LA
DIFUSIÓ DE
LA PREMSA COMARCAL
A CATALUNYA
*
Jaume Gzlz'L'lame
La p emsa coma cal és la a ian ca alana de la p emsa local, bé que aques a
no és una de inició su icien d'aques ipus de publicacions pe iodiques. Ca a-
lunya ha disposa his o icamen ,
i
disposa enca a, d'un model de p emsa p opi
en el ma c de 1'Es a espanyol, pe ec amen au osu icien , sense que la p emsa
de Mad id hi hagi ingu ins al p esen al a cosa que una unció suplemen a ia.
El me ca ca ala de p emsa d'in o mació s'ha es uc u a adicionalmen a
pa i d'uns dia is d'abas gene al o nacional, segons la e minologia clhsica del
ca alanisme, que són els edi a s a Ba celona i a una a iada gamma de publica-
cions d'in o mació local d'abas a iable que o men el que es coneix com la
p emsa coma cal i que ab aca des dels dia is de les ciu a s impo an s ins a les
e is es mensuals i bimes als de les pe i es poblacions, passan pels pe iodics
se manals, bise manals i ambé ise manals d'una en ena de ciu a s pe i es i
mi janes.
La p emsa coma cal ca alana és un enomen comunica iu singula , sense pa ió
a eu dlEspanya: o un model ca a12 de pe iodisme popula que é els seus o í-
gens en el so gimen ma eix de la p emsa a Ca alunya i que al lla g de la his o ia
ha ingu un desen olupamen impo an , ep es de nou desp és de
1939
ins a
Aques a icle es i basa sob e ma e ials d'in es igació inclosos en el llib e aLa p emsa coma cal.
Un model ca ala de pe iodisme popula w, en cu s de publicació, eali za amb una beca de la Funda-
ció Jaume Bo ill.
76
assoli ac ualmen un nou esso gimen . Amb o , la manca d'es udis especí ics
n'ha e un sec o mol mal conegu i so in poc alo a en e la p emsa ca alana.
Es udia la se a di usió, o
i
les limi acions exis en s, és una dada biisica pe a i-
xa I'abas ac ual de la p emsa coma cal i pode anali za les se es possibili a s de
u u .
Pe a un es udi de la p emsa coma cal és imp escindible, d'aco d amb les en-
dencies ac uals de ece ca sob e els mi jans de comunicació, abo da de ple I'as-
pec e de la di usió i e una apo ació de dades, que en aques cas se an míni-
mes, pe a si ua la se a incidencia en el me ca de lec o s. La hipo esi de eball
que en aques aspec e ha inspi a la in es igació p esen és que la p emsa coma -
cal ha ingu his o icamen un me ca lec o especí ic, un me ca que ha econ-
que i al lla g del anquisme, malg a la submissió polí ica al egim, i que es a
eno an p o undamen d'enca de
1975.
La in oducció dels es udis de di usió és una no e a ela i amen ecen en les
in es igacions de p emsa i mi jans de comunicació i poc desen olupada enca a,
an a Ca alunya com a Espanya en gene al. Cal des aca de seguida que el con-
ol de la di usió de la p emsa, alho a, és una eali a enca a no del o ins i ucio-
nali zada, lle a dels dia is d'in o mació gene al i les publicacions de g an abas .
Un es udi de la di usió de la p emsa coma cal com
a
mi ji imp escindible pe
a si ua I'exis encia d'un me ca especí ic de lec o s i ixa -ne les dimensions
ap oximades, ensopega a a com a a amb dues di icul a s biisiques: en p ime
Iloc, la inexis encia de censos i ca ilegs, ja sigui a ni ell local i coma cal o a ni ell
gene al, de les publicacions exis en s i les se es ca ac e ís iques; aques cens,
quan el ind em, exigi 2 una e isió almenys anual que posi especial a enció
a
la
mobili a cons an , que és una ca ac e ís ica bbica de la p emsa coma cal; en se-
gon Iloc, la inexis encia, igualmen , de dades egula s i con olades de la di usió
dels dia is, pe iodics i e is es coma cals.
En ambdós casos la e e encia als sis emes exis en s no és alida. Pel que a al
Anua io de la P ensa Espaeola,
edi a i egula men pe I'an ic
MinU en' de In-
o mación
y
Tunkmo,
no comp enia més que algunes publicacions coma cals,
o e ia dades en alguns aspec es no comp o ades, com la del i a ge, i en de ini i-
a la se a manca de egula i a , p ime , i a a la se a manca de publicació no en
an un ins umen u ili zable. Pel que a a I'O icina de Jus i icació de la Di usió
(O.J.D.), emp esa p i ada de con ol de la di usió econeguda mundialmen , es a
o ien ada p incipalmen al se ei de la publici a en p emsa, i si és ú il pe als
dia is i la p emsa g an, no ho és, en p incipi, pe a la p emsa coma cal.
