Recensions

RECENSIONS 181 THEODOR W. ADORNO. Impromptus -Serie de artículos musicales impresos de nuevo. Editorial Laia. Papel 451 nr. 67. Barcelona 1985. Traducció, introducció i notes dlAndrés Sánchez Pascual. Hem de celebrar I'aparició del present recull d'articles d'Adorno, en una excellent traducció del professor Andrés SClnchez Pascual, publicació que hauria de constituir un element de profunda reflexió en el si del nostre medi cultural, que ara per ara dispensa tan migrada atenció a la música, vessant central en la formació artística i intellectual de I'home. La present edició, documentadíssima, incorpora una breu i pertinent nota preliminar referida a la preskncia de I'obra d'Adorno entre nosaltres, vint-i-dues phgines de notes crítiques, les referkncies bibliografiques corresponents als diferents articles i a les fonts de la seva publicació original, el cataleg de les obres musicals de creació d'Adorno -publicades a Alemanya per Edition text + kritik de Munic en dos volums, i d'un interks certament excepcional, entre les quals cal destacar diversos lieder, les dues peces per a quartet de corda i les sis peces curtes per orquestrai I'índex de les obres musicals de diferents autors citades en el text, la qual cosa en facilita notablement la consulta. El discurs d'Adorno --qui, en paraules de Thomas Mann, <<Va negar-se durant tota la seva vida a prendre una decisió professional entre la filosofia i la músicandesplegat en successives aproximacions conckntriques al llarg de les quals cada text ens remet a tots els altres, assoleix sovint alteses veritablement poktiques i pren una singular rellevancia encara avui, quaranta anys després de la seva medul.lar Filoso$a de la nova música, per la seva aguda penetració crítica en les contradiccions profundes que estigmatitzen la relació de la producció artística amb el cos social en el qual aquesta ha de contemplar-se. Respecte a aquests Impromptus i al costat d'alguns articles de títol tan significatiu com el denominat dificultats s. l. Per compondre música. 2. Per comprendre la nova música~, o bé d'altres tan demolidors com el dedicat a Sibelius o la serie de textos que segueixen la trajectbria de Hindemith (cobrint un ampli periple que abraca així mateix el conjunt d'articles del nostre Ilibre: 1922-1968), voldríem esmentar de manera especial les magistrals i sensibles analisis dedicades a diverses obres de Mahler i Schonberg, exceklents mostres de I'amplitud de I'esguard adornii, definidores de la metodologia i les línies de forca del seu pensament, així com la precisa i justa reflexió sobre Webern -capital respecte a aquest compositor tan sovint incomprksen el text que li és dedicat, i en el qual Adorno qüestiona algunes de les interpretacions que amb una major freqükncia ha sofert aquest compositor: la manca d'independkncia respecte del mestre, I'esquincament constructiu, i la solitud tardano-romhtica, ultrarefinada i monolbgica, en un autor que planteja de la forma més apressant alguns extrems que són a l'origen mateix de la problematica de I'art contemporani -no solament en la vessant musicali de I'obra del qual es poden treure, sens dubte, alliconadores conseqübncies en el context de I'estat de coses alludit al comenFament d'aquestes línies. Benet Casablancas