Dinàmica de la vegetació en una zona de la serra de Collserola durant vint-i-quatre anys

Orsis, 5: 13-21 (1990) Dinamica de la vegetació en una zona de la serra de Collserola durant vint-i-quatre anys Xavier Pons Laboratori de Botanica. Facultat de Ciencies. Universitat Autonoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona). Key words: Abandoned vineyards, Hyparrhenietutn llirto-p~rbescer~tis, old-field succession. plnnt diversity, serra de Collserola, vegetation dynamics. Abstract. Vegetution rlynarnics during 24 years in a plot of rhe serra tle Collserolrr. A previously studied vineyard abandoned 28-32 years ago has been revisited. This old-field. initially colonised by a dry grassland (Hyparrhenieturn hirto-pubescentis), now carries a hiph and dense shruh community (Querceturn ilicis gnlloprovinciale subas. ctrburetoscttn, variant of B~rplcrrrrrrn fi.lrrico.slrrn). Vegetational changes in this plot are characterised by: 1) a decrease in plant diversity: 2) an increase in the complexity of the vertical structure of the community; 3) the appearance of several species of the climacic community. The absence of fire from this plot during the last 23 ycars has probably been a major factor in shaping the dynamics of the Hyparrhenietltrn in a successional process that by-passes the Quercetum of the Hyparrhenietcrnl in a successional process that hypasses the Quercetum cocciferae and the Cisto-Sarothnmnetum crttctlcr~rriici, two frequent serial communities in the area. Resum. Es presenta l'inventari fitocenologic actual d'un parcel.la ja estudiada anteriorment diversos cops i se'n comenta I'evolució. Es tracta d'una vinya abandonada que, en uns 28-32 anys, ha esdevingut una comunitat arbustiva alta i densa (Querceturn ilicis galloprovinciale subas. arbutetosurn variant de Bupleurun fruticosum), després de passar per un estadi d'H?ptrrr/~oric,trrrtl hirfo-pubescentis. S'evidencien tres fets: 1) una davallada de diversitat florística; 2) un augment de I'estructuració vertical de la comunitat; 3) I'aparició d'una strie d'especies prbpies de la comunitat climacica de la zona. L'absencia d'incendis a la parcel.la en els últims 23 anys suggereix In possibilitat que aquest sigui un factor que hagi marcat I'evolució de I'Hyporrhetliet~rtn per una via en que no passa ni pel Querceturn cocciferae ni pel Cisto-Sarorhamnetutn catolactnici. Introducció Cardona (1980) estudia algunes comunitats vegetals barcelonines amb una periodicitat setmanal des del maig del 1964 fins al maig del 1966 i, més endavant, (Cardona 1973), torn5 a estudiar les mateixes zones mitjanqant inventaris de la vegetació al maig del 1971 i del 1972. Ates que la comunitat que al llarg d'aquests anys ha canviat de manera més espectacular i, potser, inesperada ha estat el prat sabanoide d'albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis), sembla interessant de continuar-ne I'estudi. Aquest es va fer entre I'octubre de 1987 i el juny de 1988. Les observacions van ser realitzades amb una periodicitat quinzenal a I'hivern i setmanal durant la resta del temps. 14 X. PONS Atesa la dificultat de fer estudis diacronics i essent-ne el nombre encara relativament redui't (Masalles & Vigo, 1987). presentem I'inventari obtingut en aquesta última revisió de la zona. rea d'estudi La comunitat estudiada és situada al vessant marítim de la serra de Collserola. Aquest massís, situat a la latitud de Barcelona, forma part de la serralada litoral catalana i culmina en el Tibidabo (512 m). La delimitació concreta de l'irea d'estudi, la climatologia, el substrat i la descripció de la vegetació en les etapes anteriors es troben a Cardona (1980). Quant al clima, afegirem que