Educa ,
I8 (1991) 15-26
Thomas Luckn~ann
Uni e si a
de
Kons anz
RESUMEN
El au o abo da
m
esle capi ulo el p oblema de los ac os en
la
ida colidia-
na y su signi icado. Se a a de o ece unas cla es hemenéu icas que pemi-
an accede al núcleo de las elaciones sociales y comunica i as del mundo de
la ida. Nos encon amos, pues, an e la p opues a de he menéu ica sociológi-
ca.
ABSTKACT
The au ho a es he p oblem o he ac s in he daily li e, and he p oblem
o i s meaning. He o e s he hemeneu ic keys which pe mi o acces a he
co e o he social and comunica i e ela ions o he li e wo ld. The a icle is,
hen, a p oposilion o a suciolugic henneneu ique.
*
T aducció de l'alemany: F ancesc Balles e os
i
Balbas e.
bs na u al que els homes, pe al com i im i ac uem, en oquem el nos e
sabe e s I'es uc u a del m6n, hdhuc la del món social. Aixb és pa icula -
men e iden en el cas de les accions socials, sob e o a a es dels qiies iona-
is, con e ses, explicacions, e c. dels di e en s p ocessos comunica ius. La
majo pa de les egades u ili zem el nos e sabe sense posa -nos a pensa
com ho em; el sabe disco e sense adona -se'n dels p essupbsi s d'allb que
emo ome em, d'allb que diem i d'allb que no diem. A ol es posem el nos e
sabe en l'acci6 d'una mane a mes o menys " e lexa", com a a quan ens
adonem que allb que pe nosal es és e iden , no ho 6s an pe a l'oien ,
i
que
cal dona -li unaexplicaci6. Sigui "ingenu" o " e lexe", el sabe ipi ica ac-
cedeix ipi icadamen a I'acci6 social, en especial a l'acci6 comunica i a, en
la mesu a que d6na comp e dels pdicipan s en el p océs comunica iu com
d'un "con ex " ecíp oc que p esuposa qualse ol o mulació.
En la ida dihia, d'aques a ci cums ancia (essencialmen cons i u i a de
la qiio idiani a ) no se'n de i a cap di icul a onamen al que calgui de e en-
sinis a . No po di -se el ma eix de la cihncia.
Els cien í ics de la na u alesa euen en llu objec e un p océs mu en si, no-
més manipulable a a es de p egun es, les espos es de les quals s6n medi-
cions. En can i, els cien í ics socials ho enen més hcil i m s di ícil; l'objec e
de llu in e bs sap coses
i
pa la,
i
aixb mol abans que hi hagues cihcies capa-
ces de e -li p egun es i que llu sabe del m6n donés comp e d'aques m6n a
l'ac i i a cien í ica. Di d'al a mane a, l'objec e de les cibncies na u als es
cons i ueix d'alguna mane a mi jan~an p ocessos de medici6 eo e icamen
mo i a s; desp es que la " eali a " s'ha cons i ui' així en dada mesu able,
pod h se in e p e ada eo b icamen . L'objec e de les cibncies socials, en
can i, es p econs i ueix com a m6n social mi janqan les accions o ien ades i
guiades pe pe sones no cien í iques. Abans que pugui se in e p e a eo k i-
camen , el m6n social p e-cien í icamen cons i u~ nom6s po se diguem-ne
cien icamen pos -cons i ui' com a dada.
En la lbgica
de
la in e p e acib, en l'objec iu de les explicacions sob e les
causes
i
els e ec es i en la isi6 cosmolbgica no hi ha cap di e bncia onamen-
al en e cibncies na u als i cibncies socials. La di e ncia, pe b, au en la ma-
ne ade dona -seels objec es. En les ciencies socials, lain e p e aci6
&
a eu-
e, pe di -ho així, amb les p e-in e p e acions; les cibncies na u ales, no.
