La difusió de la premsa comarcal a Catalunya

LA DIFUSIÓ DE LA PREMSA COMARCAL A CATALUNYA * Jaume Gzlz'L'lamet La premsa comarcal és la variant catalana de la premsa local, bé que aquesta no és una definició suficient d'aquest tipus de publicacions periodiques. Catalunya ha disposat historicament, i disposa encara, d'un model de premsa propi en el marc de 1'Estat espanyol, perfectament autosuficient, sense que la premsa de Madrid hi hagi tingut fins al present altra cosa que una funció suplementaria. El mercat catala de premsa d'informació s'ha estructurat tradicionalment a partir d'uns diaris d'abast general o nacional, segons la terminologia clhsica del catalanisme, que són els editats a Barcelona i a una variada gamma de publicacions d'informació local d'abast variable que formen el que es coneix com la premsa comarcal i que abraca des dels diaris de les ciutats importants fins a les revistes mensuals i bimestrals de les petites poblacions, passant pels periodics setmanals, bisetmanals i també trisetmanals d'una trentena de ciutats petites i mitjanes. La premsa comarcal catalana és un fenomen comunicatiu singular, sense parió arreu dlEspanya: tot un model cata12 de periodisme popular que té els seus orígens en el sorgiment mateix de la premsa a Catalunya i que al llarg de la historia ha tingut un desenvolupament important, repres de nou després de 1939 fins a Aquest article esti basat sobre materials d'investigació inclosos en el llibre aLa premsa comarcal. Un model catala de periodisme popularw, en curs de publicació, realitzat amb una beca de la Fundació Jaume Bofill. 76 assolir actualment un nou ressorgiment. Amb tot, la manca d'estudis específics n'ha fet un sector molt mal conegut i sovint poc valorat entre la premsa catalana. Estudiar la seva difusió, tot i les limitacions existents, és una dada biisica per a fixar I'abast actual de la premsa comarcal i poder analitzar les seves possibilitats de futur. Per a un estudi de la premsa comarcal és imprescindible, d'acord amb les tendencies actuals de recerca sobre els mitjans de comunicació, abordar de ple I'aspecte de la difusió i fer una aportació de dades, que en aquest cas seran mínimes, per a situar la seva incidencia en el mercat de lectors. La hipotesi de treball que en aquest aspecte ha inspirat la investigació present és que la premsa comarcal ha tingut historicament un mercat lector específic, un mercat que ha reconquerit al llarg del franquisme, malgrat la submissió política al regim, i que esta renovant profundament d'enca de 1975. La introducció dels estudis de difusió és una novetat relativament recent en les investigacions de premsa i mitjans de comunicació i poc desenvolupada encara, tant a Catalunya com a Espanya en general. Cal destacar de seguida que el control de la difusió de la premsa, alhora, és una realitat encara no del tot institucionalitzada, llevat dels diaris d'informació general i les publicacions de gran abast. Un estudi de la difusió de la premsa comarcal com a mitji imprescindible per a situar I'existencia d'un mercat específic de lectors i fixar-ne les dimensions aproximades, ensopega ara com ara amb dues dificultats biisiques: en primer Iloc, la inexistencia de censos i catilegs, ja sigui a nivell local i comarcal o a nivell general, de les publicacions existents i les seves característiques; aquest cens, quan el tindrem, exigir2 una revisió almenys anual que posi especial atenció a la mobilitat constant, que és una característica bbica de la premsa comarcal; en segon Iloc, la inexistencia, igualment, de dades regulars i controlades de la difusió dels diaris, periodics i revistes comarcals. En ambdós casos la referencia als sistemes existents no és valida. Pel que fa al Anuario de la Prensa Espaeola, editat irregularment per I'antic MinUten' de Información y Tunkmo, no comprenia més que algunes publicacions comarcals, oferia dades en alguns aspectes