Crítica de llibres

138 Umberto Eco, LECTOR IN FABULA. Editorial Lumen, Barcelona, 1981. En el conjunt de l'obra semiotica d'Umberto Eco, Lector in Fabula acompleix, no hi ha dubte, una funció explorat6&. S'assembla, doncs, a Apocalípticos e Integrados o a La estructura ausente, tots dos liibres carregats d'interrogants, problemes i suggerlments, alla on el saber encara no s 'ha organitzat encara en sistema -cosa que si que ocorre, en canvi, en el Tratado de semiotica general, posem per exemple . Oberta, si més no, en dos sentits: per un cantó, no pretén de tancar els problemes que estudia sinó que, al revés, cerca de plantejar intevogants o, en tot cas, suggerir solucions ; per altra banda, LIF est2 intimament connectat amb altres textos d'Eco fonamentalment Obra Abierta, 1962; La estructura ausente, 1968 i Tratado de semiotica general, 1975), fins al punt que adquireix sentit en relació amb ells. Finalment, tot aix6 proporciona al llibre un carkter de provisionalitat molt marcat, 6s a a%, d'hipotesi exploratonh i d'especulació teoka. En aquestes circumst2ncies1 qualsevol comentan crític de LIF ha de tenir en compte els altres llibres de láutor. Així, la tasca esdevé doblement interessant, pero adquireix, no hi ha dubte, un abast de dificil cabuda en unes poques pagines. Per aquesta raó, -i sense que descartem ocupar-nos de la crítica en un altre lhcaquí intentarem senzillament presentar al lector allo que se 'ns apareix com les arestes més sobresortints de l'obra. Recepció i lector model LIF s'ocupa din problema espec$c d'all0 que, en general, es denominapragmatica del text, concretament, de la cooperació interpretativa en el text narratiu. La idea central que guia aquesta interpretació és que el text mai no és una estructura tancada iperfecta sinó que sempre permet la lectura i interpretacions v2ries; en definitiva, és més una proposició que no pas una imposició. D'aqui ve que adquireixi un relleu especial la qiiestió del seu 6s i que ens troben ineludiblement abocats a considerar elpaper del lector i de les lectures. Ara bé, orientar-se vers allo que hom ve anomenant unapragm2tica del text, no ha de suposar entrar en la quasi infinita casuística dels lectors individuals o dels racons de cada lectura. ECO ha assimilat perfectament aixo i proposa com a concepte central de la seva teorització la idea de lector model. Es tracta d'entendre que, malgrat el fet que un text pugui ésser llegit per lectors molt diferents -dotats tots ells de competencies diversesel cert és que, d'alguna manera, qualsevol text preveu i postula un lector ideal. D áquesta manera, els textos es construeixen en funció d'un lector especl;fc, al qual se suposen unes determinades compet2ncies1 i, aixi, tracen un recorregut de lectura alhora que estipulen quin lector haur2 de travessar-lo ((un text no és un producte la sort interpretativa del qual hagi de formar part del seu propi mecanisme generatiu: generar un text signlfiGa aplicar una estrategia que inclou les previsions dels moviments de l 'altrau, p. 79). Justament és aquest raonament el que estableix un criten' del concepte de pertinenga per a la pragm2tica textual i permet, per tant, la teorització cientl;fca. A partir d'aquielllibre d'Eco se centra, de forma explícita, en la ~o?Z~idt?~aCiÓ dina mena de textos, els narratius, i d'una qiiestió concreta, els procediments de cooperació interpretativa del lector. La legimitat teorica Despk d'un primer capitol introductori, Eco intenta tot seguit de buscar en la tradició semiotica alguns plantejaments que puguin uanticipar» la qiiestió que tracta elllibre. Sembla, doncs, que intenti legitimar la seva aproximació. I és concretament Peirce el qui lipermetrd la troballa de la legimititat. L'arrancada de la teontzació d'Eco s 'aprecia en elreu intent de compaginar la seva teoniz del text: dit d'una altra manera, de relacionar la signzficació d'un signe aillat amb el procés de signzficació en un text. Pera una tal cosa recorre a un raonament esbossat ja per Greimas (C f. Greimas, (Les actants, les acteurs et les figures,, en Chabrol, C. (ed.), Semiotique narrative et textuelle, Panj, íurousse, 1973): un semema -cal entendre un signe adlatconté en si mateix els seuspossibles desenvolupaments textuals, cosa