8
7
EL SISTEMA EDUCATIU DE LA U.R.S.S.
Fe an Fe e
i
Juli8
L'es udi del sis ema educa iu de qualse ol país, di e en del
p opi, es a ce amen di ícil, a causa de la mul i ud de ac o s
exbgens al sis ema, que el con igu en al com és i no d'al a
o ma. Pode a iba a delimi a el pes especí ic que é cadascun
d'ells és una asca comp ome edo a.
Al ma eix emps el compa a is a es eu o amen in luencia
(enca a que no ho desi gi i ho in en i comba e) pe la p bpia
concepció que ell é del sis ema educa iu ideal que cald ia ins-
au a en cadascun dels pai'sos. A ela a la adició cul u al que
ha iscu i al
modus ope andi
que ha ebu del ma eix sis ema
educa iu, es oba condiciona a l'ho a de ju ga (i ins i o
simplemen de ((desc iu e))) l'educació en un país di e en al seu.
La idea del compa a is a com a ((home de mi es uni e sals)), i
amb capaci a de se au kn icamen objec iu, és més una aspi a-
ció que una eali a en la immensa majo ia dels casos.
Aques s dos ac o s, exposa s b eumen , es euen ag euja s
quan qualse ol es udiós de YEducaciÓ Compa ada ap o undeix
en el sis ema educa iu so i&- ic.
D'una banda, la U.R.S.S. és un
país mol di e en de la es a de pdisos del món, sob e o si
excep uem els que pe anyen *a la se a & ea d'in luhncia més
di ec a: Bulgh ia, Hong ia, e c. Es di ícil oba un al e país en el
món que ingui an s pobles i an di e en s en el seu si, o que hagi
eali za un a anq ecnolbgic i cien í ic en an pocs anys. To aixb
el a, si més no, peculia en compa ació amb d'al es.
D'al a banda, la isió que s'ha ingu quasi semp e de la
U.R.S.S., i que s'ha p opaga especialmeil en el con ex es-
panyol, ha es a mol pejo a i a. Les di e &-ncies de ca hc e ideo-
lbgic han e , so in , que o el que p o ingués d'aques país de
l'Es os nega iu i no es pe me és econkixe els hxi s i els a-
cassos amb o a l'objec i i a possible que un compa a is a s'ha
de ma ca des de l'inici del seu es udi. Cal assumi , doncs, aques
plan ejamen i abo da el ema amb el mhxim &obe u a pos-
sible.
1.
PRINCIPIS FONAMENTALS DE
L'EDUCACIO
A LA
U.R.S.S.
La' e sió o icial de la U.R.S.S. de quins són el p incipis ona-
men als que guien el p océs educa iu en aques país, es pod ia
sin e i za en 10 pun s que se ien els següen s1:
1)
Ca ac e obliga o i de Z'ensenyamen a in an s iadolescen s.
En e els
hxi s aconsegui s pe la Unió So ik ica en el camp educa iu,
l'obliga o ie a de l'ensenyamen és, sense dub e, un dels més
impo an s. Cal emun a -se a la si uació an e io a la Re olució
&Oc ub e pe adona -se del g an can i que ha so e l'educació
en aques sen i . En aquells anys les qua e cinquenes pa s dels
nens en eda escola no ana en a l'escola, i en poblacions no
usses el an pe cen de gen nou i cinquan a anys que sabia
llegi i esc iu e e a ín im (a Tadzhikis án,
2,3
%;
a Ki guizia,
3,l
%,
a Tu kemia,
7,8
%I2.
Si a o aixó li a egim la o a desp es-
si6 econbmica i social que a p odui la p ime a gue a mundial,
ens oba em un país amb un ele a g au de p eca ie a en o s
els sen i s.
No és &es anya , doncs, que una de les p ime es coses que
abo dés el nou go e n os l'ele ació del ni ell cul u al del poble.
Pe aixb es an dec e a , ja en el p ime any i es an Lenin al on
del Go e n, qua e dec e s de g an impo hncia. Un d'ells se 2 el
e e en al d e uni e sal a eb e ins ucció.
D'alesho es ensa les co es &obliga o ie a s'han ana ele an
mi jansan la publicació de lleis que ecollien aques espe i . El
1930 s'ins au a l'obliga o ie a en es anys, el
1952
en se anys,
el
1961
en ui anys,
i
el
1975
en deu anys. To aixb ha dona com
Aques s
p incipis
es an
e s
de
l'a icle
d'Halina
Kompanie z,
i
s'han
u ili za
ma e ials
de
agencia
de
p emsa
so ie ica
Nó os i
pe
a
edac a -10.