els anys 1987 i 1988 han manifestat unes característiques climatiques molt particulars i ben diferents de les mitjanes dels últims 68 anys (614.6 mm de precipitació anual i 14.0 OC de temperatura mitjana anual); axí trobem una pluviositat molt més abundant (982.3 mm el 1987 i 690.1 mm el 1988) i unes temperatures mitjanes més elevades (15.1 "C i 15.3 "C respectivament). Les temperatures mitjanes de les miximes i les de les mínimes presenten un comportament semblant al de les mitjanes mensuals. Quant al sol, s'han repetit les analisis edifiques, que no evidencien cap fet destacable. La potencia del perfil volta els 18 cm, valor que va augmentant fins a superar els 30 cm a les parts baixes del pedent. El sol presenta una capa de virosta en quk predominen les restes de Bupleurum fruticosum i10 de Brachypodium retusum. El pes d'aquesta capa és de 600 g pes sec. m-2. Segons Soil Taxonomy (1975), el sol pot ser classificat com un lithic mollic xerorthent. La vegetació actual es presenta com un conjunt arbustiu d'uns dos metres d'altura, molt dens, distribui't segons un cert gradient. A la part inferior hi ha una presencia quasi monospecífica de matabou (Bupleurum fruticosum) que cobreix molt densament el sol. Tal com anem pujant pel pendent trobem cada cop més ginesta (Spartium junceum) entre el matabou. Hi apareixen altres plantes com dos pins blancs joves (Pinus halepensis), un peu d'arboc; (Arbutus unedo) i, sobretot, el llistó (Brachypodium retusum), que ocupa bona part de la superfície. Aquesta gradació es relaciona amb la diferent potencia del sol comentada al punt anterior. Bolos (1950) ja assenyala la preferencia del matabou pels sols profunds. La parcel.la és travessada per un camí estret, lloc on apareixen moltes de les especies, ja que és una zona que rep més llum i, en estar menys densament coberta, admet la instal-Iació de noves plantes (olivarda (Dittrichia viscosa), albellatge (Hyparrhenia hirta), etc.). Cal indicar, pero, que el fort pendent disminueix el nombre d'especies anuals que podrien instalelar-s'hi. Finalment, a un costat, hi ha una franja de Robinia pseudacacia que probablement aprofita la mateixa humitat que una bardissa vei'na. La robínia, com en d'altres zones del Tibidabo, s'estén, i es veuen nous rebrots al voltant dels individus adults. A la Taula 1 hi ha I'inventari fitocenologic de la comunitat a partir de DINAMICA DE LA VEGETACI~ A COLLSEROLA 15 Taula 1. Inventaris fitocenologies del Quercetum ilicis galloprovinciale arbutetosum variant de Bupleurum fruticosum, corresponents al maig de 1981 i al període octubre 1987-juny 1988. Dades de 1981 de Cardona (inedites). maig 1981 1987-1988 Caracteristiques de I'associaci6 (Quercetum ilicis galloprovinciale pistacietosum): Lonicera implexa Aiton + + Arbutus unedo L. + + Viburnum tinus L. + + Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufl. + + Caracteristiques de I'alian~a (Quercion ilicis): Asparagus acutifolius. Clematis flammula L. Bupleurum ,fruticosum L. Daphne gnidium L. Euphorbia characias L. Caracteristiques de I'ordre i de la classe (Quercetalia ilicis i Quercetea ilicis): Rubia peregrina L. Quercus coccifera L. Rhamnus alaternus L. Pistacia lentiscus L. : Companyes: Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Pinus hulepensis L. Rubus ulmifolius Schott Accidentals: Angallis arvensis L. + 1.2 Anagallis foemina Miller + - Antirrhinum majus L. + + Calaminta nepeta (L.) Savi + + Cardamine hirsuta L. + + Cistus salvifolius L. + + Crepis cf. uesicaria L. + + Dittrichia viscosa (L.) Greuter 1.2 + Echium vulgare L. + + Foeniculum vulgare L. 1.2 1.2 Fumaria capreolata L. + + Galium maritimum L. + - Hyparrhenia hirta L. + + Hypericum perforatum L. + + Lobularia maritima (L.) Desv. + + Olea europala L. + + 16 X. PONS Taula 1. (continuació) maig 1981 1987-1988 Robinia pseudacacia L. Rosa pouzinii Tratt Ruta chalepensis L. subsp. angustifolis (Pers.) P. Cout. Sedum sediforme (Jacq.) Pau Spartium junceum L. Vicia disperma DC. Vitis vinifera L. dades del maig de 1981 (Cardona, inedit) i del seguiment fenologic realitzat des de l'octubre de 1987 fins al juny de 1988. Sistematicament situem aquesta comunitat dintre el Quercetum ilicis galloprovinciale Br.