L'avaluació de l'ensenyament de les ciències

Anna Ma ia Geli de Ciu ana Dp . de D ca. Ma ema iques i Ciencies U.A.B. I- Educa , 17 (1990) 141-158 WALUACIO DE L'ENSENYAMENT DE LES CIENCIES RESUMEN En las paginas siguien es se e isan algunos de 10s p og amas de E alua- ción de la Enseñanza de las Ciencias que han enido mayo incidencia en la e olución his ó ica de es a B ea de conocimien o. Has a 10s años 70, el en oque de la e oluación de las ciencias e a, esencialmen e, memo is ico. A pa i de 10s años 80 su gen p opues as mas in e esan es, que plan ean con especial in e és la e aluación de las ac i idades p ac icas. ABSTRACT This pape o e s a e iew o Science assessmen ac i i y du ing he las yea s. Un i1 he la e 1970s o he eabou s, he majo emphasis in mos cogni- i e assessmen ac i i y in science was he ecall o knowledge. In he 1980s mo e in e es ing de elopmen s a e unde way, wi hg ea e a en ion han be o e being paid o he assessmen o in el-lec ual and p ac ica1 skills and abili ies. La si uació de I'a aluació de les cihncies ((Els models d'ensenyamen ac uals assignen a I'a aluació la unció de con- ol, anhlisi i ajo ació dels p ocessos d'ensenyamen i dels esul a s dels p o- g ames educa ius,). (GIMENO SACRISTAN, 1984). Pe assumi aques a unció, mol més amplia que la classica quali icació dels alumnes, la in es igació educa i a ha dedica impo an s es o cos al camp de I'a aluació. Des dels anys seixan a s'han desen olupa di e en s models eó ics d'a aluació, que o e eixen al e na i es di e ses i, a egades complemen a ies, pe alo a la quali a dels p og ames d'ensenyamen (STUFFLEBEAM I SHINKFIELD, 1985). Caplicació d'aques s models eo ics a la p ac ica educa i a exigeix un e- ball de ece ca en les didac iques especi iques de cada a ea de coneixemen s, a les quals co espon de selecciona els models més adequa s al seu p opi ambi i elabo a els ins umen s necessa is pe a alua els p og ames de les co esponen s ma k ies. L'a aluació de I'ensenyamen de les cikncies com a objec e d'in es igació i es udi é una his o ia mol cu a. En la dkcada dels anys 60, a causa de la p eocupació social que a despe a la ciencia i d'un majo in e és pe la ece ca educa i a, es an inicia , en di e sos pai'sos, p og ames d'a alua- ció dels coneixemen s de cikncies en els ni ells d'ensenyamen p ima i i se- cunda i. A les pagines següen s a em un epas de I'a aluació de l'ensenyamen de les cikncies en els da e s anys, i e isa em alguns dels g ans p ojec es que són pun de pa ida pe a l'es udi d'aques a a aluació. La his o ia de I'a aluacio de les cikncies Els sis emes d'a aluació que s'han aplica al lla g de la his o ia de I'en- senyamen de les cikncies es an de ini s pe dos ac o s que han e oluciona i can ia mol en els Úl ims anys: 1. El concep e d'a aluació, que ha amplia i ap o undi el seug signi ica des de la adicional a aluació dels alumnes ins a I'ac ual a aluació de p o- g ames. 2. Els models d'ensenyamen de les ciencies, que, d'aco d amb les eo ies psicologiques i pedagogiques de cada kpoca i esponen a di e en s concep- es de cikncia, han passa pe successi es e apes: I'ensenyamen adicional, en ks com a simple ansmissió d'in o mació, l'ensenyamen pel descob i- men guia , d'in lukncia conduc is a, I'ensenyamen basa en l'es udi de I'en- o n, ... ins a iba als ac uals models cons uc i is es. La combinació d'aques s dos ac o s és la causa decisi a dels