LA COMUNICACIÓ DE MASSES
COM A TEATRE, SENSE ARGUMENT,
DEL
QUOTIDIA
1.
LA CRISI DELS
GENERES
Els gene es han ep esen a semp e una eixa « o a» en I'exe cici de les comu-
nicacions de masses i, sob e o , en la p og amació ele isi a. Ac uan en i u
d'una obligació de e minan a ni el1 o mal dels con ingu s i de I'exp essió, el
gene e s'ha cons i ui' com un ins umen onamen al d'es uc u ació semio ica i
de p ojecció comunica i a. Un cop econegu i socialmen legi ima , el gene e
es ableix una o a i du ado a in e elació, un solid pon d'enllac en e la p o-
ducció de sen i de I'emisso i I'espe a, les p essuposicions, les p edisposicions del
ecep o . Pe o el model dels gene es ha conse a la se a e icacia i el seu pode
d'in e can i ins al momen en que les comunicacions de masses han eeixi a
adminis a des de dal i pa e nalmen llu elació amb els usua is, ins que llu s
canals de dis ibució s'han imposa en i u d'una unici a i d'una mane a de
p esencia no discu ides
i
ca ismii icamen inse ides en el e social.
El cinema de gene e ha es a se np e un enomen cen ali za , p og ama ; o -
nal de I'espec acle i de la ans o mació en espec acle de qualse ol e , de qualse-
ulla si uació, de qualse ol sen imen . s'ha ia imposa com el més impo an
mass-media
i com I'apa ell més popula d'elabo ació an as ica i d'e asió. La
se a p oducció de gene e s'ha mani es a semp e com una ac i i a o ganica en
un sis ema indus ial au onom i monolí ic, que exe cia la unció d'una bona
ma e cul u al, disposada a p e eu e, ep esen a i esold e o s els p oblemes de
la socie a .
La ma eixa ele isió de gene e ha uni la p opia ima ge a la d'un pode cul u-
al cen ali za , des ina a una unció pedagogica po ada a e me pe pocs g ups
legi ima s i dis ibuida a a és dels canals de poques xa xes cada egada més di-
266
uses, cada egada més pene an s i ins i o cada egada més in e elacionades.
El gene e ele isiu pe any a una época en que pocs pun s e nisso s cob eixe i e -
i o is mol amplis d'usua is, onamen a s en I'oligopoli p i a o en el monopoli
públic. En la ele isió la noció de «gene e» de i a de la necessi a d'ins au a
una elació de comunicació uncional i e icac en e un cen e d'elabo ació cul u-
al i una massa es a i icada i mol di e enciada d'usua is connec a s a nb ella.
Pe o la c isi del cinema ha enca I'encan dels seus gene es; i la p oli e ació
de les emisso es de ele isió, subs i uin la p og amació ex ual pe un lux ho-
mogeni i indi e encia de missa ges i d'in o macions, ha buida de sen i el po-
de ecó e a la mediació dels adicionals sis e nes semio ics i comunica ius. La
p ac ica iudio- isual s'ha e a ossos en una edundan explosió de canals, pe -
den algunes de les se es conno acions lligades a la enomenologia de la cul u a
de massa: cinema i ele isió es cons ueixen cada egada menys en unció d'uns
usua is concebu s com una uni a ic ícia, indi e enciada, i cada egada
o gani zan -se en elació a nb públics ben de ini s, a nb exigencies conegudes i
no media i zades pe elemen s de p oduc i i a i sociol~gics.
Cinema i ele isió sembla que pe den una de llu s uncions més adicionals:
la de ca ac e i za la se a audiencia en o n d'un p econs i ui imagina i col.lec-
iu, a la cons ucció del qual col~labo a a a nb una incidencia i npo an el mo-
del del gene e.
