Una nit amb Saturn

UNA NIT AMB SATURN* F anco is Bas zde En el cu s de la se a missió explo ado a la sonda espacial Voyage 1 passi pel pun més p oxim a Sa u n el dijous 13 de no emb e del 1980, a les 23 h. Aques encon e «his 6 ic» ha ep esen a pe a Sa u n la p ime a plana de la majo ia de dia is du an un dia o dos. Amb una demo a d'un a dos mesos, les p esen acions p elimina s de les dades ob ingudes g icies a l'equipamen cien í ic de la sonda han apa egu en els dia is cien í ics co esponen s; de seguida apa egue en am- bé o a una se ie d'a icles mol especiali a s, i, pe als as o isics, les discussions sob e les ques ions sa u nals no han pe du gens d'ac uali a . Aques desajus a- men s'explica, en pa , pels di e en s pe íodes d'apa ició en e els dia is d'in- o mació gene al i les publicacions cien í iques més especiali zades; anma eix, hom po pensa que I'in e es que els cien í ics han man ingu semp e pe Sa- u n, i ins pe Júpi e , sob e ola pel Voyage 1 el ma c del 1979, p o é d'un al- e ipus d'u ili zació de les in o macions ansmeses, que no és la dels mass- media ad e~ada al g an públic. Pe als as onoms, e ec i amen , la missió cien í- ica del Voyage 1 en els pa a ges de Sa u n ha comenca deu mesos abans de la ni del 13 de no emb e i ha du a cen in -i-se dies; ha es a p ecedida de dues missions Pionee i seguida d'una segona missió Voyage (I'agos del 81); a més, les obse acions han es a cons an men e es des de la e a. Hi ha ia, doncs, nomb ases in o macions pe assumi . D'al a banda, alguns dels esul a s ans- mesos no podien in e p e a -se sense expe iencies de con ol en el labo a o i, o ' l' adu ió del ances: Ma ia Vila 124 de lla gs c~lculs, la qual cosa p oduia demo es en la comunicació de la in o ma- ció. En con apa ida d'aques lla g eball, els especialis es abo da en I'encon- c del 13 de no emb e amb I'espe i d'una no a p esen ació del sis ema sa u - niii -que aques a no a p esen ació os a esul es de les ima ges ebudes és una al a his o ia. Que en sab ia el «g an públic». ibu a i dels dia is? In en an ca- ac e i za alguns p oblemes que conce neixen la in o mació cien í ica més « ul- ga i zada» em basa é, més conc e amen , en I'aniilisi d'un co pus con.- i ui pels a icles publica s en ocasió de l'encon e Voyage 1-Sa u n en dos dia is ance- sos, Le Monde i Libé a ion', d'on p o é el í ol «Una ni amb Sa u n». Com que la signi icació apa eix més cla a pe con as , he inclos ambé en aques co pus, pe u ili za -los com a e mes de compa ació, alguns a icles e s del dia i cien í- ic b i iinic Na u e2, i ambé els es a icles apa egu s ac ualmen en la e is a ancesa mensual La Reche che3, que enca a que d'un ni ell cien í ic menys al que Na u e és ambé cons i ui pe a icles esc i s pe especialis es d'un gene e des ina a un públic d'al es ciencies. Pe pode gene ali za una mica les obse - acions e es sob e el co pus Sa u n, p es com a exemple, u ili za é quan calgui al es co pus, cons i ui s de la ma eixa mane a, d'a icles cien í ics i d'a icles de «di ulgació» dels descob imen s co esponen s. He decidi no si ua la compa ació en e els a icles dels dia is i els a icles dels pe iodics cien í ics a ni ell de la na u alesa i els de alls de les no ícies apo ades pe aques dos ipus de publicacions al seu públic espec iu. El p oblema d'una , ans o mació e en ual dels esul a s en el cu s del p océs de « ulga i zació» és, ce amen , mol in e essan , pe o el co pus escolli com a exemple no s eix pe a un es udi així, pe que els a icles cien í ics selecciona s són pos e io s als a i- cles dels dia is; el p ime a icle da a del 12 de no emb e cons i ueix, an a Le Monde com a Libé a ion, una « ulga i zació» de les descobe es dels as o isics ' Els ex ac es de Le Monde comp enen I'a icle del 12 de no emb e del 1980 i ula al:l Senyo dels anells~. que ocupa gai ebé o a la pagina consag ada a les ccien ies i ecniques~. i I'a icle d l 14 de no emb e. que comenca a la p ime a pigina so a el í ol aVoyage 1 ha e on olla o es les eo- ies sob e el sis ema sa u niao. Aques s as icles són signa s espec i a nen pe J.F Auge eau i M A onny. Els a icles de Lzbé a zon són publica s en els núme os del 12, 13 i 14. 