Ca los Sáez, que in e essa h, sens dub e,
mol s i di e sos especialis es, pe qd el
llib e dóna no icia ex ac ada o ín eg a
de 463 documen s d'un ons inespe a de
l'Ins i u d'His b ia de 1'Acadbmia de les
Cibncies de San Pe e sbu g amb una
c onologia an Amplia com és la que a
de
1'1
de juliol de 81 1 al 28 d'oc ub e de
1904.
I
no al en en aques ecull docu-
men s ca alans, i de no poc in e b. L'ex-
plicació és que es ac a d'un ons a e-
plega pe l'acadbmic sa is a Nicolai
Pe o ich Lijachie (1862-1935) que els
anh comp an en e la i del segle
XIX
i
els p ime s anys del
xx
a di e sos llib e-
e s eu opeus, en e ells el ca ala Pe e Ma-
és i Oli e , ccel p incipal expo ado de
10s documen os que hoy o man el ondo
Lijachie n (p. 16), que no sols p opo -
ciona documen s ca alans -bé que no
o s els ca alans li o en adqui i s-, sinó
ambé espanyols de g an hlua
i
an igo .
La documen ació ca alana a enca del
ma eix segle
x,
del 5 de no emb e de 980,
conc e amen , amb un diploma en mal es-
a de conse ació, del qual hom no dóna
la ansc ipció, ans un b eu esum que ens
in o ma que es ac a d'una pe mu a e a a
San a Ma ia d'U gell i a San Pe e de Vic.
El segon documen ca alh en an igui-
a és ambé de la dbcima cen ú ia, del 12
d'ab il de 997,
i
ansme la enda d'una
casa i unes e es de Valldo eix; ampoc
no se'ns en dóna la ansc ipció.
El segle
x
comp a, així ma eix, amb
documen ació ca alana: un empenyo a-
men del 12 de gene de 1040 d'uns béns
de Te assa, del lloc de Banye es, ín e-
g amen ansc i , i una enda de dos
ho s de la ciu a de Ba celona del 18 de
gene de 1079, sols eges ada.
Els documen s ca alans al o-medie-
als s'acaben amb una enda d'un mas
del e me de Tos del 20 de juliol de
1167 i una donacióp o
anima
al mones-
i
de San
llo en^
del Mun del 28 d'a-
b i1 de 1193. De cap d'aques s dos di-
plomes hom no dóna sinó el eges i l'a-
pa a heu ís ic que inclou, com semp e
al lla g de o el llib e, dades de g an in-
e ks, en e les quals no manquen les de
ca hc e paleog h ic. Pe b aquí, en el p i-
me documen , c ec que és millo pa la
d'esc ip u a p o ogb ica en comp es de
gb ica, i en el segon, degu a la mh del
conegu esc i en Pe e de Co ó, d'es-
c ip u a gb ica cu si a incipien ca alana
i no de cccu si a a agonesa,, denomina-
ció inco ec a ja supe ada.
Els documen s ca alans són enca a
més nomb osos
i
se'n oba 2 en o es les
al es cen ú ies comp eses en aques a
ob a plena de no es insospi ades i eco-
llides amb acníia. Una ob a digna del
majo econeixemen i g a i ud.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
La
gue a de Hispania
Ed. bilingüe de
J.
Cas o Sánchez,
Mad id, Ediciones Clásicas,
1992,
(Biblio heca La ina)
De cabdal impo hcia en la his o io-
g a ia gene al de Roma i en la pa icula
d~s~i~a, l'anbnim
Bellum ~ii~aniense
ha es a obiec e d'una no a edició bilingiie
(lla i-cas &&) a chec del p o esso 6sé
Cas o Sánchez. Encappla l'esmen ada
edició una b eu i amena in oducció de
poc més de deu planes en la qual es con-
side en sumbiamen di e sos aspec es,
com a a els esde enimen s an e io s a la
gue a d'Hisphia, el seu desen olupa-
men , els pe sona ges que
hi
in e enen i
la locali zació de l'acció. També es ac a
la qües ió de la elació del
Bellum Hispa-
niense
amb l'anomena Co pus Caesa ia-
num on, sens dub e, s'inclou;
i
ambé la
p oblemh ica de la pe sonali a del seu au-
o , de la qual no es po di més del que
ens deixa en e eu e l'ob a, i el alo ma-
eix de l'ob a, onamen al, com hem di ,
pe d no solamen pe a l'his o iado sinó
ambé, a an de la << ulga i a >> de la se a
llengua, pe al lingüis a. Acaba aques a
succin a in oducció in o man sob e la
adició manusc i a del
Bellum Hispa-
niense.
