El sistema educatiu de la U.R.S.S

8 7 EL SISTEMA EDUCATIU DE LA U.R.S.S. Ferran Ferrer i Juli8 L'estudi del sistema educatiu de qualsevol país, diferent del propi, es fa certament difícil, a causa de la multitud de factors exbgens al sistema, que el configuren tal com és i no d'altra forma. Poder arribar a delimitar el pes específic que té cadascun d'ells és una tasca comprometedora. Al mateix temps el comparatista es veu fortament influenciat (encara que no ho desitgi i ho intenti combatre) per la prbpia concepció que ell té del sistema educatiu ideal que caldria instaurar en cadascun dels pai'sos. Arrelat a la tradició cultural que ha viscut i al modus operandi que ha rebut del mateix sistema educatiu, es troba condicionat a l'hora de jutgar (i fins i tot simplement de ((descriure))) l'educació en un país diferent al seu. La idea del comparatista com a ((home de mires universals)), i amb capacitat de ser autknticament objectiu, és més una aspiració que una realitat en la immensa majoria dels casos. Aquests dos factors, exposats breument, es veuen agreujats quan qualsevol estudiós de YEducaciÓ Comparada aprofundeix en el sistema educatiu sovi&-tic. D'una banda, la U.R.S.S. és un país molt diferent de la resta de pdisos del món, sobretot si exceptuem els que pertanyen *a la seva &rea d'influhncia més directa: Bulghria, Hongria, etc. Es difícil trobar un altre país en el món que tingui tants pobles i tan diferents en el seu si, o que hagi realitzat un avanq tecnolbgic i científic en tan pocs anys. Tot aixb el fa, si més no, peculiar en comparació amb d'altres. D'altra banda, la visió que s'ha tingut quasi sempre de la U.R.S.S., i que s'ha propagat especialmeilt en el context espanyol, ha estat molt pejorativa. Les difer&-ncies de carhcter ideolbgic han fet, sovint, que tot el que provingués d'aquest país de l'Est fos negatiu i no es permetés reconkixer els hxits i els fracassos amb tota l'objectivitat possible que un comparatista s'ha de marcar des de l'inici del seu estudi. Cal assumir, doncs, aquest plantejament i abordar el tema amb el mhxim &obertura possible. 1. PRINCIPIS FONAMENTALS DE L'EDUCACIO A LA U.R.S.S. La'versió oficial de la U.R.S.S. de quins són el principis fonamentals que guien el procés educatiu en aquest país, es podria sintetitzar en 10 punts que serien els següents1: 1) Caracter obligatori de Z'ensenyament a infants iadolescents. Entre els hxits aconseguits per la Unió Soviktica en el camp educatiu, l'obligatorietat de l'ensenyament és, sense dubte, un dels més importants. Cal remuntar-se a la situació anterior a la Revolució &Octubre per adonar-se del gran canvi que ha sofert l'educació en aquest sentit. En aquells anys les quatre cinquenes parts dels nens en edat escolar no anaven a l'escola, i en poblacions no russes el tant per cent de gent nou i cinquanta anys que sabia llegir i escriure era ínfim (a Tadzhikistán, 2,3 %; a Kirguizia, 3,l %, a Turkemia, 7,8 %I2. Si a tot aixó li afegim la forta despressi6 econbmica i social que va produir la primera guerra mundial, ens trobarem un país amb un elevat grau de precarietat en tots els sentits. No és &estranyar, doncs, que una de les primeres coses que abordés el nou govern fos l'elevació del nivell cultural del poble. Per aixb es van decretar, ja en el primer any i estant Lenin al front del Govern, quatre decrets de gran importhncia. Un d'ells ser2 el referent al dret universal a rebre instrucció. D'aleshores ensa les cotes &obligatorietat s'han anat elevant mitjansant la publicació de lleis que recollien aquest esperit. El 1930 s'instaura l'obligatorietat en tres anys, el 1952 en set anys, el 1961 en vuit anys, i el 1975 en deu anys. Tot aixb ha donat com Aquests principis estan trets de l'article d'Halina Kompanietz, i s'han utilitzat materials de fagencia de premsa sovietica Nóvosti per a redactar-10. KOMPANIETZ, H., ((La enseiianza en la U.R.S.S.)), Revista de BacAilZerato, núm 6, abril-juny 1978, PP. 114-117. KUZIN, N.; KONDAJOV, M., La instruccidn pu'blica en la U.R.S.S. Ed. Progreso, Moscou, 1977 p. 10. a resultat que les taxes d'escolarització dels individus entre set i setze anys siguin practicament del 100 %, segons les estadístiques de la UNESCO de l'any 19793. 