UNA
NIT
AMB
SATURN*
F anco is Bas zde
En el cu s de la se a missió explo ado a la sonda espacial Voyage
1
passi pel
pun més p oxim a Sa u n el dijous 13 de no emb e del
1980,
a les
23
h. Aques
encon e «his 6 ic» ha ep esen a pe a Sa u n la p ime a plana de la majo ia de
dia is du an un dia o dos. Amb una demo a d'un a dos mesos, les p esen acions
p elimina s de les dades ob ingudes g icies a l'equipamen cien í ic de la sonda
han apa egu en els dia is cien í ics co esponen s; de seguida apa egue en am-
bé o a una se ie d'a icles mol especiali a s,
i,
pe als as o isics, les discussions
sob e les ques ions sa u nals no han pe du gens d'ac uali a . Aques desajus a-
men s'explica, en pa , pels di e en s pe íodes d'apa ició en e els dia is d'in-
o mació gene al
i
les publicacions cien í iques més especiali zades; anma eix,
hom po pensa que I'in e es que els cien í ics han man ingu semp e pe Sa-
u n, i ins pe Júpi e , sob e ola pel Voyage
1
el ma c del
1979,
p o é d'un al-
e ipus d'u ili zació de les in o macions ansmeses, que no és la dels
mass-
media
ad e~ada al g an públic. Pe als as onoms, e ec i amen , la missió cien í-
ica del Voyage 1 en els pa a ges de Sa u n ha comenca deu mesos abans de la
ni del 13 de no emb e
i
ha du a cen in -i-se dies; ha es a p ecedida de dues
missions Pionee i seguida d'una segona missió Voyage (I'agos del
81);
a més,
les obse acions han es a cons an men e es des de la e a. Hi ha ia, doncs,
nomb ases
in o macions pe assumi . D'al a banda, alguns dels esul a s ans-
mesos no podien in e p e a -se sense expe iencies de con ol en el labo a o i, o
'
l' adu ió del ances: Ma ia Vila
124
de lla gs c~lculs, la qual cosa p oduia demo es en la comunicació de la in o ma-
ció. En con apa ida d'aques lla g eball, els especialis es abo da en I'encon-
c del
13
de no emb e amb I'espe i d'una no a p esen ació del sis ema sa u -
niii -que aques a no a p esen ació os a esul es de les ima ges ebudes és una
al a his o ia. Que en sab ia el «g an públic». ibu a i dels dia is? In en an ca-
ac e i za alguns p oblemes que conce neixen la in o mació cien í ica més « ul-
ga i zada» em basa é, més conc e amen , en I'aniilisi d'un co pus con.- i ui pels
a icles publica s en ocasió de l'encon e Voyage 1-Sa u n en dos dia is ance-
sos,
Le Monde
i
Libé a ion',
d'on p o é el í ol «Una ni amb Sa u n». Com que
la signi icació apa eix més cla a pe con as , he inclos ambé en aques co pus,
pe u ili za -los com a e mes de compa ació, alguns a icles e s del dia i cien í-
ic b i iinic
Na u e2,
i ambé els es a icles apa egu s ac ualmen en la e is a
ancesa mensual
La Reche che3,
que enca a que d'un ni ell cien í ic menys al
que
Na u e
és ambé cons i ui pe a icles esc i s pe especialis es d'un gene e
des ina a un públic d'al es ciencies. Pe pode gene ali za una mica les obse -
acions e es sob e el co pus Sa u n, p es com a exemple, u ili za é quan calgui
al es co pus, cons i ui s de la ma eixa mane a, d'a icles cien í ics i d'a icles de
«di ulgació» dels descob imen s co esponen s.
He decidi no si ua la compa ació en e els a icles dels dia is i els a icles dels
pe iodics cien í ics a ni ell de la na u alesa i els de alls de les no ícies apo ades
pe aques dos ipus de publicacions al seu públic espec iu. El p oblema d'una
,
ans o mació e en ual dels esul a s en el cu s del p océs de « ulga i zació» és,
ce amen , mol in e essan , pe o el co pus escolli com a exemple no s eix pe
a un es udi així, pe que els a icles cien í ics selecciona s són pos e io s als a i-
cles dels dia is; el p ime a icle da a del
12
de no emb e cons i ueix, an a
Le
Monde
com a
Libé a ion,
una « ulga i zació» de les descobe es dels as o isics
'
Els ex ac es de
Le Monde
comp enen I'a icle del 12 de no emb e del 1980 i ula al:l Senyo
dels anells~. que ocupa gai ebé o a la pagina consag ada a les ccien ies
i
ecniques~.
