scieee Science in your language
[ca] (orig)

Análisis de la evolución (tendencias) del oleaje en la costa Catalana y golfo de Valencia como proxy de la variabilidad climática

Abstract

El treball analitza l’evolució de l’onatge a la costa catalana i el golf de València com a proxy de la variabilitat climàtica. L’estudi es basa en tres índexs climàtics: l’índex d’Oscil·lació Mediterrània (MOI), l’índex d’Oscil·lació Mediterrània Occidental (WeMOI) i l’índex d’Oscil·lació del Sàhara (SaOI), relacionant-los amb dades d’onatge extretes de boies situades a Palamós, Tarragona i València. Mitjançant tècniques estadístiques, com poden ser la prova de Mann Kendall i l’anàlisi espectral, s’ha avaluat la tendència i la correlació entre els índexs climàtics i l’onatge per determinar si es pot utilitzar aquest últim com a proxy de la variabilitat climàtica.

Read accessible full text

Análisis de la evolución (tendencias) del oleaje en la costa Catalana y golfo de Valencia como proxy de la variabilidad climática

Author: Raïch Panisello, Roc
Publisher: Universitat Politècnica de Catalunya
Year: 2024
Source: https://upcommons.upc.edu/bitstream/2117/424539/2/TFG_RocRaichPanisello.pdf
T eball eali za pe :
Roc Raïch Panisello
Di igi pe :
Cesa Mösso A anda
G au en:
Enginye ia Ambien al
Ba celona, dilluns, 30 de se emb e de 2024
Depa amen d’enginye ia ci il i ambien al
TREBALL FINAL D
E
GRAU
Anàlisi de l’e olució ( endències) de
l’ona ge en la cos a Ca alana i gol
de València com a P oxy de la
a iabili a climà ica
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
i
Índex
1.- Capí ol I In oducció ................................................................................................................. 1
1.1.- Mo i ació .......................................................................................................................... 1
1.2.- Ma c concep ual ............................................................................................................... 1
1.3.- Hipò esis ............................................................................................................................ 2
1.4.- Objec ius ........................................................................................................................... 2
1.4.1.- Gene als ..................................................................................................................... 2
1.4.2.- Especí ics .................................................................................................................... 3
1.5.- Fo mació de l’ona ge i impo ància en el can i climà ic................................................... 3
1.6.- Tècniques pe a la ecopilació de dades oceanog à iques ............................................... 4
1.6.1.- Ins umen s oceanog à ics ......................................................................................... 4
1.6.2.- Boies ........................................................................................................................... 4
1.6.3.- Sa èl·li s ...................................................................................................................... 4
1.7.- Índexs climà ics ................................................................................................................. 5
1.7.1.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània (MOI) ...................................................................... 5
1.7.2.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània Occiden al (WeMOI) .............................................. 6
1.7.3.- Índex d’Oscil·lació del Sàha a (SaOI) .......................................................................... 7
2.- Capí ol II Zona d’es udi ............................................................................................................ 9
2.1.- Cos a ca alana ................................................................................................................... 9
2.2.- Gol de València .............................................................................................................. 10
3.- Capí ol III Ma e ials i mè odes ............................................................................................... 11
3.1.- Dades............................................................................................................................... 11
3.1.1.- Índex climà ics .......................................................................................................... 11
3.1.1.1.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània (MOI) ............................................................. 11
3.1.1.1.1.- Alge – El Cai e (MOI1) ............................................................................... 11
3.1.1.1.2.- Is ael – Gib al a (MOI2) ............................................................................ 12
3.1.1.2.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània Occiden al (WeMOI) ..................................... 12
3.1.1.3.- Índex d’Oscil·lació del Sàha a (SaOI) ................................................................. 13
3.1.2.- Cos a ca alana .......................................................................................................... 14
3.1.2.1.- Boia de Palamós ................................................................................................ 14
3.1.2.2.- Boia de Ta agona ............................................................................................. 16
3.1.3.- Gol de València ....................................................................................................... 17
3.1.3.1.- Boia de València ................................................................................................ 17
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
ii
3.2.- Mè odes .......................................................................................................................... 19
3.2.1.- P ep ocessa ............................................................................................................ 19
3.2.2.- Es adís ica explica i a de dades ............................................................................... 20
3.2.2.1.- Diag ama de dispe sió ...................................................................................... 20
3.2.2.2.- ACF .................................................................................................................... 20
3.2.2.3.- Funció de co elació c euada ............................................................................ 21
3.2.3.- Anàlisi espec al ....................................................................................................... 22
3.2.4.- Anàlisi de endència ................................................................................................. 23
3.2.5.- P o a de Mann-Kendall i penden de Sen................................................................ 23
3.2.5.1.- P o a de Mann-Kendall ..................................................................................... 24
3.2.5.2.- Penden de Sen ................................................................................................. 25
3.2.5.3.- P o a de Mann-Kendall es acional ................................................................... 25
3.2.6.- Fil a ........................................................................................................................ 25
4.- Capí ol V Resul a s i discussions ............................................................................................ 27
4.1.- Índex climà ics ................................................................................................................. 27
4.1.1.- Diag ama de dispe sió.............................................................................................. 27
4.1.1.1.- Diag ama de dispe sió mi jana se manal ......................................................... 27
4.1.1.2.- Diag ama de dispe sió mi jana mensual ........................................................... 29
4.1.2.- Índex d’oscil·lació Medi e ània ............................................................................... 32
4.1.2.1.- Resul a mi jana se manal ................................................................................ 33
4.1.2.1.1.- Funció d’au oco elació ............................................................................. 33
4.1.2.1.2.- Anàlisis espec al ........................................................................................ 34
4.1.2.1.3.- Fil a .......................................................................................................... 34
4.1.2.1.4.- P o a de Mann-Kendall .............................................................................. 35
4.1.2.1.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 35
4.1.2.2.- Resul a mi jana mensual ................................................................................. 36
4.1.2.2.1.- Funció d’au oco elació ............................................................................. 36
4.1.2.2.2.- Anàlisis espec al ........................................................................................ 37
4.1.2.2.3.- Fil a .......................................................................................................... 37
4.1.2.2.4.- P o a de Mann-Kendall .............................................................................. 38
4.1.2.2.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 38
4.1.3.- Índex d’oscil·lació Medi e ània Occiden al ............................................................. 39
4.1.3.1.- Resul a mi jana mensual ................................................................................. 39
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
iii
4.1.3.1.1.- Funció d’au oco elació ............................................................................. 39
4.1.3.1.2.- Anàlisis espec al ........................................................................................ 40
4.1.3.1.3.- Fil a .......................................................................................................... 40
4.1.3.1.4.- P o a de Mann-Kendall .............................................................................. 40
4.1.3.1.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 41
4.1.4.- Índex d’oscil·lació del Sàha a ................................................................................... 41
4.1.4.1.- Resul a mi jana se manal ................................................................................ 41
4.1.4.1.1.- Funció d’au oco elació ............................................................................. 41
4.1.4.1.2.- Anàlisis espec al ........................................................................................ 42
4.1.4.1.3.- Fil a .......................................................................................................... 42
4.1.4.1.4.- P o a de Mann-Kendall .............................................................................. 42
4.1.4.1.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 43
4.1.4.2.- Resul a mi jana mensual ................................................................................. 43
4.1.4.2.1.- Funció d’au oco elació ............................................................................. 43
4.1.4.2.2.- Anàlisis espec al ........................................................................................ 43
4.1.4.2.3.- Fil a .......................................................................................................... 44
4.1.4.2.4.- P o a de Mann-Kendall .............................................................................. 44
4.1.4.2.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 45
4.2.- Resul a s ona ge ............................................................................................................. 45
4.2.1.- Resul a s boia Palamós ............................................................................................ 45
4.2.1.1.- Resul a mi jana se manal ................................................................................ 45
4.2.1.1.1.- Funció d’au oco elació ............................................................................. 45
4.2.1.1.2.- Anàlisis espec al ........................................................................................ 46
4.2.1.1.3.- Fil a .......................................................................................................... 48
4.2.1.1.4.- P o a de Mann-Kendall .............................................................................. 49
4.2.1.1.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 49
4.2.1.2.- Resul a mi jana mensual boia Palamós ........................................................... 50