2) Igaaltat de drets a rebre instrzlccidper part de tots els ciadudans. Quan es parla d'igualtat a la U.R.S.S., es fa en un sentit ben diferent del que nosaltres entenem, donat que es tracta d'un Estat totalitari. Les oportunitats d'accedir a cotes més elevades d'instrucció esta en funció, a vegades, de l'adscripció al P.C.U.S. (Partit Comunista Soviktic) i dels informes que organitzacions juvenils o les empreses on treballa l'individu fan sobre la seva tasca. Aquest fet afecta, en general, tots els nivells educatius no obligatoris i especialment l'educació superior. D'alta banda, la igualtat de drets a la resta de nivells educatius (Pre-escolar, Primaria i Secundaria) és una realitat innegable, en la qual intervé poc, o practicament gens, la ideologia prbpia de l'individu. També convé destacar l'assistkncia que es fa als disminui'ts psíquics i físics, i la manca de discriminació entre els dos sexes a l'hora de rebre una educació determinada. Aquest últim fet és molt comú en aquest país, en la majoria de relacions que s'estableixen entre home i dona. Com a dada significativa es pot veure que el nombre d'homes i dones que estudien en el tercer nivell (segons la denominació de la UNESCO) és practicament igual: l'any 1975, d'un total de 4.853.958 alumnes, hi havia 2.448.55 1 dones; la proporció era similar els anys 1965 i 19704. - 3) Centres d'ensenyament estatals i socials. El carhcter estatal de prhcticament tots els centres d'ensenyament (entenent aquest com a servei públic) és un fet fonamental dins del context polític i ideolbgic de la U.R.S.S. La mateixa Constitució, aprovada l'any 1977 (i vigent en els nostres dies), així ho declara en el seu article 11: ((Pertenecen al Estado 10s medios básicos de producción en la industria, la construcción y la agricultura; 10s medios de transporte y de comunicación; 10s bancos, 10s bienes de 10s establecimientos comerciales, de serviciospu'blicos (...))9. "(Estadísticas de educación. ultimo año disponible)), Encuestas e investigaciones estadtitcas: trabajo en carso, CSR-E-41, UNESCO, División de Estadísticas relativas a la Educación-Oficina de Estadisticas, novembre 1981, p. 40. ((Desarrollo de la Educación en Europa: una revisión estadística)), Tercera Conferencia de Ministros de Educación de ¿os Est~dos Miembros de la Regidn Europa (Sofia, 12-21 de junio de 1980), UNESCO, ED-8lMINEDEUROPElREF 2, p. 38. El subratllat és de i'autor de l'article. Constitución - Ley Fundamentalde la Unidn de Repu'bIicas SoctizIistas Soviéticas, Ed. Agencia de Premsa Nóvosti, Moscou, 1978, p. 10. Segons la ((versió oficial)) també es permet, perb, l'existencia de centres d'ensenyan~a de caracter privat, encara que són molt minoritaris. En xifres es pot dir que l'any 1980 existien 18 acadb mies i seminaris religiosos, la qual cosa ens dóna idea de l'infima importancia que tenen aquests centres en un país que el mateix any tenia una població de 262,4 milions &habitants6. 4) Gratui'tat de Z'ensenyament, fins i tot el de nivell superior; i en certs alumnes pagament delseu manteniment a carrec de Z'Estat. La gratui'tat de l'ensenyament és, igualment, un dels pilars fonamentals de l'educaci6 sovietica. La Constitució ho assenyala en l'article 45: (CLOS ciudadanos de la U.R.S.S. tienen derecho a la instrucción. Aseguran este derecho, la gratuidad de todos 10s tipos de instrucción, (...)))'