Da an aques es limi acions, I'es udi de di usió, eali za pe mi ma eix
i
del
qual a a p esen o les conclusions, é I'únic objec e d'es abli una ap oximació
mínima amb que comple a I'es udi gene al de la p emsa coma cal ca alana com
77
a enomen especí ic dels mi jans de comunicació al nos e país. S'ha p es com a
base el Cens P o isional de la P emsa Coma cal de
1979,
eali za ambé pe
I'au o . Les dades de di usió que s'hi donen enen I'o igen en on s di e ses,
que s'indiquen en cada cas i ambé en la in es igació pe sonal i 1'O.J.D. en el cas
dels dia is acolli s a aques con ol. Es ac a, pe an , en la majo ia de casos, de
dades es ima i es i no pas comp o ades, gene almen ap oximades i no pas p e-
cises, que he elabo a amb la inali a especí ka de eali za aques es udi.
L'objec iu, doncs, és e un apun de si uació del me ca lec o de la p emsa
coma cal a Ca alunya. Amb aques a inali a , he ag upa les dades de di usió
pe coma ques, egions i p o íncies i les he anali zades pe g ups de dia is, pe-
iddics i e is es1, sepa adamen , i ambé pel o al de models. És e iden I'exis-
cia de di e encies indiscu ibles en e la di usió de dia is, pe iodics i e is es i la
incidencia espec i a en el públic lec o , pe o en aques cas es ac a de eu e el
nomb e de comp ado s de p emsa coma cal, en an que demanda in o ma i a
sigula i zada que inclou aques s es models bisics de publicacions, i en el ma c
gene al del me ca de p emsa a Ca alunya.
Pc aques a aó I'es udi es a a pa i de la di usió pe núme o de les publica-
cions, sigui quina sigui la se a pe iodici a i sense conside a , pe an , la inci-
dencia a iable en el lec o segons el nomb e d'apa icions. He d'ad e i ambé
que les dades de di usió u ili zades són les equi alen s al i a ge, lle a els dia is
con ola s pe
O.J.D.
La manca de dades di e enciades és sens dub e el mo iu
p incipal d'aques a iden i icació. Cal di , pe o, que en la p emsa coma cal, Ile-
a dels dia is, les di e encies en e el i a ge i la di usió eal, pe enda o pe
subsc ipcions, de les publicacions és mínima. Les dimensions eduides dels im-
bi s de di usió limi en no ablemen els ma ges de dis ibució d'exempla s, alho-
a que pe me en un con ol di ec e i pe manen dels exceden s i els ajus s co es-
ponen s del i a ge, ben
al
e és del que oco e amb les publicacions d'ampli
abas de dis ibució.
D'al a banda, el me ca ca ali de p emsa és una eali a a penes es udiada,
lle a d'un eball de Josep Gi eu2, i pe an les compa acions en e unes i al-
es dades que es puguin es abli con inuen enin un ca ic e mol elemen al.
1
D'aco d amb les de inicions de models de publicacions a la p emsa coma cal o mulades pe
I'au o , s'inclouen en e els dia is les publicacions que apa eixen dii iamen o més de qua e cops a
la se mana; en e els pe iodics, les publicacions de pe iodici a se manal o supe io ;
i
en e les e is-
es, les publicacions d'apa ició in e io a la se manal, sob e o mensuals, pe o ambé quinzenals, bi-
mensuals. bimes als. imes als
i
al es pe iodici a s a ípiques.
JOSEP
GIFREL'.
aLa di usió de la p emsa dia ia i se manal a Ca alunyaw,
Andzsi,
núm.
1,
Ba celo-
na, juny
1980,
pp.
23-61.
78
ANALISI
DE
LA
DIFUSIÓ
L'elabo ació i anilisi de les dades de di usió del Cens P o isional de la P emsa
Coma cal de
1979
ens dóna en p ime lloc una xi a o al de
201
publicacions
que sumen un i a ge i una di usió o als de
244.511
exempla s (Quad e
1).
Desglossan -les d'aco d amb els es models bisics de publicacions, esul en les
xi es següen s:
8
dia is, que sumen
41.641
exempla s;
39
pe i idics, que sumen
93.200
exempla s, i
154
e is es, que sumen
109.670
exempla s.
La di usió dels dia is oscil.la en e un mínim de
3.000
exempla s i un mkim
de
7.545.
Segons es po eu e en el Quad e núme o
4
hi ha dos ni ells de di usió
en e els dia is. Una di usió al a que a des dels
7.545
de
La
Mañana
de Lleida
(Seg ii), passan pels
7.000
del
Dia io Español
de Ta agona (Ta agones), els
6.169
de
Los Si ios
de Gi ona (Gi ones), els
6.000
del
Dia io de Te assa
de Te -
assa (Valles Occiden al) 1 els
5.327
del
Diano de Sabadell,
a Sabadell
.
En segon
e me, una di usió mínima de
3.000
exempla s de
Pun Dian'de
Gi ona (Gi o-
nes) i
Diah de Léda
de Lleida (Seg ii) i
3.600
de
Gaze a de Man esa
de Man-
esa (Bages).