i
I'a icle d l
14
de no emb e. que comenca a la p ime a pigina so a el í ol aVoyage 1 ha e on olla o es les eo-
ies sob e el sis ema sa u niao. Aques s as icles són signa s espec i a nen pe
J.F
Auge eau
i
M
A onny. Els a icles de
Lzbé a zon
són publica s en els núme os del 12,
13
i
14. 15
i
16 de no emb e
del 1980. en I'apa a «Es ange »; o s són signa s pe
F
Cal i
i
els í ols són. successi a nen . eSa-
u n: els di s a I'anelln. .Les b omes de Ti i». «La lluna que so n iun
i
<<Pluges d'essencia gla~ada so-
b e Ti a?».
A
més. hom oba a la p ime a pigina una o og a ia del sa el
li
acompanya d'aques
í ol: .Voyage 1 descob eix un pi de glac a I'espai~ el dia
14.
Na u e
ha publica en el núme o 5825 ( ol. 292) da a de la se mana del 20 al 26 d'agos del
1981, una se ie de 28 con ibucions so a el í ol gene al eVoyage
1
a Sa u n». n'he ex e I'a iile de
p esen ació: E.C. S one: «How Voyage 2 has been ep og ammed~ (p 675)
i
dos a icles especiali -
za s: (<V.G. Kunde
e al.
"C4H,. HC3N and C,N, Ti an's a mosphe e"n (p. 685)
i
W.
S Ku
ei
al.:
<Con ol o Sa u n's Kilome ic adia ion by Dione» (p 742).
3
La Reche che
ha p esen a es ex os sob e les missions Vokage . A B ahii: ~L'Encon e
Voyage -Sa u n», núm. 118 (gene del 1981). pp. 96-07: P hlasson
i
A.
B ahic.
eEls
sa el Ii s de
Jú-
pi e i de Sa u n~. núm. 120 (ma 2 del 1981), pp. 290-303; A B ahic: aL'en on c del Voyag 2
amb Sa u n~, núm. 127 (no emb e del 1981), pp. 1302-1304
eali zades an e io men al ol de la sonda sob e Sa u n i hau ia es a més a igós
125
d'es udia aques s a icles, ja que la idea que hom es eia de Sa u n ha es a
comple amen posada en en edi pe les ima ges en iades pel Voyage -l. D'al-
a banda, la impo ancia dels descob imen s p o oca s és an a, que la se a ex-
plo ació és lluny d'ha e -se acaba
i
no exis eixen, doncs, a icles de di ulgació,
comple s
i
de ini ius, que puguin ésse compa an als a icles cien í ics publica s
ac ualmen . A més, la di e encia de « o» i de p esen ació en e els dos ipus d'a -
icles
és
colpido a, i especialmen si hom conside a els a icles dels dia is apa c-
gu s desp és de I'«encon e». La di e encia apa cix, a p ime cop d'ull, mol més
g an en el co pus «Sa u n» que en els al es co pus que he es udia ; he escolli ,
doncs, d'anali za aques co pus conc e , des del pun de is a dels
zpzcs
d'enunczacz'ó
i m'he dedica especialmen a oba , pe una analisi semio ica, la
posició de I'enunciado p esen en el ex
i
la igu a del lec o enuncia o i -els
seus suposa s coneixemen s i les se es mo i acions pe sabe p e iamen -, els
quals són com dibuixa s en el bui , al com les in o macions els són p esen ades.
Hom po pensa , e ec i amen , que la mane a més 2cil d'e idencia , en el co -
pus «Sa u n», un p ocedimen de decla ació p opi a la « ulga i zació» és suscep-
ible de p opo ciona e e encies pe a I'es udi d'al es co pus, o ins de ex os de
na u a di e en .
UNS CONEIXEMENTS COMPARTITS?
