La educció de la jo nada a en a-cinc ho es*
Isabel Calbe
Síl ia Ga iga
Xa ie Lomba e
Resum
El p esen es udi p esen a una isió gene al sob e el deba ac ual en o n a la educció de
la jo nada màxima legal de eball com a mesu a de c eació d’ocupació a Espanya i ac a
de ponde a els a an a ges i desa an a ges d’una in e enció pública que edueixi la jo -
nada labo al a en a-cinc ho es se manals. Iqualmen , s’anali zen al es ins umen s al e -
na ius a pa i dels quals ob eni l’op imi zació del emps de eball i la c eació d’ocupació,
amb especial esmen de la dis ibució i egula de la jo nada, la educció de les ho es ex es
i el omen del ecen men modi ica con ac e a emps pa cial. Finalmen , s’apo a un
es udi economè ic a pa i del qual alo a els e ec es de l’esmen ada educció sob e la
compe i i i a , la in lació o la c eació d’ocupació, a ès que és necessà ia la in e enció d’al-
es ins umen s pe a iba a una e o ma global i in eg ada.
Pa aules clau: jo nada, emps de eball, ocupació, ho es ex es, con ac e a emps pa cial,
ho a i.
Abs ac . The educ ion o he wo king hou s o hi y- i e hou s o week
This piece o esea ch gi es a gene al iew on he cu en deba e abou he educ ion o
he maximum legal wo king hou s as a way o c ea ing employmen in Spain, and also
highligh s he ad an ages and disad an ages o public con ol o educe he wo king week
o 35 hou s o week. Likewise, i analyses o he al e na i e ools in o de o imp o e he
wo king ime and he c ea ion o employmen , ocusing on an i eegula dis ibuion o
he wo king hou s, a educ ion on he o e ime and encou aging pa - ime con ac s.
Las ly, i is an econome ic s udy esea ch o a e he e ec s o he abo e men ioned educ-
ion on compe i i i y, in la ion o c ea ion o employmen . I is undeniable ha a con ol
o o he ins umen s is needed o achie e a global, in eg a ed e o ma ion.
Key wo ds: wo king hou s, wo king ime, employmen , o e ime, pa - ime con ac s,
ho a y.
Pape s 58, 1999 147-183
* Aques eball s’ha desen olupa en el ma c de l’assigna u a D e del T eball II, de segon cu s
de la diploma u a de Relacions Labo als, impa ida pe la D a. Es he Sánchez To es.
P esen ació
La educció de la jo nada de eball és un ema que a ui dia s’es à plan ejan des
de mol s àmbi s com una possible ia de solució al g eu p oblema d’a u que
p esen a el nos e país. To i això, aques a p opos a no és pas exclusi a d’Espanya
ni ampoc hi é o igen, sinó que s’ha plan eja en mol s al es països comuni a is
com a o ma de espos a a l’a u c eixen que s’es à donan en el con ex eu opeu.
La aó pe la qual aques a p opos a es dóna a Eu opa i no en al es llocs és
el e que la incidència de l’a u és o ça més ele ada en els països de la Unió
Eu opea (amb una mi jana l’any 1994 de l’11% de la població ac i a, que a
Espanya a a iba al 24,2% el ma eix any) que en al es països com els Es a s
Uni s (on podem conside a que només hi ha a u iccional) o el Japó. Pe
aques mo iu, cal busca possibles solucions al p oblema. Amb aques a inali-
a , la educció de la jo nada ja s’ha posa en uncionamen en de e mina s
Es a s eu opeus, com Alemanya, i és a pun de du -se a e me en d’al es com
F ança o I àlia.
Pe an , el nos e objec iu és de e mina la iabili a de l’aplicació d’aques-
a mesu a en el nos e país quan a la c eació d’ocupació. Així, cal anali za
la se a e ec i i a po encial i eal i la possibili a o necessi a que agi acom-
panyada d’al es mesu es. Conside em que un ema d’aques a elle ància és
sob adamen me eixedo d’un es udi al espec e.
In oducció
La educció de la jo nada de eball ha es a i a ui dia enca a és una de les ei-
indicacions sindicals més impo an s, o i que hi ha hagu i hi ha una o a
oposició a aques p océs de educció pe pa de la pa onal i una cons an
his ò ica que s’ha ana p oduin en els da e s cen anys.
A Espanya les successi es limi acions i disminucions de la du ada de la jo -
nada de eball es emun en ja a la mei a del segle passa i es p esen a en com
una de les p ime es mani es acions de l’in e encionisme es a al en les elacions
labo als1, en base a aons an humani à ies (de ensa ísica i mo al de l’ob e )
148 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
1. L’any 1855 es p omulgà el p ime p ojec e de llei de es icció de la jo nada, o i que e a e e-
ida an sols al eball dels nens i dels jo es. Aques a llei, pe ò, no signi icà l’inici d’un p o-
cés legisla iu o ien a cap a la educció de la jo nada, ja que aques a es a a desplaçada del
P esen ació
In oducció
Jo nada pac ada
Com p ocedi a una educció
de la jo nada?
Pos u es dels agen s socials
Model economè ic d’e ec es de
la educció de la jo nada a cu e mini
Conclusions
Bibliog a ia
Suma i
com econòmiques (p esència de endimen s dec eixen s). El p océs, això no
obs an , ou len , pe la esis ència pa onal, la p esència de esis econòmiques
que de i a en necessà iamen de la educció de la jo nada una g an educció
del bene ici de les emp eses i el ela iu desin e ès ob e ui del ca àc e ludis-
a dels p ime s con lic es labo als. A més, es ac a d’un p océs socialmen limi-
a en la mesu a que, so a la unció uï i a de la p ime a legislació, s’ad eça a als
col·lec ius més des a o i s2.
Amb l’en ada del nou segle s’in oduï en una sè ie de no mes que dona-
an com a ui , inalmen , l’ob enció de la ei indicació de la educció de la jo -
nada labo al a ui ho es3.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 149
cen e de les llui es socials. Allò que impo a a e a la consolidació de les o gani zacions
ob e es i la llui a con a la màquina.
El silenci es encà a inal dels anys seixan a, quan les associacions ob e es, ja conso-
lidades pe la P ime a In e nacional (la qual inicià la ei indicació de la jo nada de ui
ho es), es an llança cap a una in ensa ac i i a polí ica. Així a se com so gí el p ojec e
de llei p esen a pe Manuel Baena l’any 1872, e e i al eball dels meno s, que no p os-
pe à.
La llei de p o ecció dels nens, de 24 de juliol de 1873, coneguda com a Llei Beno ,
egulà inalmen la jo nada labo al dels meno s. To i que no exis eixen comp o acions
exac es sob e l’acomplimen d’aques a llei, la li e a u a de l’època a pensa que aques ou
escàs.
2. La P ime a República in en à, això no obs an , ana més lluny. S’e ec uà el p ime p ojec e
de llei que abas a a o a la població, amb una jo nada de nou ho es dià ies pe a qualse ol ipus
d’ac i i a . Pe ò, com al es p ojec es, no a ibà a ap o a -se a causa dels can is de go e n.
To i la manca de ac amen pe pa de la llei, es con inuà ei indican la educció de
la jo nada, en un con ex d’expansió econòmica p oduïda pe la eb e de l’o en e 1876 i
1886, que ha ia p o oca un inc emen de la demanda de o ça de eball.
Ja en ce s sec o s es p e eia una jo nada in e io a la gene al.
Algunes dades p oceden s d’un es udi eali za l’any 1884 pe la Comissió de Re o mes
Socials sob e la si uació de la classe ob e a pel que a al nomb e d’ho es eballades en
l’època indiquen cla amen la ine icàcia de les lleis p eceden s, gene ada bàsicamen pe
una manca de con ol.
Cap a la dècada dels no an a, el go e n o na a e una al a sol·lici ud a la Comissió de
Re o mes Socials pe sabe l’opinió sob e la jo nada de eball, i els esul a s són mol cla s:
o es les associacions ob e es es p onuncien a a o de la educció de la jo nada, men e que
les o gani zacions pa onals s’hi oposen conside an que la egulació de la jo nada és un
a emp a a la llibe a de con ac ació i inadmissible, enin en comp e les epe cussions
que ind ia sob e el conjun del sis ema econòmic. Aques a concepció s’ani à epe in al
lla g dels anys i enca a pe du a en els nos es dies.
Una al a modi icació en l’ho a i labo al pe als nens es p oduí a a és de la Llei de
13 de ma ç de 1900. Aques a llei ou més espec ada que l’an e io , o i que enca a al a-
a un o ganisme d’inspecció que ga an ís l’acomplimen d’allò legisla .
3. La p ime a ou la R.O. d’11 de ma ç de 1902, en què es ixa una jo nada màxima de ui
ho es/dia pe als ob e s al se ei de l’Es a , in odueix el concep e d’ho es i la eglamen a-
ció del descans, i comença a egi la llei de descans dominical el mes de se emb e de 1904,
com a conseqüència d’una sè ie de agues gene als en aques sen i an p essiona en els
anys p eceden s. Vegi’s el pa al·lelisme amb la si uació ac ual, en què mol s ajun amen s
han comença a edui la jo nada, p enen una inicia i a quan enca a és un ema que s’es à
deba en . No obs an això, so in la mesu a s’adop a més pe qües ions de cai e polí ic que
pe aons de quali a de ida i c eació d’ocupació.
En la ma eixa línia que el Con eni núme o 1 de l’OIT, la Llei de jo na-
da màxima (p omulgada com a Dec e el dia 1 de juliol de 1931 i ele ada a
llei en da a 9 de se emb e de 1931) gene ali zà la jo nada màxima dià ia de
ui ho es, compu able se manalmen semp e i quan no se supe és el lími
de nou ho es dià ies4. Es p e eu així ma eix una limi ació quan al nomb e
d’ho es ex ao dinà ies (cinquan a ho es ex es/mes i cen in ho es
ex es/any).
Du an la Segona República començà a conside a -se el còmpu de la jo -
nada en e mes se manals i s’inicien les discussions al ol an de la ins au ació
de la se mana de qua an a ho es. Amb aques objec iu, la Sociedad pa a la
150 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
L’any 1912, amb sis anys de e a d, Espanya s’adhe eix al Con eni de Be na, que p ohi-
beix el eball noc u n de les dones a les àb iques i alle s. El 1913 es p odueix ambé una
limi ació en la jo nada a la indús ia èx il.
