nici éu.
Din e d'una línia es uc u al, de ela-
cions onds
i
duals, s 'ha de des aca ambé la
impo an apo ació del g up de eball sob e
e o ica de la ima ge dingi pel G up U de la
Uni e si a de Liege.
Aques segon cong és, que pod íem de ini
com el de ea inació d'una semio ica no-
e bal, si bé pe me na oba d'al es de ini-
cions a pa i de les se es p opies con usions
i
duali a s, ou clausu a en un ac e més onal
que e icag. En aques ac e de clausu a,
i
com a
possible p opos a pe al
111
Cong és de I'AIS-
AISS a Mon ed, s'exposa la necessi a , no
compa ida pe la o di a dels cong essi es,
d'uní icació dels concep es
i
ins umen s de
eball, aaim' com busca una enninologia més
cohe en que pe me i de supe a l'ac ud es a
de con u ió
i
in ació que o e ek el pano ama
in e nacional de la semio ica.
CURS
DE
PLANIFICACI~
DE
LA
COMUNICACI~
AL
aCIESPAL» (QUITO)
Sal ado Alsius
Du an els mesos d'oc ub e
i
no emb e de
l'any
1979
ha ingu lloc al
Cen o In e na-
cional de Es udios de Comunicación pa a
A né-
ica La ina
(CIESPALJ -amb seu a Qui o- un
cu s sob e Plan 3cació de la Comunicació aus-
picia pe la UNESCO
i
la undació alemanya
Enednch Ebe g. No és la p ime a egada que
aques a ema ica es objec e de les ac i i a s do-
cen s de CIESPAL, ca la p es igiosa ins i ució
n'ha
e un ek dels seus objec ius. Pe o l'in e-
es de la eali zació d'aques cu s au en aques-
a ocasió en la me odologia de simulacions
emp ada.
Pe planz icació de la comunicació cd en end e,
en elcon ex lla ino-amenca, elconjun d'ac i i-
a s enden s a acionali za l'ús dels miqans de
comunicació
i
d'd es modali a s d'in e acció
socd a i
i
e ec e de po encia
i
ecolza di e-
en s p og ames d'ac uació polí ica
i
economica.
La
UNESCO en én que la comunicació col.lec-
i apo eni , d'aco damb la mane a com sigui
u ili zada, un pape clau en la de inició
i
l'elec-
ció dels dí e en s models de desen olupamen
economic
i
social.
Elcu s ha p escindi de la me odologia con en-
cional basada en les explicacions mugi als
i
ha
es a plan eja com un alle d'au oap enen a ge
on els pa icipan s apo a en els conekemen s
eoncs
i
p k ics d'aco d amb la se a p oceden-
cia exp essamen he e ogenia. A a és d'uns
jocs de simulacions, p o esso s uni e si ani
i
expe s en comunicació s 'endinsa en en l'ap e-
nen a ge de la p/ani caciÓ si emamahca
i
les se es
di e ses hses: dhgn6s ic de si uacions, plan e-
jamen d'objec ius, &seny d1es a 2gies, con-
ecció de p essupos os, coo dinació, a duació
de esul a s, e c. Aques me ode, dissenya pe
expe s del cen e
Ea -
Wes d'Honolul6, ha io
es a expe imen a# pe /a UNESCO dos anys
en e a a Malosia, en un cu s sob e la ma eixa
ema ica que a comp a amb la pa icipació
d'expe s p oceden s de di e en s pa3os del
con inen asiii jc. Pe a l'adap ació dels ma e-
ds a la eaii a d1Am2n¿a Ua ina ha es a
decisi a la con n~ució del di ec o 2cnic de
CIESPAL, p o esso Ma co Encalada, el qual ha
ac ua a més com a di ec o del cu s.
El p og ama d'ap enen a ge, o
i
que é
di e-
en s ai e na i es d'ús, ha ingu en aques a
ocasió una du ada de sis se manes. A la p ime a
se mana els pa icipan s es udia en
i
discu ien,
pe al d'homogenei za coneixemen s, uns
moduli d'au oap enen a ge sob e Comunica-
ció, Planz icació de la Comunicació, Desen o-
lupamen
i
Can i Social,
i
Teona de Si emes.
