308 del anquisme al pun de pa ida de la
Gene ali a , en un in el.ligen eball
que acionali za cada sub-e apa his o i-
ca en la e e encia especí ica a cada
un dels qua e mi jans objec e de la
in es igació, que esde é modelica en el
ac amen d'un ema amb només ma-
e ial~ publica s i a I'abas gene al i pe
I'ampli ud, epe im, i esul a s assoli s
que an que aques a ob a sigui una e e-
encia bibliog a ica basica en o es udi
pos e io i ambé un model de eball
pe a u u es in es igacions, així com
un enal imen pe a la jo e ciencia que
s'ocupa de la comunicacio ca alana i a
Ca alunya.
J.
M.
Figue es
Manuel
Pa és,
La ideologia egional de
la p emsa espanyola
(1 966-1 973).
Edi-
cions 62. Ba celona 1984.
L'au o , p o eso a la Uni e si a
Au onoma de Ba celona i co-au o de
l'es udi
La ele isio a la Ca alunya au-
bnoma
(1
98
l),
ha eali za una ece ca
en onze dians de 1'Es a espanyol - es
de Ba celona, dos d'Euskadi, un de Ga-
Iícia i cinc de Mad id- en e els anys
que ixa el í ol pe es udia documen-
almen la p oblema ica egional que
esde é una ecopilació esencial pe al
coneixemen de les implicacions socials
de pa aules clau en l'es uc u ació -au-
onomia, cen alisme, egionalisme,
e c.- de 1'Es a .
L'ob a ecull «les p incipals apo a-
cions con ingudes en els ex os amb els
quals aig eballan), del que ou la esi
doc o al
-P emsa
i
egionalisme
(1
966-
1973)-
de 1500 pagines. L'es udi esum
publica ol se «una analisi ideologica,
a a és de la qual exp esen ex os pe-
iodís ics, sob e els concep es de egió,
el egionalisme, la egionali zació, la
descen ali zació, el desen olupamen
egional, e c.? pe o ha en -se plan eja
abans que és el que diuen aques s ma-
eixos ex os sob e concep es an im-
po an s com nació, país, poble, nacio-
nalisme, Es a -nació, es a egional,
ede alisme, e c., pe al de passai, o
segui , a plan eja -se que és Espanya,
e mes an impo an s i an emp a s
com els d'unió, uni a i uni o mi a ))
(p. 6). En aques sen i elabo a unes
nocions de ca ac e ecnic sob e el p o-
cés d'elabo ació de la ece ca i de l'es u-
di, així com uns aclanmen s p e is so-
b e concep es -nació i nacionali a ,
ede alisme, e c. No cal di com la lec-
u a de les conclusions -basicamen o
l'es udi és un comen a i o dena sob e
els ex os que publiquen els onze dia is
c onologicamen o dena s pe emes-,
enin a ma els a icles se ia una lec u a
c í ica mes eeixida, pe o les ob ies di-
icul a s edi o ials, ins i o en egim
de acsímil, ho han elimina .
Pa és anali za al lla g de quinze capí-
ols: «Concep es p e is)) (1); «Unió,
uni o mi a i uni ab (11):
«La
di isió
~
,,
p o incial i la capi ali a de l'Es a »
(111); ((Cen alisme. Cen ali zació))
(IV); ((Elemen s de la egió 1 i 11)) (V i
VI); ((Concepcions sob e la egió i ipus
de egió. 1 i II»'(VII i VIII); ((Regionali-
a . Fe egional i concep es connexos))
(IX); ((P o íncia, egio i coma ca» (X);
«El egionalisme)) (XI); «La egiona-
li zació» (XII); «La descen ali zació. 1
i 11)) (XIII i XIV);
«La
di isió e i o ial
i adminis a i a d'Espanya» (XV); «El
sepa a isme)) (XVI); «Desen olupa-
men egional, plani icació egional i
o gans egionals)) (XVII); «Bases pe a
una au onomia egional)> (XVIII). Tan-
quen el olum les conclusions i l'annex
sob e els dia is u ili za s.