4.2.1.2.1.- Funció d’au oco elació boia Palamós mi jana mensual ........................... 50
4.2.1.2.2.- Anàlisis espec al boia Palamós mi jana mensual ..................................... 51
4.2.1.2.3.- Fil a .......................................................................................................... 52
4.2.1.2.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia Palamós en la mi jana mensual ... 54
4.2.1.2.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 54
4.2.2.- Boia de Ta agona .................................................................................................... 54
4.2.2.1.- Resul a mi jana se manal boia Ta agona ....................................................... 54

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
i
4.2.2.1.1.- Funció d’au oco elació boia Ta agona mi jana se manal ....................... 54
4.2.2.1.2.- Anàlisis espec al boia Ta agona mi jana se manal ................................. 56
4.2.2.1.3.- Fil a .......................................................................................................... 57
4.2.2.1.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia Ta agona mi jana se manal .......... 58
4.2.2.1.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 59
4.2.2.2.- Resul a mi jana mensual boia Ta agona ........................................................ 59
4.2.2.2.1.- Funció d’au oco elació boia Ta agona mi jana mensual ........................ 59
4.2.2.2.2.- Anàlisis espec al boia Ta agona mi jana mensual .................................. 60
4.2.2.2.3.- Fil a .......................................................................................................... 62
4.2.2.2.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia Ta agona en la mi jana mensual 63
4.2.2.2.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 63
4.2.3.- Boia de València ....................................................................................................... 63
4.2.3.1.- Resul a mi jana se manal boia de València ..................................................... 63
4.2.3.1.1.- Funció d’au oco elació boia de València mi jana se manal ..................... 63
4.2.3.1.2.- Anàlisis espec al boia de València mi jana se manal ............................... 65
4.2.3.1.3.- Fil a .......................................................................................................... 66
4.2.3.1.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia de València mi jana se manal ........ 67
4.2.3.1.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 68
4.2.3.2.- Resul a mi jana mensual boia de València ...................................................... 68
4.2.3.2.1.- Funció d’au oco elació boia de València mi jana mensual ...................... 68
4.2.3.2.2.- Anàlisis espec al boia de València I mi jana mensual .............................. 69
4.2.3.2.3.- Fil a .......................................................................................................... 71
4.2.3.2.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia de València en la mi jana mensual
..................................................................................................................................... 72
4.2.3.2.5.- Penden de Sen .......................................................................................... 72
4.3.- Compa ació en e se ies ................................................................................................. 72
4.3.1.- Mi jana se manal ..................................................................................................... 72
4.3.1.1.- Índexs climà ics ................................................................................................. 72
4.3.1.2.- Boies .................................................................................................................. 73
4.3.1.2.1.- Al u a signi ican d’ona .............................................................................. 73
4.3.1.2.2.- Pe íode pic ................................................................................................. 73
4.3.1.2.3.- Pe al .......................................................................................................... 74
4.3.1.3.- Índexs climà ics – boies ..................................................................................... 74
4.3.1.3.1.- Al u a d’ona signi ican .............................................................................. 74
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
4.3.1.3.2.- Pe íode pic ................................................................................................. 75
4.3.1.3.3.- Pe al .......................................................................................................... 77
4.3.2.- Mi jana mensual ...................................................................................................... 78
4.3.2.1.- Índexs climà ics ................................................................................................. 78
4.3.2.2.- Boies .................................................................................................................. 79
4.3.2.2.1.- Al u a d’ona signi ican .............................................................................. 79
4.3.2.2.2.- Pe íode pic ................................................................................................. 79
4.3.2.2.3.- Pe al .......................................................................................................... 79
4.3.2.3.- Índexs climà ics - Boies ..................................................................................... 80
4.3.2.3.1.- Al u a d’ona signi ican .............................................................................. 80
4.3.2.3.2.- Pe íode pic ................................................................................................. 81
4.3.2.3.3.- Pe al .......................................................................................................... 83
5.- Capí ol V Conclusions ............................................................................................................. 85
6.- Capí ol VII T eball u u .......................................................................................................... 87
7.- Capí ol VII Bibliog a ia ............................................................................................................ 89
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
i
Resum
El eball anali za l’e olució de l’ona ge a la cos a ca alana i el gol de València com a p oxy de
la a iabili a climà ica. L’es udi es basa en es índexs climà ics: l’índex d’Oscil·lació
Medi e ània (MOI), l’índex d’Oscil·lació Medi e ània Occiden al (WeMOI) i l’índex d’Oscil·lació
del Sàha a (SaOI), elacionan -los amb dades d’ona ge ex e es de boies si uades a Palamós,
Ta agona i València. Mi jançan ècniques es adís iques, com poden se la p o a de Mann-
Kendall i l’anàlisi espec al, s’ha a alua la endència i la co elació en e els índexs climà ics i
l’ona ge pe de e mina si es po u ili za aques úl im com a p oxy de la a iabili a climà ica.
Abs ac
The s udy analyses he e olu ion o wa es on he Ca alan coas and he Gul o Valencia as a
p oxy o clima e a iabili y. The s udy is based on h ee clima e indices: he Medi e anean
oscilla ion index (MOI), he Wes e n Medi e anean oscilla ion index (WeMOI) and he Saha a
oscilla ion index (SaOI), ela ing hem o wa e da a ex ac ed om buoys loca ed in Palamós,
Ta agona and Valencia. Using s a is ical echniques, such as he Mann-Kendall es and spec al
analysis, he end and co ela ion be ween clima e indices and wa es has been e alua ed o
de e mine whe he he la e can be used as a p oxy o clima e a iabili y.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
ii
Índex de igu es
Figu es 1a,b.- De inicions esquemà iques de l’índex MOI. ........................................................... 6
Figu a 2.- De inició esquemà ica de l’índex WeMOI ..................................................................... 7
Figu a 3.- De inició esquemà ica de l’índex SaOI .......................................................................... 8
Figu a 4.- Ima ge de la egió medi e ània ................................................................................... 9
Figu a 5.- Mapa ísic de Ca alunya amb la boia de Ta agona i la boia de Palamós (Fon : Hansen)
..................................................................................................................................................... 10
Figu a 6.- Mapa sa el·li al de la comuni a Valenciana amb la boia de València (Fon : NASA) .. 10
Figu a 7.-Sè ie o iginal índex d’oscil·lació Medi e ània (Alge – El Cai e) ................................. 11
Figu a 8.-Sè ie o iginal índex d’oscil·lació Medi e ània (Is ael – Gib al a ) ............................... 12
Figu a 9.- Sè ie o iginal índex d’oscil·lació Medi e ània Occiden al .......................................... 13
Figu a 10.- Sè ie o iginal índex d’oscil·lació del Sàha a .............................................................. 13
Figu a 11.- Al u a signi ican d'ona de la boia de Palamós ......................................................... 14
Figu a 12.- Pe íode pic de la boia de Palamós ............................................................................ 15
Figu a 13.- Pe al de la boia de Palamós ..................................................................................... 15
Figu a 14.- Al u a signi ican d'ona de la boia de Ta agona ...................................................... 16
Figu a 15.- Pe íode pic de la boia de Ta agona ......................................................................... 16
Figu a 16.- Pe al de la boia de Ta agona .................................................................................. 17
Figu a 17.- Al u a signi ican d'ona de la boia de València ......................................................... 18
Figu a 18.- Pe íode pic de la boia de València ............................................................................ 18
Figu a 19.- Pe al de la boia de València ..................................................................................... 19
Figu a 20.- Exemple de diag ama de dispe sió MOI1-MOI2 (mi jana mensual) ......................... 20
Figu a 21.- Co elog ames de les sè ies empo als inicial, mi jana se manal i mi jana mensual
(Palamós) ..................................................................................................................................... 21
Figu a 22.- Exemple de Pe iodog ama i densi a espec al (WeMOI) ........................................ 22
Figu a 23.- Exemple il e pe mi janes mòbils ........................................................................... 26
Figu a 24.- Diag ama de dispe sió MOI1/MOI2 (mi jana se manal) ........................................... 28
Figu a 25.- Diag ama de dispe sió SaOI/MOI1 (mi jana se manal) ............................................ 28
Figu a 26.- Diag ama de dispe sió SaOI/MOI2 (mi jana se manal) ............................................ 29
Figu a 27.- Diag ama de dispe sió MOI1/MOI2 (mi jana mensual) ............................................ 30
Figu a 28.- Diag ama de dispe sió SaOI/MOI1 (mi jana mensual) ............................................. 30
Figu a 29.- Diag ama de dispe sió SaOI/MOI2 (mi jana mensual) ............................................. 31
Figu a 30.- Diag ama de dispe sió SaOI/WeMOI (mi jana mensual) .......................................... 31
Figu a 31.- Diag ama de dispe sió MOI1/WeMOI (mi jana mensual) ........................................ 32
Figu a 32.- Diag ama de dispe sió MOI2/WeMOI (mi jana mensual) ........................................ 32
Figu a 33.- Au oco elog ama MOI1 (mi jana se manal) ............................................................ 33
Figu a 34.- Au oco elog ama MOI2 (mi jana se manal) ............................................................ 33
Figu a 35.- Pe iodog ama i densi a espec al MOI1 (mi jana se manal) ................................... 34
Figu a 36.- Pe iodog ama i densi a espec al MOI2 (mi jana se manal) ................................... 34
Figu a 37.- Fil a pe mi janes mòbils MOI1 (mi jana se manal) ............................................... 35
Figu a 38.- Fil a pe mi janes mòbils MOI2 (mi jana se manal) ............................................... 35
Figu a 39.- Au oco elog ama MOI1 (mi jana mensual) ............................................................. 36
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
3
ca alana i al gol de València, a pa de indaga en les a iacions es acionals i espacials
que es poden oba al lla g del domini i emps es udia s, i de e mina la in luencia del
can i climà ic en la se a e olució.
