Poder i mitjans de comunicació de masses : l'Escola de Frankfurt

PODER I MITJANS DE COMUNICACI~ DE MASSES: L'ESCOLA DE FRANKFUñT Enric Saperas Lapiedra L'Escola de Frankfurt ha cobert una etapa fonamental dins la filosofia-sociologia del nostre segle mitjancant una actualització del marxisme com a instmment teoric d'alliberarnent de I'ésser'humii. En sentit estricte, el gmp de pensadors alemanys reunits entorn de 1'Escola han representat el manteniment de la tradició crítica de la societat, nascuda amb Marx i Engels, enfront de la degeneració totalitaria dels actuals socialismes realitzats, que bandegen qualsevol manifestació critica i que han conduit actualment al aterror mut,'. Si haguéssim de definir amb una sola paraula 1'Escola de Frankfurt, ho podríem fer amb el nom antiautoritarisme: aquest és I'eix fonamental entorn del qual gira la seva teoria crítica. ADORNO, T.W., Sociológica II. Expressió recollida en el seu article titulat ~Teoria de la Pseudoculturas, p. 265. L'Institut für Sozialforschung de Frankfurt va ésser creat I'any 1923 recollint un conjunt de filosofs alemanys que es consolidaren definitivament com a gnip ideologicament compacte en el període 1933-1941. Els seus membres més destacats han estat Max Horkheimer (director de I'Institut), Theodor W. Adorno, Walter Benjamin i Herbert Marcuse; a més de Leo Lowental i Erich Fromm, que es varen separar del gnip inicial els anys cinquanta. L'objecte d'estudi de 1'Escola de Frankfurt ha estat I'actual societat industrial avancada, sorgida de la segona revolució industrial dels anys vint amb I'esclat de la societat tecnologica, el qual assenyala el naixement definitiu de les formacions totalitiries burgeses en els paisos occidentals més industrialitzats. Aquest objecte d'estudi comú parteix de la convergencia de diverses fonts teoriques: el marxisme clhsic, la tradició liberal de la primera burgesia revolucionaria i la psicoanalisi freudiana. La historia de cadascun d'aquest pensadors representa la dificultat de l'estudi crític en una societat esdevinguda totalitaria: primer fou el nacionalsocialisme el que provoca llur exili d'Alemanya I'any 1933 per la seva doble condició de jueus i marxistes. D'aquesta epoca data la gran tragedia de 1'Escola de Frankfurt: exili i dispersió per diversos paisos europeus fugint del feixisme (primer a Ginebra, després a París) i l'any 1940 anada als Estats Units com a últim refugi; mentrestant es produira el suicidi del pensador que havia mostrat una més gran originalitat creativa, Walter Benjamin, mort a Portbou la nit del 27 de setembre de l'any 1940 per no caure en mans dels botxins de les SS' alemanyes quan fugia de la Franca ocupada. Així doncs, la primera fase de I'activitat científica dels pensadors de Frankfurt s'emmarca historicament en el període d'ascens del feixisme arreu d'Europa, és a dir, en el moment que es viuen les conseqü?ncies de I'irracionalisme polític i social a causa de la reacció totalitaria de les burgesies locals enfront del moviment obrer. Amb I'arribada de Horkheimer, Adorno, Marcuse i Lowenthal als Estats Units I'any 1940, s'obre un nou període: el canvi d'una societat europea colpejada pel feixisme a una altra que manifestava la nova racionalitat burgesa (la racionalització de la ivacionalitat, tal com ho definí anys després Herbert Marcuse), provoca un gran impacte en aquests pensadors, que es trobaren immergits en una nova l6gica de la dominació -que a partir de I'acabament de la guerra mundial seria adoptada per 1'Europa occidental reconstruida sota la supervisió nord-americana-: es trobaren davant noves formes de persuasió, d'una societat basada en la gratificació psicoldgica, en un món de I'aparenca on els mitjans de comunicació de masses troben la seva dimensió manipuladora i instrumental.. . Havia sorgit un nou tipus de totalitarisme: la societat tecnoldgica on el poder polític, I'econdmic, el militar i el cultural responen a una mateixa dimensió repressiva, a un mateix procés de dominació. AdorStchutz-Stafleh, Esquadres