. - La gratui'tat és, practicament, completa en els nivells de Primaria i Secundaria (obligatoris); i estan inclosos, la majoria de cops, el menjar, el transport, el material didactic, i l'allotjament en cas de necessitat. A nivell de Preescolar, els fills de les famílies més necessitades (aproximadament un 25 %) ho fan sota aquest rb gim, i la resta paguen una quantitat en funció del salari dels pares, sense poder superar mai una quota del 3 % d'aquest salari. L'ensenyament superior segueix un sistema de beques que, encara que no cubreixen les despeses totals dels que assisteixen als centres d'aquest nivell educatiu, ajuden en certa forma a afrontar-les. 5) Estructura dels nivells i centres educatius que sempre permeten poder aconseguir est& superzbres. Certament, de tal manera l'estructura del sistema educatiu esta configurada, que quan un individu esta estudiant - en un centre d'ensenyanp, en sortir-ne sempre té possibilitats d'accedir a estudis superiors. Aixb és molt important a nivell de Secundaria, perque l'estructura del. sistema no té centres docents que preparin, exclusivament, per al món del treball i que, en conseqii~ncia, es pugin considerar de segona categoria. Ara bé, també és cert que, de la mateixa manera que l'estructura no és discriminatbria (en aquest sentit, respecte als individus), l'entrada als establiments &Ensenyament Superior ésth fortament limitada pels ((numerus clausus)) imposats en aquest nivell educatiu. La selecció del alumnes es fa llavors per criteris molt U.R.S.S. 100 pregantar y respuestaJ, Ed. Agencia de Premsa Nóvosti, Moscou, 1980, p. 45. Con~titllcidn ... OP. cit. p. 23. propis en aquest país; hi tenen priorirat sobretot les qüestions de caire ideolbgic de cada individu. Un cop més hi trobem que l'estructura del sistema és molt oberta i democrhtica, perb a certs nivells s'imposen un conjunt de ((mesures de control)) que permetin mantenir els nivells d'educació superiors dins &un context ideolbgic que no entri en contradicció amb les idees fonamentals que sustenten el projecte polític que estan realitzant en aquest país. 6) Ensenyament mixt, d'ammbd6s sexes. L'ensenyament a la U.R.S.S. té carhcter mixt en tots els nivells educatius. Encara que aixb és cert, algú es pot preguntar si, realment, en aquest país es fa coeducació, o Fna simple instrucció conjunta &ambdós sexes a la mateixa aula. Es difícil discernir (com ep qualsevol país que es faci rkgim mixt) sobre aquesta qüestió. Unicament podem valorar aquest fet en base als resultats que s'obtenen després que els subjectes han passat per escoles &aquestes característiques. Les xifres, per exemple, de l'Ensenyament Superior que abans exposava sobre el nombre d'homes i dones que assisteixen a aquests centres, crec que poden ser un bon indicador que en els centres escolars no es fa una simple instrucció mixta. Les fites aconseguides per les dones en aquest terreny (com en &altres) a la U.R.S.S. són una bona mostra que els plantejaments coeducatius estan, com a mínim, bastant arrelats. 