can is que expe imen en els models d'a aluació. El concep e d'a aluacio STUFFLEBEAM ecull el signi ica ulga del e me a aluació i el de ineix com l'es imació sis ema ica del alo o el mk i d'un objec e (STUFFLEBEAM, 1987). Pe du a e me aques a es imació, en el p océs d'a aluació educa i a es di e encien es e apes: 1. Recollida d'in o mació 2. Analisi de les dades ecollides 3. Judici sob e el alo o me i de l'objec e d'a aluació En el concep e classic, l'objec e de l'a aluació és el endimen acad mic dels alumnes. La se a inali a es edueix a la mesu a dels coneixemen s ad- qui i s al inal del p og ama educa iu i a l'emisió, pe a cada es udian , d'un judici de alo en o ma de quali icació (POPHAM, 1975). Aques concep e d'a aluació, cen a en l'alumne, ha modi ica la se a unció de simple in o mació inal dels esul a s ins a un p océs d'a aluació con inua, de ca ac e diagnos ic, que es p oposa d'iden i ica les di icul a s dels alumnes i aplica , en cada cas, el ac amen pedagogic més con enien (C. COLL, 1987). En el concep e ac ual, l'objec e de l'a aluació educa i a no es limi a a l'analisi del endimen academic dels alumnes, sinó que ambé es p oposa conkixe la quali a del p og ama d'ensenyamen . Pe a alua un p og ama cal ecolli in o mació dels di e en s ac o s que in e enen en el p océs do- cen i del g au en qu : s'han assoli les in encions educa i es del p ojec e. (PEREZ G~MEZ, 1983) (La inali a d'aques a in o mació és o ien a sob e les modi icacions que cal in odui en el p og ama pe millo a els esul a s. ' (U ili cem aquí el e me p og ama com a sinonim de o a acció pedagogica plani icada amb el p oposi de p odui un ap enen a ge; ens e e im an als g ans p ojec es educa ius, com a la plani icació a cu e mini del eball a l'aula. Els models d'ensenyamen de les cihcies En els da e s anys, l'e olució del concep e de ci ncia i els p og essos que s'han p odu'i en el camp de la pedagogia, la psicologia i I'epis emologia han gene a di e en s mane es d'en end e I'ensenyamen de les cikncies. Cada model d'ensenyamen necessi a de sis emes d'a aluació que s'ajus in a les se es in encions educa i es. Du an la p ime a mei a del nos e segle, I'ensenyamen adicional de les ciencies olia aconsegui que I'alumne adqui ís una amplia in o mació de con ingu s cien í ics. L'a aluació es edu'ia a mesu a la quan i a de co- neixemen s que I'alumne e enia a la se a memo ia; aques a mesu a s'ex- p essa a pe mi ja d'un alo numb ic que enia a ep esen a el pe cen a ge de coneixemen s que l'es udian eco da a en elació amb o s els que s'ha- ien dona a classe o que podia oba en el llib e de ex . En els anys sexan a les eo ies conduc is es de l'ap enen a ge o ien en l'en- senya nen e s els models didac ics de ca ac e ecnolbgic, que de ineixen el p océs d'ensenyamen a pa i d'una acu ada desc ipció dels objec ius edu- ca ius, L'a aluació es a cen ada en comp o a el g au en quk l'alumne asso- leix aques s objec ius. A aques a época co esponen els p ime s models eb ics d'a aluació que enen el seu p ime an eceden en R.W. TYLER (1934). Els models d'a aluació e e i s a objec ius o mula s com a compo amen s me- su ables són nomb osos i a ia s (TYLER, 1934; METFESEL i MICHAEL, 1967); MAGER, 1972; POPHAM, 1975). La p eocupació pe l'objec i i a els po a a c ea una me odologia d'a aluació p bpia, de la qual, la kcnica més ep e- sen a i a i que més in lukncia ha ingu en els