Comunicació, instruments d'observació i diferències de gènere en la participació a les classes

Educa . 18 (1991) 107 122 COMUNICACIO, INSTRUMENTS D~ OBSERVACIO I DIFERENCIES DE GENERE EN LA PARTICIPACIO A LES CLASSES. Ma ia Llui'sa Fab a Uni e si a Au bnoma de Ba celona RESUMEN El cu so pasadn lle é a cabo, pa a el Ins i u o de la Muje , una in es iga- ción sob e la incidencia del géne o en las in e elaciones que se es ablecen en las aulas de 10s cen os dc cnsc ianza secunda ia. IIabia despe ado mi in e és po cl ema el hecho de que en mis clases de Dinámica de G upo en la Uni e - sidad, en las cuales las chicas ep esen an mas dcl80 % del o al, lo m8s e- cuen e e a que uesen 10s chicos 10s po a nces de lus subg upos que se cons- i uiiln y que ue an ambien 10s chicos quienes pa icipaban mis en las discusiones que enían luga en las clascs: an o en las que se e e ian a 10s con enidos o e nas de es udio como en las ela i as al análisis de eje cicios, juegos o simulaciones ealizadas po cl g upo-clase. Pa a llc a a cabo dicha in es igación u ilick di e sas écnicas en e las cuales des aco las en e is as indi iduales, 10s mé odos g upales y la obsc - ación di ec a de la comunicación en las aulas de cen os de enseiianza se- cunda ia. A in de ealiza las obse aciones de la com ~nicación en las aulas c eé un cuad o de obse ación de i ado di ec a nen e dei E.M.P. (Exis en ial Map- ping P ocess) del p o eso HOROWITZ, 10s undamcn os del cua1 explico en es e a iculo. Mis obje i os son: a) da a conoce 10s abajos sob e comunicación de os in cs igado es que han inspi ado el E.M.P., b) explica el E.M.P. y el cuad o de obse ación de p ocesos co nunicacionales que de 81 se de i a. Con ello p e endop opo cioua elemcn os dc e lexicin y análisis al p o eso ado: an o a 10s p o esionales que abajan con alumnos y alumnas de ense ianza p ima- ia, secunda ia o e ci ia como a 10s que abajamos cn " o mación de o - madn es", ya que dicho ins umen o p opo ciona un ipo de in omaci6n do- blemen e ú il: a o ece la e lexión sob e 10s p ocesos comunicacionales y p omuc c y acili a el cambio. ABSTKACT The las yea I ca icd ou a esea ch o he "Ins i u o de la Muje " abou gendc inilucnce i11 seconda y schools class ooms. My in e es was awake- ned by be empi ical awa eness ha male s uden s, in my G oup Dynamics classes, pallicipa e much mo e han he emale ones -in spi e o he ac ha women a e mo e han 80 % o he o al- and ha lnen ac much mo e o en as ep esen a i es o syndica cs. To unde ake his esea ch 1 ha e used se e al echniqu s: di ec obse a- ion o s uden g oups, in e wiews o na u al g oups o s uden s and eache s, and hc analysis o he p ocesses o expe imen al g oups o eache s. In o de o obse e he g oups I c ea ed a special g id de i ed o he E.M.P. (Exis en ial Mapping P ocess) by p o esso L.J. HOROWJTZ, I'h. D., whosc heo e ical undamen a ion I explain i11 his pape . My goals a c: a) o di ulge he wo ks abou communica ion o he esem- che s who ha e i spi ed he E.M.P.; h) o explain lie E.M.P. and he special g id o obse n ion o communica ional p ocesses de i ed om i . My aim is o p o ide elemen s o e lec ion and analysis o eache s and p o esso s: hn- se dedica ed o each pupils in schools and hosc who wo k in "in aining se iccs", bccause his ins umen p o ides a ype o in o ma ion doubly use ul: i helps hinking abou communica ional p ocesses and