LA SEMIOTICA EN
EL
CAMP DE
LES
RECERQUES EN
CIENCIES
SOCIALS*
Conside a s des de I'angle ins i ucional, els p ocessos de cons i ució de les dis-
ciplines ainb ocació cien í ica o e eixen, algunes egades, es anyes pa adoxes.
En unció de la di e si a de les ci cuins incies, les unes es bene icien d'una ine-
na de econeixeinen ci il, o icial, iinplan ació acadeinica, ci ecs, c edi s, e c.,
ben abans d'ha e ci cuinsc i el seu objec e, o ja els seus ine odes, es able a
la se a au onomia en elació amb les disciplines més p oximes. En un passa e-
cen aques a se el cas de la ciencia polí ica, pe exeinple; heus aquí una disci-
plina que des del
1872
adqui eix espec abili a ainb la c eació de la celeb e Es-
cola lliu e de las Ciencies Polí iques: en aques inoinen es ac a a enca a d'una
«ciencia» naixen ainb p ou eines, i noinés bas an inés a d, a pa i dels anys
cinquan a, amb
el
desen olupamen de la ece ca poli icol~gica p opiamen di a,
un ce noinb e d'adquisicions subs ancials jus i ica an I'ac e inicial de c eació.
D'al es, in e sainen , con inuen g a i an en un espai uni e si a i inal de ini ,
inol einps desp és que ossin a i inades (inassa inodes ainen ?) coin una eo ia
i un ine ode au onoins: la seinio ica a F anca il,lus a pe ec ainen aques a se-
gona e en uali a .
UNA DISCIPLINA A PART
Sense p e end e es, I'ob a assolida és a ui conside able. Ainb í ols di e sos,
deu mol ais uebdls p ecu so s de Vladi ni P opp, de Claude Lé i-Suauss i de Geo -
ges Dumezil i ambé ais dels hgüis es Louis Hjel nsle , Roman Jakobson i Ede
*T aducció del ances: Ma ia
Vila
60
Ben enis e; iinpliainen ibu i ia de les in ui'cions d'un Roland Ba hes
-desapa egu ecen inen -, s'ha desen olupa , sob e o desp és de
1966,
so a
I'iinpuls decisiu d' Algi das Julien, G eiinas, les p eposicions eo iques i ine odo-
Iogiques del qual o neixen ac palinen un quad e de e e encia i un llengua ge
coinú a un g an noinb e d'in es igado s epa i s pe o el inónl.
In el~lec ualinen pa lan , hi ha de nou o s els eleincn s d'una e i able «es-
cola»: I'es uc u alisme ances que ha ia oba , sens sub e, so a aques a o ma,
una de les exp essions més igo oses i més ecundes; almenys aixo és el que
seinbla demos a la se a i adiació in e nacional.
Ins i ucionalinen i uni e si i iainen pa lan , el pano ama és con i iainen
o ca di e en : és un e que la seinio ica, sigui quin sigui el seu g au de p og és
en el pla es ic ainen cien i ic, s'inse eix di ícilinen coin una disciplina din e
les es uc u es acadeiniques exis en s. Hi ha es ino ius con e gen s. D'en ada
es ac a d'un
ine ode que, dona I'objec e que s'assigna -1'es udi de la signi i-
cació en gene al a a és de I'e iden di e si a de les se es inodali a s i els seus
cainps d'apa ició-, posa pe de inició en con lic e les on e es en e els e i o-
is es able s de I'ensenyamen i la in es igació; el semio ic, enin ocació
pe ocupa -se de « o » (ini ologia, d e , li e a u a, a s, i ins i o les coses inés
í oles -moda, cuina, e c.) no hi é conseqüen inen cap lloc i enca a inenys
din e la geog a ia dels o ganig aines o icials. S'hi a egeix, en segon Iloc, la sin-
gula i a d'una ap oxiinació que, a cada pas, p en in e sainen els hibi s inbs
a ela s:ce can , pe p incipi, allibe a -se de la coa ada e e encia1 (que
explica
els ico s pe les coses, les p ac iques i els objec es signi ican s pe les condicions
socio-his o iques o psicol6giques de la se a p oducció), el seinio ic p en el con-
a i del sen i i inco e en I'acusació de « o malisme». En i, i aques no és el seu
meno de ec e a la is a del públic, ins i o academic, usa un llengua ge del
qual I'eso e isme apa en -enca a que aques e sigui de e coapa i pe
qualse ol me allengua ge amb ocació cien í ica- no po sinó pe judica la co-
municació exis en amb els seus simila s ( ins i o en p o undi a , el1 sol pe la
se a uni oci a , a possible una e i able con on ació in e disciplini ia).
