la comuni a que al lla g d'a-
ques s anys ha can ia de mane a més espec acula i, po se , inespe ada ha
es a el p a sabanoide d'albella ge
(Hypa henie um hi o-pubescen is),
sem-
bla in e essan de con inua -ne I'es udi. Aques es a e en e I'oc ub e de
1987
i
el juny de 1988. Les obse acions an se eali zades amb una pe iodici-
a quinzenal a I'hi e n i se manal du an la es a del emps.
14
X.
PONS
A esa la di icul a de e es udis diac onics
i
essen -ne el nomb e enca a
ela i amen edui' (Masalles
&
Vigo, 1987). p esen em I'in en a i ob ingu
en aques a úl ima e isió de la zona.
ea
d'es udi
La comuni a es udiada és si uada al essan ma í im de la se a de Collse ola.
Aques massís, si ua a la la i ud de Ba celona, o ma pa de la se alada li o-
al ca alana i culmina en el Tibidabo (512 m). La delimi ació conc e a de l'i-
ea d'es udi, la clima ologia, el subs a i la desc ipció de la ege ació en les
e apes an e io s es oben a Ca dona (1980). Quan al clima, a egi em que els
anys 1987 i 1988 han mani es a unes ca ac e ís iques clima iques mol pa i-
cula s i ben di e en s de les mi janes dels úl ims 68 anys (614.6 mm de p ecipi-
ació anual i 14.0 OC de empe a u a mi jana anual); axí obem una plu iosi-
a mol més abundan (982.3 mm el 1987 i 690.1 mm el 1988) i unes
empe a u es mi janes més ele ades (15.1
"C
i 15.3
"C
espec i amen ).
Les empe a u es mi janes de les miximes i les de les mínimes p esen en un
compo amen semblan al de les mi janes mensuals.
Quan al sol, s'han epe i les analisis edi iques, que no e idencien cap
e des acable. La po encia del pe il ol a els 18 cm, alo que a augmen an
ins a supe a els
30
cm a les pa s baixes del peden . El sol p esen a una capa
de i os a en quk p edominen les es es de
Bupleu um u icosum
i10 de
B a-
chypodium e usum.
El pes d'aques a capa és de 600 g pes sec. m-2. Segons Soil
Taxonomy (1975), el sol po se classi ica com un li hic mollic xe o hen .
La ege ació ac ual es p esen a com un conjun a bus iu d'uns dos me es
d'al u a, mol dens, dis ibui' segons un ce g adien . A la pa in e io hi ha
una p esencia quasi monospecí ica de ma abou
(Bupleu um u icosum)
que
cob eix mol densamen el sol. Tal com anem pujan pel penden obem cada
cop més gines a
(Spa ium junceum)
en e el ma abou. Hi apa eixen al es
plan es com dos pins blancs jo es
(Pinus halepensis),
un peu d'a boc;
(A bu us
unedo)
i, sob e o , el llis ó
(B achypodium e usum),
que ocupa bona pa de
la supe ície. Aques a g adació es elaciona amb la di e en po encia del sol
comen ada al pun an e io . Bolos (1950) ja assenyala la p e e encia del ma a-
bou pels sols p o unds.
La pa cel.la és a essada pe un camí es e , lloc on apa eixen mol es de
les especies, ja que és una zona que ep més llum i, en es a menys densamen
cobe a, adme la ins al-Iació de no es plan es (oli a da
(Di ichia iscosa),
albella ge
(Hypa henia hi a),
e c.). Cal indica , pe o, que el o penden
disminueix el nomb e d'especies anuals que pod ien ins alela -s'hi.
Finalmen , a un cos a , hi ha una anja de
Robinia pseudacacia
que p o-
bablemen ap o i a la ma eixa humi a que una ba dissa ei'na. La obínia,
com en d'al es zones del Tibidabo, s'es én, i es euen nous eb o s al ol an
dels indi idus adul s.
A la Taula
1
hi ha I'in en a i i ocenologic de la comuni a a pa i de
DINAMICA
DE
LA
VEGETACI~
A COLLSEROLA
15
Taula
1.