no comprovades, com la del tiratge, i en definitiva la seva manca de regularitat, primer, i ara la seva manca de publicació no en fan un instrument utilitzable. Pel que fa a I'Oficina de Justificació de la Difusió (O.J.D.), empresa privada de control de la difusió reconeguda mundialment, esta orientada ptincipalment al servei de la publicitat en premsa, i si és útil per als diaris i la premsa gran, no ho és, en principi, per a la premsa comarcal. Davant aquestes limitacions, I'estudi de difusió, realitzat per mi mateix i del qual ara presento les conclusions, té I'únic objecte d'establir una aproximació mínima amb que completar I'estudi general de la premsa comarcal catalana com 77 a fenomen específic dels mitjans de comunicació al nostre país. S'ha pres com a base el Cens Provisional de la Premsa Comarcal de 1979, realitzat també per I'autor. Les dades de difusió que s'hi donen tenen I'origen en fonts diverses, que s'indiquen en cada cas i també en la investigació personal i 1'O.J.D. en el cas dels diaris acollits a aquest control. Es tracta, per tant, en la majoria de casos, de dades estimatives i no pas comprovades, generalment aproximades i no pas precises, que he elaborat amb la finalitat específka de realitzar aquest estudi. L'objectiu, doncs, és fer un apunt de situació del mercat lector de la premsa comarcal a Catalunya. Amb aquesta finalitat, he agrupat les dades de difusió per comarques, regions i províncies i les he analitzades per grups de diaris, periddics i revistes1, separadament, i també pel total de models. És evident I'exiscia de diferencies indiscutibles entre la difusió de diaris, periodics i revistes i la incidencia respectiva en el públic lector, pero en aquest cas es tracta de veure el nombre de compradors de premsa comarcal, en tant que demanda informativa sigularitzada que inclou aquests tres models bisics de publicacions, i en el marc general del mercat de premsa a Catalunya. Pcr aquesta raó I'estudi es fa a partir de la difusió per número de les publicacions, sigui quina sigui la seva periodicitat i sense considerar, per tant, la incidencia variable en el lector segons el nombre d'aparicions. He d'advertir també que les dades de difusió utilitzades són les equivalents al tiratge, llevat els diaris controlats per O.J.D. La manca de dades diferenciades és sens dubte el motiu principal d'aquesta identificació. Cal dir, pero, que en la premsa comarcal, Ilevat dels diaris, les diferencies entre el tiratge i la difusió real, per venda o per subscripcions, de les publicacions és mínima. Les dimensions reduides dels imbits de difusió limiten notablement els marges de distribució d'exemplars, alhora que permeten un control directe i permanent dels excedents i els ajusts corresponents del tiratge, ben al revés del que ocorre amb les publicacions d'ampli abast de distribució. D'altra banda, el mercat catali de premsa és una realitat a penes estudiada, llevat d'un treball de Josep Gifreu2, i per tant les comparacions entre unes i altres dades que es puguin establir continuen tenint un caricter molt elemental. 1 D'acord amb les definicions de models de publicacions a la premsa comarcal formulades per I'autor, s'inclouen entre els diaris les publicacions que apareixen diiriament o més de quatre cops a la setmana; entre els periodics, les publicacions de periodicitat setmanal o superior; i entre les revistes, les publicacions d'aparició inferior a la setmanal, sobreror mensuals, pero també quinzenals, bimensuals. bimestrals. rrimestrals i altres periodicirats atípiques. JOSEP GIFREL'. aLa difusió de la premsa diaria i sermanal a Catalunyaw, Andzsi, núm. 1, Barcelona, juny 1980, pp. 23-61. 