DOSSIER Anhlisi 15, 1993, 63-76
PRAGMATICA
1
PREMSA
M. Ma ga ida
Bassols
Des que, als ol an s del 1938, Momsl conside a que l'es udi del llengua ge pe -
anyia a es disciplines ona nen als: la onk ica, la sin axi i la p agma ica, aques
da e ambi d'es udi, so gi de l'in e ks pe la llengua o al i l'anhlisi del discu s, s'ha
ana con igu an .
Quan una disciplina comenca a senyo eja en les men s dels capda an e s so geix
el p oblema de la de inició que l'ha d'acompanya i les on e es que l'han d'a e -
mena . En aques sen i Ba -Hille12, uns anys més a d -al 1966, a i ma a que la
p agma ica e a una «g an cis ella~, un g an cabas on podíem encabi els es udis més
di e sos. El e que el seu assen amen coincidís amb el pun més dolc d'un al e pa-
adigma ebnc -la semib ica com a es udi de o a mena de signes- éu pensa a al-
guns que la p agma ica e a un b o so gi d'ella. També n'hi hagué d'al es que no
eie en cap necessi a de di e encia la no a p agma ica de la semhn ica, i que apli-
ca en concep es p opis de la segona als nous es udis. Ens en on em, doncs, amb els
lími s que em na quen els es udis p agma ics.
¿Quines elacions es ableix aques a disciplina amb les que adicionalmen han
compa i el p o agonisme de l'es udi del llengua ge?
P agma ica-g ama ica.
Fillmo e3 a i ma que la p agma ica apo a aquelles in-
o macions que no es an associades con encionalmen a les es uc u es lingüís i-
ques, aquelles que la g ama ica no o e eix. Quan la sin axi
i
la mo ologia no ens
diuen que es a passan , la p agma ica ens ho a in e i . Als es udiosos de la p agma-
ica els in e ess~a, pe exemple, com usem la mo ologia pe o e i in o mació so-
b e el con ex . Es mol cla i icado , en aques a línia, l'es udi que
ESPINAL
(1990) ha
e de les pa ícules ca alanes 'no' i 'no
...
pas'.
'
MORRIS, C., (1938), «Founda ion o he Theo y o Signsx, dins NEURATH, O., CARNAP,
R.
i MORRIS, C.
(eds.),
In e na ional Encyclopedia o Un$ed Science,
Chicago Uni e si y P ess, p. 77-138.
BAR-HILLEL,
Y.,
(1964),
Language and In o ma ion,
Je usalem Acade nic P ess.
FLLMORE,
CH
,
(1987),
Wo king Docunien IPRA-2,
ed. pe VERSCHUEREN, Je , Belgican Nacional
Science Founda ion and Uni . o An we p,
p.
17.
A més, l'es udi g ama ical de la comunicació oblida, segons
HASSLETT
(1987), les
p essuposicions, que són essencials pe a la alo ació de la o ca il.locu i a. La
p agma ica en oca a el pape del con ex ex alingüís ic, les e e encies ana onques,
les p onominali zacions, les el.lipsis; o un segui d'elemen s cabdals pe a la cons-
ucció de la cohe encia i la cohesió in e nes dels ex os.
P agma ica-seman ica.
Mol s au o s expliquen quin és l'hbi de la p agmh i-
ca dien que és o allo que li queda al signi ica quan se li eu la seman ica.
«Mes-
ning minus seman ics»
diu MU~VENE~. Pe a ells la p agma ica es udia o s aquells
aspec es del signi ica que la seman ica oblida. La in o mació p agma ica a més enllh
de l'eminen men seman ica, la necessi em quan ex aiem in e encies del asigni ica
li e al» dels e mes que cons i ueixen el discu s. Les me a o es, els ops en gene al,
a euen la se a a enció, pe que són unes p o es e aen s del uncionamen de la in-
o mació in e encia1 que la seman ica no é en comp e. Kay5 descompa eix les dues
disciplines o con on an el món del ex amb el món en que el ex és gene a . Men-
e que el p ime p eocupa ia la semhn ica, la p agma ica es udia ia el segon.
P agma ica-semib ica.
La aó pe que Posne 6 inclou la p agma ica dins de la se-
mio ica, la podem oba en la se a iple de inició:
-La se nio ica es udia o s els p ocessos amb signes.
-La lingüís ica es udia o s els p ocessos amb signes lingüís ics.
-La p agma ica es udia únicamen aquells p ocessos que impliquen comunica-
ció amb signes (lingüís ics o no).
Algú podna pensa que qualse ol p océs amb signes compo a un ac e comuni-
ca iu, pe o no és ben bé així. Pensem, si no, en els p ocessos que no enen da e a una
olun a comunica i a. Pe a Posne , no hi ha ac e comunica iu si no hi ha in encio-
nali a , i un mic o, pe exemple, que aci so oll, o i se un signe del e que sigui
obe , no és pas un ac e comunica iu.
El pa en esi del da e pun ambé o e eix opinions di e gen s, pe que hi ha au-
o s que in e p e en la p agma ica com l'es udi dels signes lingüís ics en un ac e co-
munica iu, men e que d'al es, com a a Pay a ó -que ha eali za un eball sob e
la p agma ica de la dialec ologia ges ual del ca ala (1989)-, hi inclouen al es ele-
men s comunica ius.
Al 1983 Le inson, amb el seu llib e
P agma ics,
acla í mol es incogni es, o -
mali za i sis ema i za mol s aspec es que es oba en espa cos i inconnexos ací i allá.
Comen@ conc e an quines e en les qües ions que cobeja a la p agma ica:
Els
ac es de lle zgua ge,
que la elacionen amb la iloso ia del llengua ge, d'Aus in i
Sea le7 conc e amen . El e d'es udia el llengua ge com una ac i i a humana in-
MLTWERE,
S.,
(1987),
Wo ki zg Documen
IPRA-2,
p.
39.
KAY,
P.,
(1987), ídem,
p.
48.
POSNER,
R.,
(1987), ídem. p. 13.
"
ALTSTIN,
J.L.,
(1962),
How o do hings wi h wo ds,
Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess.
odueix en la pe spec i a p agmh ica l'analisi del pa lan i de l'oien , dels coneixe-
men s compa i s, de les c eences assumides sob e l'ac i i a e bal, i dels objec ius
i de les inali a s que guien els ac es dels in e locu o s. En aques apa a pod íem in-
se i o s els es udis de Gnce8 sob e els pnncipis que guien les con e ses.
Els elemen s deíc ics. Com que en la p agmh ica anali zem una ac uació humana que
es ma enali za en un momen i lloc conc e s, el con ex es posa ambé a disposi-
ció de la nos a obse ació. Hi hau a, pe an , e s con ex uals que se an e ba-
li za s en les ases, en el discu s. Aques s elemen s que emmi allen e balmen
aspec es de l'en o n, els anomena em « emes deíc icsn. 'A ui', 'ahi ', 'dima s
passa ', 'dijous que e' són mo s d'aques a mena, ja que ens en ien necesshia-
men cap a la conside ació del pun ze o con ex ual que és el dia d'a ui, el conc e
de cada ac e comunica iu. El desconeixemen d'aques cen e deíc ic impossibi-
li a la comp ensió o al de la in o mació.
La
o ca il.locu i a de les ases con ex uali zades, allb que p e én aconsegui el pa -
lan amb la se a seqüencia. En la p emsa con iuen en una ma eixa plana di e en s
o ces il.locu i es, des de la in o ma i a dels ac es asse e a ius, ins a la pe sua-
si a de la publici a , passan pe la c í ica d'alguns a icles d'opinió.