15 i 16 de no emb e del 1980. en I'apa a «Es ange »; o s són signa s pe F Cal i i els í ols són. successi a nen . eSa- u n: els di s a I'anelln. .Les b omes de Ti i». «La lluna que so n iun i <<Pluges d'essencia gla~ada so- b e Ti a?». A més. hom oba a la p ime a pigina una o og a ia del sa el li acompanya d'aques í ol: .Voyage 1 descob eix un pi de glac a I'espai~ el dia 14. Na u e ha publica en el núme o 5825 ( ol. 292) da a de la se mana del 20 al 26 d'agos del 1981, una se ie de 28 con ibucions so a el í ol gene al eVoyage 1 a Sa u n». n'he ex e I'a iile de p esen ació: E.C. S one: «How Voyage 2 has been ep og ammed~ (p 675) i dos a icles especiali - za s: (<V.G. Kunde e al. "C4H,. HC3N and C,N, Ti an's a mosphe e"n (p. 685) i W. S Ku ei al.: <Con ol o Sa u n's Kilome ic adia ion by Dione» (p 742). 3 La Reche che ha p esen a es ex os sob e les missions Vokage . A B ahii: ~L'Encon e Voyage -Sa u n», núm. 118 (gene del 1981). pp. 96-07: P hlasson i A. B ahic. eEls sa el Ii s de Jú- pi e i de Sa u n~. núm. 120 (ma 2 del 1981), pp. 290-303; A B ahic: aL'en on c del Voyag 2 amb Sa u n~, núm. 127 (no emb e del 1981), pp. 1302-1304 eali zades an e io men al ol de la sonda sob e Sa u n i hau ia es a més a igós 125 d'es udia aques s a icles, ja que la idea que hom es eia de Sa u n ha es a comple amen posada en en edi pe les ima ges en iades pel Voyage -l. D'al- a banda, la impo ancia dels descob imen s p o oca s és an a, que la se a ex- plo ació és lluny d'ha e -se acaba i no exis eixen, doncs, a icles de di ulgació, comple s i de ini ius, que puguin ésse compa an als a icles cien í ics publica s ac ualmen . A més, la di e encia de « o» i de p esen ació en e els dos ipus d'a - icles és colpido a, i especialmen si hom conside a els a icles dels dia is apa c- gu s desp és de I'«encon e». La di e encia apa cix, a p ime cop d'ull, mol més g an en el co pus «Sa u n» que en els al es co pus que he es udia ; he escolli , doncs, d'anali za aques co pus conc e , des del pun de is a dels zpzcs d'enunczacz'ó i m'he dedica especialmen a oba , pe una analisi semio ica, la posició de I'enunciado p esen en el ex i la igu a del lec o enuncia o i -els seus suposa s coneixemen s i les se es mo i acions pe sabe p e iamen -, els quals són com dibuixa s en el bui , al com les in o macions els són p esen ades. Hom po pensa , e ec i amen , que la mane a més 2cil d'e idencia , en el co - pus «Sa u n», un p ocedimen de decla ació p opi a la « ulga i zació» és suscep- ible de p opo ciona e e encies pe a I'es udi d'al es co pus, o ins de ex os de na u a di e en . UNS CONEIXEMENTS COMPARTITS? El emps no exis eix on la in el.ligencia ulgui ab aca el conjun de coneixe- men s cien í ics. Desp és del segle XVII, el coneixemen en aques e eny ha ex- pe imen a un c eixemen explosiu i ha es a agmen a en mil especiali a s di- e en s; cadascuna é el seu llengua ge p opi i els seus coii encionalismes, els seus dia is pa icula s: la supe i encia d'un pe iodic plu idisciplina i com Nu- u e és excepcional; ins la Memona de I Acad2mz'a de Ci2ncz'es de Pa&, di idi- da