PODER
I
MITJANS
DE
COMUNICACI~
DE
MASSES:
L'ESCOLA DE
FRANKFUñT
En ic Sape as Lapied a
L'Escola de F ank u ha cobe una e apa onamen al dins la iloso ia-sociologia
del nos e segle mi jancan una ac uali zació del ma xisme com a ins mmen
eo ic d'allibe a nen de I'ésse 'humii. En sen i es ic e, el gmp de pensado s
alemanys euni s en o n de 1'Escola han ep esen a el man enimen de la adi-
ció c í ica de la socie a , nascuda amb Ma x i Engels, en on de la degene ació
o ali a ia dels ac uals
socialismes eali za s,
que bandegen qualse ol mani es a-
ció c i ica i que han condui ac ualmen al a e o mu ,'. Si haguéssim de de ini
amb una sola pa aula 1'Escola de F ank u , ho pod íem e amb el nom an-
iau o i a isme: aques és I'eix onamen al en o n del qual gi a la se a eo ia
c í ica.
ADORNO,
T.W.,
Sociológica
II.
Exp essió ecollida en el seu a icle i ula ~Teo ia de la Pseudo-
cul u as, p.
265.
L'Ins i u ü Sozial o schung de F ank u a ésse c ea I'any 1923 ecollin un
conjun de iloso s alemanys que es consolida en de ini i amen com a gnip
ideologicamen compac e en el pe íode 1933-1941. Els seus memb es més des a-
ca s han es a Max Ho kheime (di ec o de I'Ins i u ), Theodo
W.
Ado no,
Wal e Benjamin i He be Ma cuse; a més de Leo Lowen al i E ich F omm, que
es a en sepa a del gnip inicial els anys cinquan a. L'objec e d'es udi de 1'Esco-
la de F ank u ha es a I'ac ual socie a indus ial a ancada, so gida de la segona
e olució indus ial dels anys in amb I'escla de la socie a ecnologica, el qual
assenyala el naixemen de ini iu de les o macions o ali i ies bu geses en els
paisos occiden als més indus iali za s. Aques objec e d'es udi comú pa eix de
la con e gencia de di e ses on s eo iques: el ma xisme clhsic, la adició libe al
de la p ime a bu gesia e oluciona ia i la psicoanalisi eudiana. La his o ia de
cadascun d'aques pensado s ep esen a la di icul a de l'es udi c í ic en una so-
cie a esde inguda o ali a ia: p ime ou el nacionalsocialisme el que p o oca
llu exili d'Alemanya I'any 1933 pe la se a doble condició de jueus i ma xis es.
D'aques a epoca da a la g an agedia de 1'Escola de F ank u : exili i dispe sió
pe di e sos paisos eu opeus ugin del eixisme (p ime a Gineb a, desp és a
Pa ís) i l'any 1940 anada als Es a s Uni s com a úl im e ugi; men es an es p o-
dui a el suicidi del pensado que ha ia mos a una més g an o iginali a c ea i-
a, Wal e Benjamin, mo a Po bou la ni del 27 de se emb e de l'any 1940
pe no cau e en mans dels bo xins de les
SS'
alemanyes quan ugia de la F anca
ocupada. Així doncs, la p ime a ase de I'ac i i a cien í ica dels pensado s de
F ank u s'emma ca his o icamen en el pe íode d'ascens del eixisme a eu
d'Eu opa, és a di , en el momen que es iuen les conseqü?ncies de I'i aciona-
lisme polí ic i social a causa de la eacció o ali a ia de les bu gesies locals en on
del mo imen ob e .
Amb
I'a ibada de Ho kheime , Ado no, Ma cuse i Lo-
wen hal als Es a s Uni s I'any 1940, s'ob e un nou pe íode: el can i d'una so-
cie a eu opea colpejada pel eixisme a una al a que mani es a a la no a a-
cionali a bu gesa (la acionali zació de la i acionali a , al com ho de iní anys
desp és He be Ma cuse), p o oca un g an impac e en aques s pensado s, que
es oba en imme gi s en una no a l6gica de la dominació -que a pa i de
I'acabamen de la gue a mundial se ia adop ada pe 1'Eu opa occiden al
econs uida so a la supe isió no d-ame icana-: es oba en da an no es o -
mes de pe suasió, d'una socie a basada en la g a i icació psicoldgica, en un món
de I'apa enca on els mi jans de comunicació de masses oben la se a dimensió
manipulado a i ins umen al..
.
