ARTICLES
Analisi
13, 1990, 121-124
EL DISSENY A LA PREMSA
Ca les Pé ez
de
Rozas
Cal que els nos es a nics eco din les cases
que en acos umen a a a o i a nb llu s anuncis.
En una epoca de la his o ia de la p emsa an signi ica i a pe la se a
anscendkncia polí ica, com ou la iscuda en el pe íode de la
11
República, po
sembla una i oli a encapcala aques es línies amb un ecu s au opublici a i dels
que u ili za en els caixis es a la pla ina pe al de pode ajus a les pagines de plom.
Pe o aques es cinc línies que es publica en en un cos
12
d'una lle a cu si a-
neg e a, són ep esen a i es de dos aspec es que han es a onamen als pe al
disseny g i ic en els dia is an e io s a la Gue a Ci il. D'una banda, el
econeixemen de la labo que han exe ci , ins a la ecen en ada de la
in o mi ica a les edaccions, els p o essionals de les adicionals imp em es de
ipog a ia. Els lino ipis es i els caixis es, di igi s pel egen , an se els au kn ics
p o agonis es de la o ma de la p emsa du an mol es dkcades. A les lino ípies, es
ia en els di e en s ca ic e s i a les pla ines es disposa en, a nb c i e i, els blocs
de ex . Les pinces, les cisalles, els ecu sos ipog i ics c ea s pe les miquines
El od i els g a a s e en ins umen s i ma e ials que se ien pe quk els ipog a s
cons niissin amb el seu o ici la ima ge que els lec o s eien poques ho es més a d.
D'al a banda, la publici a a se un ac o clau pe al desen olupamen de la
il.lus ació, la o og a ia i l'aplicació de nous ipus de ile a. Pa del disseny g i ic
de l'kpoca es desplega mi jancan els anuncis, que lla o s ja abunda en i ins i o
ocupa en la majo ia de l'espai de les po ades, com e a el cas del popula espe í
El No icie o Uni e sal.
Al ma ge d'algun exemple signi ica iu que ci a em pos e io men , els dia is
d'aques s anys man enen el o g is ca ac e ís ic de la composició calen a i la
imp essió ipog i ica. Són pau es mol ancades, amb colu nnes mol es ables i
sepa ades habi ualmen pe co ondells d'un pun , la mono onia dels quals només és
encada pels i ula s, la majo ia de egades a dues columnes i en casos
excepcionals a pagina sence a.
1
ambé amb algunes il.lus acions, com els acudi s
de Valen í Cas anys a la po ada de La Veu de Ca alunya, una publicació a nb un
disseny bas an co ec e. Poques egades es eco ia a les o og a ies, gene al nen
a una o dues colu nnes com a maxim. La ecnologia pe elabo a dia is -que es
man enia gai ebé in ac a des que l'any 1849 Ma inoni a in en a a Pa ís la
o a i a que podia i a 6.000 exempla s pe ho a, i el 1886 el dia i New Yo k
T ibune a u ili za pe p ime a egada les lino ípies c eades pe Me gen hale-
no pe me ia als p o essionals dels anys en a apo a més imaginació a la
con ecció de dia is. Pe aix6, hem de des aca com a apo ació absolu amen no a
la inco po ació a l'oc ub e de 1929 del o og a a com a sis ema d'imp essió
d'unes cobe es de qua e o ui pagines que s'inco po a en a l'edició de La
Vangua dia. L'ex ao dina ia quali a de ep oducció que s'aconseguia a pe me e
dedica la o ali a de la supe ície a la o og a ia. Aques can i adical coincideix
amb l'apogeu que comenca a a adqui i el pe iodisme g a ic, del qual en són un
cla exemple els p o essionals Me le i, B angulí, Saga a, Pé ez de Rozas, Badosa,
To en s, Gaspa , Puig Fe an i Cen elles, en e d'al es. No amen , la ecnologia
dona a l'opo uni a als diag amado s de pode c ea pagines sob e el pape . Aixb
i una bona imp essió ga an ien l'exi inal. La ipog a ia, al e és que el
o og a a , man enia una diag amació mol mono ona. La inco po ació al dia i
d'Angel Ma si a nb els seus ai es eno ado s i a nb idees sob e el disseny, a
po a nous es ils i més mobili a a les pagines de La Vangua dia. Va con ence el
di ec o , Agus í Cal e , «Gaziel», pe comenca a publica i ula s a dues
columnes, a nb la qual cosa es enca a la no ma adicional de i ula a una
columna.