models d'a aluació pos e io s ha es a el es objec iu. Aques a me odologia d'a aluació posi i is a i quan i a i a, es mani es a adequada pe a la alo ació dels ap enen a ges de l'ambi cognosci iu, pe b, mol a ia , es demos a insu icien pe a l'a aluació dels ap enen a ges dels ambi s psicomo o i a ec iu. En aques a época s'inicien els p ime s p og ames d'a aluació de l'ense- nyamen de les cikncies en di e en s paisos; p og ames on s'aplica la kcnica del es objec iu pe a alua els ni ells cognosci ius de la axonomia de B. BLQOM (coneixemen , comp ensió, aplicació, analisi, sín esi i a aluació). Els models d'ensenyamen de les cikncies d'aques s anys es basen en l'aplicació del me ode cien í ic a l'ensenyamen i conside en onamen al pe a la o - mació cien í ica, l'ap enen a ge de p ocessos i kcniques expe imen als, que no poden mesu a -se únicamen amb p o es de llapis i pape . Aixb posa de mani es la necessi a d'elabo a nous models d'a aluació que o e eixin kcniques més obe es i lexibles pe a la alo ació del eball p ac ic. En a anca la in es igació educa i a, els ma eixos au o s que en els seus p ime s eballs seguien el model yle ia i es limi i en a es udia el endi- men acadkmic dels alumnes mi jan~an kcniques d'analisi es adís ica, an , amplian el camp de l'a aluació e s al es aspec es del p ojec e educa iu. El model ~'STUFFLEBEAM (CIPP, 1971) a alua qua e ambi s di e en s: con- ex , p ojec e, p océs i p oduc e. Els eballs ~'SCRIVEN i STAKE, que l'any 1967 e en cla amen quan i a ius, ambé e olulcionen i l'any 1975 STAKE p o- posa l'a aluació com una espos a a les qües ions que es plan egen sob e el p og ama educa iu (E alua ion esponsi e) i SCRIVEN, el 1976, p esen a l'a aluació sense e e encia a objec ius. La ece ca a alua i a dels anys 70 i 80 po a a un concep e quali a iu de l'a aluació que aplica kcniques basades en l'obse ació pe desc iu e els ap e- nen a ges i p oposa l'analisi de o s els ac o s que in e enen en el p ojec e docen . Els models quali a ius més in e essan s són: l'a aluació ilelumina i- a de PARLETT i HAMILTON (1972)' l'a aluació basada en la c í ica a ís ica ELLIO IOT EISNER i l'escola de la Uni e si a d1S and o d (1977)' l'a aluació democ a ica de MCDONALD (1976), i les p opos es de CRONBACH (1980)' J. ELLI~T (1982),.. . Aques s models quali a ius d'a aluació esponen mol bé als plan ejamen s ac uals de millo a de l'ensenyamen , basa s en un p océs con inu d'inno a- ció didac ica que con e eix a la asca del p o esso una dimensió d'in es i- gació a l'aula (STENHOUSE, 1987). Al ma eix emps, aques es p opos es o e eixen als models d'ensenyamen de les cibncies dels anys 80 millo s pe spec i es d'a aluació en els es am- bi s conside a s, ac ualmen , com a onamen als pe a l'ap enen a ge de les cibncies: els concep es, les 2cniques i les ac i uds. L'a aluació quali a i- a, basada en la desc ipció, es a especiaalmen indicada pe a alua les bc- niques i habili a s i, a més, ob e camins pe iden i ica les ac i uds, no mes i alo s. L'aplicació en la p ac ica educa i a de models d'a aluació amplis, que com- binin el igo i p ecisió de les kcniques quan i a i es d'a aluació i la lexibi- li a i la iquesa de les kcniques quali a i es, c eiem que pe me a en el u u una a aluació comple a dels di e en s aspec es de l'ensenyamen de les cien- cies. Els p og ames d'a aluacio de l'ensenyamen de les cii ncies En es udia amb a