Crítica de llibres

308 del franquisme al punt de partida de la Generalitat, en un intel.ligent treball que racionalitza cada sub-etapa historica fent la referencia específica a cada un dels quatre mitjans objecte de la investigació, que esdevé modelica en el tractament d'un tema amb només material~ publicats i a I'abast general i per I'amplitud, repetim, i resultats assolits que fan que aquesta obra sigui una referencia bibliografica basica en tot estudi posterior i també un model de treball per a futures investigacions, així com un enaltiment per a la jove ciencia que s'ocupa de la comunicacio catalana i a Catalunya. J. M. Figueres Manuel Parés, La ideologia regional de la premsa espanyola (1 966-1 973). Edicions 62. Barcelona 1984. L'autor, profesor a la Universitat Autonoma de Barcelona i co-autor de l'estudi La televisio a la Catalunya autbnoma (1 98 l), ha realitzat una recerca en onze dians de 1'Estat espanyol -tres de Barcelona, dos d'Euskadi, un de GaIícia i cinc de Madridentre els anys que fixa el títol per estudiar documentalment la problematica regional que esdevé una recopilació esencial per al coneixement de les implicacions socials de paraules clau en l'estructuració -autonomia, centralisme, regionalisme, etc.- de 1'Estat. L'obra recull «les principals aportacions contingudes en els textos amb els quals vaig treballan), del que fou la tesi doctoral -Premsa i regionalisme (1 9661973)- de 1500 pagines. L'estudi resum publicat vol ser «una analisi ideologica, a través de la qual expresen textos periodístics, sobre els conceptes de regió, el regionalisme, la regionalització, la descentralització, el desenvolupament regional, etc.? pero havent-se plantejat abans que és el que diuen aquests mateixos textos sobre conceptes tan importants com nació, país, poble, nacionalisme, Estat-nació, estat regional, federalisme, etc., per tal de passai, tot seguit, a plantejar-se que és Espanya, termes tan importants i tan emprats com els d'unió, unitat i uniformitat)) (p. 6). En aquest sentit elabora unes nocions de caracter tecnic sobre el procés d'elaboració de la recerca i de l'estudi, així com uns aclanments previs sobre conceptes -nació i nacionalitat, federalisme, etc. No cal dir com la lectura de les conclusions -basicament tot l'estudi és un comentari ordenat sobre els textos que publiquen els onze diaris cronologicament ordenats per temes-, tenint a ma els articles seria una lectura crítica mes reeixida, pero les obvies dificultats editorials, fins i tot en regim de facsímil, ho han eliminat. Parés analitza al llarg de quinze capítols: «Conceptes previs)) (1); «Unió, uniformitat i unitab (11): «La divisió ~ ,, provincial i la capitalitat de l'Estat» (111); ((Centralisme. Centralització)) (IV); ((Elements de la regió 1 i 11)) (V i VI); ((Concepcions sobre la regió i tipus de regió. 1 i II»'(VII i VIII); ((Regionalitat. Fet regional i conceptes connexos)) (IX); ((Província, regio i comarca» (X); «El regionalisme)) (XI); «La regionalització» (XII); «La descentralització. 1 i 11)) (XIII i XIV); «La divisió territorial i administrativa d'Espanya» (XV); «El separatisme)) (XVI); «Desenvolupament regional, planificació regional i organs regionals)) (XVII); «Bases per a una autonomia regional)> (XVIII). Tanquen el volum les conclusions i l'annex sobre els diaris utilitzats. L'elaboració teorica d'ordenació tematica dels l 122 articles escollits dels onze diaris facilita una visió real, especialment al públic catala, del pensament de fora de Catalunya, de fora dels Pai'sos Catalans, donat que no hi ha cap diari del País Valencia ni de les Illes on es pugui observar <<la poca elaboració doctrinal del concepte nació ..., la preocupació per l'ésser d'Espanya pero sense entrar en el fons de la qüestió ...; el paper determinant del centralisme en totes les manifestacions de la vida espanyola ...; la regió és una realitat singular ...; la multiplicitat de conceptes de regió, -la distincióentre el regionalisme que es genera a les regions, és a dir, el que és autentic, i el que el centralisme tracta de crear des del centre ... H (pp. 348-349), com sintetitza l'autor dins les conclusions finals. Malgrat I'existencia d'un títol similar, Los periudicos ante las autonomias (Madrid, Akal, 1982), de Jose Perez Vilariño, que es concentra, no en continguts com l'obra que ens ocupa, sinó en la morfologia, característiques externes, etcetera, dels mateixos diaris, I'estudi I de Pares