Els actes i llur interpretació a les Ciències Socials

Educar, I8 (1991) 15-26 Thomas Luckn~ann Universitat de Konstanz RESUMEN El autor aborda m esle capitulo el problema de los actos en la vida colidiana y su significado. Se trata de ofrecer unas claves hemenéuticas que pemitan acceder al núcleo de las relaciones sociales y comunicativas del mundo de la vida. Nos encontramos, pues, ante la propuesta de hermenéutica sociológica. ABSTKACT The author trates the problem of the acts in the daily live, and the problem of its meaning. He offers the hemeneutic keys which permir to acces at the core of the social and comunicative relations of the live world. The article is, then, a proposilion of a suciolugic henneneutique. * Traducció de l'alemany: Francesc Ballesteros i Balbastre. bs natural que els homes, per tal com vivim i actuem, enfoquem el nostre saber vers I'estructura del m6n, hdhuc la del món social. Aixb és particularment evident en el cas de les accions socials, sobretot a traves dels qiiestionaris, converses, explicacions, etc. dels diferents processos comunicatius. La major part de les vegades utilitzem el nostre saber sense posar-nos a pensar com ho fem; el saber discorre sense adonar-se'n dels pressupbsits d'allb que femo ometem, d'allb que diem i d'allb que no diem. A voltes posem el nostre saber en l'acci6 d'una manera mes o menys "reflexa", com ara quan ens adonem que allb que per nosaltres és evident, no ho 6s tant per a l'oient, i que cal donar-li unaexplicaci6. Sigui "ingenu" o "reflexe", el saber tipificat accedeix tipificadament a I'acci6 social, en especial a l'acci6 comunicativa, en la mesura que d6na compte dels pdicipants en el procés comunicatiu com d'un "context" recíproc que presuposa qualsevol formulació. En la vida dihia, d'aquesta circumstancia (essencialment constitutiva de la qiiotidianitat) no se'n deriva cap dificultat fonamental que calgui de fet ensinistrar. No pot dir-se el mateix de la cihncia. Els científics de la naturalesa veuen en llur objecte un procés mut en si, només manipulable a traves de preguntes, les respostes de les quals s6n medicions. En canvi, els científics socials ho tenen més fhcil i mts difícil; l'objecte de llur interbs sap coses i parla, i aixb molt abans que hi hagues cihcies capaces de fer-li preguntes i que llur saber del m6n donés compte d'aquest m6n a l'activitat científica. Dit d'altra manera, l'objecte de les cibncies naturals es constitueix d'alguna manera mitjan~ant processos de medici6 teoreticament motivats; despres que la "realitat" s'ha constitui't així en dada mesurable, podrh ser interpretada teorbticament. L'objecte de les cibncies socials, en canvi, es preconstitueix com a m6n social mitjanqant les accions orientades i guiades per persones no científiques. Abans que pugui ser interpretat teorkticament, el m6n social pre-científicament constitu~t nom6s pot ser diguem-ne cientfficament post-constitui't com a dada. En la lbgica de la interpretacib, en l'objectiu de les explicacions sobre les causes i els efectes i en la visi6 cosmolbgica no hi ha cap diferbnciafonamental entre cibncies naturals i cibncies socials. La difertncia, perb, rau en la manerade donar-seels objectes. En les ciencies socials, lainterpretaci6 t& a veure, per dir-ho així, amb les pre-interpretacions; les cibncies naturales, no. Aquestes verificacions poden prendre's abstractament i sense referbncia al treball diari de la cihncia quant a les investigacions metodolbgicament basades en dades. Tractem doncs d'esbrinar el problema de la pre-interpretativitat de les dades de les ciencies socials, d'aquell fragment de la realitat que alhora passa per ser un terreny mis o menys privilegiat de la realitat social: l'entrevista. A l'entrevistano només parlen els homes als homes, sin6que també do- nenrespostaapreguntes d'alguna manera plantejades per undeterminat tipus d'homes (els científics). 