enció els p og ames d'a aluació de l'a ea de Ci ncies podem eu e que els dos ac o s que de ineixen cada p og ama són: Els co- neixemen s que el p ojec e ol a alua , i les bcniques que u ili za pe a l'a a- luació. Els coneixemen s que a alua cada p ojec e són els que els au o s del p o- jec e conside en que han de eni els es udian s de cibncies als quals s'ad e~a el p og ama (com és Iogic, de la de inició d'aques s coneixemen s depenen les ca ego ies d'a aluació). Els apids p og essos que es p odueixen en la in es igació de l'ensenyamen de les cibncies són la causa que les ca ego ies d'a aluació de inides a pocs anys, en el momen p esen hagin queda des- asades, i que en els p og ames ac uals la delimi ació del que es ol a alua sigui una asca labo iosa i pol mica, so mesa a cons an s e isions. Les kcniques d'a aluació que s'u ili zen en cada p og ama es an condi- cionades pels ipus de coneixemen s que s'han d'a alua i pels models que o e eix en cada momen el camp de la Teo ia de 1'A aluaciÓ. Els p ojec es d'a aluació que anali za em es poden classi ica en dues ca- ego ies: els p ojec es d'a aluació ex e na, eali za s pe especialis es en a a- luació de o ma independen del p og ama d'ensenyamen ; i els p ojec es d'a aluació in e na, aplica s pel p o esso de la ma k ia com a un elemen més del p og ama d'ensenyamen . P og ames d'a aluació ex e na L'a aluació ex e na é dues inali a s: 1. Con as a els esul a s d'un o més p ojec es docen s. En aques cas la asca s'encomana a especialis es en a aluació que dissenyen el p og ama de ecollida d'in o mació, l'analisi de les dades ob ingudes i l'emissió d'un judici sob e el p og ama a alua . Aques ipus d'a aluació és eqüen a EE.UU. pe b en el nos e sis ema educa iu només es eali za pe enca ec de l'adminis ació (ac ualmen la Gene ali a de Ca alunya es a eali zan I'a aluació dels p og ames expe imen als d'ensenyamen secunda i). 2. Ga an i un ni ell de coneixemen s equi alen en e els alumnes que inali zen una e apa educa i a. Aques a a aluació no la po en a e me les ma eixes pe sones que impa eixen l'ensenyamen . Un exemple és el sis ema educa iu de G an B e anya, que con ola els coneixemen s dels alumnes en acaba I'ensenyamen secunda i; en el nos e país s'ha ia aplica en les e a- lides de l'an ic ba xille a i ac ualmen es po compa a amb la p o a de selec i i a que s'exigeix a o s els alumnes que olen en a a la uni e si a . La in lukncia que les p o es comunes enen en els p og ames d'ensenya- men del lloc on s'apliquen és mol g an: es po di que aques es p o es con- dicionen el model d'ensenyamen de o s els cen es. Si l'elabo ació de les p o es é en comp e o s els aspec es de I'ap enen a ge de cada ma h ia els esul a s poden se mol posi ius, pe b en el cas de I'ensenyamen de les cikn- cies és mol di ícil que I'a aluació pugui eali za -se exclusi amen amb p o- es de llapis i pape . A G an B e anya s'es an aplican models nous d'a aluació que inclouen la alo ació del eball p ac ic, al lla g del cu s, en el p opi cen e. El p ime g an p ojec e d'a aluació a ni ell in e nacional, i ins a a l'unic, aplica a dinou palsos de o el món, és el que a inicia en e Is anys 60 I'AssociaciÓ In e nacional pe 1'A aluaciÓ del Rendimen Escola (IEA). El sondeig s'ad e~a a a alumnes de 9, 13 i 17 anys i, en una p ime a ase, es a aplica ins I'any 1975. Els ins umen s u ili za s e en es s objec ius (els ma eixos