1.4.2.- Especí ics
Pe a iba a compli l’objec iu gene al s’han p oposa 5 objec ius més especí ics:
- La ecopilació de dades (ona ge (des de “pue os del es ado”) i els índexs climà ics
MOI, SaOI i WeMOI (des de h ps://c uda a.uea.ac.uk/c u/da a/moi/).
- Les anàlisis de la a iació anual dels pa àme es d’ona ge i dels índex climà ics.
- L’ob enció de endències dels pa àme es d’ona ge i dels índex climà ics.
- L’Anàlisi de les co elacions en e se ies.
1.5.-Fo mació de l’ona ge i impo ància en el can i climà ic
Una ona és ene gia que es desplaça a a és de la supe ície del ma . Aques a ene gia
p incipalmen p o é de l’acció del en sob e el ma . Al ega el en la supe ície del ma es
p odueix una pe o bació, que es aslladada a les pa ícules de la zona. Es e mo imen és
p opaga en o ma d’ona.
P ime es gene en unes ones anomenades ones capil·la s, aques es enen la ca ac e ís ica que
la seua o ça es au ado a p incipal és la ensió supe icial, com més pe i es i cu es són, més
àpid ia gen. Quan es gene en aques es ones es p odueix un enomen de e oalimen ació a
causa de l’ona gene ada que a que hi hagi més supe ície en con ac e amb el en , gene an
no es ones capil·la s. Les ones més àpides xoquen amb les ones més len es o man així ones
més g ans i lla gues anomenades ones de g a e a . Aques es ones són més egula s i són les que
es p opaguen ins la cos a on és dissipa l’ene gia i es anca el cicle.
Segons Regue o e al. (2019), els g adien s de la empe a u a de la supe ície del ma (TSM)
enen un impac e di ec e en els pa ons de ci culació dels en s i en el p océs de ciclogènesi de
les empes es a ni ell mundial. Aques s ac o s es an es e amen elaciona s amb la o mació i
p opagació de l'ona ge. Pe an , els g adien s de TSM poden conside a -se com un indicado
ú il pe l'es udi de la a iabili a climà ica. Pe aques mo iu les eleconnexions a mos è iques
hau ien de eni una co elació amb l’ona ge.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
4
1.6.-Tècniques pe a la ecopilació de dades oceanog à iques
Una egada is com es gene en les ones, anem a eu e com s’en egis en les dades, pe pode
e -ne les anàlisis pos e io s.
Hi ha mol s ac o s que an que la ecopilació d’aques es dades sigui complicada, donan -se el
e que hi hagi egions sense dades o amb alguns e o s
1.6.1.- Ins umen s oceanog à ics
La ècnica més adicional pe a la ecopilació de dades és in si u mi jançan ins umen s
oceanog à ics. A la aula 1, es mos en alguns els ins umen s oceanog à ics més u ili za s.
Aques ipus de dades necessi en una pe sona que les ac i pe a pode se in e p e ades
(Bechini & Ve ano, 2013).
Taula 1.- Ins umen s oceanog à ics més u ili za s ( aula ex e a de Bechini & Ve ano, 2013)
1.6.2.- Boies
Les boies són la ècnica que ac ualmen es elaciona més amb la ecollida de dades
oceanog à iques. Exis eixen mol s ipus de boies, adap ades pe a cada ipus d’ona ge.
El p incipal ipus de boia que s’u ili za és p incipalmen la boia me eo ològica i oceanog à ica,
que inco po a els ins umen s is os an e io men pe a pode ob eni les dades.
1.6.3.- Sa èl·li s
Aques a eina é els a an a ges de eni una cobe u a espacial més al a i que el ac amen de
les dades és au omà ica, pe an , no cal que hi hagi una pe sona. La elede ecció é mol es
aplicacions en el camp de l’enginye ia cos e a, com a a: obse a la empe a u a supe icial del
ma , l’al u a d’ona, la eloci a del en ...
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
5
1.7.-Índexs climà ics
Els índexs climà ics són alo s que ens donen una in o mació sob e aspec es impo an s del
clima (p ecipi ació, p essió a mos è ica, empe a u a supe icial del ma ...),i que s’u ili zen pe
així pode eali za un es udi es adís ic que pe me e compa acions de sè ies empo als i així
pode quan i ica un can i en el clima.
Cada índex climà ic es basa en algun pa àme e i lloc conc e , pe la qual cosa hi ha una g an
a ie a d’índexs climà ics de ini s.
El meu eball es basa à en 3 índexs:
➢ L’índex d’Oscil·lació Medi e ània (MOI)
➢ L’índex d’Oscil·lació Medi e ània Occiden al (WeMOI)
➢ L’índex d’Oscil·lació del Sàha a (SaOI)
1.7.1.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània (MOI)
L’índex d’oscil·lació medi e ània és un dipol en e la pa occiden al del Medi e ani i la pa
o ien al. Així, pe exemple, la se a ase posi i a es ca ac e i za pe un an icicló a la pa
occiden al i una baixa a la pa o ien al. (C iado Aldeanue a, F., & So o Na a o, J. (2020))
Examinan la bibliog a ia elacionada amb aques a oscil·lació, s’obse a que no hi ha una uni a
cla a alho a de de ini l’índex de la MOI, ja que cada au o de ineix l’índex en unció de les dades
disponibles, o en unció dels pa àme es que ol a alua . (Ma c Comp e Ro i ola (2012))
En aques eball hem ob ingu les dades de l’índex segons dos pun s de e e ència di e en s; el
p ime la di e ència de p essions en e l’Alge i el Cai e; i el segon la di e ència de p essions
en e Is ael i Gib al a .