In en a is
i ocenologies
del
Que ce um ilicis gallop o inciale a bu e osum
a ian de
Bupleu um u icosum,
co esponen s al maig de
1981
i al pe íode oc ub e
1987-juny 1988.
Dades de
1981
de Ca dona (inedi es).
maig
1981 1987-1988
Ca ac e is iques de I'associaci6
(Que ce um ilicis gallop o inciale pis acie osum):
Lonice a implexa Ai on
+ +
A bu us unedo
L.
+
+
Vibu num inus
L.
+
+
Asplenium adian um-nig um
L.
subsp.
onop e is
(L.) Heu l.
+
+
Ca ac e is iques de I'alian~a
(Que cion ilicis):
Aspa agus acu i olius.
Clema is lammula
L.
Bupleu um , u icosum
L.
Daphne gnidium
L.
Eupho bia cha acias
L.
Ca ac e is iques de I'o d e i de la classe
(Que ce alia ilicis
i
Que ce ea ilicis):
Rubia pe eg ina
L.
Que cus cocci e a
L.
Rhamnus ala e nus
L.
Pis acia len iscus
L.
:
Companyes:
B achypodium e usum
(Pe s.) Beau .
Pinus hulepensis
L.
Rubus ulmi olius
Scho
Acciden als:
Angallis a ensis
L.
+
1.2
Anagallis oemina
Mille
+
-
An i hinum majus
L.
+ +
Calamin a nepe a
(L.) Sa i
+
+
Ca damine hi su a
L.
+
+
Cis us sal i olius
L.
+
+
C epis
c .
uesica ia
L.
+ +
Di ichia iscosa
(L.)
G eu e
1.2
+
Echium ulga e
L.
+
+
Foeniculum ulga e
L.
1.2 1.2
Fuma ia cap eola a
L.
+ +
Galium ma i imum
L.
+
-
Hypa henia hi a
L.
+
+
Hype icum pe o a um
L.
+ +
Lobula ia ma i ima
(L.) Des .
+ +
Olea eu opala
L.
+
+
16
X.
PONS
Taula
1.
(con inuació)
maig
1981 1987-1988
Robinia pseudacacia
L.
Rosa pouzinii
T a
Ru a chalepensis
L.
subsp.
angus i olis
(Pe s.) P. Cou .
Sedum sedi o me
(Jacq.) Pau
Spa ium junceum
L.
Vicia dispe ma
DC.
Vi is ini e a
L.
dades del maig de 1981 (Ca dona, inedi ) i del seguimen enologic eali za
des de l'oc ub e de 1987 ins al juny de 1988. Sis ema icamen si uem aques a
comuni a din e el
Que ce um ilicis gallop o inciale
B .-Bl. (1915) 1936 A. e
O.
de Bolos (1950) en la se a a ian de
Bupleu um u icosum
O.
de Bolos
(1962).
Dinamica
de
la comuni a en els úl ims in -i-qua e anys
En el pe íode 1964-66 es de inia la ege ació de la pa celela com un p a saba-
noide d'albella ge
(Hypa henie um hi o-pubescen is)
(Ca dona 1980). El
1971 i 1972 (Ca dona 1973) ja s'indica el o inc emen de la p esencia de ma-
abou que, com hem di , és a ui l'especie dominan d'una comuni a amb una
composició lo ís ica ben di e en de la dels an e io in en a is.
A la Taula 2 es esumeix l'es a de la ege ació en els di e en s momen s
en qui: s'ha es udia . Se'n dedueixen dues qües ions impo an s. En p ime
lloc, ¿quan de emps a passa des de I'abandonamen del con eu ins a 1'Hy-
pa henie um
del 1964? Els p opie a is de la zona an espond e a Ca dona
que, com a mínim, qua e anys. Hem busca in o mació ca og a ica ú il d'a-
que11 pe íode de emps i sols hem oba les o og a ies del Vuelo Nacional de
España 1:33 O00 (1956-57). L'aspec e de la pa cel-la en aques es o og a ies és
de con eu ac iu (o bé abandona de a poc). Pe an podem es ima que an
passa de
4
a
8
anys en e 17abandonamen i el p ime in en a i.