-Bl. (1915) 1936 A. et O. de Bolos (1950) en la seva variant de Bupleurum fruticosum O. de Bolos (1962). Dinamica de la comunitat en els últims vint-i-quatre anys En el període 1964-66 es definia la vegetació de la parcelela com un prat sabanoide d'albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis) (Cardona 1980). El 1971 i 1972 (Cardona 1973) ja s'indica el fort increment de la presencia de matabou que, com hem dit, és avui l'especie dominant d'una comunitat amb una composició florística ben diferent de la dels anterior inventaris. A la Taula 2 es resumeix l'estat de la vegetació en els diferents moments en qui: s'ha estudiat. Se'n dedueixen dues qüestions importants. En primer lloc, ¿quant de temps va passar des de I'abandonament del conreu fins a 1'Hyparrhenietum del 1964? Els propietaris de la zona van respondre a Cardona que, com a mínim, quatre anys. Hem buscat informació cartografica útil d'aque11 període de temps i sols hem trobat les fotografies del Vuelo Nacional de España 1:33 O00 (1956-57). L'aspecte de la parcel-la en aquestes fotografies és de conreu actiu (o bé abandonat de fa poc). Per tant podem estimar que van passar de 4 a 8 anys entre 17abandonament i el primer inventari. En segon lloc veiem una reducció important en el nombre d'esptcies. Les dades dels anys 1971, 1972 i 1981 no són del tot comparables a les dels altres estudis, ja que aquelles corresponen al mes de maig i no pas a seguiments anuals. Tanmateix cal tenir en compte que aquest és justament el moment de l'any amb més especies presents a la comunitat (80 %) segons les observacions de 1964-66. Aplicant aquest factor a les 78 espkcies del mes de maig de 1971 i 1972 i a les 32 del 1981, esperhvem que la xifra d'un seguiment anual seria d'unes 98 especies en el primer cas i d'unes 40 en el segon. Tot i l'aproximació que aix6 suposa, és suficient per veure que, en els primers 7 anys des de DINAMICA DE LA VEGETACI~ A COLLSEROLA 17 1964, quasi no va disminuir el nombre d'espkcies, per bé que, com ja va indicar Cardona (1973), 1a.comunitat havia comenqat a evolucionar cap a una estructuració més gran. Durant els 17 anys següents la comunitat s'ha continuat estructurant (Fig. 1) i el nombre d'espkcies ha disminui't, i molt. Aixb pot ser atribuit a l'explosió demografica del matabou, a inicis dels anys 70, que ha privat de llum la major part del sbl de la parcelela i ha provocat la desaparició de moltes de les espkcies que vivien a l'tiyparrhenietum (fotofiles). Assenyalem que més d'un terq de les espkcies de I'inventari actual viuen exclusivament en el camí que travessa la parcel-la. A la Taula 3 hem seleccionat alguns aspectes de la comparació dels quatre inventaris, per tal de mostrar-ne I'evolució. Observem que les espkcies fotofiles desapareixen o queden limitades al camí, mentre que el matabou i la ginesta experimenten un fort augment. Hem comptat fins a 20 anells en els troncs del matabou, perb els individus més nombrosos són els que presenten 10 anells o menys. Són també freqüents els individus molt petits, especialment a la part alta de la parcelsla. Hem pogut veure, en altres zones, que el matabou Taula 2. Comparació entre I'estat de la vegetació a la parce1.h durant els diferents períodes d'estudi. Hom indica el temps transcorregut entre els inventaris i el nombre d'especies relacionades a cadascun. Període Tipus de vegetació Nombre d'espkcies Aprox. 