Educa .
18
(1991)
107
122
COMUNICACIO,
INSTRUMENTS
D~
OBSERVACIO
I
DIFERENCIES
DE
GENERE
EN LA
PARTICIPACIO
A
LES CLASSES.
Ma ia
Llui'sa Fab a
Uni e si a
Au bnoma
de
Ba celona
RESUMEN
El cu so pasadn lle é a cabo, pa a el Ins i u o de la Muje , una in es iga-
ción sob e la incidencia del géne o en las in e elaciones que se es ablecen en
las aulas de 10s cen os dc cnsc ianza secunda ia. IIabia despe ado mi in e és
po cl ema el hecho de que en mis clases de Dinámica de G upo en la Uni e -
sidad, en las cuales las chicas ep esen an mas dcl80
%
del o al, lo m8s e-
cuen e e a que uesen 10s chicos 10s po a nces de lus subg upos que se cons-
i uiiln
y
que ue an ambien 10s chicos quienes pa icipaban mis en las
discusiones que enían luga en las clascs: an o en las que se e e ian a 10s
con enidos o e nas de es udio como en las ela i as al análisis de eje cicios,
juegos o simulaciones ealizadas po cl g upo-clase.
Pa a llc a
a
cabo dicha in es igación u ilick di e sas écnicas en e las
cuales des aco las en e is as indi iduales, 10s mé odos g upales y la obsc -
ación di ec a de la comunicación en las aulas de cen os de enseiianza
se-
cunda ia.
A
in de ealiza las obse aciones de la com ~nicación en las aulas c eé un
cuad o de obse ación de i ado di ec a nen e dei E.M.P. (Exis en ial Map-
ping P ocess) del p o eso
HOROWITZ,
10s undamcn os del cua1 explico en
es e a iculo.
Mis obje i os son: a) da a conoce 10s abajos sob e comunicación de os
in cs igado es que han inspi ado el
E.M.P.,
b) explica el E.M.P.
y
el
cuad o
de obse ación de p ocesos co nunicacionales que de 81 se de i a. Con ello
p e endop opo cioua elemcn os
dc e lexicin y análisis al p o eso ado: an o
a
10s p o esionales que abajan con alumnos
y
alumnas de ense ianza p ima-
ia, secunda ia o e ci ia como a 10s que abajamos cn " o mación de o -
madn es", ya que dicho ins umen o p opo ciona un ipo de in omaci6n do-
blemen e ú il: a o ece la e lexión sob e 10s p ocesos comunicacionales y
p omuc c y acili a el cambio.
ABSTKACT
The las yea
I
ca icd ou a esea ch o he "Ins i u o de la Muje " abou
gendc inilucnce i11 seconda y schools class ooms. My in e es was awake-
ned by be empi ical awa eness ha male s uden s, in my G oup Dynamics
classes, pallicipa e much mo e han he emale ones -in spi e o he ac ha
women a e mo e han
80
%
o he o al- and ha lnen ac much mo e o en as
ep esen a i es
o syndica cs.
To unde ake his esea ch
1
ha e used se e al echniqu s: di ec obse a-
ion o s uden g oups, in e wiews o na u al g oups o s uden s and eache s,
and hc analysis o he p ocesses o expe imen al g oups o eache s.
In o de o obse e he g oups
I
c ea ed a special g id de i ed o he E.M.P.
(Exis en ial Mapping P ocess) by p o esso
L.J.
HOROWJTZ,
I'h.
D.,
whosc
heo e ical undamen a ion
I
explain i11 his pape .
My goals a c: a) o di ulge he wo ks abou communica ion o he esem-
che s who ha e i spi ed he E.M.P.;
h)
o explain lie
E.M.P.
and he special
g id o obse n ion o communica ional p ocesses de i ed om i . My aim is
o p o ide elemen s o e lec ion and analysis o eache s and p o esso s: hn-
se dedica ed o each pupils in schools and hosc who wo k in "in aining
se iccs", bccause his ins umen p o ides a ype o in o ma ion doubly
use ul:
i
helps hinking abou communica ional p ocesses and nlakes change
easie .
In oducció
Du an el cu s passa , i pe al Ins i u o de la Muje del Minis e i0 de Cul u-
a de 1'Es a U'. aig e un es udi sob e la in lukncia del gkne e en ics in c c-
lacions que s'es ableixen a les aules dels cen es d'ensenyamen secunda i.