A la cos a ca alana i al gol de València, quan el MOI es à en ase posi i a (un cen e d’al es
p essions a la pa occiden al i un de baixes a la pa o ien al), hi ha una majo es abili a , amb
un emps sec i càlid; men e que en les ases nega i es (p essions més baixes a la pa occiden al
i més al es a la pa o ien al), augmen a la ines abili a a mos è ica amb més episodis de pluges
i empes es.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
6
Figu es 1a,b.- De inicions esquemà iques de l’índex MOI.
1.7.2.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània Occiden al (WeMOI)
L’índex d’Oscil·lació Medi e ània (MOI) ol cob i o a la dinàmica a mos è ica de o a la conca
medi e ània, en can i l’Índex d’Oscil·lació Medi e ània Occiden al (WeMOI) cob eix solamen
la pa occiden al de la conca i els seus ol an s. Les à ees u ili zades pel WeMOI són la plana
del Po i el gol e Cadis. Pe la p ime a u ili zen les dades de Pàdua, al no d de la península I àlica,
una egió amb una no able a iabili a ba omè ica a causa de la in luència combinada de
l'an icicló cen eeu opeu i de la dep essió de Ligú ia. La segona à ea de e e ència és el gol de
Cadis, al sud-oes de la península Ibè ica, el qual so in es eu a ec a pe l'an icicló de les Aço es
i, de mane a espo àdica, pe la p esència de baixes p essions ci cumpola s o pe la se a p òpia
ciclogènesi. (Ma in Vide, J., & Lopez Bus ins, J.A (2006))
La ase posi i a del WeMOI es ca ac e i za pe la p esència d'un an icicló sob e les Aço es que
domina el quad an sud-oes de la península Ibè ica, men e que les baixes p essions es
concen en al gol de Ligú ia. Pe con a, la ase nega i a es p odueix quan un an icicló
cen eeu opeu se si ua al no d de la península I àlica, acompanya d'un cen e de baixes
p essions, so in o igina en la i uds més al no d, que a ec a el sud-oes ibè ic. Es conside a à
una ase neu a quan hi hagi un g adien de baixes p essions sob e la conca occiden al del
Medi e ani i les zones adjacen s, o quan es o mi una ad ecció del no d-es amb la ma eixa
isòba a, connec an ambdues zones del dipol. (Ma in Vide, J., & Lopez Bus ins, J.A (2006))
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
7
A la cos a ca alana i al gol de València, quan el WeMOI es a en ase posi i a, p edomina un
clima més sec i es able, men e que en la ase nega i a, hi ha més p obabili a de empes es i
pluges in enses.
Figu a 2.- De inició esquemà ica de l’índex WeMOI
1.7.3.- Índex d’Oscil·lació del Sàha a (SaOI)
L’Índex d’Oscil·lació del Sàha a (SaOI) es a es udia pe a dona una explicació a la con aminació
pe pa ícules (PM10) a les ciu a s de Ma oc [SaOI], i eu e així la in luencia que enien les
condicions a mos è iques en aques es, pe an , po se ú il en aques eball dona que, quan
el en ingui un majo g adien de Sud a No d, eò icamen l’ona ge que a ibi a la cos a o ien al
de la península ibè ica se à més ene gè ic. Aques índex es à elaciona amb el dipol en e el
cen e d’al es p essions de les Aço es i el de baixes p essions del Sàha a (conc e amen Niamey).
El SaOI és impo an pe en end e les in usions d'ai e càlid i sec que so in a ec en la cos a
ca alana i el gol de València, especialmen du an els mesos més càlids de l'any. Du an les ases
posi i es (la p essió a mos è ica és més al a al les Aço es i més baixa a Niamey), hi ha una majo
endència a condicions seques i càlides, amb episodis d'onades de calo i pols saha iana. En
can i, du an les ases nega i es (la p essió a mos è ica és més baixa al les Aço es i més al a a
Niamey), el clima endeix a se més esc i amb una majo p obabili a de p ecipi acions, amb
una meno in luència de l'ai e càlid del Sàha a. La ase nega i a no supe a el 15% del emps
anual (Khomsi, K, Naimi, H., Chelhaoui, Y., & Souhaili, Z. (2020)).
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
8
Figu a 3.- De inició esquemà ica de l’índex SaOI

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
9
2.- Capí ol II
Zona d’es udi
En aques es udi ens hem cen a en la egió medi e ània. Aques a con é el ma Medi e ani,
que és una massa d’aigua quasi ancada, connec ada a l’oceà A làn ic pe l’es e de Gib al a ,
al ma Neg e pel Bòs o , i al ma Roig a a és del canal de Suez. Aques ma banya les cos es de
21 països, es enen -se pe es con inen s: Eu opa, Àsia i À ica. La egió abas a zones cos ane es
de països del sud d'Eu opa (com Espanya, F ança, I àlia i G ècia), el no d d'À ica (com Tunísia,
Algè ia i Egip e) i el sud-oes d'Àsia (incloen -hi Tu quia, el Líban i Is ael).
El clima medi e ani és ca ac e ís ic pe la se a es acionali a ben ma cada. Els hi e ns solen se
suaus i plujosos, men e que els es ius són calo osos i secs. Aques pa ó climà ic és esul a ,
en e al es mo ius, de la in luència de les masses d’ai e sub opicals du an els mesos d’es iu i
l’a ibada de les masses d’ai e humides des de l’A làn ic du an l’hi e n.
En aques eball ens hem cen a en dos zones: la cos a ca alana i el gol de València.
Figu a 4.- Ima ge de la egió medi e ània
2.1.-Cos a ca alana
La cos a ca alana é una ex ensió de 580 km. Segueix una o ien ació gene al de NE cap al SW. I
aques a comp èn des del Cap Falcó (pa me idional del Cap de Ce e a), al no d, ins al iu de
la Sénia, al sud. Al lla g de la cos a hi ha una g an a iabili a d'ambien s (penya-sega s, pla ges,
po s...).
Pe du a e me el eball hem elegi dos boies més conc e es, una si uada al No d i l’al a si uada
al Sud, pe obse a si en e els ex ems de la cos a hi ha mol a di e encia. Aques es són: la boia
de Palamós i la boia de Ta agona ( igu a 5).
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
10
Figu a 5.- Mapa ísic de Ca alunya amb la boia de Ta agona i la boia de Palamós (Fon : Hansen)
2.2.-Gol de València
El Gol de València és una g an badia si uada al lla g de la cos a de la Comuni a Valenciana.
Aques a o mació geog à ica es oba en e el cap de la Nau al sud i el cap de Vina òs al no d,
cob in ap oximadamen les p o íncies de Cas elló, València i pa d'Alacan .
Pe du a e me el eball hem selecciona una boia, la boia de València ( igu a 6).
Figu a 6.- Mapa sa el·li al de la comuni a Valenciana amb la boia de València (Fon : NASA)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
11
3.- Capí ol III
Ma e ials i mè odes
3.1.-Dades
3.1.1.- Índex climà ics
Les dades dels índex climà ics han es a ex e es de la “Medi e anean Oscilla ion Indices (MOI)
wi h (SaOI) and (WeMOI) (uea.ac.uk)”, aques es dades mos en una g an a iabili a en la o ma
d’es a en egis ades.
3.1.1.1.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània (MOI)
Com ja hem explica , aques índex é di e ses de inicions, i nosal es en aques eball n’hem
u ili zades dos: Alge - El Cai e, el qual l’hem anomena MOI1 i Is ael – Gib al a , el qual l’hem
anomena MOI2.
3.1.1.1.1.- Alge – El Cai e (MOI1)
Com s’obse a a la igu a 7, d’aques índex disposem una dada dià ia des del 1948 ins el 2022
(75 anys). Apa en men no s’obse a cap endència.
Figu a 7.-Sè ie o iginal índex d’oscil·lació Medi e ània (Alge – El Cai e)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
12
3.1.1.1.2.- Is ael – Gib al a (MOI2)
Com s’obse a a la igu a 8, d’aques índex disposem una dada dià ia des del 1948 ins el 2022
(75 anys). Apa en men no s’obse a cap endència.