No es po enca a a i ma es de de ini iu sob e aixo ja que de momen al en
comp o acions iables, pe o és bas an e iden que la mul iplicació de les emis-
so es, dels canals i de les ma eixes «exigencies» es a p o ocan e ec es sensibles en
els adicionals esque nes de p og amació, que a iba a e -los desapa eixe g a-
dualmen a nb la inali a d'augmen a la «Ilibe a de ia» del consumido .
Es pod ia ambé e la hipo esi que aques a dinimica apa en men i npa able
en I'ambi de I'iudio- isual acabi p o ocan una eacció in e sa pe pa dels
apa ells p oduc o s i dis ibu'ido s, empesos a accen ua el domini de de e mi-
na s gene es en o es les emisso es i en o s els canals. E ec i amen , al cos a de
la desapa ició del gene e i de la p og amació a nb olun a pedagogica imposa-
des des de dal , s'assis eix a ope acions d'homogenei zació dels gene es i dels
concep es es e eo ipa s, a concen acions p oduc i es, a la p opos a
i
a la imposi-
ció d'un únic model de ele isió: pe o ambé en aques camp les dades
que
e-
nim a la nos a disposició no són su icien nen eloqüen s, sob e o pel que a e-
e encia a la possibili a de o mula p e isions aonables.'
De o a mane a, es po objec a que la adicional di isió en gene es (mac o i
mic o) de la p og amació audio- isual es a so in una c isi: en el cinema i en la
ele isió; pe a la da e a, an en el model d'una ígida p og amació, co n, i so-
b e o , en el model de la ba eja aonado a o ali zan que a nb aó ha es a de i-
nida com el de la «melmelada». El adicional mac ogene e de la «in o mació»,
pe exemple, es a en ain els e enys d'al es gene es, sob e o el de I'espec a-
cle, p oduin ajus amen s i e asions cap a al es modali a s del di .
1.1.
Quelcom de semblan es po di ambé a p oposi del ea e, malg a que
267
les se es p ac iques hagin accedi a una dimensió de massa (gai ebé semp e més
buscada que eali zada) en poquíssimes ocasions his o iques
(BETETINI,
1980)
i
no obs an llu s a iculacions en gene es hagin es a menys de e minan s del
que ho han es a en el cinema i la ele isió. Pe o la noció de gene e no es po
aplica al camp ea al en només e e encia a les se es ipologies d ama ú gi-
ques i a I'o gani zació dels con ingu s que s'hi oben. El gene e ea al ha de se
anali za més en unció de les ca ac e ís iques de la p ac ica po ada a e me en
les di e en s ep esen acions que no pas en elació amb les quali a s o mals i al
p ojec e comunica iu del ex esc i . Des d'aques pun de is a, que ens sembla
més co ec amen p ope al e ea al, ens a ansem a la dimensió del gene e
poe ic que sos é la posada en escena, la ia en la polí ica cul u al de les p og a-
macions, els p ojec es e s els u ili zado s, les «escoles» que es conc e en en el
g adual a anca d'una ac i i a cohe en i no subo dinada exclusi amen a la
man a de la aquilla..
.
Així, el ea e no es di ideix només en els gene es de la
comedia, de la agedia, d'in iga, simbolic, espi i ual, ma e ial
...;
sinó que
queda a icula en una complexa xan a de p ojec es que es e e eixen a la se a
ma eixa na u alesa, a la se a mane a de se o de ans o ma -se en una de les
mol es ocasions de la cul u a de dis acció o d'e asió. És possible cons a a com
una ca ac e ís ica dels anys que an del inal de la gue a als anys seixan a, an a
I alia com a la es a d'Eu opa, la di e enciació en el ea e d'una ipologia de ge-
ne es, de models polí ics
i
cul u als, de uncions socials a ibuides a les se es ac-
uacions: i no és pe casuali a que I'ex ensió del model de gene e a les ma eixes
ca ac e ís iques de I'ope ació « ea e» (i de les se es es uc u es) s'hagi e i ica
en el pe íode de més g an a i mació de la indús ia cul u al i de més pene ació
dels
mass-media.