El emps no exis eix on la in el.ligencia ulgui ab aca el conjun de coneixe-
men s cien í ics. Desp és del segle
XVII,
el coneixemen en aques e eny ha ex-
pe imen a un c eixemen explosiu
i
ha es a agmen a en mil especiali a s di-
e en s; cadascuna é el seu llengua ge p opi
i
els seus coii encionalismes, els
seus dia is pa icula s: la supe i encia d'un pe iodic plu idisciplina i com
Nu-
u e
és excepcional; ins la
Memona de I Acad2mz'a de Ci2ncz'es de Pa&,
di idi-
da ja en
14
g ups, apa eix so a la o ma de qua e ascicles di e en s (ma ema i-
ques, ciencies ísiques, ciencies químiques i ciencies nau als) des del 1966. En e
els as o ísics, aques s als quals a ec en les missions Voyage són «els plane olegs))
que no s'in e essen necessa iamen pels o a s neg es o les es elles dobles. Ca-
dascuna d'aques es especiali a s po ésse conside ada com una subcul u a, ina-
bas able pels seus m'd isos, pe l'especialis a del domini més p oxim. El p oble-
ma de la di usió dels descob imen s exis eix. doncs, adhuc en el es ingi món
dels cien í ics. La di icul a no au pas en la so is icació del aonamen -una ca-
paci a que és necessa iamen comuna al conjun dels cien í ics-, sinó, d'una
banda, en la complexi a ecnologica (o ma ema ica) dels mi jans u ili za s pe a
ob eni un esul a (de al mane a que un cien í ic, da an la descobe a d'un al-
e, ha d'halie con ia p ou en el1 com pe ha e -li deixa u ili a les se es
«cines» a g a cien )
i,
d'al a banda, en I'especi ici a del llengua ge u ili za
(es
126
e elado , pe exemple, que a
Na u e
com a
La
Reche che
es plan egi la qües ió
de quins noms p opis es dona an al sa el,li s nous, descobe s pel Voyage ,
i
als
e s que sob esu en (c i e s, inxe es, alls) oba s en la se a supe icie,
¿Una isió pa ce1,lada de la cul u a com aques a ha d'ésse es esa al conju i
de la socie a ? Si la espos a és «sí» no pod ia exis i al16 que en diem (( ulga i za-
ció» cien í ica: el descob imen eali za en una especiali a hau ia de se adui
en e mes adequa s a cadascuna de les al es subcul u es. Hom obse a un
eno-
men així a a és de la mul iplicació d'ob es d'iniciació -pe exemple a la
in o mi ica-, acabades pe documen alis es o isics, o d'es adís ica, acabades
pe enzimologis es o pe me ges. Hom pod ia objec a , malg a o , que es ac-
a d'un
sa oi ai e
ins umen al, que ha d'ésse adap a als p oblemes pa icu-
la ~ que es posen en al o al especiali a . La mo i ació de la di usió de la in o -
mació és pu amen u ili i ia i espon a la p egun a de I'usua i po encial de «con1
se i -se'n». Men es an , hom eu lo i ac ualmen o a una li e a u a en la
qual els cien í ics expliquen el seu me ode o exposen els p og essos en un e e iy
conc e ; les adios i les cadenes de ele isió p esen en emissions cien í iques e i
les quals con iden els especialis es a anali za els descob imen s en el seu domi-
ni. D'al a banda, hi ha o a classe d'enciclopedies epu ades pe espond e a
qualse ol ipus de demanda de coneixemen s. ¿Quina pod ia se la mo i ació
d'algú que no és especialis a en un ema, pe in e essa -se en al16 que es a
i
s'hi
iden i ica, quan aix6 no li se eix pe a es en la se a especiali a ? L'exis encia
d'aques ipus de p oducció cien í ica p essuposa un públic do a d'una cul u a
única, un ep esen an mí ic d'aques es imoni col.lec iu: I'home del ca e , el
p o i, no inicia en els mis e is de la ciencia, el qual consumi 2 aleg emen les
in o macions donades, sense que la se a cul u a sigui can iada pe aix6,
i
que
con inua a man enin la se a ima ge de semp e.
Tan si hom c eu en I'exis encia d'aques «públic» com si pensa que és una ic-
ció o jada pels
mass-medza
pel e que la se a ma eixa exis encia dep n d'aixo,
po obse a de quina mane a un e cul u al és p esen a en di e en s a icles
del Co pus «Sa u n». En els a icles ex e s de
Libé a ion
I'e ec e és ob ingu pe
una dico omia mol ma cada en e els «sa is», d'una banda.
i
els lec o s, de I'al-
a; en la p esen ació del p ime a icle, hom oba aques a ó mula: «els signes
que el Voyage
1
a eme e en di ecció a la e a an p end e una impo incia
c ucial pe als as o ísics i ids de dades sob e els plane es.. El encaclosques es
econs i ueix. Pel que a al p o a, semp e pod i mi a les esplendides o og a-
ies..