L’any 1917 s’en a en l’època de la Res au ació, que du a à ins al 1923. Es p odueix una
subs i ució del sis ema pie is a pe un model no ma iu anomena «mode n» pels seus plan-
ejamen s ideològics, pe la o ma d’in e p e a l’acció del mo imen ob e i, sob e o , pe -
què in en a a on a les causes de la qües ió social.
Així ma eix, es dóna un o in e encionisme de l’Es a . La ensió ana a en augmen
a causa de la c isi polí ica i econòmica (sob e o des del inal de la P ime a Gue a Mundial),
que gene a a a u i in lació, men e les classes capi alis es p ospe a en. És una època de
e o mes labo als, p incipalmen degudes a l’a anç del mo imen ob e . L’any 1918 el PSOE
ja demana a la jo nada màxima legal de ui ho es/dia (de e , la educció de la jo nada
màxima a qua an a ho es/se mana ou una de les mesu es que adop à el p ime go e n
socialis a en la se a p ime a legisla u a), men e que els ana quis es ana en més enllà i ecla-
ma en una jo nada de sis ho es/dia i les acances anuals pagades. En aques ma eix any
apa eix una no ma i a pe a egula la jo nada màxima en la dependència me can il.
Finalmen , el 1919 el com e Romanones p omulga el R.D. de 3 d’ab il de 1919, que
es ableix una jo nada màxima dià ia de ui ho es, o i que p e eu mol es excepcions a
aques a no ma. En aques a llei es enen en comp e les p opos es de l’Ins i u o de Re o mas
Sociales en el seu es udi «Du ación de la jo nada en los dis in os o icios y é minos demo-
g á icos de España» i els a enços eu opeus en la educció de la jo nada, men e que les
excepcions es de e minen enin en comp e els c i e is de compe ència in e nacional, ja que
en aquells momen s Espanya s’ha ia oba en una e apa d’expansió i obe u a ex e io ,
ap o i an la P ime a Gue a Mundial pe a cob i els me ca s que abans e en nod i s pels
països bel·lige an s. No i’s que la compe ència in e nacional és una aó al·legada en o s els
països pe pa de les o gani zacions pa onals i els go e ns i que enca a pe du a a ui dia, amb
més o ça si os possible, a causa de l’inc emen del pes del sec o ex e io en els països
desen olupa s. L’acomplimen eal de la jo nada de ui ho es en els anys comp esos en e
la se a p omulgació i la p oclamació de la Segona República, deixa mol que desi ja . El
ma eix any 1919 es egulen jo nades especials, com la jo nada me can il dels dependen s
de pe uque ia i ba be ia i la jo nada màxima al sec o de la cons ucció.
Du an l’exe cici de 1920 apa eix una Reial O d e de desen olupamen del R.D. de
1919 i ambé una al a Reial O d e que es ableix les excepcions. Pos e io men , la a i ica-
ció pe Espanya del Con eni núme o 1 de l’OIT (signa el 1919) el dia 1 de maig de 1931
po a a l’aplicació dels lími s de ui ho es dià ies i qua an a- ui ho es se manals pe a les
emp eses indus ials.
4. No obs an això, ambé aquí obem excepcions espec e als lími s pe a ce s col·lec ius
(di ec ius d’emp eses, emplea s de se ei domès ic, po e s, gua des i pas o s), possibles
ampliacions dels lími s màxims (ag icul u a, anspo s i se eis sani a is) i educcions del
lími màxim gene al en el cas de les mines.
Re o ma Social o gani zà l’any 1933 una sè ie de eunions pe la educció de
la jo nada. Si esumim els pun s de is a dels eballado s, de la pa onal i dels
ècnics independen s es po eu e que5:
1. Pe pa dels eballado s s’a i ma que:
— La educció de l’ho a i de eball és necessà ia pe a elimina l’a u .
— La solució a l’a u no és un subsidi, ja que aques c ea un p océs in la-
cionis a.
— Els pa ons al·leguen que, si es edueix la jo nada, es p odueix in lació,
cosa que només és ce a si no es an disposa s a eu e edui els seus
bene icis.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 151
5. PARANQUE, R. La semana de ein a ho as. Mad id: Colección Be a, 1969.
Resul a cu iós obse a que algunes d’aques es opinions no són gai e di e en s de les
exposades ac ualmen pels agen s socials. Els sindica s demanen una educció de la jo na-
da amb la inali a de c ea ocupació, o i que ac ualmen no es plan eja l’eliminació de
l’a u al i com es deia l’any 1933, pe què la incidència d’aques és ac ualmen mol més
ele ada. No obs an això, el plan ejamen d’aques a gumen l’any 1933 e a inno ado , ja
que ins alesho es els objec ius se cen a en en aspec es de quali a de ida i salu labo al, qües-
ió que es a aquí en un segon pla.
Pel que a als subsidis d’a u , ambé s’ha deba u sob e la se a con eniència o no, pe ò allò
que és indub able és que han suposa un a enç impo an cap a la c eació de l’Es a del benes a .
L’au oma isme en e inc emen de cos os i inc emen s de p eus, que ja alesho es p opug-
na en els emp esa is, enca a a ui és ce amen c i icable, ja que suposen que no hi ha d’ha e
e osió dels ma ges, és a di , que el p eu ha d’augmen a necessà iamen en la ma eixa p o-
po ció que els cos os. Tenin p esen que la educció de la jo nada és una mesu a que ha
d’a a o i el conjun de la socie a , no és cohe en que s’abaixin els sous i que els emp esa-
is ulguin man eni el ma eix ma ge de bene ici. Cal un sac i ici de o s i no només un
« epa imen de l’a u ».
Pel que a al ema del dumping, el que es plan eja és que al es països amb cos os labo-
als in e io s poden p odui a cos més baix, cosa que els pe me end e a un p eu meno amb
el ma eix ma ge de bene ici i que a ia que la demanda in e na del nos e país es cob ís amb
p oduc es impo a s, més ba a s que els nacionals. Pa la de la possibili a de dumping és
a ui dia bas an més e iden i impo an que en aquella època, a causa del descens dels
a anzels i de les ba e es no a anzelà ies, la globali zació dels me ca s, la deslocali zació de
la p oducció de les emp eses dels països desen olupa s, e c.
Resul a cu iosa l’a i mació dels emp esa is que quan la educció de la jo nada és necessà-
ia la a au omà icamen l’emp esa i. Això només es po a i ma si en enem pe necessà ia
la educció de jo nada co esponen a la si uació en què hi ha un descens en la demanda
del p oduc e, la qual cosa p o oca que no es necessi i an a mà d’ob a i que la educció de
la jo nada pe me i a l’emp esa i es al ia cos os labo als, a cos a d’e osiona les endes eals
dels eballado s.
Un al e e que esul a in e essan menciona és la idea que l’a u és ui del subcon-
sum. Pe an , la solució consis eix en el c eixemen de l’economia (el qual eque eix un
inc emen del consum). Si enim p esen que, pe als emp esa is, és in iable la educció de
la jo nada sense disminui el sala i, es eu la mesu a com a nega i a, ja que el descens dels
ing essos dels eballado s pod ia e edui el consum.
Pe an , podem a i ma que, e ec i amen , mol es de les idees p opugnades a ui dia
enen un o igen bas an an e io .
2. Pe pa dels emp esa is es p omulga que:
— Reducció de la jo nada signi ica inc emen de cos os, in lació i més
a u .
— La educció de la jo nada és la u ina de la pe i a emp esa.
— Si es eduís la jo nada, els països de l’es ange a ien dumping.
— Quan la educció és necessà ia, l’emp esa i ja ho a au omà icamen .
— L’a u és ui del subconsum, no de jo nades excessi es.
3. L’opinió dels ècnics independen s es conc e a en:
— El p oblema p o é de la mala o gani zació del c èdi , que no acudeix
on ealmen a al a.
— La manca de dine s implica un subconsum que po a a un descens de
la p oducció o a un dec emen dels cos os, cosa que es adueix en a u .
— La educció de la jo nada, pe an , no és la solució a l’a u , sinó que
cal ees uc u a el c èdi . Pe an , cal p onuncia -se en con a de la
educció de la jo nada.
En els exe cicis següen s es p omulguen al es no mes no especí iques de
la egulació de jo nada màxima pe ò elacionades amb el emps del eball,
com la Llei de 13 de juliol de 1940 ( egulado a del descans se manal, on es
p e eu el descans dominical).
La Llei de con ac e de eball de 1944 econegué als eballado s el d e a
unes acances e ibuïdes de se dies, xi a que s’augmen à pos e io men a a-
és d’o denances i eglamen acions de T eball.
L’O d e del Minis e i de T eball de 13 de desemb e de 1961, que es ableix
el descans in e medi de en a minu s en les jo nades con inuades (cosa que
edueix la jo nada e ec i a a unes qua an a-cinc ho es se manals).
De nou es o na a in e eni di ec amen sob e la du ada de la jo nada amb
la Llei de elacions labo als de 19766, pe ò l’e olució de ini i a de la egula-
ció del emps de eball oba el seu pun d’in lexió el 5 de gene de 1980,
quan la UGT i la CEOE subsc igue en l’Aco d Ma c In e con ede al, que p e-
eia una educció de jo nada p og essi a, passan de 1.980 ho es el 1980 a
1.880 ho es el 1982 i es dona a un o impuls a la u ili zació d’un mòdul de
còmpu anual, cosa que pe me una eo denació del emps de eball que pos-
sibili a més lexibili a .
152 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
6. En el seu a icle núme o 23 es ableix una jo nada màxima o dinà ia de qua an a-qua e
ho es/se mana ( egi’s que es can ia el mòdul de e e ència. Les ho es ex ao dinà ies ambé
es egulen de o ma una mica més a o able als eballado s (els màxims s’es ableixen en
dues ho es/dia, in ho es/mes i cen in ho es/any). No obs an això, cal des aca que les
excepcions p e is es en la llei de 1 de juliol de 1931 no es de oguen.
També l’any 1976 es egulen pe R.D. les jo nades de es col·lec ius conc e s: els
eballado s a o ns en el come ç, els anspo s pe ca e e a i e oca il i els eballado s
del ma .