a o s els palsos) i s'a alua en di e en s ma k ies: ma ema iques, cikncies, llengua ma e na, idioma es ange ,... Al ma eix emps ecollen in- o mació, mi jan~an enques es, sob e les ca ac e ís iques pe sonals, esca- la s, socials i amilia s de cada alumne (COMBER i KEEVES, 1973). En els anys en quk es a aplica aques p og ama d'a aluació les eo ies conduc is es de l'ap enen a ge es a en en plena igkncia i les axonomies d'ob- jec ius educa ius de inien els p og ames d'ensenyamen i la se a a aluació. Els coneixemen s de ciencies que es an mesu a en els es s es de inien en l'ambi d'objec ius cogni ius de la Taxonomia de B. BLOOM, especialmen : Coneixemen , Comp ensió, Aplicació i A aluació. La ecnica de es s objec ius que es a aplica en aques p ojec e és, sens dub e, el ipus de p o a més adequa pe a alua milions d'es udian s i es a- bli compa acions en e els di e sos ac o s dels sis ema educa iu. Una mos- a an amplia només ha es a possible en l'epoca de la in o ma ica i dels p og ames d'es adís ica pe o dinado . No obs an aixb, les delimi acions dels es s objec ius es mani es en especialmen en l'a aluació dels coneixe- men s de ciencies, en comp o a que no poden aplica -se a l'a aluació del eball p ac ic de l'alumne en el labo a o i. P ecisamen a in anys e a el momen en quk els models d'ensenyamen de les ci ncies p oposa en un en- senyamen basa en l'expe imen ació i alo a en especialmen l'ap enen a - ge de ecniques i p ocessos. En aquella época, pe b, els models d'a aluació no o e ien kcniques ni ins umen s adequa s pe alo a els coneixemen s p ac ics i només dos pai'sos an aplica p o es d'a aluació de les p ac iques, de mane a mol es ingida. L'in o me dels esul a s ob ingu s es basa en l'analisi es adís ica de les co- elacions en e els coneixemen s de ciencies i l'eda , el sexe, el medi amilia i el pais. A pa i de 1984 s'han eali za nous sondeigs, aplican les ma eixes kcni- ques d'a aluació de ca ac e quan i a iu, i els esul a s ob ingu s s'han com- pa a amb els an e io s. Els esul a s de les dues skies d'a aluacions són, bisicamen , coinciden s (S. JOHNSON, 1987). El P og ama Nacional d'A aluaciÓ del P og és Educa iu dels EE.UU. (NAEP) és un al e p og ama de g an abas (inspi a en la IEA), que es p o- posa de con ola egula men el endimen escola dels es udian s de 9, 13 i 17 anys i d'adul s jo es dels Es a s Uni s. A les se es p ime es edicions (NAEP, 1975) els objec us del p og ama e en: - Coneixe els aspec es onamen als de la ciencia. - Comp end e els coneixemen s cien i ics i aplica -10s a p oblemes di- e sos. - Ap ecia els coneixemen s i p ocessos de la Cikncia, les se es conse- qiikncies, els lími s i la impo ancia que é, jun amen amb la ecnolo- gia, en la ida de les pe sones i de la socie a . En successi es edicions el p og ama ha ana amplian i ap o undin aques s objec ius, ins que en les úl imes edicions, es p oposa a alua : - Con ingu s cien í ics. - Capaci a d'in es igació (Mk ode cien í ic). - Cikncia - Tecnologia - Socie a . - Ac i uds. Els coneixemen s que s'a aluen han e oluciona des de la axonomia de BLOOM ins a les ac uals p opos es cons uc i is es. Els ins umen s u ili za s segueixen essen els es s de p egun es de espos- a uní oca, pe b el plan ejamen de les p egun es uig del ma c escola i es a o ien a a si uacions quo idianes dels es udian s: in e p e ació de g a ics, capaci a de deducció, e c ... A pa