Du an i9 a i ma que és més impo an l'e ec e social d'una eali zació e bal que la
in enció inicial que la p o oca. Una decla ació polí ica a a o de la pa icipació
pací ica en el con lic e del Gol Pe sic o de Iugosla ia po p o oca una eacció
an i nili a is a d'ampli abas . Allb que en un pnncipi e a una excusa, una jus i i-
cació del penll de l'acció, es con e eix en una in i ació a l'ac uació que l'emis-
so no ce ca a pas.
Els di e en s ipus de discu s. És e iden que en un con ex
x,
una mena de pe sona
y
p e en h escolli una es uc u a lingüís ica de e minada, adop a una es a egia
discu si a conc e a pe al d'assoli l'objec iu desi ja . Po se un al e pa lan
z
ho
hauna e al amen . El pa lan es mou impel.li pe un desig, a una anhlisi hpi-
da del con ex i plani ica l'es a kgia comunica i a o o gani zan l'es uc u a del
seu discu s. Pe exemple, da an del desig que un company obn la ines a pe -
que enim calo , podem eme e:
'Fa calo ' amb una o ca il.locu i a eble.
'~Po s obn la ines a?' amb una aplicació cla a del pnncipi de co esia.
'Ob e la po a', del o di ec e i e ec iu.
SEARLE,
J.R.,
(1969),
Speech Ac s. An essay in he philosophy o Language,
Camb idge, Cambndge
Uni e si y P ess. T aducció espanyola a Cá ed a, Madnd (1980).
SEARLE,
J.R.,
(1975),
Indi ec Speech Ac s,
dins COLE i MORC.AY,
Sjn ax and Seinan ics
3:
Speech Ac s,
No a Yo k, New Yo k Academic P ess,
p.
59-82.
SEARLE,
J.R..
(1979),
Exp ession and meaning,
Cambndge, Cambndge Uni e si y P ess.
GRICE, H.P., (1967),
Logic and Con e sa ion
dins COLE i MORGAN:
Sj1n u.x and Senzan ics
3:
Speech
Ac s,
No a Yo k, New Yo k Academic P ess,
p.
41 1-458.
GRICE, H.P., (1981),
P essuposi ion and Con e sa ional Implica u e,
dins COLE,
Radical P agma ics,
No a Yo k, New Yo k Academic P ess,
p.
183-199.
DURANTI, A., (1988), ((In en ions, language, and social ac ion in a Samoan con ex *,
Jou nal oj
P agma ics,
112,
p.
13-33.
Com diu
SANDOR
(1990) quan la gen eme en milions d'ocasions di e en s que 'En
Pe e no és a casa' no es a ac i an el ma eix ex sinó ex os di e en s de mane a
simila .
Amb aques es apo acions i mol es d'al es que an so gi al lla g dels anys se-
an a i ui an a, es a ana o man , de mica en mica, una de inició en sen i ampli
d'allb que és la p agma ica: l'es udi de l'ús que l'ésse huma a del llengua ge.
O
el
que és el ma eix: l'es udi del llengua ge con ex uali za , de l'acció e bal. Així doncs,
l'analisi p agma ica no po oblida qua e elemen s cabdals: el pa lan , l'oien , el con-
ex i el ex .
Men e els dos p ime s són hcilmen delimi ables i ecognoscibles, el e ce
espon a una noció una mica aga, i sob e la qual pod íem ence a o a una dis-
cussió. Hi ha qui di e encia -com Pa e lo: el con ex psicologic, el con ex si-
uacional i el con ex exis encial. D'al es, com Gumpe z" an esmen del con ex
d'abans de la in e locució, del de desp és, i del que eme geix du an la in e locu-
ció. El con ex can ia cons an men com a ui de la in e acció del ex i l'ac e
comunica iu.
Ras i cu : és dinhmic i can ian . Pe pode -nos en end e, a pa i d'a a ens a e-
gi em a la de inició de HASLETT (1987) que el conside a l'en o n ísic i sbcio-cul u-
al de la in e acció.