IIa ia despe a el meu in e ks sob e el cma cl c que a les me es classes de
Dinamica de G up a la Uni e si a í2', un les noies cons i ueixen més d'un
80
%
del o al d'es udian s, el mes eqüen
és
que siguin els nois els po an -
eus dela di e en s subg ups que es an cons i uin i siguin els nois amhé les
pe sones que in e enen mes so in i més ex ensamen en o es les discus-
sions que so geixen a les classes: an les ela i es als con ingu s o emes
d'es udi com les que an e e kncia a l'anilisi d'exe cicis, jocs o simulacions
eali za s pels p opis es udian s.
(I)
M.
Ll. Ysn
PARRA.
"ln o me sob e secundina".
En
cu s de
publicació
(2)
Les classes de "Dinimicade
G up"
esdonen a segoncicledePedagogiai Didac-
ic&.
Hi
ha cu sos de ma í i de
a da.
M'in e essa a doncs eu e si aques s pa ons de co nunicació o al s'o igi-
na cn a la mi e si a o exis ien ja en I'ensenyamen secunda i i, en cas a i -
ma iu, eu e com les ac i uds dels p o esso s
i
de les p o esso es in lulen cn
els compo amen s dels -i de les- es udian s.
Pe e I'esmen ada in es igació aig u ili za -cniques di e ses en e les
quals es oben Ics en e is es indi iduals en p o undi a , els me odes gn~pals
i
la
obse ació
di ec a de les in e accions a les aules de cen es di e sos d'en-
senyamen secunda i.
A
i
de eali za
les
obse acions de la comunicació dins les aules aig
c ea un quad e de i a di ec amen de
l'E.M.P.
(Exis en ial Mapping P o-
cess) del p o esso HOROW~TZ'~' els onamen s del qual em p oposo d'expli-
ca
en aques a icle.
Em mouen di e ses aons: en p ime lloc inc l'expe iencia que ni en
el
nos e pais ni
en
I'es a espanyol no es coneixen massa els eballs dels in es-
igado s i p o essionals de la Psicologia que han inspi a
di ec amen
1'E.M.P.: old ia doncs dona -los a coneixe ; cn segon lloc c ec que les idees
onamen als d'aques s au o s enen unag an aplicabili a an al nos e eball
de p o esso s com
a
la ascaque mol s de nosal es eali zem de " o mado s
de o mado s"; es ic con enpda. inalmen , que in e essa an ambk els es-
udian s i o es aquelles pe sones que e lexionen sob e els p ocessos comu-
nica ius.
M'abs ind é, pe en a de seguida en ma hia, de conside acions p e ies i
de
dc inicions, ja que en aques a ma eixa e is a apa eix un a icle mol ducu-
men a i acla ido de Joan-Ca les Mklich i Mi ius Ma ínez al qual eme o
lec o i lec o es in e essa s pel ema"'.
Els
onamen s
de
1'E.M.P.
L'Exis en ial Mapping P ocess 6s un sis ema d'obse a les in e accions
en e indi idus en g ups socials.
Exis encial
en el sen i en que Luow c BINSWANGER'~'U~~~~~Z~V~ I'exp es-
si6 "anhlisi exis encial",
la
qual posa
de
mani es que, pe a ell, el onamen
de la psico e apia s'ha ia ans o ma en oba -se de e mina pe la dimensió
I
(3)
1..
HOK~WITZ,
PH.
D.
P o esso
a
la Sonomn S a c Uni e si y. Cali o nia.
1
(4)
JOAN
CARLES
MFLICH
i
MAKIUS
MMTINE~.. c'Insuucci6n, educaci6n
y
encuen-
I
o comunica i a en cl aula". Re is a
Educa .
Monog a ic
soh c
"Educació i
Comu-
nicaci6".
(5)
LUDWING BINSWANOFR.
In ~d dc iun
b
l'analyse exis en ielle.
Les
kii ions
de
Minul . Pa ís. 1971
exis encial. Oposa a ambé dos sis emes d'ap ehensió i comp ensió de 1'6s-
se hum& un p opi de les cikncies de la na u alesa i l'al e de l'an opologia
enomenolbgica, que eu en ell un ésse pe sonal que iu la se a ida des-
plegan -se en la his h ia.