de Protecció (Alemanya) Poder i nzass media: I'Escola de Frankfurt 101 no i Horkheimer aviat s'adonen d'aquesta nova situació plantejada pel desenvolupament capitalista en treballar, sota la direcció de paul Lazarsfeld, en I'estudi de les audiencies de les cadenes de radio de Nova York. Ambdós pensadors no tardaren a reaccionar contra el content analyszs proposat per la sociologia nordamericana, elaborant un nou tipus d'anilisi critica basada en la dialectica de la negativitat, és a dir, plantejant com a metode d'anilisi el pensament negatiu en contra de qualsevol forma de pensament afirmatiu pertanyent a la ideologia dominant2. L'any 1949 Max Horkheimer retorna a Frankfurt per refer 1'Institut del qual torna a ser el director, mentre que Adorno s'hi reintegra I'any 1950 com a director asistent. Herbert Marcuse resta als Estats Units, on treballa al Departament de Defensa fins I'any 1965, any en que s'integra a la Universitat de San Diego com a professor de filosofia, des d'on té una gran influencia en els moviments estudiantils que esclaten entorn del 1968; i ami dia ostenta un protagonisme essencial en el pensament filosofic crític dels darrers cinquanta anys3. ELS PRIMERS ESTUDIS SOBRE LA IND~STRIA DE LA CULTURA: WALTER BENJAMIN Walter Benjamin ocupa un lloc a part dins el conjunt de I'obra teorica de 1'Escola de Frankfurt, donada la seva inesperada mort a la tardor de I'any 1940. En sentit estricte, podem afirmar que Benjamin fou un pioner dels estudis sobre la comunicació de mases, perqu?, contriiriament a bona part de la intel.lectualitat burgesa de la seva epoca, asistí meravellat -i a la vegada desconcertat pel poder revolucionari dels nous mediaa la destmcció que aquestes noves formes de comunicació implicaven per a les tradicionals manifestacions artístiques, en poder Vegeu les reflexions d'Adorno entorn de la seva estada als Estats Units en I'article titulat ~Experiencias científicas en Estados Unidos., pp. 107-141 i recollit a Consignas, Buenos Aires, Amorrortu Editores, 1973, en el qual fa interessands refertncies de la vida científica nord-americana d'aquells anys amb una forta crítica al positivisme dominant en les universitats d'aquell país. Quant al concepte de pensament negatiu o també dit dialectica negativa com a instmment tebric de lluita contra la cultura afirmativa en tots els estadis socials i culturals, vegeu, Dialectica negativa de Theodor W. Adorno, publicat a la col~lecció <Ensayistas de hoy* de Taunis, obra que reuneix tota la teoria entorn d'aquest principi filosofic que té corn a origen la filosofia hegeliana. Vegeu també Razón y Revolución, dtHerbert Marcuse, on de manera detallada ens descriu aquest procés filosofic. Aquest llibre és editat a Alianza Editorial. També de Marcuse es pot consultar <Remarques a una nova definició de culturas, dins Per una nova definició de la cultura, editat a la col~lecció aL3escorpís, d'Edicions 62. La dialtctica negativa o de la negativitat és un concepte fonamental per a comprendre la globalitat de I'obra de Horkheirner, Adorno i Marcuse. Per a qualsevol informació biogrifica dels pensadors de Frankfurt consulteu el llibre de Martin Jay La imaginación ddé~tica, que sens dubte és el rnillor estudi sobre 1'Escola de Frankfurt. És publicat a Taurus. desprendre el que s'havia reproduit de I'hbit de la tradició mitjancant la capacitat de reproduir tecnicament I'obra artística. Les seves reflexions es fonamentaren en la cinematografia, la fotografia i la propaganda política en plena epoca d'ascens del feixisme i de consolidació de I'stalinisme sovietic: és en aquest marc historic on podrem entendre en totes les seves dimensions I'obra d'aquest pioner de la sociologia de la comunicació. Per a Benjamin, a la segona meitat del segle XIX es produeix una total transformació de la superestructura burgesa, per la qual cosa hom pot afirmar que la cultura esdevé part d'un nou tipus de procés de producció. Conceptes com els de creació, genialitat, perennitat, inspiració artística, fins i