Anna Ma ia
Geli de
Ciu ana
Dp .
de
D ca. Ma ema iques i Ciencies U.A.B.
I-
Educa ,
17
(1990) 141-158
WALUACIO
DE L'ENSENYAMENT
DE LES
CIENCIES
RESUMEN
En las paginas siguien es se e isan algunos de 10s p og amas de E alua-
ción de la Enseñanza de las Ciencias que han enido mayo incidencia en
la e olución his ó ica de es a B ea de conocimien o. Has a 10s años 70, el
en oque de la e oluación de las ciencias e a, esencialmen e, memo is ico.
A
pa i de 10s años 80 su gen p opues as mas in e esan es, que plan ean
con especial in e és la e aluación de las ac i idades p ac icas.
ABSTRACT
This pape o e s a e iew o Science assessmen ac i i y du ing he las
yea s. Un i1 he la e 1970s o he eabou s, he majo emphasis in mos cogni-
i e assessmen ac i i y in science was he ecall o knowledge. In he 1980s
mo e in e es ing de elopmen s a e unde way, wi hg ea e a en ion han be o e
being paid o he assessmen o in el-lec ual and p ac ica1 skills and abili ies.
La si uació de I'a aluació de les cihncies
((Els models d'ensenyamen ac uals assignen a I'a aluació la unció de con-
ol, anhlisi i ajo ació dels p ocessos d'ensenyamen i dels esul a s dels p o-
g ames educa ius,). (GIMENO
SACRISTAN, 1984). Pe assumi aques a unció,
mol més amplia que la classica quali icació dels alumnes, la in es igació
educa i a ha dedica impo an s es o cos al camp de I'a aluació. Des dels
anys seixan a s'han desen olupa di e en s models eó ics d'a aluació, que
o e eixen al e na i es di e ses i, a egades complemen a ies, pe alo a la
quali a dels p og ames d'ensenyamen (STUFFLEBEAM I SHINKFIELD, 1985).
Caplicació d'aques s models eo ics a la p ac ica educa i a exigeix un e-
ball de ece ca en les didac iques especi iques de cada a ea de coneixemen s,
a les quals co espon de selecciona els models més adequa s al seu p opi
ambi i elabo a els ins umen s necessa is pe a alua els p og ames de les
co esponen s ma k ies.
L'a aluació de I'ensenyamen de les cikncies com a objec e d'in es igació
i es udi é una his o ia mol cu a. En la dkcada dels anys
60,
a causa de
la p eocupació social que a despe a la ciencia i d'un majo in e és pe
la ece ca educa i a, es an inicia , en di e sos pai'sos, p og ames d'a alua-
ció dels coneixemen s de cikncies en els ni ells d'ensenyamen p ima i i se-
cunda i.
A les pagines següen s a em un epas de I'a aluació de l'ensenyamen de
les cikncies en els da e s anys, i e isa em alguns dels g ans p ojec es que
són pun de pa ida pe a l'es udi d'aques a a aluació.
La his o ia de I'a aluacio de les cikncies
Els sis emes d'a aluació que s'han aplica al lla g de la his o ia de I'en-
senyamen de les cikncies es an de ini s pe dos ac o s que han e oluciona
i can ia mol en els Úl ims anys:
1.
El concep e d'a aluació, que ha amplia i ap o undi el seug signi ica
des de la adicional a aluació dels alumnes ins a I'ac ual a aluació de p o-
g ames.
2.
Els models d'ensenyamen de les ciencies, que, d'aco d amb les eo ies
psicologiques i pedagogiques de cada kpoca i esponen a di e en s concep-
es de cikncia, han passa pe successi es e apes: I'ensenyamen adicional,
en ks com a simple ansmissió d'in o mació, l'ensenyamen pel descob i-
men guia , d'in lukncia conduc is a, I'ensenyamen basa en l'es udi de I'en-
o n,
...
ins a iba als ac uals models cons uc i is es.
La combinació d'aques s dos ac o s és la causa decisi a dels can is que
expe imen en els models d'a aluació.
El
concep e
d'a aluacio
STUFFLEBEAM ecull el signi ica ulga del e me a aluació i el de ineix
com l'es imació sis ema ica del alo o el mk i d'un objec e (STUFFLEBEAM,
1987).
