EMISSORES MUNICIPALS: LA
RADIO
QUE
ES
POS TOCAR
An oni Es e e
Mol s dels nos es es udiosos de la comunicació iuen obsedi s pe qualse ol
expe iencia que pugui p odui -se al Canada o al No d d'I alia, o pe ap o undi
I'es udi de I'in e can i d'in o mació en e les o uges de les Seychelles, obli-
dan mol es egades el que els passa da an del nas.
Po se cald a que els eo ics seychellencs comencin a es udia el enomen de
les adios municipals, pe que es alo i l'expe iencia que s'es a p oduin a les a e-
mo es» e es de Ca alunya, on es an eme en ja qua an a emisso es de eqüen-
cia modulada, alguna d'elles amb quasi es anys de p og amació inin e ompu-
da al damun .
Es ac a d'un mo imen absolu amen dispe s, deso dena i inclassi icable.
A
cada lloc s'ha mun a d'aco d amb les condicions que s'hi dona en. Desp és,
han ingu les de inicions i els in en s de coo dinació.
En una epoca de monopoli, i quan sembla que ja han passa de moda els mi -
jans públics, apa eixen aques s da ids de la in o mació, que olen con e i la
g an ba alla de la comunicació en una gue a de gue illes i guanya en el
cos
a cos.
Alguns dels g ans p egone s de la llibe a d'exp essió, embo a xa s pel ge-
gan isme dels mi jans de comunicació, quan a iben a la adio s'en ebanquen
amb la « ?cnica». D?bils a gumen s a ecnics» se eixen pe nega la llibe a
d'emissió. P e enen limi a el que mai no gosa ien e amb els mi jans esc i s.
També en els seus inicis es a ole impedi la p opagació de les imp em es.
122
LA VIA CATALANA
Les adios municipals s'insc iuen dins un model comunica iu que s'ha ana
p e igu an a Ca alunya aques s da e s anys. Una al e na i a ca alana descen a-
li zada, so gida a pa i de g ups de base, sense in e essos de luc e economic, i
a nb olun a de con e i -se en un se ei a la socie a .
Ca alunya que, du an segles, ha es a íc ima del cen alisme cas elli, ha is
com del seu in e io so gien al es cen alismes. La majo ia de mi jans in o ma-
ius es an des de Ba celona, i a nb op ica o almen ba celonina.
Pe o es ac a d'un cen alisme congeni a nb I'o gani zació social ac ual.
Així, Gi ona i Lleida cen ali zen espec e a les se es zones d'incidencia; To osa
sob e la se a coma ca; qualse ol poble g an sob e al es de pe i s. Sembla que és
llei de ida que el peix g os semp e es mengi el pe i .
És pe aixo -pe la se a supe i encia- que els peixos pe i s han comenca a
belluga -se, a o gani za -se; no an pe menja -se els g ossos, com pe pode , al-
menys
,
con iu e-hi
.
L'al e na i a és que els mi jans so geixin des de baix de o , des de nuclis pe-
i s, des de acons de món, on ealmen poden a iba a o a la ciu adanía. Sense
complexos d'in e io i a . Desp és, si olen ana més Iluny, semp e hi són a
emps, a ede a -se olun ii iamen a nb al es com ell. Pe o d'igual a igual.
Aques s mi jans són so mesos al con ol social més e o ge i di ec e: quan es
alla la in e elació a nb la comuni a , es mo en; no poden sob e iu e.
ES
damun d'aques es bases que s'ha c ea una al e na i a comunica i a que
ha ingu com a p ime g aó la p emsa coma cal.
PREMSA COMARCAL
Amb la pseudo-libe ali zació de la llei de p emsa del
1966
apa egue en i desa-
pa egue en a eu de Ca alunya un egui zell d'inicia i es pe iodís iques d'abas
local. Mol es es an aixopluga so a la capa p o ec o a de IJEsglésia. Aques es
publicacions an e una asca onamen al en els da e s anys del anquisme.
La ansició polí ica i les eleccions del
1977
sumeixen la p emsa coma cal en
una p o unda c isi d'iden i a . Si uació que comenca a se supe ada o jus a a,
quan es consolida un model in o ma iu a nb el ma eix sen imen de se ei pú-
blic, pe o a nb una majo p o essionali zació en el uncionamen .
RADIO
MUNICIPAL
És p ecisamen a pa i de mol es expe iencies pe iodís iques acassades que,
desp és de les eleccions municipals del
1979,
apa eixen les adios municipals,
que neixen a I'aixopluc dels nous ajun amen s democ a ics. So geixen d'una
123
o ma o almen espon ania, sense plan ejamen s p ees able s o consignes.