To i el màxim de qua an a-qua e ho es/se mana, els con enis col·lec ius ja es a en
negocian jo nades una mica in e io s a pa i de 1978.
També l’any 1980, amb la p omulgació de la Llei de l’Es a u dels
T eballado s de 14 de ma ç s’es ableix una educció de la jo nada, qua an a-
es ho es se manals en jo nada pa ida i qua an a-dues ho es se manals en jo -
nada con inuada i limi ació de les ho es ex ao dinà ies a dues ho es/dia, quinze
ho es/se mana i cen ho es/any.
Així, l’e ec e combina de l’AMI i de l’ET po à a la jo nada anual pac a-
da al ol an de les 1.880 ho es/any, quan la Llei 4/1983 de 29 de juny, de
nou edueix la jo nada màxima legal ins a les qua an a ho es/se mana, ees-
ableix el descans de quinze minu s pe a les jo nades con inuades i inc emen a
les acances mínimes ins als en a dies, d’aques a mane a s’ha a iba ac ual-
men a la jo nada màxima anual de 1.826 ho es i 27 minu s7.
La in eg ació d’Espanya a la Comuni a Eu opea a compo a la necessi-
a d’adap a la nos a legislació als p ocessos de con e gència i ede ini -la
enin en comp e els eque imen s de compe i i i a de i a s de la globali za-
ció de l’economia.
En aques con ex l’Es a u dels T eballado s de 1994 a eni una cla a
olun a lexibili zado a, ja que a edui la no ma i a es a al al mínim neces-
sa i pe a una co ec a p o ecció del eballado , i a ob i amplis espais a l’au-
onomia col·lec i a i, en algun cas, a la indi idual.
En conseqüència, la nos a legislació ha enuncia a es abli no ma i amen
la jo nada o dinà ia, en enen que ha de se de e minada pels p opis in e essa s,
ja sigui pe negociació col·lec i a o pe con ac e de eball. El joc en e les
dues on s egulado es és condiciona pe l’a icle 3.1.c de l’ET, a icle del qual
es desp èn que els possibles pac es pe con ac e poden millo a la egulació
es able a en con eni col·lec iu, pe ò mai empi jo a -la.
L’a icle 34 ET es ableix que la du ada de la jo nada de eball se à la pac a-
da en con eni o con ac e, pe ò que la du ada màxima de la jo nada o dinà ia
de eball se à de qua an a ho es se manals de eball e ec iu de mi jana en
còmpu anual. Aques lími ja exis ia amb an e io i a a l’Es a u dels T eballa-
do s de 1994, pe ò la no a edacció ma issa p ecisamen que el lími màxim se á
«en mi jana de còmpu anual», i no se manal8.
Així, enim que l’ús del còmpu anual com a e e en se eix pe a acon-
segui més lexibili a en la dis ibució del emps de eball. També en aques-
a línia de lexibili zació l’a icle 34.3 ET es ableix un lími supe io de nou
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 153
7. Pos e io men , el Reial Dec e Llei 1/1986 de 14 de ma ç es ablí el màxim aplicable en la
qües ió de les ho es ex ao dinà ies en ui an a ho es/any, i es an sup imi els lími s dia i
i mensual.
8. L’absència d’aques a e e ència en l’Es a u dels T eballado s de 1980 podia susci a el dub e
de si en ixa aques màxim hi ha ia o no una e e ència ambé a la dis ibució i egula de
la jo nada, de o ma que no queda a cla si es p ohibia o no que en algunes se manes es
eballés més de qua an a ho es i en al es menys de qua an a ho es (pe exemple, que en una
se mana es eballessin qua an a-cin ho es i en la següen se’n eballessin en a-cinc pe a
compensa ). No obs an això, el p opi Es a u dels T eballado s de 1980, en l’a icle 34.2,
dona a la possibili a que els con enis egulessin jo nades anuals, espec an el lími de nou
ho es dià ies de l’a icle 34.3 ET, pe ò sense exigi el espec e de la jo nada se manal. Així
doncs, la jo nada i egula ja e a pe mesa en còmpu se manal.
ho es dià ies que és disponible pe con eni col·lec iu, semp e que es espec i
el lími de descans en e jo nades de do ze ho es. Aques lími de nou ho es
ja exis ia en l’a icle 32.2 de l’Es a u dels T eballado s de 1980, pe ò la igen
egulació hi in odueix una p o unda modi icació, ja que ins al 1994 ens obà-
em da an d’un lími impe a iu, que es ablia que qualse ol ho a que es eali zés
pe sob e de les nou ho es no només ha ia de se e ibuïda com a ho a ex a-
o dinà ia, sinó que, com la ju isp udència con i ma a, enia plenamen aques
ca àc e amb independència de la jo nada màxima se manal o anual que es
eballés. Ac ualmen , en can i, el lími juga en elació amb la dis ibució i e-
gula (a . 34.2 ET) i amb la conside ació d’ho es ex ao dinà ies (a . 35.1
ET), pe ò no com a p ecep e de d e necessa i, sinó amb ca àc e pa cialmen
disposi iu, i és, pe an , suscep ible de modi ica -se pe con eni col·lec iu
o pe pac e a ni ell d’emp esa en e l’emp esa i i els ep esen an s dels eba-
llado s, amb l’única limi ació de espec a ambé els descansos en e jo nades
i el descans in e se manal9.
Consegüen men , la egulació de la jo nada en el d e espanyol és ui de
l’a iculació de la egulació legal i de la con encional. Els con enis col·lec ius
egulen aspec es com el nomb e d’ho es que cal eali za , les acances, les ho es
ex ao dinà ies o la dis ibució de la jo nada, en e d’al es. De e , en la majo-
ia de con enis col·lec ius es ac a el emps de eball de o ma di e enciada
espec e a al es ma è ies, la qual cosa és un indici de la se a impo ància.
Alguns dels pun s més impo an s de la egulació dels con enis col·lec ius
sob e jo nada i emps de eball en gene al10 són els que es ac a an a con i-
nuació.
Jo nada pac ada
Aspec es egula s en els con enis
La g an majo ia de con enis col·lec ius es ableixen una jo nada màxima in e-
io al lími legal, o i que n’hi ha que es ableixen explíci amen la jo nada
154 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
9. Si el eballado é menys de di ui anys, l’a icle 34.3 ET hi a egeix el lími màxim de ui
ho es dià ies, inclosa la o mació. Si es eballa pe a di e sos emp esa is el còmpu ha de eni
en comp e les ho es eali zades amb cadascun d’ells. De e , el ègim p e is en l’ET és apli-
cable excep e si hi ha un ègim més a o able de i a de con eni col·lec iu o con ac e. En
la egulació an e io (ET’80) no es di e encia a a e ec es de jo nada dià ia màxima en e
meno s i majo s de di ui anys, en on de la di e ència es able a ac ualmen .
De e , aques a inexis ència d’un au èn ic màxim de jo nada se manal plan eja p o-
blemes quan a la salu labo al, ja que la pe llongació de la jo nada dià ia i se manal és un
cla ac o po enciado dels iscos en el eball i dels acciden s labo als. P ecisamen pe
aques mo iu, la Di ec i a 93/104 CE con empla un lími màxim de qua an a- ui ho es,
incloses les ho es ex ao dinà ies, pe un pe íode de se dies. No obs an això, pel e de
oba aques a egulació en una di ec i a i no en un eglamen , no és aplicable di ec amen
a Espanya, sinó que cald ia la se a inco po ació a la llei, cosa que no es dóna ac ualmen .
A més, s’ha de eni en comp e que la jo nada màxima no pod à se excedida pel e
que es eballi en di e en s llocs o cen es de eball pe a un ma eix emp esa i.
10. Basa en un mos a ge de seixan a-cinc con enis de 1997 i en Tiempo de abajo.
màxima legal, d’al es que no diuen es al espec e (i, pe an , cal en end e
que la jo nada es able a és la màxima legal) i d’al es que es eme en a con-
enis d’al es àmbi s.
És habi ual que mol s con enis es ableixin una jo nada di e en d’aco d
amb la jo nada (con inuada o pa ida), la ca ego ia p o essional (no malmen
menys ho es a supe io ca ego ia pe a compensa el emps de disponibili a
del eballado cap a l’emp esa), la noc u ni a o no (en mol s con enis es pac a
una jo nada meno pe als eballado s noc u ns, en a enció a qües ions ela-
cionades amb la salu del eballado ), e c.
Pel que a a la olun a de edui la jo nada, en mol s con enis amb igèn-
cia supe io a l’any es po obse a que es a eduin p og essi amen la jo -
nada (en còmpu anual), o i que les educcions pac ades no acos umen a se
gai e signi ica i es.
La o ma de ixa el nomb e d’ho es di e eix en e els con enis, de mane-
a que hi obem des de la egulació en còmpu anual ins al còmpu se ma-
nal (i egula i a mol meno ), passan pel mensual.
E olució del nomb e d’ho es pac ades
La jo nada mi jana anual pac ada a l’Es a espanyol en els con enis col·lec-
ius des de 1982 ins a 199711 ha segui una endència a la educció paula i-
na ins al 1992 i, a pa i de la c isi que s’esde é en aques any, hi ha un pe i
augmen .
A la igu a 1 podem obse a que aques a educció é lloc de o ma mol més
acusada en e 1982 i 1984, amb un descens d’ap oximadamen unes ui an a
ho es, e bàsicamen explica pe l’en ada en igo de la Llei 4/1983 que es a-
blia el lími ac ual d’ho es de eball (1.826 ho es i 27 minu s en còmpu
anual). Queda pa en en el g à ic que els con enis de l’any 1983 egis en una
mi jana supe io a aques a jo nada, això és així pe què en el momen de p o-
mulgació de la llei mol s con enis ja es a en pac a s.