Figu a 8.-Sè ie o iginal índex d’oscil·lació Medi e ània (Is ael – Gib al a )
3.1.1.2.- Índex d’Oscil·lació Medi e ània Occiden al (WeMOI)
Com s’obse a a la igu a 9, d’aques índex disposem una dada mensual des del 1821 ins el 2020
(200 anys). Apa en men s’obse a una endència c eixen a la p ime a mei a de la sè ie i una
endència dec eixen a la segona mei a .
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
19
Figu a 19.- Pe al de la boia de València
3.2.-Mè odes
Pe a pode p o a les hipò esis amb les dades aga ades, hem ingu de e se i p o es
es adís iques. Aques es se an explicades en p o undi a en es e capí ol.
3.2.1.- P ep ocessa
El p ep ocessa u ili za ha es a mol senzill, p ime hem desca ega les dades, les dades dels
índex climà ics enien en o ma a xiu de ex i les dades del ona ge enien en o ma cs . Pe
an , el p ime que hem e ha es a e dos p og ames phy on pe al de col·loca les dades en
da a ames compa ibles amb el p og ama i R.
Desp és amb R, hem p ocedi a ompli els bui s; els quals com e en bui s pe i s, els hem esol
en la mi jana en e els dos alo s adjacen s. I pe úl im, hem e la mi jana se manal i la mi jana
mensual de les dades, pe pode eni una homogeneï a en e les dades dels índex climà ics i
les dades d’ona ge.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
20
3.2.2.- Es adís ica explica i a de dades
3.2.2.1.- Diag ama de dispe sió
Un diag ama de dispe sió és una ep esen ació g à ica on cada pun ep esen a els alo s de dos
a iables en un sis ema de coo denades ca esianes. Aques a ècnica s'u ili za pe isuali za si
exis eix una elació (co elació) en e les dos a iables. Si els pun s endeixen a o ma un pa ó
especí ic (com una línia ascenden o descenden ), això sugge eix que pod ia exis i una
co elació en e les a iables.
Com enim l’índex d’oscil·lació del Sàha a (SaOI), del qual enim poques dades hem eali za
aques a p o a, pe eu e si podíem oba alguna elació en e els di e en s índexs. A la igu a
20 es po obse a un diag ama de dispe sió en e dos sé ies amb una elació lineal.
Figu a 20.- Exemple de diag ama de dispe sió MOI1-MOI2 (mi jana mensual)
3.2.2.2.- ACF
Hem de comp o a si les dades de cada sè ie empo al u ili zada enen una co elació se ial o a
en e elles. Ja que si enen una g an co elació se ial no es pod à segui amb l’anàlisi. Pe a e -
ho hem u ili za la unció d’au oco elació (ACF), la qual ens dona la dependència que hi ha en e
les di e en s dades de la sè ie.
Si la sè ie é una co elació se ial ind à que se eliminada. Es po elimina de dos mane es; en
un emos eig de les dades o en una mi jana. En aques eball hem eali za una mi jana, ja
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
21
que les dades són his ò iques , pe an , no es poden e-mos eja ; i a més a més es dona el e
que la mi jana ja l’ha íem e a pe al de eni una homogeneï a en les dades.
A la igu a 21 s’obse a un exemple de co elog ames, en aques cas de la boia de Palamós,
u ili zan la sè ie empo al inicial, la sè ie empo al en la mi jana mensual i la sè ie empo al en
la mi jana se manal.
Es po eu e com en la sè ie empo al inicial hi ha una co elació se ial, en can i en les se ies
amb les mi janes aques a co elació se ial es pe d. A més an la sè ie ac ada amb les mi jana
mensual com la sè ie ac ada amb la mi jana se manal conco den en el momen que es pe d
del o aques a co elació, sen en la mensual en e els 2 i 4 mesos i en la se manal en e les 10
i 15 se manes.
A pa en el co elog ama mensual s’obse a mol be la es acionali a , ja que es a mol ben
de inida la a iació cíclica .
Figu a 21.- Co elog ames de les sè ies empo als inicial, mi jana se manal i mi jana mensual (Palamós)
3.2.2.3.- Funció de co elació c euada
La co elació c euada es una mesu a de simili ud en e dos se ies de emps. Pe calcula la
co elació c euada p ime és e de calcula la co a iància c euada. Aques a es calcula:
γxy(k)=1
N∑ (x −x)
N−k
=1 (y +k−y) pe a k = 1, 2, 3, 4, ...., N-1
γyx(k)=1
N∑ (x −x)
N
=1−k (y +k−y) pe a k = -1, -2, -3, -4, ...., - (N-1)
On γxy(k) és la co a iància c euada quan y , es desplaça de x , γyx(k) és la co a iància c euada
quan x es desplaça de y , N és la longi ud de la sè ie de emps, 𝑥 i 𝑦 són la mi jana de cada sè ie
espec i amen i k es el desplaçamen .
La co elació c euada es aques a co a iància c euada escalada pe les a iàncies de les dos
se ies:
xy(k)=γxy(k)
√γxx(0)×γyy(0)
On γx𝑥(0) i γ𝑦y(0) són les a iàncies de les se ies x i y
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
22
Men e que la unció d'au oco a iància i la unció d'au oco elació són uncions simè iques
( alo en el e a d (lag) k és igual al alo en el e a d (lag) -k), la unció de co a iància c euada i
la unció de co elació c euada són uncions asimè iques (el alo en el e a d k no és igual al
de -k). L'asime ia eque eix les dos pa s de l'equació. La p ime a pa s'aplica a la sè ie
y des asada (lagging) de la sè ie x, i la segona pa a la sè ie x des asada de la sè ie y.
3.2.3.- Anàlisi espec al
Una egada eliminada la co elació de la sè ie en les mi janes, es eali za el anàlisis espec al de
la sè ie pe obse a si la sè ie é endència o no.
Hem eali za l’anàlisi espec al de els índex climà ics i de els es pa àme es d’ona ge (l’al u a
signi ican d’ona (Hs), el pe íode pic (Tp) i el pe al ), u ili zan les dos mi janes (se manal i
mensual). En això, hem ex e el pe iodog ama i la densi a espec al, de e minan així si la sè ie
é o no é endència.
Pe e aques a anàlisi espec al, el que es a es descompond e la sè ie o iginal en ones de
di e en s eqüències. Ho hem e u ili zan la ans o mada de Fou ie , aques a és una unció
ma emà ica que es po u ili za pe a l'assignació o mapa ge d'una sè ie empo al, del domini
del emps al domini de les eqüències. Com ho hem e de les se ies ac ades amb les mi janes,
que es an equi-espaiades en el emps, hem pogu u ili za la ans o mada disc e a de Fou ie
que és una mica més simple.
Com es po obse a a la igu a 22. La densi a espec al ens mos a com es dis ibueix l’ene gia
segons les di e en s eqüències. En aques cas, pe a pe íodes mol g ans el espec e no endeix
a ze o, pe la qual es po in ui que la sè ie é endència.
Figu a 22.- Exemple de Pe iodog ama i densi a espec al (WeMOI)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
23
3.2.4.- Anàlisi de endència
Pe es udia la sè ie empo al es impo an elimina la endència (en cas de que hi hagué) i la
es acionali a (ja que no deixa de se una endència cíclica), pe al de què ens quedi una sè ie
alea ò ia, on els alo s no es an co elaciona s en e ells. Aques a sè ie alea ò ia es anomenada
so oll blanc. Hi ha a ies o mes d’aïlla aques so oll blanc, en aques eball s’ha op a pe
descompond e la sè ie de mane a addi i a, de la següen o ma:
Yi =Ti +Ei +Ai
Essen la Y la sè ie empo al a anali za , la T és la componen endencial de la sè ie, la E
ep esen a les a iacions es acionals i la A co espon a les a iacions i egula s ambé conegudes
com a “so oll blanc”.