Comple a la in oducció una bi-
bliog a ia o denada emh icamen en es
apa a s: edicions, on es ecullen no sola-
men les més ecen s sinó ambé al es
d'an igues, u ili zades pe l'edi o pe al
de ixa el ex ; aduccions al cas ella que
l'au o comen a c í icamen , i un úl im
apa a gene al in i ula <<Bibliog a ia>>,
on es oben els p incipals es udis sob e
aques a ob a his b ica. To i que no és im-
p escindible, po se hau ia es a p e e ible
que i'au o , en ci a a icles de e is es i
col~labo acions en ob es col.lec i es, ha-
gués especi ica les planes on es oben,
com és l'ús habi ual. Així ma eix, segons
el nos e pa e , po se a la in oducció al-
en unes no es que conc e in el lloc d'on
s'ex auen les ci es incloses en el ex ,
com ambé no es bibliog h iques sob e
les qües ions ac ades.
Ad e eix l'au o que el ex que o e-
eix és essencialmen el ex es able pe
Pascucci (Flo kncia
1965),
o i que, as-
segu a, en ce s llocs s'ha es ima més la
lec u a d'al es edi o s. Ce amen hau ia
e més palks el seu es o $ si aques s can-
is en el ex base haguessin queda e-
lec i s amb cla eda a l'apa a c í ic.
Igualmen , o i que ó a edundan , po se
es podia ha e e p ecedi el ex d'un
Conspec us siglo um
que o ens, a més de
la solució de les sigles dels manusc i s,
que es oba a la in oducció, la e e kncia
comple a dels edi o s esmen a s a l'apa a
c í ic, la qual es oba a la bibliog a ia e-
la i a a les edicions. Quan a aques apa-
a c í ic, cal di que les e e kncies a las
a ian s que hi són con ingudes énen
ma cadespe xi es olades i no pas pe
les línies de l'edició, p ocedimen habi-
ual aques úl im que si, d'una banda,
dóna acili a s al lec o , de l'al a, com-
plica la asca de composició de la plana.
Pel que a a la aducció, cal ema ca
que dues coses di icul en o ga aques a
asca: que el ex ens hagi a iba en un
lamen able es a de conse ació, amb
un g an nomb e de passa ges dub osos i
de llacunes, i que l'au o del
Bellum
Hispaniense
se'ns mos i més a ia mal-
des e, mol s cops obscu . To aixb,
jun amen amb el desig del aduc o de
man eni -se idel al ex , p opbsi gene-
almen assoli , mos en el seu co a ge i
la se a des esa.
Les mol abundan s i e udi es no es
que acompanyen la aducció acla eixen
al lec o les di e ses qües ions que an
so gin al lla g del ex : des de p oble-
mes de c í ica ex ual i de comp ensió
ins a aspec es ela ius a pe sona ges,
e s his b ics, opbnims, e c. La quan i a
i, en mol s casos, la dimensió d'aques es
no es en jus i iquen la col~locació al inal
de la aducció enlloc de e -ho a peu de
plana, disposició que, ambé cal di -ho,
esul a més cbmoda al lec o .
Clouen l'edició un índex de noms, un
al e de opbnims, que acili en, ambdós,
l'accés a in o macions conc e es, i un
mapa de l'hmbi geog h ic de la ba alla
de Munda.
Pel que a a la es a, alguns e o s i-
pog h ics sense impo hcia, coce nen s,
en bona pa , al o ma emp a - e sa-
le a- pe abludi els au o s ci a s en la
bibliog a ia, podien ha e es a subsa-
na s en una Úl ima e isió.
De o es mane es, les objeccions ex-
posades, ela i es gene almen a la co-
modi a de lec u a, no han de desme ki-
xe gens aques a ema cable i mol Ú il
edició bilingüe que con ibueix a conki-
xe millo el lla g p océs de omani za-
ció
de la nos a Península.
Me ck
Puig
Rod íguez-Escalona