,
La di usió mi jana dels ui dia is se si ua en els
5.205
exempla s pe núme o,
xi a Iogicamen o casupe io a la mi jana global de les
201
publicacions censa-
des i que esul a se de
1.216
exempla s pe núme o.
Els
39
pe iodics -un ise mana i, qua e bise mana is
i
en a-qua e
se mana is- enen una di usió mi jana de
2.389
exempla s pe núme o. De e
,
només
El
9
Nou
de Vic (Osona), un se mana i, supe a els
4.000
exempla s pe a
si ua -se en una nomb e de
12.000
exempla s, que és ex ao dina i en aques ni-
e11 de publicacions i, pel que hem is abans, ambé pe als dia is. Els al es
en a- ui pe iodics oscil.len en e els
800
exempla s de mínim de
Fo ja
de Cas-
ella del Valles (Valles Occiden al) i
Baix Penedes In o mes
del Vend ell (Baix
Penedes), i els
4.000
exempla s de mkim de
Regió
7,
de Man esa (Bages),
Igua-
lada,
d'Igualada (Anoia), i
G ama,
de San a Coloma de G amane (Ba celones).
Com es po eu e en el Quad e núme o
5,
I'o d e de di usió segueix una p o-
g essió egula :
3.5000
exempla s,
Re is a de Badalona
a Badalona (Ba celones) i
C ónica
de
Ma a ó
a Ma a ó (Ma esme);
3.000
exempla s,
El Ma esme
a Ma a ó
(Ma esme),
Reus
i
La
Voz de la Cos a Do ada
a Reus (Baix Camp),
Ausona
a Vic
(Osona),
Re is a
de
Vall2s
i
Coma ca alDia
a G anolle s (Valles O ien al),
Ho a
No a
a Figue es (Al Empo di)
i
La
Boi a
a Lleida (Sag i;);
2.700
exempla s,
La
Voz del Bajo Eb o
a To osa (Baix Eb e);
2.500
exempla s,
L
'Empo da
a Figue es
i
La
Coma ca d'Olo
a Olo (Ga o xa);
2.400
exempla s,
L 'Olo ía
Olo (Ga o -
xa);
2.000
exempla s,
Dian de Viláno a
a Vilano a i la Gel ú (Ga a ),
Plaga
G an
i
Coma ca Depo i a
a G anolle s (Valles O ien al),
Vida
a Igualada
79
(Anoia),
Jo en u de I'Al Camp
a Valls (Al Camp); 1.500 exempla s,
To hom
i
La
Voz del Penedes
a Vila anca del Penedes,
Se mana i de Viláno a
a Vilano a
i la Gel ú (Ga a )
i
ElEco de Sz' ges
a Si ges (Ga a ); 1.300 exempla s,
Eb e In-
o mes
a To osa (Baix Eb e); 1.100 exempla s,
Anco a
a San Feliu de Guíxols
(Baix Empo da) i
C ónica de Szi ia
a Sú ia (Bages); 1 .O00 exempla s,
Ge ona De-
po i a
a Gi ona (Gi ones),
Rub ica a
i
Enda an
a Rubí (Valles Occiden al),
Se mana i Mon bui
a Caldes de Mon bui (Valles Occiden al),
No a T2wega
a
Ta ega (U gell),
L 'Obse ado
a Ma o ell (Baix Llob ega ) i
El Sol
a Vilano a i
la Gel ú (Ga a ); 800 exempla s,
Fo ja
a Cas ella del Valles (Valles Occiden-
al) i
Baix Penedes In o mes
al Vend ell (Baix Penedes).
Les 154 e is es sumen, pe la se a pa , 109.670 exempla s, que signi iquen
una di usió mi jana de 712 exempla s pe e is a i núme o. L'oscil.lació en e xi-
es mínimes i maximes de i a ge a des dels 100 exempla s de
Ganxo
d'O gan-
ya (Al U gell) ins als 3.000 de
P esencia
de Gi ona (Gi ones) o
Al Ven
de Te-
assa (Valles Occiden al). El e que la mi jana de di usió pe e is a i núme o se
si ui en la xi a ja assenyalada de 7
12
exempla s és p ou indica iu de quina és la
onica gene al. Més de la mei a de e is es enen un i a ge de 500 exempla s o
in e io i amb p ou eines una in ena supe en els 1.000 exempla s. Algunes xi-
es ela i amen al es en poblacions pe i es, com a a
Ajzln amen
(3.200 exem-
pla s) a A enys de Ma (Ma esme),
Bu lle íd'In o mació
(1.500 exempla s) a A -
gen ona (Ma esme),
Bu lle í d'ln o mació
(1.500 exempla s) a A enys de Mun
(Ma esme),
El Masnou
(5.500 exempla s) al Masnou (Ma esme),
Dideg
(2.200
exempla s) a Mon ga (Ma esme),
FuU In o ma iu
(3.000 exempla s) a P emia
de Ma (Ma esme) i
Deba
(2.500 exempla s) a Vilassa de Ma (Ma esme), s'ex-
pliquen pe que es ac a de publicacions g a ui es d'ajun amen s
i
pa i s polí-
ics. En can i, els i a ges ela i amen ele a s
d'Al Ven
o
P esencia,
ja esmen-
ades, ho són pe se e is es de ciu a s g ans com Te assa i Gi ona.