.D.
Al ma ge de les o os, els a icles següen s gaudeixen d'un plae maligne
en o e i al lec o I'espec acle dels «sa is»
asbalsa s
pe les in o macions ebu-
des: cDesp és dels da e s clixés del Voyage
1,
els sa is de la e a pe dcn el
no d~; aÉs impensable, és inimaginable, Es de ollia u iosa*; aEls sa is de la e -
a no oben pa aules pe comen a les
o os...^.
Els í ols escolli s -pe exem-
ple «El Voyage
1
descob eix un pi
dc
glac
a
I'espai , o <La lluna que som iu»-,
accen uen enca a més I'e ec e de complici a que po ins al.la -se en e els espec-
ado s d'una a sa. El edac o , ben segu , no es i pas de la banda dels sa is mi-
127
i ica s: I'enunciació gua da les se es dis ancies acumulan ci es del ipus «aix6
desa ia les lleis de la mecinica o bi al, de la mane a que jo les he ap eses)), con i-
nua B ed o d Smi h ( esponsable del p og ama Voyage , com s'ha di més
amun ). L.'e ec e d'aques es ci es epe ides és. em sembla, el de ans o ma el
discu s i i e cala en discu s di igi . ins i o quan no és a ibui explíci amen a
ells
(els as o ísics de la e a) com en la ó mula: «Es pensa en que els anells e en
cinc
i
g a i a en anquil,lamen al ol an de Sa u n. Res d1aix6». Aques p o-
cedimen si ua l'enunciado en el pla d'in o mado in e media i, c6mplice del
seu públic.
L'es a egia enuncia i a de
La Reche che
és comple amen di e en : una u i-
li zació sub il del «nosal es»
i
sob e o de I1«hom» inclou enunciado i enuncia-
a i en els ma eixos me odes cognosci ius; algunes ci es manlle ades del segon
a icle (al comencamen del qual
La Reche che
p ecisa la quali a dels au o s. un
geoleg
i
un as o ísic) mos en aques p ocedimen : «Tenim a a una isió de Ti i
no a
i
so p enen
...
»;
«Aques s cossos han es a c ea s a pa i d'un ma e ial co-
me a i? És una p egun a que cal e -se»; «La
Ili~ó
que hom ha de e eni de l'ob-
se ació dels sa el.li s de Sa u n..
.D.
L'enunciado no assumeix explíci amen un
pape d'in e media i (con i iamen al edac o de
Libé a ion.
que esc iu:
«B ed o d Smi h
[
. .
.]
ens ha explica en unascon e sa ele 6nica..
.»):
I'e ec e
p odui és el del discu s d'aquell que s'ad e~a a el1 ma eix, posan en o d e les
se es obse acions
i
les p egun es que se'n de i en (la qual cosa no impedeix,
que quedi cla , p ocu a una g an quan i a d'in o mació al lec o igno an !).
Compa an aques s dos ipus de decla ació, el o de
Le Monde
sembla neu e:
o s dos a icles, el que p ecedeix i el que segueix la ni del
13
de no emb e, són
essencialmen cons i ui s pel cdiscu s objec iu)),
és
a di , no se'n a ca ec un
enunciado ins a1,la en el discu s. Una mos a d'aques es il és, pe exemple:
«Amb aques sis ema d'anells, du an mol emps conside a únic, Sa u n apa-
eixia una mica com una cu iosi a en el1 ma eix, enca a que des de a poc les ob-
se acions e es es
i
espacials han mos a que aques a singula i a no enia es
d'o iginal..
.».
Les ci es di ec es o indi ec es són a es, la qual cosa elimina I'e ec-
e de dis anciamen (en e I'enunciado
i
la on d'in o mació que enuncia) que
ha es s obse a en els a icles de
Libé a ion.
Així i o , hom po adona -se, com
en els da e s. d'una dis inció en e els especialis es (mai ba eja s de «sa is de la
e a)), sinó «as 6noms», «plane olegs». « esponsables del p og ama Voyage » o
((comuni a cien í ica)))
i
el p o a; aques enomen només apa eix en dos pa i-
g a s: «També, amb les sondes Voyage
(...)
l'a en u a que iuen els esponsa-
bles del p og ama
(.
.
.)