La T s’ha calcula u ili zan el mè ode de mi janes mòbils. Aques mè ode consis eix en subs i ui
cada obse ació Y pe la mi ja mòbil Y
, la longi ud k de la mi ja mòbil e de e minada pe el
núme o de subpe íodes conside a s en un any (quan sigui mensual k=12 i quan sigui se manal
k=53), pe elimina les a iacions es acionals i i egula s. Les mi janes mòbils no se eixen pe
e p ediccions, dona que només p opo cionen el alo de la endència pel in e al de emps
pel que es enen dades (excep e els alo s que se pe den al p incipi i inal de e la mi jana), no
pe a momen s u u s.
Quan hem ob ingu la componen endencial s’ha calcula la componen es acional en la
di e encia en e la sè ie empo al i la componen endencial es é de e la mi jana pe a cada
pe íode es acional (quan es mensual se ia e la mi ja dels mesos i la se manal de les se manes)
i desp és ajus a -les pe què la suma d’aques es sigui 0.
Pe úl im la A o so oll blanc, es calcula es an -li les componen s endencials i es acionals a la
sè ie empo al.
3.2.5.- P o a de Mann-Kendall i penden de Sen
En p ime lloc es p o a si hi ha una endència monò ona i si aques a és c eixen o dec eixen
amb la p o a no pa amè ica de Mann-Kendall i en segon lloc s'es ima el penden d'una
endència lineal amb el mè ode no pa amè ic de Sen.
I desp és hem e la p o a de Mann-Kendall es acional pe a obse a si exis eix una endència
monò ona de o ma es acional.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
24
3.2.5.1.- P o a de Mann-Kendall
La p o a de Mann-Kendall es aplicable als casos en que la sè ie obeeix el model:
xi= ( i)+εi
On ( ) és una unció d’inc emen o dec eixemen con ínua monò ona en la que es po assumi
que els esidus (εi) es an dis ibuï s pe al que la se a mi jana sigui 0. Pe an , es po assumi
que la a iància es cons an en el emps.
Volem p o a la hipò esi nul·la de cap endència. És a di , que les obse acions xi s'o denen
alea ò iamen en el emps, con a la hipò esi al e na i a, H1, on hi ha una endència monò ona
c eixen o dec eixen . Si la sè ie é menys de 10 alo s la p o a es a di e en de que si en é 10
o més. Com es dona el e que o es les nos es sè ies enen més de 10 obse acions solamen
explica em com es a d’aques a mane a.
P ime es calcula l'es adís ica S de la p o a de Mann-Kendall u ili zan la ó mula:
S=∑∑sgn(xj−xk)
n
j=k+1
n−1
k=1
on xj i xk són els alo s obse a s en les obse acions j i k, j > k, espec i amen , i
sgn (xj−xk)={1 si (xj−xk)>0
0 si (xj−xk)=0
−1 si (xj−xk)<0
La a iància de S es calcula en la següen equació:
VAR(S)=1
18×[n×(n−1)×(2n+5)−∑( p×( p−1)×(2 p+5)]
q
p=1
Els alo s de S i VAR(S) s'u ili zen pe calcula l'es adís ica de la p o a Z de la mane a següen :
Z=
{
S−1
√VAR(S) si S>0
0 si S=0
S+1
√VAR(S) si S<0
S'a alua la p esència d'una endència es adís icamen signi ica i a u ili zan el alo Z. Un alo
posi iu de Z indica una endència cap amun , i un alo nega iu n’indica una cap a baix.
L'es adís ic Z é una dis ibució no mal. Pe p o a si la sè ie é endència amb un ni ell de
signi icança α enim el c i e i de ebu ja H0 si el alo absolu de Z és més g an que Z1-(α/2). Z1-
(α/2) és oba a les aules de dis ibució acumulades no mals es ànda d.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
25
3.2.5.2.- Penden de Sen
La penden de Sen se eix pe es ima la endència exis en a la sè ie. Aques mè ode s’u ili za
en casos en que la endència es po assumi linea monò ona. Això ol di que la endència ( )
é la següen unció: ( )=Q× +B
On Q és la penden i B és una cons an .
Pe a es ima es a penden Q, el p ime que es a és calcula la penden en e o s els pa ells de
dades:
Qi=xj−xk
j−kOn k<j
Si hi ha n alo s a la sè ie, ob ind em N (N=n(n-1)/2) es imacions de penden (Qi). L'es imado
de penden del Sen és la mediana d'aques s N alo s de Qi. Els alo s N de Qi són
classi ica del més pe i al més g an i l'es imado del Sen és:
Q=Q[N+1
2] ,si N és impa ell
Q=12×(Q[N
2]+Q[N+2
2]) ,si N és pa ell
3.2.5.3.- P o a de Mann-Kendall es acional
Com la p o a de Mann-Kendall no enia en comp e la es acionali a , es a busca una al e na i a.
Aques a la an oba Hi sch & Slack (1984), i pe me es udia la sè ie en unció del pe íode. En
aques cas, en ac a -se de dades se manals i mensuals, el es obse a si hi ha endència en e
les ma eixes se manes i mesos del egis e. En al es pa aules, ag upa les dades pe pe íodes
ben de ini s en 1 any na u al (se manes, mesos, es acions…) i desp és es p ocedeix a la
eali zació de la p o a.
3.2.6.- Fil a
L'espec e es ima d'una sè ie de emps mos a com la a iància de la sè ie es dis ibueix en
unció (en el domini) de la eqüència. Depenen del p opòsi de l'anàlisi, algunes eqüències
poden se de majo in e ès que unes al es, i po se ú il edui l'ampli ud de les ones a al es
eqüències il an es adís icamen la sè ie abans de eu e-la i anali za -la.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
26
En aques cas hem u ili za el mè ode de mi janes mòbils. Aques l’hem explica al apa a
d’ob enció de endència, i p incipalmen il a les bandes de eqüència baixa (pe íode g an).
To i que no és el mè ode més p ecís, a una bona ap oximació.
A la igu a 23 s’obse a com a l’esque a hi ha la sè ie o iginal (neg e) i la endència ( oja). I a la
d e a s’obse a la endència (bandes de pe íode g an), ha en -hi elimina les al es bandes.
Figu a 23.- Exemple il e pe mi janes mòbils
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
27
4.- Capí ol V
Resul a s i discussions
Els esul a s es mos a an en el següen o d e, p ime els índexs climà ics i desp és les dades del
ona ge de No d a Sud.
4.1.-Índex climà ics
Hi ha una g an a iabili a en les dades disponibles en e els 3 di e en s índexs climà ic. El MOI
( an 1 com 2) i el WeMOI disposen d’un g an pe íode de ecap ació de dades men e que el
SaOI solamen disposa de 4 anys. Pe al a banda, an el MOI com el SaOI disposen d’una dada
dià ia men e el WeMOI només disposa d’una dada mensual.
Pe an , l’índex que pod em es udia millo és el MOI.
4.1.1.- Diag ama de dispe sió
El p ime que he e amb els índexs climà ics es eali za un diag ama de dispe sió, pe obse a
si es po es abli una elació en e ells.
4.1.1.1.- Diag ama de dispe sió mi jana se manal
Els diag ames de dispe sions amb les dades se manals els hem pogu eali za únicamen pe el
MOI1, MOI2 i SaOI, com ja hem explica abans el WeMOI no e dades se manals.
Aques diag ames en mos en una elació cla a en e el MOI1 i MOI2 ( igu a 24) com e a de
espe a , ja que mesu en el ma eix índex. En can i ni el MOI1 ni el MOI2 mos en una elació amb
el SaOI ( igu es 25 i 26).
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
28
Figu a 24.- Diag ama de dispe sió MOI1/MOI2 (mi jana se manal)
Figu a 25.- Diag ama de dispe sió SaOI/MOI1 (mi jana se manal)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
35
Figu a 37.- Fil a pe mi janes mòbils MOI1 (mi jana se manal)
Figu a 38.- Fil a pe mi janes mòbils MOI2 (mi jana se manal)
4.1.2.1.4.- P o a de Mann-Kendall
La p o a de Mann-Kendall ens dona que an pe al MOI1 com pe al MOI2 la endència
monò ona no exis eix amb un ni ell de signi icança del 95%.