78 ANALISI DE LA DIFUSIÓ L'elaboració i anilisi de les dades de difusió del Cens Provisional de la Premsa Comarcal de 1979 ens dóna en primer lloc una xifra total de 201 publicacions que sumen un tiratge i una difusió totals de 244.511 exemplars (Quadre 1). Desglossant-les d'acord amb els tres models bisics de publicacions, resulten les xifres següents: 8 diaris, que sumen 41.641 exemplars; 39 peritidics, que sumen 93.200 exemplars, i 154 revistes, que sumen 109.670 exemplars. La difusió dels diaris oscil.la entre un mínim de 3.000 exemplars i un mkim de 7.545. Segons es pot veure en el Quadre número 4 hi ha dos nivells de difusió entre els diaris. Una difusió alta que va des dels 7.545 de La Mañana de Lleida (Segrii), passant pels 7.000 del Diario Español de Tarragona (Tarragones), els 6.169 de Los Sitios de Girona (Girones), els 6.000 del Diario de Terrassa de Terrassa (Valles Occidental) 1 els 5.327 del Diano de Sabadell, a Sabadell . En segon terme, una difusió mínima de 3.000 exemplars de Punt Dian'de Girona (Girones) i Diah de Léda de Lleida (Segrii) i 3.600 de Gazeta de Manresa de Manresa (Bages). , La difusió mitjana dels vuit diaris se situa en els 5.205 exemplars per número, xifra Iogicament forcasuperior a la mitjana global de les 201 publicacions censades i que resulta ser de 1.216 exemplars per número. Els 39 periodics -un trisetmanari, quatre bisetmanaris i trenta-quatre setmanaristenen una difusió mitjana de 2.389 exemplars per número. De fet , només El 9 Nou de Vic (Osona), un setmanari, supera els 4.000 exemplars per a situar-se en una nombre de 12.000 exemplars, que és extraordinari en aquest nive11 de publicacions i, pel que hem vist abans, també per als diaris. Els altres trenta-vuit periodics oscil.len entre els 800 exemplars de mínim de Forja de Castellar del Valles (Valles Occidental) i Baix Penedes Informes del Vendrell (Baix Penedes), i els 4.000 exemplars de mkim de Regió 7, de Manresa (Bages), Igualada, d'Igualada (Anoia), i Grama, de Santa Coloma de Gramanet (Barcelones). Com es pot veure en el Quadre número 5, I'ordre de difusió segueix una progressió regular: 3.5000 exemplars, Revista de Badalona a Badalona (Barcelones) i Crónica de Mataró a Mataró (Maresme); 3.000 exemplars, El Maresme a Mataró (Maresme), Reus i La Voz de la Costa Dorada a Reus (Baix Camp), Ausona a Vic (Osona), Revista de Vall2s i Comarca alDia a Granollers (Valles Oriental), Hora Nova a Figueres (Alt Empordi) i La Boira a Lleida (Sagri;); 2.700 exemplars, La Voz del Bajo Ebro a Tortosa (Baix Ebre); 2.500 exemplars, L 'Emporda a Figueres i La Comarca d'Olot a Olot (Garrotxa); 2.400 exemplars, L 'Olotía Olot (Garrotxa); 2.000 exemplars, Dian de Vilánova a Vilanova i la Geltrú (Garraf), Plaga Gran i Comarca Deportiva a Granollers (Valles Oriental), Vida a Igualada 79 (Anoia), Joventut de I'Alt Camp a Valls (Alt Camp); 1.500 exemplars, Tothom i La Voz del Penedes a Vilafranca del Penedes, Setmanari de Vilánova a Vilanova i la Geltrú (Garraf) i ElEco de Sz'tges a Sitges (Garraf); 1.300 exemplars, Ebre Informes a Tortosa (Baix Ebre); 1.100 exemplars, Ancora a Sant Feliu de Guíxols (Baix Emporda) i Crónica de Sziria a Súria (Bages); 1 .O00 exemplars, Gerona Deportiva a Girona (Girones), Rubricata i Endavant a Rubí (Valles Occidental), Setmanari Montbui a Caldes de Montbui (Valles Occidental), Nova T2wega a Tarrega (Urgell), L 'Observador a Martorell (Baix Llobregat) i El Sol a Vilanova i la Geltrú (Garraf); 800 exemplars, Forja a Castellar del Valles (Valles Occidental) i Baix Penedes Informes al Vendrell (Baix Penedes). Les 154 revistes sumen, per la seva part, 109.670 exemplars, que signifiquen una difusió mitjana de 712 exemplars per revista i número. L'oscil.lació entre xifres mínimes i maximes de tiratge va des dels 100 exemplars de Ganxo d'Organya (Alt Urgell) fins als 3.000 de Presencia de Girona (Girones) o Al Vent de Terrassa (Valles Occidental). El fet que la mitjana de difusió per revista i número se situi en la xifra ja assenyalada de 7 12 exemplars és prou indicatiu de quina és la tonica general. Més de la meitat de revistes tenen un tiratge de 500 exemplars o