No cal es a gai e desenganya pe coinp end e que aques a iple
p o ocacib
sigui alguna egada desag adableinen con es ada. Pe exeinple, pel e ús pu i
siinple: és la o ina de con es ació inés epide inica. Pe o, és ainbé, elicinen ,
de les inenys us ades i que no exclouen el diileg. És en aques e eny on ol-
d íein si ua -nos. Men es an , coin que la ma e ia pe deba e és p ou iinplia,
és necessa i escolli ; aga a ein noinés dos o es eines, a p oposi dels quals el e-
obainen en e la seinio ica i ce s sec o s de la ece ca en ciencies socials seinbla
pa icula men uc uós. D'una banda la semio icz de ensa una concepció o igi-
nal de la
Lec u a;
de I'al a p oposa alguns p incipis de
me ode
que eclainen la
'
En e ec e,
és
el 1966 quan
A
J.
G eimas publica
Seman ique s uc aie,
ob a undado a a la
qual segui an GREILIAS (1976a, 1976b), GREIXIAS, COURTES (1979)
i
GREI~IAS, LANDO VSKI (1979).
discussió; esbossa, en de ini i a, una eo ia de I'acció. Ainb aques es di e en s
61
denoininacions el seinio ic s'ad eca p incipalinen als his o iado s i als sociolegs,
als poli icolegs i als ju is es, pe als quals, en can i, els in e ogan s cons i ueixen
un es íinul indispensable.
UNA NOVA LECTURA
El e ine lec u a, que inan eniin pe coinodi a , ha de se p es aquí ainb una
accepció inol ainplia. La «lec u a» de que es ac a no és noinés la dels ex os es-
c i s, sin6 que més gene almen s'aplica als objec es signi ican s més di e sos, si-
gui quin sigui el seu p incipal supo ma e ial -lingüís ic, na u almen , pe o
ainbé, pe exeinple, iconic, ges ual, a qui ec ~ al, e c. Del inés siinple dels ex-
os en llengua na u al als inés coinplexos conjun s u bans, allo que o es aques-
es eali a s enen en coinú 6s e! e d'apa eixe coin a objec es cons ui s, la elle-
gibili a )) dels quals eine a una ac i i a p oduc i a i, en de ini i a, a la capaci-
a especí icainen huinana d'a icula la ina e ia ( onica, g i ica, plas ica, e c.) i
con e i -la en sign ian .
Des d'aques pun de is a, qualse ol ac e de «lec u a» p essuposa un ac e an-
e io i una compe encia, en ce a mane a sime ica, d'«esc ip u a»: pe qu? al-
guna cosa sigui pe Ilegi , cal que aques a cosa hagi es a o gani zada inicialinen
pe a aques i. Valida en una p ime a ap oxiinació, aques a ó inula és, si inés
no, massa simplis a. No cob eix més que una pa de la eali a . Ca allo que é
sen i pe a I'home no es limi a al e eny de les se es p oduccions cul u als: el
món na u al ambé és una eali a que «pa la»
i
que I'home, en la se a ece ca
dlin el.ligibili a , in e oga pe desxi a -la, pe ellegi -la». Alesho es cal pos u-
la I'exis encia d'una ins ancia anscenden i demiú gica, de la qual el nos e
uni e s o gani za (biologica nen , his o icamen , socialmen , e c.) ep esen a-
ia, l'esc ip u a, el missa ge pe desxi a . L'ac i ud semio ica pe me a e i a
aques a opció me a ísica: pe explica que hi ha «sen i » no cal p e eu e al a co-
sa que la compe encia humana que ha de p odui -lo.
Més conc e alnen , i'eine gencia de la signz icació no depen necessa iainen
de la ins au ació p e ia d'una elació de coinunicació en e dos ac o s on ologi-
cainen dis in s. Sens dub e, el pensainen c í ic, la c eenca e!igiosa i idhuc els
concep es coin els de la inajo ia de iloso ies de la His o ia, enen necessi a de
ecó e a la igu a d'un subjec e anscenden al (Déu, la na u a huinana, la
classe ob e a, e c.) pe jus i ica el sen i que aques es assignen a l'a en u a indi-
idual o a la His o ia. Igualinen , enca a que en un al e pla, és ce que pe a
una seiniologia ealis a
(G.