Cada g up con é zones de on e a, el de dia is amb els se mana is i aques s-
amb les e is es i ice e sa. Hi ha e is es que enen més di usió que alguns pe-
iodics i pe iodics que enen més di usió que alguns dia is. Són zones de Iími s
imp ecisos que mani es en la a iabili a de les condicions en que una pobiació
po a iba a eni p emsa d'una o al a pe iodici a , segons quina sigui la dina-
mica sociocul u al de cada una i de cada si uació. Les on e es espec i es se si-
uen en els
l
.O00 i els 3.000 exempla s. Hi ha se mana is de 800 exempla s i e-
is es de 1.000 i 1.500. Hi ha alho a pe iodics de 4.000 -i ins i o un de
12.000- i dia is de 3.000 exempla s. Si un dia i é aques a da e a di usió, o és
que es oba en una ase inicial de Ilancamen , com
Pun Dia i
de Gi ona, en el
momen del cens, o és que no ha assoli una i a de me ca in e essan com el
Dia io de Lé iZa,
so i el 1966. La compa ació en e els 3.600 de
Gaze a de
Man esa,
dia i quad ise manal, i els 4.000 de
Regió
7,
ambé de Man esa, i
Igualada,
bi semanals
,
o
de
G ama
de San a Coloma de G amene
,
se manal
,

80
indica, en can i, com a la p ime a ciu a so geix una compe encia al dia i adi-
cional, bé que des d'una pe iodici a més baixa, o com aques es dues al es ciu-
a s poden aspi a ambé a eni un dia i local. El Quad e núme o 6, que o dena
en sen i descenden les xi es de di usió de dia is i pe iodics ba eja s, e ela les
possibili a s d'e olució de la xa xa de dia is locals
en
el u u .
LA
DIFUSIÓ PER COMARQUES
El Quad e núme o 1 exp essa la dis ibució dels ipus de publicacions pe co-
ma ques i egions, i ambé la se a di usió. Així, els 8 dia is es concen en en cinc
coma ques:
2
al Valles Occiden al (Regió 1),
2
al Gi ones ( egió II),
1
al Ta ago-
nes (Regió 111), 1 al Bages (Regió VII) i 2 al Seg ii (Regió VIII). D'al a banda,
no o es les coma ques comp en a nb pe iodics i e is es alho a. La Sel a (Regió
11), el P io a , la Conca de Ba be i i la Ribe a d'Eb e (Regió IV), el Mon sii (Re-
gió
V),
la Ce danya i el Ripolles (Regió VI), el Be guedi (Regió VII), les Ga i-
gues, la Nogue a i la Sega a (Regió VIII) i 1'Al U gell, el Palla s Jussa, el Palla s
Sobi i i la Val1 d'A an (Regió
IX)
només enen e is es. El Ta agones (Regió
111) i el Seg ii (Regió VIII) ampoc no enen pe iodics i aquella ni an sols e is-
es, pe o el cas no és an so p enen ja que enen dia is. Semblan men , no e-
nen ni dia is ni e is es, pe o sí pe iodics, el Ga a (Regió 111) i el Baix Eb e (Re-
gió V). Dues coma ques no enen cap mena de publicacions: la Te a Al a (Re-
gió V) i el Solsones (Regió VII).
L'anilisi pe p o íncies ens dóna es dia is a la de Ba celona, dos a la de Gi o-
na, dos a la de Lleida i un a la de Ta agona. A la de Ba celona hi ha 25 dels 39
pe iodics, que sumen 63.900 exempla s; a la de Gi ona, 6 pe iddics a nb 12.500
exempla s; a Lleida, 2 pe iodics, a nb 4.000 exempla s; i a la de Ta agona, 6 pe-
iodics a nb 12.800 exempla s. En e is es, la de Ba celona en euneix 85 de les
154 o als, a nb 64.475 exempla s; la de Gi ona, 20 e is es i 18.000 exempla s;
la de Lleida, 28 e is es i 11.345 exempla s; i la de Ta agona, 21 e is es a nb
15
.O50 exempla s.
Les dades gene als pe p o íncies col.loquen en p ime lloc la de Ba celona
a nb 113 de les 201 publicacions o als i 143.302 exempla s, que signi iquen el
59% de la di usió; la de Gi ona, en segon lloc, 28 publicacions i 40.469 exem-
pla s, que signi iquen el 16% de la di usió o al; en e ce Iloc, la de Ta agona,
amb 28 publicacions i 35.850 exempla s, que signi iquen el 14% de la di usió
o al i, inalmen , la de Lleida a nb 32 publicacions i 25.890 exempla s, que e-
p esen en 1'1 1
%
de la di usió o al.
