138
Umbe o
Eco,
LECTOR IN FABULA. Edi-
o ial Lumen, Ba celona,
1981.
En el conjun de l'ob a semio ica
d'Umbe o Eco,
Lec o in Fabula
acom-
pleix, no hi ha dub e, una unció explo a-
6&. S'assembla, doncs, a
Apocalíp icos e
In eg ados
o a
La es uc u a ausen e,
o s
dos liib es ca ega s d'in e ogan s, p o-
blemes
i
sugge lmen s, alla on el sabe en-
ca a no s 'ha o gani za enca a en sis ema
-cosa que si que oco e, en can i, en el
T a ado de semio ica gene al,
posem pe
exemple
.
Obe a, si més no, en dos sen i s: pe
un can ó, no p e én de anca els p oble-
mes que es udia sinó que, al e és, ce ca
de plan eja in e ogan s o, en o cas,
sugge i solucions
;
pe al a banda, LIF es-
2 in imamen connec a amb al es ex os
d'Eco onamen almen
Ob a Abie a,
1962;
La es uc u a ausen e,
1968
i
T a a-
do de semio ica gene al,
1975), ins al
pun que adqui eix sen i en elació amb
ells. Finalmen , o aix6 p opo ciona al
lli-
b e un ca k e de p o isionali a mol
ma ca , 6s a
a%,
d'hipo esi explo a onh
i
d'especulació eoka.
En aques es ci cums 2ncies1 qualse ol
comen an c í ic de LIF ha de eni en
comp e els al es llib es de láu o . Així, la
asca esde é doblemen in e essan , pe o
adqui eix, no hi ha dub e, un abas de
di-
icil cabuda en unes poques pagines. Pe
aques a aó,
-i
sense que desca em
ocupa -nos de la c í ica en un al e lhc-
aquí in en a em senzillamen p esen a al
lec o allo que se 'ns apa eix com les a es es
més sob eso in s de l'ob a.
Recepció i lec o model
LIF s'ocupa din p oblema espec$c
d'all0 que, en gene al, es denominap ag-
ma ica del ex , conc e amen , de la
coo-
pe ació in e p e a i a en el ex na a iu.
La
idea cen al que guia aques a in e p e-
ació és que el ex mai no és una es uc u-
a ancada ipe ec a sinó que semp e pe -
me la lec u a
i
in e p e acions 2 ies; en
de ini i a, és més una p oposició que no
pas una imposició. D'aqui e que adqui-
eixi un elleu especial la qiies ió del seu
6s
i
que ens oben ineludiblemen abo-
ca s a conside a elpape del lec o
i
de les
lec u es.
A a bé, o ien a -se e s allo que hom e
anomenan unap agm2 ica del ex , no ha
de suposa en a en la quasi in ini a ca-
suís ica dels lec o s indi iduals o dels a-
cons de
cada
lec u a. ECO ha assimila pe -
ec amen aixo
i
p oposa com a concep e
cen al de la se a eo i zació la idea de
lec-
o model.
Es ac a d'en end e que, mal-
g a el e que un ex pugui ésse llegi
pe lec o s mol di e en s -do a s o s ells
de compe encies di e ses- el ce és que,
d'alguna mane a, qualse ol ex p e eu
i
pos ula un lec o ideal. D áques a mane-
a, els ex os es cons ueixen en unció
d'un lec o especl; c, al qual se suposen
unes de e minades compe 2ncies1
i,
aixi,
acen un
eco egu
de lec u a alho a que
es ipulen
quin lec o hau 2 de a essa -lo
((un ex no és un p oduc e la so in e -
p e a i a del qual hagi de o ma pa del
seu p opi mecanisme gene a iu: gene a
un ex signl iGa aplica una es a egia que
inclou les p e isions dels mo imen s de
l
'al au, p. 79).
Jus amen és aques aonamen el que
es ableix un c i en' del concep e de
pe inenga pe a la p agm2 ica ex ual
i
pe me , pe an , la eo i zació cien l; ca.
A pa i d'aquielllib e d'Eco se cen a, de
o ma explíci a, en la ~o?Z~id ?~aCiÓ dina
mena de ex os, els na a ius,
i
d'una
qiies ió conc e a, els p ocedimen s de coo-
pe ació in e p e a i a del lec o .
La legimi a eo ica
Despk d'un p ime capi ol in oduc o-
i,
Eco in en a o segui de busca en la
adició semio ica alguns plan ejamen s
que puguin uan icipa » la qiies ió que
ac a elllib e. Sembla, doncs, que in en i
legi ima la se a ap oximació.
I
és conc e-
amen Pei ce el qui lipe me d la oballa
de la legimi i a .
L'a ancada de la eon zació d'Eco
s 'ap ecia en el eu in en de compagina la
se a eoniz del ex : di d'una al a mane-
a, de elaciona la signz icació d'un signe
ailla amb el p océs de signz icació en un
ex . Pe a una al cosa eco e a un
aona-
men esbossa ja pe G eimas
(C
.
G ei-
mas, (Les ac an s, les ac eu s e les
igu es,, en Chab ol,
C.