nlakes change easie . In oducció Du an el cu s passa , i pe al Ins i u o de la Muje del Minis e i0 de Cul u- a de 1'Es a U'. aig e un es udi sob e la in lukncia del gkne e en ics in c c- lacions que s'es ableixen a les aules dels cen es d'ensenyamen secunda i. IIa ia despe a el meu in e ks sob e el cma cl c que a les me es classes de Dinamica de G up a la Uni e si a í2', un les noies cons i ueixen més d'un 80 % del o al d'es udian s, el mes eqüen és que siguin els nois els po an - eus dela di e en s subg ups que es an cons i uin i siguin els nois amhé les pe sones que in e enen mes so in i més ex ensamen en o es les discus- sions que so geixen a les classes: an les ela i es als con ingu s o emes d'es udi com les que an e e kncia a l'anilisi d'exe cicis, jocs o simulacions eali za s pels p opis es udian s. (I) M. Ll. Ysn PARRA. "ln o me sob e secundina". En cu s de publicació (2) Les classes de "Dinimicade G up" esdonen a segoncicledePedagogiai Didac- ic&. Hi ha cu sos de ma í i de a da. M'in e essa a doncs eu e si aques s pa ons de co nunicació o al s'o igi- na cn a la mi e si a o exis ien ja en I'ensenyamen secunda i i, en cas a i - ma iu, eu e com les ac i uds dels p o esso s i de les p o esso es in lulen cn els compo amen s dels -i de les- es udian s. Pe e I'esmen ada in es igació aig u ili za -cniques di e ses en e les quals es oben Ics en e is es indi iduals en p o undi a , els me odes gn~pals i la obse ació di ec a de les in e accions a les aules de cen es di e sos d'en- senyamen secunda i. A i de eali za les obse acions de la comunicació dins les aules aig c ea un quad e de i a di ec amen de l'E.M.P. (Exis en ial Mapping P o- cess) del p o esso HOROW~TZ'~' els onamen s del qual em p oposo d'expli- ca en aques a icle. Em mouen di e ses aons: en p ime lloc inc l'expe iencia que ni en el nos e pais ni en I'es a espanyol no es coneixen massa els eballs dels in es- igado s i p o essionals de la Psicologia que han inspi a di ec amen 1'E.M.P.: old ia doncs dona -los a coneixe ; cn segon lloc c ec que les idees onamen als d'aques s au o s enen unag an aplicabili a an al nos e eball de p o esso s com a la ascaque mol s de nosal es eali zem de " o mado s de o mado s"; es ic con enpda. inalmen , que in e essa an ambk els es- udian s i o es aquelles pe sones que e lexionen sob e els p ocessos comu- nica ius. M'abs ind é, pe en a de seguida en ma hia, de conside acions p e ies i de dc inicions, ja que en aques a ma eixa e is a apa eix un a icle mol ducu- men a i acla ido de Joan-Ca les Mklich i Mi ius Ma ínez al qual eme o lec o i lec o es in e essa s pel ema"'. Els onamen s de 1'E.M.P. L'Exis en ial Mapping P ocess 6s un sis ema d'obse a les in e accions en e indi idus en g ups socials. Exis encial en el sen i en que Luow c BINSWANGER'~'U~~~~~Z~V~ I'exp es- si6 "anhlisi exis encial", la qual posa de mani es que, pe a ell, el onamen de la psico e apia s'ha ia ans o ma en oba -se de e mina pe la dimensió I (3) 1.. HOK~WITZ, PH. D. P o esso a la Sonomn S a c Uni e si y. Cali o nia. 1 (4) JOAN CARLES MFLICH i MAKIUS MMTINE~.. c'Insuucci6n, educaci6n y encuen- I o comunica i a en cl aula". Re is a Educa . Monog a ic soh c "Educació i Comu- nicaci6". (5) LUDWING BINSWANOFR. In ~d dc iun b l'analyse exis en ielle. Les kii ions de Minul . Pa ís. 1971 exis encial. Oposa a ambé dos sis emes d'ap ehensió i comp ensió