inferior i amb prou feines una vintena superen els 1.000 exemplars. Algunes xifres relativament altes en poblacions petites, com ara Ajzlntament (3.200 exemplars) a Arenys de Mar (Maresme), Butlletíd'Informació (1.500 exemplars) a Argentona (Maresme), Butlletí d'lnformació (1.500 exemplars) a Arenys de Munt (Maresme), El Masnou (5.500 exemplars) al Masnou (Maresme), Dideg (2.200 exemplars) a Montgat (Maresme), FuU Informatiu (3.000 exemplars) a Premia de Mar (Maresme) i Debat (2.500 exemplars) a Vilassar de Mar (Maresme), s'expliquen perque es tracta de publicacions gratuites d'ajuntaments i partits polítics. En canvi, els tiratges relativament elevats d'Al Vent o Presencia, ja esmentades, ho són per ser revistes de ciutats grans com Terrassa i Girona. Cada grup conté zones de frontera, el de diaris amb els setmanaris i aquestsamb les revistes i viceversa. Hi ha revistes que tenen més difusió que alguns periodics i periodics que tenen més difusió que alguns diaris. Són zones de Iímits imprecisos que manifesten la variabilitat de les condicions en que una pobiació pot arribar a tenir premsa d'una o altra periodicitat, segons quina sigui la dinamica sociocultural de cada una i de cada situació. Les fronteres respectives se situen en els l .O00 i els 3.000 exemplars. Hi ha setmanaris de 800 exemplars i revistes de 1.000 i 1.500. Hi ha alhora periodics de 4.000 -i fins i tot un de 12.000i diaris de 3.000 exemplars. Si un diari té aquesta darrera difusió, o és que es troba en una fase inicial de Ilancament, com Punt Diari de Girona, en el moment del cens, o és que no ha assolit una fita de mercat interessant com el Diario de LériZa, sortit el 1966. La comparació entre els 3.600 de Gazeta de Manresa, diari quadrisetmanal, i els 4.000 de Regió 7, també de Manresa, i Igualada, bitsemanals , o de Grama de Santa Coloma de Gramenet , setmanal , 80 indica, en canvi, com a la primera ciutat sorgeix una competencia al diari tradicional, bé que des d'una periodicitat més baixa, o com aquestes dues altres ciutats poden aspirar també a tenir un diari local. El Quadre número 6, que ordena en sentit descendent les xifres de difusió de diaris i periodics barrejats, revela les possibilitats d'evolució de la xarxa de diaris locals en el futur. LA DIFUSIÓ PER COMARQUES El Quadre número 1 expressa la distribució dels tipus de publicacions per comarques i regions, i també la seva difusió. Així, els 8 diaris es concentren en cinc comarques: 2 al Valles Occidental (Regió 1), 2 al Girones (regió II), 1 al Tarragones (Regió 111), 1 al Bages (Regió VII) i 2 al Segrii (Regió VIII). D'altra banda, no totes les comarques compten arnb periodics i revistes alhora. La Selva (Regió 11), el Priorat, la Conca de Barberi i la Ribera d'Ebre (Regió IV), el Montsii (Regió V), la Cerdanya i el Ripolles (Regió VI), el Berguedi (Regió VII), les Garrigues, la Noguera i la Segarra (Regió VIII) i 1'Alt Urgell, el Pallars Jussa, el Pallars Sobiri i la Val1 d'Aran (Regió IX) només tenen revistes. El Tarragones (Regió 111) i el Segrii (Regió VIII) tampoc no tenen periodics i aquella ni tan sols revistes, pero el cas no és tan sorprenent ja que tenen diaris. Semblantment, no tenen ni diaris ni revistes, pero sí periodics, el Garraf (Regió 111) i el Baix Ebre (Regió V). Dues comarques no tenen cap mena de publicacions: la Terra Alta (Regió V) i el Solsones (Regió VII). L'anilisi per províncies ens dóna tres diaris a la de Barcelona, dos a la de Girona, dos a la de Lleida i un a la de Tarragona. A la de Barcelona hi ha 25 dels 39 periodics, que sumen 63.900 exemplars; a la de Girona, 6 periddics arnb 12.500 exemplars; a Lleida, 2 periodics, arnb 4.000 exemplars; i a la de Tarragona, 6 periodics arnb 12.800 exemplars. En revistes, la de Barcelona en reuneix 85 de les 154 totals, arnb 64.475 exemplars; la de Girona, 20 revistes i 18.000 exemplars; la de Lleida, 28 revistes i 11.345 exemplars; i