Així, el ea e s'ha a icula en una se ie de p opos es, ben di e enciades en e
elles i so in con aposades, que ana en des del ea e es able (gai ebé semp e
inanca smb dine s públics) al semies able, de la companyia i ine an a la cons-
i uida en unció d'una sola ep esen ació, de la p oducció de epe o i a la que
es a penden de les no e a s ea als, des del ea e de di ecció al ea e d'au o :
pe o es ac a a semp e d'un conjun de p ac iques que es col.loca en en un e -
eny ben de ini , que es mo ien din e d'una p opia i especí ica no ma i a i
que ma ca en cla amen llu s on e es espec e a les al es mani es acions ex-
p essi es i, sob e o , espec e a les de la ma eixa ece ca d'«a an gua da» ea al.
A ui assis im a una p o unda c isi d'aques sis ema de dis incions i de di e en-
ciacions: la noció de «gene e» ea al lligada a les ca ac e ís iques ins i ucionals
d'algunes p ac iques es a supe ada pe la sob eposició d'elemen s i de p ocessos
que s'ajun en i es ba egen sense que apa en men endeixin cap a no es o de-
nacions i no es ca ego ies. El inancamen i el pa ocini p i a s a iben a sos eni
les en i a s públiques; les companyies p i ades gaudeixen d'impo an s aju s
públics; els au o s dels ex os p enen la esponsabili a de I'esceni icació; el e-
268
pe o i s'ha amplia més enlla del que cons i uia la adició ea al, p eneni ex-
os li e a is, ex os basa s en documen s, ex os polí ico-sociol6gics i, d'una ma-
ne a gene al, ex os e e en s als cos ums socials; pe o sob e o es i caien
la
ba -
e a en e la no ma de la p ac ica ea al
i
les expe iencies d'a an gua da,
ja
que
la p ime a abso beix cada egada més els pun s p ominen s de la segona i aques-
a, al ma eix emps, endeix a o gani za -se i a sos eni -se cada egada miis se-
gons els cos ums i els models de la p ime a.
Aques aixa amen del gene e ins i ucional sob e un lux indi e encia de ma-
ni es acions es mos a ambé a p oposi de les ma eixes ca ac e ís iques espzcí i-
ques que e en ca ac e ís iques de I'exe cici de I'esceni icació ea al: les ca ac e ís-
iques especí iques que podien se eunides analí icamen en un sis ema de «g?-
ne es» més adequa a la dimensió semio ica de la enomenologia eschica. El
ea e de la pos gue a ha ana exaspe an g adualmen la ca ac e i zació si;nc ?-
ica de la se a mane a de e , comp ome en cada egada més en les p opies ma-
quinacions signi ican s les apo acions d'al es o mes d'exp essió i de comunica-
ció, sense exclou e les ca ac e ís iques de les comunicacions de masses. A s igu-
a i es, música, dansa, documen ació o og a ica, cinema, adio, ele isió. mul-
i isió, comics: o a una se ie d'ambi s exp essius que s'han dona ci a, d'una
mane a cada egada més eqüen , amb l'escena ea al, en iquin la po enciali-
a de la pa aula, del ges , de la mímica. de la elació en e el cos de I'au o
i
I'a iculació espacial del deco a .
Les ca ac e ís iques especí iques de la ep esen ació i a, eali zada al cas a
de I'espec ado , es c eua amb elemen s que no malmen p escindeixen de la
p esencia i que, so in , p escindeixen ambé de la con empo anei a : el p oduc-
e que se'n de i a a que siguin immedia amen obsole s els esquemes adicio-
nal~ i els an ics models de lec u a de la mani es ació ea al.