ja en 14 g ups, apa eix so a la o ma de qua e ascicles di e en s (ma ema i- ques, ciencies ísiques, ciencies químiques i ciencies nau als) des del 1966. En e els as o ísics, aques s als quals a ec en les missions Voyage són «els plane olegs)) que no s'in e essen necessa iamen pels o a s neg es o les es elles dobles. Ca- dascuna d'aques es especiali a s po ésse conside ada com una subcul u a, ina- bas able pels seus m'd isos, pe l'especialis a del domini més p oxim. El p oble- ma de la di usió dels descob imen s exis eix. doncs, adhuc en el es ingi món dels cien í ics. La di icul a no au pas en la so is icació del aonamen -una ca- paci a que és necessa iamen comuna al conjun dels cien í ics-, sinó, d'una banda, en la complexi a ecnologica (o ma ema ica) dels mi jans u ili za s pe a ob eni un esul a (de al mane a que un cien í ic, da an la descobe a d'un al- e, ha d'halie con ia p ou en el1 com pe ha e -li deixa u ili a les se es «cines» a g a cien ) i, d'al a banda, en I'especi ici a del llengua ge u ili za (es 126 e elado , pe exemple, que a Na u e com a La Reche che es plan egi la qües ió de quins noms p opis es dona an al sa el,li s nous, descobe s pel Voyage , i als e s que sob esu en (c i e s, inxe es, alls) oba s en la se a supe icie, ¿Una isió pa ce1,lada de la cul u a com aques a ha d'ésse es esa al conju i de la socie a ? Si la espos a és «sí» no pod ia exis i al16 que en diem (( ulga i za- ció» cien í ica: el descob imen eali za en una especiali a hau ia de se adui en e mes adequa s a cadascuna de les al es subcul u es. Hom obse a un eno- men així a a és de la mul iplicació d'ob es d'iniciació -pe exemple a la in o mi ica-, acabades pe documen alis es o isics, o d'es adís ica, acabades pe enzimologis es o pe me ges. Hom pod ia objec a , malg a o , que es ac- a d'un sa oi ai e ins umen al, que ha d'ésse adap a als p oblemes pa icu- la ~ que es posen en al o al especiali a . La mo i ació de la di usió de la in o - mació és pu amen u ili i ia i espon a la p egun a de I'usua i po encial de «con1 se i -se'n». Men es an , hom eu lo i ac ualmen o a una li e a u a en la qual els cien í ics expliquen el seu me ode o exposen els p og essos en un e e iy conc e ; les adios i les cadenes de ele isió p esen en emissions cien í iques e i les quals con iden els especialis es a anali za els descob imen s en el seu domi- ni. D'al a banda, hi ha o a classe d'enciclopedies epu ades pe espond e a qualse ol ipus de demanda de coneixemen s. ¿Quina pod ia se la mo i ació d'algú que no és especialis a en un ema, pe in e essa -se en al16 que es a i s'hi iden i ica, quan aix6 no li se eix pe a es en la se a especiali a ? L'exis encia d'aques ipus de p oducció cien í ica p essuposa un públic do a d'una cul u a única, un ep esen an mí ic d'aques es imoni col.lec iu: I'home del ca e , el p o i, no inicia en els mis e is de la ciencia, el qual consumi 2 aleg emen les in o macions donades, sense que la se a cul u a sigui can iada pe aix6, i que con inua a man enin la se a ima ge de semp e. Tan si hom c eu en I'exis encia d'aques «públic» com si pensa que és una ic- ció o jada pels mass-medza pel e que la se a ma eixa exis encia dep n d'aixo, po obse a de quina mane a un e cul u al és p esen a en di e en s a icles del Co pus «Sa u n». En els a icles ex e s de Libé a ion I'e ec e és ob ingu pe una dico omia mol ma cada en e els «sa is», d'una banda. i els lec o s, de I'al- a; en la p esen ació del p ime a icle, hom oba aques a ó mula: «els signes que el Voyage 1 a eme e en di ecció a la e a an p end e una impo incia c ucial pe als as o ísics i ids de dades sob e els plane es.. El encaclosques es econs i ueix. Pel que a al p o a, semp e pod i mi a les esplendides o og a- ies.. .D. Al ma ge de les o os, els a icles següen s gaudeixen d'un plae maligne en o e i al lec o I'espec acle dels «sa is» asbalsa s pe les in o macions ebu- des: cDesp és dels da e s clixés del Voyage 1, els sa is de la e a pe dcn el no d~; aÉs impensable, és inimaginable, Es de ollia u iosa*; aEls sa is de la e - a no oben pa aules pe comen a les o os...