i de 1975 s'inicia a Bklgica un P ojec e Nacional d'A aluaci6 del P og és Educa iu, eali za pe la Uni e si a de Liege, amb la pa icipació de nomb osos pedagogs De Ladshee e, G isay, Hen y, Del ou , ... Fins l'any 1979 a es a ad e~a a l'ensenyamen p ima i i des d'alesho es ins el 1984 a l'ensenyamen secunda i (DELTOUR, 1984). A l'a ea de Cikncies els objec ius que s'han d'a alua es an classi ica s en ui ca ego ies: - Obse ació. - Emissió d'hipo esi. - Comple a I'obse ació amb documen ació. - Expe imen a . - In e e i , e i ica i p edi . - Aplica i an e i . - Mesu a . - Desen olupamen del sen i p ac i. Pe a alua aques s objec ius han elabo a dues-cen es en a qües ions objec i es, la majo ia de les quals són les ca ac e ís iques p egun es d'opció múl iple i d'o denació. El ac amen es adís ic dels esul a s es udia la di i- cul a de cada p egun a i la iabili a dels deu es s en qub s'han ag upa . També han es udia , mi jan~an l'o dinado , els esul a s de cadascun dels ui objec ius anali za s. Al ma eix emps s'han passa enques es als di ec o s dels cen es, als p o- esso s i als alumnes pe conbixe la in lukncia del medi escola en I'ap e- nen a ge dels alumnes. Mi jancan el calcul de co elacions i de eg essió de a iables s'ha in en a iden i ica els ac o s que in lueixen de mane a signi ica i a en l'ap enen a ge de les cikncies. A G an B e anya, a pa i de 1980, s'han desen olupa dos p ojec es d'a a- luació de l'ensenyamen de les cikncies que han ingu una o a epe cussió en els p og ames escola s de o el país. Són: Assessmen Pe o mance Uni s (APU) desen olupa a Angla e a, País de Gales i I landa del No d, i Tech- niques o he Assessmen o P ac ical Skills in Founda ion Science (TAPS) a Escocia. El p ojec e APU eali za un sondeig anual dels coneixemen s de cikncies dels alumnes d'll, 13 i 15 anys. En el disseny d'aques p og ama, eali za amb igo i p o undi a , han pa icipa les Uni e si a s de Lond es i Leeds, especialmen s els p o esso s R. Gm, S. JOHNSON i P. MURPHY (APU, 1985). L'APU. pa eix del concep e que de ineix la Cikncia com a m6 ode pe esold e p oblemes i plan eja als alumnes ac i i a s classi icades en sis ca e- go ies d'a aluació: 1. Ús de g a ics i ep esen acions simboliques 2. Ús d'apa ells i ins umen s de mesu a 3. Obse ació 4. In e p e ació i aplicació 5. Planeja in es igacions 6. Reali za in es igacions Les kcniques d'a aluació que s'apliquen pe mesu a les ca ego ies 1, 4 i 5 són p o es esc i es. En alguns casos les p egun es s6n ancades, pe o so- in demanen a l'alumne que jus i iqui la se a espos a. Aques plan eja- men pe me a l'es udian exp essa -se lliu emen i ecolli les obse acions com en una p egun a obe a (HARLEN, 1981; DRIVER, 1982). Pe mesu a les ca ego ies 2 i 3 es an p o es expe imen als que consis ei- xen en o e i a l'alumne el ma e ial necessa i pe du a e me una de e mi- nada expe ikncia i a con inuació es plan egen qües ions mol p ecises sob e l'ac i i a eali zada. Les expe ikncies es eali zen en g ups edui s. (WEL FORD, 1985; GOOT i MURPHY, 1987). Pe a alua la capaci a de eali za in es igacions cal que cada alumne, de mane a indi idual, desen olupi una pe i a in es igació que po du a en- e 45 i 60 minu s pe als alumnes de p ima ia i 30 minu s pe als de secun- da ia. Aques sis ema d'a aluació, l'unic que po dona in o mació sob e la capaci a de ece ca de l'es udian , é l'incon enien que és mol len i no