Enca a que amb g ans di e encies (algunes d'elles onamen als) el ea e es a
i in una epoca aniloga a la que hem in en a de desc iu e abans a p oposi del
cinema i de la ele isió. Una epoca en que la c isi de les ins i ucions co espo-
nen s, el desen ocamen d'una ima ge social que ha ien cons ui en el passa i,
sob e o , no es modali a s d'accés i de consum de llu s p oduc es han acaba pe
ans o ma en un objec e deco a iu inu ili zable i de museu un dels in:j u-
men s de més g an pene ació comunica i a de la adició: la di isió dels
gene es.
1.2
Ens hem ixa en la cons a ació d'un ma eix ipus de c isi en l'imbi del ea-
e i en el dels iudio- isuals, ja que ens sembla que aques a cons a ació é la un-
ció d'una ul e io e i icació del que des de a anys es em sos enin i deis esul-
a s que les ece ques semio iques més igo oses han p odui ins al dia d'a ui.
A
pesa de les di e encies a ni ell dels ma e ials signi ican s implica s en aqucs es
di e en s p ac iques i, sob e o , a ni ell dels elemen s p agma ics essencials en els
in e can is de comunicació, ea e, cinema i ele isió poden se conside a s com
a e en s a un ma eix p incipi semio ic, com a modali a s ecniques
i
socials di e-
269
en s d'un ma eix onamen o denado , o mali zable en la noció d1«esceni ica-
ció». Si aixo és ce (co n in en a em més enda an de demos a ), es comp en
que una ans o mació d'es uc u a de la p ac ica semio ica en un ambi no pu-
gui deixa de p odui essonancies
i
cons:qüencies a ins en !'al e,
i
ice e sa: es
comp en que la enúncia als gene es es mani es i an: en el ea e com en
I'audio- isual.
Pe o si aixo es ce , es po ambé e la hipo esi que
lá
p ac ica nés an iga
i
que mes ha so e . en les se es mani es icions, de la p oblema ica eo ica
i
em-
pí ica de I'esceni icació, la del ea e, hagi ac ua semp e com a model de e mi-
nan de la mane a de p ocedi del cine na i de la ele isió.
En les p oximes pagines in en a em, p ecisamen , ac'.a i la noció uni ican
d'«esceni icació» i de e i ica la hipo esi de I'a ibució d'un p i ilegi je a quic
als models ea als en I'exe cici iudio- isual, conside an a nés les conseqiiencies
nés adicals que compo a I'en elliga de ea e i uni e i, dels
mas -medig
en el
con ex social que es a ansposan la se a dimensió d'espec acula i a nés cap a
les mane es de consum de I'escena i de la pan alla que no pas cap a les se es ma-
ni es acions signi ican s
(BETTETINI.
198 l).
2.
ELS COMPROMISOS DEL MODEL TEATRAL
Tea e, cinema i ele isió p odueixen una «esceni icació» signi ican que es des-
en olupa din e d'un espai gai ebé semp e ísicamen
i
a qui ec onicamen de-
ini
i
di e encia esp c e al de la quo idiani a (escena i, lloc escenic, pan alla):
aques s es insc umen s d'exp essió
i
de comunicació eali zen conc e amen en
llu s mani es acions I1«al e i a » espacial que el aonamen i la ep esen ació lin-
güís ica posen en p ac ica només simbolicamen .
A
més, llu s in e can is comu-
nica ius enen una unció social ins i ucionali zado a. L'esceni icació que els ca-
ac e i za consis eix en I'o gani zació p oduc i a d'un aonamen , en la cons i-
ució d'un espai ep esen a iu, exp essi amen au onom espec e a qualse ol sis-
ema de e e encies ex e n al p ocedimen semio ic posa en p ac ica. L'ac i i a
simplemen ep oduc i a, mime ica ( ins
i
o en elació amb un possible ex
«esc i »). po desen olupa -s'hi, pe i u d'una dep i ació mol educ i a es-
pec e
::
llu s possibili a s. L'esceni icació és. en de ini i a, un eball d'o gan -
zació semio ica en que cada un dels es mi jans es se eix dels ma eixos ins u-
men s ma e ials
i
dels ins umen s ípics de la p opia na u a exp essi a d'una
mane a especí ica, e i in -los a l'in e io de la p opia p oducció signi ican
i
insi i in -los en sis emes de codi icaciól.