é un ca ac e excepcional»
i
enca a «d'aquí a imagina
(sob e Ti i) I'exis encia d'un e ec e de p essió a o able a I'eclosió de o mes de
ida p imi i es, només hi ha un pas que pocs polí ics anquegen)). Aques s són
els únics elemen s que old ien es abli una mena de complici a en e I'enun-
ciado
i
el seu públic; a més, el o és pe sob e de o
didzc ic
(«Reco dem la

128
ima ge clissica. Hom eu des de la Te a es anells..
.»),
és a di , que I'enuncia-
do , el qui «sap», no es dis ancia de la comuni a cien í ica. De an en an e-
ma ca la u ili zació de I1«hom», cosa que eco da el que a
La Reche che:
«Pel
que hom ha pogu es abli , Sa u n, que, con i iamen a al16 que hom suposa a
al momen del Ilancamen ..
.D.
Així doncs, I'e ec e p odui és o ca di e en : el
«nosal es» només apa eix una sola egada: «la sonda Voyage
1
hau i mul ipli-
ca pe cen o pe mil els nos es coneixemen s sob e els sis ema sa u nii)). ambé
I'«hom» a ad eca als especialis es.
El «nosal es» i l'«hom» omnip esen s a
La Reche che
es an ci ec del conjun
d'ope acions cognosci i es; si l'«hom» és mol menys eqüen a
Le zliío?zde
és
que gai ebé o es les ope acions cognosci i es són a ibuides a la sonda ma eixa:
«pe any enca a a les sondes de e mina
(...)
si exis eixen al si dels anells uns
blocs..
.»;
«Voyage acaba de descob i dos nous sa ?l,li s si ua s d'una pa
i
de
I'al a de I'anell
F.
El encaclosques és al seu Iloc; Voyage l'ha d'o dena )). Pe
oposició a aques a an opomo i zació de la sonda la o mulació de
La Reche -
che:
«Voyage
1
acaba de descob i dos sa el~li s si ua s a banda i banda de
I'anell
F.
Semblen ep esen a el pape de "gui dies"
i
con ina aques anell
F.
Ens obem p obablemen en p esencia d'un mecanisme pa icula men in e es-
san
...
»,
enca a que comenca de la ma eixa mane a; sub a lla bé que no 6s el
Voyage , sinó els in es igado s els qui o denen el encaclosques. Es
a
ells que
a ibueixen el descob imen , i la sonda només és conside ada un mi ji ecnic.
com ho mos a la ó mula següen : «Més de
34.000
ima ges en egis ades pe les
dues sondes ens han pe mes de descob i els aspec es an is ics..
.».
L'es a egia
enuncia i a que consis eix a pe sonali za la sonda, pa icula men a
Le Monde.
posa un p oblema in e essan que se a oca més enda an .
Als a icles més especiali za s de
Na u e,
esc i s en angles. I'«hom»
és,
e i-
den men , absen ; en el seu lloc igu en ó mules passi es e o nan a les ope a-
cions cognosci i es comunes a I'enunciado
i
a I'enuncia a i. Pe exemple:
«C2N2
isp edic ed o occu in he Ti an a hmosphe e h ough he combina ion
o$.
.D.
Hom p e eu que C2N2 es o mi en I'a mos e a de Ti i pe la combinació
de...). El pape d'aques es o mes passi es és, doncs, compa able al de l'«hom»
de
La Reche che.
Con i iamen , el «nosal es», quan és u ili za , ho és gai ebé
semp e amb el passa i ma ca especí icamen les ope acions p agmi iqu&
i
cog-
nosci i es e ec uades pels au o s ma eixos en el p océs de les se es ece ques:
«
We only in es iga edgases which we e conside edpossibie cons i uen . o he
a hmosphe e o Ti an»
(Hem in es iga únicamen els gasos que conside em
cons i uen s possibles de I'a mos e a de Ti i). El p esen és u ili za pe al esul-
a :
«
We now iden l y b ee addi ional compounds..
.
»
(A a iden i iquem es
compos os més..
.),
o pe a e -se ci ec de les ope acions enuncia i es:
((
We
be-
gin by desc z'bz'ng he sa u nian Rilome nc adio spec um..
.
»
(comencem -o
comenca em- pe desc iu e I'espec e de les ones quilome iques sa u nals..
.).
Aques «nosal es» dis ingeix, doncs. ne amen aquells que han p odui la in o -
mació
i
la donen en elació amb els qui la eben. pe modes ia dels au o s. o
129
pe que no han eballa pe sonalmen al ni el1 dels descob imen s més gene als
elaciona s. que un «nosal es» com aques no és iden i icable en els a icles de
La
Reche che?