KOMPANIETZ,
H.,
((La
enseiianza
en
la
U.R.S.S.)),
Re is a de BacAilZe a o,
núm
6,
ab il-juny
1978,
PP.
114-117.
KUZIN,
N.;
KONDAJOV,
M.,
La
ins uccidn pu'blica en la U.R.S.S.
Ed.
P og eso,
Moscou,
1977
p. 10.
a esul a que les axes d'escola i zació dels indi idus en e se i
se ze anys siguin p ac icamen del 100
%,
segons les es adís iques
de la UNESCO de l'any 19793.
2)
Igaal a de d e s a eb e ins zlccidpe pa de o s els ciadudans.
Quan es pa la d'igual a a la U.R.S.S., es a en un sen i ben
di e en del que nosal es en enem, dona que es ac a d'un
Es a o ali a i. Les opo uni a s d'accedi a co es més ele ades
d'ins ucció es a en unció, a egades, de l'adsc ipció al P.C.U.S.
(Pa i Comunis a So ik ic) i dels in o mes que o gani zacions
ju enils o les emp eses on eballa l'indi idu an sob e la se a
asca. Aques e a ec a, en gene al, o s els ni ells educa ius
no
obliga o is
i
especialmen l'educació supe io .
D'al a banda, la igual a de d e s a la es a de ni ells educa ius
(P e-escola , P ima ia i Secunda ia) és una eali a innegable, en
la qual in e é poc, o p ac icamen gens, la ideologia p bpia de
l'indi idu. També con é des aca l'assis kncia que es a als dismi-
nui' s psíquics i ísics, i la manca de disc iminació en e els dos
sexes a l'ho a de eb e una educació de e minada. Aques úl im
e és mol comú en aques país, en la majo ia de elacions que
s'es ableixen en e home i dona. Com a dada signi ica i a es po
eu e que el nomb e d'homes i dones que es udien en el e ce
ni ell (segons la denominació de la UNESCO) és p ac icamen
igual: l'any 1975, d'un o al de 4.853.958 alumnes, hi ha ia
2.448.55
1
dones; la p opo ció e a simila els anys 1965 i 19704.
-
3)
Cen es d'ensenyamen es a als
i
socials.
El ca hc e es a al de
p hc icamen o s els cen es d'ensenyamen (en enen aques
com a se ei públic) és un e onamen al dins del con ex polí ic
i ideolbgic de la U.R.S.S. La ma eixa Cons i ució, ap o ada
l'any 1977 (i igen en els nos es dies), així ho decla a en el seu
a icle 11: ((Pe enecen al Es ado 10s medios básicos de p oduc-
ción en la indus ia, la cons ucción y la ag icul u a; 10s medios
de anspo e y de comunicación; 10s bancos, 10s bienes de 10s
es ablecimien os come ciales, de
se iciospu'blicos
(...))9.
"(Es adís icas de educación. ul imo año disponible)),
Encues as e in es igaciones
es ad i cas: abajo en ca so,
CSR-E-41, UNESCO, Di isión de Es adís icas ela i as a
la Educación-O icina de Es adis icas, no emb e 1981, p. 40.
((Desa ollo de la Educación en Eu opa: una e isión es adís ica)),
Te ce a
Con e encia de Minis os de Educación de ¿os Es ~dos Miemb os de la Regidn Eu opa
(So ia,
12-21
de junio de 1980), UNESCO, ED-8lMINEDEUROPElREF 2, p. 38.
El sub a lla és de i'au o de l'a icle.
Cons i ución
-
Ley Fundamen al- de la Unidn
de Repu'bIicas Soc izIis as So ié icas,
Ed. Agencia de P emsa Nó os i, Moscou, 1978, p. 10.
Segons la (( e sió o icial)) ambé es pe me , pe b, l'exis encia
de cen es d'ensenyan~a de ca ac e p i a , enca a que són mol
mino i a is. En xi es es po di que l'any
1980
exis ien
18
acadb
mies i semina is eligiosos, la qual cosa ens dóna idea de l'in ima
impo ancia que enen aques s cen es en un país que el ma eix
any enia una població de 262,4 milions &habi an s6.
4)
G a ui' a de Z'ensenyamen , ins
i
o el de ni ell supe io ;
i
en ce s
alumnes pagamen delseu man enimen a ca ec de Z'Es a .