Seguin aques co en , l'E.M.P. ol se un sis ema Ú il pe desc iu e els
compol amen s "no mals" de les pe sones en g ups uncionals, l'es mc u a
dels quals in en a desxi a .
Mapping
(com a e b, pod ia adui -se pe " e un mapa") en el sen i que
mos a o es ableix els e s
i
de alls de laconduc a co iunica i a e bal, pa a-
c bal
i
no e bal obse able en e els memb es d'un g up classi ican -la en
Rols, Sc ip s (Models Comunicacionals) i S age Di ec ions (Dimensions Es-
cknique~)'~'.
P océs
en un doble sen i "): com
4
conjun de e s o expe iencies que poden
se obse ades i desc i es succein -se una a l'al a i com a mhde o sis e na
pa icula de eali za
qualse ol
cosa. En el segon sen i l'E.M.P. 6s un mbo-
de pal- icula pe a obse a i desc iu e l'expe ikncia gmpal.
Aques me ode po se i pe a les inali a s següen s:
a)
Pe cla i ica el p oc6s comunicacional en e els memb es dels g ups o,
més ampliamen , pe iden i ica I'esi uciu a del g up.
b) Pe ajuda cls mc ~b es dels g ups
a
comp end e els p ocessos d'in e-
acció.
c) Pe ap end e un llengua ge especí ic i un p occdimcn pc a assoli una
comp ensid holís ica dels e s.
d) Pe dona als memb es dels g ups més possibili a s de espos a indi i-
dual i, conseqüen men , més llibe a d'ac uaci6.
e) Pe democ a i za la in e acció.
No explo a em aquí o es aques es possibli a s, pe que com he di a la i i-
oducció, el que m'in e essa és explica la onamen aci6 eh ica n6s di ec a
del mk ode.
Aixo no obs an hau é de e una h e íssima e e encia, com a pun de pa -
ida, a
KURT
LEWIN,
a la Teo ia Gene al de Sis emes i a I'in c accionisme de
BAI.ES.
KIJRT
LEWIN~",
in luencia pe
KOFFKA, KOHLER
i
WERTIIEIMER
de la
Ges al , es conside a el undado de la Diniinica de G up com a objec e de
coneixemen i com a p ac ica i és I'au o i ldiscu ible de la Teo ia del Camp i
de la
concepció
de li in es igació-acció, que an a ansccndcncia ha ingu i
é en o es les ciencies socials, inclosa la Pedagogia.
1.aTeo iadel Camp, desen olupada cap a 1920, pos ulaque la conduc ade
qualse ol o ganisme de i a de la o ali a de e s coexis en s que són in e de-
penden s en un camp dinimic. Un o ganisme es de ineix com un camp ene -
& ic complex en el qual Io a conduc a suposa
un
can i en l'cs a del camp
dins d'una de e minada uni a dc emps. So geixen ensions psicolGgiques
cada egada que un o ganisme expe imen a necessi a s. La ensió és un es a
de p epa ació pe a l'acció. Quan la necessi a ha es a sa is e a, la ensió es
elaxa i es cs ableix I'equilib i. L"'espai- ida" és el medi psicolbgic o al
quc la pe sona expe imen a subjec i amen i inclou o s cls e ? exis en s pe
a la pe sona. Aques a i el seu medi són a iables in e dependen s. Pe an , un
dels componen s més i ~po an s de I'espai- ida són els g ups als quals la
pe sona pe any.
La
conduc a és doncs una i nci6 de la pe sona
i
del medi.
El g up és un conjun de pe sones en in e acció
i
la conduc a g upal és un-
ció de I'indi idual més el social. El p opi
LEWIN
conside a a que: a) unape -
sona que s'in cg a en un g up can ia de mane a signi ica i a; b) pe a can ia
Ics me es d'un g up cal al e a l'equilib i g upal: la cohcsió -que
és
la esul-
an de les o ces que man enen els g ups uni s- és una ca ac e is ica essen-
cial dels g ups i no e d l minada pe la simili ud sinó pe la in c depen-
dhcia.