Ha ia so gi un nou ipus de o ali a isme: la so-
cie a ecnoldgica on el pode polí ic, I'econdmic, el mili a i el cul u al espo-
nen a una ma eixa dimensió ep essi a, a un ma eix p océs de dominació. Ado -
S chu z-S a leh,
Esquad es de P o ecció (Alemanya)
Pode
i
nzass
media:
I'Escola de F ank u 101
no i Ho kheime a ia s'adonen d'aques a no a si uació plan ejada pel desen o-
lupamen capi alis a en eballa , so a la di ecció de paul Laza s eld, en I'es udi
de les audiencies de les cadenes de adio de No a Yo k. Ambdós pensado s no
a da en a eacciona con a el
con en analyszs
p oposa pe la sociologia no d-
ame icana, elabo an un nou ipus d'anilisi c i ica basada en la dialec ica de la
nega i i a , és a di , plan ejan com a me ode d'anilisi el pensamen nega iu en
con a de qualse ol o ma de pensamen a i ma iu pe anyen a la ideologia
dominan 2. L'any 1949
Max
Ho kheime e o na a F ank u pe e e 1'Ins i u
del qual o na a se el di ec o , men e que Ado no s'hi ein eg a I'any 1950
com a di ec o asis en . He be Ma cuse es a als Es a s Uni s, on eballa al
Depa amen de De ensa ins I'any 1965, any en que s'in eg a a la Uni e si a
de San Diego com a p o esso de iloso ia, des d'on é una g an in luencia en els
mo imen s es udian ils que escla en en o n del 1968; i ami dia os en a un p o-
agonisme essencial en el pensamen iloso ic c í ic dels da e s cinquan a anys3.
ELS
PRIMERS
ESTUDIS
SOBRE
LA
IND~STRIA
DE LA CULTURA: WALTER BENJAMIN
Wal e Benjamin ocupa un lloc a pa dins el conjun de I'ob a eo ica de 1'Esco-
la de F ank u , donada la se a inespe ada mo a la a do de I'any 1940. En
sen i es ic e, podem a i ma que Benjamin ou un pione dels es udis sob e la
comunicació de mases, pe qu?, con ii iamen a bona pa de la in el.lec uali a
bu gesa de la se a epoca, asis í me a ella -i a la egada desconce a pel pode
e oluciona i dels nous
media-
a la des mcció que aques es no es o mes de co-
municació implica en pe a les adicionals mani es acions a ís iques, en pode
Vegeu les e lexions d'Ado no en o n de la se a es ada als Es a s Uni s en I'a icle i ula ~Expe-
iencias cien í icas en Es ados Unidos., pp.
107-141
i ecolli a
Consignas,
Buenos Ai es, Amo o u
Edi o es, 1973, en el qual a in e essands e e ncies de la ida cien í ica no d-ame icana d'aquells
anys amb una o a c í ica al posi i isme dominan en les uni e si a s d'aquell país. Quan al con-
cep e de pensamen nega iu o ambé di dialec ica nega i a com a ins mmen eb ic de llui a con a
la cul u a a i ma i a en o s els es adis socials i cul u als, egeu,
Dialec ica nega i a
de Theodo
W.
Ado no, publica a la col~lecció <Ensayis as de hoy* de Taunis, ob a que euneix o a la eo ia en o n
d'aques p incipi iloso ic que é co n a o igen la iloso ia hegeliana. Vegeu ambé
Razón
y
Re olu-
ción,
d He be Ma cuse, on de mane a de allada ens desc iu aques p océs iloso ic. Aques llib e és
edi a a Alianza Edi o ial. També de Ma cuse es po consul a <Rema ques a una no a de inició de
cul u as, dins
Pe una no a de inició de la cul u a,
edi a a la col~lecció aL3esco pís, d'Edicions
62.
La dial c ica nega i a o de la nega i i a és un concep e onamen al pe a comp end e la globali a
de I'ob a de Ho khei ne , Ado no i Ma cuse.
Pe a qualse ol in o mació biog i ica dels pensado s de F ank u consul eu el llib e de Ma in
Jay
La
imaginación ddé~ ica,
que sens dub e és el nillo es udi sob e 1'Escola de F ank u . És
publica a Tau us.
desp end e el que s'ha ia ep odui de I'hbi de la adició mi jancan la capa-
ci a de ep odui ecnicamen I'ob a a ís ica. Les se es e lexions es onamen a-
en en la cinema og a ia, la o og a ia i la p opaganda polí ica en plena epoca
d'ascens del eixisme i de consolidació de I's alinisme so ie ic: és en aques ma c
his o ic on pod em en end e en o es les se es dimensions I'ob a d'aques pione
de la sociologia de la comunicació.