Mounin, L. P ie o) p oxiina a una eo ia de la in o -
mació, cal necessa iamen que ingui ein enció de comunicació» i «xi a ge» pe
pa d'un subjec e einisso -és a di , la pos a de inissa ges en ci culació. Aixo
pe ine de cons i ui , co ela i ainen , la igu a d'un ecep o , suscep ible de
62
pode accedi al sen i pe «desxi a ge» dels signes p e iainen einesos ainb la se-
a habili a . A o aixo es a einp ado de espond e que si la p ime a d'aques-
es dues posicions subs i ueix la e e encia iní ica pe l'explicació posi i a, la se-
gona, decididamen «posi i is a», enuncia pe la se a banda a dona comp e
de I'essencial, és a di , del e que la o ali a del inedi huini -i no noinés la so-
la ma e ia delibe adainen «xi ada» pe a ins de coinunicació in e subjec i a o
in e cul u al- ingui sen i pe a cadascú de nosal es, ac ualinen o po encial-
inen .
T ac an -se de espond e a aques ep e, la si uació del seinio ic no és pas ab-
solu ainen di e en , inicialinen , de la dels pa icipan s di ec es en les uncions
que el1 anali za. Aquel1 ainbé és, a la se a inane a, un «lec o ». Tanina eix,
quan ha de p end e pe objec e «el inón en el1 ina eix» la se a a enció es ixa so-
b e unes eali a s ja cul u alinen a iculades, discu s que els hoines in e can-
ien, o ep esen acions a a és de les quals s'elabo en les se es lec u es del
« eal». Fen aixo, ep odueix a un ni el1 inés abs ac e i din e el seu p opi
me a-
llengua ge
el ges inicial pel qual (pe epe i una ó inula sa iana) la signi i-
cació « e al inón». Queda en es -és el pos ula onainen al- que la signi icació
no és donada inai pe a anca ; aques ges
i
ainbé aquells de la «lec u a» no po-
den ésse al a cosa que una
cons uccz'ó.
No hi a es que aques a cons ucció sigui e ec uada pe I'hoine del ca e ainb
els ini jans inés p oxiins, és a di , ainb I'aju de les ca ego i zacions insc i es en
una al llengua na u al (o o nides pe un sis eina cul u al an pa icula ) -o
obein ce s c i e is de cien i ici a (coin pe exeinple quan I'his o iado s econs-
ueix» el clima d'una epoca de e minada i li a ibueix un sen i ): en o s dos ca-
sos es ac a d'una ac i i a
suz'genens
d'un e seinio ic que incula una
compe-
encia semi6 z'ca z'mplicz' a.
La asca que el seinio ic es p oposa consis eix p ecisa-
inen en I'elabo ació d'uns inodels que donin consis encia a aques a coinpe n-
cia hipo e ica, i alho a que siguin capacos d'in o ina de les p oduccions inani-
es es -els objec es i les p ac iques- que se suposa que aquella po gene a . És la
conjunció - eo ica d'una banda, p ac ica i desc ip i a de I'al a- d'aques s dos
objec es allo que de e mina les o ien acions me odol6giques de la disciplina.
PRINCIPIS
DE
METODE
Si ini ein de ca ac e i za ainb un ino el ine ode conc e del seinio ic da an
els objec es ainb els quals se les heu, es pod a di que consis eix a ac a -los coin
a
o ali a s au osu icz'en s.
Aques a 0 inula ab up a cob eix, en eali a , dos
g ans p incipis.
El p ime , di p incipi d'iininanencia, de i a gai ebé di ec ainen de les consi-
de acions p eceden s. No pe ine d'in o ina dels objec es signi ican s si no és a
pa i de les egles de uncionainen de la coinpe encia seinio ica, de la qual se
n'ha pos ula I'exis encia. Malg a que no hi hagi inés que una p eocupació
63
inol eleinen al de cohe encia eo ica i ine odologica, aques p incipi és su icien
pe delimi a la disciplina en elació a la inajo ia d'ap oxiinacions p ac icades
no inalinen a ui en I'anilisi de les eali a s siinboliques
i,
p incipalinen , dels
discu sos. Que es ac i de la c í ica li e a ia o de la his o ia de les idees, de la
eo ia de les ideologies o de I'anilisi sociologica del discu s social, la gene ali a
dels me odes en igo da an dels quals la semio ica a una apo ació o iginal
passen, en e ec e, pe elaciona dos ipus de eali a s p o undainen he e oge-
nies: els ex os que anali za, d'una banda,
i
de I'al a, una se ie no limi ada de
a iables de o s els o d es (econoinics, psicologics, polí ics, e c.) que e en ual-
inen ennobleix la denoininació consag ada a pa i d'aquí, de les «condicions
de p oducció» del discu s.