Aques es e i icacions poden p end e's abs ac amen i sense e e bncia al
eball dia i de la cihncia quan a les in es igacions me odolbgicamen basa-
des en dades. T ac em doncs d'esb ina el p oblema de la p e-in e p e a i i a
de les dades de les ciencies socials, d'aquell agmen de la eali a que alho a
passa pe se un e eny mis o menys p i ilegia de la eali a social: l'en e-
is a.
A
l'en e is ano només pa len els homes als homes, sin6que ambé do-
nen espos aap egun es d'alguna mane a plan ejades pe unde e mina ipus
d'homes (els cien í ics).
11.
Un exemple pe a la his o ici a de I'objec e
de les dades sociolbgiques: I'en e is a
Les ac es de les en e is es ( ansc ipcions de les en e is es en egis a-
des) poden en end e's com a dades sociolbgiques en un doble sen i . En p i-
me lloc, pe me en una documen aci6 gai ebé immedia a, amb un g au de
mediació " &cnicamen " con ola , una o ma de co nunicaci6 de e minada,
ecíp ocamen i immedia a de l'acció social: l'en e is a. En segon lloc, les
ac es media i zen el es imoni subjec iu sob e quelcom que I'en e is a sap
(pe exemple, que c eu o suposa sabe ), pe qu,? ell ma eix ho ha iscu , o ho
ha is o ho
ha
escol a d'un al e i sob e la qual cosa po o ma -se una opi-
ni6: sigui un e passa desc i com " eal", sigui un sedimen subjec iu sob e
e s passa s i ans o ma en "opini6", "judici", expec a i a, acla imen o
coses pe l'es il.
En gene al, I'in e ks eal de la in es igaci6 sociolbgica no au en el e ma-
eix de l'en e is a, sin6 en
allb
sob e el qual es duu a e me i'en e is a, en
allb que a a és d'ella s'a iba a sabe . Aques in e es his b ic en els "es-
de enimen s" objec ius, i en llu s ci cums hncies, condicions i conseqükn-
cies, cons i ueix de mane a explíci a el mo iu p edominan pe quk l'en e is-
a es eali zi: din e de la posici6 eb ica del p oc6s cien í ic, aques in e ks es
co espon amb les necessi a s dikies de (so a cenes ci cums hncies) apo a
di e ses expe ikncies del p oi'sme: el camí e s la bús ia mCs p ope a, la cau-
sa d'un acciden , e c. No nomis en laposici6 eb ica de laciencia, sin6 amb6
en la ida "na u al" de cada dia, di e sos mi jans s'u ili zen sis emh ica-
men , des de les simples qües ions ins a les es a kgies indi ec es de cap aci6
d1in o maci6. No obs an , a m6s d'aques in e es his b ic diguem-ne " eal-
ingenu", en o es dues posicions és possible e una e lexi6 comp ensi a del
e comunica iu d'una s& ie de p egun es- espos es, d'un ela , d'una en e-
is a i aques a e lexi6 so in es a en els dos casos.
Pe b les aons d'aques a conside aci6 menys no mal no s6n les ma eixes.
En la posici6 eb ica, es ac a de aons
sis emh ico-me odolbgiques
(con ol
del i me de I'en e is a, e c.) o e lexi o- eals (anhlisi con e sacional).
En la e lexi6 na u al, en can i, són
p agmh ico-comunica i es
(" epa a-
ci6" dels malen esos comunica ius de o a mena, o mulaci6 del "nus" del
que ja s'ha di o de la se a epe ició, e c.).