Pe a Benjamin, a la segona mei a del segle
XIX
es p odueix una o al ans o -
mació de la supe es uc u a bu gesa, pe la qual cosa hom po a i ma que la cul-
u a esde é pa d'un nou ipus de p océs de p oducció. Concep es com els de
c eació, geniali a , pe enni a , inspi ació a ís ica, ins i o el ma eix concep e
d'ob a a ís ica, escla en en un p océs de c isi, pe que o aques conjun d'ins-
incies supe io s que eien de I'a un es adi sup em al2 al poble, pa imoni de
les clases di igen s, essencia clasis a de la p oducció bu gesa, dona a pa a nous
sis emes de comunicació adien s pe a una polí ica e olucioni ia en I'es adi cul-
u al donada pe la possibili a de la ep oducció ecnica de I'ob a d'a . Un nou
a , una no a ima ge, un nou discu s, que ha pe du el seu aquí-i-a a, aix6 és,
I'au en ici a de I'an iga ob a a ís ica, donan -li plena Ilibe a . Com ens eco -
da Benjamin4, g icies a la ep oducció ecnica la ca ed al po so i del seu lloc
habi ual i apa eixe en I'es udi de qualse ol a iciona a la o og a ia, I'ob a mu-
sical po ésse ep oduida en qualse ol si uació, en qualse ol habi ació, abando-
nan la sala de conce o a l'ai e Iliu e. La no a dimensió cul u al escla a en o es
les se es possibili a s pe que s'aconsegueix des ui I'au a, el que és i epe ible,
que només po ésse possei pe les clases explo ado es. La des ucció de I'au a
ens possibili a enca la adició de an s anys de cul u a usu pada pi jan el can-
i social>. El cinema, la adio i la o og a ia pe me en la c eació, mi jancan la li-
quidació del alo de la adició en I'he encia cul u al, d'una cul u a de nlasses
-cul u a e oluciona ia- en que el poble, agen his o ic que impel.leix el can-
i social con empo ani, é la capaci a de iu e i sen i els alo s cul u als com a
alo s p opis, p ope s a la se a ac i i a quo idiana: ens obem da an el can i
en la pe cepció dels indi idus g icies al can i de la singula i a pe cep i a, a la
globali a de la ep oducció ecnica. En els nous mi jans de comunicació el alo
d'exhibició p edomina sob e el alo de cul e. En aques sen i , els anys in i
en a assis im
a
una subs i ució de I'au a pe duda (cul e al que és i epe ible
BENJAMIN,
W.,
La
ob a de a e en la época de /a ep oduc ibilidad écnica,
pp.
21-22.
Pe
au a
Benjamin en én allo que en ol a I'ob a única i i epc iblc quc es p oducix en un mo-
men dona sensc possibili a de ep odui -se. És I'essencia de I'a bu ges cdul al conjun de les
éh es
cla~s~s cs. Aqucs concep e Cs uni als conccp es clbsics de geniali a , cul u a supe io , inspi a-
ció, e c
,
es adis que ga a i eixen
cl
man enimen de la cul u a bu gesa com a cul u a de classe.
Ve-
gcu de ,Wal e Bcnjamin
La
ob a de a e en la época de la
ep oduc bilidad/écnica,
pp.
22-23.
Pode
i
mass
media:
1'Escola
de
F ank u
103
i únic) pel cul e a les
s a s.
Hollywood i les g ans cadenes de p emsa i de la a-
diodi usió cons u'i en o un nou edi ici cul u al en o n dels g ans mi es de la
no a cul u a ecnologica i seg ega en una
ideologia
de
Lape sonali aP
en ol ada
de alo s magics i de o a una no a mi ologia c eada pe la indús ia de la cul u a
a la ece ca d'un nou ipus d'au a que es pa icipa il.lus6 iamen els ecep o s
en aques món de I'apa enca i l'alienació cul u al.
Pe o, malg a aques ús p ime enc, Benjamin c eia plenamen en la po enciali-
a e oluciona ia dels nous mi jans de comunicació. El cinema podia cons i ui -
se en el mi ja ideal pe a la pa icipació de les masses en els p ocessos cul u als.
Pe a el1 la ma e ia i l'home podíem col.labo a pe ec amen en la pel.lícula de
cel~luloide i cons i ui -se en el p ime discu s plenamen ma e ialis a7. La eu
ansmesa pe les ones adio oniques po deixa d'ésse una eu de e minada pe
esde eni una unió en e la ecnica i l'home, una a an gua da de la no a cul u a
de masses que po a iba a o a eu. La o og a ia a pe d e als esde enimen s
dia is llu sen i i epe ible i migic o ap opan la eali a his o ica a la eali a
quo idiana de cada ecep o .
Pe o ben a ia aques es possibili a s e oluciona ies desc i es pe Benjamin do-
na en pas a la e i able eali a polí ica que i ia 1'Eu opa dels anys en a: els
eixismes (sob e o el nacionalsocialisme) a en ins umen ali za els nous
media
pe c ea una g an maquina de manipulació polí ica. Amb I'aplicació de la
ec-
nica al camp polí ic, els di igen s polí ics pod an abandona les sales dels Pa la-
men s, on du an el pe íode libe al de les bu gesies eu opees esponien de llu s
accions polí iques. Amb el cinema, la p emsa, la adio, els ca ells i la o og a ia
s'ob e la possibili a -pe p ime a egada en la his o ia- de di igi -se di ec a-
men al conjun de les masses popula s sense cap pas in e medi.
