Emissores municipals : la ràdio que es pot tocar

EMISSORES MUNICIPALS: LA RADIO QUE ES POS TOCAR Antoni Esteve Molts dels nostres estudiosos de la comunicació viuen obsedits per qualsevol experiencia que pugui produir-se al Canada o al Nord d'Italia, o per aprofundir I'estudi de I'intercanvi d'informació entre les tortuges de les Seychelles, oblidant moltes vegades el que els passa davant del nas. Potser caldra que els teorics seychellencs comencin a estudiar el fenomen de les radios municipals, perque es valori l'experiencia que s'esta produint a les aremotes» terres de Catalunya, on estan emetent ja quaranta emissores de freqüencia modulada, alguna d'elles amb quasi tres anys de programació ininterrompuda al damunt. Es tracta d'un moviment absolutament dispers, desordenat i inclassificable. A cada lloc s'ha muntat d'acord amb les condicions que s'hi donaven. Després, han vingut les definicions i els intents de coordinació. En una epoca de monopoli, i quan sembla que ja han passat de moda els mitjans públics, apareixen aquests davids de la informació, que volen convertir la gran batalla de la comunicació en una guerra de guerrilles i guanyar en el cos a cos. Alguns dels grans pregoners de la llibertat d'expressió, emborratxats pel gegantisme dels mitjans de comunicació, quan arriben a la radio s'entrebanquen amb la «t?cnica». D?bils arguments atecnics» serveixen per negar la llibertat d'emissió. Pretenen limitar el que mai no gosarien fer amb els mitjans escrits. També en els seus inicis es va voler impedir la propagació de les impremtes. 122 LA VIA CATALANA Les radios municipals s'inscriuen dins un model comunicatiu que s'ha anat prefigurant a Catalunya aquests darrers anys. Una alternativa catalana descentralitzada, sorgida a partir de grups de base, sense interessos de lucre economic, i arnb voluntat de convertir-se en un servei a la societat. Catalunya que, durant segles, ha estat víctima del centralisme castelli, ha vist com del seu interior sorgien altres centralismes. La majoria de mitjans informatius es fan des de Barcelona, i arnb optica totalment barcelonina. Pero es tracta d'un centralisme congenit arnb I'organització social actual. Així, Girona i Lleida centralitzen respecte a les seves zones d'incidencia; Tortosa sobre la seva comarca; qualsevol poble gran sobre altres de petits. Sembla que és llei de vida que el peix gros sempre es mengi el petit. És per aixo -per la seva supervivenciaque els peixos petits han comencat a bellugar-se, a organitzar-se; no tant per menjar-se els grossos, com per poder, almenys , conviure-hi . L'alternativa és que els mitjans sorgeixin des de baix de tot, des de nuclis petits, des de racons de món, on realment poden arribar a tota la ciutadanía. Sense complexos d'inferioritat. Després, si volen anar més Iluny, sempre hi són a temps, a federar-se voluntiiriament arnb altres com ell. Pero d'igual a igual. Aquests mitjans són sotmesos al control social més ferotge i directe: quan es talla la interrelació arnb la comunitat, es moren; no poden sobreviure. ES damunt d'aquestes bases que s'ha creat una alternativa comunicativa que ha tingut com a primer graó la premsa comarcal. PREMSA COMARCAL Amb la pseudo-liberalització de la llei de premsa del 1966 aparegueren i desaparegueren arreu de Catalunya un reguitzell d'iniciatives periodístiques d'abast local. Moltes es van aixoplugar sota la capa protectora de IJEsglésia. Aquestes publicacions van fer una tasca fonamental en els darrers anys del franquisme. La transició política i les eleccions del 1977 sumeixen la premsa comarcal en una profunda crisi d'identitat. Situació que comenca a ser superada tot just ara, quan es consolida un model informatiu arnb el mateix sentiment de servei públic, pero arnb una major professionalització en el funcionament. RADIO MUNICIPAL És precisament a partir de moltes experiencies periodístiques fracassades que, després de les eleccions municipals del 1979, apareixen les radios municipals, que neixen a I'aixopluc dels nous ajuntaments democratics. Sorgeixen d'una 123 forma totalment espontania, sense plantejaments preestablerts o consignes. TELEVISIÓ DESCENTRALITZADA La Iogica, si aquesta historia pogués acabar bé, faria pensar que el tercer graó d'aquesta alternativa és el de la televisió comarcal. Sens dubte aquí Es on sorgiran més entrebancs «tecnics», més dificultats legals. Pero pot pensar-se en unes televisions comarcals o supracomarcals, federades entre elles, com a xama basica del tercer canal autonom de la Generalitat. Que, així, es convertiria en un canal totalment descentralitzat i sense cap privatització. Una televisió pública de base. RADIO PÚBLICA DE BASE Es fa difícil de definir que són les radios municipals. Totes elles són diferents, i aquí precisament esta la seva gracia. A cada lloc han intentat adaptar-se plenament a la propia realitat. En els diferents encontres en que s'han aplegat totes les emissores s'han deixat anar alguns conceptes que ens permeten de determinar-ne algunes intencions. Com a objectiu d'aquestes radios es planteja el fet de promoure la comunicació a tots els nivells, fer contixer la informació, contribuir a l'esplai comunitari, estimular la vida sociocultural i ser una eina d'expressió creativa. Una radio entesa com un servei públic, com ara una escola o una biblioteca. Un equipament comunitari a l'abast de tothom. Sense interessos privats, ni anim de lucre, invertint tots els possibles beneficis en la millora de la mateixa emissora o en les seves activitats culturals. Inserida en la realitat en la qual neix; i per tant, catalana i catalanitzadora. Un vehicle de dinamització cultural dels municipis. Buscant fórmules alternatives per fer una radio nova, pero sense renunciar a tot el que de positiu ha comportat la historia de la ridio. MUNICIPALS, NO DELS AJUNTAMENTS Una ridio lligada als ajuntaments, com a organismes plenament representatius dels ciutadans que són, pero no pas com un vehicle de propaganda d'aquests. Amb plena autonomia per als equips que la fan. El qualificatiu de «municipal» vindria del fet que es tracta d'emissores que pretenen ser de tota una comunitat. Que no neixen d'un grup d'amiguets, o de 124 persones amb afinitats polítiques o econdmiques, ans prenten que d'entrada ningú no se'n senti al marge. Es vincula als ajuntaments perque des de l'abril del 1979 aquests són I'organisme rnés representatiu dels ciutadans de cada localitat, i perque en una societat democritica s'ha de perdre la por i les prevencions envers les propies institucions. Els ajuntarnents, com a part de I'Estat, tenen dret a crear mitjans de comunicació, pero aquests no han d'estar al servei d'interessos exclusivistes del consistori, sinó que han d'estar a disposició de la col~lectivitat, corn qualsevol altre servei municipal. La creació de patronats mixtos, arnb una representad majoritaria i proporcional de les forces polítiques del consistori, representants de I'equip que fa els programes i representants d'entitats ciutadanes, es revela com la forma més idonia de garantir I'autonornia dels equips i evitar la temptació de determinats ajuntarnents de ficar-hi cullerada. FORA MITES La pretensió de quasi totes aquestes ernissores és de conjuminar la participació de professionals que coneguin el mitja, corn a punta de Ilanca, arnb la presencia en els programes d'un irnportant planter de col~laboradors. La practica demostra que no és estrany de trobar que en una emissora mitjana, d'una població d'uns deu mil habitants, hi hagi rnés d'un centenar de persones fent programes. Qui mes qui menys pot fer radio. Arnb una mica de practica, gairebé tothom pot arribar a comunicar-se per I'eter. La mística de les veus radiofoniques és una barrera per limitar-ne I'accés. Aixti no vol pas dir que s'hagi de fer una radio de joguina. S'ha d'oferir qualitat. Sense una mínima dignitat de contingut, I'audiencia -la mare de I'oues perdria en molt pocs dies. Les radios municipals poden convertir-se en autentiques escoles de radio, aplegant totes les persones d'una zona determinada interessades en la informació, especialrnent els estudiants de Ciencies de la Inforrnació. CADASCÚ A CASA SEVA Es parteix del principi que cada localitat -totes; és a dir, els nou-cents municipis de Catalunyatenen dret a poder disposar de