Hem pogu eu e, doncs, que la p agma ica no es udia es de nou, sinó dades ja
exis en s des d'una no a pe spec i a. Anali za el discu s, la con e sa, el ex li e a i
des d'un en ocamen con ex ual i uncional, no n'exclou els in k p e s -les pe so-
nes implicades- ni els mbbils de l'ac uació.
Com hau em d'anali za el llengua ge des d'aques a no a pe spec i a? Seguin les
indicacions de HASLETT (1987), amb una in e p e ació:
-
i e encial: sense oblida els signi ica s implíci s, els que són implica s o p es
suposa s a pa i d'allb que diem;
-
in encional: pa in de la plani icació conscien de les in encions;
-
con encional: guia s pe signi ica s, egles de conduc a social i e bal com-
pa ides;
-
a iada: segons el con ex i els usua is;
-
seqüencial: e ospec i a i p ospec i a;
-
eali zada en el e nps i espai eals;
-
sis emu ica: es uc u ada segons unes es a kgies;
-
in e p e a i a: a enen al alo indexical de la pa la.;
-
a iable segons les elacions socials dels in e locu o s.
Des de l'bp ica p agmh ica el llengua ge es mani es a com una eina poli alen que
po o ien a -se cap a l'ob enció d'objec ius di e sos. DASCAL (1990) hi oba una do-
ble aplicació:
lo
PARRET,
H.,
(1987),
Wo king Documen
IPRA-2,
p.
12.
l'
GLMPERZ,
J.,
(1987),
Wo king Documen
IPRA-2,
p.
47.
-
l'ús del llengua ge en el pensamen ;
-
l'ús del llengua ge en els i uals.
Nosal es, en l'anhlisi de les no ícies, ens hau em de si ua en el segon apa a , ja
que la unció onamen al que p o oca la in e enció pe iodís ica és l'es ablimen de
comunicació amb una inali a in o ma i a. El llengua ge hi ind h un uncionamen
o ca di e en del que p esen a quan es a al se ei del pensamen huma, on esde é in-
e n, in ospec iu, desconnex ins i o , o del que mos a quan o ma pa d'un i ual,
on es mani es a es uc u a , ix, i poc elhs ic.
Realmen , els ex os pe iodís ics poden so me e's a un al ipus d'anhlisi?
VAN DIJK (1983) a i ma: «Qualse ol ex é una es uc u a subjacen . Qualse ol
ex necesi a els elemen s deíc ics, les p essuposicions
...
pe
a
la se a in e p e-
ació». És a di o s els ex os pe me en una anhlisi p agmh ica pe quk o s
uncionen dins d'un con ex i són adap a s a les uncions di e en s que olen
aconsegui .
Si ens hem de e e i a algun in en d'ap oxima la eona p agmh ica al món del
penodisme, hem de pa la de Van Dijk i el seu a icle de 1983 a la e is a
Analisi:
«Es uc u as ex uales de las no icias de p ensa». Hi in en a de p ojec a la eo ia dels
ac es de pa la sob e els ex os penodís ics. Allb p ime que en des aca
és
que la un-
ció de les no ícies és u inbia i es e eo ipada, coneguda pe pe iodis a i lec o s abans
de comenca l'ac e comunica iu. El pe iodis a sap un esde enimen i n'in o ma als
lec o s. L'ac e il.locu iu és no malmen una asse e ació. una a i mació. Tanma eix
po ha e -hi al es ac es il.locu ius indi ec es -acusacions, sugge imen s, consells,
c í iques, de enses i o enses- que es in lleumen amaga s i que puguin se copsa s
en da e e me pels lec o s.
Amb o , Van Dijk només es limi a a ocali za la unció més e iden i no s'en-
dinsa en l'anhlisi de les secundii ies. «Com que el discu s de la p emsa consis eix so-
lamen en asse e acions (i no en p omeses o amenaces) la descnpció p agmh ica ens
di a només quines condicions són necessbies pe a l'acomplimen ap opia de les as-
se e acions» (1988:
26).