de 1'6s- se hum& un p opi de les cikncies de la na u alesa i l'al e de l'an opologia enomenolbgica, que eu en ell un ésse pe sonal que iu la se a ida des- plegan -se en la his h ia. Seguin aques co en , l'E.M.P. ol se un sis ema Ú il pe desc iu e els compol amen s "no mals" de les pe sones en g ups uncionals, l'es mc u a dels quals in en a desxi a . Mapping (com a e b, pod ia adui -se pe " e un mapa") en el sen i que mos a o es ableix els e s i de alls de laconduc a co iunica i a e bal, pa a- c bal i no e bal obse able en e els memb es d'un g up classi ican -la en Rols, Sc ip s (Models Comunicacionals) i S age Di ec ions (Dimensions Es- cknique~)'~'. P océs en un doble sen i "): com 4 conjun de e s o expe iencies que poden se obse ades i desc i es succein -se una a l'al a i com a mhde o sis e na pa icula de eali za qualse ol cosa. En el segon sen i l'E.M.P. 6s un mbo- de pal- icula pe a obse a i desc iu e l'expe ikncia gmpal. Aques me ode po se i pe a les inali a s següen s: a) Pe cla i ica el p oc6s comunicacional en e els memb es dels g ups o, més ampliamen , pe iden i ica I'esi uciu a del g up. b) Pe ajuda cls mc ~b es dels g ups a comp end e els p ocessos d'in e- acció. c) Pe ap end e un llengua ge especí ic i un p occdimcn pc a assoli una comp ensid holís ica dels e s. d) Pe dona als memb es dels g ups més possibili a s de espos a indi i- dual i, conseqüen men , més llibe a d'ac uaci6. e) Pe democ a i za la in e acció. No explo a em aquí o es aques es possibli a s, pe que com he di a la i i- oducció, el que m'in e essa és explica la onamen aci6 eh ica n6s di ec a del mk ode. Aixo no obs an hau é de e una h e íssima e e encia, com a pun de pa - ida, a KURT LEWIN, a la Teo ia Gene al de Sis emes i a I'in c accionisme de BAI.ES. KIJRT LEWIN~", in luencia pe KOFFKA, KOHLER i WERTIIEIMER de la Ges al , es conside a el undado de la Diniinica de G up com a objec e de coneixemen i com a p ac ica i és I'au o i ldiscu ible de la Teo ia del Camp i de la concepció de li in es igació-acció, que an a ansccndcncia ha ingu i é en o es les ciencies socials, inclosa la Pedagogia. 1.aTeo iadel Camp, desen olupada cap a 1920, pos ulaque la conduc ade qualse ol o ganisme de i a de la o ali a de e s coexis en s que són in e de- penden s en un camp dinimic. Un o ganisme es de ineix com un camp ene - & ic complex en el qual Io a conduc a suposa un can i en l'cs a del camp dins d'una de e minada uni a dc emps. So geixen ensions psicolGgiques cada egada que un o ganisme expe imen a necessi a s. La ensió és un es a de p epa ació pe a l'acció. Quan la necessi a ha es a sa is e a, la ensió es elaxa i es cs ableix I'equilib i. L"'espai- ida" és el medi psicolbgic o al quc la pe sona expe imen a subjec i amen i inclou o s cls e ? exis en s pe a la pe sona. Aques a i el seu medi són a iables in e dependen s. Pe an , un dels componen s més i ~po an s de I'espai- ida són els g ups als quals la pe sona pe any. La conduc a és doncs una i nci6 de la pe sona i del medi. El g up és un conjun de pe sones en in e acció i la conduc a g upal és un- ció de I'indi idual més el social. El p opi LEWIN conside a a que: a) unape - sona que s'in cg a en un g up can ia de mane a signi ica i a; b) pe a can ia Ics me es d'un g up cal al e a l'equilib i g upal: la cohcsió -que és la esul- an de les o ces que man enen els g ups uni s- és una ca ac