La g a ui' a de
l'ensenyamen és, igualmen , un dels pila s onamen als de l'edu-
caci6 so ie ica. La Cons i ució ho assenyala en l'a icle 45: (CLOS
ciudadanos de la U.R.S.S. ienen de echo a la ins ucción. Asegu-
an es e de echo, la g a uidad de odos 10s ipos de ins uc-
ción,
(...)))'.
-
La g a ui' a és, p ac icamen , comple a en els ni ells de P ima-
ia i Secunda ia (obliga o is); i es an inclosos, la majo ia de cops,
el menja , el anspo , el ma e ial didac ic, i l'allo jamen en cas
de necessi a . A ni ell de P eescola , els ills de les amílies més
necessi ades (ap oximadamen un 25
%)
ho an so a aques b
gim, i la es a paguen una quan i a en unció del sala i dels pa es,
sense pode supe a mai una quo a del
3
%
d'aques sala i. L'en-
senyamen supe io segueix un sis ema de beques que, enca a
que no cub eixen les despeses o als dels que assis eixen als
cen es d'aques ni ell educa iu, ajuden en ce a o ma a a on-
a -les.
5)
Es uc u a dels ni ells
i
cen es educa ius que semp e pe me en pode
aconsegui es & supe zb es.
Ce amen , de al mane a l'es uc u a
del sis ema educa iu es a con igu ada, que quan un indi idu es a
es udian
-
en un cen e d'ensenyanp, en so i -ne semp e é possi-
bili a s d'accedi a es udis supe io s. Aixb és mol impo an a
ni ell de Secunda ia, pe que l'es uc u a del. sis ema no é cen-
es docen s que p epa in, exclusi amen , pe al món del eball i
que, en conseqii~ncia, es pugin conside a de segona ca ego ia.
A a bé, ambé és ce que, de la ma eixa mane a que l'es uc-
u a no és disc imina b ia (en aques sen i , espec e als indi idus),
l'en ada als es ablimen s &Ensenyamen Supe io és h o a-
men limi ada pels ((nume us clausus)) imposa s en aques ni ell
educa iu. La selecció del alumnes es a lla o s pe c i e is mol
U.R.S.S.
100
p egan a
y
espues aJ,
Ed. Agencia de P emsa Nó os i, Moscou,
1980,
p.
45.
Con~ i llcidn
...
OP. ci .
p.
23.
p opis en aques país; hi enen p io i a sob e o les qües ions de
cai e ideolbgic de cada indi idu. Un cop més hi obem que
l'es uc u a del sis ema és mol obe a i democ h ica, pe b a ce s
ni ells s'imposen un conjun de ((mesu es de con ol)) que pe -
me in man eni els ni ells d'educació supe io s dins &un con ex
ideolbgic que no en i en con adicció amb les idees onamen als
que sus en en el p ojec e polí ic que es an eali zan en aques
país.
6)
Ensenyamen mix , d'ammbd6s sexes.
L'ensenyamen a la U.R.S.S.
é ca hc e mix en o s els ni ells educa ius. Enca a que aixb és
ce , algú es po p egun a si, ealmen , en aques país es a
coeducació, o Fna simple ins ucció conjun a &ambdós sexes a la
ma eixa aula. Es di ícil disce ni (com ep qualse ol país que es
aci kgim mix ) sob e aques a qües ió. Unicamen podem alo-
a aques e en base als esul a s que s'ob enen desp és que els
subjec es han passa pe escoles &aques es ca ac e ís iques. Les
xi es, pe exemple, de l'Ensenyamen Supe io que abans expo-
sa a sob e el nomb e d'homes i dones que assis eixen a aques s
cen es, c ec que poden se un bon indicado que en els cen es
escola s no es a una simple ins ucció mix a. Les i es aconse-
guides pe les dones en aques e eny (com en &al es) a la U.R.S.S.
són una bona mos a que els plan ejamen s coeduca ius es an,
com a mínim, bas an a ela s.
7)
Educacid laica.
L'a i mació que l'educació a la U.R.S.S. és
laica es sus en a de o ma cla a i p ecisa en l'a icle
52
de la se a
Cons i ució:
<<A
10s ciudadanos de la U.R.S.S. se les ga an iza la
libe ad de conciencia, es deci , el de echo a p o esa cualquie
eligión o a no p o esa ninguna, a p ac ica el cul o eligioso o a
hace p opaganda a eís a.
Se p ohz'be exci a la Bos ilidad
y
el odio en
elacidn con las c eenc 'as eligiosas. En la
U.
R.S.S., la Iglesia eshisepa ada
del Es ado,
y
la escuelg, de la Igle~ia))~.