11. Un exemple per a la historicitat de I'objecte de les dades sociolbgiques: I'entrevista Les actes de les entrevistes (transcripcions de les entrevistes enregistrades) poden entendre's com a dades sociolbgiques en un doble sentit. En primer lloc, permeten una documentaci6 gairebé immediata, amb un grau de mediació "t&cnicament" controlat, una forma de cornunicaci6 determinada, recíprocament i immediata de l'acció social: l'entrevista. En segon lloc, les actes mediatitzen el testimoni subjectiu sobre quelcom que I'entrevistat sap (per exemple, que creu o suposa saber), perqu,? ell mateix ho ha viscut, o ho ha vist o ho ha escoltat d'un altre i sobre la qual cosa pot formar-se una opini6: sigui un fet passat descrit com "real", sigui un sediment subjectiu sobre fets passats i transformat en "opini6", "judici", expectativa, aclariment o coses per l'estil. En general, I'interks real de la investigaci6 sociolbgica no rau en el fet mateix de l'entrevista, sin6 en allb sobre el qual es duu a terme i'entrevista, en allb que a través d'ella s'arriba a saber. Aquest interes histbric en els "esdeveniments" objectius, i en llurs circumsthncies, condicions i conseqükncies, constitueix de manera explícita el motiu predominant perquk l'entrevista es realitzi: dintre de la posici6 tebrica del proc6s científic, aquest interks es correspon amb les necessitats dikies de (sota cenes circumsthncies) aportar diverses experikncies del proi'sme: el camí vers la bústia mCs propera, la causa d'un accident, etc. No nomis en laposici6 tebrica de laciencia, sin6 tamb6 en la vida "natural" de cada dia, diversos mitjans s'utilitzen sistemhticament, des de les simples qüestions fins a les estratkgies indirectes de captaci6 d1informaci6. No obstant, a m6s d'aquest interes histbric diguem-ne "realingenu", en totes dues posicions és possible fer una reflexi6 comprensiva del fet comunicatiu d'una s&rie de preguntes-respostes, d'un relat, d'una entrevista i aquesta reflexi6 sovint es fa en els dos casos. Perb les raons d'aquesta consideraci6 menys normal no s6n les mateixes. En la posici6 tebrica, es tracta de raons sistemhtico-metodolbgiques (control del ritme de I'entrevista, etc.) o reflexivo-reals (anhlisi conversacional). En la reflexi6 natural, en canvi, són pragmhtico-comunicatives ("reparaci6" dels malentesos comunicatius de tota mena, formulaci6 del "nus" del que ja s'ha dit o de la seva repetició, etc.). La diferencia entre el fet comunicatiu com a forma d'acci6 social i del seu "contingut" com a espkcie de "sentit substancial" esta fortament arrelat en el nostre saber quotidih de la "realitat" del m6n. Tot ve a demostrar que aquesta diferkncia no esta limitada a alguna visió del món, que no és "culturalment específica", sinó que constitucix una part de totes les "ontologies" del sentit comú. Hom topa arreu amb la convicció que hi ha esdeveniments que són independents del discurs, perb dels quals es pot parlar; el fet de parlar i allb de qu& es parlauo són mai intercanviables; cal aturar-se adistingir entre el tema d'una conversa, d'un informe o d'una declaració d'amor, i el mode i manera com es realitzen aquests actes comunicatius. Fins i tot quan hom parla expressament dels discurs, el discurs passat (mediat o immediat), possible o futur s'esdevé "contingut" del fct comunicatiu actual. Les actes de les entrevistes són textos "histbrics". Pertanyen a un nivell "histbric" on les interpretacions del text prenen la forma d'actualitzacions que ben bé podem auomenar~~ivell 1. Els dihlegs, abans actuals, es van actualitzant respectivament en esdeveniments comunicatius, que nosaltres situem com un segon nivell histbric o nivell 2. En aquests esdeveniments s'emprkn una reconstrucció sempre articulada, per exemple, en gcncralitzar, tipificar o reduir a un sol esdevcnimcnt, la reconstrucció d'uns fets passats, perd que d'alguna manera tenen uciualilal sucial. A aquest nivell "historic" dclfct l'anomcnem nivell 3. Aquest pot tenir la particularitat que es refereix al mateix, almenys en part, a