e is ica essen- cial dels g ups i no e d l minada pe la simili ud sinó pe la in c depen- dhcia. La in luencia de LEWIN ha es a , com deiem, impo an~issima: el seguei- xen ins i o pe sones que no l'han llegi o no saben de la se a exis kncia; ha imp egna , com poques pe sones, el pensanlen i la mane a de e mode na. El scu T ainiug-G oup, conc e amen^, ha es a un descob imen cabdal pe a la Pedagogia en an que ha e pa en la impo encia de. la pa icipaci6, la im- plicació i el eed-back en els p ocessos d'ap enen age. No em e e i é a la Teo ia Gene al dc Sis emes'" que es p ou coneguda. pe o si que a é uno e e kncia mol b eu a B~~ is'i'' que l'any 1951 a des- (6) En la aducció d'aques s e mes al ca ali a col.lnbo n I'csc iy o i p o esso de I'lns i u del Tea e -i amic- JAUME MELENDRES. (7) Són Ics dues accepcions de la pa aula "p océs" que d6na el Webs e dic iona y CII la se a ediciú d . 195 1 (8) KURT LEWTN (1890-1947). Nascu a Mogilno (P ussia) i mo als U.S.A., on a emig a l'any 1933. Va ésse el undado del Resea ch Cen e o G oup Dynamics al M.I.T. En e les se es ob es des aquen A dynamic heo y oo pe sonali y. McG aw- Hill, N.Y.1935.; "F un ie s in g oup dynamics". Human Rela ions. I, 2-38. 1947; Resol ing social con lic s (G.W. Lewin Ed.). Ha pe . N.Y. 1948 i Field l y in so- cial science (D. Ca w igh , Ed.). IIa pe . N.Y. 1951. En cas ellh hi ha puhlica un conjun d'a icles so a el i ol de Dinámica de la Pe sonulidad. Ed. Mo a a. 1973. (9) Vegeu LUDWIG VON BERTALANF~Y. Teo ia ge le al de 10s sis e nas. Fun~iulume !: os, desa ollo y uplicaciones. Fondo de Cul u a Econ6mica. México. 1976. (10) BALES, R.F. Pe so ~alily cmd in e pe sonal beha io . Hol , Rincha & Wins- on. N.Y. 1970. c iu e un conjun de ca ego ies que pa icula i za en i classi ica en el con in- gu de la in e acci6 g upal. A mds es abliaunadi e enciaci6 que haes a mol uc e a en Dinhmica de G up: la dels p oblemes ela ius al con ingu (& ea de la asca) i la dels p oblemes e e i s a la elaci6 (& ea socio-emocional). Sen ades aques es bases, i sense en a en d'al es apo acions eb iques, com a a la de SCHUTZ("' i la de BENNIS i SHEPARD("), que ambe cons i uei- xenel backg ound de IIE.M.P., ens cen a em en l'apo aci6 de VIRGINIA SA- TIR a la eo ia de lacomunicaci6, malg a que, de p ime , a em una b eu e e- kncia a ies p incipals con ibucions he KANTOR i LEHR, que com SATIR han in lui' mol di ec amen en l'elabo aci6 de 1'E.M.P. El eball d'in es igaci6 d'aques s au o s es cen a en els p ocessos comu- nicacionals exis en s a les pe b poden aplica -se ambC a d'al es g ups socials. La se a concepci6 6s siskmi¿a i el se; p opbsi ha es a e ela els componen s mds impo an s dels p ocessos amilia s i demos a com aques s elemen s egulen la conduc a dels memb es de la am lia. Llu p eo- cupaci6 onamen al no e en les causes úl imes de la conduc a, sin6 els enb- mens causa-e ec e: l'e ec e depen de la causa que deph igualmen de l'e ec- e. La in o maci6 ebuda ia eed-back se eix pe acili a o co egi el uncionamen del sis ema. KANTOR i LEHR conside n que o es les in e accions amilia s inclouen guanys o pb dues en elaci6 amb una me a que po se una pe sona, un objec e o un acon eixemen . I o es les me es pe anyen a es ca ego ies: a) A ec e: in imi a i alimen aci6 (en sen i ampli), es ima i se es ima ; b) Pode : llibe a pe a decidi qui es ol i habili a pe aconsegui -ho; C) Signi ica : el ma c ilosb ic que p opo ciona explicacions de la eali a i ajuda a de ini -la. "Els memb es de les amílies guanyen acces ame es d'a ec e, pode i sig- ni ica a a es de la mane acom egulen els media d'espai, emps i ene gia", diuen els au o s, pe b es cla que aques a mane a d'accedi a l'a ec e, al pode i al signi ica s6n comuns als memb es de o s els g ups. KANTOR i LEHR conside en que el sis ema amilia (o qualse ol al e g up p ima i) con e cinc componen s in e elaciona s un dels quals 6s el de les me- (I ~)SCHUTZ, W.C. FIRO: A h ee-Dimensional Theo y o n e pe sonal-Beha io . Hol . Rineha & Wins on. N.Y. 1958. (12) BENNIS, W. G. & SHEPARD, H. A. "A heo y o g oup de elopmen ". Human Rela ions. 9. 415-437. 1956. (13) KANTOR, D. & LKHR, W. Inside he amily. Ha pe & Row. N.Y. 1976. es al que ja hem e e e kncia. Veiem-10s o s, pe b, com en els enume en els au o s: 1. T es subsis emes: a) la uni a amilia ; b) el subsis ema in e pe sonal i C) el subsis ema pe sonal. 2. T es dimensions d'accks: a) emps, b) espai, c) ene gia. 3. T es dimensions de me a: a) a ec e, b) pode , c) signi ica . 4. T es ipus p incipals de sis emes amilia s, basa s en es models ho- meos i ics di e en s: a) anca , b) obe , c) al a za . 5. Un sis ema in e accional de qua e ols: a) iniciado (mo e ), b) segui- do ( ollowe ), c) oposi o (oppose ), d) espec ado (bys ande ). Aques s cinc componen s o men les bases del seu model de egulacid de dis dncia del u ocCs amilia . Les am iies in en en aconsegui llu s inali a s in o man ci nuamen els seus memb es del qub cons i ueix la dis ancia bp ima an pel que a a les se es p bpies elacions com amb els acon eixe- men s. VIRGIN~A SATIR'"' es e e eix igualmen de mane a p io i bia a la am lia, que es "la ib ica" on es an les pe sones. Pe aixb els adul s, segons ella, som "people make s" (c eado s o o jado s de pe sones). People make s ho som o s: no nomes les ma es i els pa es, sin6 amb les p o esso es i els p o- esso s, els qui in luym a a es dels mi jans de comunicaci6, e c. Som "c ea- do s de pe sones" o s els agen s que exe cim in luhncia sob e les gene a- cions jo es. SATIR des aca qua e aspec es de la ida amilia que enen un g an peses- pec ic en I'equilib i del g up i dels indi idus que l'in eg en: - els sen imen s i les idees ela i es amb un ma eix, o sigui el p opi alo (sel wo h); - les mane es com les pe sones s'es o cen pe c ea signi ica s amb els al- es, o sia la comunicacid; - les egles o no mes que les pe sones u ili zen pe decidi com han de sen i -se i com ban d'ac ua ; - la mane a com les pe sones es elacionen amb d'al es pe sones de o a de la amília, o sia el incle d'unid amb la socie a (link o socie y). A pa i d'ací SATIR dis ingeix en e amílies pe o bado es i amílies nu- ícies: les p ime es omen en una conscibncia d'escis au o alo ; en elles la co nunicaci6 es indi ec a, inconc e a i deshones a; les no mes s6n ígides, in- humanes, innegociables i immu ables; els incles d'unió amb la socie a s6n emo osos i apai agado s o denos ado s. En les adies nu ícies. en can i, la consciencia del p opi alo és al a; la co- municació és di ec a, cla a, especí ica i hones a; Ics no mcs són lexibles, huma- nes, adequades i subjec es a can i i el incle amb la socie a 6s obe i espe anqa . Segons l'au o a la comunicació s'ap en i cadascú apo a els ma eixos ele- men s als p ocessos