^. Els í ols escolli s -pe exem- ple «El Voyage 1 descob eix un pi dc glac a I'espai , o <La lluna que som iu»-, accen uen enca a més I'e ec e de complici a que po ins al.la -se en e els espec- ado s d'una a sa. El edac o , ben segu , no es i pas de la banda dels sa is mi- 127 i ica s: I'enunciació gua da les se es dis ancies acumulan ci es del ipus «aix6 desa ia les lleis de la mecinica o bi al, de la mane a que jo les he ap eses)), con i- nua B ed o d Smi h ( esponsable del p og ama Voyage , com s'ha di més amun ). L.'e ec e d'aques es ci es epe ides és. em sembla, el de ans o ma el discu s i i e cala en discu s di igi . ins i o quan no és a ibui explíci amen a ells (els as o ísics de la e a) com en la ó mula: «Es pensa en que els anells e en cinc i g a i a en anquil,lamen al ol an de Sa u n. Res d1aix6». Aques p o- cedimen si ua l'enunciado en el pla d'in o mado in e media i, c6mplice del seu públic. L'es a egia enuncia i a de La Reche che és comple amen di e en : una u i- li zació sub il del «nosal es» i sob e o de I1«hom» inclou enunciado i enuncia- a i en els ma eixos me odes cognosci ius; algunes ci es manlle ades del segon a icle (al comencamen del qual La Reche che p ecisa la quali a dels au o s. un geoleg i un as o ísic) mos en aques p ocedimen : «Tenim a a una isió de Ti i no a i so p enen ... »; «Aques s cossos han es a c ea s a pa i d'un ma e ial co- me a i? És una p egun a que cal e -se»; «La Ili~ó que hom ha de e eni de l'ob- se ació dels sa el.li s de Sa u n.. .D. L'enunciado no assumeix explíci amen un pape d'in e media i (con i iamen al edac o de Libé a ion. que esc iu: «B ed o d Smi h [ . . .] ens ha explica en unascon e sa ele 6nica.. .»): I'e ec e p odui és el del discu s d'aquell que s'ad e~a a el1 ma eix, posan en o d e les se es obse acions i les p egun es que se'n de i en (la qual cosa no impedeix, que quedi cla , p ocu a una g an quan i a d'in o mació al lec o igno an !). Compa an aques s dos ipus de decla ació, el o de Le Monde sembla neu e: o s dos a icles, el que p ecedeix i el que segueix la ni del 13 de no emb e, són essencialmen cons i ui s pel cdiscu s objec iu)), és a di , no se'n a ca ec un enunciado ins a1,la en el discu s. Una mos a d'aques es il és, pe exemple: «Amb aques sis ema d'anells, du an mol emps conside a únic, Sa u n apa- eixia una mica com una cu iosi a en el1 ma eix, enca a que des de a poc les ob- se acions e es es i espacials han mos a que aques a singula i a no enia es d'o iginal.. .». Les ci es di ec es o indi ec es són a es, la qual cosa elimina I'e ec- e de dis anciamen (en e I'enunciado i la on d'in o mació que enuncia) que ha es s obse a en els a icles de Libé a ion. Així i o , hom po adona -se, com en els da e s. d'una dis inció en e els especialis es (mai ba eja s de «sa is de la e a)), sinó «as 6noms», «plane olegs». « esponsables del p og ama Voyage » o ((comuni a cien í ica))) i el p o a; aques enomen només apa eix en dos pa i- g a s: «També, amb les sondes Voyage (...) l'a en u a que iuen els esponsa- bles del p og ama (. . .) é un ca ac e excepcional» i enca a «d'aquí a imagina (sob e Ti i) I'exis encia d'un e ec e de p