es una obra que enceta un nou tombat en les investigacions dels textos periodístics des d'una perspectiva quantitativa, tot seleccionant els materials per tal d'extreure'n uns habils resums tematics. Com tots els treballs que esbrossen camí són arriscats, pero el resultat compensa sobradament l'esforc fet, pel servei ideologic i metodologic, així com per l'aventura cívica que significa. Potser la millor nota crítica que pot fer-se en aquesta obra és indicar que sera -ésuna peca basica per a I'estudi del present del fet regional i nacional dins 1'Estat. J. M. Figueres La premsa a l'escola. Direcció General 309 del Patrimoni Escrit i Documental. Servei de Promoció de la Premsa. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1984. El volum, editat en doble edició en catala i castella respectivament, recull les Actes del Primer Simposi Internacional que sobre <<La premsa a l'escolan organitza el Departament de Cultura mitjanqant dotze ponencies, vint-i-vuit comunicacions i la transcripció de dues taules rodones amb dos col.loquis. Tanca l'obra la llista de participants i documents grafics de l'esmentat Simposi. Malgrat el títol, les ponencies i les comunicacions no s'ajusten al seu nom. Ni la qualitat, desigual, ni I'espai, variable, no les fan enquadrar. Trobem comunicacions d'onze pagines i ponencies de dues. Amb tot, el valor d'aquest llibre és relacionar teoricament una dualitat en ascensió d'analisi, la premsa i l'escola, i esdevenir una plataforma de debat entre els diversos implicats, basicament periodistes, empresaris, educadors i pedagogs. En l'apartat de ponencies hi trobem: <<El diari a l'escola. L'experiencia de l'Avui,), per Jaume Serrats; <(Les experiencies pedagogiques a les pagines d'El Paim, per Esteban S. Barcia; <<La Voz de Galicia. La premsa, una assignatura pendent>>, per Santiago Rey; aL'experitncia de La Vanguardia al servei de les escoles de Catalunya)), per Francesc Noy; <<Franca: el difícil trobament de diaris i pedagogs)), per Jean-Michel Croissandeau; Sinopsi del document que presenta Sruart Maclure, director de The Times Educational Supplement; <<Cap a l'aprenentatge a través del diari)), per Arnold B. Cheyney; <<La llengua i els mitjans de comunicaciów, per Robert Escarpit; <<Premsa i sistema de documentació (Revisió tipologica per interpretar la relació Premsa i Esco- la))), per Miquel de Moragas; «El paper educatiu de la premsa sueca)), per Marie Hogfors; «Implicacions pedagogiques de la premsa al nostre temps)), per Alexandre Sanvisens; «Els mitjans de comunicació i les escoles. Algunes experiencies i opinions de Nord-america», per William F. Mackey. Dins les comunicacions, els temes i autors tractats son: «Algunes consideracions sobre l'ús de la premsa a l'escola. L'experiencia estadounidenca)), per Magdalena Albero-Andrés; «Inventan d'aplicacions pedagogiques de les publicacions penodiques)), per M. Alonso; «El Servei d'Ensenyament del Catala (SEDEC) i la premsa a l'escolm, per Joaquim Arenas; «La premsa i la situació lingüística catalana», per Joaquim Arnau, Humbert Boada, José Luis Riba i Ignasi Vila; «La premsa amb l'escola)), per Fabrici Caivano; «La premsa tecnica a l'escolm, per Josep M. Boixareu; «El Punt Diari a 17escola», per Francesc Carbó; «Actualquarto. Premsa. Joventut. Actualitat)), per Jean Delahart; «La premsa a l'escola. L'experiencia "Actualquarto" o deu anys de premsa a l'escolm, per Michel Paunet; «El NIE holandes cap a una optima eficacia», per Peter Fiedeldig; ((Premsa didactica, un sistema efectiu per a introduir la premsa a l'escolm, per Fernando Gamdo; ((Introducció del tema "La premsa" en el curriculum escolar a nivel1 de cicle superior d'EGB des del punt de vista interdisciplinari)), per Juan D. Chica; «La premsa histonca com a instrument pedagogic)), per Carme Igual i Estrella Casas; ((Tecniques didactiques per a l'estudi del diari a l'escolm, per Francesc Imbernón, Gregori Casamayor i Antoni Zabala, Associació Canadenca dels editors de diaris; «El diari a una escola barcelonina, el curs 1922-1 923», per Mana Martorell i Mariona Ribalta; «La recuperació d'una identitat perduda», per Manuel Ordas; «Grup de Treball sobre "Comunicació i Ensenyament" de 1'Institut de Ciencies de 1'Educació de la Universitat Autonoma de Barcelona)), per Manuel Parés; «Premsa i programes escolars. Necessitat d'incorporar la premsa a l'escola com a objecte d'estudi i educació)), per José Luis Riba; «La premsa, un recurs