la de Tarragona, 21 revistes arnb 15 .O50 exemplars. Les dades generals per províncies col.loquen en primer lloc la de Barcelona arnb 113 de les 201 publicacions totals i 143.302 exemplars, que signifiquen el 59% de la difusió; la de Girona, en segon lloc, 28 publicacions i 40.469 exemplars, que signifiquen el 16% de la difusió total; en tercer Iloc, la de Tarragona, amb 28 publicacions i 35.850 exemplars, que signifiquen el 14% de la difusió total i, finalment, la de Lleida arnb 32 publicacions i 25.890 exemplars, que representen 1'1 1 % de la difusió total. De I'anilisi provincial ja es dedueix que les comarques incloses a la província de Barcelona són les que reuneix un nombre més gran de publicacions, i d'exemplars per número. Així, la Regió 1 té 63 publicacions, un 36% del total (Quadre núm. 2), i tant les publicacions com els exemplars de les seves comar- ques assoleixen conjuntament xifres superiors a les de les províncies de Girona. Lleida i Tarragona, i individualment equiparables a algunes d'aquestes. Així, el Maresme suma 23 publicacions i 34.000 exemplars, el Valles Occidental 12 publicacions i 21.477 exemplars i el Valles Oriental 12 publicacions i 16.900 exemplars. Aquesta tercera comarca és superada, entre les de la província de Barcelona, per Osona, amb 1 1 publicacions i 18.900 exemplars . Aixo no impedeix , pero, que de les disset primeres comarques en nombre d'exemplars de premsa comarcal (Quadre núm. 3), deu siguin de la província de Barcelona -Maresme, Valles Occidental, Valles Oriental, Osona, Bages, Barcelones, Anoia, Alt Penedes, Baix Llobregat i Garraf-, quatre de la de Girona -Girones, Garrotxa, Alt Emporda i Selva-, dos de la de Tarragona -Tarragones i Baix Campi una -Segriide la de Lleida. Només el Bergueda, de la província de Barcelona, queda situada entre les comarques arnb més baix nombre d'exemplars de premsa propia. Aquestes disset comarques, essent la meitat gairebé de les trenta-sis comarques arnb premsa propia d'aquest Cens Provisional de 1979, representen en canvi el 75 Oh del total de difusió. Totes tenen més de 5.000 exemplars comarcals i, llevat d'una almenys un periddic. Les altres dinou estan per sota dels 5.000 exemplars i, llevat de tres, per sota també dels 3.000, i només cinc compten, a més de revistes, arnb periodics setmanals. Només una pertany a la província de Barcelona -Bergueda-, tres a la de Girona -Baix Empordii, Cerdanya i Ripolles-, set a la de Tarragona -Alt Camp, Baix Ebre, Baix Pendes, Montsii, Conca de Barbera, Priorat i Ribera d'Ebrei vuit a la de Lleida -Urgell, Segarra, Noguera, Garrigues, Alt Urgell, Pallars Jussi, Pallars Sobira i Val1 , d'Aran-. Les dues comarques sense premsa propia en aquest cens pertanyen a la província de Lleida, el Solsones, i a la de Tarragona, la Terra Alta. Entre les disset primeres cal subratllar, pero, grans diferencies. Així, el Maresme sol assoleix el 13.8 % del total de la difusió, arnb 34.000 exemplars, mentre la segona, el Valles Occidental, queda bastant més avall, arnb 21.427 exemplars, que és un 8,7 Oh . Vénen després a més distancia tres comarques: Osona, 18.900 i 7,7 Oh ; Girones, 17.969 i 7,3 % i Valles Oriental, 16.900 i 6,9 Oh sobre el total catal2 de difusió. D'aquestes cinc primeres comarques, només el Valles Occidental i el Girones, és a dir, la segona i la quarta, tenen diaris, dos cada una. Osona compta arnb un índex extraordinari de difusió, cas d'El9 Nou, pero el Maresme i el Valles Oriental, sobretot el Maresme, compensen la manca de diaris amb un gran nombre de publicacions. La consulta dels quadre 1 i 3 és ben il.lustrativa. Un fenomen semblant es dóna a les tres comarques compreses entre els 10.000 i els 15.000 exemplars: Bages, 13.850 i 5,6%; Baix Camp 10.750 i 4,4% i Segria 19.045 i 6,1% . El Segria compta arnb dos diaris que sumen les dues terceres parts dels exemplars; el Bages compta arnb un diari, dos periodics i dotze revistes i el Baix Camp arnb dos periodics i cinc revistes. 