Sense nega in e es a les co elacions que hoin p e en així d'esb ina , hoin no
po e i a d'in e oga -se sob e allo que p essuposa el alo explica iu que li ha
es a gene alinen a ibui : cal adine e que les es uc u es siinboliques no són
al a cosa que els subp oduc es d'es uc u es inés « eals», que les de e inina ien?
Alecho es, coin es abli una je a quia cense ecó e a alguna e sió inés o inenys
adap ada de la ella eo ia -inés jdano iana que ma xis a- del « e lex»? És
pe que aques a e usa p ecisainen els
apno i
i,
alho a, pe que en el pla p ic ic
p e én e i a la se a p opia dissolució en una ece ca inde inida d'hipo e iques
«de e minacions ex alingüí iques» (o ex adiscu si es), que la semio ica es deu a
una op ica
gene a i a
i no pas gene ica, i, en conseqüencia, ambé, a p ocedi-
men s d'anilisi, excloen qualse ol ecu s di ec e als ac o s d'o d e e e encia1
que puguin «condiciona » la genesi del discu s. És des d'aques pun de is a
que el ex (o, més gene almen , I'objec e signi ican ) po ésse di au osu i-
cien : en an que eali a semio ica compo a en el1 ma eix, i ins a ce pun
o e eix pe a Ilegi , les egles immanen s al seu p opi engend amen .
Res en Ila o s pe conc e a aques es idees gene als pe a I'es abliinen de p o-
cediinen s de ca ic e ope a o i: aquí in e é el segon p incipi iinplíci ainen
e oca inés ainun . O e in en el1 ina eix o es les p opie a s que el cons i uei-
xen, al seu ni ell, coin un objec e de coneixeinen possible; o objec e seinio ic
-qualse ol discu s, pe exeinple- ha de se al ina eix einps conside a coin un
« o signi ica iu*. L'expe iencia inés coinuna ho ce i ica: quan nosal es diein
que comp enem el sen i d'una ob a li e a ia, d'un quad e o d'una al~locució
polí ica -o siinpleinen , el coinpo ainen d'al i- no ens e e iin a al o al
eleinen pa icula d'aques coinpo ainen , d'aques a ob a, o d'aques discu s,
sinó a la pe cepció d'una o ali a que « a sen i ». Aques a o ali a que es p o-
dueix, pe di -ho així, d'un cop, podein, sens dub e, anali za -la de seguida: la
p iine a in uició no és pas inenys global. Aques es conside acions no ce quen
-coin es pod ia c eu e- la inali a d'apo a un onainen psicologic als as-
suinp es de la seinio ica, sinó que s'insc iuen en la Iínia ec a de la lingüís ica es-
uc u al. Hoin eco da la ine i o a de la nebulosa u ili zada pe Saussu e pe ca-

64
ac e i za l'es a u de la signi icació, an e io inen a la se a a iculació en sis e-
ines d'uni a disc e es; és en el ina eix espe i , que nosal es concebein o a ina-
nipulació dels objec es seinio ics (que ac a de la se a p oducció o de la se a
«lec u a») coin I'ac uali zació p og essi a d'una es uc u a i ual, coin I'ana
i
eni d'una «inassa amo a» on el sen i noinés és enca a i ual,
i
coin una plu-
ali a de ni ells on la signi icació p opiainen di a s'ac uali za pe a iculacions
successi es.