La in luencia de
LEWIN
ha es a , com deiem, impo an~issima: el seguei-
xen ins i o pe sones que no l'han llegi o no saben de la se a exis kncia; ha
imp egna , com poques pe sones, el pensanlen
i
la mane a de e mode na.
El
scu
T ainiug-G oup,
conc e amen^,
ha es a un descob imen cabdal pe
a
la Pedagogia en an que ha e pa en la impo encia de. la pa icipaci6, la im-
plicació
i
el eed-back en els p ocessos d'ap enen age.
No em e e i é
a
la Teo ia Gene al dc Sis emes'"
que
es
p ou coneguda.
pe o si que a é uno e e kncia mol b eu
a
B~~ is'i''
que l'any 1951 a des-
(6)
En la aducció d'aques s e mes al ca ali a col.lnbo n I'csc iy o i p o esso de
I'lns i u del Tea e
-i
amic- JAUME MELENDRES.
(7) Són Ics dues accepcions de la pa aula "p océs" que d6na el Webs e dic iona y
CII
la
se a ediciú d . 195
1
(8)
KURT LEWTN (1890-1947). Nascu a Mogilno (P ussia) i mo als
U.S.A.,
on a
emig a l'any
1933.
Va ésse
el
undado del Resea ch Cen e o G oup Dynamics al
M.I.T.
En e les se es ob es des aquen
A
dynamic heo y oo pe sonali y. McG aw-
Hill, N.Y.1935.; "F un ie s in g oup dynamics". Human Rela ions.
I,
2-38. 1947;
Resol ing social con lic s (G.W. Lewin Ed.). Ha pe .
N.Y.
1948
i
Field
l y
in so-
cial science
(D.
Ca w igh , Ed.). IIa pe .
N.Y.
1951.
En
cas ellh hi ha puhlica
un
conjun d'a icles so a el i ol de Dinámica de la Pe sonulidad. Ed. Mo a a. 1973.
(9) Vegeu LUDWIG
VON
BERTALANF~Y. Teo ia ge le al de 10s sis e nas.
Fun~iulume !:
os, desa ollo
y
uplicaciones. Fondo de Cul u a Econ6mica. México. 1976.
(10) BALES, R.F. Pe so ~alily
cmd
in e pe sonal beha io . Hol , Rincha
&
Wins-
on.
N.Y.
1970.

c iu e un conjun de ca ego ies que pa icula i za en i classi ica en el con in-
gu de la in e acci6 g upal.
A
mds
es abliaunadi e enciaci6
que haes a mol
uc e a en Dinhmica de G up: la dels p oblemes ela ius al con ingu (& ea
de la asca) i la dels p oblemes e e i s a la elaci6 (& ea socio-emocional).
Sen ades aques es bases, i sense en a en d'al es apo acions eb iques,
com a a la de SCHUTZ("' i la de BENNIS i SHEPARD("), que ambe cons i uei-
xenel backg ound de IIE.M.P., ens cen a em en l'apo aci6 de VIRGINIA SA-
TIR
a la eo ia de lacomunicaci6, malg a que, de p ime , a em una b eu e e-
kncia a ies p incipals con ibucions he
KANTOR
i LEHR, que com SATIR han
in lui' mol di ec amen en l'elabo aci6 de 1'E.M.P.
El eball d'in es igaci6 d'aques s au o s es cen a en els p ocessos comu-
nicacionals exis en s a les pe b poden aplica -se ambC a d'al es
g ups socials. La se a concepci6 6s siskmi¿a
i
el se; p opbsi ha es a e ela
els componen s mds impo an s dels p ocessos amilia s i demos a com
aques s elemen s egulen la conduc a dels memb es de la am lia. Llu p eo-
cupaci6 onamen al no e en les causes úl imes de la conduc a, sin6 els enb-
mens causa-e ec e: l'e ec e depen de la causa que deph igualmen de l'e ec-
e. La in o maci6 ebuda ia eed-back se eix pe acili a o co egi el
uncionamen del sis ema.
KANTOR i LEHR conside n que o es les in e accions amilia s inclouen
guanys o pb dues en elaci6 amb una me a que po se una pe sona, un objec e
o un acon eixemen .
