EXPRESSI^
SOCIAL I US POL~TIC DE
LA CULTURA POPULAR: FESTES A BARCELONA
(1550-1650)
pe
Isabel Loba o
i
F anco
Aques eball ha olgu ésse una apo ació al coneixemen de les celeb acions es i es
ba celonines al lla g d'un pe íode de cen anys a ca all en e els segles
XVI
i
XVII.
Pe o
he di igi el meu in e es cap a un pun de is a di e en , si mes no, al d'aquells que, en
g an nomb e, han es udia el mol ampli i ic pano ama de les es es ba celonines.
El meu in e es en du a e me aques a in es igació no es conc e a a només en e una
desc ipció de allada de o es les es es que, al lla g d'aques s cen anys, s'han desen olupa
dins la ciu a de Ba celona, asca que, d'al a banda, es impo an de e pe a si ua -se
millo dins del complex món es iu de la ciu a . Aques a ma eixa complexi a exigeix un
es o q cla i icado es ablin algun ipus de classi icació de les celeb acions es i es. Pel cas
de la ciu a de Ba celona es po comp o a com, d'una mane a aclapa ado a, dominen
nume icamen les es es eligioses, o dina ies o ex ao dina ies, enomen que no esul a
es any si enim en comp e que la socie a ba celonina dels segles mode ns es una socie a
onamen almen dominada pel ca olicisme, pel nou ca olicisme, mili an i disciplina , so -
gi desp és del Concili de T en o. Pe la se a banda, les es es laiques, en an que públi-
ques, són ambé mol nomb oses, enca a que en meno g au que les eligioses, i es en
les es es laiques de ca ac e p i a , pi jo es udiades pe la manca d'in o mació conc e a
que sob e elles p opo cionen les on s documen als emp ades en aques a ece ca. De o es
mane es els lími s en e les es es, sob e si són eligioses o laiques, popula s o o icials són
bas an imp ecisos, ja que exis eixen en e unes i al es no ables imb icacions, i s'es ableix
en e elles un co en de ecíp oques in lukncies.
Ja he di que el meu eball no es conc e a a en I'es udi de les es es ba celonines quan
al mo iu pel qual se celeb a en. El meu in e es s'ha di igi onamen almen cap a I'es udi
del signi ica de la es a, es a di , que ol di un ac e es iu, a mes del di e imen g a u'i
que p opo ciona, quins sen imen s exp essa i de quina mane a ho a, ja no an sols una
de e minada classe social, sinó o a la socie a en conjun . En e ec e, les on s documen-
als consul ades, de ca ac e o icial (Regis e d'o dinacions del Consell de Cen i Llib e
de les Solemni a s de Ba celona, Die a i de ]'An ic Consell Ba celoni) i de cai e li e a i
(Fulle s Bonsoms, Se mó sob e les masca es i Die a i de
M.
Pa e s), enen a demos a
com és el conjun de la socie a , cosa que, en un momen de e mina i conc e , d'una ma-
ne a o al a, exp essa la se a concepció del món mi jancan la es a; en esa d'aques a ma-
ne a, com una ia d'exp essió de sen imen s i ac i uds humanes, com un canal a a ks
del qual es mani es a la ida, o la mo , és quan s'ha de di que la es a és un e de cul u a,
de ci ili zació.
La es a és doncs, an complexa i di e sa com ho són les di e en s cul u es, ja que a
cada o ma de cul u a li co espon una de e minada exp essió es i a. Pel cas de la ciu a
de Ba celona i, en un nou
es o ^
de cla i icació, he pogu di e encia es ni ells de mani-
es acions es i es.
En p ime lloc cal si ua la es a popula , el pa adigma de la qual és la es a del ca nes-
ol es, com a exp essió de la cul u a popula , és a di , aquella cul u a que 6s p opia de
les classes subal e nes o ma ginals d'una socie a . En les es es de ca nes ol es ba celonines
les classes popula s exp essen la se a concepció pa icula del m6n, i aques és un ((món
al e Cs)), un uni e s en el qual p edomina la in e sio de o s els alo s, econbmics, socials,
polí ics, molals, sexuals, e c., que s6n els o dina is dins el i me de la ida quo idiana.
G acies a aques a es a els pob es poden igu a -se ésse ics, els ics con iu e amb els po-
b es, les dones, amb les dis esses, poden sembla homes, els qui no enen el pode polí ic
poden con e i -se en (( eis pe un dia)), du an el qual se an se i s i obei' s pe o hom
com si ealmen ho osin. La disbauxa, l'aleg ia desen enada, l'abundancia en el menja
i el beu e, la p omiscu'i aa sexual, són al es elemen s d'in e sió de les no mes es able es
dins la socie a . Així, la es a de ca nes ol es, da an la insegu e a de la supe i encia i
les penali a s de la ida quo idiana, mani es a la concepció d'un món que no és, un món
que, po se , mai no a iba a i que és posible que no exis eixi o a de la es a, el món de
la llibe a .