De I'anilisi p o incial ja es dedueix que les coma ques incloses a la p o íncia
de Ba celona són les que euneix un nomb e més g an de publicacions, i
d'exempla s pe núme o. Així, la Regió 1 é
63
publicacions, un 36% del o al
(Quad e núm. 2), i an les publicacions com els exempla s de les se es coma -
ques assoleixen conjun amen xi es supe io s a les de les p o íncies de Gi ona.
Lleida i Ta agona, i indi idualmen equipa ables a algunes d'aques es. Així, el
Ma esme suma 23 publicacions i 34.000 exempla s, el Valles Occiden al 12 pu-
blicacions i 21.477 exempla s i el Valles O ien al 12 publicacions i 16.900 exem-
pla s.
Aques a e ce a coma ca és supe ada, en e les de la p o íncia de Ba celona,
pe Osona, amb 1 1 publicacions i 18.900 exempla s
.
Aixo no impedeix
,
pe o, que
de les disse p ime es coma ques en nomb e d'exempla s de p emsa coma cal
(Quad e núm. 3), deu siguin de la p o íncia de Ba celona -Ma esme, Valles
Occiden al, Valles O ien al, Osona, Bages, Ba celones, Anoia, Al Penedes,
Baix Llob ega i Ga a -, qua e de la de Gi ona -Gi ones, Ga o xa, Al Em-
po da i Sel a-, dos de la de Ta agona -Ta agones i Baix Camp- i una
-Seg ii- de la de Lleida. Només el Be gueda, de la p o íncia de Ba celona,
queda si uada en e les coma ques a nb més baix nomb e d'exempla s de p em-
sa p opia.
Aques es disse coma ques, essen la mei a gai ebé de les en a-sis coma -
ques a nb p emsa p opia d'aques Cens P o isional de 1979, ep esen en en can-
i el 75
Oh
del o al de di usió. To es enen més de 5.000 exempla s coma cals i,
lle a d'una almenys un pe iddic. Les al es dinou es an pe so a dels 5.000
exempla s i, lle a de es, pe so a ambé dels 3.000, i només cinc comp en, a
més de e is es, a nb pe iodics se manals. Només una pe any a la p o íncia de
Ba celona -Be gueda-, es a la de Gi ona -Baix Empo dii, Ce danya i
Ripolles-, se a la de Ta agona -Al Camp, Baix Eb e, Baix Pendes, Mon sii,
Conca de Ba be a, P io a i Ribe a d'Eb e- i ui a la de Lleida -U gell, Sega-
a, Nogue a, Ga igues, Al U gell, Palla s Jussi, Palla s Sobi a i Val1
,
d'A an-. Les dues coma ques sense p emsa p opia en aques cens pe anyen a
la p o íncia de Lleida, el Solsones, i a la de Ta agona, la Te a Al a.
En e les disse p ime es cal sub a lla , pe o, g ans di e encies. Així, el Ma es-
me sol assoleix el 13.8
%
del o al de la di usió, a nb 34.000 exempla s, men e
la segona, el Valles Occiden al, queda bas an més a all, a nb 21.427 exempla s,
que és un 8,7
Oh
.
Vénen desp és a més dis ancia es coma ques: Osona, 18.900 i
7,7
Oh
;
Gi ones, 17.969 i 7,3
%
i Valles O ien al, 16.900 i 6,9
Oh
sob e el o al ca-
al2 de di usió. D'aques es cinc p ime es coma ques, només el Valles Occiden al
i el Gi ones, és a di , la segona i la qua a, enen dia is, dos cada una. Osona
comp a a nb un índex ex ao dina i de di usió, cas d'El9
Nou,
pe o el Ma esme
i el Valles O ien al, sob e o el Ma esme, compensen la manca de dia is amb un
g an nomb e de publicacions. La consul a dels quad e 1 i 3 és ben il.lus a i a.
Un enomen semblan es dóna a les es coma ques comp eses en e els 10.000
i els 15.000 exempla s: Bages, 13.850 i 5,6%; Baix Camp 10.750 i 4,4% i Seg ia
19.045 i 6,1%
.
El Seg ia comp a a nb dos dia is que sumen les dues e ce es
pa s dels exempla s; el Bages comp a a nb un dia i, dos pe iodics i do ze e is-
es i el Baix Camp a nb dos pe iodics i cinc e is es.
82
-
La elació en e xi a coma cal de di usió i núme o i ipus de publicacions
és
ben di e en en unes coma ques i al es, sob e o en e les nou p ime es. En les
es an s ja és més egula .
Una analisi de la di usió en elació a la població ens o e eix uns índexs coma -
cal~ en alca en aques s da e s anys, com a conseqüencia simple de l'augmen del
nomb e de publicacions a eu i que apun en cap a una igualació p og essi a
amb els índexs de di usió de dia is espan~ol i ca ala, així com a I'índex mi jii
mundial que se si ua ac ualmen en els 130 dia is pe a cada mil habi an s, xi a
que ja supe en els de p emsa coma cal en algunes coma ques.