La di e encia en e el e comunica iu com a o ma d'acci6 social i del seu
"con ingu " com a espkcie de "sen i subs ancial" es a o amen a ela en
el nos e sabe quo idih de la " eali a " del m6n. To e a demos a que
aques a di e kncia no es a limi ada a alguna isió del món, que no és "cul u-
almen especí ica", sinó que cons i ucix una pa de o es les "on ologies"
del sen i comú. Hom opa a eu amb la con icció que hi ha esde enimen s
que són independen s del discu s, pe b dels quals es po pa la ; el e de pa la
i allb de qu& es pa lauo són mai in e can iables; cal a u a -se adis ingi en e
el ema d'una con e sa, d'un in o me o d'una decla ació d'amo ,
i
el mode i
mane a com es eali zen aques s ac es comunica ius. Fins i o quan hom pa -
la exp essamen dels discu s, el discu s passa (media o immedia ), possible
o u u s'esde é "con ingu " del c comunica iu ac ual.
Les ac es de les en e is es són ex os "his b ics". Pe anyen a un ni ell
"his b ic" on les in e p e acions del ex p enen la o ma d'ac uali zacions
que ben bé podem auomena ~~i ell
1.
Els dihlegs, abans ac uals, es an ac ua-
li zan espec i amen en esde enimen s comunica ius, que nosal es si uem
com un segon ni ell his b ic o ni ell
2.
En aques s esde enimen s s'emp kn una econs ucció semp e a iculada,
pe exemple, en gcnc ali za , ipi ica o edui a un sol esde cnimcn , la e-
cons ucció d'uns e s passa s, pe d que d'alguna mane a enen uciualilal
su-
cial. A aques ni ell "his o ic" dcl c l'anomcnem ni ell
3.
Aques po eni
la pa icula i a que es e e eix al ma eix, almenys en pa , a un e socialmen
p eceden : ni ell "his b ic"
4.
Pe exemple, la con e sa sob e una con e sa.
Fem, doncs, una p esen ació esqnemi ica, en
la
mesu a que es ac a ad'una
en e is a sob e un dialeg que ell ma eix es e e ia a un dialeg p eceden .
Ni ells
"his o ics"
1
Ac es d'eu e is es: documen s ac uals que espec i amen in e p e en
una
2
en e is a, que e a alho aun e colnunica iu ac ual i la econs-
ucció d'una
3
con e sa, que abans e a un e comunica iu ac ual i alho a la
econs ució d'una
4
con e sa, que abans e a un e comunica iu ac ual amb un
"con ingu " de e mina .
Suposem que aques "con ingu " no con inguks cap econs ucció explí-
ci a. Lla o s es a íem al ni ell
4.
E idenmen , pc b, cl "con ingu " d'aques
ni ell é una his o ia: només que nosal es no ens hi e e i em de nou en el
nos l-e exemple.
Pe egle gene al, ens in e essen, comja hem di , les ac es de les en e is es
com a documen s &una econs ucció, no com a documen s del econs ui
maieix. Assagem d'e ec ua una econs ucció del succés, del dihleg, sob e la
econs mcció que es a emp end e amb I'en e is a , sob e el ni ell "his b-
ic''
3
o, en ce es ci cumsl$ncies, sob e el ni ell
4;
pe b pe egla gene al no
la
ma eixa "his o ia", com si el seu sedimcn pogués ésse subsidih iamen
in e p e a com cl da e ni ell econs uible de l'esde enimen . Desp ks de
o el que s'ha di , és e iden que la in es igació cien í ica sociolbgica és es-
sencialmen his b ica, pe i, que jus amen aques a limi ació his b ica de les
dades, amb quS opem en l'exemple de l'en e is a, cons i ueix el cas no mal.
Els "p o oesde enimen s" ja han passa ; malg a que a les econs uccions
són indi ec amen accessibles.
I
aques es econs uccions necessi en pe la
se a pa d'una econs ucció cien í ica sociologica.
En o s els ni ells his b ics de l'en e is a, l'acció (com a acció espec i a
ac ual comunica i a) es c eua amb una econs ucció de les accions, cn les
quals scmp e es p esuposa una cons n~cció ansi b ia del sen i de I'acció.