1960 Vinyaabandonada Hyparrhenietum hirto-pubescentis 1971 i 1972 Estadi de transició cap a la comunit'at actual 1981 idem 1987 i 1988 Quercetum ilicis galloprov arbutetosum, variant de Bupleurum .fruticosum X. PONS 1964-66 Recobriment Recobriment Recobriment Figura 1. Recobriment dels diferents estrats de la comunitat en els diferents períodes d'estudi. Estrats: a) herbaci baix; b) herbaci alt; c) arbustiu; d) arbori. Dades de 19641966 i de 1971 i 1972 de Cardona (1980, 1973). Valoracions del recobriment a partir dels índexs d'abundancia-dominancia i sociabilitat. Taula 3. comparació entre els valors d'abudancia-dominancialrecobriment d' a I_ gunes especies durant els diferents períodes d'estudi: 1964-66 (Cardona 1080). maig de 1971 i de 1972 (Cardona 1973). maig de 1981 (Cardona. inedit) i 1987-88. Especies 1964-66 1971 i 72 1981 1987-88 --- " Especies herbacies fotofiles: Urospermum dalechampii (L.) Schmidt + + - - Hyparrhenia hirta L. 5.3 1.2 + + Scabiosa atropurpurea L. 1.1 1.1 - - Sonchus tenerrimus L. + - - - Dittrichia viscosa (L.) Greuter +/1.2:' 2.211.2 1.2 + * Matabou i ginesta: Bupleurum fruticosum L. +.3 +.3/2.2 3.3 4.4 Bupleurum fruticosum L. jove 2.113.2 Spartium junceum L. + + 1.2 3.3 * Altres especies destacables: Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Cistus salvifolius L. Quercus coccifera L. Lonicera implexa Aiton Viburnum tinus L. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufl. Arbutus unedo L. Pistacia lentiscus L. Coriaria myrtifolia L. Rhamnus alaternus L. a: Quan hi ha diferhcia d'un any a l'altre indiquem, separats per una barra inclinada. els valors dels dos anys. rebrota i, segons L. López Soria (com. verb.), es propaga de forma clonal per rizomes. Malgrat que aquests comptatges podrien contenir falsos anells, donen una idea de les edats dels individus de matabou més antics. Sembla clar, atesa la seva vitalitat actual, que aquesta especie encara es troba en període d?expansió a la zona i podem pensar que, en un futur proper, encara guanyara més terreny a les altres plantes amb que comparteix la part superior de la comunitat. És destacable I'aparició de diverses espkcies prbpies de I'alzinar (Lonicera implexa, Viburnum tinus, Arbutus unedo, Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris, etc.) en els últims anys, si bé encara en poca quantitat (Taula 3). Malgrat que hi ha hagut incendis a les rodalies durant aquests anys, no sembla que hagin afectat la nostra parcel.la, segons es desprkn de: 1) els arxius i informes dels guardes forestals; 2) I'abskncia de quantitats apreciables de 20 X. PONS carbó en les mostres de sol analitzades; 3) el testimoni dels treballadors de la gasolinera del davant de la zona d'estudi, que asseguren que alli no hi ha hagut foc com a mínim fa 18 anys, tot i que en arees properes sí, com s'ha constatat en els arxius. Per qut s'ha arribat a aquesta comunitat? De les skries de vegetació a la terra baixa litoral mediterrania s'indica com a típica en un substrat, orientació i clima com els de la nostra parcelala, la següent: Quercetum ilicis galloprovinciale pistacietosurn - Quercetum ilicis galloprovinciale arbutetosum - (Querceturn cocciferae callunetosum) - CistoSarothamnetum catalaunici - Hy parrhenietum hirto-pubescentis (Bolbs 1962). També es comenta que en les series progressives (de recuperació), s'hi intercala una fase de ginesta. Al vessant sud de Collserola trobem nombrosos exemples d'aquestes