essió a o able a I'eclosió de o mes de ida p imi i es, només hi ha un pas que pocs polí ics anquegen)). Aques s són els únics elemen s que old ien es abli una mena de complici a en e I'enun- ciado i el seu públic; a més, el o és pe sob e de o didzc ic («Reco dem la 128 ima ge clissica. Hom eu des de la Te a es anells.. .»), és a di , que I'enuncia- do , el qui «sap», no es dis ancia de la comuni a cien í ica. De an en an e- ma ca la u ili zació de I1«hom», cosa que eco da el que a La Reche che: «Pel que hom ha pogu es abli , Sa u n, que, con i iamen a al16 que hom suposa a al momen del Ilancamen .. .D. Així doncs, I'e ec e p odui és o ca di e en : el «nosal es» només apa eix una sola egada: «la sonda Voyage 1 hau i mul ipli- ca pe cen o pe mil els nos es coneixemen s sob e els sis ema sa u nii)). ambé I'«hom» a ad eca als especialis es. El «nosal es» i l'«hom» omnip esen s a La Reche che es an ci ec del conjun d'ope acions cognosci i es; si l'«hom» és mol menys eqüen a Le zliío?zde és que gai ebé o es les ope acions cognosci i es són a ibuides a la sonda ma eixa: «pe any enca a a les sondes de e mina (...) si exis eixen al si dels anells uns blocs.. .»; «Voyage acaba de descob i dos nous sa ?l,li s si ua s d'una pa i de I'al a de I'anell F. El encaclosques és al seu Iloc; Voyage l'ha d'o dena )). Pe oposició a aques a an opomo i zació de la sonda la o mulació de La Reche - che: «Voyage 1 acaba de descob i dos sa el~li s si ua s a banda i banda de I'anell F. Semblen ep esen a el pape de "gui dies" i con ina aques anell F. Ens obem p obablemen en p esencia d'un mecanisme pa icula men in e es- san ... », enca a que comenca de la ma eixa mane a; sub a lla bé que no 6s el Voyage , sinó els in es igado s els qui o denen el encaclosques. Es a ells que a ibueixen el descob imen , i la sonda només és conside ada un mi ji ecnic. com ho mos a la ó mula següen : «Més de 34.000 ima ges en egis ades pe les dues sondes ens han pe mes de descob i els aspec es an is ics.. .». L'es a egia enuncia i a que consis eix a pe sonali za la sonda, pa icula men a Le Monde. posa un p oblema in e essan que se a oca més enda an . Als a icles més especiali za s de Na u e, esc i s en angles. I'«hom» és, e i- den men , absen ; en el seu lloc igu en ó mules passi es e o nan a les ope a- cions cognosci i es comunes a I'enunciado i a I'enuncia a i. Pe exemple: «C2N2 isp edic ed o occu in he Ti an a hmosphe e h ough he combina ion o$. .D. Hom p e eu que C2N2 es o mi en I'a mos e a de Ti i pe la combinació de...). El pape d'aques es o mes passi es és, doncs, compa able al de l'«hom» de La Reche che. Con i iamen , el «nosal es», quan és u ili za , ho és gai ebé semp e amb el passa i ma ca especí icamen les ope acions p agmi iqu& i cog- nosci i es e ec uades pels au o s ma eixos en el p océs de les se es ece ques: « We only in es iga edgases which we e conside edpossibie cons i uen . o he a hmosphe e o Ti an» (Hem in es iga únicamen els gasos que conside em cons i uen s possibles de I'a mos e a de Ti i). El p esen és u ili za pe al esul- a : « We now iden l y b ee addi ional compounds.. . » (A a iden i iquem es compos os més.. .), o pe a e -se ci ec de les ope acions enuncia i es: (( We be- gin by desc z'bz'ng he sa u nian Rilome nc adio spec um.. . » (comencem -o comenca em- pe desc iu e I'espec e de les ones quilome iques sa u nals.. .). Aques «nosal es» dis ingeix, doncs. ne amen aquells que han p odui la in o - mació i la donen en elació amb els qui la eben. pe modes ia dels au o s. o 129 pe que no han eballa pe sonalmen al ni el1 dels descob imen s més gene als elaciona s. que un «nosal es» com aques no és iden i icable en els a icles de La Reche che? Si els a icles especiali za s de Na u e dibuixen un enuncia a i in- e essa pels descob imen s s pe al es, el a icles de La Reche che. al-con a i, an la imp essió d'enuncia quelcom de comú a I'enuncia a i i a I'enunciado . Hom po pensa que es ac a d'un p ocedimen (pedagogic?) des ina a alo a I'enuncia a i si uan -lo en e els inicia s. aquells que ja saben (si uació i1,luso ia. pe que si coneix ja la in o mació donada, no se a necessa i enuncia -la-hi). Els a icles de Na u e. així com els dels dia is, no han pas de ecó e a aques p oce- dimen pe que ells ac uen sob e I'esde enimen desconegu pe na u alesa pe al lec o . El «públic» es ca ac e i za, així, pe una igno ancia compa ida. LA CURIOSITAT «L'esde enimen », segons el Pe i Robe , po se de ini com: «Al16 que suc- ceeix i que é ce a impo ancia pe a I'home»: hom e oba aques a noció «capa - uda» de I'«home» en gene al. P engiiem, d'en ada. el cas dels a icles especia- li za s de Na u e: callo que a iba» és que, pe exemple, alguns. mi an més de- alladamen els espec es in a ojos de I'a mos e a de Ti a ebu s del Voyage l. han aconsegui d'iden i ica es nous elemen s cons i uen s, p esen s en es a de signes, desp és d'una labo que consis í, d'una banda, a e la llis a dels ga- sos. l'exis encia dels quals e a possible en unció de les eaccions químiques es- pe ades en e els cons i uen s ja iden i ica s i. d'al a banda. a compa a els es- pec es ansmesos pel Voyage 1 amb els espec es d'aques s elemen s cons i- uen s, ob ingu s al labo a o i. L'a icle no a enlloc menció explíci a que aques e sigui impo an . pe o hom po e e . desp és de les in o macions donades, el e a de I1«home» en qües ió: aques desi ja que o s els e s ca ac e ís ics dels espec es in a ojos de I'a mos e a de Ti i siguin explica s (cinc de més, enca a incomp esos. són a a explicables pe la p esencia de es cons i uen s) i aques desi ja una al a e idencia pe la p esencia de ni ogen en quan i a impo an (de e . dos dels es compos os en con enen, jus amen ). A més. desi ja que la in o mació sob e l'«esde enimen » de la iden i icació li sigui p esen a so a la o ma pa icula d'una demos ació. Se ia nol lla g de ca ac e i za -la aquí (BASTIDE. 1981). pe o hom po di , malg a o , que I'esde enimen no és im- po an si la demos ació és con incen ; com que la con icció del lec o eposa en un judici c í ic po a sob e el «sabe e » p agma ic i cognosci iu dels au o s, ex- posa de alladamen en I'a icle. hom eu que l'home del qual es ac a no po se al a cosa que un especialis a del ma eix domini. «semblan » als au o s. Hom po pensa ambé que si el descob imen li in e essa, és que el esul a o la ma- ne a d'ob eni -lo li po se ú il en la se a p opia in es igació. No hi ha. dones, 130 necesi a de mo i acions explíci es pe ole sabe ; aixo o mz pa del scu con- ac e d'in es igado . Pels dia is, «allo que a iba)) és I'encon e del Voyage 1 i de Sa i n. «I'his o ic plane a as», com diu Libé a ion. «que us po a a a 124.000 quilome es. no- més, del sol sa u nenc)). Hom eu cla amen que la o ali a de l'obse ació cien- í ica (que comp en solamen els 127 dies d'ac i i a del Voyage en els pa a ges de Sa u n, sinó ambé les missions Pionee i les obse acions e es des de la Te- a) es oba condensada i eduida a un pun culminan . L'«esde enimen » així allibe a pe ocali zació se eix de p e ex pe a una in o mació cien í ica, la e lla de l'encon e; de seguida és explo ada en els dies que segueixen (quan cls in e essa s, els plane olegs, són només al comenqamen de eu e I'en ella de les in o macions i, pe a ells un