La decla ació, doncs, com es po obse a en aques a icle de
la Cons i ució és cla a i axa i a. Pe b, un cop més, aques es
a i macions són <<mi ges- e i a s)).
J.
M.
Cobo assenyala 17exis &n-
cia de p opaganda an i eligiosa en els ni ells &Educació Supe io
i la impossibili a de ansme e en aques s cen es el missa ge
eligiósg. L'Educació Supe io con inua cons i uin la on de
El sub a lla és de Sau o de Sa icle.
Ibidem,
p.
25.
COBO,
J.
M.,
La ense ianza supe io en el mundo. Es udio compa ado e hipd esis,
Ed.
Na cea, Mad id,
1979,
p.
235.

cul u a que més olen p ese a , els di igen s polí ics d'aques
país, de les in luhncies ideolbgiques con a ies al seu sis ema
polí ic.
8)
Unió d'ins ucció
i
educacid: Impo cilaciu d'ins i zcczbns (com lu am&
lia
i
els ce cles $es udi) que ajzlden, en col.labo aci6 amb I'escola, a educa
els indi idus.
El concep e ccins ucció)) a la U.R.S.S. es a, p ac ica-
men , ese a a l'ambi escola . Podem obse a , en aques sen-
i , que el Minis e i que s'enca ega d'aques es qües ions es deno-
mina ((Minis e i
d'Ins ucci6 Pública)), a di e kncia d'al es paysos
que l'anomenen ((Minis e i d'Educaci6)) o ((Minis e i &Educació i
Cul u a)). La amília i els cen es &ac i i a s ex aescola s enen a
ni ell ins i ucional una unció més p bpiamen o ma i a.
D'al a banda, pe b, se ia e oni pensa que l'escola, en la
p ac ica, no compleix aques a unció o ma i a, que so in s'iden-
i ica amb el més pu adoc inamen ideolbgic. Un bon exemple
d'aques e el podem oba en l'en ocamen que es dóna a
de e minades assigna u es com a a His b ia, Sociologia o As o-
logia des del g aus
IV
al
X,
a 1'Ensenyamen Mi jhlo.
9)
Inco po ació dels a encos ecnolbgics
i
cien ics que es an aconse-
guin a la ins ucció impa ida als cen es ehca ias.
La inco po ació
dels nous a enGos ecnolbgics i cien í ics als con ingu s que l'es-
cola impa eix és un e mol impo an en aques pais, sob e o
pe l'es a gene al de ((compe encia pe manen )) que man enen
espec e a la es a dels pdisos desen olupa s de cai e capi alis a, i
en especial amb els E.U.A. L'Ensenyamen Mi ja eu augmen a
dia a dia el nomb e &especiali a s p o essionals, p ecisamen pe
la necessi a de p epa a els seus alumnes en aquell conjun de
b anques p o essionals p oduc e dels a ensos ap essan s en el
camp de la ecnologia i la ciencia.
10)
Educació imp egnada de ca ac e huma
i
al a mo al.
Pa la de
ca kc e humk i al a mo al de l'educació a la U.R.S.S. és e e i -se,
p imo dialmen , a la o mació de ((l'home comunis a)), segons la
p bpia concepció que d'home comunis a é aques país. No és
alid, en aques cas, ecó e a les idees de mol s pensado s ma -
xis es clbsics que pa len de la ipologia de l'home comunis a
pe que, po se , oba íem que hi són en cla a con adicció amb la
p ac ica polí ica
i
educa i a igen a la U.R.S.S. L'hsme comunis-
l0
KUZIN,
N.;
KONDAKOV,
M.,
O].
d .,
pp.
52-56.
a, en aques país, es ca ac e i za pel seu in e nacionalisme (mol
limi a als al es paisos anomena s ccsocialis es))) i pel seu amo a
la Ph ia (que cc adui' )) als esquemes so ik ics ol di se i la
ideologia polí ica es able a en el país). Fo ma l'home comunis-
.
a en aques es dues ca ac e ís iques és un dels objec ius p io i a-
is del sis ema educa iu.
2.
LA
DIRECCIO
DE
L'EDUCACIÓ A LA U.R.S.S.