fases intermkdies Hyparrhenietum - Quercetum ilicis. En canvi, en el nostre cas, s'ha anat per un altre camí en que no s'ha passat per aquestes comunitats intermedies malgrat que l'altitud, l'exposició i el substrat són equivalents en molts casos. Tampoc no hem vist una influencia antrbpica o de pastura, a la zona, que sigui remarcable (d'acord amb Cardona (1973)). Per quk practicament no hi trobem garric? Podem pensar en I'efecte d'arribada de llavors des d'alguna zona propera. El garric és a la parcel-la fa com a minim 24 anys i n'hi ha algun clap uns quants metres més amunt, per6 és curiós que no s'hi hagi estes (Taula 3). En canvi sí que trobem a l'estrat herbaci baix un augment important de la presencia de llistó (Taula 3), tal com passa al Querceturn cocciferae, on Cuco (1987) ho atribueix a I'atapei'ment de la comunitat; probablement en el nostre cas podriem pensar en la mateixa causa. El matabou, d'altra banda, també disposava de representants a la mateixa parcel-la i a zones properes, d'on és citat formant conjunts importants (Bolbs & Bolos 1950, Bolos 1962). Suposant, doncs, unes ccoportunitats semblants,, de colonització de 1'Hyparrhenieturn per part del garric i del matabou, podriem pensar en el foc com un factor que ajudés a decidir un camí o I'altre. Com hem dit, no hi ha evidencia d'incendis a la parcel.la en aquests anys o, en tot cas, segur que no han estat reiteratius. En canvi, en zones amb una freqiikncia més gran d'incendis, hi trobem Querceturn cocciferae o Cisto-Sarothamnetum catalaunici. Caldria un estudi més aprofundit per avaluar aquest suposit, pero sembla que I'absencia de foc ha tingut importancia en la successió d'aquesta comunitat. Evolució futura Bolos (1962) comenta que la garriga és una etapa molt més allunyada de l'alzinar que no la maquia de matabou. Suposant que no hi hagi cap incendi, estassada, etc. a la zona, sera interessant de veure com continua aquesta parcel.la en els próxims anys, si arriba al seu clímax i, si és així, en quant de temps ho fa. DINAMICA DE LA VEGETACI~ A COLLSEROLA Agraiments A la Dra. M.A. Cardona, per suggerir-me de fer aquest estudi i per deixar-me utilitzar les seves dades de 1981 (inedites). Al Dr. J.M. Roure per les seves orientacions sobre I'enfoc del present treball. A la Dra. R.M. Cros, que va supervisar el seguiment del període 1987-88. Al Dr. J.M. Alcaniz pel seu ajut en la part edafica. A Antonio Gázquez per les dades climatologiques fornides. A Christian Papió i a David Bonilla per la seva col.laboraci6 en diferents aspectes. Al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i a 1'Area Metropolitana de Barcelona per deixar-me disposar dels arxius d'incendis. Bibliografia Bolos, A. de & Bolos, O. de 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas. Instituto Español de Estudios Mediterráneos. Barcelona. Bolos, O. de 1962. El paisaje vegetal barcelonés. Facultad de Filosofia y Letras Universidad de Barcelona. Barcelona. Cardona, M.A. 1973. Observaciones sobre dinámica de algunas comunidades de la serie evolutiva del encinar. Acta Geobot. Barcinonensia 7:l-15. Cardona, M.A. 1980. Funcionalisme i ecologia d'algunes comunitats vegetals barcelonines. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Cuco, M.L. 1987. Mecanismes de regeneració. Quaderns d'Ecologia Aplicada 10:4562. Masalles, R.M. & Vigo, J. 1987. La successió vegetal a les terres mediterrtinies: series de vegetació. Quaderns d'Ecologia Aplicada 10:27-43. Soil Taxonomy, 1975. A basic system of soil classification for making and interpreting soil surveys. Soil Survey Staff. Soil Service U.S. Dept. of Agriculture. Agriculture handbook n." 436. Manuscrit rebut el maig de 1989.