Les ma eixes dades, pe ò e e ides a con enis d’àmbi d’emp esa, il·lus en
la ma eixa endència cap a la disminució de la jo nada i cap a la se a es abili -
zació, en els da e s anys. Si compa em els con enis d’àmbi emp esa ial amb
els d’àmbi sup aemp esa ial, obse em que les emp eses que enen con eni
p opi eali zen menys ho es que les que es egeixen pe un con eni col·lec iu
sup aemp esa ial. Aques a ma eixa conclusió es po ex eu e a pa i d’un es u-
di eali za en e g ans emp eses12 del nos e país13.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 155
11. Segons l’Es adís ica de Con enios Colec i os.
12. S’en én com a g an emp esa aquella que é més de cinc-cen s eballado s.
13. La negociación colec i a en las g andes emp esas (Minis e i d’Economia i Hisenda). Aga an
un pe íode que comp èn des de 1987 ins a 1995, s’obse a que la jo nada pac ada ha
ana min an , amb una endència els da e s anys, sob e o a pa i de 1991, a e -ho de
o ma més len a. Es passa de 1.771 ho es/any pac ades el 1987 a 1.729,1 ho es/any el
1995.
Com p ocedi a una educció de la jo nada?
Les opcions pe a edui p og essi amen la jo nada de eball poden se es:
— Negociació di ec a de la educció de la jo nada amb o sense educció p o-
po cional del sala i i amb o sense un pe íode de con e gència, idoni pe a
emp eses o sec o s sense a iacions subs ancials en els cicles p oduc ius.
— Desen olupamen del con ac e a emps pa cial anuali za , que pod ia
segui les di ec ius del ecen Real Dec e -llei 15/98 de mesu es u gen s
pe a la millo a del me ca de eball en elació amb el eball a emps pa -
cial i el omen de la se a es abili zació (BOE de 28 de no emb e de 1998).
— Po enciació de la noció d’op imi zació de la jo nada a a és d’un joc més
g an i millo de la dis ibució i egula de la jo nada.
Les dues da e es opcions se ien òp imes pe a aquelles emp eses o sec o s
amb cicles p oduc ius a iables.
Pel que a als di e en s p ocedimen s que es poden adop a pe a iba a
una educció de la jo nada labo al, anali za em les o mes més usuals: aco d
ma c, con eni col·lec iu i llei. Cap mesu a no és la ideal pe què cada una po
eni els seus a an a ges i els seus incon enien s, això depèn del con ex his ò-
ic, econòmic, social i polí ic del momen .
Els ac o s que s’anali za an són:
— La igidesa de la mesu a, ja que aques a a ec a cla amen la possibili a
d’adap ació de les emp eses a aques a.
— La uni o mi a que aconsegui ia, ja que aques ac o in lueix sob e la gene-
ali zació o no de la millo a.
—L’e ec i i a de la mesu a, sob e o quan a la c eació d’ocupació.
— El g au de desigual a en les condicions d’ajus en e les di e en s ipolo-
gies d’emp esa.
Llei19
Segu amen , la decisió més ígida se ia la imposició d’una educció de la jo na-
da mi jançan una llei. Aques a mesu a, pel e de se d’obliga complimen ,
162 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
19. Des aquem pe la se a posible in luència les p incipals disposicions que el p ojec e de llei
Ma ine Aub y p e eu:
— La educció de la du ada legal dels eballado s (excep uan els unciona is i els de ce -
es emp eses públiques com RATP, SNCF, e c.) a en a-cin ho es se manals el p ime
de gene del 2000 pe a les emp eses de més de in eballado s, i el p ime de gene
del 2002 pe a les al es.
— Una no a llei a l’any 1999 pe ixa les modali a s de les en a-cinc ho es. Així i o , l’a .
núm. 2 de la Llei con ida les o gani zacions pa onals i els sindica s a negocia d’aquí
al 2000 les modali a s de la educció e ec i a del eball, que pod an se mol a iades.
— Di e ses ajudes econòmiques a les emp eses que abans del 2000 edueixin la jo nada labo-
al en en a-cin ho es se manals o menys. Aques a ajuda es à condicionada a la con ac-
ació d’un de e mina nomb e de eballado s, o p ese an -ne els llocs de eball.
— Un sis ema de con ol i de sancions pe aconsegui l’acomplimen de la llei.
hau ia de suposa una uni o mi a en e els di e en s àmbi s i sec o s, i, alho-
a, hau ia de esul a el p ocedimen més e ec iu; això no obs an , al lla g de
la his ò ia no semp e ha es a així, eco dem que les p ime es lleis labo als an
esul a o almen ine icaces a causa del seu incomplimen i d’una manca de
con ol. Da e amen , sembla que aques sis ema és mol més e icaç, i si obse -
em el da e p eceden no ma iu espanyol de l’any 83 eiem que e ec i a-
men s’aconsegueix una educció impo an de la jo nada. Adop a aques
c i e i po suposa una uni o mi a en e els di e en s àmbi s i sec o s, pe ò
alho a ambé po a iba a se on de desigual a en e les di e en s emp eses,
ja que pod ia no con empla les di e ències exis en s en e emp eses g ans i
pe i es, les que es dediquen a una ac i i a o a una al a, e c. Jus amen , aques-
a mesu a legisla i a, en p incipi igual pe a o hom, ha es a un dels emes de
més polèmica a F ança.
També hem de eni p esen s al es conseqüències a l’ho a d’anali za els
a an a ges i els incon enien s d’una egulació de la jo nada mi jançan una llei:
— El esul a d’adop a aques p ocedimen pod ia eni di e en s e ec es
segons els e minis que es ixin des de la da a de p omulgació de la llei ins
a la se a en ada en igo : si són massa cu s, no pe me à un ajus su i-
cien men adequa de les emp eses i de les se es es uc u es p oduc i es a
la educció de jo nada. Pe con a, si el e mini és mol més ampli i p e-
eu les possibles di e ències en e les emp eses ( al com p e eu la llei an-
cesa), pe me à més ajus i adap ació.
— Si la llei no p e eu que pa al·lelamen a la educció de la jo nada hi hagi
un man enimen del sala i, els eballado s amb endes més baixes se ien
els que es eu ien més pe judica s. Pe e i a això, la llei hau ia de p e eu-
e uns ams, en els quals la educció del sala i os nul·la o meno 20.
— A F ança i a I àlia es p e euen sub encions econòmiques que semp e impli-
quen despeses que han de so i del Fons de P essupos os de l’Es a . Això,
en un con ex on s’in en a edui al mínim el dè ici públic, p obablemen
p o oca ia una educció dels dine s des ina s a unes al es pa ides, i el més
segu és que se ien aquelles que inguessin una mínima epe cussió sob e
l’opinió pública.
Con eni col·lec iu
A iba a un aco d de educció de jo nada pe con eni col·lec iu, compa a
amb la llei, és un p océs d’aplicació més len , en el sen i que si anali zem pe
exemple el que s’ha pac a , quan al còmpu de la jo nada, en un pe íode de
dos o es anys, obse em que les a iacions són poc signi ica i es. Alho a,
pe ò, pod íem conside a -ho com una mesu a més p og essi a pe què pe me
es abli un pla de educció de jo nada, a mi jà i lla g e mini, en els con enis
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 163
20. Aques a inje ència en el con ingu de la negociació es po e ec ua en i u dels a icles
40.1 i 131 de la Cons i ució espanyola (amb l’objec iu de e millo polí ica de endes, com
se ia el cas), pe ò se ia necessà ia la consul a als g ups a ec a s.
de igència supe io a l’any; això no obs an , segons els con enis que hem exa-
mina , les educcions de jo nades p e is es són mínimes o quasi nul·les i gene-
almen la se a egulació poc minuciosa minimi za el seu impac e eal. Fins i
o en alguns sec o s s’obse a una endència a augmen a lleumen la jo nada
màxima. Talmen , suposa un c i e i mol més lexible pe què pe me que els
sala is i/o el emps de eball s’adap in a l’e olució de la p oduc i i a a cu
e mini (sob e o en els con enis que es pac en anualmen ). Així ma eix, pe -
me que els ac o s socials can iïn les se es es a ègies de negociació, en unció
de l’e olució de l’emp esa o sec o . Les necessi a s de cada sec o o emp esa es
enen més en comp e, pe ò en con apa ida po o igina g ans desigual a s,
especialmen a ni ell emp esa ial, d’aco d amb la o ça d’implan ació i de nego-
ciació dels di e en s sindica s.
Aco d ma c
Un aco d ma c21 p obablemen se ia la millo solució, pe què hi oba íem
el consens de o s els ac o s socials, i a la egada s’aconsegui ia més uni o mi a
en e els di e en s sec o s, de mane a anàloga a la llei. Malau adamen , a i-
ba a aques ipus de pac es és un p océs de g an di icul a a causa, segu a-
men , de la al a de olun a dels ac o s socials, de la manca de adició
negociado a i de les di icul a s d’aplicació inculan als àmbi s in e io s.
Aquí, a Espanya, pe la dèbil posició negociado a dels sindica s (baixa
a iliació, poca adició, globali zació econòmica22…), els aco ds han es a i són
poc e ec ius, o i que, com a mesu a ansi ò ia de e o ç a la egulació a a-
és de con eni col·lec iu, pod ia desen olupa un impo an pape pedagògic
i es uc u ado .
En conclusió, el e d’aconsegui una educció de la jo nada mi jançan
un aco d ma c és di ícil d’assoli pe la complexi a ja esmen ada. A a és de
con eni col·lec iu ampoc se ia ac ible a mi jà e mini, a causa de la len i ud
obse ada i a la se a possible e e sibili a , ja que es pod ia dona un e ec e
con ap oduen i les jo nades en comp es de disminui pod ien augmen a .
Pe aques es aons, c eiem que la ia més ac ible en aques s momen s pe
aconsegui una educció de la jo nada labo al de cai e gene al, se ia la se a
legislació a a és d’una llei, que es combinés amb la negociació col·lec i a.
Pos u es dels agen s socials
La educció de la jo nada labo al a en a-cinc ho es se manals és, a a pe a a,
un dels emes més deba u s, especialmen en e o ces polí iques, sindica s i
àmbi s emp esa ials, que comp en amb opinions ben di e en s.
164 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
21. Un aco d ma c é la ma eixa e icàcia e ga omnes i e icàcia ju ídica no ma i a que els con-
enis es a u a is de ca a a les uni a s de negociació in e io s si acompleix els equisi s es a-
ble s pe als con enis col·lec ius pe l’Es a u dels T eballado s.
22. Sob e aques pa icula , egi’s RECIO, Albe . «Sindica os, globalización económica y c isis
ambien al», en aques ma eix núme o de PAPERS.