I
o es les me es pe anyen a es ca ego ies:
a)
A ec e:
in imi a i alimen aci6 (en sen i ampli), es ima i se es ima ;
b)
Pode :
llibe a pe a decidi qui es ol
i
habili a pe aconsegui -ho;
C)
Signi ica :
el ma c ilosb ic que p opo ciona explicacions de la eali a
i
ajuda a de ini -la.
"Els memb es de les amílies guanyen acces ame es d'a ec e, pode i sig-
ni ica a a es de la mane acom egulen els media d'espai, emps i ene gia",
diuen els au o s, pe b es cla que aques a mane a d'accedi a l'a ec e, al pode
i al signi ica s6n comuns als memb es de o s els g ups.
KANTOR i
LEHR
conside en que el sis ema amilia (o qualse ol al e g up
p ima i) con e cinc componen s in e elaciona s un dels quals 6s el de les me-
(I
~)SCHUTZ,
W.C.
FIRO:
A
h ee-Dimensional Theo y o n e pe sonal-Beha io .
Hol . Rineha
&
Wins on.
N.Y.
1958.
(12) BENNIS, W.
G.
&
SHEPARD,
H.
A. "A
heo y o g oup de elopmen ".
Human
Rela ions.
9. 415-437. 1956.
(13)
KANTOR,
D.
&
LKHR,
W.
Inside he amily.
Ha pe
&
Row.
N.Y.
1976.
es al que ja hem e e e kncia. Veiem-10s o s, pe b, com en els enume en els
au o s:
1. T es subsis emes: a) la uni a amilia ; b) el subsis ema in e pe sonal i
C)
el subsis ema pe sonal.
2.
T es dimensions d'accks: a) emps, b) espai, c) ene gia.
3.
T es dimensions de me a: a) a ec e, b) pode , c) signi ica .
4.
T es ipus p incipals de sis emes amilia s, basa s en es models ho-
meos i ics di e en s: a) anca , b) obe , c) al a za .
5.
Un sis ema in e accional de qua e ols: a) iniciado (mo e ), b) segui-
do ( ollowe ), c) oposi o (oppose ), d) espec ado (bys ande ).
Aques s cinc componen s o men les bases del seu
model de egulacid de
dis dncia
del u ocCs amilia . Les am iies in en en aconsegui llu s inali a s
in o man ci nuamen els seus memb es del qub cons i ueix la dis ancia
bp ima an pel que a a les se es p bpies elacions com amb els acon eixe-
men s.
VIRGIN~A SATIR'"' es e e eix igualmen de mane a p io i bia a la am lia,
que es "la ib ica" on es an les pe sones. Pe aixb els adul s, segons ella,
som
"people make s"
(c eado s o o jado s de pe sones). People make s ho
som o s: no nomes les ma es i els pa es, sin6 amb
les
p o esso es i els p o-
esso s, els qui in luym a a es dels mi jans de comunicaci6, e c. Som "c ea-
do s de pe sones" o s els agen s que exe cim in luhncia sob e les gene a-
cions jo es.
SATIR des aca qua e aspec es de la ida amilia que enen un g an peses-
pec ic en I'equilib i del g up i dels indi idus que l'in eg en:
-
els sen imen s
i
les idees ela i es amb un ma eix, o sigui el
p opi alo
(sel wo h);
-
les mane es com les pe sones s'es o cen pe c ea signi ica s amb els al-
es, o sia la
comunicacid;
-
les egles o
no mes
que les pe sones u ili zen pe decidi com han de
sen i -se i com ban d'ac ua ;
-
la mane a com les pe sones es elacionen amb d'al es pe sones de o a
de la amília, o sia el
incle d'unid amb la socie a
(link o socie y).
A
pa i d'ací SATIR dis ingeix en e amílies pe o bado es i amílies nu-
ícies: les p ime es omen en una conscibncia d'escis au o alo ; en elles la
co nunicaci6 es indi ec a, inconc e a i deshones a; les no mes s6n ígides, in-
humanes, innegociables i immu ables; els incles d'unió amb la socie a s6n
emo osos i apai agado s o denos ado s.
En les adies nu ícies. en can i, la consciencia del p opi alo és al a; la co-
municació és di ec a, cla a, especí ica
i
hones a; Ics no mcs són lexibles, huma-
nes, adequades i subjec es a can i i el incle amb la socie a 6s obe i espe anqa .