El
Día G á ico a se l'exemple més cla de com es a sabe ap o i a el
o og a a en el pe íode que es udiem.
Com a dada cu iosa, hem de des aca que, p ecisamen du an l'any 1989, jus
seixan a anys desp és de l'apa ició de la po ada en o og a a d'Al ons
XIII,
La
Vangua dia ha es a gai ebé el da e dia i espanyol que abandona el o og a a
i
la ipog a ia, i ha passa a se imp esa en o se colo i a nb un nou disseny.
Malg a ens apa em una mica de la ma e ia que a ui ens con oca -el disseny en
un pe íode conc e -, és in e essan epassa a a és de la cen ena ia publicació
ca alana com han in lui les di e en s ecnologies en el disseny dels mi jans esc i s:
-
1 de eb e de 1881. Fo ma pe i , 203
x
131
nm.
Tipog a ia. Una sola
columna amb un disseny exac amen igual al d'un llib e.
-
1 de gene de 1988. Fo ma es anda d (llencol). Tipog a ía. Pau a a qua e
columnes. Aques disseny, a nb la col.labo ació de les lino ípies, es a man eni
a nb poques a iacions ins desp és de la Gue a Ci il.
-
15-16 d'oc ub e de 1929. Fo ma es anda d. Úl ima po ada en ipog a ia i
p ime a en o og a a . Disseny més c ea iu i semblan al d'una e is a. La o o-
g a ia i omp dins la p emsa amb o a la se a o ca.
-
11 de juny de 1961. Fo ma 490 x 320
m.
P ime exempla de o og a a
en colo . A pa i d'aques a da a, la g adual inco po ació del colo ha sigu
decisi a en la his o ia ecen del dia i.
-
30 de juny de 1983. Fo ma 490 x 320
m.
Úl ima pagina con eccionada en
plom. La composició de ex os passa a se elabo ada a o ocomposició. La
in o ma ica amba
a
la sala de edacció.
-Oc ub e de 1989. Nou o ma 450 x 310
mm.
Desapa eixen el o og a a i
la ipog a ia -més de cen anys de se ei com a sis emes d'imp essió. No a
o a i a d'o se colo . El disseny és eno a o almen pels no d-ame icans Wal e
Bema d i Mil on Glase , ap o i an la g an quali a que p opo ciona el sis ema
d'imp essió o se .
Toman al ema que ens ocupa, la compaginació dels anys en a, old íem
des aca dos dels p o agonis es que an apo a una ex ao dina ia quali a al món
del disseny g i ic.
Seguin
un
o d e c onolbgic, ci a em p ime la di ecció a ís ica de Josep Sala
dissenyado i o bg a -, que, a la p ima e a del 1932, a si ua la eno ada
e is a imes al
D'Ací
i
d'Alld
en e les més ben con eccionades d'Eu opa. Els
ex os li e ans, so a la di ecció de Ca les Solde ila, malg a se d'una g an quali a
e en edui s. El que des aca a de e i a e a el so is ica disseny imp ks sob e
pape
couché
de g an quali a i luxe, i una diag amació mol a ac i a on
essal a en les ima ges més modemes, amb il.lus acions i o og a ies sensacionals.