TELEVISIÓ DESCENTRALITZADA
La Iogica, si aques a his o ia pogués acaba bé, a ia pensa que el e ce g aó
d'aques a al e na i a és el de la ele isió coma cal.
Sens dub e aquí Es on so gi an més en ebancs « ecnics», més di icul a s le-
gals. Pe o po pensa -se en unes ele isions coma cals o sup acoma cals, ede a-
des en e elles, com a xama basica del e ce canal au onom de la Gene ali a .
Que, així, es con e i ia en un canal o almen descen ali za i sense cap p i a-
i zació. Una ele isió pública de base.
RADIO
PÚBLICA DE BASE
Es a di ícil de de ini que són les adios municipals. To es elles són di e en s,
i aquí p ecisamen es a la se a g acia. A cada lloc han in en a adap a -se plena-
men a la p opia eali a .
En els di e en s encon es en que s'han aplega o es les emisso es s'han deixa
ana alguns concep es que ens pe me en de de e mina -ne algunes in encions.
Com a objec iu d'aques es adios es plan eja el e de p omou e la comunica-
ció a o s els ni ells, e con ixe la in o mació, con ibui a l'esplai comuni a i,
es imula la ida sociocul u al i se una eina d'exp essió c ea i a.
Una adio en esa com un se ei públic, com a a una escola o una biblio eca.
Un equipamen comuni a i a l'abas de o hom.
Sense in e essos p i a s, ni anim de luc e, in e in o s els possibles bene icis
en la millo a de la ma eixa emisso a o en les se es ac i i a s cul u als.
Inse ida en la eali a en la qual neix; i pe an , ca alana i ca alani zado a. Un
ehicle de dinami zació cul u al dels municipis.
Buscan ó mules al e na i es pe e una adio no a, pe o sense enuncia a
o el que de posi iu ha compo a la his o ia de la idio.
MUNICIPALS, NO DELS AJUNTAMENTS
Una idio lligada als ajun amen s, com a o ganismes plenamen ep esen a-
ius dels ciu adans que són, pe o no pas com un ehicle de p opaganda
d'aques s. Amb plena au onomia pe als equips que la an.
El quali ica iu de «municipal» ind ia del e que es ac a d'emisso es que
p e enen se de o a una comuni a . Que no neixen d'un g up d'amigue s, o de
124
pe sones amb a ini a s polí iques o econdmiques, ans p en en que d'en ada
ningú no se'n sen i al ma ge.
Es incula als ajun amen s pe que des de l'ab il del
1979
aques s són I'o ga-
nisme nés ep esen a iu dels ciu adans de cada locali a , i pe que en una socie-
a democ i ica s'ha de pe d e la po i les p e encions en e s les p opies ins i u-
cions.
Els ajun a nen s, com a pa de I'Es a , enen d e a c ea mi jans de comuni-
cació, pe o aques s no han d'es a al se ei d'in e essos exclusi is es del consis o-
i, sinó que han d'es a a disposició de la col~lec i i a , co n qualse ol al e se ei
municipal.
La c eació de pa ona s mix os, a nb una ep esen ad majo i a ia i p opo cio-
nal de les o ces polí iques del consis o i, ep esen an s de I'equip que a els p o-
g ames i ep esen an s d'en i a s ciu adanes, es e ela com la o ma més idonia
de ga an i I'au ono nia dels equips i e i a la emp ació de de e mina s ajun a-
nen s de ica -hi culle ada.
FORA
MITES
La p e ensió de quasi o es aques es e nisso es és de conjumina la pa icipació
de p o essionals que coneguin el mi ja, co n a pun a de Ilanca, a nb la p esencia
en els p og ames d'un i npo an plan e de col~labo ado s. La p ac ica demos a
que no és es any de oba que en una emisso a mi jana, d'una població d'uns
deu mil habi an s, hi hagi nés d'un cen ena de pe sones en p og ames.
Qui mes qui menys po e adio. A nb una mica de p ac ica, gai ebé o hom
po a iba a comunica -se pe I'e e . La mís ica de les eus adio oniques és una
ba e a pe limi a -ne I'accés.
Aix i no ol pas di que s'hagi de e una adio de joguina. S'ha d'o e i quali-
a . Sense una mínima digni a de con ingu , I'audiencia -la ma e de I'ou- es
pe d ia en mol pocs dies.
Les adios municipals poden con e i -se en au en iques escoles de adio,
aplegan o es les pe sones d'una zona de e minada in e essades en la in o ma-
ció, especial nen els es udian s de Ciencies de la In o nació.
CADASCÚ A CASA SEVA
Es pa eix del p incipi que cada locali a - o es; és a di , els nou-cen s muni-
cipis de Ca alunya- enen d e a pode disposa de la se a p opia emisso a. Una
al a cosa és que en acin ús, d'aques d e .