un fet socialment precedent: nivell "histbric" 4. Per exemple, la conversa sobre una conversa. Fem, doncs, una presentació esqnemitica, en la mesura que es tractavad'una entrevista sobre un dialeg que ell mateix es referia a un dialeg precedent. Nivells "historics" 1 Actes d'eutrevistes: documents actuals que respectivament interpreten una 2 entrevista, que era alhoraun fet colnunicatiu actual i la reconstrucció d'una 3 conversa, que abans era un fet comunicatiu actual i alhora la reconstrució d'una 4 conversa, que abans era un fet comunicatiu actual amb un "contingut" determinat. Suposem que aquest "contingut" no continguks cap reconstrucció explícita. Llavors estaríem al nivell 4. Evidenment, pcrb, cl "contingut" d'aquest nivell té una historia: només que nosaltres no ens hi referirem de nou en el nostl-e exemple. Per regle general, ens interessen, comja hem dit, les actes de les entrevistes com a documents &una reconstrucció, no com a documents del reconstruir maieix. Assagem d'efectuar una reconstrucció del succés, del dihleg, sobre la reconstmcció que es va emprendre amb I'entrevistat, sobre el nivell "histbric'' 3 o, en certes circumsl$ncies, sobre el nivell 4; perb per regla general no la mateixa "historia", com si el seu sedimcnt pogués ésser subsidihriament interpretat com cl darrer nivell reconstruible de l'esdeveniment. Desprks de tot el que s'ha dit, és evident que la investigació científica sociolbgica és essencialment histbrica, peri, que justament aquesta limitació histbrica de les dades, amb quS topem en l'exemple de l'entrevista, constitueix el cas normal. Els "protoesdeveniments" ja han passat; malgrat que a les reconstruccions són indirectament accessibles. I aquestes reconstruccions necessiten per la seva part d'una reconstrucció científica sociologica. En tots els nivells histbrics de l'entrevista, l'acció (com a acció respectiva actual comunicativa) es creua amb una reconstrucció de les accions, cn les quals scmpre es presuposa una constn~cció transitbria del sentit de I'acció. Que les cikncies socials no tenen cap accés a una "proto-acció" actual, sinó només a les reconstruccions "comprensives" que les reconstrueixen i interpreten "comprensivament" com a dades, no significa doncs que s'hagi suspks la qüestió de la constitució del sentit en les accions. Només quc aquesta qüestió no cal plantejar-la com la qüestió d'una ciencia social empírica i histbrico-interpretativa; aquesta té a veure amb la reconstmcció tipologica d'una reconstrucció tipolbgica transitbria. Cal tractar doncs aquesta qüestió com a pre-qüestió d'una interpretació metbdica sociolbgica. Per a aixb, farem a continuació algunes breus consideracions. 111. Per a la constitució del sentit de I'acte i la seva recunstrucció tipolbgica El sentit d'un acte es desenvolupa en una multiplicitat historificada de processos de consciencia. La consckncia que, per definició, és consciencia de quelcom i no res en si, inclou el corresponent de, el correlat dels processos intencionals en la forma de disposicions sintktiques. Aquest correlat mostra la seva estructura universal com si es tractés de percepcions, records o represenlacions fictícies: els objectes intencionals tenen un nus tematic que, per la seva banda, estacnvoltatper un horitzóobert. Els resultats del nus tematic del corrent de consciencia (les síntesis d'identitat del temps intern) cal plantejar10s amb una teoria de larellevincia. Només val adir que en el corrent de conscikncia aquestsnusos brollen com a viv&ncies en base ales rellevhncies sobre motivacions temitica i interpretativament entrelligades. Tota vivencia, al costat del nus actual de la fase vivencial, conté alhora una skrie d'elements apresentats (p. ex.: la visió frontal d'un objecte comporta una consideració "automatica" del seu revés). En totes les vivencies en el terreny de la realitat quotidiana, llurs corresponents tipus (l'esquema dcls clcments subjectivament magatzenats, afins i