L'elabo ació eo ica d'o denació e-
ma ica dels l 122 a icles escolli s dels
onze dia is acili a una isió eal, espe-
cialmen al públic ca ala, del pensa-
men de o a de Ca alunya, de o a dels
Pai'sos Ca alans, dona que no hi ha cap
dia i del País Valencia ni de les Illes on
es pugui obse a <<la poca elabo ació
doc inal del concep e nació
...,
la p eo-
cupació pe l'ésse d'Espanya pe o sen-
se en a en el ons de la qües ió
...;
el
pape de e minan del cen alisme en
o es les mani es acions de la ida es-
panyola
...;
la egió és una eali a singu-
la
...;
la mul iplici a de concep es de
egió, -la dis inció- en e el egionalis-
me que es gene a a les egions, és a di ,
el que és au en ic, i el que el cen alis-
me ac a de c ea des del cen e
...
H
(pp.
348-349), com sin e i za l'au o dins les
conclusions inals.
Malg a I'exis encia d'un í ol simi-
la , Los pe iudicos an e las au onomias
(Mad id, Akal, 1982), de Jose Pe ez Vi-
la iño, que es concen a, no en con in-
gu s com l'ob a que ens ocupa, sinó en
la mo ologia, ca ac e ís iques ex e nes,
e ce e a, dels ma eixos dia is, I'es udi
I
de Pa es es una ob a que ence a un nou
omba en les in es igacions dels ex os
pe iodís ics des d'una pe spec i a
quan i a i a, o seleccionan els ma e-
ials pe al d'ex eu e'n uns habils e-
sums ema ics. Com o s els eballs
que esb ossen camí són a isca s, pe o
el esul a compensa sob adamen l'es-
o c e , pel se ei ideologic i me odolo-
gic, així com pe l'a en u a cí ica que
signi ica. Po se la millo no a c í ica
que po e -se en aques a ob a és indi-
ca que se a -és- una peca basica pe a
I'es udi del p esen del e egional i
nacional dins 1'Es a .
J.
M.
Figue es
La p emsa a l'escola. Di ecció Gene al
309
del Pa imoni Esc i i Documen al. Se -
ei de P omoció de la P emsa. Depa -
amen de Cul u a de la Gene ali a de
Ca alunya. Ba celona 1984.
El olum, edi a en doble edició en
ca ala i cas ella espec i amen , ecull
les Ac es del P ime Simposi In e nacio-
nal que sob e <<La p emsa a l'escolan
o gani za el Depa amen de Cul u a
mi janqan do ze ponencies, in -i- ui
comunicacions i la ansc ipció de dues
aules odones amb dos col.loquis. Tan-
ca l'ob a la llis a de pa icipan s i docu-
men s g a ics de l'esmen a Simposi.
Malg a el í ol, les ponencies i les
comunicacions no s'ajus en al seu nom.
Ni la quali a , desigual, ni I'espai, a ia-
ble, no les an enquad a . T obem co-
municacions d'onze pagines i ponen-
cies de dues. Amb o , el alo d'aques
llib e és elaciona eo icamen una
duali a en ascensió d'analisi, la p emsa
i l'escola, i esde eni una pla a o ma de
deba en e els di e sos implica s, basi-
camen pe iodis es, emp esa is, educa-
do s i pedagogs. En l'apa a de ponen-
cies hi obem: <<El dia i a l'escola.
L'expe iencia de l'A ui,), pe Jaume
Se a s; <(Les expe iencies pedagogiques
a les pagines d'El Paim, pe Es eban S.
Ba cia; <<La Voz de Galicia. La p emsa,
una assigna u a penden >>, pe San iago
Rey; aL'expe i ncia de La Vangua dia
al se ei de les escoles de Ca alunya)),
pe F ancesc Noy; <<F anca: el di ícil
obamen de dia is i pedagogs)), pe
Jean-Michel C oissandeau; Sinopsi del
documen que p esen a S ua Maclu e,
di ec o de The Times Educa ional
Sup-
plemen ; <<Cap a l'ap enen a ge a a és
del dia i)), pe A nold
B.