tot el mateix concepte d'obra artística, esclaten en un procés de crisi, perque tot aquest conjunt d'instincies superiors que feien de I'art un estadi suprem al2 al poble, patrimoni de les clases dirigents, essencia clasista de la producció burgesa, donava pa a nous sistemes de comunicació adients per a una política revolucioniria en I'estadi cultural donada per la possibilitat de la reproducció tecnica de I'obra d'art. Un nou art, una nova imatge, un nou discurs, que ha perdut el seu aquí-i-ara, aix6 és, I'autenticitat de I'antiga obra artística, donant-li plena Ilibertat. Com ens recorda Benjamin4, gricies a la reproducció tecnica la catedral pot sortir del seu lloc habitual i apareixer en I'estudi de qualsevol aficionat a la fotografia, I'obra musical pot ésser reproduida en qualsevol situació, en qualsevol habitació, abandonant la sala de concert o a l'aire Iliure. La nova dimensió cultural esclata en totes les seves possibilitats perque s'aconsegueix destruir I'aura, el que és irrepetible, que només pot ésser posseit per les clases explotadores. La destrucció de I'aura ens possibilita trencar la tradició de tants anys de cultura usurpada pitjant el canvi social>. El cinema, la radio i la fotografia permeten la creació, mitjancant la liquidació del valor de la tradició en I'herencia cultural, d'una cultura de nlasses -cultura revolucionariaen que el poble, agent historic que impel.leix el canvi social contemporani, té la capacitat de viure i sentir els valors culturals com a valors propis, propers a la seva activitat quotidiana: ens trobem davant el canvi en la percepció dels individus gricies al canvi de la singularitat perceptiva, a la globalitat de la reproducció tecnica. En els nous mitjans de comunicació el valor d'exhibició predomina sobre el valor de culte. En aquest sentit, els anys vint i trenta assistim a una substitució de I'aura perduda (culte al que és irrepetible BENJAMIN, W., La obra de arte en la época de /a reproductibilidad técnica, pp. 21-22. Per aura Benjamin entén allo que envolta I'obra única i irrepctiblc quc es producix en un moment donar sensc possibilitat de reproduir-se. És I'essencia de I'art burges rcdult al conjunt de les éhtes cla~s~stcs. Aqucst concepte Cs unit als conccptes clbsics de genialitat, cultura superior, inspiració, etc , estadis que garariteixen cl manteniment de la cultura burgesa com a cultura de classe. Vegcu de ,Walter Bcnjamin La obra de arte en la época de la reproductrbilidad/écnica, pp. 22-23. Poder i mass media: 1'Escola de Frankfurt 103 i únic) pel culte a les stars. Hollywood i les grans cadenes de premsa i de la radiodifusió constru'iren tot un nou edifici cultural entorn dels grans mites de la nova cultura tecnologica i segregaren una ideologia de LapersonalitaP envoltada de valors magics i de tota una nova mitologia creada per la indústria de la cultura a la recerca d'un nou tipus d'aura que fes participar il.lus6riament els receptors en aquest món de I'aparenca i l'alienació cultural. Pero, malgrat aquest ús primerenc, Benjamin creia plenament en la potencialitat revolucionaria dels nous mitjans de comunicació. El cinema podia constituirse en el mitja ideal per a la participació de les masses en els processos culturals. Per a el1 la materia i l'home podíem col.laborar perfectament en la pel.lícula de cel~luloide i constituir-se en el primer discurs plenament materialista7. La veu transmesa per les ones radiofoniques pot deixar d'ésser una veu determinada per esdevenir una unió entre la tecnica i l'home, una avantguarda de la nova cultura de masses que pot arribar a tot arreu. La fotografia fa perdre als esdeveniments diaris llur sentit irrepetible i migic tot apropant la realitat historica a la realitat quotidiana de cada receptor. Pero ben aviat aquestes possibilitats revolucionaries descrites per Benjamin donaren pas a la veritable realitat política que vivia 1'Europa dels anys trenta: els feixismes (sobretot el nacionalsocialisme) varen instrumentalitzar els nous media per crear una