bon nomb e dels «esde enimen s» cien í ics cn- ca a han d'a iba ). Tanma eix. pe cons ui un esde enimen no n'hi ha p ou amb ma ca el seu ca ic e pun ual (o, si més no, incoa iu) i de p ecisa la se a locali zació espicio- empo al; cal enca a indica on au la i npo 2nciape a l'ho- me. O, bé ipe que al p o a po conce ni -li Sa u n. els seus anells i les se es Ilu- nes? 0, en la p egun a d'una al a mane a. ipe que un cien í ic especiali za llegeix pe iodics plu idisciplina is com Na u e o La Reche che? Els au o s de La Reche che esc iuen: «I no es ac a pas d'una simple cu iosi a dels cien í ics en plena emoció, és la his o ia ma eixa de I'e olució del nos e plane a que en es a a ec ada, ca hom ha conside a du an mol emps els sis e- mes de Júpi e i Sa u n com uns sis emes sola s en educció». Amb aques «nos- e plane a)), heu-nos aquí ja mol més a p op de I'«home» en gene al. Si Le Monde si ua simplemen les in o macions sob e Sa u n so a la úb ica «Ciencies i Tecniques)), Libé a lOn les classi ica en e les no ícies d'«l!s ange ». al cos a de les agues poloneses. Amb una in enció de amilia i a , ac a Sa u n co n un ex a adi de la e a i p ecisa. acesiosamen , quan en pa la, que els sa is só i « e- ícoles)), com si n'hi hagués de sa u nians o de i inics! 13s descob imen s «ex ao dina is» són desc i s, quan és possible, en e les p eocupacions dels « e- ícoles»: «Pluges d'essencia glaqada sob e Ti i?», «Un somni en aqucs s emps de c isi ene ge ica de la e a)). Pe sob e de o insis eix i amen en el momen d ami ic iscu pels «sa is» deso ien a s: una mica de desg acia. sob e o quan a iba als al es, sembla un bon ing edien pe a cons i ui un esde enimen d'impo incia, la banali a d'allo que a iba. Nogensmenys, I'elemen «so p esa» juga un g an pape en la cons i ució de l'«esde enimen », si hom ju ja pel nomb e de egadeslque aques mo és u ili - za en el Co pus. Ho és ins i o a I'edi o ial de Na u e (que p esen a a icles es- peciali za s) amb la se a a ian més cien í ica. I'«inespe a » (unexpec ed). D'al- a banda, l'au o d'aques a icle sembla menysp ea mol menys I'«emocióo que els edac o s de La Reche che: no dub a a pa la d'exci ació (a o mo peo- ple, he encoun e wi h Jupi e and Sa u e will seem exci ing eno igh o he i- me being))). L'inespe a (la so p esa) és allo que, sob e I'eix del emps. di e eix d'allo que ha es a p e is en unció de I'expe iencia an e io dels possibles. El 131 seu equi alen , en el domini espacial, pod ia se , I1«es any», d'allo que. si ua a o a de I'espai quo idii, no ha es a enca a is i di e eix del amilia . Hi ha, doncs, en o s dos casos. up u a, apa ició d'un objec e o d'un enomen que s'escapa a la egla. Hom po ema ca en els a icles dels dos dia is mol s adjec- ius que ma quen aques a up u a: a Le Monde. pe exemple, d'en ada I'a en- u a dels as o ísics és quali icada d'excepcional; desp és, o un p océs de e un apa amb Sa u n, «plane a singula )), «una cu iosi a n; ins i o desp és d'ha e di que Sa u n no és sol a possei un sis ema d'anells, I'au o a egeix «malg a o el mi e pe sis i i sens dub e. i Sa u n es a a pe mol emps el "senyo dels anells"». Libé a ion no ha e cu amb els quali ica ius i ma ca I'ex ao dina i i les ó mules colpido es: «les es anyes llunes de Sa u n, món glaca de o mes cu ioses i compo amen s a s»; «Anomalies. Des iacions. Es uc u es comple- xes. Aixo és o el sis ema de Sa u n, dels seus anells ca gola s i de les se es llunes de glap; «Anells ca gola s pe les pluges d'essencia, cense oblida els aiguamolls glaga s ... ». Pe o Libé a ion explo a, d'al a banda, una dimensió que sembla comple amen absen de la es a del Co