Pe du a e me aques a es imació, en el p océs d'a aluació educa i a es
di e encien es e apes:
1.
Recollida d'in o mació
2.
Analisi de les dades ecollides
3.
Judici sob e el alo o me i de l'objec e d'a aluació
En el concep e classic, l'objec e de l'a aluació és el endimen acad mic
dels alumnes. La se a inali a es edueix a la mesu a dels coneixemen s ad-
qui i s al inal del p og ama educa iu i a l'emisió, pe a cada es udian , d'un
judici de alo en o ma de quali icació (POPHAM,
1975).
Aques concep e d'a aluació, cen a en l'alumne, ha modi ica la se a
unció de simple in o mació inal dels esul a s ins a un p océs d'a aluació
con inua, de ca ac e diagnos ic, que es p oposa d'iden i ica les di icul a s
dels alumnes i aplica , en cada cas, el ac amen pedagogic més con enien
(C. COLL,
1987).
En el concep e ac ual, l'objec e de l'a aluació educa i a no es limi a a
l'analisi del endimen academic dels alumnes, sinó que ambé es p oposa
conkixe la quali a del p og ama d'ensenyamen . Pe a alua un p og ama
cal ecolli in o mació dels di e en s ac o s que in e enen en el p océs do-
cen i del g au en qu : s'han assoli les in encions educa i es del p ojec e.
(PEREZ G~MEZ,
1983)
(La inali a d'aques a in o mació és o ien a sob e
les modi icacions que cal in odui en el p og ama pe millo a els esul a s.
'
(U ili cem aquí el e me p og ama com a sinonim de o a acció pedagogica
plani icada amb el p oposi de p odui un ap enen a ge; ens e e im an
als g ans p ojec es educa ius, com a la plani icació a cu e mini del eball
a l'aula.
Els models d'ensenyamen de les cihcies
En els da e s anys, l'e olució del concep e de ci ncia i els p og essos que
s'han p odu'i en el camp de la pedagogia, la psicologia i I'epis emologia
han gene a di e en s mane es d'en end e I'ensenyamen de les cikncies. Cada
model d'ensenyamen necessi a de sis emes d'a aluació que s'ajus in a les
se es in encions educa i es.
Du an la p ime a mei a del nos e segle, I'ensenyamen adicional de
les ciencies olia aconsegui que I'alumne adqui ís una amplia in o mació
de con ingu s cien í ics. L'a aluació es edu'ia a mesu a la quan i a de co-
neixemen s que I'alumne e enia a la se a memo ia; aques a mesu a s'ex-
p essa a pe mi ja d'un alo numb ic que enia a ep esen a el pe cen a ge
de coneixemen s que l'es udian eco da a en elació amb o s els que s'ha-
ien dona a classe o que podia oba en el llib e de ex .
En els anys sexan a les eo ies conduc is es de l'ap enen a ge o ien en l'en-
senya nen e s els models didac ics de ca ac e ecnolbgic, que de ineixen
el p océs d'ensenyamen a pa i d'una acu ada desc ipció dels objec ius edu-
ca ius, L'a aluació es a cen ada en comp o a el g au en quk l'alumne asso-
leix aques s objec ius. A aques a época co esponen els p ime s models eb ics
d'a aluació que enen el seu p ime an eceden en
R.W.
TYLER (1934). Els
models d'a aluació e e i s a objec ius o mula s com a compo amen s me-
su ables són nomb osos i a ia s (TYLER, 1934; METFESEL i MICHAEL, 1967);
MAGER, 1972; POPHAM, 1975). La p eocupació pe l'objec i i a els po a a
c ea una me odologia d'a aluació p bpia, de la qual, la kcnica més ep e-
sen a i a i que més in lukncia ha ingu en els models d'a aluació pos e io s
ha es a el es objec iu.
Aques a me odologia d'a aluació posi i is a i quan i a i a, es mani es a
adequada pe a la alo ació dels ap enen a ges de l'ambi cognosci iu, pe b,
mol a ia , es demos a insu icien pe a l'a aluació dels ap enen a ges dels
ambi s psicomo o i a ec iu.
En aques a época s'inicien els p ime s p og ames d'a aluació de l'ense-
nyamen de les cikncies en di e en s paisos; p og ames on s'aplica la kcnica
del es objec iu pe a alua els ni ells cognosci ius de la axonomia de B.