Taula 2.- Resul a s p o a Mann-Kendall MOI1 i MOI2 (mi jana se manal)
4.1.2.1.5.- Penden de Sen
El MOI1 p esen a una penden de Sen de 9,23e-06, el que ol di que cada se mana de mi jana
baixa aques alo (4,9e-04 a l’any). Pe al MOI2 la penden de Sen és 2,53e-06(1,34e-04 a l’any
).
Això ens indica que la endència si la aga em com una endència monò ona es p àc icamen ine
xis en com ens ha di la p o a de Mann-Kendall.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
36
4.1.2.2.- Resul a mi jana mensual
4.1.2.2.1.- Funció d’au oco elació
Com s’obse a a les igu es 39 i 40, la co elació se ial es pe d del o en e els 2-3 mesos. Pe
an la mi jana mensual ens se eix pe a pe d e aques a co elació.
Figu a 39.- Au oco elog ama MOI1 (mi jana mensual)
Figu a 40.- Au oco elog ama MOI2 (mi jana mensual)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
37
4.1.2.2.2.- Anàlisis espec al
Com s’obse a a les igu es 41 i 42, an el MOI1 com el MOI2 endeixen a 0 a pe íodes g ans.
Pe an no s’in ueix que inguin endència.
Figu a 41.- Pe iodog ama i densi a espec al MOI1 (mi jana mensual)
Figu a 42.- Pe iodog ama i densi a espec al MOI2 (mi jana mensual)
4.1.2.2.3.- Fil a
Com s’obse a a les igu es 43 i 44, quan descomponem la sè ie amb el mè ode de mi janes
mòbils ens dona que hi ha una endència, pe ò si li ajus em una ec a ens dona que la endència
és p àc icamen inexis en , com hem is a l’anàlisi espec al.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
38
Figu a 43.- Fil a pe mi ges mòbils MOI1 (mi jana mensual)
Figu a 44.- Fil a pe mi ges mòbils MOI2 (mi jana mensual)
4.1.2.2.4.- P o a de Mann-Kendall
La p o a de Mann-Kendall ens dona que an pe al MOI1 com pe al MOI2 la endència
monò ona no exis eix amb un ni ell de signi icança del 95%.
Taula 3.- Resul a s p o a Mann-Kendall MOI1 i MOI2 (mi jana mensual)
4.1.2.2.5.- Penden de Sen
El MOI1 p esen a una penden de Sen de 5,70e-05 (6,84e-04 a l’any), el que ol di que cada m
es de mi jana baixa aques alo . Pe al MOI2 la penden de Sen és 3,16e-05 (3,79e-04 a l’any).
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
39
Això ens indica que la endència si la aga em com una endència monò ona es p àc icamen ine
xis en com ens ha di la p o a de Mann-Kendall.
4.1.3.- Índex d’oscil·lació Medi e ània Occiden al
El WeMOI o i eni dades des de mol més ems en e e, enim el p oblema que les dades es an
més equi-espaiades, i pe això no hem pogu eali za les p o es pe a la mi jana se manal.
4.1.3.1.- Resul a mi jana mensual
4.1.3.1.1.- Funció d’au oco elació
Com s’obse a a la igu a 45, la co elació se ial no es pe d del o , pe ò es eu com semp e es
man é una co elació mol baixa quasi nul·la. Pe an c ec que amb aques ni ell de co elació
an baix es po p ocedi igual a con inua amb la es a de p o es.
Figu a 45.- Au oco elog ama WeMOI
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
40
4.1.3.1.2.- Anàlisis espec al
Com s’obse a a la igu a 46, no endeix a 0 a pe íodes g ans, la qual cosa ens a in ui que la
sè ie e endència.
Figu a 46.- Pe iodog ama i densi a espec al WeMOI
4.1.3.1.3.- Fil a
Com s’obse a a la igu a 47, quan descomponem la sè ie amb el mè ode de mi janes mòbils
ens dona que hi ha una endència. Aques a endència s’obse a cla amen , amb una p ime a
mei a que p esen a una endència ascenden i la segona mei a , en can i, é una endència
descenden . A a bé, si li ajus em una ec a, ens dona que la endència es p àc icamen
inexis en . Això ens indica que la endència no és monò ona (pe què é dos pa s cla amen
di e enciades), i que pe an , amb la p o a de Mann-Kendall ens esul a à com si no hi hagués
cap endència.
Figu a 47.- Fil a pe mi ges mòbils WeMOI
4.1.3.1.4.- P o a de Mann-Kendall
La p o a de Mann-Kendall ens dona que pe al WeMOI no hi exis eix una endència monò ona
amb un ni ell de signi icança del 95%.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
41
Taula 4.- Resul a s p o a Mann-Kendall WeMOI
4.1.3.1.5.- Penden de Sen
La penden de Sen és 0, el qual signi ica que de mi jana no a ia la penden cada mes.
4.1.4.- Índex d’oscil·lació del Sàha a
D’aques índex és del que enim menys dades, pe això possiblemen , se à el més complica pe
a oba una elació.
4.1.4.1.- Resul a mi jana se manal
4.1.4.1.1.- Funció d’au oco elació
Com s’obse a a la igu a 48, la co elació se ial es pe d del o en e les 9-12 se manes. Pe an
la mi jana se manal ens se eix pe a pe d e aques a co elació.
Figu a 48.- Au oco elog ama SaOI (mi jana se manal)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
42
4.1.4.1.2.- Anàlisis espec al
Com s’obse a a la igu a 49, a pe íodes g ans no endeix a 0. La qual cosa, ens a in ui que la
sè ie ind à endència.
Figu a 49.- Pe iodog ama i densi a espec al SaOI (mi jana se manal)
4.1.4.1.3.- Fil a
Com s’obse a a la igu a 50, quan descomponem la sè ie amb el mè ode de mi janes mòbils
ens dona que hi ha una endència. Quan es g à ica aques a endència damun de la sè ie o iginal
es eu com la endència és mol plana. Quan es g à ica la endència pe sepa a , dona la
imp essió de que hi ha un g an penden , pe ò al ixa -se en l’eix y eiem com l’escala és mol
pe i a.
Figu a 50.- Fil a pe mi ges mòbils SaOI (mi ja se manal)
4.1.4.1.4.- P o a de Mann-Kendall
La p o a de Mann-Kendall ens dona que pe al SaOI no hi exis eix una endència monò ona amb
un ni ell de signi icança del 95%.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
43
Taula 5.- Resul a s p o a Mann-Kendall SaOI (mi jana se manal)
4.1.4.1.5.- Penden de Sen
El SaOI p esen a una penden de Sen de -0,0002 (-0,01 a l’any), el que ol di que cada se mana
de mi jana baixa aques alo .
4.1.4.2.- Resul a mi jana mensual
4.1.4.2.1.- Funció d’au oco elació
Com s’obse a a la igu a 51, la co elació se ial es pe d del o en e els 2-3 mesos. Pe an la
mi jana mensual ens se eix pe a pe d e aques a co elació.
Figu a 51.- Au oco elog ama SaOI (mi jana mensual)
4.1.4.2.2.- Anàlisis espec al
Com s’obse a a la igu a 52, a pe íodes g ans no endeix a 0. La qual cosa, ens a in ui que la
sè ie ind à endència.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
44
Figu a 52.- Pe iodog ama i densi a espec al SaOI (mi jana mensual)
4.1.4.2.3.- Fil a
Com s’obse a a la igu a 53, quan descomponem la sè ie amb el mè ode de mi janes mòbils
ens dona que hi ha una endència. Quan es g à ica aques a endència damun de la sè ie o iginal
es eu com la endència és mol plana. Quan es g à ica la endència pe sepa a , dona la
imp essió de què hi ha una g an penden , pe ò si ens ixem en l’eix y eiem com l’escala és mol
pe i a.