A
pa i de la segona se mana comenga a eljoc
de simulacions. En el ma c d'un
país imaginan'
(~La ina w)
i
en el si dels seus o gans admi-
nis a ius, els pa icipan s juga en el ol d'ex-
pe s que ha ien d'a ion a - eballan en
equips- di e en es si uacions, a a coope a i-
es, a a compe i i es. La da e a se mana del
cu s es a dedica a lap ojecció, elabo an cada
pa icipan un p ojec e de comunicació ade-
qua a la se a edi a naciond
Han pa icipa al cu s in -i- ui p o esso s
i
p o essionaís de la comunicació dlAm?nca Lla-
ina
i
d'Espanya beca s pe di e en s ins i u-
cions in e nacionals. La p esencia espanyola al
cu s ha es a possible en i u del con eni de
col.labo ació emj en en e CIESPAL
i
la Facul-
a de Ciencies de la In onació de la Uni e si a
Au onoma de Ba celona.
F ancesc
Bu gue
Com cada any, elp oppassa juliols 'ha po a a
eme un
S age in ensi o di Semio ica
so a /'os-
ganimió iges ió del
Cen o In e pazionale di
Semio ica e Linguis ica della Uni e si a degli
s udi di U bino
(I alia). Aques cu se comp e-
nia es ipus d'ac i i a s: els Seminan>, els
Con egni,
mena de pe i s cong es os
i
aules
odones que cada se mana desen olupa en un
ema conc e ,
i
dzbe ses con e encies.
T. Todo o , M. Pop, E. Ve ón, R. Lindekens,
D. Pa e, G. Vignaux, M. Dascal, H. Pa e
i
P. Valesio o en els pa icipan s als Seminani;
la em2 ica d'aques s, so a la pe spec i a de la
semio ica (o de les semio iques) ab aca a un
ampli en d// d'es udis:
Eis o malis es ussos i
Bakh ine
(Todo o ),
Ri e i Mi e
(Pop),
Se-
mio ica del discu s social
(Ve ón),
Teo ia de la
Semio-his o ia
amb un es udi sob e
Ti an lo
Blanc
de Joano Ma o ell (Valesio),
De la
ima ge com ex al ex com ima ge
(Lindekens),
Na ació i discu s didic ic
(Pa e).
.
.
Cal ema ca el Seminan' de René
Lindekens que so a la pe spec i a gene ica de
Semio ica isual aplega a una amplia,
espec$ca
i
comp/emen &ia pe inencia ac a-
da pe di e en s especdis es: ima ge (Linde-
kens
i
Dubois), pin u a (Payan ), Poesia Visual
(d'Amb ossio), A qui ec u a (C. Simona).
. .
També olem des aca el seminan' de Todo o
que ens a peme e coneixe de p op la eonb
li e cina de Bdh ine, inedi a igai ebé descone-
guda a casa nos a.
Pa ablelamen es eali za en els
Con egni,
el
p ime dels quals: aPossibili a s
i
lími s de la
P agma ica , so a la di ecció de Hennan Pa e
i
Je Ve schue en
(Belgian Na ional Science
Founda ion)
i
Ma ina Sbisa (Uni e si a de
T ies e) aplega a uns se an a-cinc especiali~ es
eu opeus
i
no d-amencans. La segona se mana
el
Con egno
e sa a sob e aHs objec es Pa ado-
xals~
(Obje s 2 co é)
icomp a amb lapa icipació
de Lyo a d, Vignaux, Rosens hiel, Fab i, Pa e ,
Ve ón,
. . .
e c. Uns in -i-cinc especialis es (Ha-
mon, Ma in, Lindekens, Thülennann, Alman-
si, B and , Valesio..
.)
in en a en,
aí
lh g de la
e ce a se mana, de dona con ingu al
Con egno
sob e el nDiscu s I onicu.
Des aquem-ne l'es udi de Lindekens sob e ui
g a a s de Goya que pene a a en un dels am-
bi s més polemics: e/ discu s i 6nic a la ima ge.
L Iúl ima d'aques es aules odones, o gani zada
i
dingida pe Baudnlla d
i
Fabn; es p esen a a
amb un í ol a aien : nLa Seducciów. Una do -
zena de comunicacions p ocu a en paiesa
i
esbnha els mecanismes d e sos de l'acció se-
duc o a del discu s malg a g eus de icihcies
o gani za i es que no an peme e que aques
Con egno
nsed úw del o .