Si els a icles especiali za s de
Na u e
dibuixen un enuncia a i in-
e essa pels descob imen s s pe al es, el a icles de
La Reche che.
al-con a i,
an la imp essió d'enuncia quelcom de comú a I'enuncia a i i a I'enunciado .
Hom po pensa que es ac a d'un p ocedimen (pedagogic?) des ina a alo a
I'enuncia a i si uan -lo en e els inicia s. aquells que ja saben (si uació i1,luso ia.
pe que si coneix ja la in o mació donada, no se a necessa i enuncia -la-hi). Els
a icles de
Na u e.
així com els dels dia is, no han pas de ecó e a aques p oce-
dimen pe que ells ac uen sob e
I'esde enimen
desconegu pe na u alesa pe
al lec o . El «públic» es ca ac e i za, així, pe una igno ancia compa ida.
LA CURIOSITAT
«L'esde enimen », segons el
Pe i Robe ,
po se de ini com: «Al16 que suc-
ceeix
i
que é ce a impo ancia pe a
I'home»:
hom e oba aques a noció «capa -
uda» de I'«home» en gene al. P engiiem, d'en ada. el cas dels a icles especia-
li za s de
Na u e:
callo que a iba» és que, pe exemple, alguns. mi an més de-
alladamen els espec es in a ojos de I'a mos e a de Ti a ebu s del Voyage
l.
han aconsegui d'iden i ica es nous elemen s cons i uen s, p esen s en es a
de signes, desp és d'una labo que consis í, d'una banda, a e la llis a dels ga-
sos. l'exis encia dels quals e a possible en unció de les eaccions químiques es-
pe ades en e els cons i uen s ja iden i ica s
i.
d'al a banda. a compa a els es-
pec es ansmesos pel Voyage
1
amb els espec es d'aques s elemen s cons i-
uen s, ob ingu s al labo a o i. L'a icle no a enlloc menció explíci a que aques
e sigui
impo an .
pe o hom po e e . desp és de les in o macions donades, el
e a de I1«home» en qües ió: aques desi ja que o s els e s ca ac e ís ics dels
espec es in a ojos de I'a mos e a de Ti i siguin explica s (cinc de més, enca a
incomp esos. són a a explicables pe la p esencia de es cons i uen s) i aques
desi ja una al a e idencia pe la p esencia de ni ogen en quan i a impo an
(de e . dos dels es compos os en con enen, jus amen ).
A
més. desi ja que la
in o mació sob e l'«esde enimen » de la iden i icació
li
sigui p esen a so a la
o ma pa icula d'una
demos ació.
Se ia nol lla g de ca ac e i za -la aquí
(BASTIDE.
1981).
pe o hom po di , malg a o , que I'esde enimen no és im-
po an si la demos ació és con incen ; com que la con icció del lec o eposa en
un judici c í ic po a sob e el «sabe e » p agma ic
i
cognosci iu dels au o s, ex-
posa de alladamen en I'a icle. hom eu que l'home del qual es ac a no po
se al a cosa que un especialis a del ma eix domini. «semblan » als au o s. Hom
po pensa ambé que si el descob imen
li
in e essa, és que el esul a o la ma-
ne a d'ob eni -lo
li
po se ú il en la se a p opia in es igació. No hi ha. dones,
130
necesi a de mo i acions explíci es pe ole sabe ; aixo o mz pa del scu
con-
ac e d'in es igado .
Pels dia is, «allo que a iba)) és I'encon e del Voyage
1
i
de Sa i n. «I'his o ic
plane a as», com diu
Libé a ion.
«que us po a a a
124.000
quilome es. no-
més, del sol sa u nenc)). Hom eu cla amen que la o ali a de l'obse ació cien-
í ica (que comp en solamen els
127
dies d'ac i i a del Voyage en els pa a ges
de Sa u n, sinó ambé les missions Pionee
i
les obse acions e es des de la Te-
a) es oba condensada i eduida a un pun culminan . L'«esde enimen » així
allibe a pe ocali zació se eix de p e ex pe a una in o mació cien í ica, la
e lla de l'encon e; de seguida és explo ada en els dies que segueixen (quan cls
in e essa s, els plane olegs, són només al comenqamen de eu e I'en ella de
les in o macions
i,
pe a ells un bon nomb e dels «esde enimen s» cien í ics cn-
ca a han d'a iba ). Tanma eix. pe cons ui un
esde enimen
no n'hi ha p ou
amb ma ca el seu ca ic e pun ual (o, si més no, incoa iu)
i
de p ecisa la se a
locali zació espicio- empo al; cal enca a indica on au
la i npo 2nciape a l'ho-
me.