Que les cikncies socials no enen cap accés a una "p o o-acció" ac ual, sinó
només a les econs uccions "comp ensi es" que les econs ueixen i in e -
p e en "comp ensi amen " com a dades, no signi ica doncs que s'hagi sus-
pks la qües ió de la cons i ució del sen i en les accions. Només quc aques a
qües ió no cal plan eja -la com la qües ió d'una ciencia social empí ica i his-
b ico-in e p e a i a; aques a é a eu e amb la econs mcció ipologica
d'u-
na econs ucció ipolbgica ansi b ia. Cal ac a doncs aques a qües ió com
a p e-qües ió d'una in e p e ació me bdica sociolbgica. Pe
a
aixb, a em a
con inuació algunes b eus conside acions.
111.
Pe
a
la cons i ució del sen i de I'ac e
i la se a ecuns ucció ipolbgica
El sen i d'un ac e es desen olupa en una mul iplici a his o i icada de p o-
cessos de consciencia. La consckncia que,
pe
de inició, és consciencia de
quelcom i no es en si, inclou el co esponen
de,
el co ela dels p ocessos in-
encionals en la o ma de disposicions sin k iques. Aques co ela mos a la
se a es uc u a uni e sal com si es ac és de pe cepcions, eco ds o ep esen-
lacions ic ícies: els objec es in encionals enen un nus ema ic que, pe la
se a banda, es acn ol a pe un ho i zóobe . Els esul a s del nus ema ic del
co en de consciencia (les sín esis d'iden i a del emps in e n) cal plan eja -
10s amb una eo ia de la elle incia. Només al adi que en el co en de cons-
cikncia aques snusos b ollen com a i &ncies en base ales elle hncies sob e
mo i acions emi ica
i
in e p e a i amen en elligades. To a i encia,
al
cos a del nus ac ual de la ase i encial, con é alho a una sk ie d'elemen s
ap esen a s (p. ex.: la isió on al d'un objec e compo a una conside ació
"au oma ica" del seu e és). En o es les i encies en el e eny de la eali a

quo idiana, llu s co esponen s ipus (l'esquema dcls clcmen s subjec i a-
men maga zena s, a ins i e na icamen di e en s) es an semp e "ap esen-
a s" en sín esis passi es. Així, pe exemple, en la i kncia d'una lo - ins i
o abans de les classi icacions subjec i es
i
cul u als socialmen media i za-
des- s'aglu ina en una o ma ipi icada la sín esi de di e en s p opie a s d'o-
lo , ac e
o
u ili a . To a aques a mena de sín esis i ap esen acions que en ol-
en els nusos p bpiamen emii ics, es ba egen amb la uni a comp ensible de
I'expe ienciana u al quo idianade l'objec e. To es les i kncics (i no sols les
que es e e cixcn als objec es de la pe cepció) es cons i ueixen "au omh ica-
~enl"
(pe an jaa un ni ell de sín esis passi es) en ipi icacions. Aques a és
la base signi icacional de o es les ac i i a s que p bpiamen cons ueixen el
signi ica .
Les i encies que es cen en en el jo, que pe an no es linii en a "discb-
e ", es an ca ac e i zades pel seu al g au de ce esa i pe la se a supe ació
del nus i al i pe una cla a egula i a de les se es ases del co cn i al.
Aques es i encies que nosal es anomenem expe i&ncies- són essen-
cial len ac uals
i
enca a manquen d'un sen i p opi. EI sen i de 1'expe i .n-
cia es cons ueix, pe b, quan el jo
es
di igeix al co en d'expe iencia -o a una
ase de e minada d'un co en d'expe ikncia enca a no co iclos- i aques a
es ableixunaconnexió que a més cnllhde la soma ac uali a de les p opie a s
i encials. El sen i cs cons i ueix pe an en la consciencia d'una elació en-
e una expe ikncia i al a. Aques a al a po se una expe ikncia an c io con-
side ada, pe exemple, simila ("un al e cop aques a lo "), o un esquema
d'expe ikncia ("aixb
és
un cla ell dels Alps") o una di a ("els cla ells dels
~lp~es an p o egi s"). El com i el pe qui?d'aques s esul a s de consciencia
en que es o ma el sen i de les expe ikncies no sols depenen de cada si uació,
sin6 de mane a decisi a ambé dcl sis cma de elle hncia subjec i a. Ja que
l'expe iencia o igin ia no sols es a de e minada pe aques sis ema din e de
l'ho i zó d'expe ikncies d'una si uació, sinó ambé pe la connexió ac i a en
que s'hi oben l'expe iencia o igini ia i la in e p e ació pos e io .