Aix6 no passa, e iden inen , cense elació ainb la ia de p ocediinen s d'ani-
lisi p ecisos. Sense en a en de alls, di ein que d'en ada en de i a una g an
descon ianca en on de o s els p ocediinen s de ca ic e a oinis a i en pa icula
(quan conce neixen I'analisi dels discu sos) en on d'aquells que es concen en
en la locali zació, la classi icació i la coinp abili zació dels
mo s
aga a s coin a
als. So a aques concep e, inalg a les so is icades ecniques es adís iques de la
lexicoine ia de «IJanilisi au oini ica del discu s)) i d'al es b anques connexes,
no hein de so p end e'ns de la i iali a dels seus esul a s habi uals: la seinan i-
ca no és un assuinp e de ocabula i, sinó de elacions, de les quals ni el lexeina,
ni ainpoc la ase, no són essencialinen , en an que uni a s aillades, uns llocs
adequa s de locali zació. Hi cal, de e , el discu s p es en la se a o ali a .
Els p ocediinen s que p oposa en conseqüencia la seinio ica són exac ainen
in e sos als me odes d'inspi ació lexicoine ica. El sen i , aga a d'en ada coin
una o ali a no anali zada, ac a d'allibe a les
es uc u es de media66
que
pe ine an, al inal del ajec e, e oba i jus i ica les a iculacions supe icials
-i, e en ualinen i en da e a ins ancia, les uni a s lexicals- de la se a inani-
es ació. Dos ipus de disposi ius heu ís ics són p e is os pe a aques e ec e. El
p ime , que de i a del pos ula gene ado , eposa sob e la dis inció en e di e -
sos ni ells d'ap o undiinen i consis eix en una se ie de inodels je i quicainen
o dena s, que pe ine en sob eposa , les unes a les al es, inol es lec u es, inú ua-
inen coinpleinen i ies, del ina eix objec e: un inodel 16gico-seinin ic (conegu
so a el nom de ((quad a se nio ic))) en al16 que conce neix el ni ell p oíund; un mo-
del de ni ell in e nedi, unda essencialmen so a les egula i a s sin ic iques de la
g a ni ica na a i a (hi o na em d'aquí un nomen ; en
i,
di e en s esquemes
-ac ualinen els inenys elabo a s- que in en en de sis eina i za els p ocedi-
inen s úl iins de la «pos a en discu s)) de les es uc u es an eceden s. Ul a aques-
a o gani zació e ical, la p ac ica analí ica eclama, necessi iainen ainbé, di-
e sos p incipis d'a iculació «ho i zon al» enin en coinp e I'exposició espacio-
einpo al deis objec es signi ican s i la necessi a d'e ic ua -ne una e allada,
p e ia a qualse ol es o c de econs ucció. La ela i a ecnici a dels c i e is de e-
coneixeinen que posa en joc aques a seginen ació explica a, no obs an , que ens
abs ingucm d'in en a ia -los aquí.
CAP A UNA SEMIOTICA DE L'ACCIÓ
6
5
Pe omand e en el pla de les gene ali zacions old íem, abans de conclou e, o -
na b euinen sob e un dels es ni ells als quals acabo de e al.lusió, p ecisa-
inen el de la g aina ica na a i a. És possibleinen aquí on au allo que la seinio-
ica apo a de inés o iginal, no noinés pe a l'analisi dels discu sos, sinó ainbé,
sens dub e, i aixo és el que inés ens in e esa, de ca a a la o inali zació de les
p ac iques indi iduals o col~lec i es que implica qualse ol analisi del e «social».
Sigui quina sigui la a ie a dels p incipis de pe inenca accep a s pe di e-
en s ap oxiinacions als e s socials -de la his o ia a la psicologia social o a I'es-
udi de les elacions in e nacionals, pe exeinple- hoin po , sis eina icainen ,
cons a a I'exis encia d'un ocabula i iníniin que li se eix d'ins uinen coinú
pe a ac a , jus ainen , les p ac iques de l'hoine en socie a . «Esde eniinen »,
«ac o », «objec iu», e c. Heus aquí, en e d'al es, alguns d'aques s e ines que
es oben, inés o inenys uni o ineinen , d'un cap a I'al e del cdiscu s sociologic»
(en el seu sen i ainpli). Es ac a, que quedi cla , de concep es o ganizado s i
hom c eu ii, des d'aques pun de is a, oba -se en p esencia d'un e i able
me allengua ge
comú al conjun de disciplines conside ades. To s aques s con-
cep es ens e o nen implíci amen a una
eona de l'acció
que malau adamen no
exis eix -almenys so a una o ma explíci a i uni icada- (d'aqui, accesso ia-
men , o es les ambigüi a s del «dialeg in e disciplina i>>). Pe ella sola la se nio i-
ca no é pas la p e ensió d'ompli d'un cop aques a Ilacuna. La se a p eocupació
és I'elabo ació, pe a les se es p opies inali a s -és a di , essencialmen pe a
I'analisi de les na acions-, d'un
me allengua ge
i uns models g ama icals que,
pe la se a cohe encia, pe la ela i a simplici a , inguin com a mínim alo de
p oposició pe als especialis es d'al es disciplines.