7) Educacid laica. L'afirmació que l'educació a la U.R.S.S. és laica es sustenta de forma clara i precisa en l'article 52 de la seva Constitució: <<A 10s ciudadanos de la U.R.S.S. se les garantiza la libertad de conciencia, es decir, el derecho a profesar cualquier religión o a no profesar ninguna, a practicar el culto religioso o a hacer propaganda ateísta. Se prohz'be excitar la Bostilidad y el odio en relacidn con las creenct'as religiosas. En la U. R.S.S., la Iglesia eshiseparada del Estado, y la escuelg, de la Igle~ia))~. La declaració, doncs, com es pot observar en aquest article de la Constitució és clara i taxativa. Perb, un cop més, aquestes afirmacions són <<mitges-veritats)). J. M. Cobo assenyala 17exist&ncia de propaganda antireligiosa en els nivells &Educació Superior i la impossibilitat de transmetre en aquests centres el missatge religiósg. L'Educació Superior continua constituint la font de El subratllat és de Sautor de Sarticle. Ibidem, p. 25. COBO, J. M., La ensefianza superior en el mundo. Estudio comparado e hipdtesis, Ed. Narcea, Madrid, 1979, p. 235. cultura que més volen preservar, els dirigents polítics d'aquest país, de les influhncies ideolbgiques contraries al seu sistema polític. 8) Unió d'instrucció i educacid: Importcilaciu d'institzcczbns (com lu fam& lia i els cercles $estudi) que ajzlden, en col.laboraci6 amb I'escola, a educar els individus. El concepte ccinstrucció)) a la U.R.S.S. esta, practicament, reservat a l'ambit escolar. Podem observar, en aquest sentit, que el Ministeri que s'encarrega d'aquestes qüestions es denomina ((Ministeri d'Instrucci6 Pública)), a diferkncia d'altres paysos que l'anomenen ((Ministeri d'Educaci6)) o ((Ministeri &Educació i Cultura)). La família i els centres &activitats extraescolars tenen a nivell institucional una funció més prbpiament formativa. D'altra banda, perb, seria erroni pensar que l'escola, en la practica, no compleix aquesta funció formativa, que sovint s'identifica amb el més pur adoctrinament ideolbgic. Un bon exemple d'aquest fet el podem trobar en l'enfocament que es dóna a determinades assignatures com ara Histbria, Sociologia o Astrologia des del graus IV al X, a 1'Ensenyament Mitjhlo. 9) Incorporació dels avencos tecnolbgics i cientfics que es van aconseguint a la instrucció impartida als centres ehcatias. La incorporació dels nous avenGos tecnolbgics i científics als continguts que l'escola imparteix és un fet molt important en aquest pais, sobretot per l'estat general de ((competencia permanent)) que mantenen respecte a la resta dels pdisos desenvolupats de caire capitalista, i en especial amb els E.U.A. L'Ensenyament Mitja veu augmentat dia a dia el nombre &especialitats professionals, precisament per la necessitat de preparar els seus alumnes en aquell conjunt de branques professionals producte dels avensos apressants en el camp de la tecnologia i la ciencia. 10) Educació impregnada de caracter huma i alta moral. Parlar de carkcter humk i alta moral de l'educació a la U.R.S.S. és referir-se, primordialment, a la formació de ((l'home comunista)), segons la prbpia concepció que d'home comunista té aquest país. No és valid, en aquest cas, recórrer a les idees de molts pensadors marxistes clbsics que parlen de la tipologia de l'home comunista perque, potser, trobaríem que hi són en clara contradicció amb la practica política i educativa vigent a la U.R.S.S. L'hsme comunisl0 KUZIN, N.; KONDAKOV, M., O]. dt., pp. 52-56. ta, en aquest país, es caracteritza pel seu internacionalisme (molt limitat als altres paisos anomenats ccsocialistes))) i pel seu amor a la Phtria (que cctradui't)) als esquemes soviktics vol dir servir la ideologia política establerta en el país). Formar l'home comunis- . ta en aquestes dues característiques és un dels objectius prioritaris del sistema educatiu. 2. LA DIRECCIO DE L'EDUCACIÓ A LA U.R.S.S. La direcció de la Instrucció Pública a la U.R.S.S. és regida, principalment, per tres organismes: 1 .O El Ministeri d'lnstrucció Pzí'blica: el seu hmbit &actuació són els centres de preescolar i les escoles d'ensenyament general (que abasten l'ensenyament primari, el primer cicle d'ensenyament secundari, i un segon cicle, també, d'ensenyament secundari, desvinculat de les especialitats tkcniques i professionals). Vetlla, igualment, pel bon funcionament dels Instituts i Escoles Pedagbgiques que formen els futurs professors, dels centres de reciclatge del professorat, i dels establiments infantils de carhcter extraescolar. 