Tanma eix, que signi icaconnexió ac i a? Que són ics accions? Són expe-
ikncies p e-p ojec ades pel jo e s un i i cali 7,ades en is es a aques i. Els
ac es es composen doncs d'un p ojec e i d'una eali zació. El p osec e es con-
o ma, men e que I'objec iu, en I'ac ual co en , d'expe ikncia,
es
dóna amh
an elació com una si uació u opicamen assolible e iden men amb di e en s
g aus de cla eda i ce esa. Aques s g aus depenen de la o ~a amb que l'ac e
s'esde e u ina i. L'ac e b olla no nollles quan hom pensa en un objec iu, si-
n6 que hom ac a alho a d'assoli -10.
És cla que els ac es s6n ambigus. Unes egades, enen aquell sen i que
su de la comp ensi6 conscien d'una elació en e cadascuna de les expe-
nencies ac uals espec i es a cada ase de l'ac e i l'objec iu de I'ac e. I.'ac e
es des del comenqamen ple de signi ica , en la mesu a que es di igeix e s un
i. A més, pe b, cadaac e acaba -i na u almen cadascuna de les ases que els
ac es han a a essa - queda en enda an ema i - a ,
i
ombé
les
expe 3ncies
simples que manquen d'una es uc u a empo al d'acció complexa. E iden -
me i , en o cas I'ac e po en a en elació
amb
al cs coses: accions p k ies,
di es soh e accions, jus i icacions, plans de ida, no mes ins i ucionals, e c.
Només amb
la
di e kncia de les expe ikncies simples, ja que
onamen almen
en les accions (enca a que de e no en la majo ia d'elles) es po eali za el
sen i o igina i i especí ic de elmina pe la se a es uc u a empo al. Si I'ac-
cio es eali za, si el
i
s'assoleix (o si hom alla en I'in en ), el sen i an ece-
den o igina i oman de ini i ameni conclbs. Tan els agen s dels ac es com
els que els obse en o els que sen en a di dels ac cs poden pe b posa I'ac e
conclhs en una no a clació,
és
a
di ,
dona -li una al a in e p e ació. Aques
segon, i només aques segon es a oman onamen almen "obc ". Es ce
que hc iqucs només s6n de e minades accions so a ce es ci cums a cies.
Les aons d'aixb calce ca -les basicamen en I'ample co en i al de I'agen ,
en la elle ancia in e subjec i a social i, inalmen , his b ica d'algunes ac-
cions. Semp e hom a iba a aquella o na de I'acció que anomenem acció so-
cial.
Una acci6 social
és
o a acció quc es di igeix e s els al es. Els al es: so-
b e o de e mina p oi'sme, sigui un p oysme ísicamen p esen o absen . Es
po aga a una lo dels Alps pe dona -la a una amiga que a amb nosal es o
pe
(si
l'amiga no
hi
ha ana ) endu -nos-la de l'excu si6. El p ojec e po
di i-
gi -se a un mo ("posa una lo dels Alps a la omba") o a algú que enca a no
ha nascu (com en els es amen s). Tan nakix, l'acci6 social po e e i -se a
uns al es no n 5s de mane a ipi icada ("memb es del cos de gua daboscs")
o ins i o només a eali a s socials anbnimcs ("p o ecció de plan es"). Una
acci6 social, si de e assoleix ambé el coneixemen d'al es, po ésse in e -
p e ada pe al es homcs cn la se a in enció i in e p e acici ul e io . El ipus
més impo an d'acció social és na u almen el que é lloc d'una mane a con-
c e a en e in e subjec i i a s: mi jan~an la p esencia ísica dels al es I'ac-
ci6 social aniba a conkixe -se.