pus, la del «mis e i»: «la nés mis e iosa de les llunes de Sa u n)), «els mis e iosos anells que han e c ida ollamen els "sa is"» i, aques a. co ela i a, de ((descob i els sec e s)). Si ins aques mo- men . I'inespe a i I'es any quali ica en els enomens i els objec es is os pe p ime a egada, l'obs acle, a a domina . que ha ia impedi que ossin is os abans, e a la dis ancia i la insu iciencia dels mi jans; amb el «mis e i» I'obs acle és esis encia: el sis ema sa u nal es de ensa: ((les b omes de Ti a», aques és el í- ol del segon a icle de Libé a ion que explic:~ que la supe icie del sa el,li no ha pogu ésse obse ada. O com o hom sap, una p ohibició exaspe a el e de o- le sabe ; « ins el da e momen ells (els sa is de la e a) ha ien espe a un mi- acle» pe o «ells no pogue en pe ceb e la b oma no dica del plane a)). La in o- ducció de la dimensió polemica no conce neix, a nés a més, només al e de po- de eu e, sinó ambé de pode comp end e, in e p e a , explica : la eacció dels «sa is» desc i a pe Libé a lon és cohe en amb la esis encia a o gada al sis ema: «es ac a d'un ep e.. .». Els adjec ius hipe bolics són menys icils de oba en la ploma dels edac o s de La Reche che; hi ha la so p esa, alguna egada I'as o amen , pe o mai el «mis e i»; allo que en igo el eemplaca és «allo ex emadamen complex)); així, doncs, en aques con ex , allo que pod ia cons i ui un ep e és quali ica de «pa icula men in e essan )). «bas an nés a ia i bas an nés ic que al16 que mol s ha ien imagina )), i I'espai «es any» del món sa u nii és immedia amen in eg a als llocs amilia s dels in es igado s: «Aques s anells apa eixen a a com un labo a on' de dinimica ex emadamen ica, del qual hau em d'ap end e mol sob e els p ocessos dinimics en as onomia». Aques a absencia d'exos isme po explica -se pe la olun a dels edac o s d'inse i I'encon e Voyage -Sa u n e i un p océs con inu de ece ques sob e els o ígens dels sis ema sola : hi manca- 138 en els ipus de na ació u ili za s I'explo ació d'aques s dos emeis secula s pe I'a o imen : el ia ge i el joc. Cal, p obablemen , econeixe que els enuncia- do s es oben da an d'una asca di ícil: l'ap enen a ge del sabe passa pe c:i p océs enu jós (excep e als ulls dels especialis es) i en el cas de Sa u n hom no po pas e mi oies pe l'adquisició d'un mes a ge ecnic (con és el cas de la mi- c oin o ma ica, pe exemple) o d'uns coneixemen s que pe me essin p end e decisions. Són u ili zades dues es a egies pe e ((ap end e icilmen )): la o ma ((na ació de ia ge)) i la o ma c epo a ge d'una compe ició (o d'una gue a))). Esquema i zan aques es dues o mes, hom po di que la p ime a explo a la so - p esa i la a ie a dels objec es successius di e en s, men e que la segona juga en I'en on amen de subjec es di e en men quali ica s i la ince i ud del esul a ; en o s dos casos la dimensió polemica juga un g an pape , sigui es i icamen , en I'oposició de dos e enys, sigui ac i amen , en l'en on amen de dos camps. Tanma eix hom po ema ca que un ia ge sense pe ill és manca de sal pe al ia ge imagina i que es a assegu en la se a bu aca; inspi a, com a mixim. el ma eix ipus de somni que un p ospec e d'agencia de ia ge. A més, la na ació d'un en on amen no dige eix malamen una mica d'exos isme. Le Monde dó- na un exemple de ex que és més conc e amen una ena ació d'un ia ge)) I'he- oi del qual és Voyage amb alguns elemen s d'en on amen ; els ex os de LL'bÉ- a ion són epo a ges d'en on amen , amb elemen s de ia ge. Tanma eix, hem is que o s els ex os del Co pus explo en, en un ni el1 o un al e, la di- mensió polemica, que apa eix així com el da e ecu s con a I'a o imen .