82 - La relació entre xifra comarcal de difusió i número i tipus de publicacions és ben diferent en unes comarques i altres, sobretot entre les nou primeres. En les restants ja és més regular. Una analisi de la difusió en relació a la població ens ofereix uns índexs comarcal~ en alca en aquests darrers anys, com a conseqüencia simple de l'augment del nombre de publicacions arreu i que apunten cap a una igualació progressiva amb els índexs de difusió de diaris espan~ol i catala, així com a I'índex mitjii mundial que se situa actualment en els 130 diaris per a cada mil habitants, xifra que ja superen els de premsa comarcal en algunes comarques. Els índexs de difusió ens ofereixen una panoramica de la premsa comarcal no sempre coincident amb la que s'obté de l'anilisi de les dades simplement quantitatives vistes fins ara; fins i tot hi ha notables sorpreses en algunes comarques. Les fortes desigualtats demografiques entre unes i altres zones de Catalunya fari no solament que les xifres de difusió d'exemplars per número no siguin suficients per a tenir una aproximació correcta a la incidencia de la premsa comarcal, sinó que fins i tot una anilisi basada en la consideració aillada d'altres dades tingui resultats molt distorsionadors de la realitat, ja que en definitiva, per bé que les dades quantitatives són una dada de coneixement fonamental, la que pot oferir I'expressió més important i acostada no és altra que la relació entre el nombre d'exemplars i la població de cada comarca, que s'expressa en I'anomenat índex de difusió. El calcul dels índexs de difusió de la premsa comarcal segons les dades de difusió del Cens Provisional de la Premsa Comarcal de 1979 en relació a la població catalana de 197g3, ens ofereix els resultats expressats en els quadres números 7 i 8. L'índex de difusió mitja de la premsa comarcal a tot Catalunya és de 59 exemplars per a cada mil habitants, davant els 98 que la UNESCO calcula l'any 1975 per als diaris de tot Espanya -xifra que d'encii d'aquell any en tot cas ha baixat-, els 105 que Josep Gifreu calcula4 per als diaris catalans l'any 1979 -bé que comptant-hi els vuit comarcalsi els 130 de mitjana mundial dels diaris. Hi ha vint-i-tres comarques que estan per damunt de I'index general catala de premsa comarcal i quinze que queden per sota. L'índex rnés alt correspon a Osona, 169, seguida de La Garrotxa, 15 1, el Maresme, 136, el Pallars Sobira, 135, el Girones, 133, 1'Alt Camp, 131; sis comarques, per tant, que queden per damunt de l'índex mundial de difusió de diaris. Dues més, la Segarra, 108 i 1'Alt Penedes, 105, ho estan encara de l'esmentat índex catala de difusió de diaris. Xzfieer 79. Catalunya, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1981 *JOSEP GIFREU. op. cit. Quatre més, el Priorat, 104,5, I'Anoia, 100, el Baix Penedes, 99 i I'Urgell, 99, 83 ho estan també de I'índex general espanyol de 1975. Bé que aquests índexs no són equivalents, ja que es tracta d'índexs de difusió de diaris, mentre que el de premsa comarcal compren periodicitats diverses, sí que són un punt de referencia valid en tant que són la constatació d'un volum mitja de compradors, és a dir, de I'exitencia d'un mercat específic. A part les esmentades, hi ha dotze comarques més que estan per damunt de la mitjana catalana de 59 exemplars per cada mil habitants: Vall d'Aran, 92, Bages, 90, Segrii, 88, Baix Camp, 87, Garraf, 85, Valles Oriental, 82, Alt Emporda, 75, Selva, 68, Conca de Barbera, 67, Bergueda, 64,5 i Baix Ebre, 59. Per sota d'aquesta darrera xifra, que coindeix arnb I'índex mitja catala, el descens és riipid: Alt Urgell 57,5, Montsia 53, Cerdanya 5 1, Tarragones 47, Pallars Jussa 42, Valles Occidental 36, Ripolles 33, Ribera d'Ebre 32, Garrigues 32, Baix Emporda 30, Noguera 30, Baix Llobregat 12 i Barcelones 12. Solsones i Terra Alta figuren arnb