Els sindica s
Les o ces sindicals con ençudes que aques a mesu a és essencial pe c ea ocu-
pació, busquen a iba a un consens social. D’aques a mane a, el lema « – ho es
+ eball, en a-cinc ho es pe c ea ocupació» encapçala la c ida de les se es
mobili zacions pe al de con ènce la socie a . I és que sense el con encimen
de l’opinió pública di ícilmen a ela an els di icul osos aco ds amb la pa onal
o el Go e n. Rei indiquen una llei de màxima jo nada labo al se manal de
en a-cinc ho es pe qües ions de solida i a i uni o mi a , ja que aques a ia
se ia l’única mane a que la educció a ec és o s els eballado s, des dels més o s
ins als més dèbils.
UGT i CCOO, en un p ime momen , demana en una complemen a ie-
a d’ins umen s legals i con encionals, exigien al Go e n una llei de disminució
de la jo nada ins a en a-cinc ho es, amb ho i zó e s el 2000, i que la nego-
ciació col·lec i a os alho a el ehicle pe al epa imen de la eina dins de les
emp eses. En aques s momen s, pe ò, són conscien s que pac a educcions de
jo nada a a és dels con enis col·lec ius oba à l’oposició de la Pa onal i, en
elació amb les ho es ex ao dinà ies, una espos a polí ica ad e sa pe pa
dels eballado s.
D’al a banda, pod ia se que en sec o s on el mo imen sindical és més
o , po se sí que es pod ia aconsegui una educció impo an de la jo nada,
pe ò la es a que no é o ça sindical, com ho a ia?
A més, con a l’opinió de la pa onal d’a iba a un aco d pe con eni col·lec-
iu, i pe al de e o ça el seu a gumen , al·leguen que en els da e s cinc anys
els con enis han augmen a la jo nada labo al en una mi jana de e ze ho es, ja
que han passa de 1.763 ho es anuals l’any 1993 a 1.776 ho es el 1997.
Un de all que es po obse a en aques a ei indicació és que la inali a ,
ins a a semp e pe seguida, que busca a millo es en les condicions labo als i
en la quali a de ida dels eballado s, ha passa a esde eni una es a ègia pe
c ea ocupació. Així, el sec e a i gene al de CCOO del Vallès Occiden al, Juan
Guil, conside a que la educció de jo nada no és una mesu a més pe c ea
ocupació, sinó que és la mesu a cen al, i al·lega l’a gumen ació següen :
la població ocupada és més o menys la ma eixa que el 1977, i, en can i, el
PIB, la iquesa del país, s’ha dobla i la p oduc i i a de les emp eses s’ha mul-
iplica pe es. I com que en pe íodes de c eixemen econòmic l’ocupació
que es c ea és in e io a la que es des ueix en pe íodes de c isi, condiciona que
l’a u es uc u al sigui cada egada més ele a . Pe an , conside em que la
educció de la jo nada sense educció sala ial és essencial pe comba e l’a u ,
pe ò que e iden men ha d’ana acompanyada d’al es mesu es, com acaba
amb les ho es ex es, c ea no es eines, més in e sió pública i jubilacions an i-
cipades23.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 165
23. GUIL, Juan. «Reducción de la jo nada labo al». Dia i de Sabadell, 22 d’ab il de 1998, p.10.
En un sen i simila FERRER SAIS, An onio. «Empleo y solida idad: abaja po las 35 ho as».
El País, 30 de ma ç de 1998, p. 68.
Aques a úl ima al e na i a, pe ò, se ia qües ionable enin en comp e que
el nos e sis ema de ici a i de segu e a social supo a ja, amb di icul a s, el pes
cada egada més g an de p es acions pe jubilació. En can i, que conside in
que pa al·lelamen a la educció de la jo nada ha d’acompanya -se l’elimina-
ció de les ho es ex es, c eiem que esde é una mesu a onamen al, ja que, si
no, es cau ia en el pa any que aques a educció de la jo nada es pod ia eu e
compensada pe la eali zació d’ho es ex ao dinà ies i, en conseqüència, no
s’aconsegui ia la inali a pe seguida d’inc emen a l’ocupació, ja que els emp e-
sa is semp e op a ien pe la mesu a que els esul és més lexible i econòmica.
Pe ò, com con ola la eali zació d’aques es ho es si mol es no són decla ades
com a als? I és que el ma eix lími de ui an a ho es imposa pe la llei, con-
diciona que mol s emp esa is decideixin camu la aques es ho es i abona -les
so a concep es com a a p imes, die es i desplaçamen s, e c. Pe ò no són
els únics implica s, ja que els ma eixos eballado s accep en la eali zació
d’aques es ho es, uns pe p essió (col·lec ius amb con ac es p eca is que enen
anul·lada la se a capaci a de decisió), i d’al es pe p òpia olun a a i de sa is-
e necessi a s econòmiques de segon o d e. Mol es egades són els ma eixos
ep esen an s dels eballado s els que pac en la eali zació d’aques es ho es
i a la egada pac en la o ma com es paga an, pe al de no decla a -les i pode -
ne eali za com més millo . I alesho es és quan so geix la di icul a , qui ha de
denuncia que s’es an eali zan ho es ex es, els a u a s?
Pe al de omen a la con ac ació, el sec e a i gene al de la UGT de
Ca alunya, Josep Ma ia Ál a ez, conside a que la Gene ali a hau ia d’ap o-
a incen ius econòmics pe a les emp eses que c eïn ocupació a a és de la
educció de la se mana labo al24. D’aques a mane a s’amo i ia el possible
augmen del cos labo al uni a i causa pe la con ac ació de nous eballa-
do s25.
Es ol aconsegui aques a educció de la jo nada sense educció sala ial pe -
què es conside a que amb l’ac ual mode ació sala ial ja s’es à sac i ican pode
adquisi iu i pe què els sala is són mol més baixos que a la es a d’Eu opa. Pe ò
ambé c eiem que exis eix una al a aó onamen al, i és que una educció de
jo nada que compo i una educció sala ial no se ia accep ada pels ac uals e-
ballado s, que són en de ini i a els e i ables pila s de les cúpules sindicals.
Així, en un p ime momen no es pac a una educció, pe ò a la lla ga qui ens
assegu a que no es adui à en una congelació sala ial?
La Pa onal
L’opinió de la Pa onal du an el anscu s d’aques s da e s mesos, se cen a
en la nega i a de la educció de la jo nada a en a-cinc ho es, i de negocia
amb els sindica s:
166 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
24. El Pe iódico, 22 de ma ç de 1998, p. 46.
25. De e , aques a p opos a ja ha es a con emplada al Dec e del Depa amen de T eball de
la Gene ali a de Ca alunya 248/1998 de 22 de se emb e.
— La p ime a al·legació dels emp esa is es e e eix als esul a s econòmics. Segons
el p esiden de la CEOE26, s’ha de man eni l’ac ual polí ica econòmica
pe què es à donan bons esul a s sob e la capaci a compe i i a de les
emp eses i la c eació d’ocupació.
So a aques a concepció, pensem que no é cabuda la educció de la jo -
nada de eball. El p oblema que pod ia plan eja aques a p emissa es basa
en el e que la c eació d’ocupació no a apa ellada al i me de c eixemen
que s’es à donan en l’economia espanyola, opinió compa ida amb els sin-
dica s, i, pe an , s’hau ien de ma isa aques s bons esul a s, i més si enim
en comp e el ipus d’ocupació p ecà ia que s’es à c ean . Conside em que
s’hau ia de dona una obe u a a la polí ica econòmica pe inclou e possi-
bles al e na i es.
— El segon mo iu de desaco d es e e eix als e ec es sob e la compe i i i a 27,
ja que és un dels ac o s clau en el món emp esa ial. Esde é una de les qües-
ions més eclamades i exigides pels emp esa is dels di e en s països. Re e en
a això, la pa onal a i ma:
Que la compe i i i a s’ha d’aconsegui a pa i d’una con e gència més g an
en cos os sala ials, pe què amb l’en ada de l’eu o no es pod à de alua . S’ha
aconsegui con e gència en p eus, pe ò, enca a, els cos os labo als augmen en
ap oximadamen el doble que a la Unió Eu opea (1% e sus 1’9%)28.
E ec i amen , amb l’en ada de l’eu o la nos a economia en els momen s
de c isi no ind à la capaci a pe a de alua , pe ò hem de eni p esen an-
ma eix que aques e a ec a à la es a de les economies eu opees i, pe an ,
no hau ia d’esde eni una condició nega i a únicamen pe a nosal es. El
p oblema, pe ò, és que es donen mol es di e ències en e els països i només
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 167
26. El País, 25 de ma ç de 1998.
27. A ès que pe a les emp eses espanyoles p obablemen la educció de la jo nada sense educ-
ció de sala is cons i ui ia un inc emen signi ica iu en els cos os, cal p egun a -se quins
al es a an a ges poden eni aques es emp eses si segueixen desen olupan la se a ac i i-
a en el nos e país, cosa que és imp escindible pe al que els llocs de eball que es c eïn
a cu e mini es man inguin a més lla g e mini.
Michael Po e (1990), en una anàlisi sob e a an a ges compe i ius nacionals a oba
que: a) L’en o n nacional de l’emp esa exe ceix una pode osa in luència sob e el seu desen-
olupamen . b)El man enimen d’un a an a ge compe i iu a escala in e nacional depèn dels
aspec es dinàmics de l’a an a ge compe i iu, és a di , de la inno ació i la millo a cons an s.
Així, Po e o mulà el seu model del diaman nacional, segons el qual l’a an a ge com-
pe i iu depèn de qua e ca ac e ís iques: condicions dels ac o s, sec o s connexos i auxi-
lia s, condicions de la demanda i es a ègia, es uc u a i i ali a .
Pe an , egi’s que pe a compensa l’inc emen de cos os que po suposa la educció
de la jo nada cal e ec i amen ac ua sob e la mà d’ob a, pe ò ambé hi ha camp d’ac uació
en emes e e en s a al es aspec es. Cal plan eja -se la mesu a de educció de jo nada com
quelcom més global que simplemen una ac uació sob e la mà d’ob a (és a di , només polí-
iques ac i es d’ocupació), o i que aques a ac uació és indispensable.
28. El País, 30 de ma ç de 1998.
es oben amb la necessi a de de alua els més pe judica s, l’Es a espanyol
es oba en aques a si uació.