En segon lloc eiem una educció impo an en el nomb e d'esp cies. Les
dades dels anys 1971, 1972 i 1981 no són del o compa ables a les dels al es
es udis, ja que aquelles co esponen al mes de maig i no pas a seguimen s
anuals. Tanma eix cal eni en comp e que aques és jus amen el momen de
l'any amb més especies p esen s a la comuni a (80
%)
segons les obse a-
cions de 1964-66. Aplican aques ac o a les 78 espkcies del mes de maig de
1971 i 1972 i a les 32 del 1981, espe h em que la xi a d'un seguimen anual
se ia d'unes 98 especies en el p ime cas i d'unes 40 en el segon. To i l'ap oxi-
mació que aix6 suposa, és su icien pe eu e que, en els p ime s 7 anys des de
DINAMICA DE LA
VEGETACI~
A COLLSEROLA
17
1964, quasi no a disminui el nomb e d'espkcies, pe
bé
que, com ja a indi-
ca Ca dona (1973), 1a.comuni a ha ia comenqa a e oluciona cap a una es-
uc u ació més g an. Du an els 17 anys següen s la comuni a s'ha con inua
es uc u an (Fig.
1)
i el nomb e d'espkcies ha disminui' , i mol . Aixb po se
a ibui a l'explosió demog a ica del ma abou, a inicis dels anys 70, que ha p i-
a de llum la majo pa del sbl de la pa celela i ha p o oca la desapa ició de
mol es de les espkcies que i ien a l' iypa henie um ( o o iles). Assenyalem
que més d'un e q de les espkcies de I'in en a i ac ual iuen exclusi amen en
el camí que a essa la pa cel-la.
A
la Taula
3
hem selecciona alguns aspec es de la compa ació dels qua-
e in en a is, pe al de mos a -ne I'e olució. Obse em que les espkcies o-
o iles desapa eixen o queden limi ades al camí, men e que el ma abou i la
gines a expe imen en un o augmen . Hem comp a ins a 20 anells en els
oncs del ma abou, pe b els indi idus més nomb osos són els que p esen en
10 anells o menys. Són ambé eqüen s els indi idus mol pe i s, especialmen
a la pa al a de la pa celsla. Hem pogu eu e, en al es zones, que el ma abou
Taula
2.
Compa ació en e I'es a de
la
ege ació a la pa ce1.h du an els di e en s
pe íodes d'es udi. Hom indica el emps ansco egu en e els in en a is i el nomb e
d'especies elacionades a cadascun.
Pe íode Tipus de ege ació Nomb e d'espkcies
Ap ox. 1960 Vinyaabandonada
Hypa henie um
hi o-pubescen is
1971
i
1972 Es adi de
ansició
cap a la
comuni 'a
ac ual
1981 idem
1987 i 1988 Que ce um ilicis gallop o
a bu e osum, a ian de
Bupleu um . u icosum

X.
PONS
1964-66
Recob imen
Recob imen
Recob imen
Figu a 1. Recob imen dels di e en s es a s de la comuni a en els di e en s pe íodes
d'es udi. Es a s: a) he baci baix;
b)
he baci al ; c) a bus iu; d) a bo i. Dades de 1964-
1966
i
de 1971 i 1972 de Ca dona (1980, 1973). Valo acions del ecob imen a pa i
dels índexs d'abundancia-dominancia
i
sociabili a .
Taula 3. compa ació en e els alo s
d'abudancia-dominancial ecob imen
d'
a
I_
gunes
especies du an els di e en s pe íodes d'es udi: 1964-66 (Ca dona 1080). maig de 1971
i de 1972 (Ca dona 1973). maig de 1981 (Ca dona. inedi )
i
1987-88.