la seva propia emissora. Una altra cosa és que en facin ús, d'aquest dret. No té sentit que des d'una localitat es vulgui fer la programació d'altres de veines. En aquest cas, es tractaria de crear una emissora suprarnunicipal o comar- cal, cosa que vol dir que estaria oberta a la gent de tota la zona. Es tracta de fugir 125 de I'imperialisme radiofonic, i, si convé, de reduir la potencia per tal de no sortir de l'area que hom pretén cobrir. CANVIAR LA LLEI La legislació actual, queda desbordada davant un fenomen com la radio municipal; o el de la llibertat d'emissió; és per aix6 que es fa imprescindible que la llei s'acomodi a la realitat, i no pas al revés. A hores d'ara, si el tribunal constitucional reconegués definitivament que la Generalitat és competent a I'hora de distribuir les emissores que correspon a Catalunya, podrien trobar-se fórmules per donar una cobertura legal al que ja és un fet: - Concentrar totes les emissores en una curta zona de la banda de freqüencia. - Repartir sis o set canals a utilitzar per totes les radios locals. - Que les emissores actuals, i les que puguin venir, siguin considerades com la xama descentralitzada d'una emisora-dida creada per la Generalitat o per les mateixes radios municipals. TRES ANYS D'HISTORIA No és pas per casualitat que ha sorgit la radio municipal, que ve empeltada en les alternatives comunitaries dels darrers anys, en la premsa comarcal i en experiencies estrangeres. Un germen podria trobar-se en el moviment cooperativista de Radio Associació de Catalunya, amb Radio Lleida i Radio Girona, i en I'important moviment d'emissores parroquials que en ona mitjana van funcionar a Catalunya a comencament dels anys 50. Més recentment, a partir del 1978, Ona Lliure 6s la primera a desafiar la legislació i a comencar a emetre. Malgrat els successius precintaments, noves emissores lliures neixen a Catalunya, especialment concentrades en els grans nuclis del cinturó barceloní. LA PRIMERA La primera emissora municipal 6s la dlArenys de Mar, que des del 8 de setembre del 1979 no ha deixat d'emetre. Neix sense pressupost, amb aparells de fabricació casolana i emet des d'un ;tic. 126 Dos mesos després comencen les emissions de proves de Radio Rubí, que per seguretat s'insta1,la en el mateix edifici on hi ha la guardia urbana. Seguiran, al cap de poc, Radio Canet i Radio Cardedeu. La majoria d'aquestes iniciatives es posen en mama sense que es coneguin entre elles. Al llarg del 1980 n'apareixen de noves a Camprodon, Esparraguera, Sant Boi, Vilassar de Mar, Ripoll i Parets. Tot i no disposar de cap mena d'autorització, en cap moment no hi ha hagut problemes. Només Radio Sant Boi va rebre una ordre de tancament del govern civil. Després d'un mes de vacances va tornar a emetre. Els estudis són instal.lats al damunt de les dependencies de la «Policía Nacional». NOMÉS A CATALUNYA A altres zones de 1'Estat espanyol ha estat impossible de posar en manta iniciatives similars. El municipi gallec d'oleiros, que va tenir la gosadia d'insta1,lar una emissora, no va poder emetre més d'una hora. L'ajuntament va ser ocupat per la guardia civil i els aparells precintats. Curiosament, va ser en aquesta localitat gallega on es va iniciar la coordinació de les emissores municipals catalanes que ja emetien l'estiu del 1980. Per primer cop, aquestes es van trobar en unes jornades a favor de la comunicació municipal, organitzades a conseqüencia del tancament, a mil quilometres dels seus punts d'emissió. Es van fer diversos encontres entre els municipis que ja tenien radio i els que tenien el projecte de disposar-ne. Finalment, el 4 d'octubre del 1980 se celebra a Rubí la Primera Trobada d'Emissores Municipals; la presideix el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. ES aquí on es posen les bases de tot el moviment radiofonic municipalista. Posteriorment s'han desenvolupat reunions a Sant Boi, el Vendrell, Granollers i Mollet. Coincidint amb la Trobuda de Rubí, el govern de la Generalitat publica un decret-llei assumint la competencia en la concessió d'emissores de freqüencia modulada a Catalunya. A comencament de desembre, trenta-tres ajuntaments