La di ecció de la Ins ucció Pública a la U.R.S.S. és egida,
p incipalmen , pe es o ganismes:
1
.O
El Minis e i d'lns ucció Pzí'blica:
el seu hmbi &ac uació són
els cen es de p eescola
i
les escoles d'ensenyamen gene al (que
abas en l'ensenyamen p ima i, el p ime cicle d'ensenyamen
secunda i, i un segon cicle, ambé, d'ensenyamen secunda i,
des incula de les especiali a s kcniques i p o essionals). Ve lla,
igualmen , pel bon uncionamen dels Ins i u s i Escoles Peda-
gbgiques que o men els u u s p o esso s, dels cen es de eci-
cla ge del p o esso a , i dels es ablimen s in an ils de ca hc e
ex aescola .
2
.O
El Minis e i d'Ensenyamen Supe io
i
Mi ia Eqeciali za :
la se a
asca a di igida als cen es que impa eixen aques s ipus de ni ells
educa ius, mi jan~an la coo dinació amb al es minis e is impli-
ca s en de e minades especiali a s. Pe exemple, di igeix les Esco-
les i Ins i u s de Medicina de ca hc e supe io en connexió amb
el Minis e i de Sani a .
3.0
El Comi i Es a al d'Ensenyamen P o essional Ticnic:
aques Co-
mi e depkn, de o ma quasi exclusi a, del Consell de Minis es
di ec amen , a di e kncia dels al es minis e is. La aó &aques a
peculia i a es po oba en la impo hncia que s'ha dona sem-
p e a la bona p epa ació p o essional dels u u s ob e s, a qui
p imo dialmen a di igi 1'Ensenyamen P o essional Tkcnic.
Un esquema més amplia dels b gans de di ecció de l'educació
a la U.R.S.S., es po obse a a l'annex núm.
1".
Se ia e oni, pe b, pensa que la di ecció de l'educació a la
U.R.S.S. es h con olada i di igida, de o ma exclusi a, pels es a-
men s ((o icials)) que he anomena an e io men . Des de l'inici de
l1
L'esque na
és
o iginal de l'au o de i'a icle.
la Re olució Russa s'ha ingu semp e mol p esen la necessi a
que el Pa i .Comunis a de la Unió So ik ica (P.C.U.S.) os el
((mo o )) i l'ccins umen de con ol)) dels can is que es p odueixen
en aques país en e s una no a socie a , la socie a comunis a.
Com a e e kncia sob e aques ema cal eco da el que Lenin
deia el
3
de no emb e de
1920
en el discu s p onuncia a la
Con e kncia Nacional de Comi ks &Educació Polí ica:
Pa a noso os, en p incipio, no puede cabe duda de que debe exis i la
sup emacia del Pa ido Comunis a. Así pues, el in de la cul u a polí ica, de
la educación polí ica, consis e en o ja e dade os comunis as capaces de
supe a la alsedad
y
10s p ejuicios
y
de ayuda a las masas abajado as a
ence al iejo égimen
y
a cons ui el Es ado sin capi alis as, sin e a-
enien es, sin explo ado es12.
El P.C.U.S., pe an , no es po en end e, només, com un
o ganisme que es ableix les di ec ius ideolbgiques de l'educació
a la U.R.S.S. La se a unció és, ambé, la de con oly cadascun
dels es amen s a on s'apliquen aques es di ec ius. Es una g an
((xa xa)) que abas a o s els cen es de pode : al es ins hncies del
Minis e i, di ec o s d'escola, memb es de les Acadkmies, ch ecs
uni e si a is, memb es de les comissions d'admissió d'alumnes i
p o esso s a cen es &Ensenyamen Supe io , di igen s d'o ga-
ni zacions ju enils, memb es de les Seccions d'Ins ucci6 Pública
dels So ie s locals o egionals, e c.
Aques a o ma de e la polí ica educa i a del país compo a,
en conseqükncia, dues ca ac e ís iques que semp e han es a
peculia s dels kgims o ali a is que han olgu imposa una de-
e minada ideologia:
1.0
La bu oc a i zació de la unció pública (en aques cas, de
l'educació) com a p ime a conseqükncia de la manca d'inicia i es
de les bases, i que desp és es con e eix en un ins umen d'ajuda
en el man enimen de la p bpia si uació causal.
2.0
El cen alisme, mi jh imp escindible pe a consolida un
sis ema en qub ((un g up edui' pensa i ac ua pe o hom)) (l'a an -
gua da del Pa i ). Aques cen alisme no s'ha d'en end e com la
sup emacia de, pe exemple, la República de Rússia sob e la
es a de epúbliques de la U.R.S.S. (que es un e que ambé es
dbna), sinó com el uncionamen cen alis a que desen olupa el
P.C.U.S., an a l'hbi es a al com al de cada epública, egió o
locali a .