A
més, aquí I'acció es B co-de e minada pel
PI-o~sme no nom& en el p ojec e, sinó ambé en la eali zació d'un medi
comú.
De
io es les accions socials es po di que a l'ambigiii a i a la onamen ació
gene al de I'acció cn ics cxpc iencies i en les i encies e a a egi -s'hi l'es-
uc u a especí icamen signi icacional d'aqnes es expe ihcies, les quals
han es a p ojec ades sob e un de e mina p oisme ipi ica o anbnim. L'acció
social es & aixíco-de e minada pels al es an icipadamen : en el cas de I'ac-
ció social immedia amen mú ua, de mane a addicional a I'an icipació ambé
conc e a del p océs de I'acci6.I.a o ma més impo an d'aques a "co-de e -
ninació" de l'acció és la comunica i a; en el cas conc e de la in e sub-
jec i a s'esde é mi janqan o mcs essencialmen o als de la comunicació, en
l'acció media i zada mi janpn objec i acions dcls ac es comunica ius, pe
exemple, els ex os.
Al cos a dels ac es objec ius comunica ius en sen i es ic e hi ha na u al-
men
al es mol s esul a s objec ius de les accions socialmen code emina-
des -des de les ob es públiques i ca e e s ins als discu sos amb segones o
dolen es in encions.
A a b , o a acció social que e a conkixe -se és "in elp e ada". Lla o s
cal p egun a : de quina mena és aques a
"in e p e ació"?
D'an u i,
és
"au-
omi ica"; cl scn i ípic de l'acció és copsa ap esen a i amen pel co-agen
o pe l'obse ado , sense que s'a ibi a un judici conscien que pugui se una
ac e in e p e a iu. Aixb és el que s'esde é quo idianamen . Pe b quan es ac-
a d'una si uació p oblema ica des del comenqamen , el pun de pa ida se 2
ambé una si uació ípica donada que es mani es a, pe b, com
a
insn icicn i
quc cal ponde n en in e p e acions addicionals. Malg a , pe b, que la si ua-
ció
no sembli p oblemi ica o igini iamen ( o i que el co en d'acció en-
qui iolen amen el sen i au oma ic ap esen a
de
l'acció), l'acció subse-
güen esde ind i un p oblema in c p e a iu. El sen i ípic de o a acció
quo idiana é lla u almen la se a his b ia. El sen i s'ha o ma g icies a les
in e p e acio is passades en qu : la si uació i el co en d'acció c cnp oblemi-
ics i e en con inua s ins que s'hagués con onna una si uació ípica su icien
pels objec ius p ec ics co en s del sen i de l'acci6.
Aq
ues es in e p e acions
poden eni lloc a la ma eixa ida conscicn de I'agen , co-agen
o
obse a-
do . La majo pa i de les egades, pe b, aques es in e p e acions s'acnmulen
a pa i del baga ge cul u a social i dels sedimen s comunica ius de les in e -
p e acions passades dels al es.
Fo ma en in e p e acions p bpies o es anyes, el scn i ípic de les accions
es e e eix a les eali a s socials
objec i es
(jus i icacions, no mes, usos, lleis.
ols socials), al sis enia de elle incies subjec i es dels co-agen s (in c cssos
dels socis, con a is, e c.) o dels obse ado s (espec ado , espia, eb ic, e c.) i
el sis ema de elle incies subjec i es dels agen s ma eixos (llu s p ojec es
d'acció -suposadamen is es des de o a- i llu s mo ius). El sen i de les ac-
cions socials é doncs una doble componen subjec i a
i
objec i a. La com-
ponen objec i a es e e eix a les ins i uciu ~s his b iques conc e es. Llu sen-
i es eme an als objec ius i a les auxes del ca ac e que go e nen llu
acció, com a llu in e p e ació "simbblica", és a di ,
eligiosa- ascenden al.