comunicacionals: a) elcos; b) els alo s; c) lesexpec a i- es, gene ades en expe ikncies an e io s: els Ó gans dels sen i s; 5) I'habili a pe a pa la ; 6) cl cc ell, el dipbsi del coneixemen . La comunicació é lloc en el p esen i quan les pe sones es comuniquen eben u exp imen en a) un inpu senso ial, b) pensamen s, c) cspos cs co po als i d) sen imen s. Quan es p odueix qualse ol si uació con lic i a en el p océs comunicacio- nal, en la qual l'au oes ima queda comp omesa, no malmen les pe sones e- accio ie i d'aco d amb qua e possibles models o pa ons de conduc a quc són: 1) upai agamen (placa ing); 2) hlusme (bla ning); 3) conlpu ació (co n- pu ing); dis ucció o de i ació (dis ac ing). Quan adop a el pa ó apai agado la pe sona pa la c :l n in en an cong a- cia -se, in en a ag ada i mai no es a en desaco d; quan adop a el pa ó blas- mado la pe sona oba de ec es o allades en els al es, ac ua com si os supe- io i es aen desaco d amb o el que es diu. En el pa ó compu ado lapc sona es mos a mol aonable, anqui1,la i eda; mai no cxp cssa scn i nen s: es o a men i ac ua com si no ingués cos. En el pa ó de i ado les pa aules són i elc an s en elació amb el que les al es pc sones es an en o dien : la pe - sona sen com si a ningú no li impo és el que ella pugi di , cnm si pe aella no hagués lloc en el g up i el que a és " i a pilo es o a". Hi ha un al e pa ó de comunicació: el ni ellado (le eling), en el qual el missa ge és únic i di ec e. Quan s'adop a aques model la pc sona in eg a pensamen s i sen imen s, po se c ea i a i a on a cls p oblemes di ec a- men , sense ci cumloquis ni manipulacions. Obse em, pe an , que, de e , dels models comunicacioiials que ens p o- posa VIROINIA SATIR només un, el ni ellado , po conside a -se, men e que els al es són ui i gene ado s de dis o sions i p oblemes. De e l'adopcici dels pa ons o models comnnicacionals pc pa de les pe - sones es elaciona amb expe ikncies mol an igues iscudes nu nial iien dins la amília o en escoles p ima ies i es an mol lligades a la consciencia del p o- pi alo o au oes ima. Explica sja, malg a que de mane amol succin a, els onamen s eb ics de 19E.M.P., eiem-lo o segui . Pod iem de ini -lo com un sis cma d'obse ació i comp ensi6 de la in e- acció humana i, alho a, com un lle ~gua ge i ins umen ap e pe desc iu c les co nunicacions que es an p oduin en els pe i s g ups. ~dkn i icaunes pau es que es donen en la conduc a humana i les di ideix en Rols, Sc ip s i S age Di- cx ioiis segons que es e e eixin a la conduc a e bal, pa a e bal i no e bal. Els Rols (pape s socials) dcsc iuen el pape que adop a cada indi idu quan es comunica c balnlen i la mane a com cada indi idu incideix en el g up, ja que qualse ol acció social eali zada pc un memb e d'un g up p o oca una eacció cn els al es: els Sc ipls (Models co'municacionals) s6n p o o ipus pa a e bals ni jangan els quals es desen olupcn els Rols. Els memb es de qualse ol g up poden u ili za , al lla g de la in e acció, di e sos Rols i di e - sos Sc ip s, pe 6 cadascun d'ells & un Rol i un Sc ip "signa u a" que és el que u ili za p e e en men i cl ca ac e i za. E1 S age Ui ec ion.