ternaticament diferents) estan sempre "apresentats" en síntesis passives. Així, per exemple, en lavivkncia d'una flor -fins i tot abans de les classificacions subjectives i culturals socialment mediatitzadess'aglutina en una forma tipificada la síntesi de diferents propietats d'olor, tacte o utilitat. Tota aquesta mena de síntesis i apresentacions que envolten els nusos prbpiament temiitics, es barregen amb la unitat comprensible de I'experiencianatural quotidianade l'objecte. Totes les vivkncics (i no sols les que es refercixcn als objectes de la percepció) es constitueixen "automhticarr~enl" (per tant jaa un nivell de síntesis passives) en tipificacions. Aquesta és la base significacional de totes les activitats que prbpiament construeixen el significat. Les vivencies que es centren en el jo, que per tant no es liniiten a "discbrrer", estan caracteritzades pel seu alt grau de certesa i per la seva superació del nus vital i per una clara regularitat de les seves fases del corrcnt vital. Aquestes vivencies que nosaltres anomenem experi&nciessón essencialrrlent actuals i encara manquen d'un sentit propi. EI sentit de 1'experit.ncia es construeix, perb, quan el jo es dirigeix al corrent d'experiencia -o a una fase determinada d'un corrent d'experikncia encara no coticlosi aquesta estableixunaconnexió que va més cnllhde la soma actualitat de les propietats vivencials. El sentit cs constitueix per tant en la consciencia d'una relació entre una experikncia i altra. Aquesta altra pot ser una experikncia antcriorconsiderada, per exemple, similar ("un altre cop aquesta flor"), o un esquema d'experikncia ("aixb és un clavell dels Alps") o una dita ("els clavells dels ~lp~estan protegits"). El com i el perqui?d'aquests resultats de consciencia en que es forma el sentit de les experikncies no sols depenen de cada situació, sin6 de manera decisiva també dcl sistcma de rellevhncia subjectiva. Ja que l'experiencia origintria no sols esta determinada per aquest sistema dintre de l'horitzó d'experikncies d'una situació, sinó també per la connexió activa en que s'hi troben l'experiencia originiria i la interpretació posterior. Tanmateix, que significaconnexió activa? Que són ics accions? Són experikncies pre-projectades pel jo vers un fi i rcalit7,ades en vistes a aquest fi. Els actes es composen doncs d'un projecte i d'una realització. El prosecte es conforma, mentre que I'objectiu, en I'actual corrent, d'experikncia, es dóna amh antelació com una situació utopicament assolible evidentment amb diferents graus de claredat i certesa. Aquests graus depenen de la for~a amb que l'acte s'esdeve rutinari. L'acte brolla no nollles quan hom pensa en un objectiu, sin6 que hom tracta alhora d'assolir-10. És clar que els actes s6n ambigus. Unes vegades, tenen aquell sentit que surt de la comprensi6 conscient d'una relació entre cadascuna de les expenencies actuals respectives a cada fase de l'acte i l'objectiu de I'acte. I.'acte es des del comenqament ple de significat, en la mesura que es dirigeix vers un fi. A més, perb, cadaacte acabat -i naturalment cadascuna de les fases que els actes han atravessatqueda en endavant tematit-rat, i tombé les exper3ncies simples que manquen d'una estructura temporal d'acció complexa. Evidentmetit, en tot cas I'acte pot entrar en relació amb altrcs coses: accions prkvies, dites sohre accions, justificacions, plans de vida, normes institucionals, etc. Només amb la diferkncia de les experikncies simples, ja que fonamentalment en les accions (encara que de fet no en la majoria d'elles) es pot realitzar el sentit originari i específic detelminat per la seva estructura temporal. Si I'accio es realitza, si el fi s'assoleix (o si hom falla en I'intent), el sentit antecedent originari roman definitivameni conclbs. Tant els agents dels actes com els que els observen o els que senten a dir dels actcs poden perb posar I'acte conclhs en una nova rclació, és a dir, donar-li una altra interpretació. Aquest