No obs an això, ambé cal eni en comp e que els cos os labo als
espanyols es an pe so a de la mi jana de la Unió Eu opea, cosa que a que
sigui ins a ce pun no mal que s’in en i con e gi en ni ell de sala is amb
la UE.
Aques e mos a que les emp eses espanyoles expo ado es o les que
ab iquen p oduc es suscep ibles d’ésse impo a s es an compe in bàsi-
camen a a és del p eu, quan aques és un a an a ge compe i iu que s’e o-
siona amb ela i a acili a (a més del e que Espanya a emps que no és
un país líde en cos os a causa de la i upció en l’escena in e nacional dels
nous països indus ials com els del sud-es asià ic, el Mag ib, e c.)29.
Pel que a e e ència a les co i zacions, enen com a con apa ida
el su agi de l’es a del benes a pe ò, pe al a pa , amb una educció
de la jo nada, els cos os labo als no descendi ien sinó que p obablemen
augmen a ien i, pe an , els e ec es ani ien en di ecció con à ia a la desi -
jada30.
Es pa eix, pe an , del e que pe augmen a la compe i i i a és neces-
sa i ana eduin les co i zacions, sense plan eja els e ec es que po eni
aques e e s l’es a del benes a , o, en o cas, es conside a que amb aques
ipus d’inicia i es s’aconsegui ia inc emen a l’ocupació i, pe an , es neu-
ali za ien els e ec es nega ius.
— Un e ce ocus de desaco d el obem en les possibles o mes d’incen i ació.
Fomen del T eball s’oposa al e que es p e eguin una sè ie d’incen ius
públics pe a les emp eses que c eïn ocupació a a és de la disminució de la
168 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
29. La po de no se compe i ius i d’es a en condicions in e io s amb l’en ada de l’eu o, ambé
és p esen a F ança, i segons l’opinió del p esiden de l’associació ancesa de bancs «la educ-
ció de la jo nada és un e o econòmic g eu», i a iba ins i o a insinua que «esde é una
inci ació pe les emp eses de busca unes economies pe sob e d’aques a apos a pel que a
al seu comp e d’explo ació».
Les dades e e en s als cos os labo als e lec eixen ce amen un p oblema, pe ò no hem
d’oblida que la polí ica que s’es à seguin en aques s momen s és e s el consum, i cu iosamen
les mode acions sala ials xoquen amb aques a concepció. Le Figa o, 1 de desemb e de 1997.
30. Si no amen ho compa em amb el nos e país eí, ambé s’exposa que la mà d’ob a, pe
exemple, en el sec o del id e ep esen a un 50% del cos de la p oducció i les cà egues
socials da an una educció de la jo nada, augmen a ien en e un 10 i un 13 %, la qual
cosa, i segons els emp esa is del sec o , no a a o i ia l’ocupació. Pe an , conside en que, «no
se’ns pod ia eplica el e de p odui o a de F ança». A més, es conside a que el e de
man eni els sous p o oca ia que la emune ació augmen és en un 2,5% i que aques cos
suplemen a i p o oca ia una alça del conjun dels sala is en un 12%. Aques augmen ,
segons la pa onal ancesa, « ind à unes conseqüències in lacionis es inconciliables pe a
passa a la moneda única. F ança se à una mica menys a ac i a pels es ange s»..Le Figa o,
1 de desemb e de 1997.
Així, l’in e ès pe pa de la pa onal de ca a a pe me e que les emp eses puguin se
més compe i i es, gi a a l’en o n de eclama que les co i zacions socials baixin 3 pun s
l’any 2000. El País, 25 de ma ç de 1998.
jo nada o bé pe disminui les ho es ex es, ja que, pe una pa , eco da
que exis eixen ajudes es a als pe a con ac a a més g ans de qua an a-cinc
anys i jo es i «els aju s no poden cob a -se dues egades» i, pe l’al a, el p o-
blema és sabe quines ho es són subs i uïbles i com es eali za à el seu con-
ol adminis a iu31.
És elle an la impo ància que es dóna a la possibili a de eb e incen-
ius i al e que alguns d’aques s pod ien dobla -se. La llei no és una cosa
es à ica i cons an men hi ha e o mes, c eacions d’al es dec e s, lleis, e c.
Mol s dels aju s que s’esmen en enen una du ada de e minada i, a més, cal-
d ia assenyala la se a escassa incidència pel que a a la se a u ili zació. Pe
an , la p eocupació de la pa onal espec e a aques p oblema no és més
que una mane a d’eludi aques a possible educció.
Pel que espec a a les ho es ex ao dinà ies, e ec i amen se ia neces-
sa i una legislació que de e minés o s els aspec es possibles, així com el
seu con ol. Aques da e pun esde é un p oblema, ja que an emp esa is
com eballado s, cadascun en p o dels seus in e essos, són con a is a
aques con ol.
— Un pun on el desaco d és mol al és en la qües ió de la se a obliga o ie-
a . La pa onal de pe i es i mi janes emp eses Sa es-Pimec es desma ca à de
la posició de Fomen del T eball, que sí que ho accep a ia semp e que sigui
« olun à ia pe a les emp eses» i si «la lle a pe i a del pac e man é un espe-
i obe »32.
Bàsicamen la nega i a se cen a en en el e que es eali zi una egulació
pe llei, ja que això compo a ia que, obliga ò iamen , o es les emp eses
hau ien d’a eni -se a la educció. Això és el ma eix que succeeix a F ança,
on la pa onal és o almen con à ia a la se a gene ali zació «au o i à ia,
obliga ò ia i da ada pe a o es les emp eses»33. Amb la olun a ie a , que
es eali za ia a a és de negociació col·lec i a, el ma ge se ia mol més ampli,
o i que pensem que alesho es la se a incidència se ia escassa i amb pos-
sibles di e gències segons la g andà ia de l’emp esa34.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 169
31. El País, 24 de ma ç de 1998 i 1 d’ab il de 1998.
32. El País, 24 de ma ç de 1998.
33. Le Figa o, 22 de desemb e de 1997.
34. Resul a signi ica iu el e que en una enques a eali zada a emp esa is ancesos en la qual se’ls
demana a l’opinió e s l’a an p ojec e de llei de educció de la jo nada a en a-cinc ho es,
plan eja mol es simili uds amb l’opinió que é la pa onal del nos e país. Així doncs, les
dades de l’enques a indica en que:
— El 85% dels caps d’emp esa en e is a s s’oposa en i des aca en els e ec es nega ius.
— Un 66% pensa en no e se i els aju s.
— Donen p io i a a la disminució de les cà egues socials pe a llui a con a l’a u .
— Un 93% es ima que no han es a escol a s.
— Un 93% opina que hi ha al es polí iques que pe me ien disminui l’a u i no han es a
assajades.
L’oposició a la educció de la jo nada i els seus e ec es nega ius esde é un discu s que
es epe eix en els di e en s països i al lla g del emps. Tal com ja hem comen a , l’any 1933
En de ini i a, els a gumen s de la pa onal gi en a l’en o n de ce ca més le-
xibili a i menys cos os, i xoquen amb una mesu a que po a iba a se con à-
ia a aques a.
Model economè ic d’e ec es de la educció
de la jo nada a cu e mini
La educció de la jo nada, com s’ha is , po eni múl iples e ec es, a més de
la se a in luència sob e l’ocupació. Pe al de eu e els e ec es que es poden
dona sob e l’a u , els p eus, les impo acions i les expo acions en absència de
can is en l’es uc u a p oduc i a, l’o gani zació de la p oducció i del eball,
e c., p ocedim a o mula un model economè ic, que cons a de se blocs di e-
encia s:
— O e a de eball.
— Demanda de eball.
— Ing essos de la Segu e a Social pe co i zacions.
— Subsidis d’a u .
— P eus.
— Expo acions.
— Impo acions.
O e a de eball
L’o e a de eball depèn del olum de població, de la se a composició pe eda s
i sexes i de la axa d’ac i i a de cada g up d’eda i sexe.
La població i la se a dis ibució pe eda s i sexes s’es udia a pa i d’unes
p ojeccions demog à iques con eccionades pe l’INE35.
Pe a ob eni la axa d’ac i i a es a se i pe a cada g up d’eda (16-19,
20-25, 26-54, 55-60, 60-65) i sexe el model següen :
(Taxa ac i i a sexe, eda ) = a+ b* + c*(Taxa de c eixemen del PIB eal) +
+ d* (Taxa d’a u global) –1+ e* (Taxa d’a u sexe,eda –Taxa d’a u global) –1
170 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
la Sociedad pa a las Re o mas Sociales éu ambé un ecull d’opinions on els emp esa is s’hi
oposa en i des aca en els e ec es nega ius en el seu con ex .
A ho es d’a a, ap oximadamen 1.148 con enis s’han acolli a la educció de la jo nada
i, pe an , pensem que el pe cen a ge que s’acolli à als aju s p obablemen se à mol més
ampli del que indica l’enques a. Si enim en comp e que es po gaudi d’unes boni icacions
a la Segu e a Social du an se anys (40% el p ime any i 30% els sis anys següen s) amb
una con apa ida de dos anys de comp omís pe pa de l’emp esa, aques e ce pun de
l’enques a es a inclòs, i es po conside a com un guany de la pa onal (Le Figa o, 8 de
desemb e de 1997).
35. Elabo ades a pa i del Cens de Població de 1991.
Les a iables explica i es del model són:
— El emps, pe a eu e si hi ha alguna endència cla a pel que a a la axa
d’ac i i a d’algun g up.
— Taxa de c eixemen del PIB eal, pe al de de e mina l’e ec e de subs i-
ució del eball ep oduc iu pel p oduc iu i ice e sa.
— Taxa d’a u global i del g up, pe al de eu e el pes de l’e ec e desànim.
Es po obse a que en els g ups d’homes no hi ha cap endència signi i-
ca i a o bé és nega i a, men e que en les dones, quan és signi ica i a, la endèn-
cia és posi i a. Això e lec eix el c eixen accés de la dona al me ca labo al.
També cal obse a que l’e ec e del c eixemen del PIB sob e la axa d’ac i-
i a emenina és mol més al que sob e la masculina, cosa que mos a que
la subs i ució de eball p oduc iu pe ep oduc iu és mol més acusada en les
dones que en els homes.