L'ac uació ea al conjuga amb el singula un ce nomb e d'esquemes ípics
de I'expe iencia escenica
i
d'esquemes no especí ics ea almen : alguns, com és
'
Pe a una anilisi
nés
p o unda d'aques a p oble nicica.
.cu e
Bi.11i:ii'ii
(1075-1Oi8)

270
sabu , no-singula s, quan se eixen pe di e ses mani es acions que poden se
ag upades en «gene es» o en «escoles», i d'al es en can i ca ac e ís ics de cada
una de les ep esen acions. En aques a pe spec i a, ni les expe iencies d'a an -
gua da es sepa en quali a i amen de o es les al es p ac iques ea als: po en
només a un ni ell d'ex ema adicali a un p océs de signi icació i de comunica-
ció que hau ia d'es a ja en ac e en o c1 ea e.
El cinema, pe la se a pa , unda les se es mani es acions sob e una u ili za-
ció enca a més complexa de la noció d'«esceni icació» que no a el ea e: al e-
ball sob e ma e ials p o ílmics s'a egeix el eball ecnic especí ic del mi ja, en el
qual el p ime s'insc iu. Tea e i cinema p odueixen sen i a a és de la ans o -
mació semin ica d'elemen s de la eali a i llu insc ipció en la ex uali a semio-
ica d'una esceni icació ep esen a i a, que ac uali za de ca a a l'espec ado la
p esencia d'un uni e s discu siu. Més enlli de les di e encies en el p océs de les
ans o macions que els objec es i els ma e ials so eixen en l'escena i en la pan-
alla, els dos p ocedimen s semio ics es desen olupen a pa i d'un ma eix pun
eo ic i d'una ac i ud comuna en on de la p axi que els pe me de ma-
ni es a -se en ex os des inan a la comunicació. To s els di e en s aspec es de
I'elabo ació ílmica ac uen de e sob e elemen s de la eali a , ans o man -los
en co elacions de signes a l'in e io d'un ex , o sob e els p oduc es de ans o -
macions p eceden s (com el mun a ge, que eballa sob e ma e ial o og i ic):
pe o o s col~labo en en I'esceni icació del ilm.
Tea e i cinema ac uen com a ins umen s de c ep esen ació)), enca a que sigui
a a és de disposi ius i de xa xes di e en s. El cinema es i condiciona pe la p e-
sencia «d'un pun de is a)) (I'objec iu de la cime a) i pe un consegüen com-
plex de ca ac e ís iques de p ospecció i an opocen iques que ma quen les ima -
ges. El ea e, des dels o ígens a I'anomenada «escena a la i aliana», ha ana e-
nuncian a la p imi i a i uali a , a la pa icipació comuni a ia, e o can el joc
il.luso i d'una p opos a de comunicació e semblan , enca a que a i iciosa, se-
duc o a, enca a que ancada en el seu sen i uní oc. Fins
i
o quan el ea e su
dels espais adicionals on s'ha ia mogu , el disposi iu escenic endeix a
econs i ui -se en cada ac e ep esen a iu, de ensan i posan en e idencia la a-
dicional especi ici a del mi ji.
La ele isió, pe úl im, es po edui icilmen a l'imbi de ini poc abans, ja
que en les se es es uc u es onamen als es e e eix als ma eixos codis que el ci-
nema o a codis manlle a s a d'al es imbi s de la comupicació i menys ca ac e ís-
ics dels dos sis emes p oduc o s de sen i que del ex en sí. Ve i ables di e en-
ciacions en e els dos mi jans es poden indi idua a ni ell ecnic, a ni ell de llu
ús socio-polí ic, a ni ell de la uició (impac e a ec i o-pe cep iu amb les ima -
ges) i a ni ell de les Iogiques de ep og amació)) (BETETINI, 1965 i METZ, 1971):
un conjun impo an de ci cums incies de I'a en u a comunica i a d'un ex ,
que ja eixampla, pe o, la pe spec i a de la nos a ece ca als aspec es de I'enun-
ciació dels di e en s ex os i de llu dimensió p agmi ica.