Especies 1964-66 1971
i
72 1981 1987-88
---
"
Especies he bacies o o iles:
U ospe mum dalechampii
(L.) Schmid
+
+
-
-
Hypa henia hi a
L. 5.3 1.2
+
+
Scabiosa a opu pu ea
L. 1.1
1.1
- -
Sonchus ene imus
L.
+
-
-
-
Di ichia iscosa
(L.) G eu e +/1.2:' 2.211.2 1.2
+
*
Ma abou
i
gines a:
Bupleu um u icosum
L. +.3 +.3/2.2 3.3
4.4
Bupleu um u icosum
L. jo e 2.113.2
Spa ium junceum
L.
+
+
1.2
3.3
*
Al es especies des acables:
B achypodium e usum
(Pe s.) Beau .
Cis us sal i olius
L.
Que cus cocci e a
L.
Lonice a implexa
Ai on
Vibu num inus
L.
Asplenium adian um-nig um
L.
subsp.
onop e is
(L.) Heu l.
A bu us unedo
L.
Pis acia len iscus
L.
Co ia ia my i olia
L.
Rhamnus ala e nus
L.
a: Quan hi ha di e hcia d'un any a l'al e indiquem, sepa a s pe una ba a inclinada.
els alo s dels dos anys.
eb o a i, segons
L.
López So ia (com. e b.), es p opaga de o ma clonal pe
izomes. Malg a que aques s comp a ges pod ien con eni alsos anells,
donen una idea de les eda s dels indi idus de ma abou més an ics. Sembla
cla , a esa la se a i ali a ac ual, que aques a especie enca a es oba en pe-
íode d?expansió a la zona i podem pensa que, en un u u p ope , enca a
guanya a més e eny a les al es plan es amb que compa eix la pa supe io
de la comuni a .
És des acable I'apa ició de di e ses espkcies p bpies de I'alzina
(Lonice-
a implexa, Vibu num inus, A bu us unedo, Asplenium adian um-nig um
subsp.
onop e is,
e c.) en els úl ims anys, si bé enca a en poca quan i a (Tau-
la
3).
Malg a que hi ha hagu incendis a les odalies du an aques s anys, no
sembla que hagin a ec a la nos a pa cel.la, segons es desp kn de:
1)
els a xius
i in o mes dels gua des o es als;
2)
I'abskncia de quan i a s ap eciables de
20
X.
PONS
ca bó en les mos es de sol anali zades; 3) el es imoni dels eballado s de la
gasoline a del da an de la zona d'es udi, que assegu en que alli no hi ha
hagu oc com a mínim a 18 anys, o i que en a ees p ope es sí, com s'ha cons-
a a en els a xius.
Pe qu s'ha a iba a aques a comuni a ?
De les sk ies de ege ació a la e a baixa li o al medi e ania s'indica com a
ípica en un subs a , o ien ació
i
clima com els de la nos a pa celala, la se-
güen :
Que ce um ilicis gallop o inciale pis acie osu n
-
Que ce um ilicis gallo-
p o inciale a bu e osum
-
(Que ce u n cocci e ae callune osum)
-
Cis o-
Sa o hamne um ca alaunici
-
Hy pa henie um hi o-pubescen is
(Bolbs 1962).
També es comen a que en les se ies p og essi es (de ecupe ació), s'hi in e -
cala una ase de gines a. Al essan sud de Collse ola obem nomb osos
exemples d'aques es ases in e mkdies
Hypa henie um
-
Que ce um ilicis.
En
can i, en el nos e cas, s'ha ana pe un al e camí en que no s'ha passa pe
aques es comuni a s in e medies malg a que l'al i ud, l'exposició i el subs a
són equi alen s en mol s casos. Tampoc no hem is una in luencia an bpica
o de pas u a, a la zona, que sigui ema cable (d'aco d amb Ca dona (1973)).