No é sen i que des d'una locali a es ulgui e la p og amació d'al es de
eines. En aques cas, es ac a ia de c ea una emisso a sup a nunicipal o coma -
cal, cosa que ol di que es a ia obe a a la gen de o a la zona. Es ac a de ugi
125
de I'impe ialisme adio onic, i, si con é, de edui la po encia pe al de no so i
de l'a ea que hom p e én cob i .
CANVIAR LA LLEI
La legislació ac ual, queda desbo dada da an un enomen com la adio mu-
nicipal; o el de la llibe a d'emissió; és pe aix6 que es a imp escindible que la
llei s'acomodi a la eali a , i no pas al e és.
A ho es d'a a, si el ibunal cons i ucional econegués de ini i amen que la
Gene ali a és compe en a I'ho a de dis ibui les emisso es que co espon a Ca-
alunya, pod ien oba -se ó mules pe dona una cobe u a legal al que ja és un
e :
-
Concen a o es les emisso es en una cu a zona de la banda de eqüen-
cia.
-
Repa i sis o se canals a u ili za pe o es les adios locals.
-
Que les emisso es ac uals, i les que puguin eni , siguin conside ades com
la xama descen ali zada d'una emiso a-dida c eada pe la Gene ali a o pe les
ma eixes adios municipals.
TRES ANYS D'HISTORIA
No és pas pe casuali a que ha so gi la adio municipal, que e empel ada en
les al e na i es comuni a ies dels da e s anys, en la p emsa coma cal i en expe-
iencies es ange es.
Un ge men pod ia oba -se
en
el mo imen coope a i is a de Radio Associa-
ció de Ca alunya, amb Radio Lleida i Radio Gi ona, i en I'impo an mo imen
d'emisso es pa oquials que en ona mi jana an unciona a Ca alunya a
comencamen dels anys
50.
Més ecen men , a pa i del
1978,
Ona Lliu e 6s la p ime a a desa ia la legis-
lació i a comenca a eme e. Malg a els successius p ecin amen s, no es emisso-
es lliu es neixen a Ca alunya, especialmen concen ades en els g ans nuclis del
cin u ó ba celoní.
LA PRIMERA
La p ime a emisso a municipal 6s la dlA enys de Ma , que des del
8
de se em-
b e del
1979
no ha deixa d'eme e. Neix sense p essupos , amb apa ells de a-
b icació casolana i eme des d'un ; ic.

126
Dos mesos desp és comencen les emissions de p o es de Radio Rubí, que pe
segu e a s'ins a1,la en el ma eix edi ici on hi ha la gua dia u bana. Segui an, al
cap de poc, Radio Cane i Radio Ca dedeu. La majo ia d'aques es inicia i es es
posen en mama sense que es coneguin en e elles.
Al lla g del 1980 n'apa eixen de no es a Camp odon, Espa ague a, San Boi,
Vilassa de Ma , Ripoll i Pa e s.
To i no disposa de cap mena d'au o i zació, en cap momen no hi ha hagu
p oblemes. Només Radio San Boi a eb e una o d e de ancamen del go e n
ci il. Desp és d'un mes de acances a o na a eme e. Els es udis són ins al.la s
al damun de les dependencies de la «Policía Nacional».
NOMÉS
A
CATALUNYA
A
al es zones de 1'Es a espanyol ha es a impossible de posa en man a inicia-
i es simila s. El municipi gallec d'olei os, que a eni la gosadia d'ins a1,la
una emisso a, no a pode eme e més d'una ho a. L'ajun amen a se ocupa
pe la gua dia ci il i els apa ells p ecin a s.
Cu iosamen , a se en aques a locali a gallega on es a inicia la coo dinació
de les emisso es municipals ca alanes que ja eme ien l'es iu del 1980. Pe p ime
cop, aques es es an oba en unes jo nades a a o de la comunicació munici-
pal, o gani zades a conseqüencia del ancamen , a mil quilome es dels seus
pun s d'emissió.
Es an e di e sos encon es en e els municipis que ja enien adio i els que
enien el p ojec e de disposa -ne. Finalmen , el
4
d'oc ub e del 1980 se celeb a a
Rubí la P ime a T obada d'Emisso es Municipals; la p esideix el Conselle de
Cul u a i Mi jans de Comunicació de la Gene ali a .
ES
aquí on es posen les ba-
ses de o el mo imen adio onic municipalis a. Pos e io men s'han desen olu-
pa eunions a San Boi, el Vend ell, G anolle s i Molle .
Coincidin amb la
T obuda
de
Rubí,
el go e n de la Gene ali a publica un
dec e -llei assumin la compe encia en la concessió d'emisso es de eqüencia
modulada a Ca alunya.