Pe b la es a de ca nes ol es, pe o es aques es implicacions que é, de disbauxa, de-
so d e i desen enamen , esde é una es a pe illosa pels in e essa s a man eni l'o d e social
es able . A més, el ca nes ol es p opo ciona als homes una expe iencia iscuda d'un m6n
sense je a quies i ba e es, enca a que pe poc emps. Les classes p i ilegiades, I'éli e so-
cial, e iden men in e essada a man eni les coses com es an, conside a en que si du an
uns pocs dies es pe me ien aques es llicencies, pe una pa e a bo pe que d'aques a mane-
a el poble podia des oga -se i oblida les du es condicions de ida a les quals es a a so -
mes; pe o, d'al a banda, e en mol pe illoses ja que amb l'expe iencia ugac d'una ida
millo i el ca ac e esboja a de la es a, el poble podia e ol a -se encan aixi el an
ap ecia o d e.
D'aques a doble: conside ació de la es a pe pa de les au o i a s dimana l'in en d'un
ús poli ic i una manipulació de la es a de ca nes ol es que a que inalmen es dec e i la
se a sup essió empo al coincidin amb momen s de ensió social (ca es ies, epidkmies) i
la se a sup essió de ini i a en un momen de maxima ensio, com ho és la gue a de Sepa-
ació del P incipa {de Ca alunya de la Mona quia Espanyola, l'any
1641.
Pe b la manipu-
laci6 i l'ús poli ic de la es a no a ec a an sols a les p ohibicions del ca nes ol es sinó am-
bé a la se a con oca o ia que, en ocasions, d'una mane a ex empo ania, an les au o i a s
municipals amb mo iu, gene almen , d'una isi a eial i pe pe ició exp essa dels mona -
ques, com és el cas de Felip
IV
el
1632.
S'u ili za aixi la es a pe a p es igia no solamen
la p bpia igu a del mona ca, que amb la se a gene osi a dóna di e sions al poble, sinó
ambé, i en el ons, la se a o ma de go e n, 1'Es a Absolu .
Com a e icaq aliada de I'Absolu isme, apa eix la eno ada ins i ució eclesias ica que
s'ha ia imposa la llui a con a les supe s icions i el paganisme, i, segons I'Església, la es-
a popula n'es a u plena d'aques s dos elemen s. Amb se mons con a les masca es, cla-
ma a sense descans pe la sup essió del ca nes ol es, conside an -ho, a més de supe s iciós
i paga, com una es a inspi ada pel diable. Aques a conside ació i la p essió cons an con-
a la es a ca na alesca a a que agi pe den el seu ca ac e eminen men popula . A més,
les classes dominan s, que ambé han assumi la es a, la celeb en, pe o amb la se a p opia
dis inció, in oduin elemen s cul u als que li són p opis, o en -10s se i com a exemple
a imi a pe pa del poble. Amb l'a ac a les se es es es, la cul u a popula ani a pe den
pa de la se a cohesió, dels seus con ingu s, una de les se es ies d'exp essió més impo an s.
En segon lloc, s'ha de si ua la es a o icial, la qual exp essa el pode que han assoli
i que ac en de conse a les edu'ides éli es ciu adanes, an ci ils com eclesias iques. A
aques ni ell o icial de celeb ació, laic o eligiós, pe anyen g an quan i a de es es ba ce-
lonines. Les ingudes a la ciu a de pe sona ges ilalus es, els esde enimen s ela ius a la
amília eial (naixemen s, bap ismes, noces, ia ges
...)
ambé són I'objec e d'ac es es ius,
a més de les ic o ies mili a s, les es es solemnes i assenyalades del calenda i li ú gic i,
en de ini i a, o s aquells a e s que a ec en la ida pública ba celonina.
Aques ipus de es es són les que més cla amen exp essen la ideologia dominan de
les socie a s p eindus ials i la se a o ma de go e n absolu . Són es es o denades pe les
au o i a s en les quals s'exho a el poble a pa icipa , no se sap amb quin g au de coe ció.
Es dec e a ambé I'obliga o ie a de no eballa aquell dia pe a pode ana a la es a.