BLQOM (coneixemen , comp ensió, aplicació, analisi, sín esi i a aluació). Els
models d'ensenyamen de les cikncies d'aques s anys es basen en l'aplicació
del me ode cien í ic a l'ensenyamen i conside en onamen al pe a la o -
mació cien í ica, l'ap enen a ge de p ocessos i kcniques expe imen als, que
no poden mesu a -se únicamen amb p o es de llapis i pape . Aixb posa
de mani es la necessi a d'elabo a nous models d'a aluació que o e eixin
kcniques més obe es i lexibles pe a la alo ació del eball p ac ic.
En a anca la in es igació educa i a, els ma eixos au o s que en els seus
p ime s eballs seguien el model yle ia i es limi i en a es udia el endi-
men acadkmic dels alumnes mi jan~an kcniques d'analisi es adís ica, an
,
amplian el camp de l'a aluació e s al es aspec es del p ojec e educa iu.
El model ~'STUFFLEBEAM (CIPP, 1971) a alua qua e ambi s di e en s: con-
ex , p ojec e, p océs i p oduc e. Els eballs ~'SCRIVEN i STAKE, que l'any
1967 e en cla amen quan i a ius, ambé e olulcionen i l'any 1975 STAKE p o-
posa l'a aluació com una espos a a les qües ions que es plan egen sob e
el p og ama educa iu (E alua ion esponsi e) i SCRIVEN, el 1976, p esen a
l'a aluació sense e e encia a objec ius.
La ece ca a alua i a dels anys 70 i
80
po a a un concep e quali a iu de
l'a aluació que aplica kcniques basades en l'obse ació pe desc iu e els ap e-
nen a ges i p oposa l'analisi de o s els ac o s que in e enen en el p ojec e
docen . Els models quali a ius més in e essan s són: l'a aluació ilelumina i-
a de PARLETT i HAMILTON (1972)' l'a aluació basada en la c í ica a ís ica
ELLIO IOT
EISNER i l'escola de la Uni e si a d1S and o d (1977)' l'a aluació
democ a ica de MCDONALD (1976), i les p opos es de CRONBACH (1980)'
J.
ELLI~T (1982),..
.
Aques s models quali a ius d'a aluació esponen mol bé als plan ejamen s
ac uals de millo a de l'ensenyamen , basa s en un p océs con inu d'inno a-
ció didac ica que con e eix a la asca del p o esso una dimensió d'in es i-
gació a l'aula (STENHOUSE, 1987).
Al ma eix emps, aques es p opos es o e eixen als models d'ensenyamen
de les cibncies dels anys 80 millo s pe spec i es d'a aluació en els es am-
bi s conside a s, ac ualmen , com a onamen als pe a l'ap enen a ge de
les cibncies: els concep es, les 2cniques i les ac i uds. L'a aluació quali a i-
a, basada en la desc ipció, es a especiaalmen indicada pe a alua les bc-
niques i habili a s i, a més, ob e camins pe iden i ica les ac i uds, no mes
i alo s.
L'aplicació en la p ac ica educa i a de models d'a aluació amplis, que com-
binin el igo i p ecisió de les kcniques quan i a i es d'a aluació i la lexibi-
li a i la iquesa de les kcniques quali a i es, c eiem que pe me a en el u u
una a aluació comple a dels di e en s aspec es de l'ensenyamen de les cien-
cies.
Els p og ames d'a aluacio de l'ensenyamen de les cii ncies
En es udia amb a enció els p og ames d'a aluació de l'a ea de Ci ncies
podem eu e que els dos ac o s que de ineixen cada p og ama són: Els co-
neixemen s que el p ojec e ol a alua , i les bcniques que u ili za pe a l'a a-
luació.
Els coneixemen s que a alua cada p ojec e són els que els au o s del p o-
jec e conside en que han de eni els es udian s de cibncies als quals s'ad e~a
el p og ama (com és Iogic, de la de inició d'aques s coneixemen s depenen
les ca ego ies d'a aluació). Els apids p og essos que es p odueixen en la
in es igació de l'ensenyamen de les cibncies són la causa que les ca ego ies
d'a aluació de inides a pocs anys, en el momen p esen hagin queda des-
asades, i que en els p og ames ac uals la delimi ació del que es ol a alua
sigui una asca labo iosa i pol mica, so mesa a cons an s e isions.