necessari de l'orientació professional)), per Maria Lluisa Rodnguez; ((Funcions i finalitats dels mitjans de comunicació a l'educació escolar i extraescolan), per Andrés Romero; «Esquema heurístic per a la diferenciació i l'analisi de funcions i formes educatives per Xnstrumentar la premsm, per Jaume Trilla; «La funció de la premsa a l'escola», per Pedro Sáez i Antonio Abril; «La utilització de la premsa a l'escola~, per Juan Vioque; «El diari a l'escola», per 1'Associació de Mestres «Rosa Sensat)); ((Primeras Noticias)), per 1'Associació de Premsa Juvenil; «La premsa catalana com a factor de normalització», per 1'Equip Pedagogic de la DEC d'Omnium Cultural; «L'Avui, eina didactica per a 17escola», per Conxita Alabem, Jordi Caja, Josep Chalmeta, Anna Domenech, Ferran González, Margarida Feliu, Lluis Pagespetit i Laura Torelió, coordinadora: Conxita Macia. En conjunt els materials són desiguals en el seu valor didactic donat que recullen experiencies personals, opinions de treballs individuals, i d'altres aportacions són mes elaborades partint del coneixement d'elaboracions d'altres paisos o de la reflexió d'equips eminentment pedagogics. Amb tot, pero, els materials són prou utils des d'una vessant d'interrelacionar premsa i escola amb un espent que no sigui únicament l'increment de vendes de la premsa diaria o el foment del diari escolar. Hom troba a faltar-hi, pero, la reflexió sobre unes realitats penodistiques, que en el cas catala tenen un alt valor pel nombre de capcaleres i la seva qualitat en relació a la premsa local i comarcal, la infantil i juvenil, i l'erudita o especialitzada d'abast estrictament local i comarcal. J. M. Figueres M. L. De Fleur y S. Ball-Rokeach, Teorías de la comunicación de masas. Paidós Comunicación, Barcelona 1982. El libro que vamos a comentar no es una simple reedición de la conocida obra de M. L. De Fleur, Teorías de la comunicación de masas. Las nuevas aportaciones de esta cuarta edición son notables: desde la incorporación de S. Ball-Rokeach a título de coautora, hasta nuevas direcciones teóricas que mencionaremos a continuación. Uno de los problemas de la teona de la comunicación, que también cabría considerar como una virtud, es su dinamismo. Los progresos en la teona e investigación y los continuos cambios del ecosistema comunicativo con la incorporación de las nuevas tecnologías, dotan a la literatura de este campo de estudio de un elevado grado de obsolescencia. El material inédito de esta cuarta edición lo podemos encontrar principalmente en el capítulo primero, que trata de los paradigmas teóricos generales en los que se va a enmarcar el estudio de los sistemas sociales. Así mismo en el capítulo sexto se presenta, al referirse a la comunicación humana, una teona biosocial que podríamos fácilmente en31 1 cuadrar en la psicología cognitiva. Otros capítulos también han sido actualizados, aunque no nos vamos a entretener en el análisis comparativo de las ediciones. Una lectura superficial de esta obra nos podría hacer pensar que nos encontramos ante un manual al uso de la teoría de la comunicación. Empero, conservando las virtudes del manual, los autores han sabido ir más ailá del estado de la cuestión profundizando en algunos puntos de especial interés, y además con su propia aportación teórica. Podríamos dividir esta obra en dos partes diferentes. La primera corresponde a los cinco primeros capítulos. Ya en el primer capítulo observamos que no nos encontramos ante un estudio simplemente descriptivo, sino que priva la búsqueda de explicación al complejo fenómeno mass mediático. En éste se recogen los paradigmas: funcionalismo-estructural, evolución social, conflicto social e interaccionismo simbólico. La importancia de estos paradigma~ en el estudio de la comunicación de masas se puede apreciar a lo largo del libro. Los capítulos siguientes son una historia de los mass media en los Estados Unidos, pero haciendo sobre todo hincapié en las condiciones sociales de su aparición y en sus efectos sociales. Efectos en cadena, desde la aparición de la prensa de masas, el cine, la radio, la televisión y las nuevas tecnologías. Quizá sea el capítulo quinto, dedicado a «Los nuevos sistemas de medios)), en el que se nota más, como es lógico, el grado de obsolescencia al que hacíamos referencia al principio, aunque hay que reconocer la enorme dificultad que suponen los continuos avances tecnológicos y sus aún realmente desconocidas