Cheyney; <<La
llengua i els mi jans de comunicaciów,
pe Robe Esca pi ; <<P emsa i sis ema
de documen ació (Re isió ipologica
pe in e p e a la elació P emsa i Esco-
la))), pe Miquel de Mo agas; «El pape
educa iu de la p emsa sueca)), pe Ma-
ie Hog o s; «Implicacions pedagogi-
ques de la p emsa al nos e emps)), pe
Alexand e San isens; «Els mi jans de
comunicació i les escoles. Algunes ex-
pe iencies i opinions de No d-ame i-
ca», pe William F. Mackey.
Dins les comunicacions, els emes i
au o s ac a s son: «Algunes conside a-
cions sob e l'ús de la p emsa a l'escola.
L'expe iencia es adounidenca)), pe
Magdalena Albe o-And és; «In en an
d'aplicacions pedagogiques de les pu-
blicacions penodiques)), pe M. Alonso;
«El Se ei d'Ensenyamen del Ca ala
(SEDEC) i la p emsa a l'escolm, pe
Joaquim A enas; «La p emsa i la si ua-
ció lingüís ica ca alana», pe Joaquim
A nau, Humbe Boada, José Luis Riba
i Ignasi Vila; «La p emsa amb l'escola)),
pe Fab ici Cai ano; «La p emsa ecni-
ca a l'escolm, pe Josep M. Boixa eu;
«El Pun Dia i a 17escola», pe F ancesc
Ca bó; «Ac ualqua o. P emsa. Jo en-
u . Ac uali a )), pe Jean Delaha ; «La
p emsa a l'escola. L'expe iencia "Ac-
ualqua o" o deu anys de p emsa a
l'escolm, pe Michel Paune ; «El NIE
holandes cap a una op ima e icacia»,
pe Pe e Fiedeldig; ((P emsa didac ica,
un sis ema e ec iu pe a in odui la
p emsa a l'escolm, pe Fe nando Gam-
do; ((In oducció del ema "La p emsa"
en el cu iculum escola a ni el1 de cicle
supe io d'EGB des del pun de is a
in e disciplina i)), pe Juan D. Chica;
«La p emsa his onca com a ins umen
pedagogic)), pe Ca me Igual i Es ella
Casas; ((Tecniques didac iques pe a
l'es udi del dia i a l'escolm, pe F an-
cesc Imbe nón, G ego i Casamayo i
An oni Zabala, Associació Canadenca
dels edi o s de dia is; «El dia i a una
escola ba celonina, el cu s 1922-1
923»,
pe Mana Ma o ell i Ma iona Ribal a;
«La ecupe ació d'una iden i a pe du-
da», pe Manuel O das; «G up de T e-
ball sob e "Comunicació i Ensenya-
men " de 1'Ins i u de Ciencies de
1'Educació de la Uni e si a Au onoma
de Ba celona)), pe Manuel Pa és;
«P emsa i p og ames escola s. Necessi-
a d'inco po a la p emsa a l'escola
com a objec e d'es udi i educació)), pe
José Luis Riba; «La p emsa, un ecu s
necessa i de l'o ien ació p o essional)),
pe Ma ia Lluisa Rodnguez; ((Funcions
i inali a s dels mi jans de comunicació
a l'educació escola i ex aescolan), pe
And és Rome o; «Esquema heu ís ic
pe a la di e enciació i l'analisi de un-
cions i o mes educa i es pe Xns u-
men a la p emsm, pe Jaume T illa;
«La unció de la p emsa a l'escola», pe
Ped o Sáez i An onio Ab il; «La u i-
li zació de la p emsa a l'escola~, pe
Juan Vioque; «El dia i a l'escola», pe
1'Associació de Mes es «Rosa Sensa ));
((P ime as No icias)), pe 1'Associació
de P emsa Ju enil;
«La
p emsa ca ala-
na com a ac o de no mali zació», pe
1'Equip Pedagogic de la DEC d'Om-
nium Cul u al; «L'A ui, eina didac ica
pe a 17escola», pe Conxi a Alabem,
Jo di Caja, Josep Chalme a, Anna Do-
menech, Fe an González, Ma ga ida
Feliu, Lluis Pagespe i i Lau a To elió,
coo dinado a: Conxi a Macia.