Les kcniques d'a aluació que s'u ili zen en cada p og ama es an condi-
cionades pels ipus de coneixemen s que s'han d'a alua i pels models que
o e eix en cada momen el camp de la Teo ia de 1'A aluaciÓ.
Els p ojec es d'a aluació que anali za em es poden classi ica en dues ca-
ego ies: els p ojec es d'a aluació ex e na, eali za s pe especialis es en a a-
luació de o ma independen del p og ama d'ensenyamen ; i els p ojec es

d'a aluació in e na, aplica s pel p o esso de la ma k ia com a un elemen
més del p og ama d'ensenyamen .
P og ames d'a aluació ex e na
L'a aluació ex e na é dues inali a s:
1.
Con as a els esul a s d'un o més p ojec es docen s.
En aques cas
la asca s'encomana a especialis es en a aluació que dissenyen el p og ama
de ecollida d'in o mació, l'analisi de les dades ob ingudes i l'emissió d'un
judici sob e el p og ama a alua . Aques ipus d'a aluació és eqüen a
EE.UU. pe b en el nos e sis ema educa iu només es eali za pe enca ec
de l'adminis ació (ac ualmen la Gene ali a de Ca alunya es a eali zan
I'a aluació dels p og ames expe imen als d'ensenyamen secunda i).
2.
Ga an i un ni ell de coneixemen s equi alen en e els alumnes que
inali zen una e apa educa i a.
Aques a a aluació no la po en a e me les
ma eixes pe sones que impa eixen l'ensenyamen . Un exemple és el sis ema
educa iu de G an B e anya, que con ola els coneixemen s dels alumnes en
acaba I'ensenyamen secunda i; en el nos e país s'ha ia aplica en les e a-
lides de l'an ic ba xille a i ac ualmen es po compa a amb la p o a de
selec i i a que s'exigeix a o s els alumnes que olen en a a la uni e si a .
La in lukncia que les p o es comunes enen en els p og ames d'ensenya-
men del lloc on s'apliquen és mol g an: es po di que aques es p o es con-
dicionen el model d'ensenyamen de o s els cen es. Si l'elabo ació de les
p o es é en comp e o s els aspec es de I'ap enen a ge de cada ma h ia els
esul a s poden se mol posi ius, pe b en el cas de I'ensenyamen de les cikn-
cies és mol di ícil que I'a aluació pugui eali za -se exclusi amen amb p o-
es de llapis i pape . A G an B e anya s'es an aplican models nous d'a aluació
que inclouen la alo ació del eball p ac ic, al lla g del cu s, en el p opi cen e.
El p ime g an p ojec e d'a aluació a ni ell in e nacional, i ins a a l'unic,
aplica a dinou palsos de o el món, és el que a inicia en e Is anys 60
I'AssociaciÓ In e nacional pe 1'A aluaciÓ del Rendimen Escola (IEA). El
sondeig s'ad e~a a a alumnes de
9,
13 i 17 anys i, en una p ime a ase, es
a aplica ins I'any 1975. Els ins umen s u ili za s e en es s objec ius (els
ma eixos a o s els palsos) i s'a alua en di e en s ma k ies: ma ema iques,
cikncies, llengua ma e na, idioma es ange
,...
Al ma eix emps ecollen in-
o mació, mi jan~an enques es, sob e les ca ac e ís iques pe sonals,
esca-
la s, socials i amilia s de cada alumne (COMBER i KEEVES, 1973).
En els anys en quk es a aplica aques p og ama d'a aluació les eo ies
conduc is es de l'ap enen a ge es a en en plena igkncia i les axonomies d'ob-
jec ius educa ius de inien els p og ames d'ensenyamen i la se a a aluació.
Els coneixemen s de ciencies que es an mesu a en els es s es de inien en
l'ambi d'objec ius cogni ius de la Taxonomia de
B.
BLOOM,
especialmen :
Coneixemen , Comp ensió, Aplicació i A aluació.