Nosal es som més op i nis es sob e el pape que é la p agmh ica en l'anhlisi de
l'ac uació e bal de la p emsa. A més de la línia es udiada pe Van Dijk, la dels ac-
es de pa la, que de ben segu po ana mol més enllh, l'es udi p agmh ic eballa,
d'ench de les apo acions de Keenan, S alnake , Le inson, Leech i G ice12, amb es
ipus d'in e kncies. Aques s elemen s que, o i que no pe anyen al signi ica con-
encional dels e mes, en poden se den a s,
són
les p essuposicions
(»),
les impli-
cacions con e sacionals
(+>)
i les implicacions con encionals
(
I
).
l2
KEEI~AN, E.L.,
(1971),
«Two kinds o p essuposi ion in na u al languagen, dins FILLMORE
i
LAN-
GEDOEN,
S udies in Linguis ic Seman ics,
No a Yo k, Hol and Rineha .
STALKAKER,
R.C.,
(1974),
«P agma ic P essuposi ion»,
Seman ics and Philosophy,
No a Yo k, New
Yo k Uni e si y P ess, p.
197-213.
LEVINSON,
S.,
(1983),
P agma ics,
Camb idge, Cambndge Uni e si y P ess.
LEECH G.,
(1983),
P incipies
o P agma ics,
No a Yo k, Longman.
GRICE, H.P.,
(1967), (1981),
ídem.

En aques a icle ens hem p oposa d'esbnna quin és el joc que aques s elemen s
o e eixen en el discu s penodís ic. A
i
d'aconsegui -ho hem ce ca un ema que a
me kixe l'a enció de o a la p emsa dels Paisos Ca alans al seu emps: les eleccions an-
daluses.
1
hem ebaila amb els a icles del dia
24
de juny del 1990 del~ dia is de Llei-
da, Gi ona, Ba celona, Ta agona,
Dia io de Mallo ca,
Las
P o iizcias, El Pe iódico de
Ca alunya
i
1'A ui
(del dia
25,
pe quk el dia an e io no so í pe p oblemes kcnics).
Les p essuposicions
«Una p oposició
P
és una p essuposició p agma ica d'un pa lan en un con ex do-
na en el cas que el pa lan c egui que P, i c egui que el des ina a i econeix que el1
es a en aques a assumpció, o é aques es c eences»
(STALNAKER,
1974:
197).
Una
p o a cla a que ens pe me esca i si es em da an d'una p essuposició és que es man-
é an en l'a i mació com en la negació in e na d'un enuncia .
Les p essuposicions en la p emsa es an o mades pel coneixemen compa i que
els lec o s enen sob e els elemen s que componen l'acció de la no ícia, un coneixe-
men que és p e i, ap ks en lec u es an eno s o a pa i de l'expe ikncia di ec a de la
eali a , i que no inclou, pe an , no a in o mació. Obse em a con inuació el seu un-
cionamen en aques s pa hg a s penodís ics:
(1)
«Los andaluces no se me ecen las alocuciones de cas igo en e los esponsables
de cada o mación
[.
.
.]»
(Dia io de Mallo ca)
»
els andalusos han es a enya s pels líde s polí ics.
El e b "me ece " a més ens in o ma que han es a enys desp opo ciona s a les
ci cums hncies.
(2)
«[.
.
.]
los escándalos su gidos en los úl imos meses no han a ec ado al elec o ado, en
con a de lo que o os c eían.» (Decla acions del S . Pino del PSOE a
D. de Mallo ca)
»
hi ha hagu eschndols.
Que es man é an si a i mem com si neguem que hagin a ec a l'elec o a .
Mol més p uden és
El Pe iódico de Ca aluilya
que, aques a in o mació, la p esen-
a així:
(3)
«Ni la subs i ución de Rodnguez de la Bo bolla al en e del p oyec o socia-
lis a pa a Andalucía, ni los escándalos a ibuidos al pa ido han sido su icien es
pa a noquea a los socialis as.»