La p ac ica del ea e, del cinema i de la ele isió es poden conside a , doncs,
271
xa xes de les ma eixes p emisses eo iques: a a és de disposi ius di e en s, en
I'escena i en la pan alla es o ma un p océs, que ac ua com a pun de pa enca
ep esen a iu i, al ma eix emps, com a o d e au onom e e ible només a les ma-
ne es del seu e -se i a les egles que en con olen les ans o macions. On aques-
es es p ac iques es di e encien sensiblemen , o i seguin en e e encia als
ma eixos models de undació, Es p ecisamen en les modali a s de llu enuncia-
ció i sob e o (es a íem emp a s de di cpe consegüen ») en els usos als quals
llu s p oduc es són so mesos, en la p agma ica de llu s mani es acions
(VAN
DIJK,
1977).
2.1
A
una analogia en les mo i acions que egulen les di e en s semiosis en
p esencia a I'escena i a la pan alla (analogia que pod íem concen a en I'ambi
dels enuncia s) co espon, doncs, una di e encia d'ús en el con ex social.
Aques a di e encia po se mo i ada, al com hem di , pe dos ipus de consi-
de acions:
a)
les ca ac e ís iques especí iques d'una enunciació, que es mani es a segons
modali a s au onomes en cada un dels es mi jans aquí conside a s: no ens pa-
em a ap o undi aques a cons a ació, donan -la en bona pa pe
descomp ada;
6)
les no ma i i zacions semio iques a les quals els ex os dels es imbi s p o-
duc ius són so mesos pe les ca ac e ís iques del consum.
Men e el ea e, el cinema i la ele isió han conse a una dimensió especí ica
en la p ac ica de llu exe cici, men e han cons i ui es di e en s i ben di e en-
ciades ocasions d'exp essió i de comunicació social, la ma iu semio ica comuna
que els dóna onamen s'ha subdi idi en luxos di e en s
i
au onoms de p o-
ducció discu si a. luxos en els quals el model ea al ha conse a semp e una
unció exempla de e e encia
i
de de e minació.
El ea e po ésse conside a ins i o com el lloc o igina i de cada o ma co-
munica i a, de cada Ilengua ge: és el lloc on, sigui quina sigui la ipologia de la
mani es ació escenica, es cons i ueix un sis ema de con encions que el consumi-
do econeix i accep a; la p ime a d'elles és la con enció que ac ua damun els
objec es, damun les ma eixes pa aules, damun I'ambien ació, damun els ges-
os
i
els cossos, en que no esis eixin pe ells ma eixos, sinó pe una al a cosa
que no
és
llu indi iduali a con ingen , sinó un uni e s del sen i al qual a e-
e encia el sen i de la ep esen ació.
2.2.
El pes i el alo del model comunica iu p odui pel ea e ac ua amb una
pa icula de e minació en els ambi s de o es les comunicacions de masses, i so-
b e o en els del cinema i de la ele isió. La ele isió «clissica», la de la p og a-
272
mació ixa
i
de la ex uali a ha manlle a al ea e o s els seus models més o s
de gene e
i
de ep esen ació.