12
LENIN,
La
in~ uccidn pública,
Ed. P og eso, Moscou,
1981,
p.
117.
3.
NIVELLS DEL SISTEMA EDUCATIU
Pe a una millo cla i icació di idi é aques ema en qua e
g ans apa a s:
Educació P e-p ima ia.
Educació P ima ia.
Educació Secunda ia.
Educació Supe io .
A l'annex núm.
2
es po oba un esquema amb la classi icació
dels di e en s ni ells del sis ema educa iu.
L'Educaci6 P e-p imi ia
Els cen es &educació P e-p ima ia són de dos ipus:
~
-
Les gua de ies que acullen in an s des de dos o es mesos
als es anys, i depenen del Minis e i de Sani a .
-
Els Ja dins d'In ancia que enen in an s de es a se anys,
i
depenen de di e sos o ganismes com les Seccions Locals d'Ins uc-
ció Pública, emp eses, g anges col-lec i es, e c.
To s aques s cen es són de ca dc e es a al
i
sob e el nomb e
d'assis en s es donen di e ses xi es. C ec que és con enien
eu e un cop més, les dades p esen ades pe la UNESCO: en el
cu s 1971-1972 el pe cen a ge d'assis en s a aques s cen es es-
pec e al g up d'eda de es a cinc anys e a del 59
%,
i en el cu s
1977-1978 a ésse del 69,8
%
(més de
12
pun s pe sob e de la
mi jana d'Eu opa, en aques ma eix cu s)13.
Com a ca ac e ís iques més impo an s del p eescola a la U.R.S.S.
es pod ien des aca les segÜen sl4:
A) En e els es i se anys es dedica, ap oximadamen , unes
es qua es pa s del dia al joc.
B)
En e els sis i se anys es dediquen al dia en e qua an a cinc
l3
((Desa oll0 de la Educación en Eu opa: una e isión es adís ica
...,
op. cz ..,
p.
13.
l4
La limi ada ex ensió de l'a icle no pe me desen olupa més aques ni ell
educa iu, el p eescola . Pe ob eni més in o mació es po consul a el llib e
edac a pe 1'Acadkmia de Ciencies Pedagbgiques i l'Acadhmia de Ciencies Medi-
ques:
La educacidnp eescola en la Unión So ié ica
(2
oms), Ed. Fon anella, Ba celo-
na,
1972.
-
Augmen a en un
160
%
el nomb e d'ob e s amb es udis de
Secunda ia Comple a.
-
In ensi ica l'o ien ació p o essional en els cen es.
3)
Quan als Cen es JEducaciÓ Supe io :
-Jun amen amb els Cen es dYEnsenyamen Secunda i Espe-
ciali za , aconsegui la xi a de deu milions d'especialis es, ele a
el seu ni ell p o essional, i eu e'n un majo endimen a l'econo-
mia nacional.
4)
Quan als Cen es i aescola s:
-
Aboca els es o sos cap als es ablimen s ex aescola s in an-
ils (en especial els e e i s a l'o gani zació de ((Pione s))), es en-
d e la xa xa d'aques s ipus de cen es, i p omou e la se a millo a
quali a i a.
Pel que a a la eali a escola , les pe spec i es semblen o ien-
a -se al ol an de l'anomenada ((Escola de Jo nada Comple a))
(segons l'exp essió de
M.
N.
Ska kin i E.
G.
Kos iachkin)19. El seu
onamen és la necessi a d'es abli un lligam de connexió mol
més eal en e l'ac i i a docen i les ac i i a s ex aescola s.
Aques a endkncia es ca ac e i za, més conc e amen , pe b en els
pun s següen s:
1)
Quan als objec ius:
-
Els objec ius es egeixen pe la necessi a de sabe ((selec-
ciona in o mació)), i no d'((acumu1a in o mació)).
2)
Quan als con ingun s:
-
Di isi6 del p og ama escola en con ingu s obliga o is i
acul a ius.
l9
((Al e és de las escuelas de jo nada p olongada, en las de jo nada comple a
10s maes os no es án asignados a una clase o g upo de e minado. Se asignan
c édi os especiales pa a emune a po ho a el abajo ex aescola de 10s maes-
os, 10s di igen es de cí culos
y
10s educado es enca gados de la o ganización de
g upos, cí culos, ac i idades ec ea i as, campamen os, e c., donde 10s niños se
ag upan no s610 en unción de la clase a la que asis en, sino ambién en unción de
las condiciones de su ida en el hoga
y
el ho a i0 de abajo de sus pad es)).