índex 0, per la manca de premsa propia en el Cens de 1979. Aquesta taula ofereix algunes diferencies molt remarcables en relació arnb la taula de difusió. En primer lloc, col.loca Osona com la comarca que, arnb més diferencia, té I'índex més elevat de difusió de la premsa comarcal entre la població, tot i que el Maresme no perd més que els dos primers llocs en relació a la taula de publicacions i exemplars, la qual cosa confirma de ple la seva importancia en el conjunt. El salt endavant més remarcable el fa la Garrotxa, que del lloc número tretze en la taula de difusió assoleix el segon índex en la present, així com 1'Alt Penedes que passa del dotze al vuite. La novetat més important, pero, són els índexs elevats de Pallars Sobiri, Alt Camp, Segarra, Priorat, Baix Penedes, Urgell i Vall d'Aran, arnb 135, 131, 108, 104,5, 99,99 i 92, tot i que cap - d'aquestes comarques no arriba als cinc mil exemplars per número en la taula de difusió. Ens trobem davant el cas cl2ssic de comarques arnb una bona tradició de premsa propia, bé que de difusió reduida a causa d'una població poc elevada. L'excepció són el Pallars Sobira i el Priorat, que si en aquest cens aporten revistes, són les primeres que tenen des de 1939, pero I'escassa població els dóna de seguida un índex de difusió alt. La novetat de signe contrari és la perdua d'importancia en la taula present de comarques com el Bages, el Segrii, el Tarragones, Valles Oriental, el Valles Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelones. Es tracta de comarques arnb diaris i periodics de tiratges relativament alts en el conjunt de la premsa comarcal, pero irrellevants a I'hora d'establir la relació difusió-població. Són remarcables sobretot els casos del Tarragones 47, Valles Occidental 36, el Baix Llobregat 12 i el Barcelones 12, molt per sota de I'índex general catala, i aquestes dues últimes en els darrers llocs de la taula. Nogensmenys, són les comarques que més han acusat I'augment de població derivat de les onades d'immigració castellanoparlant dels anys cinquanta, seixanta i setanta. El Bages, bé que perd posicions en relació a la (Quadre de difusió 3) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 Difusió de publicacions per comarques i percentatgessobre el total Comarca % sobre Diaris Exemplars Cat. Periodics Revistes Maresrne Valles Occid. Osona Girones Valles Orient. Segria Bages Baix Camp Barcelones Anoia Tarragones Alt Penedes Garrotxa Baix Llobregat Alt Ernporda Garraf Selva Alt Camp Baix Ebre Urgell Baix Penedes Montsia Bergueda Baix Emporda Segarra Noguera Conca de Barb. Priorat Alt Urgell Ripolles Ribera d'Ebre Pallars Jussa Pallars Sobira Garrigues Cerdanya Vall d'Aran Solsones Terra Alta Total Cat. FONT: Investigació i elaboració propies (Quadre de difusió 4) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA,COMARCAL An y 1979 Diaris locals i comarcals per ordre de difusió Diaris Ciutats Difusió La Mañana' Diario Español Los Sitios1 Diario de Terrassa Diario de Sabadelll Gazeta de Manresa Punt Diari Diario de Lérida Lleida Tarragona Girona Terrassa Sabadell Manresa Girona Lleida Total 41.641 FONT: Investigació i elaboració propies 1 Dades: OJD (Quadre de difusió 5) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 Periodics locals i comarcals per ordre de difusió Peribdics Ciutats El 9 Nou Regió 7 Igualada Grama Revista de Badalona Crónica de Mataró El Maresme Reus La Voz de la C. Dorada Ausona Revista del Vallbs Comarca al Dia Hora Nova La Boira La Voz del Bajo Ebro L 'Emporda La Comarca d'01ot L 'Olotí Diari de Vilanova Placa Gran Vida Comarca Deportiva Joventut de I'Alt Camp Tothom La Voz del Penedbs Setmanari de Vilanova El Eco de Sitges Ebre lnformes Ancora Crbnica de Súria Gerona Deportiva Rubricata Endavant Setmanari Montbui Nova Tarrega L 'observador El Sol Forja Baix Penedbs lnformes Vic Manresa Igualada Santa Colorna de Gramanet Badalona Mataró