En el ons, quan es ame en no ícies o deba s i p og ames en la pe i a pan a-
lla, no es a es més que ep odui els an ics esquemes de comunicació de la p ac-
ica ea al, una de les mani es acions socials més a elades en la his o ia de o es
les comuni a s cul u als. El ea e, pe pa se a, con é en el seu ampli epe o i
d'ac uació els nodels dels di e en s gene es ele isius, des de la in o mació al
p og ama-concu s, des del deba polí ic a l'a gumen ació p opagandís ica o pu-
blici a ia, des del ema espo iu al p og ama cul u al: i no se ia gens di ícil de e-
cupe a i1,lus es p eceden s de les ipologies de ansmissions ele isi es
(i
a-
dio oniques) en les si uacions p ojec ades pels ex os de la agedia g ega
i
de la
comedia g ega o Ila ina, del Segle d'O espanyol
i
del ea e elisabe ia, del í:a e
exp essionis a o del u u is a; pe no pa la de dos au o s exempla s des d'aques
pun de is a, que són Buchne
i
B ech .
El ea e és, dkncs, I'ele nen onamen al de I'exp essió i de la comunicació
humanes, el lloc dels models uni e sal nen anssemio ics? És una hipo esi as-
cinan , sens dub e alida en I'exe cici adicional del cinema i de la ele isió,
que implica usos di e en s dels esquemes eo ics immanen s a I'expe iencia
es e-
nica
(MARCONI
/ROVETTA,
1975).
Pe o les ac uals ci cums ancies del consum, que hem is com desba a a en els
conegu s pa ame es de e e encia i, sob e o , com diluien les on e a en e
. .
l'exe cici del ea e, del cinema
i
de la ele isió, ens empenyen a posa en c isi
aques s nodels in e p e a ius i a e eu e la na eixa exempla i a del model ea-
al en on dels al es dos ni jans.
Tea e, cinema i ele isió es an a poc a poc pe den mol es de les se es ca ac e-
ís iques especí iques, de les se es ca ac e i zacions legi imades his o icamen , i
s'es an dis ibuin , dissol en , en una zona indi e enciada d'homogenei a i de
ecíp oca subs i ui'bili a . En aques a ans o mació de inali a s, d'in encionali-
a s i de p axi és p ecisa nen el ea e el mi ja que es a so in , apa en nen , la
de o a més dolo osa, ja que no es limi a a pe d e el seu
leade shz)
es uc u :~l en
les mani es acions de les al es p ac iques, pe o es eu iolen a en un dels seus
ele nen s onamen als: el de I'eme gencia es i a, de la up u a espec e a la u-
ina co nunica i a i exis encia] del quo idia. Pa adoxalmen , la si uació d'equi-
alencia i d'augmen magma ic i indi e encia d'in o nació que s'ha de e mi-
na en el camp social es a ani ellan les adicionals di eiencies p agma iques
en-
e ea e, cinema i ele isió. On abans els es mi jans oba en una se a iden i-
a ben cla a, a a es oben e nbolica s en un lliga n uni icado ; les es indi i-
duali a s que abans naixien d'una ma eixa a el eo ica, d'un ma eix model se-
mio ic, a a es oben sense elleu en una acció sense o ma
i
de
sel - e ice,
que
endeix a e usa qualse ol model. S'es 2 acaban la es a de l'espec acle i es la i-
a la que accedeix a la unció de la p oducció d'espec acle.
3.
LA FESTA INTERROMPUDA
T adicionalmen , la noció d'espec acle ha ana semp e acompanyada de la de
es a. Ha es a semp e l'ocasió es i a la que ha mo i a ocasions d'espec acle; al
ma eix emps, la ep esen ació espec acula ha es a semp e iscuda com una
ocasió de es a. L'a el e minologica « as», de la qual es po e de i a la pa au-
la « es a», es e e eix als ac es Iíci s pel e que han es a consag a s pe la di ini-
a , i es con aposa a «ius» i a
«mas»,
on la lici a es i jus i icada, espec i amen ,
pe la ins i ució polí ica i pels cos ums, pe la adició e ica.