L'assis encia a la es a o icial de o el poble és onamen al: sense aques a p esencia de
o a la socie a , la celeb ació no ind ia cap aó d'ésse . Si la es a o icial exp essa el pode
de les éli es, aques pode ha d'ésse mos a a quelcom ja que només en el sen i que és
obse a pe pa de o hom es po econeixe com a al pode . Aques és, pe exemple,
el sen i de les solemnes en ades de pe sona ges il-lus es a la ciu a de Ba celona. A més,
les es es o icials són un bon ins umen de p opaganda i p es igi pe a qui les a o ga, ja
que aques es celeb acions són gai ebé semp e enllue nado es i cap i ado es de I'a enció
de les mases que, amb poques esis encies psicologiques al missa ge d'esplendo , abundan-
cia i omnipo encia que se'ls subminis a, p opo cionen amb acili a la se a incondicional
adhesió a la pe sona o al egim polí ic que és capac de an encisado es i ascinan s demos-
acions. Aques a és la ima ge que p opo cionen les on s, ima ge, pe o, que no esul a
incompa ible amb un ce g au de esis encia a la manipulació.
Són ambé es es conebudes, i els p opis con empo anis els econeixen aques sen i ,
com a ( al ula d'escapamen )) de les ensions de la ida quo idiana, on an du a és la llui-
a pe la supe i encia. Així, les es es o icials són, a més d'un ins umen de cohesió de
o a la socie a en o n d'una ideologia, un ins umen de dis acció de les classes subal e -
nes dels p oblemes, que manipula la eali a de les coses donan , en mol es ocasions, apa-
ences de no mali a o abundancia que són, com la deco ació i la pompa ex e na de les
es es, pu amen e íme es.
En e ce lloc, s'ha de pa la d'un ipus de celeb acions o icials i eligioses, pe o que
an més enlla del signi ica de l'es ic a es a o icial. Són les es es de oga i es, ac es eli-
giosos que gene almen es conc e en en o ma de p ocessons pels ca e s de la ciu a , i que
exp essen la inde ensió a la qual es a so mesa o a la socie a , o es les se es classes socials.
En exp essa aques a inde ensió les oga i es públiques enen gai ebé semp e un ca ac e
e apeu ic. S'encomana a la in e cessió dels san s o de la Ve ge la ecupe ació de la salu
en emps de pes a, la pluja en momen s d'eixu , el bon esul a d'una emp esa mili a , la
elic a ibada del ei desp és d'un ia ge
...,
és
a di , o al10 que una ciencia i una ecnica
poc desen olupades no poden soluciona . No exis eixen emeis humans su icien s pe a
asegu a la supe i encia dels homes i pe aixo s'ha de ecó e a l'aju di í que és el que
ha de dispensa els emeis. Si en aques sen i les oga i es son es es in e esan s d'anali -
za , ambé ho són en el sen i que esde enen es es absolu amen conse ado es i je a qui-
ques, ja que s'o gani zen en p ocessons que son encap~alades pe les au o i a s, laiques
i eclesias iques, i la classe di igen al da an , i al seu da e a les classes subal e nes. En
aques es es es el pape de ]'Església és onamen al, ja que aconsegueix d'assumi les an i-
gues pe eg inacions a llocs na u als i con e i -les, en o ma de oga i es, en una celeb a-
ció habi ual pe a la ins i ució eclesias ica.
Sob e I'analisi d'aques s es ipus de es i i a s he in en a comp o a que, com a o -
mes de mani es acid humana, les es es són exp essió de cul u a i dona que aques a cul u-
a no és unanime
ja
que cada g up social, p eeminen o subal e n, e elemen s cul u als
di e encia s que li són p opis, cada g up s'exp essa en ac es es ius dis in s. Aques a dis-
semblanca cul u al a en -se més e iden a mida que la classe di igen a adqui in una
((cul u a llib esca)), una ins ucció, i in en a c ea un únic model cul u al kiid pe a o a
la socie a . D'al a banda ambé he ac a de posa de mani es els cla s in en s de mani-
pulació i ús polí ic de les es es popula s, que són a acades des de di e sos on s alho a,
inician -se així un p océs d'acul u ació de les classes popula s pe a imposa -10s els nous
models cul u als c ea s des del pode . Manca pe o un es o c mol mes conside able. S'ha
de consul a més on s documen als, que n'hi ha, s'ha d'amplia el pe íode d'es udi pe
a comp o a la culminació d'aques p océs d'acul u ació que, segons mol s au o s, es p o-
dueix al segle
XVIII,
s'ha d'anali za les esis encies popula s a aques p océs
....
La me a ece ca ha es a nomes un in en d'anali za les celeb acions es i es des d'un
nou pun de is a, aquell que conside a la es a com a exp essió de cul u a necessa iamen
lligada a la eali a de la socie a dins la qual neix o es desen olupa;