Curs de Planificació de la Comunicació al CIESPAL (Quito)

nicitéu. Dintre d'una línia estructural, de relacions fonds i duals, s 'ha de destacar també la important aportació del grup de treball sobre retorica de la imatge dingit pel Grup U de la Universitat de Liege. Aquest segon congrés, que podríem definir com el de reafinació d'una semiotica noverbal, si bé permetna trobar d'altres definicions a partir de les seves propies confusions i dualitats, fou clausurat en un acte més fonal que eficag. En aquest acte de clausura, i com a possible proposta per al 111 Congrés de I'AISAISS a Montred, s'exposa la necessitat, no compartida per la totditat dels congressirtes, d'uníficació dels conceptes i instruments de treball, aaim' com buscar una tenninologia més coherent que permeti de superar l'actud estat de confurió i infació que oferek el panorama internacional de la semiotica. CURS DE PLANIFICACI~ DE LA COMUNICACI~ AL aCIESPAL» (QUITO) Salvador Alsius Durant els mesos d'octubre i novembre de l'any 1979 ha tingut lloc al Centro Internacional de Estudios de Comunicación para Arnérica Latina (CIESPALJ -amb seu a Quitoun curs sobre Plant3cació de la Comunicació auspiciat per la UNESCO i la fundació alemanya Enednch Eberg. No és la primera vegada que aquesta tematica es objecte de les activitats docents de CIESPAL, car la prestigiosa institució n'ha fet un ek dels seus objectius. Pero l'interes de la realització d'aquest curs rau en aquesta ocasió en la metodologia de simulacions emprada. Perplanzficació de la comunicació cd entendre, en elcontext llatino-amenca, elconjunt d'activitats tendents a racionalitzar l'ús dels miqans de comunicació i d'dtres modalitats d'interacció socd a fi i efecte de potenciar i recolzar diferents programes d'actuació política i economica. La UNESCO entén que la comunicació col.lectivapot tenir, d'acordamb la manera com sigui utilitzada, un paper clau en la definició i l'elecció dels díferents models de desenvolupament economic i social. Elcurs ha prescindit de la metodologia convencional basada en les explicacions mugirtrals i ha estat plantejat com un taller d'autoaprenentatge on els participants aportaven els conekements teoncs i prktics d'acord amb la seva procedencia expressament heterogenia. A través d'uns jocs de simulacions, professors universitani i experts en comunicació s 'endinsaven en l'aprenentatge de la p/anifcaciÓ sirtemamahca i les seves diverses hses: dhgn6stic de situacions, plantejament d'objectius, &seny d1estrat2gies, confecció de pressupostos, coordinació, avduació de resultats, etc. Aquest metode, dissenyat per experts del centre EatWest d'Honolul6, havio estat experimenta# per /a UNESCO dos anys enrera a Malosia, en un curs sobre la mateixa tematica que va comptar amb la participació d'experts procedents de diferents pa3os del continent asiiitjc. Per a l'adaptació dels mateds a la reaiitat d1Am2n¿a Uatina ha estat decisiva la contn~ució del director t2cnic de CIESPAL, professor Marco Encalada, el qual ha actuat a més com a director del curs. El programa d'aprenentatge, tot i que té diferents aiternatives d'ús, ha tingut en aquesta ocasió una durada de sis setmanes. A la primera setmana els participants estudiaven i discutien, per tal d'homogeneitzar coneixements, uns moduli d'autoaprenentatge sobre Comunicació, Planzficació de la Comunicació, Desenvolupament i Canvi Social, i Teona de Sirtemes. A partir de la segona setmana comengava eljoc de simulacions. En el marc d'un país imaginan' (~Latinarw) i en el si dels seus organs administratius, els participants jugaven el rol d'experts que havien d'afiontar -treballant en equipsdiferentes situacions, ara cooperatives, ara competitives. La darrera setmana del curs es va dedicar a laprojecció, elaborant cada participant un projecte de comunicació adequat a la seva reditat naciond Han participat al curs vint-i-vuit professors i professionaís de la comunicació dlAm?nca Llatina i d'Espanya becats per diferents institucions internacionals. La presencia espanyola al curs ha estat possible en virtut del conveni de col.laboració emjtent entre CIESPAL i la Facultat de Ciencies de la Infonació de la Universitat Autonoma de Barcelona. Francesc Burguet Com cada any, elproppassatjuliols 'ha portat a teme un Stage intensivo di Semiotica sota /'osganimió igestió del Centro Interpazionale di Semiotica e Linguistica della Universita degli studi di Urbino (Italia). Aquest curset comprenia tres tipus d'activitats: els Seminan>, els Convegni, mena de petits congresros i taules rodones que cada setmana desenvolupaven un tema concret, i dzberses conferencies. T. Todorov, M. Pop, E. Verón, R. Lindekens, D. Patte, G. Vignaux, M. Dascal, H. Parret i P. Valesio foren els participants als Seminani; la tem2tica d'aquests, sota la perspectiva de la semiotica (o de les semiotiques) abracava un ampli ventd// d'estudis: Eis formalistes russos i Bakhtine (Todorov), Rite i Mite (Pop), Semiotica del discurs social (Verón), Teoria de la Semio-historia amb un estudi sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Valesio), De la imatge com text al text com imatge (Lindekens), Narració i discurs didictic (Patte). . . Cal remarcar el Seminan' de René Lindekens que sota la perspectiva generica de Semiotica visual aplegava una amplia, espec$ca i comp/ement&ia pertinencia tractada per diferents especdistes: imatge (Lindekens i Dubois), pintura (Payant), Poesia Visual (d'Ambrossio), Arquitectura (C. Simona). . . També volem destacar el seminan' de Todorov que ens va pemetre coneixer de prop la teonb litercina de Bdhtine, inedita igairebé desconeguda a casa nostra. Parablelament es realitzaven els Convegni, el primer dels quals: aPossibilitats i límits de la Pragmaticar, sota la direcció de Hennan Parret i Jef Verschueren (Belgian National Science Foundation) i Marina Sbisa (Universitat de Ttieste) aplegava uns setanta-cinc especiali~tes europeus i nord-amencans. La segona setmana el Convegno versava sobre aHs objectes Paradoxals~ (Objets 2 coté) icompta amb laparticipació de Lyotard, Vignaux, Rosensthiel, Fabri, Parret, Verón, . . . etc. Uns vint-i-cinc especialistes (Hamon, Marin, Lindekens, Thülennann, Almansi, Brandt, Valesio.. .) intentaren, aí lhrg de la tercera setmana, de donar contingut al Convegno sobre el nDiscurs Ironicu. Destaquem-ne l'estudi de Lindekens sobre vuit gravats de Goya que penetrava en un dels ambits més polemics: e/ discurs ir6nic a la imatge. L Iúltima d'aquestes taules rodones, organitzada i dingida per Baudnllard i Fabn; es presentava amb un títol atraient: nLa Seducciów. Una dotzena de comunicacions procuraren paiesar i esbnhar els mecanismes dtversos de l'acció seductora del discurs malgrat greus deficihcies organitzatives que no van pemetre que aquest Convegno nsedrtúw del tot.