gran maquina de manipulació política. Amb I'aplicació de la tecnica al camp polític, els dirigents polítics podran abandonar les sales dels Parlaments, on durant el període liberal de les burgesies europees responien de llurs accions polítiques. Amb el cinema, la premsa, la radio, els cartells i la fotografia s'obre la possibilitat -per primera vegada en la historiade dirigir-se directament al conjunt de les masses populars sense cap pas intermedi. El culte a la personalitat en els regims feixistes i en el sovietic, instrumentalitzaran els mitjans de comunicació per manipular els lligams de dominació establerts entre el líder i les masses, unió que podríem qualificar de relació libidinal reforcada pel contacte directe dels tirans amb llurs súbdits8. El feixisme crea una nova visió massiva mitjancant els avencos tecnologics: la percepció aeria de les grans parades militars, la visió deformada de la simbologia "xpresió creada per T.W. Adorno anys després referint-se als mites de la nova cultura de masses a la recerca d'una nova aura que substitueixi la perduda pel procés tecnic. ' BENJAMIN, W., DIj~ursos Intemmptdo~, p. 37. "a identificació libidinal entre el dictador i la massa sotmesa de la qual Sigmund Freud parla en el capítol 92 *El instinto gregario, de P~icología de /as masas (Alianza Editorial, col~lecció *Libro de Bolsillon núm. 193) es veié reforcada per aquest contacte directe -contacte tecnic i aparententre els tirans i les masses populars. feixista, la repetició indefinida de les mateixes imatges, I'audició de les mateixes veus esdevingueren un fet natural i Iogic en el cinemes, la radio o la premsa il.lustrada7. La realitat deixava la seva naturalesa objectiva i passava a ésser construida en els despatxos dels ministeris d'educació i propaganda, on a la violació de les masses, que elfeimsme imposa per la forca en el culte a un cabM, con-espon la violació de tot un mecanisme posat alservei de la fabricació de valors culturalsI0. BURGESIA 1 TOTALITARISME Arnb la consolidació del poder polític i economic de la burgesia ha sorgit el culte a tot allo practic, útil, funcional i eficac per al sistema de dominació. L'administració en les modernes societats industrials avancades es caracteritza per un tancament dels organismes administratius vers el seu interior com a mitja de millorament de la seva eficacia. El tot institucional supera el que és particular. Es perd la funció originaria de la burocracia -servir els individus per a una millor racionalització de les relacions socials, polítiques i economiques -dotant-se d'una autonomia propia sota la direcció del poder polític centralitzador: a una nova racionalització de I'estmctura economica li correspon una nova racionalització dels afers administratius, i conseqüentment, de la cultura, I'ensenyament , la comunicació massiva i els altres estadis del que és social". Assistim a una administració total com a genesi del poder totalitari en les formacions burgeses, perqu? com afirma Marcuse a Eros i civilització: L 'era actual tendezk a ésser totalitaria, jins i tot allí on no ha produyt Estats totalitan>I2. A les actuals formacions burgeses la burocracia es defineix per una superconcentració de funcions de poder i per una mixima difusió de les seves decisions administratives. La institucionalització de les decisions -que ha substituit la dels individus particularitzatspermet donar l'aparenca d'objectivitat, d'estar al marge del bé i del mal, fora de tota contradicció interna o resultat d'una decisió arbitraria. Aquest principi d'organització es personalitza en 1'Estat burg?s i en les Raons d'Estatlj que esdevenen I'origen del terror institucionalitzat en col~locar-se el '/ BENJAMIN, W., Discursos zntemmprdos, p. 39. 