El
cul e a la pe -
sonali a en els egims eixis es i en el so ie ic, ins umen ali za an els mi jans de
comunicació pe manipula els lligams de dominació es able s en e el líde
i
les
masses, unió que pod íem quali ica de elació libidinal e o cada pel con ac e
di ec e dels i ans amb llu s súbdi s8.
El eixisme c ea una no a isió massi a mi jancan els a encos ecnologics: la
pe cepció ae ia de les g ans pa ades mili a s, la isió de o mada de la simbologia
"xp esió c eada pe
T.W.
Ado no anys desp és e e in -se als mi es de la no a cul u a de masses
a la ece ca d'una no a au a que subs i ueixi la pe duda pel p océs ecnic.
'
BENJAMIN,
W.,
DIj~u sos In emmp do~,
p. 37.
"a iden i icació libidinal en e el dic ado i la massa so mesa de la qual Sigmund F eud pa la en
el capí ol 92 *El ins in o g ega io, de
P~icología de /as masas
(Alianza Edi o ial, col~lecció *Lib o de
Bolsillon núm. 193) es eié e o cada pe aques con ac e di ec e -con ac e ecnic i apa en - en e
els i ans i les masses popula s.

eixis a, la epe ició inde inida de les ma eixes ima ges, I'audició de les ma eixes
eus esde ingue en un e na u al i Iogic en el cinemes, la adio o la p emsa
il.lus ada7. La eali a deixa a la se a na u alesa objec i a i passa a a ésse
cons uida en els despa xos dels minis e is d'educació i p opaganda, on
a la
iolació de les masses, que el eimsme imposa pe la o ca en el cul e a un cab-
M,
con-espon la iolació de o un mecanisme posa alse ei de la ab icació de
alo s cul u alsI0.
BURGESIA 1 TOTALITARISME
A nb la consolidació del pode polí ic i economic de la bu gesia ha so gi el cul e
a o allo p ac ic, ú il, uncional i e icac pe al sis ema de dominació. L'admi-
nis ació en les mode nes socie a s indus ials a ancades es ca ac e i za pe un
ancamen dels o ganismes adminis a ius e s el seu in e io com a mi ja de
millo amen de la se a e icacia. El o ins i ucional supe a el que és pa icula . Es
pe d la unció o igina ia de la bu oc acia -se i els indi idus pe a una millo
acionali zació de les elacions socials, polí iques i economiques -do an -se
d'una au onomia p opia so a la di ecció del pode polí ic cen ali zado : a una
no a acionali zació de I'es mc u a economica li co espon una no a acionali -
zació dels a e s adminis a ius, i conseqüen men , de la cul u a, I'ensenyamen
,
la comunicació massi a i els al es es adis del que és social".
Assis im a una adminis ació o al com a genesi del pode o ali a i en les o ma-
cions bu geses, pe qu? com a i ma Ma cuse a
E os
i
ci ili zació:
L
'e a ac ual en-
dezk a ésse
o ali a ia,
jins
i
o allí on no ha p oduy Es a s o ali an>I2.
A
les ac-
uals o macions bu geses la bu oc acia es de ineix pe una supe concen ació de
uncions de pode i pe una mixima di usió de les se es decisions adminis a i-
es. La ins i ucionali zació de les decisions -que ha subs i ui la dels indi idus
pa icula i za s- pe me dona l'apa enca d'objec i i a , d'es a al ma ge del
bé i del mal, o a de o a con adicció in e na o esul a d'una decisió a bi a ia.
Aques p incipi d'o gani zació es pe sonali za en 1'Es a bu g?s i en les
Raons
d'Es a lj
que esde enen I'o igen del e o ins i ucionali za en col~loca -se el
'/
BENJAMIN,
W.,
Discu sos zn emmp dos,
p.
39.
'O
dem, ibíd.
"
C i.
ADORNO,
T.W.,
Sociológica
II,
pp.
72-74.
'*
MARCUSE,
H..
E os ici ili zació,
Ba cclona, Edicions
62,
p.
19.
l3
Vegcu
MARCUSE,
H.,
Razón
y
Es ado
on, en el seu epíleg
a i ma
el següen :
A ui l'esped
sembia eni una unció d @ en : a+da els pode s ewi en s a o gani za , adminis a , p onos ica
i
Liquida eLpode de la nega i i a .
La
aó s 'ha iden zjica amb la eali a : elque és ac ualés aonable,
enca a que el aonable no ha esde ingu ac ual
(p.
409).