2 .O El Ministeri d'Ensenyament Superior i Mitia Eqecialitzat: la seva tasca va dirigida als centres que imparteixen aquests tipus de nivells educatius, mitjan~ant la coordinació amb altres ministeris implicats en determinades especialitats. Per exemple, dirigeix les Escoles i Instituts de Medicina de carhcter superior en connexió amb el Ministeri de Sanitat. 3.0 El Comiti Estatal d'Ensenyament Professional Ticnic: aquest Comite depkn, de forma quasi exclusiva, del Consell de Ministres directament, a diferkncia dels altres ministeris. La raó &aquesta peculiaritat es pot trobar en la importhncia que s'ha donat sempre a la bona preparació professional dels futurs obrers, a qui primordialment va dirigit 1'Ensenyament Professional Tkcnic. Un esquema més ampliat dels brgans de direcció de l'educació a la U.R.S.S., es pot observar a l'annex núm. 1". Seria erroni, perb, pensar que la direcció de l'educació a la U.R.S.S. esth controlada i dirigida, de forma exclusiva, pels estaments ((oficials)) que he anomenat anteriorment. Des de l'inici de l1 L'esquerna és original de l'autor de i'article. la Revolució Russa s'ha tingut sempre molt present la necessitat que el Partit .Comunista de la Unió Soviktica (P.C.U.S.) fos el ((motor)) i l'ccinstrument de control)) dels canvis que es produeixen en aquest país envers una nova societat, la societat comunista. Com a referkncia sobre aquest tema cal recordar el que Lenin deia el 3 de novembre de 1920 en el discurs pronunciat a la Conferkncia Nacional de Comitks &Educació Política: Para nosotros, en principio, no puede caber duda de que debe existir la supremacia del Partido Comunista. Así pues, el fin de la cultura política, de la educación política, consiste en forjar verdaderos comunistas capaces de superar la falsedad y 10s prejuicios y de ayudar a las masas trabajadoras a vencer al viejo régimen y a construir el Estado sin capitalistas, sin terratenientes, sin explotadores12. El P.C.U.S., per tant, no es pot entendre, només, com un organisme que estableix les directrius ideolbgiques de l'educació a la U.R.S.S. La seva funció és, també, la de controly cadascun dels estaments a on s'apliquen aquestes directrius. Es una gran ((xarxa)) que abasta tots els centres de poder: altes insthncies del Ministeri, directors d'escola, membres de les Acadkmies, chrrecs universitaris, membres de les comissions d'admissió d'alumnes i professors a centres &Ensenyament Superior, dirigents d'organitzacions juvenils, membres de les Seccions d'Instrucci6 Pública dels Soviets locals o regionals, etc. Aquesta forma de fer la política educativa del país comporta, en conseqükncia, dues característiques que sempre han estat peculiars dels rkgims totalitaris que han volgut imposar una determinada ideologia: 1.0 La burocratització de la funció pública (en aquest cas, de l'educació) com a primera conseqükncia de la manca d'iniciatives de les bases, i que després es converteix en un instrument d'ajuda en el manteniment de la prbpia situació causal. 2.0 El centralisme, mitjh imprescindible per a consolidar un sistema en qub ((un grup redui't pensa i actua per tothom)) (l'avantguarda del Partit). Aquest centralisme no s'ha d'entendre com la supremacia de, per exemple, la República de Rússia sobre la resta de repúbliques de la U.R.S.S. (que es un fet que també es dbna), sinó com el funcionament centralista que desenvolupa el P.C.U.S., tant a l'hbit estatal com al de cada república, regió o localitat. 