Segons l'au o a la comunicació s'ap en i cadascú apo a els ma eixos ele-
men s als p ocessos comunicacionals: a) elcos;
b)
els alo s; c) lesexpec a i-
es, gene ades en expe ikncies an e io s: els Ó gans dels sen i s;
5)
I'habili a
pe a pa la ;
6)
cl cc ell, el dipbsi del coneixemen . La comunicació é lloc
en el p esen i quan les pe sones es comuniquen eben u exp imen en a) un
inpu senso ial, b) pensamen s, c) cspos cs co po als i
d)
sen imen s.
Quan es p odueix qualse ol si uació con lic i a en el p océs comunicacio-
nal, en la qual l'au oes ima queda comp omesa, no malmen les pe sones e-
accio ie i d'aco d amb qua e possibles models o pa ons de conduc a quc
són:
1)
upai agamen
(placa ing);
2)
hlusme
(bla ning);
3)
conlpu ació
(co n-
pu ing);
dis ucció
o
de i ació
(dis ac ing).
Quan adop a el pa ó apai agado la pe sona pa la c :l n in en an cong a-
cia -se, in en a ag ada i mai no es a en desaco d; quan adop a el pa ó blas-
mado
la
pe sona oba de ec es o allades en els al es, ac ua com si os supe-
io i es aen desaco d amb o el que es diu. En el pa ó compu ado lapc sona
es mos a mol aonable, anqui1,la i eda; mai no cxp cssa scn i nen s: es
o a men
i
ac ua com si no ingués cos. En el pa ó de i ado les pa aules són
i elc an s en elació amb el que les al es pc sones es an en o dien : la pe -
sona sen com si a ningú no li impo és el que ella pugi di ,
cnm
si pe aella no
hagués lloc en el g up
i
el que a
és
" i a pilo es o a".
Hi
ha
un al e pa ó de comunicació: el
ni ellado
(le eling), en el qual el
missa ge
és
únic i di ec e. Quan s'adop a aques model
la
pc sona in eg a
pensamen s i sen imen s, po se c ea i a i a on a cls p oblemes di ec a-
men , sense ci cumloquis ni manipulacions.
Obse em, pe an , que, de e , dels models comunicacioiials que ens p o-
posa
VIROINIA SATIR
només un, el ni ellado , po conside a -se, men e que
els al es són ui i gene ado s de dis o sions i p oblemes.
De e l'adopcici dels pa ons o models comnnicacionals pc pa de les pe -
sones es elaciona amb expe ikncies mol an igues iscudes nu nial iien dins
la amília
o
en escoles p ima ies i es an mol lligades a la consciencia del p o-
pi alo o au oes ima.
Explica sja, malg a que de mane amol succin a, els onamen s eb ics de
19E.M.P., eiem-lo o segui .
Pod iem de ini -lo com un sis cma d'obse ació i comp ensi6 de la in e-
acció humana i, alho a, com
un
lle ~gua ge i ins umen ap e pe desc iu c les
co nunicacions que es an p oduin en els pe i s g ups. ~dkn i icaunes pau es
que es donen en la conduc a humana i les di ideix en Rols, Sc ip s i S age Di-
cx ioiis segons que
es
e e eixin a la conduc a e bal, pa a e bal
i
no e bal.
Els
Rols
(pape s socials) dcsc iuen el pape que adop a cada indi idu quan
es comunica c balnlen i la mane a com cada indi idu incideix en el g up, ja
que qualse ol acció social eali zada pc un memb e d'un g up p o oca una
eacció cn
els
al es: els
Sc ipls
(Models co'municacionals) s6n p o o ipus
pa a e bals ni jangan els quals es desen olupcn els Rols. Els memb es de
qualse ol g up poden u ili za , al lla g de la in e acció, di e sos Rols i di e -
sos Sc ip s, pe 6 cadascun d'ells & un Rol
i
un Sc ip "signa u a" que és el
que u ili za p e e en men i cl ca ac e i za. E1
S age Ui ec ion.~
(Dimensions
Esceniqnes) desc iuen la di cci6, el pes, el " e npo" i el i me de la comuni-
cació -o sia els seus aspec es no e bals- i se eixen, conscquen men , pe
pa icula i za -la.