O,
bé ipe que al p o a po conce ni -li Sa u n. els seus anells
i
les se es Ilu-
nes?
0,
en la p egun a d'una al a mane a. ipe que un cien í ic especiali za
llegeix pe iodics plu idisciplina is com
Na u e
o
La Reche che?
Els au o s de
La Reche che
esc iuen:
«I
no es ac a pas d'una simple cu iosi a
dels cien í ics en plena emoció, és la his o ia ma eixa de I'e olució del nos e
plane a que en es a a ec ada, ca hom ha conside a du an mol emps els sis e-
mes de Júpi e
i
Sa u n com uns sis emes sola s en educció». Amb aques «nos-
e plane a)), heu-nos aquí ja mol més a p op de I'«home» en gene al. Si
Le
Monde
si ua simplemen les in o macions sob e Sa u n so a la úb ica «Ciencies
i
Tecniques)),
Libé a lOn
les classi ica en e les no ícies d'«l!s ange ». al cos a de
les agues poloneses. Amb una in enció de amilia i a , ac a Sa u n co n un
ex a adi de la e a
i
p ecisa. acesiosamen , quan en pa la, que els sa is só i « e-
ícoles)), com si n'hi hagués de sa u nians o de i inics! 13s descob imen s
«ex ao dina is» són desc i s, quan és possible, en e les p eocupacions dels « e-
ícoles»: «Pluges d'essencia glaqada sob e Ti i?», «Un somni en aqucs s emps
de c isi ene ge ica de la e a)). Pe sob e de o insis eix i amen en el momen
d ami ic iscu pels «sa is» deso ien a s: una mica de desg acia. sob e o quan
a iba als al es, sembla un bon ing edien pe a cons i ui un esde enimen
d'impo incia, la banali a d'allo que a iba.
Nogensmenys, I'elemen «so p esa» juga un g an pape en la cons i ució de
l'«esde enimen », si hom ju ja pel nomb e de egadeslque aques mo és u ili -
za en el Co pus. Ho és ins
i
o a I'edi o ial de
Na u e
(que p esen a a icles es-
peciali za s) amb la se a a ian més cien í ica. I'«inespe a »
(unexpec ed).
D'al-
a banda, l'au o d'aques a icle sembla menysp ea mol menys I'«emocióo
que els edac o s de
La Reche che:
no dub a a pa la
d'exci ació (a o mo peo-
ple, he encoun e wi h Jupi e and Sa u e will seem exci ing eno igh o he
i-
me being))).
L'inespe a (la so p esa) és allo que, sob e I'eix del emps. di e eix
d'allo que ha es a p e is en unció de I'expe iencia an e io dels possibles. El
131
seu equi alen , en el domini espacial, pod ia se , I1«es any», d'allo que. si ua a
o a de I'espai quo idii, no ha es a enca a is i di e eix del amilia . Hi ha,
doncs, en o s dos casos. up u a, apa ició d'un objec e o d'un enomen que
s'escapa a la egla. Hom po ema ca en els a icles dels dos dia is mol s adjec-
ius que ma quen aques a up u a: a Le Monde. pe exemple, d'en ada I'a en-
u a dels as o ísics és quali icada d'excepcional; desp és, o un p océs de e un
apa amb Sa u n, «plane a singula )), «una cu iosi a n; ins
i
o desp és d'ha e
di que Sa u n no és sol a possei un sis ema d'anells, I'au o a egeix «malg a
o el mi e pe sis i i sens dub e.
i
Sa u n es a a pe mol emps el "senyo dels
anells"». Libé a ion no ha e cu amb els quali ica ius
i
ma ca I'ex ao dina i
i
les ó mules colpido es: «les es anyes llunes de Sa u n, món glaca de o mes
cu ioses
i
compo amen s a s»; «Anomalies. Des iacions. Es uc u es comple-
xes. Aixo és o el sis ema de Sa u n, dels seus anells ca gola s
i
de les se es llunes
de glap; «Anells ca gola s pe les pluges d'essencia, cense oblida els aiguamolls
glaga s
...
».