Aplican una axa de c eixemen de l’economia del 3,7%36, ob enim una
població ac i a d’uns 16.900.000 pe sones pe a 1998.
Demanda de eball
La unció de demanda de eball de l’economia depèn de la unció de p o-
ducció d’aques a economia. Pe an , depèn del alo a egi que gene a l’eco-
nomia (la p oducció) i els p eus ela ius dels ac o s p oduc ius (ag upables
lògicamen en capi al i eball).
Pe a aques es udi s’ha u ili za una unció de p oducció anomenada CES
o d’elas ici a de subs i ució cons an en e els ac o s p oduc ius37. Aques a
unció, o i que no s’ha d’ajus a pas a la eali a millo que qualse ulla al a
unció ma emà ica, é ca ac e ís iques que la an adequada com a ep esen a-
ció simpli icada del món eal, com són:
— P oduc i i a ma ginal posi i a dels ac o s, és a di , cada uni a addicio-
nal d’un dels ac o s a que augmen i la p oducció.
— P oduc i i a ma ginal dec eixen espec e a l’inc emen de la quan i a
emp ada del ac o , és a di , cada uni a addicional d’un dels ac o s inc e-
men a menys la p oducció que la p eceden .
— La p oduc i i a ma ginal d’un ac o augmen a en inc emen a -se la quan-
i a emp ada de l’al e ac o .
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 171
36. El País, 18 de ma ç de 1998.
37. Aques ipus de uncions de p oducció adop en la o ma gene al de:
P oducció = g*[K*C–a + (1–K)*T–a]– /a, on gés indica iu de l’e iciència de la ecnologia
emp ada, Kindica el g au en què la ecnologia és capi al-in ensi a, ep esen a els endi-
men s de la p oducció en augmen a el seu olum i amesu a la acili a amb què el capi al
és subs i uï pel ac o eball en es a elaciona amb l’elas ici a de subs i ució mi jançan
l’exp essió: Elas ici a = 1 / (1+a).
plan illa i no an sols a unes ca ego ies p o essionals de e minades. Pe
al a pa , ha de se una o mació adequada a les necessi a s de ec ades.
No es ac a de o ma pe o ma , sinó que la o mació ha de eni uns
objec ius cla s, conc e s i p ede e mina s. A més, la o mació no s’ha de
limi a a l’àmbi emp esa ial, sinó que ha de comp end e els plans o -
ma ius es a als42.
Aques s can is s’han de e necessà iamen so a una concepció global amb
una implicació dels agen s socials en què s’in en i aconsegui , al ma eix emps,
un can i d’ima ge del p oduc e espanyol, i se sàpiga comunica la quali a dels
nos es p oduc es.
Si pa im de la possibili a i la idoneï a d’una educció de la jo nada,
a l’ho a de de e mina com s’hau ia de e , és a di , quin p ocedimen se ia
el més adien , pensem en un aco d ma c pe a la implicació dels agen s socials.
A a bé, anali zan la si uació p esen i les pos u es o almen oposades en e
la pa onal i els sindica s més ep esen a ius, pensem que hau ia de e -se mi -
jançan una llei, o i els incon enien s que compo a. Pe in en a minimi za
els incon enien s ( egi’s apa a sob e o mes de educció de la jo nada), ea-
li zem una p opos a de com pod ia en oca -se, o i que som plenamen cons-
cien s del e que ine i ablemen so i ien al es p oblemes a l’ho a de posa -se
en uncionamen .
Així, la llei hau ia de:
— Es abli un pe íode de emps des de la se a p omulgació ins a l’en ada
en igo , que pe me és una adap ació a les di e ències en e sec o s i g andà-
ies d’emp esa. Conside em que un pe íode de qua e anys se ia su i-
cien men ampli i no massa es ès en el emps pe pe me e aques a
adap ació. To i l’es ablimen d’aques pe íode màxim, la llei ambé hau-
ia de con empla la possibili a d’a o ga p ò ogues excepcionals als e -
minis ma ca s pe alguns mo ius, com pod ia se una e en ual c isi d’un
sec o en conc e de la p oducció (o una emp esa, en el cas de con enis
emp esa ials), pe a la qual cosa cald ia especi ica quina se ia la pe llongació
de la jo nada i jus i ica -ne les causes (que hau ien d’en a en els supòsi s
ma ca s pe la llei).
178 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
42. En e e ència a aques s aspec es enim un exemple en els cu sos de o mació ocupacional,
ad eça s a a u a s i a eballado s en ac iu. L’objec iu d’aques s és quali ica o equali ica els
eballado s pe a acili a la inse ció en el me ca labo al o millo a -ne la p ojecció.
Malau adamen , la se a e ec i i a deixa mol a desi ja . Pe a comença , la concessió
d’aques s cu sos depèn de l’assignació de ecu sos econòmics, p o inen s del Fons Social
Eu opeu. A més, la plani icació dels cu sos no semp e es a en unció de les necessi a s de ec-
ades en el eixi emp esa ial de l’en o n (ja que en mol es ocasions no són ni an sols con-
sul a s), ja que pe a això es necessi en ecu sos an econòmics com humans. De e , si la
o mació os adequada a les necessi a s de les emp eses i de quali a , pod íem supli alho a les
possibles acan s que es gene essin en de e mina s o icis quali ica s on ac ualmen l’o e a
ja és limi ada.
— Con empla unes sub encions pe a les emp eses que c eïn ocupació ne a
i, pe al de minimi za els e ec es nega ius e s les pimes (ja que les g ans
emp eses pod ien se les més bene iciades pe aques a mesu a en pode
subs i ui eball pe capi al), pensem que hau ia d’ana en unció del nom-
b e de eballado s a l’emp esa, del nomb e de llocs de eball c ea s i del
nomb e d’ho es eduïdes pe eballado 43.
— P e eu e la necessi a de edui o no els sala is i, en cas de conside a la
educció, la llei hau ia de ma ca uns ams on la educció os mínima o
ins i o nul·la, pe al que els eballado s amb endes més baixes no os-
sin els més pe judica s.
La legislació, pe ò, no es po limi a a la educció de la jo nada, sense modi-
ica al es aspec es di ec amen elaciona s amb la jo nada, com són: egulació
del eball a emps pa cial, les ho es ex es, la dis ibució i egula , e c.
Cal, doncs, e una egulació especí ica de les ho es ex ao dinà ies pe
què la educció de la jo nada no es i buida de con ingu , és a di , que no es
p odueixi un aspàs de les ho es que es edueixen e s ho es ex es, enin
p esen , a més, la con eniència d’elimina aques es ho es pe al de c ea ocu-
pació44. Suposan , pe ò, que legalmen no es igués pe mesa la eali zació
d’ho es ex ao dinà ies, enca a pod ia subsis i el p oblema que es con i-
nuessin eali zan de mane a no decla ada. Pe a esold e aques segon aspec-
e, se ia necessa i:
— Sensibili za pa onal, sindica s i eballado s dels e ec es con ap oduen s
e s la c eació d’ocupació i de la impo ància d’aques objec iu45.
— Du a e me una egulació acu ada a a és de con eni col·lec iu del calen-
da i labo al, de les condicions i dels p ocedimen s de la dis ibució i egu-
la de la jo nada i dels mecanismes de con ol, compensació i sanció de les
ho es ex ao dinà ies.
— Dona més signi ica a la inspecció de eball.
Un p oblema especí ic es oba en aquells sis emes p oduc ius que, pe les
peculia i a s de l’ac i i a i de la ecnologia, necessi en p odui sense in e upció
les in -i-qua e ho es del dia. No malmen aques es emp eses o gani zen el
seu eball en es o ns, de ui ho es cadascun, al e nan els es ius. Amb una
educció a en a-cinc ho es se ia necessa i in odui -hi can is, a causa dels
des asamen s que gene a ia la mesu a.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 179
43. A í ol d’exemple, eu e’s el Dec e del Depa amen de T eball de la Gene ali a de Ca alunya
248/1998 de 22 de se emb e.
44. L’a icle 35.2 ET p e eu la po es a del go e n pe a edui el lími o sup imi les ho es
ex ao dinà ies pe a la in eg ació dels a u a s. No s’ha usa ins a a, pe ò l’AMI, l’ANE,
l’AI, l’AES, l’AIEE i mol s con enis p e euen la sup essió de les ho es ex ao dinà ies.
45. El p oblema onamen al a l’ho a de sensibili za els eballado s es oba en el e que en
mol es ocasions els sala is són massa baixos i, pe an , l’única mane a d’ob eni un sala i
digne a inal de mesés a a és de la eali zació de les ho es ex ao dinà ies.
P os i con es d’al e na i es possibles:
—To n de emps pa cial: els eballado s amb aques con ac e eali za ien una
jo nada de es ho es/dia a i de comple a la disminució de la jo nada dels
eballado s a emps comple . E iden men , aques a al e na i a és inade-
quada i o almen p ecà ia pe al eballado . El e de menciona -la és
degu al e que, en ocasions, s’in en a ana pe la solució més àpida i
còmoda, i alguns emp esa is pod ien op a pe una solució com aques a.
Es pod ia al·lega a a o que el eballado que eali zés aques ipus de
con ac e pod ia alho a eni al es con ac es i el p opi eballado es ma -
ca ia el seu ho a i, pe ò aques e dub osamen succei ia en coincidi els
ho a is eque i s pe pa de les di e en s emp eses, ja que se ien p obable-
men del ma eix sec o d’ac i i a .
—Sis emes de o ns iguals als ac uals amb ampliació de acances, una opció que
sembla poc lògica i iable.
—Model Volkswagen46: aques a emp esa, en una ac o ia a Alemanya, a acon-
segui augmen a els seus bene icis g àcies a la posada en ma xa d’una se -
mana labo al de qua e dies i a la obo i zació, de mane a que els eballado s
eali za en una jo nada de 28,8 ho es se manals. Els emplea s d’aques a
ac o ia dediquen el e ce dia lliu e se manal a la eali zació d’a icions,
pe ò ambé a la eali zació de eines en neg e pe compensa la e allada de
sala i d’un 15%. Les conclusions que s’han de i a d’aques a expe iència
de epa imen de l’ocupació són a g ans e s: un inc emen d’a icles de
emps lliu e, una disminució de endes en el come ç al de all i un augmen
de p oblemà iques amilia s, en eballa so a p essió pe po d’una no a
educció de plan illa, ja que, de e , aques sis ema ana a acompanya de
jubilacions an icipades i d’un inc emen no o i del capi al. Pel que ens a ec-
a a nosal es, des aquem l’aspec e de com po a ec a una mesu a com
aques a la es a de l’en ama emp esa ial de la zona, així com l’inc emen
de l’economia subme gida.