Les dimensions subjec i es es e e eixen al sen i dels co en s d'acci6 (i als
csul a s i conseqiiPncies dels co en s d'acció) pels agen s, co-agen s i ob-
se ado : aques sen i po se e iden men ela iu.
TV.
L'exposició: econs ucció ipolbgica del signi ica
de
les accions comunica i es
El sen i ac ual ela iu a cada acció és pe a I'agen l'objec iu p e-p ojec a
de la se a acció; pels al es, pels co-agen s o pels obse ado s, aques sen i
-amb aju del baga ge subjec iu de coneixemcn s sob e accions ipi icades-
6s ipolbgicamen econs mil~le amb niés o menys ideli a . Pe a ]'agen ma-
eix i pels al es, el sen i d'una acció conclosa é lloc en dcs ia una explica-
ci6 de les mol cs possibles de I'acció din e d'una successió d'accions his b-
iques, biog i iques i ins i ucionalmen subo dinades. En qualse ol cas,
I'agen no posa el sen i de I'acció en gene al, pe al que al es ]'in e p e in,
ni que sigui conscien del el que el co-agen o I'obse ado puguin in e p e-
a ipi icadamen an la se a acció com la sc a acció conclosa. Al capda all,
cll a el ma eix amh ics accions del seu p okme.
En
gene al, ell no posa el
sen i a les se es accions pe que siguin in e p e ades pcls al es i, en cas que
ho
aci mi jan~an possibles in e p e acions an icipades, no pe que el p oi's-
me
hagi
d'in e p e a -les.
En al es pa aules: o a acció humana es i o ien ada cap a un sen i ; no es
ac a, pe b, del cas que o a acció humana posi un sen i . Aixb é mol a eu-
e amb laca ego ia especial de l'acció social, és adi , amb els ac es comuni-
ca ius. Només quan el scn i s'a egeix explici a ien a una in e p e acid
an icipada
a
a és d'al es in e p e acions; quan el dona un sen i i I'in e -
p e a un sen i es solidi ica in e subjec i amen ; i només quan quelcom
com un codi de sen i social i ob,jec iu es con o ma; nomes lla o s, dic, o-
pem amb la comunicació en sen i es ic e. En gene al, es po di e encia en-
e el sen i així es able i in e p e a del sen i de l'acció o anomenan -10
signi ica .
Si hom eixampla el concep e dc comunicació (com a ui dia sol passa ), es
po pa la na u almen de o a acció social com
a
acció comunica i a, ja que
o a acci6 social é un scn i que po se essencialmen in e p e a . Tanma eix,
hom co e el isc Come e les di e hcies en e la cons i ució del sen i en
l'acci6 social en gene al i lacons i uciódel signi ica en conc c dels ac es co-
munica ius. Ja que, com s'ha di ., nomis aques úl im "sen i " s'es ableix i
s'in e p e a com a al. Faci-hom memb ia que als ac es comunica ius ambé
cal e di e encia en e aquells que no se se eixen d'un sis ema de signes
quasi-ideal, p. ex. la llengua, d'aquells que sí ho an.
I
en e aques s Úl ims,
cal dona especial a enció a aquelles o mes on els ac es comunica ius s'ob-
jec i en mCs enlli de l'acció conc e a com a seqUBncias d'acció, p, ex., als
ex os. En aques cas, es po in e p e a (aquí s'ha de di millo : cxposa ) el
cx com amos a (i no sols conl a es imoni) d'ac es comunica ius passa s. Ja
que ambé la in e p e ació dels ac es comunica ius, pc b sob e o la in e p e-
ació de I'objec i acii, dels ac es comunica ius, la olem di e encia e mino-