Pode
i
mass
media:
1'Escola de F ank u
105
d e de 1'Es a sob e els d e s dels seus súbdi s, no pas ciu adans. Aques es
Raons
dlE a
ans o men I'home i la socie a en simple ma e ia de dominació, en
simple ma e ia adminis ada. El desig d'una adminis ació acional i humana
dels p ime s pensado s libe als ha esde ingu adminis ació cien í ica -la qual
cosa li dóna una ex ao dina ia e icacia- de les demandes, expec a i es i sa is-
accions socials. Tecnologia, o ali a isme i adminisuació cien í ica es donen la m2
en un ma eix sis ema de dominació i ep essió sis emi ica. Com diu
T.W.
Ado -
no, en la socie a indus ial l'ésse huma ja no es comunica amb els al es de ma-
ne a di ec a, sinó que el p océs comunica iu es desen olupa mi jancan la in o-
ducció de p ocessos mediado s com la comunicació de masses o I'ensenyamen "';
la in o mació que I'home del segle
xx
é e e en al seu món esul a de I'eno me
quan i a d'in o mació apo ada pe la indús ia de la cul u a, adminis ado a
de les consci2ncies, pe que almen com a i ma Ma cuse,
amb la decadencia de
la consciencia, amb el con ol de la in o mació, amb Iábso ció de l'indi idu en
els mi jans de comunicació de masses, el coneixemen és adminis a
i
con ina u.
Da an la o al ei icació de la eali a que ens en ol a, o a expec a i a e olu-
ciona ia sembla ha e desapa egu : la ideologia p ac ica so gida del benes a
ma e ial ha des ui o anhel de llibe a i au onomia indi idualI6, pe la qual
cosa I'in el~lec ual c í ic ja no ha de des e lla la consciencia de clase, sin6 que
ha de concen a o es les se es o ces a despe a la consciencia alienada pe les
al+lacies de la socie a opulen aI7. Com a esul a d'aques a assimilació ideologi-
ca s'ha p odui una o al abso ció dels p ocessos psíquics i de les expec a i es de
compo amen dels indi idus com a ésse s au onoms pe la uncionali a p ac ica
l4
ADORNO,
T.W.,
Sociológica
II.
Vegeu I'a icle i ula *Supe s iciones de segunda mano,
i,
en
conc e , les pagines 198-199.
"
MARCUSE, H.,
E os
i
ci ili zació,
p.
112.
''
En aques sen i He be Ma cuse esc i ia en el seu a icle i ula
*La
caducidad del man ismo,
les pa aules seg ien s:
El desen olupamen , no de
La
consci?ncia de classe, sinó de
L
consciZncia com
a al, lliu e de les dis o sions que
li
son imposades, apa eix com el equisi &sic pe a un can i adi-
ca/.
1
com la ep essió és aba uda
i
es esa a o a lapoblació so mesa, la asca in el.lec ua/,
k
asca de
l'educació
i
la discussió, la asca d'esquinca no an sols el el ecnologic, sinó umbé els al es el~
da e a els quals ope en
h
dominació
i
la ep essió, o s aques ac o s eidol6gics es con e eixen en
e ade s ac o s ma eMls d'una ans omació adica/.
Tex publica a
La
ag esi idad en la sociedad
con empo ánea,
Mon e ideo, Al a, 1971, p. 82.
l7
Vegeu MARCUSE. M.,
E os
i
ciuili ació,
p.
109. on diu:
La
ideologia d'a ui consis eix en el e
que la p oducció
i
el consum ep odueixen
i
jus i iquen la dominació. Pe o el ca üc e ideol6gic no
can ia el
e que els seus bene icis són eals.
La
ep essi i a del conjun es a, en un g au mol ele a ,
en la seua e icacia: augmen a l'abas de la cul u a
ma e ial,
acili a l'ob enció dels béns indi pen-
subles pe a la ida, apa eix elcon o
i
elluxe, si ua zona cada egada mésg ans en /'&bi a de la in-
dús na -i, alho a, man é
l
'es o i labo al, la a iga
i
la des ucció.
L
'indi idu ho paga sacn ican el
seu emps, la se a consci?ncia, els seus somnis; la ci ili zació ho paga sacnjican les se es p omeses de
llibe a
i
de pau pe a o s.
l8
Vegeu
HORKHEIMER,
La unción de /as ideo/oglb ,
Tau us, 1966.
l9
ORNO
&
HORKHEIMER,
Dide ica de//'I//uminismo.
To ino, Einaudi, 1976,
p.
131.
MARCUSE.
H.,
L
'home unidimensiond,
p.
37.
Pe
a
de ini el concep e d'home ecnolbgic consul eu
Consigna .
Buenos Ai es, Amo o u
Edi o es, 1973, de Theodo
W.
Ado no.
de I'indi idu imme gi en 1'Es a . En sen i es ic e, podem assenyala la un-
cionali a de I'indi idu-dins-1'Es a com a objec iu p io i a i de I'immens ma-
quinisme pe suasiu desen olupa en el si dels mi jans de comunicació de masses
i del conjun de la indús ia de la cul u a so mesa als alo s absolu s del domini
o ali a ils.