És especial nen as uós el núme o que es a publica l'hi em de 1934 so a la
di ecció a ís ica de Llo e -F isco, successo de Josep Sala, dedica a l'a del
segle
xx,
amb dibuixos a qua e colo s de Joan Mi ó i ep oduccions de Kandinski,
A p,
Lége , Juan G is, Picasso i B aque. To aixb so a la di ecció de Joan P a s
i
Josep Lluís Se . Un exempla pe a la his o ia del disseny i una i a impo an pe
a la p o essió de maque is a pel e que el nom de Josep Sala a se po se el
p ime d'un p o essional del disseny que apa eixia a la capcale a dels c kdi s
edi o ials d'una publicació. Aquí hem de eco da que 58 anys abans, a la capcale a
del dia i mensual
La Llumene a
(1874-1881), edi a en ca ala a No a Yo k,
compa ien els ma eixos hono s el nom del di ec o A u Cuyas
i
el del dibuixan
i di ec o a ís ic Felip Cusachs.
L'al a igu a, Josep Escude , pe any al camp de la p emsa dia ia i a se el
g an inno ado del disseny dels dia is que s'edi a en en aques a epoca. A iba dels
Es a s Uni s, desp és de passa ugacmen deu mesos- pe la edacció de
Úl ima
Ho a,
a e oluciona la p ac ica de la con ecció des del seu ca ec de edac o en
cap d'aquell eco da dia i ba celoní. Va asilada les decisions de la maque ació,
que lla o s es a en en mans dels alle s
i
de les aules de les pla ines, a la edacció,
i des d'allh, amb l'aju del dibuixan basc A eche, a exe ci magis al nen
la
eali zació de maque es. Va enca o s els esquemes. Va in odui les o og a ies,
pe a la qual cosa comp a a amb els o og a s Cen elles, Me le i, Saga a i Puig i
Fe an, amb o a la in enció i la o ca que p opo cionen les i na ges. Va eballa
els ecu sos ipog i ics, a in odui el equad amen , a enca la mono onia de
les colu nnes ixes, a juga aleg emen i amb alen ia o es les possibili a s que li
o e ia un o ma g an (600x410
m n)
amb una pau a de se columnes. Va dibuixa
ex os a amplades alses, mol a ac ius en aquel1 emps,
i
a cuida -se que la
ipog a ia os ex emamen Ilegible, amb
un
es udi minuciós de les amílies, els i-
pus i els cossos de les ile es. Va eballa els de alls al mixim, des de la i ulació
is als peus de les o og a ies. Fins i o els blancs es a en calcula s. El nom de
Josep Escude a lliga a l'apa ició del dian
Úl ima
Ho a
(18 d'oc ub e de 1935),
pe o ha de se eco da especial nen com un dels pione s de l'o ici de pe iodis a
comple , que a e alo i za la
igu a
del dissenyado a la p emsa dia ia.
Jun amb aques s dos pe sona ges, se ia de jus ícia ci a ambé Jus Cabo , que
amb l'aju del dibuixan /ca ica u is a Jaume Pasa ell a se el c eado de
Mi a-
do ,
amb una o denada compaginació pe a un se manan de li e a u a, a i polí ica
que i'any
1934
a esde eni un dia i. Una al a publicació que ambé a des aca
pe la se a se ie a en el disseny a se
L'lns an .
No hem d'oblida F ancesc
Fon anals, un il.lus ado -al seu emps un agu dibuixan d'acudi s polí ics, amb
el pseudonim de «Soka»- que a dona ca ego ia a la e is a
Ima ges,
se nana i
g h ic d'ac uali a s de Ba celona, una al a publicació mol ep esen a i a del
pe íode de la
11
República.
No old ia acaba aques es línies sense econkixe un pe iodis a, «Semp onio»,
que a comenca la se a elació amb el món de la p emsa sen i np esso d'o ici,
conc e amen caixis a, als anys in , i que, desp és de eballa du an els anys
en a a les edaccions de
Mi ado , L'Opinió
i especial nen amb Josep Escude a
Úl ima Ho a,
a sabe impulsa , com a p ime di ec o del espe í
Tele-exp és,
els anys seixan a, la igu a del compaginado .
El1
ma eix maque a a les po ades.
La se a passió pe la o ma de les publicacions el a condui a se un dels pione s
p o essionals en aques a ma e ia.