La dimensió es i a que des dels o ígens ha ma ca la his o ia de la p ac ica
ea al ha posa al ma eix emps en e idencia un aspec e p edominan men eli-
giós, del qual de i a, pe exemple, el cca ic e ambigu
i
sace do al de I1ac o »*.
En eali a , des de la ci ili zació i ica ins a o a 1'Eda Mi jana les dues es uc u-
es onamen als de la his o ia del ea e han es a el ce imonial dels i us dioni-
síacs i el calenda i de la li ú gia ca olica. Desp és, les es es han ana pe den a
poc a poc llu conno ació eligiosa i s'han ans o ma en ocasions de celeb ació
d'esde enimen s mundans, públics
i
p i a s; el ea e s'ha laici za , secula i za ,
pe o no ha enuncia mai al e de se un esde enimen excepcional, quelcom
d'inhabi ual.
Des del ea e del e iaixemen al ea e socialis a, des del ba oc al de les
a an gua des his o iques, o es les mani es acions esceniques que s'han succei en els
ea es del món han es a semp e p ojec ades i iscudes co n a ocasions de es a.
També el cinema s'ha ia cons i ui com un nou lloc de la es i i a social, de
I'aco d col.lec iu en l'excepcionali a d'una ocasió Iúdica del i u d'iniciació a
un e imagina i de masses legi ima i a mi de o hom i que cap al a ocasió pú-
blica o p i ada no podia consen i .
La es a del cinema es a a ja e ida i esque dada pe la possibili a de epe i i
de ep odui les se es ep esen acions, que eien p e eu e possibles i imminen s
educcions a un es a de con inua es a. Aques es educcions s'han e i ica[ amb
la inguda de la ele isió, que ha aconsegui conse a una unció de es i i a ,
enca a que es igués ja es uc u almen comp omes, ins al momen en que ha
pogu ges iona d'una mane a uní oca, cense al e na i es i pedagogicamen eli-
is a, la se a elació amb I'audiencia. Una egada pe dudes aques es ca ac e ís i-
ques, la ele isió ha p e es ele a a una dimensió de es i a espec acula i a la se-
a u ina i la se a p ac ica d'in o mació, demanan usos degene a s, consumís-
ics, de les se es ima ges
i
a ossegan en la se a caiguda cap a la banali zació de
la es a el cinema i, en bona pa , el ea e. La ele isió ans o ma la eali a en
un espec acle ealis a, esbo an qualse ol elemen ep esen a iu: el cinema in-
en a la e aluació, p oduin e i ables ~esde enimen s~ «massmedii ics» pe
susci a d'alguna mane a I'in e es del me ca ; el ea e es anca ani icamen en
*
Pe aques a
i
al es conside acions pos e io s. eu e I'a icle n es a , a
VV.AA.
(1958).
280
que ens han pe mes els Iími s d'una elació. Pe o, més enlli dels ajo namcn s
i
de les jus es aspi acions a anilisis nés igo oses, no podem deixa de ecolli , de
la mane a més sin e ica possible, o es les indicacions de sen i del p océs que
hem exposa .
Ens sembla que podem di que el model de I'esceni icació discu si a es a sem-
p e a la base de les p ac iques cinema og i iques i ele isi es; pe o que, al ma-
eix emps, s'ha apaga en elles I'elemen de la es i i a ea al que du an lla g
emps les ha ia anima . S'ha e i ica , en el camp de la comunicació iudio-
isual, una sensible in e sió de endencia: el model ea al ja no és el pun de e-
e encia més i npo an de les se es mani es acions; al con a i, són p ecisa nen
els models e ials d'aques es mani es acions els que incideixen en la ma eixa
p ac ica del ea e.
L'esceni icació é el isc de se consumida en una si uació d'indi e encia, de
banali a i d'a o imen .
Els agmen s del mapa dels ca og a s de Bo ges
no
se eixen pe a cap pi-océs
de coneixemen i, al con a i, des o ben la ida de cada dia, la de les coses
i
de
les
elacions di ec es.