Els índexs de di usió ens o e eixen una pano amica de la p emsa coma cal no
semp e coinciden amb la que s'ob é de l'anilisi de les dades simplemen quan-
i a i es is es ins a a; ins i o hi ha no ables so p eses en algunes coma ques.
Les o es desigual a s demog a iques en e unes i al es zones de Ca alunya a i
no solamen que les xi es de di usió d'exempla s pe núme o no siguin su i-
cien s pe a eni una ap oximació co ec a a la incidencia de la p emsa coma cal,
sinó que ins i o una anilisi basada en la conside ació aillada d'al es dades in-
gui esul a s mol dis o sionado s de la eali a , ja que en de ini i a, pe
bé
que
les dades quan i a i es són una dada de coneixemen onamen al, la que po
o e i I'exp essió més impo an i acos ada no és al a que la elació en e el
nomb e d'exempla s i la població de cada coma ca, que s'exp essa en I'anome-
na índex de di usió.
El calcul dels índexs de di usió de la p emsa coma cal segons les dades de di u-
sió del Cens P o isional de la P emsa Coma cal de 1979 en elació a la població
ca alana de 197g3, ens o e eix els esul a s exp essa s en els quad es núme os 7 i
8.
L'índex de di usió mi ja de la p emsa coma cal a o Ca alunya és de 59 exem-
pla s pe a cada mil habi an s, da an els 98 que la UNESCO calcula l'any 1975
pe als dia is de o Espanya -xi a que d'encii d'aquell any en o cas ha
baixa -, els 105 que Josep Gi eu calcula4 pe als dia is ca alans l'any 1979 -bé
que comp an -hi els ui coma cals- i els 130 de mi jana mundial dels dia is.
Hi ha in -i- es coma ques que es an pe damun de I'index gene al ca ala de
p emsa coma cal i quinze que queden pe so a. L'índex nés al co espon a Oso-
na, 169, seguida de La Ga o xa, 15 1, el Ma esme, 136, el Palla s Sobi a, 135, el
Gi ones, 133, 1'Al Camp, 131; sis coma ques, pe an , que queden pe da-
mun de l'índex mundial de di usió de dia is. Dues més, la Sega a, 108 i 1'Al
Penedes, 105, ho es an enca a de l'esmen a índex ca ala de di usió de dia is.
Xz iee
79.
Ca alunya,
Dipu ació de Ba celona, Ba celona,
1981
*JOSEP
GIFREU.
op.
ci .
Qua e més, el P io a , 104,5, I'Anoia, 100, el Baix Penedes, 99 i I'U gell, 99,
83
ho es an ambé de I'índex gene al espanyol de 1975. Bé que aques s índexs no
són equi alen s, ja que es ac a d'índexs de di usió de dia is, men e que el de
p emsa coma cal comp en pe iodici a s di e ses, sí que són un pun de e e en-
cia alid en an que són la cons a ació d'un olum mi ja de comp ado s, és a
di , de I'exi encia d'un me ca especí ic.
A pa les esmen ades, hi ha do ze coma ques més que es an pe damun de la
mi jana ca alana de 59 exempla s pe cada mil habi an s: Vall d'A an, 92, Ba-
ges, 90, Seg ii, 88, Baix Camp, 87, Ga a , 85, Valles O ien al, 82, Al Empo -
da, 75, Sel a, 68, Conca de Ba be a, 67, Be gueda, 64,5 i Baix Eb e, 59. Pe so-
a d'aques a da e a xi a, que coindeix a nb I'índex mi ja ca ala, el descens és
iipid: Al U gell 57,5, Mon sia 53, Ce danya 5 1, Ta agones 47, Palla s Jussa
42, Valles Occiden al 36, Ripolles 33, Ribe a d'Eb e 32, Ga igues 32, Baix Em-
po da 30, Nogue a 30, Baix Llob ega 12 i Ba celones 12. Solsones i Te a Al a
igu en a nb índex 0, pe la manca de p emsa p opia en el Cens de 1979.
Aques a aula o e eix algunes di e encies mol ema cables en elació a nb la
aula de di usió. En p ime lloc, col.loca Osona com la coma ca que, a nb més
di e encia, é I'índex més ele a de di usió de la p emsa coma cal en e la pobla-
ció, o i que el Ma esme no pe d més que els dos p ime s llocs en elació a la
aula de publicacions i exempla s, la qual cosa con i ma de ple la se a impo an-
cia en el conjun . El sal enda an més ema cable el a la Ga o xa, que del lloc
núme o e ze en la aula de di usió assoleix el segon índex en la p esen , així
com 1'Al Penedes que passa del do ze al ui e. La no e a més impo an , pe o,
són els índexs ele a s de Palla s Sobi i, Al Camp, Sega a, P io a , Baix Pene-
des, U gell i Vall d'A an, a nb 135, 131, 108, 104,5, 99,99 i 92, o i que cap
-
d'aques es coma ques no a iba als cinc mil exempla s pe núme o en la aula de
di usió. Ens obem da an el cas cl2ssic de coma ques a nb una bona adició de
p emsa p opia, bé que de di usió eduida a causa d'una població poc ele ada.