La ecnica de es s objec ius que es a aplica en aques p ojec e és, sens
dub e, el ipus de p o a més adequa pe a alua milions d'es udian s i es a-
bli compa acions en e els di e sos ac o s dels sis ema educa iu. Una mos-
a an amplia només ha es a possible en l'epoca de la in o ma ica i dels
p og ames d'es adís ica pe o dinado . No obs an aixb, les delimi acions
dels es s objec ius es mani es en especialmen en l'a aluació dels coneixe-
men s de ciencies, en comp o a que no poden aplica -se a l'a aluació del
eball p ac ic de l'alumne en el labo a o i. P ecisamen a in anys e a el
momen en quk els models d'ensenyamen de les ci ncies p oposa en un en-
senyamen basa en l'expe imen ació i alo a en especialmen l'ap enen a -
ge de ecniques i p ocessos. En aquella época, pe b, els models d'a aluació
no o e ien kcniques
ni
ins umen s adequa s pe alo a els coneixemen s
p ac ics i només dos pai'sos an aplica p o es d'a aluació de les p ac iques,
de mane a mol es ingida.
L'in o me dels esul a s ob ingu s es basa en l'analisi es adís ica de les co-
elacions en e els coneixemen s de ciencies i l'eda , el sexe, el medi amilia
i el pais.
A pa i de 1984 s'han eali za nous sondeigs, aplican les ma eixes kcni-
ques d'a aluació de ca ac e quan i a iu, i els esul a s ob ingu s s'han com-
pa a amb els an e io s. Els esul a s de les dues skies d'a aluacions són,
bisicamen , coinciden s
(S.
JOHNSON,
1987).
El P og ama Nacional d'A aluaciÓ del P og és Educa iu dels EE.UU.
(NAEP) és un al e p og ama de g an abas (inspi a en la IEA), que es p o-
posa de con ola egula men el endimen escola dels es udian s de 9, 13
i 17 anys i d'adul s jo es dels Es a s Uni s.
A les se es p ime es edicions (NAEP, 1975) els objec us del p og ama e en:
-
Coneixe els aspec es onamen als de la ciencia.
-
Comp end e els coneixemen s cien i ics i aplica -10s a p oblemes di-
e sos.
-
Ap ecia els coneixemen s i p ocessos de la Cikncia, les se es conse-
qiikncies, els lími s i la impo ancia que é, jun amen amb la ecnolo-
gia, en la ida de les pe sones i de la socie a .
En successi es edicions el p og ama ha ana amplian i ap o undin aques s
objec ius, ins que en les úl imes edicions, es p oposa a alua :
-
Con ingu s cien í ics.
-
Capaci a d'in es igació (Mk ode cien í ic).
-
Cikncia
-
Tecnologia
-
Socie a .
-
Ac i uds.
Els coneixemen s que s'a aluen han e oluciona des de la axonomia de
BLOOM ins a les ac uals p opos es cons uc i is es.
Els ins umen s u ili za s segueixen essen els es s de p egun es de espos-
a uní oca, pe b el plan ejamen de les p egun es uig del ma c escola i es a
o ien a a si uacions quo idianes dels es udian s: in e p e ació de g a ics,
capaci a de deducció, e c ...
A pa i de 1975 s'inicia a Bklgica un P ojec e Nacional d'A aluaci6 del
P og és Educa iu, eali za pe la Uni e si a de Liege, amb la pa icipació
de nomb osos pedagogs De Ladshee e, G isay, Hen y, Del ou , ... Fins l'any
1979 a es a ad e~a a l'ensenyamen p ima i i des d'alesho es ins el 1984
a l'ensenyamen secunda i (DELTOUR, 1984).
A l'a ea de Cikncies els objec ius que s'han d'a alua es an classi ica s
en ui ca ego ies:
-
Obse ació.
-
Emissió d'hipo esi.
-
Comple a I'obse ació amb documen ació.
-
Expe imen a .
-
In e e i , e i ica i p edi .
-
Aplica i an e i .
-
Mesu a .
-
Desen olupamen del sen i p ac i.
Pe a alua aques s objec ius han elabo a dues-cen es en a qües ions
objec i es, la majo ia de les quals són les ca ac e ís iques p egun es d'opció
múl iple i d'o denació. El ac amen es adís ic dels esul a s es udia la di i-
cul a de cada p egun a i la iabili a dels deu es s en qub s'han ag upa .