12 LENIN, La in~truccidn pública, Ed. Progreso, Moscou, 1981, p. 117. 3. NIVELLS DEL SISTEMA EDUCATIU Per a una millor clarificació dividiré aquest tema en quatre grans apartats: Educació Pre-primaria. Educació Primaria. Educació Secundaria. Educació Superior. A l'annex núm. 2 es pot trobar un esquema amb la classificació dels diferents nivells del sistema educatiu. L'Educaci6 Pre-primirria Els centres &educació Pre-primaria són de dos tipus: ~ - Les guarderies que acullen infants des de dos o tres mesos als tres anys, i depenen del Ministeri de Sanitat. - Els Jardins d'Infancia que tenen infants de tres a set anys, i depenen de diversos organismes com les Seccions Locals d'Instrucció Pública, empreses, granges col-lectives, etc. Tots aquests centres són de cardcter estatal i sobre el nombre d'assistents es donen diverses xifres. Crec que és convenient veure un cop més, les dades presentades per la UNESCO: en el curs 1971-1972 el percentatge d'assistents a aquests centres respecte al grup d'edat de tres a cinc anys era del 59 %, i en el curs 1977-1978 va ésser del 69,8 % (més de 12 punts per sobre de la mitjana d'Europa, en aquest mateix curs)13. Com a característiques més importants del preescolar a la U.R.S.S. es podrien destacar les segÜentsl4: A) Entre els tres i set anys es dedica, aproximadament, unes tres quartes parts del dia al joc. B) Entre els sis i set anys es dediquen al dia entre quaranta cinc l3 ((Desarroll0 de la Educación en Europa: una revisión estadística ..., op. czt.., p. 13. l4 La limitada extensió de l'article no permet desenvolupar més aquest nivell educatiu, el preescolar. Per obtenir més informació es pot consultar el llibre redactat per 1'Acadkmia de Ciencies Pedagbgiques i l'Acadhmia de Ciencies Mediques: La educacidnpreescolar en la Unión Soviética (2 toms), Ed. Fontanella, Barcelona, 1972. - Augmentar en un 160 % el nombre d'obrers amb estudis de Secundaria Completa. - Intensificar l'orientació professional en els centres. 3) Quant als Centres JEducaciÓ Superior: -Juntament amb els Centres dYEnsenyament Secundari Especialitzat, aconseguir la xifra de deu milions d'especialistes, elevar el seu nivell professional, i treure'n un major rendiment a l'economia nacional. 4) Quant als Centres fitraescolars: - Abocar els esforsos cap als establiments extraescolars infantils (en especial els referits a l'organització de ((Pioners))), estendre la xarxa d'aquests tipus de centres, i promoure la seva millora qualitativa. Pel que fa a la realitat escolar, les perspectives semblen orientar-se al voltant de l'anomenada ((Escola de Jornada Completa)) (segons l'expressió de M. N. Skatkin i E. G. Kostiachkin)19. El seu fonament és la necessitat d'establir un lligam de connexió molt més real entre l'activitat docent i les activitats extraescolars. Aquesta tendkncia es caracteritza, més concretament, perb en els punts següents: 1) Quant als objectius: - Els objectius es regeixen per la necessitat de saber ((seleccionar informació)), i no d'((acumu1ar informació)). 2) Quant als contingunts: - Divisi6 del programa escolar en continguts obligatoris i facultatius. l9 ((Al revés de las escuelas de jornada prolongada, en las de jornada completa 10s maestros no están asignados a una clase o grupo determinado. Se asignan créditos especiales para remunerar por hora el trabajo extraescolar de 10s maestros, 10s dirigentes de círculos y 10s educadores encargados de la organización de grupos, círculos, actividades recreativas, campamentos, etc., donde 10s niños se agrupan no s610 en función de la clase a la que asisten, sino también en función de las condiciones de su vida en el hogar y el horari0 de trabajo de sus padres)). SKATKIN, M. N.; KOSTIACHKIN, E. G., ((La evolución previsible de la escuela en la - Diferenciació, a cadascun dels temes, dels continguts fonamentals i accesoris. - Vinculació dels continguts a la vida real de l'individu. 