RECENSIONS
181
THEODOR
W.
ADORNO.
Im-
p omp us
-Se ie de a ículos musi-
cales imp esos de nue o. Edi o ial
Laia. Papel
451
n .
67.
Ba celona
1985.
T aducció, in oducció i no es
dlAnd és Sánchez Pascual.
Hem de celeb a I'apa ició del p esen
ecull d'a icles d'Ado no, en una ex-
cellen aducció del p o esso And és
SClnchez Pascual, publicació que hau ia
de cons i ui un elemen de p o unda e-
lexió en el si del nos e medi cul u al,
que a a pe a a dispensa
an
mig ada a en-
ció a la música, essan cen al en la o -
mació a ís ica i in ellec ual de I'home.
La p esen edició, documen adíssima, in-
co po a una b eu i pe inen no a p eli-
mina e e ida a la p eskncia de I'ob a
d'Ado no en e nosal es, in -i-dues ph-
gines de no es c í iques, les e e kncies
bibliog a iques co esponen s als di e-
en s a icles i a les on s de la se a pu-
blicació o iginal, el ca aleg de les ob es
musicals de c eació d'Ado no -publi-
cades a Alemanya pe Edi ion ex
+
k i-
ik de Munic en dos olums, i d'un in e-
ks ce amen excepcional, en e les quals
cal des aca di e sos liede , les dues pe-
ces pe a qua e de co da i les sis peces
cu es pe o ques a- i I'índex de les
ob es musicals de di e en s au o s ci a-
des en el ex , la qual cosa en acili a no-
ablemen la consul a.
El discu s d'Ado no --qui, en pa au-
les de Thomas Mann, <<Va nega -se du-
an o a la se a ida a p end e una deci-
sió p o essional en e la iloso ia
i
la mú-
sican- desplega en successi es ap oxi-
macions conckn iques al lla g de les
quals cada ex ens eme a o s els al es,
assoleix so in al eses e i ablemen pok-
iques i p en una singula elle ancia en-
ca a a ui, qua an a anys desp és de la se-
a medul.la Filoso$a
de
la
no a músi-
ca, pe la se a aguda pene ació c í ica
en les con adiccions p o undes que es-
igma i zen la elació de la p oducció a -
ís ica amb el cos social en el qual aques-
a ha de con empla -se. Respec e a
aques s Imp omp us i al cos a d'alguns
a icles de í ol an signi ica iu com el de-
nomina
di icul a s s.
l.
Pe compond e
música.
2.
Pe comp end e la no a mú-
sica~, o bé d'al es an demolido s com
el dedica a Sibelius o la se ie de ex os
que segueixen la ajec b ia de Hindemi h
(cob in un ampli pe iple que ab aca així
ma eix el conjun d'a icles del nos e Ili-
b e:
1922-1968),
old íem esmen a de
mane a especial les magis als i sensibles
analisis dedicades a di e ses ob es de
Mahle i Schonbe g, exceklen s mos es
de
I'ampli ud de I'esgua d ado nii, de i-
nido es de la me odologia i les línies de
o ca del seu pensamen , així com la p e-
cisa i jus a e lexió sob e Webe n -ca-
pi al espec e a aques composi o an so-
in incomp ks- en el ex que li és de-
dica , i en el qual Ado no qües iona al-
gunes de les in e p e acions que amb una
majo eqükncia ha so e aques com-
posi o : la manca d'independkncia espec-
e del mes e, I'esquincamen cons uc-
iu, i la soli ud a dano- omh ica, ul a-
e inada i monolbgica, en un au o que
plan eja de la o ma més ap essan alguns
ex ems que són a l'o igen ma eix de la
p oblema ica de I'a con empo ani -no
solamen en la essan musical- i de
I'ob a del qual es poden eu e, sens dub-
e, alliconado es conseqübncies en el con-
ex de I'es a de coses alludi al comen-
Famen d'aques es línies.
Bene Casablancas