Pe que aques es p oposicions siguin adinissibles cald a enca a -0bjec a an
els espe i s ealis es- que els seinio ics s'ocupin d'ells ina eixos, de la eali a de
les accions o les «p ac iques socials», cosa que, en ce sen i , no a al cas. De e
la semio ica, que p e én igualmen allunya -se del men alisme i del beha io is-
ine, no ce ca, pe exeinple, ni cap a di ec ainen la « i encia» dels ac o s socials
ni els coinpo ainen s que es p odui ien en el «p ime g au». En esuin, si des-
p és de mol s d'al es la semio ica in en a si ua una eo ia de «I'acció» és d'en-
ada i essencialinen una eo ia de I'acció na ada, o el que és el ina eix, de la
p axi obse ada o p ojec ada, pe o en qualse ol cas
cons ui'da
pe algun subjec-
e enunciado socio-seinio icainen coinpe en . Una es icció coin aques a no é
-als nos es ulls- coin a objec iu in alida I'esinen ada eo ia ni disminui -ne
el con ingu ; en eali a el ina eix ipus de desajus s'iinposa d'al a banda, de
bon g a o de inal g a , a o a emp esa que ini i de cap a la eali a en la se a,
diguein-ne, iininedia esa. No noinés pe que en qualse ol obse ació I'accés a la
eali a es oba de cop inedia i za pe I'opció d'un p incipi de pe inenca (o de
lec u a) que condiciona adhuc la possibili a d'obse a , sin6 ainbé pe que, des
66
que es ac a inés conc e ainen d'explica e s d'o d e socio-cul u al, les ina ei-
xes condicions de I'obse ació es oben can iades. No ha en -hi cap cons ancia
d'aques s e s, en a i que eali a s pe desc iu e, independen inen de la sigsii-
icació que els és inhe en , són en ce a inane a I'objec e d'analisi
i
no noinés el
subjec e anali zado , el qual subjec e iinposa la inediació del sen i i exclou de
cop la possibili a (i, en qualse ol cas, I'in e es) d'una obse ació que olen és-
se o alinen ealis a p e end ia edesc iu e sense coinp end e)).
La eo ia de la na a i i a és p ecisainen un inodel d'una g an gene ali a
que es ableix les condicions de la in el,ligibili a , no només del discu s en les
Ilengües na u als, sinó ainbé, pe ex apolació, d'aques s «discu sos no e bals))
que ep esen en les p ac iques huinanes (o socials) que s'exe ceixen en el ina c
del inón na u al.
Uni ica s so a la ca ego ia de p ocessos semiG ics, «discu sos» i «p ic iques»,
I'es udi dels p ocessos, a la egada e bals
i
no e bals, que són, pe exemple,
el desen olupamen d'una ho a de classe
(J.
Fon anille, P. Fab i) o d'u ia
sessió de e apia psicomo iu
(1.
Da aul ), o enca a la eali zació de ce s
eco egu s o ien a s a a és de la ciu a
(A.
Renie ) o el ea e
(E.
Poppe) pe -
me en de e i ica el ca ac e mol p oduc iu ins i o o a del seu camp inicial
de cons i ució, és a di de la na ació s n'c o sensu de nocions coin aquelles de
p og ama na a iu, de inodali zació dels ac an s, de con on ació in e subjec i a
(d'o d e poleinic o con ac ual sob e la diinensió p agina ica o cogni i a), e ~.~
Més que una eo ia de la p ac ica (ainb allo que coinpo a en úl iina ins ancia
de p essuposi s posi i is es) és una seinio ica de I'acció
i
co ela i ainen de la
inanipulació o de la sanció que es eu esbossa -se. Als sociolegs oca espond e si
aix6 els po se ú il.
*
Es oba an p incipalinen en els
Documen s
de
eche che
del G oupe de Re hc hes
Séinio-
linguis iques
(CNRS-EHESS)
i a nbé
Bu Lle zn
imes al no nb osos exe nples d'anilisis conc e es
en
di e sos camps.