3) Quant a les activitats: - Utilització de la radio, televisió, cinema, biblioteca, etc. - Revalorització del joc educatiu com a activitat que pretén ((aprendre tot jugant)). 4) Quant a la metodologia: - Enfocament interdisciplinar dels temes. - combinació harmoniosa dels diferents metodes didactics. 5) Quant a I'avaluacik - Canvi en els criteris &avaluació; han d'ésser més flexibles. - Utilització de l'autoavaluació. Tots aquests canvis que suposa la implantació de ((l'escola de jornada completa)) impliquen també, d'altra banda: 1) Preparar el professorat en aquest nou model (i no en el tradicional). S'imposa que en un breu termini de temps les Escoles i Instituts Pedagbgics revisin els seus plans d'estudi, i els adoptin a les noves circumstiincies. 2) Adaptar el material didkctic a aquesta nova realitat. 3) Adaptar, igualment, les instal.lacions escolars a la flexibilitat que suposa la jornada completa. Per últim, no podem deixar &assenyalar que totes les innovacions que s'introdueixin en l'estructura del sistema educatiu, o en la realitat escolar concreta, no han &oblidar problemes tan greus per a l'educació a la U.R.S.S. i que encara no estan degudament superats, com poden ser -entre &altresels següents: U.R.S.S.)), Perspectiuas, Vol. X. núm. 3, Revista Trimestral de Educación, UNESCO, Paris, p. 316. - El nivell de qualitat de l'escola rural (tant la primaria, com la secundaria) . - La desigualtat d'accés vigent, sobretot a l'Educaci6 Superior, en funció del nivell socio-econbmic dels individus, reconeguda pel professor Mikolaj Kozakiewicz20, membre de l'Acadkmia Polaca de les Ciencies, i especialista en la matkria. KOZAKIEWICZ, M., ((La igualdad ante la educación en 10s paises de Europa oriental)), Perspectiuas, Vol. X, núm. 2, Revista Trimestral de Educación, UNESCO, Paris, 1980, pp. 192-199. brgans de direccid ... ANNEX 1: LA DIRECCI~ DE LA INSTRUCCI~ PÚBLICA A LA U.R.S.S. Presídium -. .- % - _ A nivell de rota la U. R. S. S. Ministres de la U.R.S.S. Comitb Estatal D'Ensenyament Ministeri d'lnstrucció Superior i Mitjh EspeProfessional Thcnic Pública a la U.R.S.S. 1 A nivel/ A nivell d'una regid d'una república de la U. R. S. S. A nivell d'una zona de districte (o urbana) que hi ha a cadascuna de les regions que configuren una república de la U. R. S.S. Ministert d Instrucció de la República Pública de la República i Seccid Regional d'lnstruccid Pública del Comttb Executiu del Soviet regional 1 d'lnstruccid Pública del ANNEX 2: ESTRUCTURA DELS NIVELLS EDUCATIUS A LA U.R.S.S. Anvs 29 Doctorat 1 Aspirant 22 1 Universitats i Instituts d'Educació Superior. Escola Primaria ! l 17 15 Jardí d'infants I - r Escola mitja completa - (2n Secundaria General) 1.' L'Ensenyament obligatori dura deu anys. 2.' A les «Escoles Secundiries Especialitzadesn els estudis duren tres o quatre 7 anys. 3.' A les «Escoles Secundiries Professionals Tecniquesn els estudis duren de sis Escola Secundaria Especialitzada - - Guarderia (Escola-bressol) tmesos a quatre anys. 4.' A les universitats i instituts d'Educació Superior, els estudis duren de quatre a sis anys i mig. 5.' Els quatre anys de doctorat aproximatius. - - ESCOLA MITJANA INCOMPLETA - (((1 r. Cicle de Secundaria General))) - ------------------------ Escola Secundaria Professional Tbcnica Fz - m '+ ." m 5 - - m . ? ?. Classes i Escoles amb Diferencies 2 := RESUMEN Abordar el tema de la educación en la