que signtfica que «el semema és una instrucció onentada al textu. A partir d'aquí, Eco intenta descobnr en Peirce, com a fundador de la semiotica, alguna conceptuafització semblant, i, després d'entretenir-se en f'exegesi de conceptes com ((ground)), cobjecte dinimics, cobjecte immediats i c(interpretant», ve a afirmar que el pragmatisma nord-americi sostingué que <el significat d'un terme conté virtualment tots els desenvolupaments (o expansions) textuals possibles~ (p. 49). D'aquesta manera, assistim a la legimitació de la <demarches del propi Eco. Discurs i narració 139 En d'ahres capitoh, ECO segueix la distinció efectuada per Greimas entre les estructures discursives i les semionar~atives (narratives sense més en Eco). En les pkmeres hiposa dos finomens: el del ntGpic~ denominatper ahres autors tematització, i el de les isotopies (concepte elaborat per Greimas en Semantique structurelle. ParLs, Larousse, 19GG). En les estructures narratives situa els problemes relacionats amb la trama; en canvi, deixa en un apart -en una relació un xic confosales funcions actancials. De tots aquests, elproblema més extensament tractat és el de les isotopies. Perjila fins a set casos possibles de redundancies isat6piques prenent com a cnteri de chssificació tres vankbles fonamentals: 1) que es limitin a la ració o no; 2) que presentin diqicnció paradigmztica o sintagmztica; 3) que generin o no histories complementa&~. D'aquesa manera, construeix un model deductiu que preveu efs diversos tipus de textos. Sense discutir la utilitat de la classzfiació, hom té la impressió que sobra una certa pru* d'exhaustivitat en el tractament d'aquest tema. Pel que fa a les estructures narratives -més abstractes que les dlrcursivesECO és molt més escuet. Parla de la trama, de la fabula i de com en qualsevoltext, narratiu O no, sempre és possible de trobar una certa dimensió narrativa. Text i Iogica Dos capítofs complets del llibre estan dedicats a estudiar les operacions -d'ordre finamentalment logicque es realitzen en la lectura. Una, encara, la qüestió 140 de les previsions i expectatives del lector, junt amb allo que ECO anomena upassetjos inferencialsu. L 'ultra, conseqiiencia de /'anterior, destaca un dels temes fonamentaís de la logica moderna: la dels móns possibles. Un món possibie s 'entendn'a com «un estat de coses expressat per un conjunt de proposicionsu, o bé com un desenvolupament d'esdeveniments @ag. 181). Ara bé, l'tmportant, el món possible se situa com a referent immediat i virtual d'un text i amba a configarar el cn2eri de realitat del propi text. Pres aix6 en consideració, l'esforg dJEco va adregat a explicar de forma rigorosa i sistematicu les propietats i caructeriitiques deis «móns». Aplicació practica Finulment, Umberto ECO presenta dues analisis concretes en les quals intenta desenrotllar les conceptualitzacions teoriques antenbrs. Poden entendre's, doncs, com una iklustració exemplzficadora. Els textos elegits són El mercader de dents, de Sulzberg i Un drama molt parisenc , I'A. Allazi. En tots dos ['autor realitza una analisi minuciosa: pero, a més, del segon ofereix un test empirk -concretament, els resums que en fan un grup de lecton, a partir del qual resum proposa definir el lector model. D 'aquesta manera, el lector model construtt pel mateix text resta confrontat amb els resultats de l'enquesta que reflecteix les actituds del (lector mit$u. Des del nostre punt de vista, l'interes que comporten aquestes analisis és, fonamentalment, pedag6gic i, en aque.rt sentit, serveixen com a complement interessant de la teona. Resumint, el llibre d'Eco és un esforc per a submergir el lector en els problemes essencials de la pragmatica textual. Després de la seva lectura hom té la impressió d'haver realitzat una mena de viatgecapbussada per la bibliografa més actualitzada del tema i, en aquest sentit, el lector queda una mica confós, pod72'a dir-se que, adhuc una mica desorientat. Malgrat aix6, la mena d'escnptura d'Eco, reflexiva i apassionada alhora, en un constant afany de coherencia, i la continu ttat del raonament presagien una obra més sistematica, ja sigui en un llibre prom'm d'Eco, ja sigui en l'activitat de cooperació interpretativa de part dels lectors. J.M. Pérez Tornero