SKATKIN,
M.
N.; KOSTIACHKIN,
E.
G.,
((La e olución p e isible de la escuela en la

-
Di e enciació,
a
cadascun dels emes, dels con ingu s ona-
men als i acceso is.
-
Vinculació dels con ingu s a la ida eal de l'indi idu.
3)
Quan a les ac i i a s:
-
U ili zació de la adio, ele isió, cinema, biblio eca, e c.
-
Re alo i zació del joc educa iu com a ac i i a que p e én
((ap end e o jugan )).
4)
Quan a la me odologia:
-
En ocamen in e disciplina dels emes.
-
combinació ha moniosa dels di e en s me odes didac ics.
5)
Quan a I'a aluacik
-
Can i en els c i e is &a aluació; han d'ésse més lexibles.
-
U ili zació de l'au oa aluació.
To s aques s can is que suposa la implan ació de ((l'escola de
jo nada comple a)) impliquen ambé, d'al a banda:
1)
P epa a el p o esso a en aques nou model (i no en el
adicional). S'imposa que en un b eu e mini de emps les Esco-
les i Ins i u s Pedagbgics e isin els seus plans d'es udi, i els
adop in a les no es ci cums iincies.
2)
Adap a el ma e ial didkc ic a aques a no a eali a .
3)
Adap a , igualmen , les ins al.lacions escola s a la lexibili a
que suposa la jo nada comple a.
Pe úl im, no podem deixa &assenyala que o es les inno a-
cions que s'in odueixin en l'es uc u a del sis ema educa iu, o
en la eali a escola conc e a, no han &oblida p oblemes an
g eus pe a l'educació a la U.R.S.S. i que enca a no es an deguda-
men supe a s, com poden se -en e &al es- els següen s:
U.R.S.S.)),
Pe spec iuas,
Vol.
X.
núm.
3,
Re is a T imes al de Educación, UNESCO,
Pa is,
p.
316.
-
El ni ell de quali a de l'escola u al ( an la p ima ia, com la
secunda ia)
.
-
La desigual a d'accés igen , sob e o a l'Educaci6 Supe io ,
en unció del ni ell socio-econbmic dels indi idus, econeguda
pel p o esso Mikolaj Kozakiewicz20, memb e de l'Acadkmia Po-
laca de les Ciencies,
i
especialis a en la ma k ia.
KOZAKIEWICZ,
M.,
((La
igualdad an e la educación en 10s paises de Eu opa
o ien al)),
Pe spec iuas,
Vol.
X,
núm. 2, Re is a T imes al de Educación,
UNESCO,
Pa is, 1980, pp. 192-199.
b gans
de
di eccid
...
ANNEX
1:
LA
DIRECCI~
DE
LA
INSTRUCCI~
PÚBLICA
A
LA
U.R.S.S.
P esídium
-.
.-
%
-
_
A
ni ell
de o a la
U.
R.
S.
S.
Minis es de la U.R.S.S.
Comi b Es a al
D'Ensenyamen
Minis e i d'lns ucció
Supe io
i
Mi jh Espe- P o essional Thcnic
Pública a la U.R.S.S.
1
A
ni el/
A
ni ell d'una
egid d'una
epública de la
U.
R.
S.
S.
A
ni ell d'una zona
de dis ic e
(o
u bana)
que hi ha a cadascuna
de les egions que
con igu en una
epública de la
U.
R.
S.S.
Minis e d Ins ucció
de la República Pública de la República
i
Seccid Regional d'lns uccid
Pública del Com b Execu iu
del So ie egional
1
d'lns uccid Pública del
ANNEX
2:
ESTRUCTURA DELS NIVELLS EDUCATIUS
A
LA U.R.S.S.
An s
29
Doc o a
1
Aspi an
22
1
Uni e si a s i Ins i u s d'Educació Supe io .
Escola P ima ia
!
l
17
15
Ja dí d'in an s
I
-
Escola mi ja comple a
-
(2n Secunda ia Gene al)
1.'
L'Ensenyamen obliga o i du a deu anys.
2.'
A
les «Escoles Secundi ies Especiali zadesn els es udis du en es o qua e
7
anys.
3.'
A
les «Escoles Secundi ies P o essionals Tecniquesn els es udis du en de sis
Escola
Secunda ia
Especiali zada
-
-
Gua de ia (Escola-b essol)
-
mesos a qua e anys.
4.'
A
les uni e si a s
i
ins i u s d'Educació Supe io , els es udis du en de qua e
a sis anys i mig.