U.R.S.S. desde una perspectiva objetiva es realmente difícil debido a un conjunt0 de factores exógenos al sistema que 10 hacen peculiar con respecto a otros paises. En este contexto es preciso delimitar con la mayor claridad posible 10 que es la ccversión oficial)) de la U.R.S.S. de las realidades subyacentes que persisten y se fomentan en el sistema. En ocasiones, estas realidades llegan a contradecirse con 10s objetivos fundamentales de la educación en el país, mientras que en stros casos son el resultado de una interpretación propia de determinados planteamientos. Conceptos como, por ejemplo, ((la moral humana)), (cel amor a la Patria)), o (cel internacionalismo)) adquieren un carácter diferente en el contexto de la U.R.S.S. Es preciso, por tanto, clarificar el contenido de algunos conceptos. La dirección de la educación en la U.R.S.S. está, primordialmente, controlada e impulsada por dos Ministerios y un Comité Estatal, fuertemente influenciados en sus estamentos por las normas dictadas por el P.C.U.S. Como en casi todos 10s paises autoritarios, una fuerte centralización y burocratización son instrumentos imprescindibles en el desarrollo de su política y administración educativa. Los niveles del sistema educativo responden, en general, a 10s planteamientos asumidos en otros paises, aunque con algunas caracteristicas de funcionamiento y contenido diferentes. Entre otras, su financiación, selección de alumnos, especialidades (sobretodo en Educación Secundaria), etc. Por último, la orientación que seguir6 la educación en la U.R.S.S. viene marcada principalmente por la extensión de la red de centros preescolares, el aumento de recursos para las modalidades y por correspondencia, la mejora de las organizaciones que llevan a cabo actividades extraescolares, y la implantación progresiva de la ((escuela de jornada completa)). ABSTRACT To approach the subject of education in the U.S.S.R. from an objective viewpoint is really difficult owing to a combination of factors exogenous to the system that makes it peculiar with respect to other countries. In this context it is necessary to outline with the greatest possible clarity what is the ccofficial version)) of the U.S.S.R. of the underlying realities that are persistent and which are promoted in the system. At times these are contradictory to the fundamental objectives of education in the country, while in other cases they are the result of a more exact interpretation of definite planning. Concepts such as, for example, ((human morality)), ((the love of the Native land)) or ((internationalism)) aquire a different character in the U.S.S.R. It is therefore necessary to clarify the content of some concepts. The management of education in the U.S.S.R. is primarily controlled and directed by two Ministries and a State Committee, strongly influenced in its decisions by the norms dictated by the P.C.U.S. Like almost all authoritarian countries a strong centralization and bureaucracy are indespensible instruments in the development of its Educational and Administrative Policy. The levels of the education systems correspond, in general, to those adopted in other countries, although with some different ways of functioning and different contents. Among others, its financing, selection of students, specialisations (especially in secondary education), etc. Finally, the direction of education followed in the U.S.S.R. is distinguished chiefly by the extension of the net of pre-school centres, the increase of resources through night schools and correspondence, the improvement of the organisations that carry out extracurriculum activities and the progressive introduction of the ((school of the full working dayn.