També han es udia , mi jan~an l'o dinado , els esul a s de cadascun dels
ui objec ius anali za s.
Al ma eix emps s'han passa enques es als di ec o s dels cen es, als p o-
esso s i als alumnes pe conbixe la in lukncia del medi escola en I'ap e-
nen a ge dels alumnes. Mi jancan el calcul de co elacions i de eg essió
de a iables s'ha in en a iden i ica els ac o s que in lueixen de mane a
signi ica i a en l'ap enen a ge de les cikncies.
A G an B e anya, a pa i de 1980, s'han desen olupa dos p ojec es d'a a-
luació de l'ensenyamen de les cikncies que han ingu una o a epe cussió
en els p og ames escola s de o el país. Són: Assessmen Pe o mance Uni s
(APU) desen olupa a Angla e a, País de Gales i I landa del No d, i Tech-
niques o he Assessmen o P ac ical Skills in Founda ion Science (TAPS)
a Escocia.
El p ojec e APU eali za un sondeig anual dels coneixemen s de cikncies
dels alumnes d'll, 13 i 15 anys. En el disseny d'aques p og ama, eali za
amb igo i p o undi a , han pa icipa les Uni e si a s de Lond es i Leeds,
especialmen s els p o esso s R. Gm, S. JOHNSON i P. MURPHY (APU, 1985).
L'APU. pa eix del concep e que de ineix la Cikncia com a m6 ode pe
esold e p oblemes i plan eja als alumnes ac i i a s classi icades en sis ca e-
go ies d'a aluació:
1. Ús de g a ics i ep esen acions simboliques
2.
Ús d'apa ells i ins umen s de mesu a
3.
Obse ació
4. In e p e ació i aplicació
5.
Planeja in es igacions
6.
Reali za in es igacions
Les kcniques d'a aluació que s'apliquen pe mesu a les ca ego ies 1, 4
i
5
són p o es esc i es. En alguns casos les p egun es s6n ancades, pe o so-
in demanen a l'alumne que jus i iqui la se a espos a. Aques plan eja-
men pe me a l'es udian exp essa -se lliu emen i ecolli les obse acions
com en una p egun a obe a (HARLEN, 1981; DRIVER, 1982).
Pe mesu a les ca ego ies 2 i
3
es an p o es expe imen als que consis ei-
xen en o e i a l'alumne el ma e ial necessa i pe du a e me una de e mi-
nada expe ikncia i a con inuació es plan egen qües ions mol p ecises sob e
l'ac i i a eali zada. Les expe ikncies es eali zen en g ups edui s.
(WEL
FORD, 1985; GOOT i MURPHY, 1987).
Pe a alua la capaci a de eali za in es igacions cal que cada alumne,
de mane a indi idual, desen olupi una pe i a in es igació que po du a en-
e 45 i
60
minu s pe als alumnes de p ima ia i
30
minu s pe als de secun-
da ia. Aques sis ema d'a aluació, l'unic que po dona in o mació sob e
la capaci a de ece ca de l'es udian , é l'incon enien que és mol len i
no pe me a alua més de 5 o
6
alumnes pe dia.
L'a aluació del eball p ac ic de cikncies és especialmen di ícil pe quk
les kcniques de ecollida de la in o mació han de e lec i o a l'ac uació
de l'alumne i aixb només s'aconsegueix amb es s p ac ics del ipus que p o-
posa I'APU: p o es que combinen l'obse ació del eball de l'alumne amb
qües ions esc i es sob e la in e p e ació que a de l'expe ikncia.
Pe pode es abli compa acions en e els esul a s de l'a aluació del e-
ball p ac ic cal que es eali zi en ci cums ancies equi alen s i que els p o es-
so s que apliquen les p o es es iguin p epa a s pe eali za la se a
in e p e ació. Pe ga an i la p epa ació del p o esso a que pa icipa en el
AUSUBEL, D.P.
Psicologia educa i a. Un pun o de is a cognosci i o.
T illas. Méxi-
co,
1978.
BERNARDO CARRASCO,
J.
Cóm0 e alua el ap endizaje.
Anaya. Mad id,
1985.
BLOOM, B.S. i col.
E aluación del ap endizaje. Ciencias.
Tomo
3.
T oquel. Buenos
Ai es,
1975.
BRYCE, T.G.K. e al.