5.'
Els qua e anys de doc o a ap oxima ius.
-
-
ESCOLA MITJANA INCOMPLETA
-
(((1 . Cicle de Secunda ia Gene al)))
-
------------------------
Escola
Secunda ia
P o essional
Tbcnica
Fz
-
m
'+
."
m
5
-
-
m
.
?
?.
Classes i Escoles
amb Di e encies
2
:=
RESUMEN
Abo da el ema de la educación en la U.R.S.S. desde una
pe spec i a obje i a es ealmen e di ícil debido a un conjun 0 de
ac o es exógenos al sis ema que
10
hacen peculia con espec o a
o os paises.
En es e con ex o es p eciso delimi a con la mayo cla idad
posible 10 que es la cc e sión o icial)) de la U.R.S.S. de las ealida-
des subyacen es que pe sis en y se omen an en el sis ema. En
ocasiones, es as ealidades llegan a con adeci se con 10s obje i-
os undamen ales de la educación en el país, mien as que en
s os casos son el esul ado de una in e p e ación p opia de
de e minados plan eamien os. Concep os como, po ejemplo,
((la mo al humana)), (cel amo a la Pa ia)), o (cel in e nacionalis-
mo)) adquie en un ca ác e di e en e en el con ex o de la U.R.S.S.
Es p eciso, po an o, cla i ica el con enido de algunos concep os.
La di ección de la educación en la U.R.S.S. es á, p imo dial-
men e, con olada e impulsada po dos Minis e ios y un Comi é
Es a al, ue emen e in luenciados en sus es amen os po las
no mas dic adas po el P.C.U.S. Como en casi odos 10s paises
au o i a ios, una ue e cen alización y bu oc a ización son
ins umen os imp escindibles en el desa ollo de su polí ica y
adminis ación educa i a.
Los ni eles del sis ema educa i o esponden, en gene al, a 10s
plan eamien os asumidos en o os paises, aunque con algunas
ca ac e is icas de uncionamien o y con enido di e en es. En e
o as, su inanciación, selección de alumnos, especialidades (so-
b e odo en Educación Secunda ia), e c.
Po úl imo, la o ien ación que segui 6 la educación en la U.R.S.S.
iene ma cada p incipalmen e po la ex ensión de la ed de
cen os p eescola es, el aumen o de ecu sos pa a las modalida-
des y po co espondencia, la mejo a de las o ganizaciones que
lle an a cabo ac i idades ex aescola es, y la implan ación p o-
g esi a de la ((escuela de jo nada comple a)).
ABSTRACT
To app oach he subjec o educa ion in he U.S.S.R. om an
objec i e iewpoin is eally di icul owing o a combina ion o
ac o s exogenous o he sys em ha makes i peculia wi h
espec o o he coun ies.

In his con ex i is necessa y o ou line wi h he g ea es
possible cla i y wha is he cco icial e sion)) o he U.S.S.R. o
he unde lying eali ies ha a e pe sis en and which a e p omo-
ed in he sys em. A imes hese a e con adic o y o he unda-
men al objec i es o educa ion in he coun y, while in o he
cases hey a e he esul o a mo e exac in e p e a ion o de ini e
planning. Concep s such as, o example, ((human mo ali y)),
(( he lo e o he Na i e land)) o ((in e na ionalism)) aqui e a
di e en cha ac e in he U.S.S.R. I is he e o e necessa y o
cla i y he con en o some concep s.
The managemen o educa ion in he U.S.S.R. is p ima ily
con olled and di ec ed by wo Minis ies and a S a e Commi ee,
s ongly in luenced in i s decisions by he no ms dic a ed by he
P.C.U.S. Like almos all au ho i a ian coun ies a s ong cen a-
liza ion and bu eauc acy a e indespensible ins umen s in he
de elopmen o i s Educa ional and Adminis a i e Policy.
The le els o he educa ion sys ems co espond, in gene al, o
hose adop ed in o he coun ies, al hough wi h some di e en
ways o unc ioning and di e en con en s. Among o he s, i s
inancing, selec ion o s uden s, specialisa ions (especially in se-
conda y educa ion), e c.
Finally, he di ec ion o educa ion ollowed in he U.S.S.R. is
dis inguished chie ly by he ex ension o he ne o p e-school
cen es, he inc ease o esou ces h ough nigh schools and
co espondence, he imp o emen o he o ganisa ions ha ca y
ou ex acu iculum ac i i ies and he p og essi e in oduc ion
o he ((school o he ull wo king dayn.