segon, i només aquest segon estrat roman fonamentalment "obcrt". Es cert que fhctiqucs només s6n determinades accions sota certes circumstarrcies. Les raons d'aixb calcercar-les basicament en I'ample corrent vital de I'agent, en la rellevancia intersubjectiva social i, finalment, histbrica d'algunes accions. Sempre hom arriba a aquella forrna de I'acció que anomenem acció social. Una acci6 social és tota acció quc es dirigeix vers els altres. Els altres: sobre tot determinat proi'sme, sigui un proysme físicament present o absent. Es pot agafar una flor dels Alps per donar-la a una amiga que va amb nosaltres o per (si l'amiga no hi ha anat) endur-nos-la de l'excursi6. El projecte pot dirigir-se a un mot ("posar una flor dels Alps a la tomba") o a algú que encara no ha nascut (com en els testaments). Tanrnakix, l'acci6 social pot referir-se a uns altres nornt5s de manera tipificada ("membres del cos de guardaboscs") o fins i tot només a realitats socials anbnimcs ("protecció de plantes"). Una acci6 social, si de fet assoleix també el coneixement d'altres, pot ésser interpretada per altres homcs cn la seva intenció i interpretacici ulterior. El tipus més important d'acció social és naturalment el que té lloc d'una maneta concreta entre intersubjectivitats: mitjan~ant la presencia física dels altres I'acci6 social aniba a conkixer-se. A més, aquí I'acció estB co-determinada pel PI-o~sme no nom& en el projecte, sinó també en la realització d'un medi comú. De iotes les accions socials es pot dir que a l'ambigiiitat i a la fonamentació general de I'acció cn ics cxpcriencies i en les vivencies ve a afegir-s'hi l'estructura específicament significacional d'aqnestes experihcies, les quals han estat projectades sobre un determinat proisme tipificat o anbnim. L'acció social est& aixíco-determinada pels altres anticipadament: en el cas de I'acció social immediatament mútua, de manera addicional a I'anticipació també concreta del procés de I'acci6.I.a forma més important d'aquesta "co-deterrninació" de l'acció és la comunicativa; en el cas concret de la intersubjectiva s'esdevé mitjanqant formcs essencialment orals de la comunicació, en l'acció mediatitzada mitjanpnt objectivacions dcls actes comunicatius, per exemple, els textos. Al costat dels actes objectius comunicatius en sentit estricte hi ha naturalment altres molts resultats objectius de les accions socialment codeteminades -des de les obres públiques i carreters fins als discursos amb segones o dolentes intencions. Ara bt, tota acció social que ve a conkixer-se és "intelpretada". Llavors cal preguntar: de quina mena és aquesta "interpretació"? D'antuvi, és "automitica"; cl scntit típic de l'acció és copsat apresentativament pel co-agent o per l'observador, sense que s'arribi a un judici conscient que pugui ser una acte interpretatiu. Aixb és el que s'esdevé quotidianament. Perb quan es tracta d'una situació problematica des del comenqament, el punt de partida ser2 també una situació típica donada que es manifesta, perb, com a insnficicnt i quc cal pondernr en interpretacions addicionals. Malgrat, perb, que la situació no sembli problemitica originiriament (tot i que el corrent d'acció trenqui violentament el sentit automatic apresentat de l'acció), l'acció subsegüent esdevindri un problema intcrpretatiu. El sentit típic de tota acció quotidiana té llaturalment la seva histbria. El sentit s'ha format gricies a les interpretaciotis passades en qut: la situació i el corrent d'acció crcnproblemitics i eren continuats fins que s'hagués confonnat una situació típica suficient pels objectius prectics corrents del sentit de l'acci6. Aq uestes interpretacions poden tenir lloc a la mateixa vida conscicnt de I'agent, co-agent o observador. La major pari de les vegades, perb, aquestes interpretacions s'acnmulen a partir del bagatge cultura social i dels sediments comunicatius de les interpretacions passades dels altres. Format en interpretacions prbpies