TAPS
2.
Techniques o he assessmen o p ac ical skills in
Founda ion Science.
Heinemann. London,
1987.
BRYCE, T.G.K.; ROBERTSON c Wha can hey do? A e iew o p ac ica1 Assessmen
in Sciencel) a
S udies in Science Educa ion,
12,
pp
1-24. 1985.
COLL, C.
Psicologia y cu iculum.
Laia. Ba celona,
1987.
COMBER, L.C. i KEEVES, J.P.
Science Educa ion in nine een coun ies.
S ockholm,
Almq is and Wiksell. John Wiley. London,
1973.
COOK i REIHART.
Mé odos cuan i a i os y cuali a i os de in es igación e alua i a.
Mo a a. Mad id,
1986.
CRONBACH,
L.
Towa d Re o m o P og am E alua ion.
Jossey-Bass. San F ancisco,
1980.
DELTOUR, N.
Sciences: Dossie Technique.
Uni e si é de Liege. Liege,
1983.
DRIVER,
R.;
CHILD, D.; GOTT, R.; HEAD, J.; JOHNSON, S.; WORSLEY, C.; WYLIE,
E
Science in schools. Age
IS:
Rapo no.
2.
HMS0 o he APU. London,
1984.
DRIVER, R.; GUESNE, E.: TIBERGHIEN, A.
Ideas cien ljCicas en la in ancia i la ado-
lescencia.
Mo a a/MEC. Mad id,
1989.
EISNER, E.
The me hodologie o Quali a i e E alua ion.
S an o d Uni e si y, Un-
publish.
1981.
ELLIOT, J.
SeS E alua ion P o essional De elopmen and Accoun abili y.
Camb id-
ge Ins i u e o Educa ion.
1982.
FRASER, B.J. ((De elopmen o a es o Science- ela ed a i udes)) a
Science Educa-
ion,
62 (4)
pp
509-515. 1978.
GALAN,
M.I.;
MARIN, D.E.
In es igación pa a e alua elcu iculo uni e si a io.
Uni-
e sidad Nacional Au onoma de México. México D.F.,
1988.
G.C.S.E.
You guide o he new exams.
Sco ish S anda d G ade
(14-16).
Glasgow.
1986.
G.C.S.E.
D a Syllabus in Human Biology o he 1988 Examina ion.
Sou he n Exa-
mining G oup. B is ol,
1985.
G.C.S.E.
D a Syllabus in Applied Science o he 1988 Examina ion.
Sou he n Exa-
mining G oup. B is ol,
1985.
G.C.S.E.
Biology.
No he n Examining Associa ion. Yo k,
1988.
G.C.S.E.
Chemis y da a book.
No he n Examining Associa ion. Yo k,
1988.

-
157
G.C.S.E.
Physics, 1989 Examina ion.
Uni e si y o Ox o d. Delegacy o local Exa-
mina ions.
1987.
G.C.S.E.
Nu ield co-o dina ed Sciences. Examina ion Byllabuses 1990.
Mioland Exa-
mining G oup. Camb idge,
1988.
GIL, D.; GONZALEZ, A.; AGUILAR, R. ((L'ensenyamen de la ísica a a és de les
p o es d'a aluacióu a
Begones jo nades de ece ca educa i a.
Lleida,
1986.
GIORDAN, A. ((In e és didac ico de 10s e o es de 10s
alumnes))
a
Enseñanza de las
ciencias,
3(1)
pp
11-17. 1985.
GOTT,
R.;
MURPHY, P.
Assessing in es iga ions.
Science epo o eache s:
9.
As-
sessmen o Pe o mance Uni . London,
1987.
GUBA, E.; LINCOLN.
E ec i e E alua ion.
Jossey-Bass. London,
1985.
HARLEN, W.
Guides o Assessmen in Educa on: Science.
Macmillan. London,
1983.
HARLEN, W.
Enseñanza y ap endizaje de las ciencias.
Mo a as. Mad id,
1988.
HEWSON, P.N. ((A case s udy o Concep ual Change in Special Rela i i y: The in-
luence o P io Knowledge in Lea ning)) a
Eu opean Jou nal o Science Educa-
ion,
4(1),
pp
61-78. 1982.