presenten conjuntament la seva sol~licitud d'instal.lar una emissora local al. registre general de la Generalitat. En acabar-se el termini són noranta-dos els municipis que havien presentat els papers. Al llarg del 1981, quasi cada quinze dies apareix una nova emissora. Per tal de coordinar l'activitat de totes elles es crea el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC). La Diputació de Barcelona ofereix una important dotació tecnica i economica que contribueix a fer possible el lligam entre les diferents radios. En tots els aspectes, l'any 1981 va ser el de la consolidació de I'experiencia. Es van realitzar les primeres emissions en xanta, metode aquest que no es vol utilit127 zar de forma continuada per no desvirtuar I'esperit localista de les radios. Els moments escollits van ser la Diada de lJOnze de Setembre, en que emeteren conjuntament per vint-i-set estacions del Principat i una de la Catalunya Nord (cadascuna de les radios hi aporta material elaborat per elles mateixes); recitals de Joan Manuel Serrat i Lluis Llach; 1'Assalt al Banc Central; I'acte d'afirmació nacional al Nou Camp i, recentment, un programa especial dedicat a Xavier Vinader i la llibertat d'expressió. QUARANTA, DE MOMENT El gener del 1982 funcionaven a Catalunya quaranta emissores municipals, totes elles pendents de legalització. Tenen radio la meitat de les comarques catalanes, amb una proporció més gran al Maresme, el Bages, el Baix Llobregat i el Valles Oriental. Més d'un milió nou-centes mil persones podrien escolar les radios municipals; és a dir, un de cada tres catalans n'és un oidor potencial. Es pot preveure que un primer sostre d'emissores podria establir-se devers la setantena o la vuitantena. A hores d'ara, els esforcos del secretariat de I'EMUC s'esmercen a trobar una sortida legal, a intentar contribuir a la millora dels continguts i de la tecnica i a posar en manta. uns criteris d'autoregulació, especialment pel que fa a la limitació de potencies, freqüencies i publicitat, i a la neutralitat de les emissores en els periodes electorals. NO FER RADIO DE CLAUSURA Són molts els defectes que hi podríem trobar si aprofundíem en les diferents emissores. Quant als continguts, s'ha fet un esforc per a adaptar-se a cada localitat; tot i així, a voltes apareix el fantasma del mimetisme respecte a les emissores comercials. De sempre s'ha pretes fomentar la bidireccionalitat, sortir constantment al carrer, amb el telefon obert per poder sortir en antena en qualsevol moment, sobretot amb la participació de tothom que vulgui fer programes. No sempre s'ha aconseguit. Es tracta de fer una radio d'accés facil. Fugir dels porters automatics. Disposar de prou espai perque la gent hi pugui anar a fer petar la xerrada, a comentar els programes, a proposar-ne de nous. Que les avantsales de l'estudi es converteixin en un autentic ateneu. Una radio sorollosa on no es respecti el «silenci, si us plau». 128 Pel que fa als horaris de programació, podem dir que la majoria d'emissores fan de tres a quatre hores diaries cada vespre, i mes hores els dissabtes i diumenges, quan emeten al matí i tot. Si bé alguna de les radios emet dinou hores diaries, d'altres només ho fan els diumenges d'onze a una. Es donen tot tipus de models. A part d'alguna del cinturó barceloní, la resta d'emissores tenen una programació al cent per cent en catala. En aquest tema de I'idioma la posició ha estat definida de la manera següent: aAnar sempre més endavant d'allo que el seny aconsellaria». RADIO FUTURA Probablement algunes emissores acabaran tancant, potset moltes més es posaran en mama, pero aquest fet arribara a ser tan normal, com ara ho és en premsa. S'ha plantat la llavor del que pot ser un model de radiodifusió pública de base, que pot transcendir les fronteres del Principat. No seria estrany que algunes de les illes de les Seychelles volguessin disposar de la seva propia emissora, la seva radio insular. Encara que la llei i I'ordre fessin anar en orris I'expetiencia de les radios locals, ningú no pot ja esborrar les aportacions que al llarg d'aquests tres anys s'han produit en quaranta localitats catalanes.