En conjun els ma e ials són desi-
guals en el seu alo didac ic dona que
ecullen expe iencies pe sonals, opi-
nions de eballs indi iduals, i d'al es
apo acions són mes elabo ades pa in
del coneixemen d'elabo acions d'al es
paisos o de la e lexió d'equips emi-
nen men pedagogics. Amb o , pe o,
els ma e ials són p ou u ils des d'una
essan d'in e elaciona p emsa i esco-
la amb un espen que no sigui única-
men l'inc emen de endes de la p em-
sa dia ia o el omen del dia i escola .
Hom oba a al a -hi, pe o, la e lexió
sob e unes eali a s penodis iques, que
en el cas ca ala enen un al alo pel
nomb e de capcale es i la se a quali a
en elació a la p emsa local i coma cal,
la in an il i ju enil, i l'e udi a o espe-
ciali zada d'abas es ic amen local i
coma cal.
J.
M.
Figue es
M.
L.
De Fleu
y
S.
Ball-Rokeach,
Teo-
ías de la comunicación de masas.
Pai-
dós Comunicación, Ba celona
1982.
El lib o que amos a comen a no es
una simple eedición de la conocida
ob a de M. L. De Fleu ,
Teo ías de la
comunicación de masas.
Las nue as
apo aciones de es a cua a edición son
no ables: desde la inco po ación de
S.
Ball-Rokeach a í ulo de coau o a,
has a nue as di ecciones eó icas que
menciona emos a con inuación.
Uno de los p oblemas de la eona de
la comunicación, que ambién cab ía
conside a como una i ud, es su dina-
mismo. Los p og esos en la eona e
in es igación
y
los con inuos cambios
del ecosis ema comunica i o con la in-
co po ación de las nue as ecnologías,
do an a la li e a u a de es e campo de
es udio de un ele ado g ado de obsoles-
cencia.
El ma e ial inédi o de es a cua a edi-
ción lo podemos encon a p incipal-
men e en el capí ulo p ime o, que a a
de los pa adigmas eó icos gene ales en
los que se a a enma ca el es udio de
los sis emas sociales. Así mismo en el
capí ulo sex o se p esen a, al e e i se a
la comunicación humana, una eona
biosocial que pod íamos ácilmen e en-
31
1
cuad a en la psicología cogni i a.
O os capí ulos ambién han sido ac-
ualizados, aunque no nos amos a en-
e ene en el análisis compa a i o de
las ediciones.
Una lec u a supe icial de es a ob a
nos pod ía hace pensa que nos encon-
amos an e un manual al uso de la
eo ía de la comunicación. Empe o,
conse ando las i udes del manual,
los au o es han sabido i más ailá del
es ado de la cues ión p o undizando en
algunos pun os de especial in e és,
y
además con su p opia apo ación eó-
ica.
Pod íamos di idi es a ob a en dos
pa es di e en es.
La
p ime a co es-
ponde a los cinco p ime os capí ulos.
Ya en el p ime capí ulo obse amos
que no nos encon amos an e un es u-
dio simplemen e desc ip i o, sino que
p i a la búsqueda de explicación al
complejo enómeno
mass
mediá ico.
En és e se ecogen los pa adigmas: un-
cionalismo-es uc u al, e olución so-
cial, con lic o social e in e accionismo
simbólico.
La
impo ancia de es os pa-
adigma~ en el es udio de la comunica-
ción de masas se puede ap ecia a lo
la go del lib o.
Los capí ulos siguien es son una his-
o ia de los
mass media
en los Es ados
Unidos, pe o haciendo sob e odo hin-
capié en las condiciones sociales de su
apa ición
y
en sus e ec os sociales.
E ec os en cadena, desde la apa ición
de la p ensa de masas, el cine, la adio,
la ele isión
y
las nue as ecnologías.
Quizá sea el capí ulo quin o, dedicado
a «Los nue os sis emas de medios)), en
el que se no a más, como es lógico, el
g ado de obsolescencia al que hacíamos
e e encia al p incipio, aunque hay que
econoce la eno me di icul ad que su-
ponen los con inuos a ances ecnológi-
cos
y
sus aún ealmen e desconocidas