Recensions

Carlos Sáez, que interessarh, sens dubte, molts i diversos especialistes, perqd el llibre dóna noticia extractada o íntegra de 463 documents d'un fons inesperat de l'Institut d'Histbria de 1'Acadbmia de les Cibncies de Sant Petersburg amb una cronologia tan Amplia com és la que va de 1'1 de juliol de 81 1 al 28 d'octubre de 1904. I no falten en aquest recull documents catalans, i de no poc interb. L'explicació és que es tracta d'un fons arreplegat per l'acadbmic tsarista Nicolai Petrovich Lijachiev (1862-1935) que els anh comprant entre la fi del segle XIX i els primers anys del xx a diversos llibreters europeus, entre ells el catala Pere Marés i Oliver, ccel principal exportador de 10s documentos que hoy forman el fondo Lijachievn (p. 16), que no sols proporciona documents catalans -bé que no tots els catalans li foren adquirits-, sinó també espanyols de gran vhlua i antigor. La documentació catalana arrenca del mateix segle x, del 5 de novembre de 980, concretament, amb un diploma en mal estat de conservació, del qual hom no dóna la transcripció, ans un breu resum que ens informa que es tracta d'una permuta feta a Santa Maria d'Urgell i a Sant Pere de Vic. El segon document catalh en antiguitat és també de la dbcima centúria, del 12 d'abril de 997, i transmet la venda d'una casa i unes terres de Valldoreix; tampoc no se'ns en dóna la transcripció. El segle xr compta, així mateix, amb documentació catalana: un empenyorament del 12 de gener de 1040 d'uns béns de Terrassa, del lloc de Banyeres, íntegrament transcrit, i una venda de dos horts de la ciutat de Barcelona del 18 de gener de 1079, sols regestada. Els documents catalans alto-medievals s'acaben amb una venda d'un mas del terme de Tost del 20 de juliol de 1167 i una donaciópro anima al monestir de Sant llor en^ del Munt del 28 d'abri1 de 1193. De cap d'aquests dos diplomes hom no dóna sinó el regest i l'apartat heurístic que inclou, com sempre al llarg de tot el llibre, dades de gran interks, entre les quals no manquen les de carhcter paleogrhfic. Perb aquí, en el primer document, crec que és millor parlar d'escriptura protogbtica en comptes de gbtica, i en el segon, degut a la mh del conegut escrivent Pere de Corró, d'escriptura gbtica cursiva incipient catalana i no de cccursiva aragonesa,, denominació incorrecta ja superada. Els documents catalans són encara més nombrosos i se'n trobar2 en totes les altres centúries compreses en aquesta obra plena de noves insospitades i recollides amb acníia. Una obra digna del major reconeixement i gratitud. Jesús Alturo i Perucho La guerra de Hispania Ed. bilingüe de J. Castro Sánchez, Madrid, Ediciones Clásicas, 1992, (Bibliotheca Latina) De cabdal importhcia en la historiografia general de Roma i en la particular d~s~i~a, l'anbnim Bellum ~ii~aniense ha estat obiecte d'una nova edició bilingiie (llati-cast&&) a chec del professor 6sé Castro Sánchez. Encappla l'esmentada edició una breu i amena introducció de poc més de deu planes en la qual es consideren sumbiament diversos aspectes, com ara els esdeveniments anteriors a la guerra d'Hisphia, el seu desenvolupament, els personatges que hi intervenen i la localització de l'acció. També es tracta la qüestió de la relació del Bellum Hispaniense amb l'anomenat Corpus Caesarianum on, sens dubte, s'inclou; i també la problemhtica de la personalitat del seu autor, de la qual no es pot dir més del que ens deixa entreveure l'obra, i el valor ma- teix de l'obra, fonamental, com hem dit, perd no solament per a l'historiador sinó també, arran de la <<vulgaritat>> de la seva llengua, per al lingüista. Acaba aquesta succinta introducció informant sobre la tradició manuscrita del Bellum Hispaniense. Completa la introducció una bibliografia ordenada temhticament en tres apartats: edicions, on es recullen no solament les més recents sinó també altres d'antigues, utilitzades per l'editor per tal de fixar el text; traduccions al castella que l'autor comenta críticament, i un últim apartat general intitulat <<Bibliografia>>, on es troben els principals estudis sobre aquesta obra histbrica. Tot i que no és imprescindible, potser hauria estat preferible que i'autor, en citar articles de revistes i col~laboracions en obres col.lectives, hagués especificat les planes on es troben, com és l'ús habitual. Així mateix, segons el nostre parer, potser a la introducció falten unes notes que concretin el lloc d'on s'extrauen les cites incloses en el text, com també notes bibliogrhfiques sobre les qüestions tractades. Adverteix l'autor que el text que ofereix és essencialment el text establert per Pascucci (Florkncia 1965), tot i que, assegura, en certs llocs s'ha estimat més la lectura d'altres editors. Certament hauria fet més palks el seu esfor$ si aquests canvis en el text base haguessin quedat reflectits amb claredat a l'aparat crític. Igualment, tot i que fóra redundant, potser es podia haver fet precedir el text d'un Conspectus siglorum que ofens, a més de la solució de les sigles dels manuscrits, que es troba a la introducció, la referkncia completa dels editors esmentats a l'aparat crític, la qual es troba a la bibliografia relativa a les edicions. Quant a aquest aparat crític, cal dir que les referkncies a las variants que hi són contingudes vénen marcadesper xifres volades i no pas per les línies de l'edició, procediment habitual aquest últim que si, d'una banda, dóna facilitats al lector, de l'altra, complica la tasca de composició de la plana. Pel que fa a la traducció, cal remarcar que dues coses dificulten forga aquesta tasca: que el text ens hagi arribat en un lamentable estat de conservació, amb un gran nombre de passatges dubtosos i de llacunes, i que l'autor del Bellum Hispaniense se'ns mostri més aviat maldestre, molts cops obscur. Tot aixb, juntament amb el desig del traductor de mantenir-se fidel al text, propbsit generalment assolit, mostren el seu coratge i la seva destresa. Les molt abundants i erudites notes que acompanyen la traducció aclareixen al lector les diverses qüestions que van sorgint al llarg del text: des de problemes de crítica textual i de comprensió fins a aspectes relatius a personatges, fets histbrics, topbnims, etc. La quantitat i, en molts casos, la dimensió d'aquestes notes en justifiquen la col~locació al final de la traducció enlloc de fer-ho a peu de plana, disposició que, també cal dir-ho, resulta més cbmoda al lector. Clouen l'edició un índex de noms, un altre de topbnims, que faciliten, ambdós, l'accés a informacions concretes, i un mapa de l'hmbit geogrhfic de la batalla de Munda. Pel que fa a la resta, alguns errors tipogrhfics sense importhcia, cocernents, en bona part, al format emprat -versaletaper abludir els autors citats en la bibliografia, podien haver estat subsanats en una Última revisió. De totes maneres, les objeccions exposades, relatives generalment a la comoditat de lectura, no han de desmerkixer gens aquesta remarcable i molt Útil edició bilingüe que contribueix a conkixer millor el llarg procés de romanització de la nostra Península. Merck Puig Rodríguez-Escalona