'O fdem, ibíd. " Cfi. ADORNO, T.W., Sociológica II, pp. 72-74. '* MARCUSE, H.. Eros icivilització, Barcclona, Edicions 62, p. 19. l3 Vegcu MARCUSE, H., Razón y Estado on, en el seu epíleg afirma el següent: Avui l'esped sembia tenir una funció dr@rent: a+da els poders ewirtents a organitzar, administrar, pronosticar i Liquidar eLpoder de la negativitat. La raó s 'ha identzjicat amb la realitat: elque és actualés raonable, encara que el raonable no ha esdevingut actual (p. 409). Poder i mass media: 1'Escola de Frankfurt 105 dret de 1'Estat sobre els drets dels seus súbdits, no pas ciutadans. Aquestes Raons dlErtat transformen I'home i la societat en simple materia de dominació, en simple materia administrada. El desig d'una administració racional i humana dels primers pensadors liberals ha esdevingut administració científica -la qual cosa li dóna una extraordinaria eficaciade les demandes, expectatives i satisfaccions socials. Tecnologia, totalitarisme i adminisuació científica es donen la m2 en un mateix sistema de dominació i repressió sistemitica. Com diu T.W. Adorno, en la societat industrial l'ésser huma ja no es comunica amb els altres de manera directa, sinó que el procés comunicatiu es desenvolupa mitjancant la introducció de processos mediadors com la comunicació de masses o I'ensenyament"'; la informació que I'home del segle xx té referent al seu món resulta de I'enorme quantitat d'informació aportada per la indústria de la cultura, administradora de les consci2ncies, perque talment com afirma Marcuse, amb la decadencia de la consciencia, amb el control de la informació, amb Iábsorció de l'individu en els mitjans de comunicació de masses, el coneixement és administrat i confinatu. Davant la total reificació de la realitat que ens envolta, tota expectativa revolucionaria sembla haver desaparegut: la ideologia practica sorgida del benestar material ha destruit tot anhel de llibertat i autonomia individualI6, per la qual cosa I'intel~lectual crític ja no ha de desvetllar la consciencia de clase, sin6 que ha de concentrar totes les seves forces a despertar la consciencia alienada per les fal+lacies de la societat opulentaI7. Com a resultat d'aquesta assimilació ideologica s'ha produit una total absorció dels processos psíquics i de les expectatives de comportament dels individus com a éssers autonoms per la funcionalitat practica l4 ADORNO, T.W., Sociológica II. Vegeu I'article titulat *Supersticiones de segunda mano, i, en concret, les pagines 198-199. " MARCUSE, H., Eros i civilització, p. 112. '' En aquest sentit Herbert Marcuse escrivia en el seu article titulat *La caducidad del mantismo, les paraules segtients: El desenvolupament, no de La consci?ncia de classe, sinó de L consciZncia com a tal, lliure de les distorsions que li son imposades, apareix com el requisit &sic per a un canvi radica/. 1 com la repressió és abatuda i estesa a tota lapoblació sotmesa, la tasca intel.lectua/, k tasca de l'educació i la discussió, la tasca d'esquincar no tan sols el tel tecnologic, sinó tumbé els altres tel~ darrera els quals operen h dominació i la repressió, tots aquest factors eidol6gicsv es converteixen en vertaders factors mateMls d'una transfomació radica/. Text publicat a La agresividad en la sociedad contemporánea, Montevideo, Alfa, 1971, p. 82. l7 Vegeu MARCUSE. M., Eros i ciuilitració, p. 109. on diu: La ideologia d'avui consisteix en elfet que la producció i el consum reprodueixen i justifiquen la dominació. Pero el carücter ideol6gic no canvia el fet que els seus beneficis són reals. La repressivitat del conjunt esta, en un grau molt elevat, en la seua eficacia: augmenta l'abast de la cultura material, facilita l'obtenció dels béns indirpensubles pera la vida, apareix elconfort i elluxe, situa zona cada vegada mésgrans en /'&bita de la indústna -i, alhora, manté l 'esforfi laboral, la fatiga i la destrucció. L 'individu ho paga sacnficant el seu temps, la seva consci?ncia, els seus somnis; la civilització ho paga sacnjicant les seves promeses de llibertat i de pau per a tots. l8 Vegeu HORKHEIMER, Lafunción de /as ideo/oglbr, Taurus, 1966. l9 ORNO & HORKHEIMER, Didettica de//'I//uminismo. Torino, Einaudi, 1976, p. 131. MARCUSE. H., L 'home unidimensiond, p. 37. Per a definir el concepte d'home tecnolbgic consulteu