pe me a alua més de 5 o 6 alumnes pe dia. L'a aluació del eball p ac ic de cikncies és especialmen di ícil pe quk les kcniques de ecollida de la in o mació han de e lec i o a l'ac uació de l'alumne i aixb només s'aconsegueix amb es s p ac ics del ipus que p o- posa I'APU: p o es que combinen l'obse ació del eball de l'alumne amb qües ions esc i es sob e la in e p e ació que a de l'expe ikncia. Pe pode es abli compa acions en e els esul a s de l'a aluació del e- ball p ac ic cal que es eali zi en ci cums ancies equi alen s i que els p o es- so s que apliquen les p o es es iguin p epa a s pe eali za la se a in e p e ació. Pe ga an i la p epa ació del p o esso a que pa icipa en el AUSUBEL, D.P. Psicologia educa i a. Un pun o de is a cognosci i o. T illas. Méxi- co, 1978. BERNARDO CARRASCO, J. Cóm0 e alua el ap endizaje. Anaya. Mad id, 1985. BLOOM, B.S. i col. E aluación del ap endizaje. Ciencias. Tomo 3. T oquel. Buenos Ai es, 1975. BRYCE, T.G.K. e al. TAPS 2. Techniques o he assessmen o p ac ical skills in Founda ion Science. Heinemann. London, 1987. BRYCE, T.G.K.; ROBERTSON c Wha can hey do? A e iew o p ac ica1 Assessmen in Sciencel) a S udies in Science Educa ion, 12, pp 1-24. 1985. COLL, C. Psicologia y cu iculum. Laia. Ba celona, 1987. COMBER, L.C. i KEEVES, J.P. Science Educa ion in nine een coun ies. S ockholm, Almq is and Wiksell. John Wiley. London, 1973. COOK i REIHART. Mé odos cuan i a i os y cuali a i os de in es igación e alua i a. Mo a a. Mad id, 1986. CRONBACH, L. Towa d Re o m o P og am E alua ion. Jossey-Bass. San F ancisco, 1980. DELTOUR, N. Sciences: Dossie Technique. Uni e si é de Liege. Liege, 1983. DRIVER, R.; CHILD, D.; GOTT, R.; HEAD, J.; JOHNSON, S.; WORSLEY, C.; WYLIE, E Science in schools. Age IS: Rapo no. 2. HMS0 o he APU. London, 1984. DRIVER, R.; GUESNE, E.: TIBERGHIEN, A. Ideas cien ljCicas en la in ancia i la ado- lescencia. Mo a a/MEC. Mad id, 1989. EISNER, E. The me hodologie o Quali a i e E alua ion. S an o d Uni e si y, Un- publish. 1981. ELLIOT, J. SeS E alua ion P o essional De elopmen and Accoun abili y. Camb id- ge Ins i u e o Educa ion. 1982. FRASER, B.J. ((De elopmen o a es o Science- ela ed a i udes)) a Science Educa- ion, 62 (4) pp 509-515. 1978. GALAN, M.I.; MARIN, D.E. In es igación pa a e alua elcu iculo uni e si a io. Uni- e sidad Nacional Au onoma de México. México D.F., 1988. G.C.S.E. You guide o he new exams. Sco ish S anda d G ade (14-16). Glasgow. 1986. G.C.S.E. D a Syllabus in Human Biology o he 1988 Examina ion. Sou he n Exa- mining G oup. B is ol, 1985. G.C.S.E. D a Syllabus in Applied Science o he 1988 Examina ion. Sou he n Exa- mining G oup. B is ol, 1985. G.C.S.E. Biology. No he n Examining Associa ion. Yo k, 1988. G.C.S.E. Chemis y da a book. No he n Examining Associa ion. Yo k, 1988. - 157 G.C.S.E. Physics, 1989 Examina ion. Uni e si y o Ox o d. Delegacy o local Exa- mina ions. 1987. G.C.S.E. Nu ield co-o dina ed Sciences. Examina ion Byllabuses 1990. Mioland Exa- mining G oup. Camb idge, 1988. GIL, D.; GONZALEZ, A.; AGUILAR, R. ((L'ensenyamen de la ísica a a és de les p o es d'a aluacióu a Begones jo nades de ece ca educa i a. Lleida, 1986. GIORDAN, A. ((In e és didac ico de 10s e o es de 10s alumnes)) a Enseñanza de las ciencias, 3(1) pp 11-17. 