o estranyes, el scntit típic de les accions es refereix a les realitats socials objectives (justificacions, normes, usos, lleis. rols socials), al sistenia de rellevincies subjectives dels co-agents (intcrcssos dels socis, contraris, etc.) o dels observadors (espectador, espia, tebric, etc.) i el sistema de rellevincies subjectives dels agents mateixos (llurs projectes d'acció -suposadament vistes des de forai llurs motius). El sentit de les accions socials té doncs una doble component subjectiva i objectiva. La component objectiva es refereix a les instituciur~s histbriques concretes. Llur sentit es remet tant als objectius i a les rauxes del caracter que governen llur acció, com a llur interpretació "simbblica", és a dir, religiosa-trascendental. Les dimensions subjectives es refereixen al sentit dels corrents d'acci6 (i als rcsultats i conseqiiPncies dels corrents d'acció) pels agents, co-agents i observador: aquest sentit pot ser evidentment relatiu. TV. L'exposició: reconstrucció tipolbgica del significat de les accions comunicatives El sentit actual relatiu a cada acció és per a I'agent l'objectiu pre-projectat de la seva acció; pels altres, pels co-agents o pels observadors, aquest sentit -amb ajut del bagatge subjectiu de coneixemcnts sobre accions tipificades6s tipolbgicament reconstmil~le amb niés o menys fidelitat. Per a ]'agent mateix i pels altres, el sentit d'una acció conclosa té lloc en dcstriar una explicaci6 de les moltcs possibles de I'acció dintre d'una successió d'accions histbriques, biogrifiques i institucionalment subordinades. En qualsevol cas, I'agent no posa el sentit de I'acció en general, per tal que altres ]'interpretin, ni que sigui conscient del fel que el co-agent o I'observador puguin interpretar tipificadament tant la seva acció com la scva acció conclosa. Al capdavall, cll fa el mateix amh ics accions del seu prokme. En general, ell no posa el sentit a les seves accions perque siguin interpretades pcls altres i, en cas que ho faci mitjan~ant possibles interpretacions anticipades, no perque el proi'sme hagi d'interpretar-les. En altres paraules: tota acció humana esti orientada cap a un sentit; no es tracta, perb, del cas que tota acció humana posi un sentit. Aixb té molt a veure amb lacategoria especial de l'acció social, és adir, amb els actes comunicatius. Només quan el scntit s'afegeix explicitarrient a una interpretacid anticipada a través d'altres interpretacions; quan el donar un sentit i I'interpretar un sentit es solidifica intersubjectivament; i només quan quelcom com un codi de sentit social i ob,jectiu es conforma; nomes llavors, dic, topem amb la comunicació en sentit estricte. En general, es pot diferenciarentre el sentit així establert i interpretat del sentit de l'acció tot anomenant-10 significar. Si hom eixampla el concepte dc comunicació (com avui dia sol passar), es pot parlar naturalment de tota acció social com a acció comunicativa, ja que tota acci6 social té un scntit que pot ser essencialment interpretat. Tanmateix, hom corre el risc Cometre les diferhcies entre la constitució del sentit en l'acci6 social en general i laconstituciódel significat en concrct dels actes comunicatius. Ja que, com s'ha dit., nomis aquest últim "sentit" s'estableix i s'interpreta com a tal. Faci-hom membria que als actes comunicatius també cal fer diferencia entre aquells que no se serveixen d'un sistema de signes quasi-ideal, p. ex. la llengua, d'aquells que sí ho fan. I entre aquests Últims, cal donar especial atenció a aquelles formes on els actes comunicatius s'objectiven mCs enlli de l'acció concreta com a seqUBncias d'acció, p, ex., als textos. En aquest cas, es pot interpretar (aquí s'ha de dir millor: cxposar) el tcxt com amostra (i no sols conl a testimoni) d'actes comunicatius passats. Ja que també la interpretació dels actes comunicatius, pcrb sobre tot la interpretació de I'objectivacii, dels actes comunicatius, la volem diferenciar termino-