Les di e ències cul u als en e els dos països són no ò ies i, o i in en-
a de no cau e en es e eo ips, la possibili a que el eball en neg e os aquí
mol més impo an se ia un e p ou p obable47, la qual cosa p o oca ia que
la c eació d’ocupació es és mi igada.
— Còmpu s bimensuals: aques a al e na i a es basa ia en g ups de eball o
pe sones que eali za ien una jo nada dià ia de ui ho es amb un descans
se manal de dos dies. En a iba cada equip a la ui ena se mana eali za-
180 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
46. A al e ec e, egin-se, en e d’al es, BOSCH, G.; LEHNDORFF, S. «La educción de la jo na-
da de abajo y el empleo». A Papeles de Economía Española, núm. 72; i ZACHERT, Ul ich.
«Medidas de c eación y epa o de empleo en Alemania». A Relaciones Labo ales.
47. De e , l’economia subme gida a Espanya és mol supe io que a Alemanya, al com es po
eu e en un in o me de la Comissió Eu opea esumi a El País, 31 de ma ç de 1998 p. 51.
ia una se mana sence a de descans. Els incon enien s que en des aca íem
es a ien elaciona s amb els e ec es menciona s en l’apa a an e io .
— C eació d’un qua o n: aques a al e na i a combina ia la educció de la jo -
nada ( eali zació de sis ho es dià ies) al e nan els dies es ius (un o al de
es) cada dues se manes. El con apun d’aques a solució és que es em
donan peu a més i egula i a , ja que els es ius can ia ien d’una se mana
a l’al a (p ime a se mana dos dies es ius, la següen un dia, sense especi-
ica els can is que s’hau ien de e pel que es e e eix al ègim de descan-
sos). Cal que ens p egun em ins a quin pun in e essa als eballado s la
educció del nomb e d’ho es a can i de més i egula i a , la qual compo -
a ia can is en l’o gani zació social a un ni ell p obablemen més ele a
que no es pensa a p ime a is a. A a o ind íem que la educció del nom-
b e d’ho es dià ies con ibui ia a e o ça aspec es de salu labo al. To s dos
aspec es són mol impo an s, ja que da e e de la disminució de la jo na-
da hi ha la se a dis ibució, amb els e ec es que é pe la quali a de ida,
en enen pe aques a el emps de què disposa el eballado pe gaudi d’oci,
així com pe pode compagina la eina amb la con i ència amilia .
Una al a opció pe a edui la desocupació, que ac ualmen gaudeix
de poc supo , és la c eació d’ocupació a a és del sec o públic, la qual cosa
s’ap o i a ia pe a millo a els se eis públics, eali za asques d’in e ès social48,
e c. No obs an això, aques a opció es oba cla amen limi ada pe la olun-
a de edui el dè ici públic i les possibles sancions de la UE a polí iques que
acin c éixe en excés la despesa pública.
L’objec iu de la c eació d’ocupació, no po dona -se només a a és d’una
educció de la jo nada (i de l’en ama que conside em que l’ha d’acompa-
nya ), sinó que cal posa en ma xa al es es a ègies que me eixe ien un al e
es udi amb més p o undi a .
Bibliog a ia
AA.DD. Bole ín de es adís icas labo ales. Mad id: MTAASS, di e sos núme os.
AA.DD. Censos de población. Mad id: INE, di e sos exe cicis.
AA.DD. Con abilidad nacional de España. Mad id: INE, di e sos exe cicis.
AA.DD. Encues a de Coyun u a Labo al. Mad id: MTAASS, di e sos exe cicis.
AA.DD. Encues a de Población Ac i a. Mad id: INE, di e sos exe cicis.
AA.DD. Índice de p ecios al consumo. Mad id: INE. Sè ie de di e sos exe cicis.
AA.DD. (1995). Lecciones de economía española, 2ª ed. Mad id: Cí i as.
AA.DD. (1969). Modelo economé ico de polí ica labo al (1954-1971). Mad id: Sec e a ia
Tècnica del Minis e i de T eball.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 181
48. Algun exemple d’això es oba en la con ac ació d’a u a s pe pa de la Gene ali a
de Ca alunya a conseqüència de l’onada d’incendis de l’es iu de 1998, com es po eu e
a El Pe iódico de Ca alunya, 10 de se emb e de 1998.
AA.DD. La negociación colec i a en las g andes emp esas. Mad id: Minis e io de Economía
y Hacienda, di e sos anys.
AA.DD. (1995). Las elaciones labo ales en España, 2ª ed. Mad id: Siglo XXI.
AA.DD. Re is a de Economía y Sociología del T abajo, núm. 15-16.
AA.DD. (1998). «Tiempo de abajo». En ALFONSO MELLADO, Ca los L. i al es (eds.).
Jo nada y o denación del iempo de abajo. València: Ti an lo Blanch, 1994.
ALONSO OLEA, M.; CASAS BAAMONDE, M.E. (1995). De echo del T abajo, 14ª ed.
Mad id: Uni e sidad Complu ense de Mad id.
AZNAR, Guy (1994). T abaja menos pa a abaja odos. Mad id: HOAC.
BAIGES, Josep; MOLINAS, Césa ; SEBASTIÁN, Miguel (1987). La economía española
1964-1985: Da os, uen es y análisis. Mad id: Ins i u o de Es udios Fiscales.
BEENSTOCK, Michael (ed.) (1988). In e na ional S udies in Economic Modelling Se ies.
No a Yo k: Rou ledge.
BOSCH, G.; LEHNDORF, S. (1997). «La educción de la jo nada de abajo y el empleo».
Papeles de Economía Española, 72.
CENTRAL DE BALANCES DEL BANCO DE ESPAÑA (1997). Resul ados anuales de las emp e-
sas no inancie as 1996. Mad id: Banco de España.
DORNBUSCH, Rudige ; FISCHER, S anley (1994). Mac oeconomía, 6ª ed. Mad id:
McG aw-Hill.
ESPINA, Ál a o; FINA, Lluís; LORENTE, José Ramón (comp.) (1985). Es udios de eco-
nomía del abajo en España. Volum 1. O e a y demanda. Mad id: Minis e io de
T abajo y Segu idad Social.
EUROSTAT (1995). Encues a de la ue za de abajo. Es asbu g.
FALGUERA BARÓ, Miquel Àngel (1997). Las ho as ex ao dina ias es uc u ales: e le-
xiones sob e su o igen y ines, égimen ju ídico y p ác ica con encional. Ba celona:
Cen e d’Es udis i Rece ca Sindicals.
GARCÍA GONZÁLEZ, San iago (ed.) (1996). O ígenes y causas de la c isis de compe i i i-
dad. Huel a: Uni e sidad de Huel a.
GARCÍA-NIETO PARIS, Juan N. «Desa íos del empleo y del abajo». Es udis núm..?,
p. 9-14.
GENESCÀ GARRIGOSA, En ic i al es (1997). In o me anual de l’emp esa ca alana: 1995
i A anç 1996. Ba celona: Gene ali a de Ca alunya.
GRANT, Robe M. (1996). Di ección es a égica. Concep os, écnicas y aplicaciones.
Mad id: Cí i as.
HART, R.A. (1987). «Reducción de la jo nada de abajo: un dilema pa a la negocia-
ción colec i a». Col·lecció In o mes OCDE, 21. Mad id: MTSS.
JIMENO SERRANO, Juan F ancisco (1998). «El epa o del abajo y la c eación de
empleo». Bole ín IPC de Análisis Mac oeconómico.
MARTÍN VALVERDE, An onio i al es (1997). De echo del T abajo, 6ª ed. Mad id: Tecnos.
MCCONNELL, CAMPBELL R.; BRUE, S anley L. (1997). Economía labo al. Mad id:
McG aw-Hill.
MONTOYA MELGAR, A. (1996). De echo del T abajo, 17ª ed. Mad id: Tecnos.
MONTOYA MELGAR, A. (1992). Ideología y lenguaje en las leyes labo ales de España
(1873-1978), 1ª ed. Mad id: Cí i as.
MUÑOZ CIDAD, Cándido (1994). Las cuen as de la nación. Nue a in oducción a la
economía aplicada. Mad id: Cí i as.
PALOMEQUE LÓPEZ, M.; ÁLVAREZ DE LA ROSA, M. (1996). De echo del T abajo, 4ª ed.
Mad id: Ceu a.
182 Pape s 58, 1999 Isabel Calbe ; Síl ia Ga iga; Xa ie Lomba e
PARANQUE, R. (1969). La semana de ein a ho as. Mad id: Colección Be a.
PULIDO, An onio (1989). Modelos Economé icos. Mad id: Pi ámide.
RECIO, Albe (1999). «Sindica os, globalización económica y c isis ambien al».
Pape s, 58. Bella e a: UAB.
RECIO, Eugenio M. (1998). «Una no a es a ègia pe a llui a con a l’a u ». T ac e,
eb e de 1998, p. 15.
RIECHMANN, Jo ge; RECIO, Albe (1997). Quien pa e y epa e…: El deba e sob e la
educción del iempo de abajo. Col·lecció Más made a, 14, Ba celona: Ica ia.
SALA FRANCO, T.; ALBIOL MONTESINOS, I. (1996). De echo Sindical, 4ª ed. València:
Ti an lo Blanch.
SALA FRANCO, T. i al es (1996). De echo del T abajo, 10ª ed. València: Ti an lo Blanch.
TAMAMES, Ramón (1992). Es uc u a Económica de España, 22ª ed. Mad id: Alianza.
WHITE, Michael (1989). «Reducción de la jo nada de abajo: posibilidades y pe s-
pec i as». Col·lecció In o mes OIT, 17. Mad id. Minis e io de T abajo y Segu idad
Social.
WYPLOSZ, Cha les; BURDA, Michael C. (1994). Mac oeconomía: un ex o eu opeo.
Ba celona: A iel.
La educció de la jo nada a en a-cinc ho es Pape s 58, 1999 183