Ja des de l'any
1945
la indús ia de la cul u a es cons i uí en un dels eixos essen-
cials dels es udis de 1'Escola de F ank u . Ce amen , la indús ia de la cul u a
es mani es a com una de les mbimes eali zacions de la no a acionali a ecno-
lbgica que a ui dia s'iden i ica amb la acionali a del domini es s pel pode
ins i uciona119. Hom po di que la ecnologia ha esde ingu I'agen cen al del
con ol social, possibili ado de la manipulació col.lec i a i mi jP ideal com a e
del can i social. El món ecnolbgic pe me en si ma eix la
acionali zació de la
i acionali a
de qu ens pa la Ma cuse. El el ecnolbgic compo a un món ag a-
dable, en qu el benes a de la col.lec i i a ul apassa mol el de emps an ics.
E ec i amen , en la socie a indus ial sembla p odui -se una sociali zació dels
bens econbmics i socials, on la ci ncia sembla e es i -se de les més i ginal
neu ali a . Com esc iu Ma cuse en
L'Home unidimensional: Com a uni e s ec-
nolo'gic, la socie a indus n'al a an~ada és un uni e s polí ic, l' il ima ase de la
eali zació d'un p ojec e his o'nc espec jcic, aix6 és, l'expe imen ació, la ans o -
mació i l'o gani zació de la na u a com a simple ma e ial de dominació20.
Aques món ecnolbgic, ei icado dels indi idus, gene a, pe la se a p 6pia
dinPmica in e na, el que Ado no en diu
homes ecnol6gics,
és a di , homes ma-
nipulado s de masses al se ei de la classe dominan , a la egada aliena s i aliena-
do s, amb men ali a s cosi icades, i cosi icado s, pe 6 anma eix aques ipus
d'home -ins umen ali zado de la ep essió- no pe any an sols a les classes
cul u almen igno an s, bo xins a sou, ans al con a i, bona pa de la in el.lec-
uali a s'in eg a en aques g up al se ei de la bu gesia, en les adminis acions
cien í iques de les ins i ucions polí íques i econbmiques, cul u als i
comunica i es2'. Aques el ecnolbgic s'in odueix en o s els &bi s de la
nos a exis ncia: en les habi uds, en el anspo , en el lleu e, les joguines,
nu ició,
.
. . . ins a o ma una immensa xa xa que a mane a de sedb bandeja els
Pode
i
mass
media:
1'Escola de F ank u
107
ac o s c í ics i ens ea i ma ideolbgicamen en la submissió. El
consum
pe ma-
nen dels p oduc es ecnolagics ens adoc ina, manipula i ens in odueix en un
ce cle anca en qu una alsa consci ncia es immuni za e s la se a p bpia alse-
da . El benes a , el plae , la comodi a de la nos a exis ncia p k ica compo en
al ma eix emps la submissió, el pa any col.lec iu, la des e a de I'indi idu. Com
assenyala Ma cuse a
E os i ci ili zació,
el món ecnolbgic ha aboli I'indi idu
com a ésse au bnom: abans e a en el si de la amíiia on es ansme ien els alo s
i les egles dominan s comunicades
pe sonalmen
de gene ació en gene ació, pe-
b amb I'escla de la econologia és aques a I'enca egada d'aques p océs de
ansmissió, són els monopolis econbmics, polí ics i cul u als -sob e o
a
a és
dels mi jans de comunicació de masses- els ins umen s ansmisso s de la a-
dició mi jangan una abolició del que és pa icula en bene ici del jo col.lec iu;
aidia en l'eda p eescola , els g ups d'amics, la cidio i la ele isió es ableixen la
no ma del con o misme i la ebelelió; les des ia~ions d'aques a no ma son cas i-
gades
(.
.
.)
Els especialis es dels mi jans de comunicació de masses ansme en els
do s epe i s; o e eixen una p epa ació pe ec a en e icizncia, du esa, pe so-
nali a , somni i oman icismez2.
Pels au o s de F ank u , la indús ia cul u al cons i ueix un e sis ema23 en qu
cada sec o --cinema, iidio, p emsa, ele isió- es oba ha moni za amb la
es a de p oduc es de la indús ia de la cul u a i en qu la di e si a d'o e es és
an sols apa en . L'esquema isme i els clixés discu sius edueixen al ma eix la o-
ali a dels mecanismes comunica ius, pe qu la uni o mi a de la cul u a de
masses endeix a se més i més impo an en an que an c eixen els monopolis.
A
un sis ema econbmic concen a en g ans o gani zacions amb id n iques ex-
pec a i es polí iques i ideolagiques, li co espon una indús ia de la cul u a
igualmen cen ali zada, bu oc i ica i depenen en o de I'esquema isme de la
p oducció econamica que iden i ica cada egada més eball i di e sió, eballa-
do i consumido , en sen i es ic e; indi idu i Es a 2*.