A comencamen de desemb e, en a- es ajun amen s p esen en conjun a-
men la se a sol~lici ud d'ins al.la una emisso a local al. egis e gene al de la
Gene ali a . En acaba -se el e mini són no an a-dos els municipis que ha ien
p esen a els pape s.
Al lla g del
1981,
quasi cada quinze dies apa eix una no a emisso a. Pe al de
coo dina l'ac i i a de o es elles es c ea el Sec e a ia de les Emisso es Munici-
pals de Ca alunya (EMUC). La Dipu ació de Ba celona o e eix una impo an
do ació ecnica i economica que con ibueix a e possible el lligam en e les di-
e en s adios.
En o s els aspec es, l'any 1981 a se el de la consolidació de I'expe iencia. Es
an eali za les p ime es emissions en xan a, me ode aques que no es ol u ili -
127
za de o ma con inuada pe no des i ua I'espe i localis a de les adios. Els
momen s escolli s an se la Diada de lJOnze de Se emb e, en que eme e en
conjun amen pe in -i-se es acions del P incipa i una de la Ca alunya No d
(cadascuna de les adios hi apo a ma e ial elabo a pe elles ma eixes); eci als
de Joan Manuel Se a i Lluis Llach; 1'Assal al Banc Cen al; I'ac e d'a i mació
nacional al Nou Camp i, ecen men , un p og ama especial dedica a Xa ie Vi-
nade i la llibe a d'exp essió.
QUARANTA, DE
MOMENT
El gene del
1982
unciona en a Ca alunya qua an a emisso es municipals,
o es elles penden s de legali zació. Tenen adio la mei a de les coma ques ca a-
lanes, amb una p opo ció més g an al Ma esme, el Bages, el Baix Llob ega i el
Valles O ien al.
Més d'un milió nou-cen es mil pe sones pod ien escola les adios municipals;
és a di , un de cada es ca alans n'és un oido po encial.
Es po p e eu e que un p ime sos e d'emisso es pod ia es abli -se de e s la
se an ena o la ui an ena.
A ho es d'a a, els es o cos del sec e a ia de I'EMUC s'esme cen a oba una
so ida legal, a in en a con ibui a la millo a dels con ingu s i de la ecnica i a
posa en man a. uns c i e is d'au o egulació, especialmen pel que a a la limi a-
ció de po encies, eqüencies i publici a , i a la neu ali a de les emisso es en els
pe iodes elec o als.
NO FER
RADIO
DE
CLAUSURA
Són mol s els de ec es que hi pod íem oba si ap o undíem en les di e en s
emisso es. Quan als con ingu s, s'ha e un es o c pe a adap a -se a cada locali-
a ; o i així, a ol es apa eix el an asma del mime isme espec e a les emisso es
come cials.
De semp e s'ha p e es omen a la bidi eccionali a , so i cons an men al ca-
e , amb el ele on obe pe pode so i en an ena en qualse ol momen , so-
b e o amb la pa icipació de o hom que ulgui e p og ames. No semp e s'ha
aconsegui .
Es ac a de e una adio d'accés acil. Fugi dels po e s au oma ics. Disposa
de p ou espai pe que la gen hi pugui ana a e pe a la xe ada, a comen a els
p og ames, a p oposa -ne de nous. Que les a an sales de l'es udi es con e eixin
en un au en ic a eneu. Una adio so ollosa on no es espec i el «silenci, si us
plau».
128
Pel que a als ho a is de p og amació, podem di que la majo ia d'emisso es
an de es a qua e ho es dia ies cada esp e, i mes ho es els dissab es i diumen-
ges, quan eme en al ma í i o . Si bé alguna de les adios eme dinou ho es dia-
ies, d'al es només ho an els diumenges d'onze a una. Es donen o ipus de
models.
A
pa d'alguna del cin u ó ba celoní, la es a d'emisso es enen una p og a-
mació al cen pe cen en ca ala. En aques ema de I'idioma la posició ha es a
de inida de la mane a següen : aAna semp e més enda an d'allo que el seny
aconsella ia».
RADIO
FUTURA
P obablemen algunes emisso es acaba an ancan , po se mol es més es posa-
an en mama, pe o aques e a iba a a se an no mal, com a a ho és en p emsa.
S'ha plan a la lla o del que po se un model de adiodi usió pública de ba-
se, que po anscendi les on e es del P incipa . No se ia es any que algunes
de les illes de les Seychelles olguessin disposa de la se a p opia emisso a, la se-
a adio insula .
Enca a que la llei i I'o d e essin ana en o is I'expe iencia de les adios locals,
ningú no po
ja
esbo a les apo acions que al lla g d'aques s es anys s'han
p odui en qua an a locali a s ca alanes.