HILL, L. ((Biology, Philosophy and Scien i ic me hodn a
Jou nal o Biological Edu-
ca ion,
19 (3),
pp
227-231. 1985.
JOHNSON, S. Assessmen in Science and Technology a
S udies in Science Educa ion,
14,
pp
38-108. 1987.
KEMPA, R.
Assessmen in Science.
Camb idge Uni e si y P ess,
1986.
LAND, H.G. ((C i e ion- e e enced es s in Science: an in es iga ion o eliabili y, a-
lidi y and s anda ds-se in )) a
Jou nal o Resea ch in Science Teaching,
19(8),
pp
665. 1982.
iVíacDoNALD, B. ((La e aluación y el con ol de la educación)) a
La
enseñanza: su
eo ia
y
su p ac ica
de Sac is an/PC ez. Akal. Mad id,
1983.
MAGER, R.E
Medición del in en o educa i o.
Guadalupe. Buenos Ai es,
1975.
M.E.C.
Diseño cu icula base. Educación p ima ia.
Minis e io de Educación y Cien-
cia. Mad id,
1989.
M.E.C.
Diseño cu icula base. Educación Secunda ia
Minis e io de Educación
y
Ciencia. Mad id,
1989.
METFESSEL,
N.S.;
MICHAEL, W.B. ((A pa adigm in ol ing mul iple c i e ion mea-
su es o he e alua ion o he e ec i eness o school p og ams)) a
Educa ional
Psychological Measu emen ,
27,
pp
931-943. 1967.
NAEP.
Selec ed esul s om he Na ional Assessmen o Science: scien i c p inci-
pies
andp ocedu es.
Repo no
04-5-02.
Educa ion o he S a es. Washing on,
1975.
NAEP.
A i udes owa ds science.
Repo no
08-8-02.
Educa ion Comission o he
S a es. Washing on,
1979.
NAEP.
Th ee assessmen s o Science, 1969-1977: Technical summa y.
Educa ion Com-
mission o he S a es. Washing on,
1979.
PARLETT, M.; HAMILTON,
D.
c
Illumina i e E alua ion)) a
Hu nan Inqui y: A sou -
ce o new pa adigm esea ch.
Wiley. London,
1984.
P~~REZ
G~MEZ, A. ((Modelos con empo aneos de e aluación a
La
enseñanza: su eo-
ia
y
su p ác ica
de Gimeno y Pé ez. Akal. Mad id,
1983.
PIDGEON, D.; YATES, A.
E aluación y medida del endimien o escola .
Anaya. Ma-
d id,
1979.
POPHAM, W.J.
E aluación basada en c i e ios.
Magis e i0 Español. Mad id,
1983.
REGENTS
OF
THE
UNIVERSITY
OF
CALIFORNIA.
S.C.Z.I.S. Teache 's handbook.
Uni-
e si y o Cali o nia. Be keley,
1976.
SATTERLY,
D.
((Las
examenes e e idos al c i e i0 y al concep o en ciencias: un nue-
o sis ema de e aluación)) a
Enseñanza de las ciencias
6(3),
pp
278-284. 1988.
SCRIVEN,
M.
ciThe me hodology o e alua ion)) a
Pe spec i es on cu iculum e a-
lua ion.
Rand McNally. Chicago,
1967.
SCRIVEN,
M.
((P es
and cons abou goal- ee e alua ion)) a
E alua ion Commen ,
3,
pp
1-4. 1974.
STAKE, R.E. KA heo e ical s a emen o esponsi e e alua ion)) a
S udies in Educa-
ional E alua ion,
2,
pp
19-22. 1976.
STENHOUSE,
L.
La in es igación como base de la enseñanza.
Mo a a. Mad id,
1987.
STENHOUSE, L.
In es igación y desa ollo del cu iculo.
Mo a a. Mad id,
1987.
STUFFLEBEAM, D.L.; SHINKFIELD, A.J.
E aluación sis emá ica: Guia eó ica y p ác-
ica.
Paidós/MEC. Mad id,
1987.
WELFORD, G.; HARLEN, W.; SCHOFIELD, B.
P ac ical es ing a ages
11,
13
and
1.5.
Science epo o eache s:
6
o APU. London,
1985.
YAGER, R.E. ((Asses all i e domains o Science)) a
The Science Teache ,
oc ub e,
pp
33. 1987.