Consignar. Buenos Aires, Amorrortu Editores, 1973, de Theodor W. Adorno. de I'individu immergit en 1'Estat. En sentit estricte, podem assenyalar la funcionalitat de I'individu-dins-1'Estat com a objectiu prioritari de I'immens maquinisme persuasiu desenvolupat en el si dels mitjans de comunicació de masses i del conjunt de la indústria de la cultura sotmesa als valors absoluts del domini totalitafils. Ja des de l'any 1945 la indústria de la cultura es constituí en un dels eixos essencials dels estudis de 1'Escola de Frankfurt. Certament, la indústria de la cultura es manifesta com una de les mbimes realitzacions de la nova racionalitat tecnolbgica que avui dia s'identifica amb la racionalitat del domini estts pel poder instituciona119. Hom pot dir que la tecnologia ha esdevingut I'agent central del control social, possibilitador de la manipulació col.lectiva i mitjP ideal com a fre del canvi social. El món tecnolbgic permet en si mateix la racionalització de la irracionalitat de qut ens parla Marcuse. El tel tecnolbgic comporta un món agradable, en qut el benestar de la col.lectivitat ultrapassa molt el de temps antics. Efectivament, en la societat industrial sembla produir-se una socialització dels bens econbmics i socials, on la citncia sembla revestir-se de les més virginal neutralitat. Com escriu Marcuse en L'Home unidimensional: Com a univers tecnolo'gic, la societat industn'al avan~ada és un univers polític, l'riltima fase de la realització d'un projecte histo'nc especrjcic, aix6 és, l'experimentació, la transformació i l'organització de la natura com a simple material de dominació20. Aquest món tecnolbgic, reificador dels individus, genera, per la seva pr6pia dinPmica interna, el que Adorno en diu homes tecnol6gics, és a dir, homes manipuladors de masses al servei de la classe dominant, a la vegada alienats i alienadors, amb mentalitats cosificades, i cosificadors, per6 tanmateix aquest tipus d'home -instrumentalitzador de la repressióno pertany tan sols a les classes culturalment ignorants, botxins a sou, ans al contrari, bona part de la intel.lectualitat s'integra en aquest grup al servei de la burgesia, en les administracions científiques de les institucions polítíques i econbmiques, culturals i comunicatives2'. Aquest tel tecnolbgic s'introdueix en tots els &bits de la nostra existtncia: en les habituds, en el transport, en el lleure, les joguines, nutrició, . . . . fins a formar una immensa xarxa que a manera de sedb bandeja els Poder i mass media: 1'Escola de Frankfurt 107 factors crítics i ens reafirma ideolbgicament en la submissió. El consum permanent dels productes tecnolagics ens adoctrina, manipula i ens introdueix en un cercle tancat en qut una falsa conscitncia es immunitza vers la seva prbpia falsedat. El benestar, el plaer, la comoditat de la nostra existtncia prktica comporten al mateix temps la submissió, el parany col.lectiu, la desfeta de I'individu. Com assenyala Marcuse a Eros i civilització, el món tecnolbgic ha abolit I'individu com a ésser autbnom: abans era en el si de la famíiia on es transmetien els valors i les regles dominants comunicades personalment de generació en generació, perb amb I'esclat de la teconologia és aquesta I'encarregada d'aquest procés de transmissió, són els monopolis econbmics, polítics i culturals -sobretot a través dels mitjans de comunicació de massesels instruments transmissors de la tradició mitjangant una abolició del que és particular en benefici del jo col.lectiu; aidia en l'edat preescolar, els grups d'amics, la rcidio i la televisió estableixen la norma del conformisme i la rebelelió; les desvia~ions d'aquesta norma son castigades (. . .) Els especialistes dels mitjans de comunicació de masses transmeten els vdors repetits; ofereixen una preparació perfecta en eficizncia, duresa, personalitat, somni i romanticismez2. Pels autors de Frankfurt, la indústria cultural constitueix un ver sistema23 en qut cada sector --cinema, riidio, premsa, televisióes troba harmonitzat amb la resta