Mataró Reus Reus Vic Granollers Granollers Figueres Lleida Tortosa Figueres Olot Olot Vilanova i la Geltrú Granollers Igualada Granollers Valls Vilafranca del Penedes Vilafranca del Penedes Vilanova i la Geltrú Sitges Tonosa Sant Feliu de Guixols Súria Girona Rubi Rubi Caldes de Montbui Tárrega Martorell Vilanova i la Geltrú Castellar del Valles El Vendrell Difusió 12.000 4.000 4.000 4.000 3.500 3.500 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 2.700 2.500 2.500 2.400 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 1 .500 1.500 1.500 1.500 1.300 l. 100 1.100 1 .O00 1 .000 1.000 1.000 1 .000 1 .o00 1.000 800 800 Total 93.200 FONT: Investigació i elaboració propies. (Quadre de difusió 6) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 Diaris i periodics per ordre de difusió Diaris i peribdics El 9 Nou (S) La Mañana í D) Diario Español ( D ) Los Sitios ( D Diario de Terrassa (Di Diario de Sabadell ( D) Regió 7 (TS ) Igualada (6s) Grama (S) Gazeta de Manresa (Di Revista de Badalona (6s) Crónica de Mataró (TS) Punt Diari ( D 1 Diario de L érida í D) El Maresme ( S 1 Reus (S) La Voz de la C. Dorada (S) Ausona (Si Revista del Valles (S) Hora Nova (S) La Boira (S) Ciutats Vic Lleida Tarragona Girona Terrassa Sabadell Manresa Igualada Santa Colorna de Grarnenet Manresa Badalona Mataró Girona Lleida Mataró Reus Granoliers Vic Granollers Figueres Lleida Difusió 12.000 7.545 7.000 6.169 6.000 5.327 4.000 4.000 4.000 3.600 3.500 3.500 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 3.000 FONT: Investigació i elaboració propies Dades OJO (Quadre de difusió 7) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL, 1979 lndex de difusió d'exemplars per cada 1.000 habitants Demarcacions Nombre d' exemplars Població 1978 Exemp'ars per 1.000 h. Baix Llobregat 6.200 500.855 12 Barcelones 9.000 745.349 12 Maresme 34.000 250.307 136 Valles Occidental 21.427 600.763 36 Valles Oriental 16.900 205.506 82 Total Regió 1 88.177 2.302.780 38 Alt Emporda 6.100 81.737 75 Baix Emporda 2.500 82.057 30 Garrotxa 6.550 43.376 151 Girones 17.969 135.122 133 Selva 5.650 82.489 68 Total Regió 11 38.769 424.781 9 1 Alt Camp 4.300 Alt Penedes 6.575 Baix Penedes 2.900 Garraf 6.000' Tarragones 7.000 Total Regió 111 26.775 Baix Camp 10.750 Conca de Barbera 1.250 Priorat 1.150 Ribera dfEbre 800 Total Regió IV 13.950 Baix Ebre 4.000 Montsia 2.700 Terra Alta - Total Regió V 6.700 Cerdanya Osona Ripolles Total Regió VI Anoia Bages Bergueda Solsones Total Regió VI/ (Quadre de difusió 7. Continuació) 95 Demarcacions Nombre d' exemplars Garrigues 750 Noguera 1.425 Segarra 1.920 Segria 15.045 Urgell 3.550 Total Regió VI// 22.690 Alt Urgell 1.100 Pallars Jussa 800 Pallars Sobira 800 Vall d'Aran 500 Total Regió IX 3.200 Població 1978 NP exemplars per 1.000 h. TOTALS Prov. Barcelona 143.302 2.821.350 51 Prov. Girona 40.469 467.749 86,5 Prov. Lleida 25.890 358.430 72 Prov. Tarragona 34.850 521.71 1 67 Catalunya 244.51 1 4.169.240 59 FONTS: Investigació i elaboració propies. Dades de població: Xifres 79. Catalunya. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1981, i7 pp. Les xifres de població atribu'ides a la comarca del Barcelonhs, la Regió 1, la província de Barcelona i Catalunya, no inclouen la corresponent a la ciutat de Barcelona, la qual premsa resta al marge d'aquest estudi. (Quadre de difusió 8) CENS PROVISIONAL DE LA PREMSA COMARCAL Any 1979 lndex de difusió per cornarques Comarca Osona Garrotxa Maresme Pallars Sobira Girones Alt Camp Segarra Alt Penedes Priorat Anoia Baix Penedes Urgell Vall d'Aran Bages Segria Baix Camp Garraf Valles Oriental Alt Emporda Selva Conca de Barbera Bergueda Baix Ebre Alt Urgell Montsia Cerdanya Tarragones Pallars Jussa Valles Occidental Ripolles Ribera d'Ebre Garrigues Baix Emporda Noguera Baix Llobregat Barcelones Solsones Terra Alta Mitjana de Catalunya Exemplars per 1.000 h. FONT: Investigació i elaboració prbpies.