»
s'han a nbui' eschndols als socialis es.
Es uc u a sin hc ica que el
Dia i de Ba celona
epe eix en:
(4)
«No sembla que el cas Juan Gue a, ni les di icul a s que an eni els socia-
lis es pe designa el seu candida , hagin in lui' en l'elec o a anda1ús.x
»
hi ha hagu un cas elaciona amb algú anomena Juan Gue a
»
els socialis es an eni di icul a s pe designa el seu candida .
El senyo Al onso Gue a a i ma a en el Dia i de Ta agona que:
(5)
((Andalucía sabe quién le (sic) quie e y quién le mien en
»
alguns men eixen a Andalusia
>>
alguns es imen Andalusia.
Le inson assegu a que a egades la p esencia d'una p essuposició a associada a la d'una
pa aula que anomena «gene ado de p essuposicions». Veiem-ne unes quan es.
(6)
«A odo ello se le une la inde inición de un p oyec o diá ano pa a soluciona , po
ejemplo, el pa o» - e e in -se a les di icul a s del Pa i Socialis a. (Dia io
de
Mallo ca.)
'soluciona '
»
I'a u és un p oblema (enca a que no sigui l'únic, pe 'po ejemplo')
(7)
N[.
.
.]
la poca pa icipació po ebaixa l'au onomia andalusaa diu el S . Alca az
d71U en el Dia i de Gi ona.
' ebaixa '
»
l'au onomia andalusa no es a en la se a co a més baixa
»
l'au onomia andalusa es po ebaixa (penll a l'aguai ) (amenasa?)
»
hi ha au onomia andalusa (pe si algú en dub a a).
El Dia i de Ba celona a públic que:
(8)
«Els emp esa is an pun uali za que l'abs enció no és culpa se a, e enn -se
al ema de la e ibució de qua e ho es elec o als.»
»
algú é la culpa de l'abs enció
'culpa'
»
l'abs enció és quelcom dolen pe a les eleccions andaluses.
En un i ula del Dia io de Mallo ca, obem:
9)
«La oposición no consiguió a eba a el o al p o agonismo del Pa ido Socialis a.»
On 'a eba a '
»
el p o agonisme en polí ica no es deixa olun a iamen .
De egades en les p essuposicions obem e s o almen objec ius, comp o ables,
conegu s, com en:
(10)
«El Pa ido Andalucis a es el g an bene iciado de las elecciones de aye
[.
.
.]»
(Las
P o incias)
»
ahi hi hague en eleccions.
Pe o en d'al es ocasions amaguen alo acions mol més subjec i es, pe exemple
dels ma eixos pe iodis es. Com en aques es p oposicions d'El Pe iódico:
(1 1) «Ped o Pacheco p o agoniza un espec acula i ón hacia adelan e. Es el éxi-
o del opo unismo de un g upo sin ideología p opio de las e apas de descon ian-
za hacia la clase polí ica.))
»
es em en una e apa de descon ianca polí ica
a més de:
»
Ped o Pacheco é un g up sense ideologia.
Tan na eix el S . Pacheco no es desanima i ens o e eix aques a decla ació de p inci-
pis en el Dia i de Ta agona:
(12) «El pueblo andaluz ha que ido que el Pa ido Andalucis a enga un puñado
de dipu ados que con olen el p oceso de consolidación de la au onomía y la in-
co po ación de Andalucía a Eu opa.»
»
s'es a consolidan l'au onomia andalusa
»
Andalusia s'es a inco po an a Eu opa.
D'al es egades, ins i o poden apa una c í ica indi ec a, com en el dia i
A ui,
quan
F ancesc Me cadé diu del Pa i Andalucis a:
(13) «Calia espe a si l'elec o a andalús ha ia oblida , o congela , els his o ia
p oblemes del PA pe oma l'al e na i a a una o ca nacional, de l'hbi d'aque-
lla comuni a au onoma.»
»
el Pa i Andalucis a ha ingu p oblemes des de semp e.