B eumen : les mode nes socie a s indus ials a angades es de ineixen pe la
manipulació esde inguda o al. Pe a He ben Ma cuse ens obem da an una
22
MARCUSE,
H.,
Ems i ciudi zució,
p. 106. En aques sen i Es mol in e essan la lec u a de Ics
pagines 105, 106 i 107, en que s'assenyala com a p incipi de la c isi ac ual de la ins i ució amilia
clhica la se a pe dua de la uncionali a ansmisso a dels alo s socials, a a subs i ulda pe I'cnscn-
yamen i els mi jans de comunicació de masses.
23
Vegeu HORKHEIMER
a
ADORNO,
La
Dide ica dell'Il umini mo,
p. 103; i
MARCUSE,
H.,
L'Ho-
me unidimensional.
24
Tan el eball com la di e sió es en uni ica s en les o e es del me ca espec iu, pe 6 a la c-
gada ambé es en aala s com dos móns a pa dc compo amen p c-es able . Pe a un es udi del
emps lliu e en les socie a s indus ials egeu I'a iclc d'Ado no i ula *Ticmpo lib es i publica a
les que pe me en I'abs acció subjec i a; al ocabula i ic en exp essions li co es-
pon un al e eple de o mes comp imides que amaguen la o ali a de la se a
signi icació (la llengua s'omple de o mes edu'ides com les sigles, la nume ació,
els senyals isuals unidi eccionals, e c.), es endeix a pa la amb el ocabula i de
la publici a ( ocabula i amb impo an s ac o s d'implicació del ecep o en el
discu s de I'emisso ), la sin axi s'empob eix, la signi icació no p esen a cap
con adicció, s'iden i ica pa aula i la se a uncionali a ,
és
a di , es p en el Ilen-
gua ge com a ins umen d'acció del pode , com a p incipal c eado de
I'apa enca i de la aó p ac ica.
Pe o, an na eix, la llibe a de I'indi idu no s'ha pe du o almen pe qu?, com
pensen la o ali a dels memb es de 1'Escola de F ank u , menue hi hagi un pen-
samen c í ic, una pa cel.la de cul u a nega i a, hi hau 2 un p incipi de conuadic-
ció que po esde eni la genesi d'una socie a iliu e i sense ep essió de cap ipus,
és a di , una socie a acional i en pau. Pe a Ma cuse -escollim aques cas
conc e - hi hau a espe anca en I'allibe amen de I'home men e es p odueixin
mos es de cul u a de pensa nen nega iu que a ui dia es a ecollida en la
in el.lec uali a c í ica: en el món de la no el.iís ica, de la iloso ia-sociologia
c í ica, en la polí ica an iau o i kia, en el si dels mo imen s paci is es, en
aquells a qui no a po desd~a I'a ogancia delpode , en aquills ob e s que
man inguin una consciencia de clase,..
.
i en o s aquells que diguin no a I'ad-
minis ació o al dels nos es a e s. La cul u a nega i a és un educ e que el po-
de no pod a mai esbo a , i cald a ap o i a -la al mkim pe que es cons i ueixi
en la con adicció de ini i a que aci despe a les masses.

Pode
i
nass
media:
1'Escola de F ank u
115
To segui p oposo una selecció bibliog a ica e e ida a I'es udi -di cc amen o indi ec a- dels
mi jans de comunicació de masses. També dono la e e encia dels es llib es que es poden conside-
a onamen als a I'ho a d'cs udia la his o ia de I'Escola de F ank u i la biog a ia dels seus
memb es.
Pnimas,
Ba celona, hiel, 1962, *Zc ien*.
In e enciones. Nue e modelos de cn' ca,
Ca acas, Mon e de A iia Eds., 1969.
Fdosojk de /a nue a música,
Buenos Ai es, Su , 1969.
F eud en la uc udidzd. Ciclo de con i encbs en las uni e sidzdes de F ank u
i
Heil k be g,
Ba celona, Ba al Eds., 1971.
L
ideologúl como lenguaje,
Mad id, Tau us, 1971, Col.1. *Ensayis as de hoys.
Fhojk y Supe s ición,
Mad id, Alianza Edi o ial-Taunis, 1972.
Consignas,
Buenos Ai es, Amo om Edi o es, 1973.
C í ica cul u d y Sociedzd de Masas,
Mad id, A iel, 1973, Co1.l. *hiel Quincenals.
T es es udios sob e Hegel,
Mad id, Tau us, 1974l, Col.1. *Ensayis as de hoy*.
D déc ica Nega i a,
Mad id, Tau us, 1975, Col.1. *Ensayis as de hoy..
Elcine y la música,
Mad id, Fundamen os, 1976, Col.1. *A e, Se ie Cines.
TeoM c í ica,
To i Eiunaudi, 1970 i Ba al Eds., 1973.