L'excepció són el Palla s Sobi a i el P io a , que si en aques cens apo en e is-
es, són les p ime es que enen des de 1939, pe o I'escassa població els dóna de
seguida un índex de di usió al .
La no e a de signe con a i és la pe dua d'impo ancia en la aula p esen de
coma ques com el Bages, el Seg ii, el Ta agones, Valles O ien al, el Valles Oc-
ciden al, el Baix Llob ega i el Ba celones. Es ac a de coma ques a nb dia is
i
pe iodics de i a ges ela i amen al s en el conjun de la p emsa coma cal, pe o
i elle an s a I'ho a d'es abli la elació di usió-població. Són ema cables sob e-
o els casos del Ta agones 47, Valles Occiden al 36, el Baix Llob ega 12 i el
Ba celones 12, mol pe so a de I'índex gene al ca ala, i aques es dues úl imes en
els da e s llocs de la aula. Nogensmenys, són les coma ques que més han acusa
I'augmen de població de i a de les onades d'immig ació cas ellanopa lan dels
anys cinquan a, seixan a i se an a. El Bages, bé que pe d posicions en elació a la
(Quad e de di usió
3)
CENS PROVISIONAL
DE
LA PREMSA COMARCAL Any
1979
Di usió de publicacions pe coma ques i pe cen a gessob e el o al
Coma ca
%
sob e
Dia is
Exempla s
Ca .
Pe iodics Re is es
Ma es ne
Valles Occid.
Osona
Gi ones
Valles O ien .
Seg ia
Bages
Baix Camp
Ba celones
Anoia
Ta agones
Al Penedes
Ga o xa
Baix Llob ega
Al E npo da
Ga a
Sel a
Al Camp
Baix Eb e
U gell
Baix Penedes
Mon sia
Be gueda
Baix Empo da
Sega a
Nogue a
Conca de Ba b.
P io a
Al U gell
Ripolles
Ribe a d'Eb e
Palla s Jussa
Palla s Sobi a
Ga igues
Ce danya
Vall d'A an
Solsones
Te a Al a
To al Ca .
FONT: In es igació i elabo ació p opies

(Quad e de di usió
4)
CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA,COMARCAL
An
y
1979
Dia is locals
i
coma cals pe o d e de di usió
Dia is Ciu a s Di usió
La Mañana'
Dia io Español
Los Si ios1
Dia io de Te assa
Dia io de Sabadelll
Gaze a de Man esa
Pun Dia i
Dia io de Lé ida
Lleida
Ta agona
Gi ona
Te assa
Sabadell
Man esa
Gi ona
Lleida
To al 41.641
FONT:
In es igació i elabo ació p opies
1
Dades: OJD
(Quad e de di usió
5)
CENS PROVISIONAL
DE
LA PREMSA COMARCAL
Any
1979
Pe iodics locals
i
coma cals pe o d e
de
di usió
Pe ibdics Ciu a s
El
9
Nou
Regió
7
Igualada
G ama
Re is a de Badalona
C ónica de Ma a ó
El Ma esme
Reus
La Voz de la C. Do ada
Ausona
Re is a del Vallbs
Coma ca al Dia
Ho a No a
La Boi a
La Voz del Bajo Eb o
L 'Empo da
La Coma ca d'01o
L 'Olo í
Dia i de Vilano a
Placa G an
Vida
Coma ca Depo i a
Jo en u de I'Al Camp
To hom
La
Voz del Penedbs
Se mana i de Vilano a
El Eco de Si ges
Eb e ln o mes
Anco a
C bnica de Sú ia
Ge ona Depo i a
Rub ica a
Enda an
Se mana i Mon bui
No a Ta ega
L 'obse ado
El Sol
Fo ja
Baix Penedbs ln o mes
Vic
Man esa
Igualada
San a Colo na de G amane
Badalona
Ma a ó
Ma a ó
Reus
Reus
Vic
G anolle s
G anolle s
Figue es
Lleida
To osa
Figue es
Olo
Olo
Vilano a i la Gel ú
G anolle s
Igualada
G anolle s
Valls
Vila anca del Penedes
Vila anca del Penedes
Vilano a
i
la Gel ú
Si ges
Tonosa
San Feliu de Guixols
Sú ia
Gi ona
Rubi
Rubi
Caldes de Mon bui
Tá ega
Ma o ell
Vilano a
i
la Gel ú
Cas ella del Valles
El Vend ell
Di usió
12.000
4.000
4.000
4.000
3.500
3.500
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
2.700
2.500
2.500
2.400
2.000
2.000
2.000
2.000
2.000
1
.500
1.500
1.500
1.500
1.300
l.