O
una al a in o mació cabdal
»
aquella comuni a au onoma és una nació
»
el PA ja ha ia ingu l'al ema i a.
Les p essuposicions ambé poden ac ua a al1 d'excusa. Com aques a del PSOE im-
p esa en
El
Pe iódico:
(14) «Los di igen es socialis as es a on impo ancia a la abs ención que a ibu-
ye on, en e o os ac o es, al día e aniego, al Mundial de Fú bol y, especial-
men e, al hecho de que po p ime a ez las elecciones se celeb asen en soli a io.»
»
e a un dia d'es iu
»
es eia el Mundial de Fu bol
»
les eleccions se celeb a en en soli a i.
Di ícilmen poden aconsegui que els seus mo ius ac ui'n com excuses, pe quk des
del dia que an con oca les eleccions se sabia que el dia 23 se ia un dia de l'es-
iu, que hi hau ia el Mundial de Fu bol, i que aques es se ien unes eleccions
mono ema iques.
Fixem-nos, doncs, que si bé és e i a que les p essuposicions han de se pa del
sabe compa i pels in e locu o s, necessa i pe pode en end e comple amen al16
que el pa lan ol comunica al seu oien , ambé ho és que a egades el pe iodis a dóna
pe sabudes coses que no ho són pas en el cas d'alguns lec o s. Alesho es les p es-
suposicions a egeixen in o nació addicional. So in , alo acions que no es olen e
di ec amen hi són incloses, com ja hem is .
Obse em a a com podem oba un eix d'aques es in e kncies en un pa hg a del dia-
i
A ui:
(15) «Aques a ac i ud (l'abs enció) és, po se , la més is a conseqükncia del cli-
ma de descon ianca en e s el món de la polí ica i la c isi d'ima ge dels polí ics
com a se ido s del bé comú. Aques a és una llicó que cal ap end e a ia .»
»
hi ha una c isi d'ima ge de la classe polí ica
>>
hi ha un clima de descon ianca polí ica
>>
aques a c isi i aques clima enen mol es conseqükncies
»
els polí ics són se ido s del bé comú.
Implicacions con e sacionals
Quali iquem de con e sacionals aquelles implicacions que podem dedui a pa -
i del con encimen que les pe sones implicades en un ac e comunica iu espec en
un segui de pnncipis.
Són les implicacions que s 'in e eixen a pa i del con encimen
que
hi
ha
un aco d pe segui unes maximes en la con e sa.
1
qui diu en la con e sa
po di en qualse ol ac e comunica iu en que es eali za un ac e e bal.
Aques es implicacions an que modi iquem l'es uc u a lingüís ica de les nos es
p oposicions. Pe exemple el p incipi de coope ació, i conc e amen les mhximes de
quan i a
i
pe inencia, a que la nos a espos a a:
-
M'ag ada la Ma ia.
sigui
-
Té
la ca a mol maca.
i pugui se in e p e a pe l'in e locu o que el seu cos, en can i, no ens emocio-
na pas. La qual cosa podia ha e es a comunicada mol més di ec amen , pe o
més ba oe a nen ambé amb:
-
No é pas un cos gai e p opo ciona .
Gnce ou el p ime a explica el uncionamen d'aques es in e kncies comunica-
i es i a dona -nos-en o un segui .
A
més ens acili a un pe i uc pe descob i -les
en e les al es implicacions que podem de i a : si dien el ma eix pe o d'una al a ma-
ne a, amb unes al es pa aules, con inuem in e in
x,
és que
x
és una implicació con-
e sacional. No esmen a em aquí o s el pnncipis i maximes con e sacionals que
podem oba a GRICE (1975), LEECH (1983), LEVINSON (1983), pe o sí que demos-
a em la se a p esencia en els a icles amb quk hem eballa .
Si llegim en el
Dia io de Mallo ca:
(16)
«Ha sido un día de mucho calo y segu o que hay o as ci cuns ancias que
han
in luido en la abs ención.»