1985. GOTT, R.; MURPHY, P. Assessing in es iga ions. Science epo o eache s: 9. As- sessmen o Pe o mance Uni . London, 1987. GUBA, E.; LINCOLN. E ec i e E alua ion. Jossey-Bass. London, 1985. HARLEN, W. Guides o Assessmen in Educa on: Science. Macmillan. London, 1983. HARLEN, W. Enseñanza y ap endizaje de las ciencias. Mo a as. Mad id, 1988. HEWSON, P.N. ((A case s udy o Concep ual Change in Special Rela i i y: The in- luence o P io Knowledge in Lea ning)) a Eu opean Jou nal o Science Educa- ion, 4(1), pp 61-78. 1982. HILL, L. ((Biology, Philosophy and Scien i ic me hodn a Jou nal o Biological Edu- ca ion, 19 (3), pp 227-231. 1985. JOHNSON, S. Assessmen in Science and Technology a S udies in Science Educa ion, 14, pp 38-108. 1987. KEMPA, R. Assessmen in Science. Camb idge Uni e si y P ess, 1986. LAND, H.G. ((C i e ion- e e enced es s in Science: an in es iga ion o eliabili y, a- lidi y and s anda ds-se in )) a Jou nal o Resea ch in Science Teaching, 19(8), pp 665. 1982. iVíacDoNALD, B. ((La e aluación y el con ol de la educación)) a La enseñanza: su eo ia y su p ac ica de Sac is an/PC ez. Akal. Mad id, 1983. MAGER, R.E Medición del in en o educa i o. Guadalupe. Buenos Ai es, 1975. M.E.C. Diseño cu icula base. Educación p ima ia. Minis e io de Educación y Cien- cia. Mad id, 1989. M.E.C. Diseño cu icula base. Educación Secunda ia Minis e io de Educación y Ciencia. Mad id, 1989. METFESSEL, N.S.; MICHAEL, W.B. ((A pa adigm in ol ing mul iple c i e ion mea- su es o he e alua ion o he e ec i eness o school p og ams)) a Educa ional Psychological Measu emen , 27, pp 931-943. 1967. NAEP. Selec ed esul s om he Na ional Assessmen o Science: scien i c p inci- pies andp ocedu es. Repo no 04-5-02. Educa ion o he S a es. Washing on, 1975. NAEP. A i udes owa ds science. Repo no 08-8-02. Educa ion Comission o he S a es. Washing on, 1979. NAEP. Th ee assessmen s o Science, 1969-1977: Technical summa y. Educa ion Com- mission o he S a es. Washing on, 1979. PARLETT, M.; HAMILTON, D. c Illumina i e E alua ion)) a Hu nan Inqui y: A sou - ce o new pa adigm esea ch. Wiley. London, 1984. P~~REZ G~MEZ, A. ((Modelos con empo aneos de e aluación a La enseñanza: su eo- ia y su p ác ica de Gimeno y Pé ez. Akal. Mad id, 1983. PIDGEON, D.; YATES, A. E aluación y medida del endimien o escola . Anaya. Ma- d id, 1979. POPHAM, W.J. E aluación basada en c i e ios. Magis e i0 Español. Mad id, 1983. REGENTS OF THE UNIVERSITY OF CALIFORNIA. S.C.Z.I.S. Teache 's handbook. Uni- e si y o Cali o nia. Be keley, 1976. SATTERLY, D. ((Las examenes e e idos al c i e i0 y al concep o en ciencias: un nue- o sis ema de e aluación)) a Enseñanza de las ciencias 6(3), pp 278-284. 1988. SCRIVEN, M. ciThe me hodology o e alua ion)) a Pe spec i es on cu iculum e a- lua ion. Rand McNally. Chicago, 1967. SCRIVEN, M. ((P es and cons abou goal- ee e alua ion)) a E alua ion Commen , 3, pp 1-4. 1974. STAKE, R.E. KA heo e ical s a emen o esponsi e e alua ion)) a S udies in Educa- ional E alua ion, 2, pp 19-22. 1976. STENHOUSE, L. La in es igación como base de la enseñanza. Mo a a. Mad id, 1987. STENHOUSE, L. In es igación y desa ollo del cu iculo. Mo a a. Mad id, 1987. STUFFLEBEAM, D.L.; SHINKFIELD, A.J. E aluación sis emá ica: Guia eó ica y p ác- ica. Paidós/MEC. Mad id, 1987. WELFORD, G.; HARLEN, W.; SCHOFIELD, B. P ac ical es ing a ages 11, 13 and 1.5. Science epo o eache s: 6 o APU. London, 1985. YAGER, R.E. ((Asses all i e domains o Science)) a The Science Teache , oc ub e, pp 33. 1987.