L
unción de a ideologúls,
Mad id, Taums, 1966, Col.1. *Cuade nos Tau uss
ho no.
THEODOR,
W.
-
HORKHEIMER, M
L
sociehd. Lecciones de sociologúl,
Buenos Ai es, P o co, 1971.
Sociológica II,
Mad id, Taums, 197 1, Col.1. .Ensayis as dc hoys.
Diale hca dell'Il/uminismo,
To í, Einaudi, 19762, Col.1. aEunaudi Rep in s, núm. 1.
BENJAMIN,
WALTER
Discu sos In em mpidos,
Mad id, Taums, 1971, Col.1. .Ensayis as de hoy,.
El ind de la u opúl,
Ba celona, A iel, 1968, Col.1. *A iel Quinccnals, núm. 7.
L'home unidimensiond,
Ba celona, Edicions 62, 1968, Col.1. qLlib es a I'abas s.
Ensayos sob e políhca
y
cul u a,
Ba celona, A iel, 1970, Col.1. *hiel Quincenal*, núm. 20.
La
ag esi idad en la sociedad con empo ánea
-
La
caducidad del ma nimo
-
Sob e e/ concep o de la
negación en /a ddéc ica
y
o os ensayos,
Mon e ideo, Al a, 197 l.
E os
i
ci ilinució,
Ba cclona, Edicions 62, 1971, Col.1. eLlib es a I'abas s. núm. 61.
Pa a una eoM cn' ica de la sociedad.
Ca acas, Tiempo Nue o, 1971.
La
ag esi idad en
¿a
sociedad indus d a onzada,
Mad id, Alianza Edi o ial, 197
1.
La
nue a imagen del homb e,
Buenos Ai es, Rodol o Alonso Eds., 1971.
Fdoso u y polí ica,
Ba celona, Edicions 62, 1971, Col.1. eLlib es a I'abas *, núm. 93.
Psicoandisi ipoií ica,
Ba celona, Edicions 62, 1969, Col.1. aLlib es a I'abas *.
Razón
y
Re olución,
Mad id, Alianza Edi o ial, 1971.
El
namSmo so ié ico,
Mad id, Alianza Edi o ial, 1971.
Pe una no a dejnició de
k
cul u a,
Ba celona, Edicions
62,
1971, Col.1. *L'esco píw, núm.
32
BIBLJOGRAFIA SOBRE L'ESCOLA DE
FRANKFURT
Fem e e encia a ues Ilib es: el de Ma in Jay Cs ona nen al i el1 sol ompli ia aques apa a . Incloem
ambí uns bons es udis sob e I'ob a de Ma cuse i Ho kheime en qu es an in e essan s e e encies a
la es a de I'Escola de F ank u i un b eu es udi sob e 1'Escola de F ank u i els mi jans de comuni-
cació de masses.
JAY, MARW,
L<1
imaginación ddéc ica. His oM de la E cuela de F ank u
y
del Ins i u o de In es-
igación Social,
Mad id, Tauius, 1974, Col.]. *Ensayis as de hoy, (Inclou ex os de Ho kheime ).
SIGISMONDI, CANO,
Ma cuse e lasocie j opulen a,
Roma, Edizioni C emonese, 1974, Col.1. .Uomi
e p oblemiw, núm. 12.
ORTIZ,
LOURDES
&
DEL NO, PABLO,
Comunicación c í ica,
Mad id, Pablo del Río, 1977, Col.1.
*Cuade nos de Comunicaciónw, núm.
5
l.
GWIANW, LUIGI,
Ho kheime
&
C.
Gh
In elle uaii diso ganici.
Lz
ongini della Scuola di F anco-
o le,
Mili, Edizioni Jaca
Book,
1977, Col.1. .Di on e e a ua e sow, núm. 17.
POWER
AND
MASS-MEDIA:
SCHOOL
OF
FRANKFURT
The F ank u School has been ep esen a i e o he Wes e n coun ies adi-
ion o c i icism; c i icism based on MaB is iews, which a e no hose es-
ablished by (ac ual Socialismw. Ado no, Benjamin, Ho kheime and Ma cuse
(bu also Lowen al and F om) s udy he ad anced indus d socie y andpay es-
pecial a en ion o mass-media. Benjamin, who died in
1940,
$nds e olu-
iona y possibili ies in hem agains he néli isms o he p eceding cul u e. Bu
he o he hinke s o his School -wi h expe ience in Fascism and o he pos -
wa e en s- c i2icize he ac ha he bou geoisie uses hem as one mo e class-
conscien e
ool o build S a es wi h a o ali anan endencies~. They p oclaim he
emj ence o a cul u a which des oys he indi idualpe son as such andp oduces
a
man unidimensional made o
J%
in o he Sys em. Ne e - heless, all he pe -
son's ieedom has no been los ;
i
always emains an elemen o con adic ion
ha may be he beginning o a ee comuni y.