PREMSA LOCAL
1
COMARCAL
Jaume Guillame
S'ha di que els anys de la
11
República ma quen l'kpoca d'o de la his o ia de la
p emsa i del pe iodisme ca ali i és un e di ícil de discu i . Aques s anys són la
cul ninació d'un segle lla g d'e olució de la p emsa ca alana en un sen i cla a nen
modem i con empo ani, sob e el coixí p e i d'un segle i mig de p o a u es
an e io s, la més eeixida de les quals no ou sinó l'enca a i en
Dia i de
Ba celona,
a pun de e dos-cen s anys el
1992.
La p emsa local i coma cal és una
pa subs ancial d'aques a his o ia i d'aques seu momen de mixima esplendo que
commemo en aques s dies.
Fa cinquan a anys, mig segle doncs, que acaba a d'emmudi no an sols ailo que
anomena iem amb p opie a la p emsa epublicana, sinó o a la p emsa ca alana en
sen i
his o ie.
La no a his o ia que es a a comencan e a o a una al a. A ui, amb
la pe spec i a, és ben e iden aqueil
ail.
La p emsa del anquisme a se bas ida sob e les es uc u es més esis en s
d'aquelles uines, pe b de mane a ben di e en a Ba celona que a la es a de
Ca alunya. A la capi al an eapa kixe els p incipals dia is iden i icables amb la
no a si uació. G ans dia is d'emp esa i conse ado s com
La Vangua dia
(Espa-
ñola
de
1939
a
1977)
i
El
No icie o Uni e sal,
un dia i moni quic, el
Dia io de
Ba celona,
i un de ca lí,
El
Co eo Ca alán.
La p emsa o icial, alangis a, es
con o ma d'en ada amb una posició ma ginal pe als seus dos dia is, un dels quals
e a bas i sob e les unes de la ella
Solida idad Ob e a
dels ana quis es.
No ou així a les al es ciu a s, on la no a p emsa ou del o o icial. No hi
hagué opció a con inui a de cap dels dians de d e es, els únics, sens dub e, que hi
podien aspi a . Les imp em es de la p emsa epublicana i d'esque es, con iscades,
se i en pe e els nous pe iodics alangis es.
Quk di e encia a la p emsa coma cal de la ba celonina pe p odui aques s
e ec es? Po se el ni el1 de ans o mació. La p emsa d'emp esa en sen i mode n
ja ana a sen una eali a a Ba celona amb alguns g ans dia is, pe b a les al es
ciu a s ca alanes enca a hi domina a, del o , la p emsa polí ica. La majo ia dels
dia is coma cals e en p opie a d'i np esso s o pe sonali a s que
bé
els posa en al
se ei di ec e o indi ec e dels p incipals pa i s, bé ep esen a en unes o al es
o ien acions polí iques segons el egim o la si uació.
L'adap abili a adicional dels edi o s come cials a les si uacions polí iques
dominan s e a mol més accen uada a les pe i es ciu a s coma cals. L'apa ició de
dia is d'emp esa en sen i mode n signi ica a jus amen a Ba celona la se a
capaci a de sos eu e's a una subo dinació excessi a a les in luencies polí iques de
cada si uació, sob e la base d'una explo ació emp esa ial mode na de ipus
indus ial. Els dia is coma cals més an ics pe anyen a emp eses pe iodís iques en
el nou sen i .
L'any
31
mol s d'aques s pe iodics coma cals dia is i a nbé se mana is en
al es ciu a s- a en e -se po a eus o icials o o iciosos de la no a si uació. Uns
epublicans de semp e pe o que no semp e n'hau ien pogu exe ci , esde enien els
b gans ideologics del nou egim. Al es dia is o pe iodics locals adicionals ho
e en a nbé de la si uació. L'any 31, hi ha ia a Ca alunya
12
ciu a s amb dia is
p opis, a més de Ba celona: Gi ona, Lleida, Ta agona, To osa, Reus, Man esa,
Sabadell
i
Te assa, Vilano a i la Gel ú, Igualada, Ma a ó i Badalona. Vic i
G anolle s n'hau ien disposa en anys ecen s. Aques s dia is, en e els quals l'ús
del ca ala ha ia ana c eixen amb el segle, encapcala en, als anys de la
11
República, una mos a hplia i a iada de p emsa en ca ali.
L'esplendo pe iodís ica ca alana dels anys
30
no oba a pas en aques s dia is
un gene e meno . La adició pe iodís ica d'un bon nomb e de ciu a s ca alanes
a enca de mi jan segle
XIX
i é exempla s ema cables. Figue es, Olo , Vila anca
del Penedes, Valls, San Feliu de Guíxols, Ripoll, pe posa només alguns noms,
són ciu a s i npo an s en la his o ia de la p emsa i del pe iodisme ca ali.
Aques a his o ia de la p emsa i del pe iodisme ca ala que l'any 1931 inicia a el
seu úl im capí ol sense sabe -ho els seus p o agonis es, es sos é sob e la base d'un
i n nens pa imoni de p ac ica popula del pe iodisme a eu de les coma ques. Un
cen ena i mig de municipis ca alans ha ien ingu alguna o al a publicació local
ins als anys de la 11 República i, especialmen , les ciu a s pe i es i mi janes o e ien
un en all a npli, a ia i plu al de dia is i e is es de o a mena.
Ul a els aspec es socials i cul u als d'aques a p emsa pe i a, els dia is de
la do zena de ciu a s e en els e i ables dia is de Ca alunya, a enen les di icul a s
de dis ibució que i npedien enca a una di usió pun ual i massi a en el em o i dels
dia is de Ba celona. Els a encos, en can i, de les comunicacions in o ma i es
pe me ien que els dia is coma cals comp essin amb els ma eixos se eis d'agencia
-no ícies- i de cadena -c oniques i a icles de col.labo ació- amb que podien
comp a els de Ba celona.
Una mos a signi ica i a de l'ús de ecniques mode nes d'o gani zació en una
p emsa enca a ma cada pe la se a u ili zació polí ica se ia la c eació l'any 1934
pe pa de F ancesc Cambó d'una pe i a xa xa de dia is a Ta agona, Reus,
To osa i Man esa, que,
a nb
els al es dia is con ola s pe la Lliga, ha ien de
pe me e una in luencia pe iodís ica d'aques pa i pe a les eleccions de eb e
de 1936.
Amb l'escla de la Gue a Ci il, el da e capí ol de la his o ia de la p emsa
ca alana ingué unes p ime es pagines de con iscacions i u ili zació de dia is de
d e a i de cen e pe a nous dia is e oluciona is i de gue a. Fins ben a ancada
aques a no deixa en de publica -se els p incipals dia is ca alans de coma ques, o i
ha e ana pe den edac o s i col.labo ado s, i no eni a nb p ou eines pape .
D'enca de la caiguda de Lleida, l'ab il de 1938, coexis i en una p emsa local
anquis a incipien i una p emsa local epublicana decaden . El mes de ma $ de
1939 ou a usella a Gi ona l'esc ip o Ca les Rahola, pe uns a icles publica s al
dia i epublica
L'Au onomis a
p opie a de la se a amíiia i di igi pel seu ge mi.
Aques a pena de mo pe delic e de p emsa anca si nbolicamen o a la his o ia
an e io de la p emsa en ca ala.