de productes de la indústria de la cultura i en qut la diversitat d'ofertes és tan sols aparent. L'esquematisme i els clixés discursius redueixen al mateix la totalitat dels mecanismes comunicatius, perqut la uniformitat de la cultura de masses tendeix a ser més i més important en tant que van creixent els monopolis. A un sistema econbmic concentrat en grans organitzacions amb idtntiques expectatives polítiques i ideolagiques, li correspon una indústria de la cultura igualment centralitzada, burocritica i depenent en tot de I'esquematisme de la producció econamica que identifica cada vegada més treball i diversió, treballador i consumidor, en sentit estricte; individu i Estat2*. Breument: les modernes societats industrials avangades es defineixen per la manipulació esdevinguda total. Per a Herben Marcuse ens trobem davant una 22 MARCUSE, H., Ems i ciuditzució, p. 106. En aquest sentit Es molt interessant la lectura de Ics pagines 105, 106 i 107, en que s'assenyala com a principi de la crisi actual de la institució familiar clhica la seva perdua de la funcionalitat transmissora dels valors socials, ara substitulda per I'cnscnyament i els mitjans de comunicació de masses. 23 Vegeu HORKHEIMER a ADORNO, La Didettica dell'Ilfuminirmo, p. 103; i MARCUSE, H., L'Home unidimensional. 24 Tant el treball com la diversió resten unificats en les ofertes del mercat respectiu, per6 a la vcgada també resten aalats com dos móns a part dc comportament prc-establert. Per a un estudi del temps lliure en les societats industrials vegeu I'articlc d'Adorno titulat *Ticmpo libres i publicat a les que permeten I'abstracció subjectiva; al vocabulari ric en expressions li correspon un altre replet de formes comprimides que amaguen la totalitat de la seva significació (la llengua s'omple de formes redu'ides com les sigles, la numeració, els senyals visuals unidireccionals, etc.), es tendeix a parlar amb el vocabulari de la publicitat (vocabulari amb importants factors d'implicació del receptor en el discurs de I'emissor), la sintaxi s'empobreix, la significació no presenta cap contradicció, s'identifica paraula i la seva funcionalitat, és a dir, es pren el Ilenguatge com a instrument d'acció del poder, com a principal creador de I'aparenca i de la raó practica. Pero, tanrnateix, la llibertat de I'individu no s'ha perdut totalment perqu?, com pensen la totalitat dels membres de 1'Escola de Frankfurt, menue hi hagi un pensament crític, una parcel.la de cultura negativa, hi haur2 un principi de conuadicció que pot esdevenir la genesi d'una societat iliure i sense repressió de cap tipus, és a dir, una societat racional i en pau. Per a Marcuse -escollim aquest cas concrethi haura esperanca en I'alliberament de I'home mentre es produeixin mostres de cultura de pensarnent negatiu que avui dia resta recollida en la intel.lectualitat crítica: en el món de la novel.iística, de la filosofia-sociologia crítica, en la política antiautoritkia, en el si dels moviments pacifistes, en aquells a qui no fa por desd~ar I'avogancia delpoder, en aquills obrers que mantinguin una consciencia de clase,.. . i en tots aquells que diguin no a I'administració total dels nostres afers. La cultura negativa és un reducte que el poder no podra mai esborrar, i caldra aprofitar-la al mkim perque es constitueixi en la contradicció definitiva que faci despertar les masses. Poder i rnass media: 1'Escola de Frankfurt 115 Tot seguit proposo una selecció bibliografica referida a I'estudi -dircctament o indirectadels mitjans de comunicació de masses. També dono la referencia dels tres llibres que es poden considerar fonamentals a I'hora d'cstudiar la historia de I'Escola de Frankfurt i la biografia dels seus membres. Pnimas, Barcelona, hiel, 1962, *Zctien*. Intervenciones. Nueve modelos de cn'rca, Caracas, Monte de Aviia Eds., 1969. Fdosojk de /a nueva música, Buenos Aires, Sur, 1969. Freud en la uctudidzd. Ciclo de confirencbs en las universidzdes de Frankfurt i Heilrkrberg, Barcelona, Barral Eds., 1971. L ideologúl