~ (Dimensions Esceniqnes) desc iuen la di cci6, el pes, el " e npo" i el i me de la comuni- cació -o sia els seus aspec es no e bals- i se eixen, conscquen men , pe pa icula i za -la. Els Rols, que desc iuen la mane acomels indi idus a cc en els g ups ique, com hem is , an ésse iden i ica s i explica s -excep uan -ne dos-pe K~~- mR i LEHR són els següen s: 1. Iniciado n Iniciodo a (Mo e ). Inicia I'acció i sugge eix i di igeix les me es del g up. 2. Co-iniciado o Co-iniciado a (Co-mo e ). Dbna supo i a l'acció de I'iniciado i a egeix algun de all d'inicia i a p bpia. 3. Oposi o o Oposi o a (Oppose ). Keacciona con a, desa ia o bloqueja i'acció p oposada pe l'inciado . 4. Seguido o Seguido a (Followe ). Dóna supo a I'acció de I'lniciado o de I'Oposi o 5. E. p c adu o Espec ado a (Bys ande ). Queda al ma ge de la in e ac- ció dels al es dins del g up. lJna pe sona que és espec ado a, si a algu- na conside ació, la a amb ca ic e gene al; és a di que des ia I'a encicj d'allb que es especí ic a all0 que és gene ic. 6. Pseudo-e pec od ~ o P.~ udci-espec ado a (Pseudo-Bys ande ). Queda a pa de la in e acció ins el momen cn que conside a que po adop a un al e ol. Els Sc ip s són models comunicacionals, ex e s, com he n is , de la expe- iencia de VIRGINIA SATIR, ~ni janyan els quals es ep esen en els Rols. Són: 1. Ni ellado (1.e ele ). La pe sona que i'adop a a conside acions que indiquen ape u a i e ela cla amen pensamen s i sen imen s pe so- nals. És cla que no se eix pe de ec a les mo i acions i in encionali a de la comunicació, pe o 1'E.M.P. ol e e iden s nomes aspec es de la comunica- ció que poden se obse a s, es & di igi al que és ob i. P obablcn cn cn cl u- u es desen olupa a un p og ama d'o dinado (s'hi es a eballan ) que aci- li a & enca a més el egis e de les obse acions. La in e p e aci6 de les conduc es, en can i, no Cs cosa de 1'E.M.P.; 6s asca, en o cas, de les pe so- nes que obse en amb la inali a d'en end e i explica -se el que euen. El que sique po acili a aques ins umen ésel can i. En an que acons- cien s les pe sones de la mane a com es comuniquen i del con ingu de llu s co~nunicacions po a a o i can is dc conduc a que podcn sc cx emada- men ú ils a les pe sones, an a ni ell indi idual com de g ups de eball. A ni ell indi idual, pe exemple, unape sona po descob i que noes gai e ben accep ada pe quk, si bC C bones idees i sap exp essa -se amb cla eda (el seu ol-signa u a pod ia se Iniciado a), u ili za, en e p opos es, un o de desa iamen i de supe io i a (sc ip -signa u a Blasmado a) que a que les se- es apo acions siguin no malmen ebu jades. A ni ell g upsl, i en elacióambeq lips de eball exis en s a di e ses ins i- ucions, po obse a -se, pe exemple, que en un g up la majo ia dels seus memb es són c ea ius i enen inicia i es pe o en can i el g up no és p oduc- iu. Aplican el quad e d'obse ació de i a de l'E.M.P. pod íem descob i que en aques g up, si bé hi ha nlol es pe sones que an d'lniciado es ningú no a de Seguido i gai ebé ningú de Co-iniciado . Es e iden , pe an , que cap de les idees que es p odueixin, pe b illan s que siguin, n ~ i a i enda an . Com ampoc no i a & enda an un g up en el que hi ha dues pe sones Inicia- do es amb objec ius di e en s i en con lic e: ins que s'a ibi a un aco d o es aci e iden el con lic e i una d'elles su i guanyado a, el g up queda & pa a- li za . Hem is , doncs, alguns aspec es in e essan s ela ius a la comunicació, a un ins umen d'obse ació i ales eo iesque el sus en en i auna in es igació sob e gkne e en la qual hem u ililza aques ins umen . Segui e111 eballan pe apo a més dades.