(ed.),
Semio ique
na a i e e ex uelle,
Panj, íu ousse,
1973): un semema -cal en end e un sig-
ne adla - con é en si ma eix els seuspos-
sibles desen olupamen s ex uals, cosa
que sign ica que «el semema és una ins-
ucció onen ada al ex u.
A
pa i d'aquí,
Eco in en a descobn en Pei ce, com a
undado de la semio ica, alguna concep-
ua i zació semblan ,
i,
desp és d'en-
e eni -se en 'exegesi de concep es com
((g ound)),
cobjec e dinimics, cobjec e im-
media s i c(in e p e an », e a a i ma que
el p agma isma no d-ame ici sos ingué
que <el signi ica d'un e me con é i ual-
men o s els desen olupamen s (o expan-
sions) ex uals possibles~ (p.
49).
D'aques a mane a, assis im a la legimi-
ació de la <dema ches del p opi Eco.
Discu s i na ació
139
En d'ah es capi oh, ECO segueix la dis-
inció e ec uada pe G eimas en e les es-
uc u es discu si es
i
les semiona ~a i es
(na a i es sense més en Eco). En les pk-
me es hiposa dos inomens: el del n Gpic~
denomina pe ah es au o s ema i zació,
i
el de les iso opies (concep e elabo a pe
G eimas en
Seman ique s uc u elle.
Pa-
Ls, La ousse, 19GG). En les es uc u es na-
a i es si ua els p oblemes elaciona s
amb la ama; en can i, deixa en un apa
-en una elació un xic con osa- les un-
cions ac ancials.
De o s aques s, elp oblema més ex en-
samen ac a és el de les iso opies. Pe jila
ins a se casos possibles de edundancies
isa 6piques p enen com a cn e i de chssi-
icació es ankbles onamen als:
1)
que
es limi in a la ació o no;
2)
que p esen in
diqicnció pa adigmz ica o sin agmz ica;
3)
que gene in o no his o ies complemen-
a&~.
D'aquesa mane a, cons ueix un
model deduc iu que p e eu e s di e sos
i-
pus de ex os. Sense discu i la u ili a de
la classz iació, hom é la imp essió que so-
b a una ce a p u* d'exhaus i i a en el
ac amen d'aques ema.
Pel que a a les es uc u es na a i es
-més abs ac es que les dl cu si es- ECO
és mol més escue . Pa la de la ama, de
la
abula
i
de com en qualse ol ex , na a-
iu
O
no, semp e és possible de oba una
ce a dimensió na a i a.
Tex i Iogica
Dos capí o s comple s del llib e es an
dedica s a es udia les ope acions -d'o -
d e inamen almen logic- que es eali -
zen en la lec u a. Una, enca a, la qües ió
140
de les p e isions
i
expec a i es del lec o ,
jun amb allo que ECO anomena upasse jos
in e encialsu.
L
'ul a, conseqiiencia de
/'an e io , des aca un dels emes onamen-
aís de la logica mode na: la dels móns
possibles.
Un món
possibie s 'en endn'a com «un
es a de coses exp essa pe un conjun de
p oposicionsu, o bé com un desen olupa-
men d'esde enimen s @ag.
181).
A a bé,
l' mpo an , el món possible se si ua com
a e e en immedia
i
i ual d'un ex
i
amba a con iga a el cn2e i de eali a del
p opi ex . P es aix6 en conside ació,
l'es o g dJEco a ad ega a explica de o -
ma igo osa
i
sis ema icu les p opie a s
i
ca uc e ii iques deis «móns».
Aplicació p ac ica
Finulmen , Umbe o ECO p esen a dues
analisis conc e es en les quals in en a de-
sen o lla les concep uali zacions eo iques
an enb s. Poden en end e's, doncs, com
una iklus ació exemplz icado a.
Els ex os elegi s són
El me cade de
den s,
de Sulzbe g
i
Un d ama
mol
pa i-
senc
,
I'A.
Allazi. En o s dos ['au o eali -
za una analisi minuciosa: pe o, a més, del
segon o e eix un es empi k -conc e a-
men , els esums que en an un g up de
lec on, a pa i del qual esum p oposa
de ini el lec o model. D 'aques a mane-
a, el lec o model cons u pel ma eix
ex es a con on a amb els esul a s de
l'enques a que e lec eix les ac i uds del
(lec o mi $u.
Des del nos e pun de is a, l'in e es
que compo en aques es analisis és, ona-
men almen , pedag6gic
i,
en aque. sen-
i ,
se eixen com a complemen in e es-
san de la eona.
Resumin , el llib e d'Eco és un es o c
pe a subme gi el lec o en els p oblemes
essencials de la p agma ica ex ual. Des-
p és de la se a lec u a hom é la imp essió
d'ha e eali za una mena de ia ge-
capbussada pe la bibliog a a més ac ua-
li zada del ema
i,
en aques sen i , el lec-
o queda una mica con ós, pod72'a di -se
que, adhuc una mica deso ien a . Malg a
aix6, la mena d'escnp u a d'Eco, e lexi a
i
apassionada alho a, en un cons an a any
de cohe encia,
i
la con inu a del aona-
men p esagien una ob a més sis ema ica,
ja sigui en un llib e p om'm d'Eco, ja sigui
en l'ac i i a de coope ació in e p e a i a
de pa dels lec o s.
J.M.
Pé ez To ne o