como lenguaje, Madrid, Taurus, 1971, Col.1. *Ensayistas de hoys. Fhojk y Superstición, Madrid, Alianza Editorial-Taunis, 1972. Consignas, Buenos Aires, Amorrom Editores, 1973. Crítica culturd y Sociedzd de Masas, Madrid, Ariel, 1973, Co1.l. *hiel Quincenals. Tres estudios sobre Hegel, Madrid, Taurus, 1974l, Col.1. *Ensayistas de hoy*. Dtdéctica Negativa, Madrid, Taurus, 1975, Col.1. *Ensayistas de hoy.. Elcine y la música, Madrid, Fundamentos, 1976, Col.1. *Arte, Serie Cines. TeoM crítica, Tori Eiunaudi, 1970 i Barral Eds., 1973. L función de fa ideologúls, Madrid, Taums, 1966, Col.1. *Cuadernos Tauruss horno. THEODOR, W. - HORKHEIMER, M L sociehd. Lecciones de sociologúl, Buenos Aires, Protco, 1971. Sociológica II, Madrid, Taums, 197 1, Col.1. .Ensayistas dc hoys. Dialethca dell'Il/uminismo, Torí, Einaudi, 19762, Col.1. aEunaudi Reprints, núm. 1. BENJAMIN, WALTER Discursos Intemrmpidos, Madrid, Taums, 1971, Col.1. .Ensayistas de hoy,. Elfind de la utopúl, Barcelona, Ariel, 1968, Col.1. *Ariel Quinccnals, núm. 7. L'home unidimensiond, Barcelona, Edicions 62, 1968, Col.1. qLlibres a I'abasts. Ensayos sobre políhca y cultura, Barcelona, Ariel, 1970, Col.1. *hiel Quincenal*, núm. 20. La agresividad en la sociedad contemporánea - La caducidad del matnimo - Sobre e/ concepto de la negación en /a ddéctica y otros ensayos, Montevideo, Alfa, 197 l. Eros i civilinució, Barcclona, Edicions 62, 1971, Col.1. eLlibres a I'abasts. núm. 61. Para una teoM cn'tica de la sociedad. Caracas, Tiempo Nuevo, 1971. La agresividad en ¿a sociedad industd avonzada, Madrid, Alianza Editorial, 197 1. La nueva imagen del hombre, Buenos Aires, Rodolfo Alonso Eds., 1971. Fdosofu y política, Barcelona, Edicions 62, 1971, Col.1. eLlibres a I'abast*, núm. 93. Psicoandisi ipoiítica, Barcelona, Edicions 62, 1969, Col.1. aLlibres a I'abast*. Razón y Revolución, Madrid, Alianza Editorial, 1971. El rnamSmo soviético, Madrid, Alianza Editorial, 1971. Per una nova dejnició de k cultura, Barcelona, Edicions 62, 1971, Col.1. *L'escorpíw, núm. 32 BIBLJOGRAFIA SOBRE L'ESCOLA DE FRANKFURT Fem referencia a ues Ilibres: el de Martin Jay Cs fonarnental i el1 sol ompliria aquest apartat. Incloem tambí uns bons estudis sobre I'obra de Marcuse i Horkheimer en qut es fan interessants referencies a la resta de I'Escola de Frankfurt i un breu estudi sobre 1'Escola de Frankfurt i els mitjans de comunicació de masses. JAY, MARW, L<1 imaginación ddéctica. HistoM de la Etcuela de Frankfurt y del Instituto de Investigación Social, Madrid, Tauius, 1974, Col.]. *Ensayistas de hoy, (Inclou textos de Horkheimer). SIGISMONDI, CANO, Marcuse e lasocietrj opulenta, Roma, Edizioni Cremonese, 1974, Col.1. .Uomi e problemiw, núm. 12. ORTIZ, LOURDES & DEL NO, PABLO, Comunicación crítica, Madrid, Pablo del Río, 1977, Col.1. *Cuadernos de Comunicaciónw, núm. 5 l. GWIANW, LUIGI, Horkheimer & C. Gh Intellettuaii disorganici. Lz ongini della Scuola di Francofotle, Mili, Edizioni Jaca Book, 1977, Col.1. .Di frontte e atuaversow, núm. 17. POWER AND MASS-MEDIA: SCHOOL OF FRANKFURT The Frankfurt School has been representative of the Western countries tradition of criticism; criticism based on MaBrist views, which are not those established by (actual Socialismw. Adorno, Benjamin, Horkheimer and Marcuse (but also Lowental and From) study the advanced industd society andpay especial attention to mass-media. Benjamin, who died in 1940, $nds revolutionary possibilities in them against the nélitisms of the preceding culture. But the other thinkers of this School -with experience in Fascism and otherpostwar eventscri2icize the fact that the bourgeoisie uses them as one more classconsciente tool to build States with atotalitanan tendencies~. They proclaim the emjtence of a cultura which destroys the individualperson as such andproduces a man unidimensional made to J% into the System. Never-theless, all the person's fieedom has not been lost; it always remains an element of contradiction that may be the beginning of a free comunity.