Pe quk p ac icamen no hi obem ga ic? Podem pensa en I'e ec e d'a-
ibada de lla o s des d'alguna zona p ope a. El ga ic és a la pa cel-la a com
a minim
24
anys i n'hi ha algun clap uns quan s me es més amun , pe 6 és cu-
iós que no s'hi hagi es es (Taula 3). En can i sí que obem a l'es a he baci
baix un augmen impo an de la p esencia de llis ó (Taula
3),
al com passa al
Que ce u n cocci e ae,
on Cuco (1987) ho a ibueix a I'a apei'men de la comu-
ni a ; p obablemen en el nos e cas pod iem pensa en la ma eixa causa. El
ma abou, d'al a banda, ambé disposa a de ep esen an s a la ma eixa pa -
cel-la i a zones p ope es, d'on és ci a o man conjun s impo an s (Bolbs
&
Bolos 1950, Bolos 1962).
Suposan , doncs, unes ccopo uni a s semblan s,, de coloni zació de
1'Hy-
pa henie u n
pe pa del ga ic i del ma abou, pod iem pensa en el oc com
un ac o que ajudés a decidi un camí o I'al e. Com hem di , no hi ha e iden-
cia d'incendis a la pa cel.la en aques s anys o, en o cas, segu que no han
es a ei e a ius. En can i, en zones amb una eqiikncia més g an d'incendis,
hi obem
Que ce u n cocci e ae
o
Cis o-Sa o hamne um ca alaunici.
Cald ia
un es udi més ap o undi pe a alua aques suposi , pe o sembla que I'absen-
cia de oc ha ingu impo ancia en la successió d'aques a comuni a .
E olució u u a
Bolos (1962) comen a que la ga iga és una e apa mol més allunyada de l'alzi-
na que no la maquia de ma abou. Suposan que no hi hagi cap incendi, es as-
sada, e c. a la zona, se a in e essan de eu e com con inua aques a pa cel.la
en els p óxims anys, si a iba al seu clímax i, si és així, en quan de emps ho a.
DINAMICA
DE
LA
VEGETACI~
A COLLSEROLA
Ag aimen s
A la D a. M.A. Ca dona, pe sugge i -me de e aques es udi i pe deixa -me u ili za les se es
dades de
1981
(inedi es). Al D . J.M. Rou e pe les se es o ien acions sob e I'en oc del p esen
eball. A la D a. R.M. C os, que a supe isa el seguimen del pe íode
1987-88.
Al D .
J.M.
Alcaniz pel seu aju en la pa eda ica. A An onio Gázquez pe les dades clima ologiques o ni-
des. A Ch is ian Papió i a Da id Bonilla pe la se a col.labo aci6 en di e en s aspec es. Al Depa -
amen d'Ag icul u a, Ramade ia i Pesca de la Gene ali a de Ca alunya i a 1'A ea Me opoli ana
de Ba celona pe deixa -me disposa dels a xius d'incendis.
Bibliog a ia
Bolos, A. de
&
Bolos, O. de 1950. Vege ación de las coma cas ba celonesas. Ins i u o
Español de Es udios Medi e áneos. Ba celona.
Bolos, O. de 1962. El paisaje ege al ba celonés. Facul ad de Filoso ia y Le as Uni-
e sidad de Ba celona. Ba celona.
Ca dona, M.A. 1973. Obse aciones sob e dinámica de algunas comunidades de la
se ie e olu i a del encina . Ac a Geobo . Ba cinonensia 7:l-15.
Ca dona, M.A. 1980. Funcionalisme i ecologia d'algunes comuni a s ege als ba celo-
nines. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona.
Cuco, M.L. 1987. Mecanismes de egene ació. Quade ns d'Ecologia Aplicada 10:45-
62.
Masalles, R.M.
&
Vigo,
J.
1987. La successió ege al a les e es medi e inies: se ies
de ege ació. Quade ns d'Ecologia Aplicada 10:27-43.
Soil Taxonomy, 1975. A basic sys em o soil classi ica ion o making and in e p e ing
soil su eys. Soil Su ey S a . Soil Se ice U.S. Dep . o Ag icul u e. Ag icul u e
handbook n." 436.
Manusc i ebu
el
maig de
1989.