100
1.100
1
.O00
1
.000
1.000
1.000
1
.000
1
.o00
1.000
800
800
To al
93.200
FONT: In es igació
i
elabo ació p opies.
(Quad e
de
di usió
6)
CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any
1979
Dia is i pe iodics pe o d e de di usió
Dia is
i
pe ibdics
El
9
Nou
(S)
La Mañana
í
D)
Dia io Español
(
D
)
Los Si ios
(
D
Dia io de Te assa
(Di
Dia io de Sabadell
(
D)
Regió
7
(TS
)
Igualada
(6s)
G ama
(S)
Gaze a de Man esa
(Di
Re is a de Badalona
(6s)
C ónica de Ma a ó
(TS)
Pun Dia i
(
D
1
Dia io de L é ida
í
D)
El Ma esme
(
S
1
Reus
(S)
La Voz de la C. Do ada
(S)
Ausona
(Si
Re is a del Valles
(S)
Ho a No a
(S)
La Boi a
(S)
Ciu a s
Vic
Lleida
Ta agona
Gi ona
Te assa
Sabadell
Man esa
Igualada
San a Colo na de G a nene
Man esa
Badalona
Ma a ó
Gi ona
Lleida
Ma a ó
Reus
G anolie s
Vic
G anolle s
Figue es
Lleida
Di usió
12.000
7.545
7.000
6.169
6.000
5.327
4.000
4.000
4.000
3.600
3.500
3.500
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
3.000
FONT: In es igació
i
elabo ació p opies
Dades OJO
(Quad e de di usió
7)
CENS PROVISIONAL
DE
LA PREMSA COMARCAL, 1979
lndex de di usió d'exempla s pe cada
1.000
habi an s
Dema cacions Nomb e
d'
exempla s Població
1978
Exemp'a s
pe
1.000
h.
Baix Llob ega 6.200 500.855 12
Ba celones 9.000 745.349 12
Ma esme 34.000 250.307 136
Valles Occiden al 21.427 600.763 36
Valles O ien al 16.900 205.506 82
To al Regió 1
88.177 2.302.780 38
Al Empo da 6.100 81.737 75
Baix Empo da 2.500 82.057 30
Ga o xa 6.550 43.376 151
Gi ones 17.969 135.122 133
Sel a 5.650 82.489
68
To al Regió 11
38.769 424.781
9
1
Al Camp 4.300
Al Penedes 6.575
Baix Penedes 2.900
Ga a 6.000'
Ta agones 7.000
To al Regió 111
26.775
Baix Camp 10.750
Conca de Ba be a 1.250
P io a 1.150
Ribe a d Eb e 800
To al Regió IV
13.950
Baix Eb e 4.000
Mon sia 2.700
Te a Al a
-
To al Regió V
6.700
Ce danya
Osona
Ripolles
To al Regió VI
Anoia
Bages
Be gueda
Solsones
To al Regió VI/
(Quad e de di usió
7.
Con inuació)
95
Dema cacions Nomb e
d'
exempla s
Ga igues 750
Nogue a 1.425
Sega a 1.920
Seg ia 15.045
U gell 3.550
To al
Regió
VI//
22.690
Al U gell 1.100
Palla s Jussa
800
Palla s Sobi a 800
Vall d'A an
500
To al
Regió
IX
3.200
Població
1978
NP exempla s
pe
1.000
h.
TOTALS
P o . Ba celona 143.302 2.821.350 51
P o . Gi ona
40.469
467.749 86,5
P o . Lleida 25.890 358.430 72
P o . Ta agona 34.850 521.71
1
67
Ca alunya 244.51 1 4.169.240
59
FONTS: In es igació i elabo ació p opies.
Dades de població:
Xi es
79.
Ca alunya.
Dipu ació de Ba celona. Ba celona,
1981,
i7
pp.
Les xi es de població a ibu'ides a la coma ca del Ba celonhs, la Regió
1,
la p o íncia de Ba celo-
na
i
Ca alunya, no inclouen la co esponen a la ciu a de Ba celona, la qual p emsa es a al ma -
ge d'aques es udi.

(Quad e de di usió
8)
CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL
Any 1979
lndex de
di usió
pe co na ques
Coma ca
Osona
Ga o xa
Ma esme
Palla s Sobi a
Gi ones
Al Camp
Sega a
Al Penedes
P io a
Anoia
Baix Penedes
U gell
Vall d'A an
Bages
Seg ia
Baix Camp
Ga a
Valles O ien al
Al Empo da
Sel a
Conca de Ba be a
Be gueda
Baix Eb e
Al U gell
Mon sia
Ce danya
Ta agones
Palla s Jussa
Valles Occiden al
Ripolles
Ribe a d'Eb e
Ga igues
Baix Empo da
Nogue a
Baix Llob ega
Ba celones
Solsones
Te a Al a
Mi jana de Ca alunya
Exempla s pe
1.000
h.
FONT:
In es igació
i
elabo ació p bpies.