Els Rols, que desc iuen la mane acomels indi idus a cc en els g ups ique,
com hem is , an ésse iden i ica s
i
explica s
-excep uan -ne
dos-pe K~~-
mR
i
LEHR
són els següen s:
1.
Iniciado
n
Iniciodo a
(Mo e ). Inicia I'acció
i
sugge eix i di igeix les
me es del g up.
2.
Co-iniciado
o
Co-iniciado a
(Co-mo e ). Dbna supo i a l'acció de
I'iniciado i a egeix algun de all d'inicia i a p bpia.
3.
Oposi o o Oposi o a
(Oppose ). Keacciona con a, desa ia o bloqueja
i'acció p oposada pe l'inciado .
4.
Seguido o Seguido a
(Followe ). Dóna supo a I'acció de I'lniciado o
de I'Oposi o
5.
E. p c adu o Espec ado a
(Bys ande ). Queda al ma ge
de
la in e ac-
ció dels al es dins del g up. lJna pe sona que és espec ado a, si a algu-
na conside ació, la a amb ca ic e gene al; és a di que des ia I'a encicj
d'allb que
es
especí ic a all0 que és gene ic.
6.
Pseudo-e pec od ~
o
P.~ udci-espec ado a
(Pseudo-Bys ande ). Queda
a pa de la in e acció ins el momen cn que conside a que po adop a
un al e ol.
Els Sc ip s són models comunicacionals, ex e s, com he n is , de la expe-
iencia de VIRGINIA SATIR, ~ni janyan els quals es ep esen en els Rols. Són:
1.
Ni ellado
(1.e ele ). La pe sona que i'adop a a conside acions que
indiquen ape u a i e ela cla amen pensamen s i sen imen s pe so-
nals.
És cla que no se eix pe de ec a les mo i acions
i
in encionali a de la
comunicació, pe o 1'E.M.P. ol e e iden s nomes aspec es de la comunica-
ció que poden se obse a s, es & di igi al que és ob i. P obablcn cn cn cl u-
u es desen olupa a
un
p og ama d'o dinado (s'hi es a eballan ) que aci-
li a & enca a més el egis e de les
obse acions.
La in e p e aci6 de les
conduc es, en can i, no Cs cosa de 1'E.M.P.; 6s asca, en o cas, de les pe so-
nes que obse en amb la inali a d'en end e i explica -se el que euen.
El que sique po acili a aques ins umen ésel can i. En an que acons-
cien s les pe sones de la mane a com es comuniquen i del con ingu de llu s
co~nunicacions po a a o i can is dc conduc a que podcn sc cx emada-
men ú ils a les pe sones, an a ni ell indi idual com de g ups de eball.
A
ni ell indi idual, pe exemple, unape sona po
descob i
que noes gai e
ben accep ada pe quk, si bC C bones idees i sap exp essa -se amb cla eda (el
seu ol-signa u a pod ia se Iniciado a), u ili za, en e p opos es, un o de
desa iamen
i
de supe io i a (sc ip -signa u a Blasmado a) que a que les se-
es apo acions siguin no malmen ebu jades.
A
ni ell g upsl,
i
en elacióambeq lips de eball exis en s
a
di e ses ins i-
ucions, po obse a -se, pe exemple, que en un g up la majo ia dels seus
memb es són c ea ius i enen inicia i es pe o en can i el g up no és p oduc-
iu. Aplican el quad e d'obse ació de i a de l'E.M.P. pod íem descob i
que en aques g up, si bé hi ha nlol es pe sones que an d'lniciado es ningú no
a de Seguido i gai ebé ningú de Co-iniciado . Es e iden , pe an , que cap
de les idees que es p odueixin, pe b illan s que siguin, n ~ i a i enda an .
Com ampoc no i a & enda an un g up en el que hi ha dues pe sones Inicia-
do es amb objec ius di e en s i
en
con lic e: ins que s'a ibi
a
un aco d o es
aci e iden el con lic e
i
una d'elles su i guanyado a, el g up queda & pa a-
li za .
Hem is , doncs, alguns aspec es in e essan s ela ius a la comunicació, a
un ins umen d'obse ació i ales eo iesque el sus en en
i
auna in es igació
sob e gkne e en la qual hem u ililza aques ins umen . Segui e111 eballan
pe apo a més dades.