Pe o Libé a ion explo a, d'al a banda, una dimensió que sembla
comple amen absen de la es a del Co pus, la del «mis e i»: «la nés mis e iosa
de les llunes de Sa u n)), «els mis e iosos anells que han e c ida ollamen els
"sa is"»
i,
aques a. co ela i a, de ((descob i els sec e s)). Si ins aques mo-
men . I'inespe a
i
I'es any quali ica en els enomens
i
els objec es is os pe
p ime a egada, l'obs acle, a a domina . que ha ia impedi que ossin is os
abans, e a la dis ancia
i
la insu iciencia dels mi jans; amb el «mis e i» I'obs acle
és esis encia: el sis ema sa u nal es de ensa: ((les b omes de Ti a», aques és el í-
ol del segon a icle de Libé a ion que explic:~ que la supe icie del sa el,li no ha
pogu ésse obse ada.
O
com o hom sap, una p ohibició exaspe a el e de o-
le sabe ; « ins el da e momen ells (els sa is de la e a) ha ien espe a un mi-
acle» pe o «ells no pogue en pe ceb e la b oma no dica del plane a)). La in o-
ducció de la dimensió polemica no conce neix, a nés a més, només al e de po-
de eu e, sinó ambé de pode comp end e, in e p e a , explica : la eacció dels
«sa is» desc i a pe Libé a lon és cohe en amb la esis encia a o gada al sis ema:
«es ac a d'un ep e..
.».
Els adjec ius hipe bolics són menys icils de oba en la ploma dels edac o s
de La Reche che; hi ha la so p esa, alguna egada I'as o amen , pe o mai el
«mis e i»; allo que en igo el eemplaca és «allo ex emadamen complex)); així,
doncs, en aques con ex , allo que pod ia cons i ui un ep e és quali ica de
«pa icula men in e essan )). «bas an nés a ia
i
bas an nés ic que al16 que
mol s ha ien imagina )),
i
I'espai «es any» del món sa u nii és immedia amen
in eg a als llocs amilia s dels in es igado s: «Aques s anells apa eixen a a com
un labo a on' de dinimica ex emadamen ica, del qual hau em d'ap end e
mol sob e els p ocessos dinimics en as onomia». Aques a absencia d'exos isme
po explica -se pe la olun a dels edac o s d'inse i I'encon e Voyage -Sa u n
e i un p océs con inu de ece ques sob e els o ígens dels sis ema sola : hi manca-
138
en els ipus de na ació u ili za s I'explo ació d'aques s dos emeis secula s pe
I'a o imen : el ia ge i el joc. Cal, p obablemen , econeixe que els enuncia-
do s es oben da an d'una asca di ícil: l'ap enen a ge del sabe passa pe
c:i
p océs enu jós (excep e als ulls dels especialis es)
i
en el cas de Sa u n hom no
po pas e mi oies pe l'adquisició d'un mes a ge ecnic (con és el cas de la mi-
c oin o ma ica, pe exemple) o d'uns coneixemen s que pe me essin p end e
decisions. Són u ili zades dues es a egies pe e ((ap end e icilmen )): la o ma
((na ació de ia ge)) i la o ma c epo a ge d'una compe ició (o d'una gue a))).
Esquema i zan aques es dues o mes, hom po di que la p ime a explo a la so -
p esa i la a ie a dels objec es successius di e en s, men e que la segona juga en
I'en on amen de subjec es di e en men quali ica s
i
la ince i ud del esul a ;
en o s dos casos la dimensió polemica juga un g an pape , sigui es i icamen ,
en I'oposició de dos e enys, sigui ac i amen , en l'en on amen de dos camps.
Tanma eix hom po ema ca que un ia ge sense pe ill és manca de sal pe al
ia ge imagina i que es a assegu en la se a bu aca; inspi a, com a mixim. el
ma eix ipus de somni que un p ospec e d'agencia de ia ge.
A
més, la na ació
d'un en on amen no dige eix malamen una mica d'exos isme.
Le
Monde
dó-
na un exemple de ex que és més conc e amen una ena ació d'un ia ge)) I'he-
oi del qual és Voyage amb alguns elemen s d'en on amen ; els ex os de
LL'bÉ-
a ion
són epo a ges d'en on amen , amb elemen s de ia ge. Tanma eix,
hem is que o s els ex os del Co pus explo en, en un ni el1 o un al e, la di-
mensió polemica, que apa eix així com el da e ecu s con a I'a o imen .