Figu a 53.- Fil a pe mi ges mòbils SaOI (mi jana mensual)
4.1.4.2.4.- P o a de Mann-Kendall
La p o a de Mann-Kendall ens dona que pe al SaOI no hi ha una endència monò ona amb un
ni ell de signi icança del 95%.
Taula 6.- Resul a s p o a de Mann-Kendall SaOI (mi jana mensual)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
51
Figu a 65.- Au oco elog ama boia de Palamós (Pe al ) (mi jana mensual)
4.2.1.2.2.- Anàlisis espec al boia Palamós mi jana mensual
A la igu a 66 s’obse a l’anàlisi espec al pel pa àme e al u a d’ona signi ican . A pe íodes
g ans no endeix a ze o, pe la qual cosa s’in ueix que é endència.
Figu a 66.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de Palamós (Hs) (mi jana mensual)
A la igu a 67 s’obse a l’anàlisi pel pa àme e pe íode pic, el qual a pe íodes g ans endeix a
ze o, cosa que ens a in ui que no e endència.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
52
Fil a 67.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de Palamós (Tp) (mi jana mensual)
A la igu a 68 s’obse a l’anàlisi espec al pe al pe al . A pe íodes g ans no endeix a ze o, pe
la qual cosa s’in ueix que sí que é endència.
Figu a 68.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de Palamós (Pe al ) (mi jana mensual)
4.2.1.2.3.- Fil a
A les igu es 69, 70 i 71, s’obse en les sè ies de l’al u a d’ona, pe íode pic i pe al ,
espec i amen , i la se a componen endencial il ada a la d e a amb una ec a de eg essió
pe en end e millo com és la endència. Tan en l’al u a d’ona signi ican com en el pe íode pic
la componen endencial endeix a baixa , en can i, pe al pe al endeix a puja .
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
53
Figu a 69.- Fil a pe mi janes mòbils de la boia de Palamós (Hs) (mi jana mensual)
Figu a 70.- Fil a pe mi janes mòbils de la boia de Palamós (Tp) (mi jana mensual)
Figu a 71.- Fil a pe mi janes mòbils de la boia de Palamós (Pe al ) (mi jana mensual)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
54
4.2.1.2.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia Palamós en la mi jana mensual
Una egada e a la p o a de Mann-Kendall i la p o a de Mann-Kendall es acional, ens dona que
solamen exis eix una endència signi ica i a pel pe íode pic i pe l’es acionali a de l’al u a
d’ona i pe íode pic, com es mos a a la aula 8.
A di e ència de el que ens eia in ui l’anàlisi espec al, el pe íode pic és l’únic pa àme e amb
una endència signi ica i a.
Taula 8.- Resul a s p o a Mann-Kendall Boia de Palamós (mi jana mensual)
4.2.1.2.5.- Penden de Sen
El penden de Sen pel pa àme e d’al u a d’ona signi ican é un alo de 4e-04, la qual cosa
indica que de mi jana baixa aques alo a la se mana (-0,0048 a l’any). Pel pe íode pic són -
1,17e-03 (-0,015 a l’any) i pe al pe al -1,11e-06 (-1,33e-05 a l’any). Com s’obse a amb la ec a
de eg essió aplicada a la componen endencial, el pe al és el que menys baixa.
4.2.2.- Boia de Ta agona
4.2.2.1.- Resul a mi jana se manal boia Ta agona
4.2.2.1.1.- Funció d’au oco elació boia Ta agona mi jana se manal
A la igu a 72, se ep esen a l’au oco elog ama pe al pa àme e Hs i pode obse a si s’ha
elimina la co elació se ial.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
55
Figu a 72.- Au oco elog ama boia de Ta agona (Hs) (mi jana se manal)
Com es eu a la g à ica, la co elació disminueix mol àpidamen , i es pe d la co elació se ial
del o en e les 12-15 se manes.
A la igu a 73 i a la igu a 74, es mos en els au oco elog ames pels pa àme es pe íode pic i
pe al , en els quals passa el ma eix.
Figu a 73.- Au oco elog ama boia de Ta agona (Tp) (mi jana se manal)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
56
Figu a 74.- Au oco elog ama boia de Ta agona (Pe al ) (mi jana se manal)
4.2.2.1.2.- Anàlisis espec al boia Ta agona mi jana se manal
A la igu a 75, s’obse a l’anàlisi espec al pe al pa àme e al u a d’ona, el qual ens a in ui que
é endència a causa de què a Pe íodes g ans no endeix a ze o.
Figu a 75.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de Ta agona (Hs) (mi jana se manal)
A les igu es 76 i 77, s’obse en les anàlisis espec als pels pa àme es del pe íode pic i del pe al ,
les quals ens an in ui que no enen endència a causa de què en pe íodes g ans no endeixen
a ze o.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
57
Figu a 76.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de Ta agona (Tp) (mi jana se manal)
Figu a 77.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de Ta agona (Pe al ) (mi jana se manal)
4.2.2.1.3.- Fil a
A les igu es 78, 79 i 80, s’obse en les sè ies de l’al u a d’ona, pe íode pic i pe al ,
espec i amen , i la se a componen endencial il ada a la d e a amb una ec a de eg essió
pe en end e millo com és la endència. Tan en l’al u a d’ona signi ican com en el pe íode pic
la componen endencial endeix a baixa , en can i, pe al pe al endeix a puja .
Figu a 78.- Fil a pe mi janes mòbils boia de Ta agona (Hs) (mi jana se manal)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
58
Figu a 79.- Fil a pe mi janes mòbils boia de Ta agona (TP) (mi jana se manal)
Figu a 80.- Fil a pe mi janes mòbils boia de Ta agona (Pe al ) (mi jana se manal)
4.2.2.1.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia Ta agona mi jana se manal
Hem e la p o a de Mann-Kendall i la p o a de Mann-Kendall es acional pe als es pa àme es
d’ona ge de la boia de Ta agona. Els esul a s s’obse en a la aula 9, aque s ens indiquen que
la endència és signi ica i a en l’al u a d’ona i en el pe íode pic an pe a la componen
endencial com pe a la componen es acional. Pe al pe al no exis eix cap endència
signi ica i a.
Taula 9.- Resul a s p o a Mann-Kendall boia de Ta agona (mi jana se manal)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
59
4.2.2.1.5.- Penden de Sen
El penden de Sen pel pa àme e al u a d’ona signi ican é un alo de -4,61e-05, la qual cosa
indica que de mi jana baixa aques alo a la se mana (-0,0024 a l’any). Pel pe íode pic són -1,9e-
04 (-0,01 a l’any) i pel pe al -8,59e-08 (-4,55e-06 a l’any). Com s’obse a amb la ec a de
eg essió aplicada a la componen endencial, el pe al és el que menys baixa.
4.2.2.2.- Resul a mi jana mensual boia Ta agona
4.2.2.2.1.- Funció d’au oco elació boia Ta agona mi jana mensual
A la igu a 81, es ep esen a l’au oco elog ama pel pa àme e Hs pe pode obse a si s’ha
elimina la co elació se ial.
Figu a 81.- Au oco elog ama boia de Ta agona (Hs) (mi jana mensual)
Com s’obse a la co elació se ial és pe d als 3-4 mesos, igual com passa a amb la mi jana
se manal. A pa , en la mi jana mensual es eu com hi ha una componen cíclica ma cada.
Ales igu es 82 i 83 s’obse en els au oco elog ames del pe íode pic i del pe al , i es eu com
passa igual com amb l’al u a d’ona signi ican
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
60
Figu a 82.- Au oco elog ama boia de Ta agona (Tp) (mi jana mensual)
Figu a 83.- Au oco elog ama boia de Ta agona (Pe al ) (mi jana mensual)
4.2.2.2.2.- Anàlisis espec al boia Ta agona mi jana mensual
A la igu a 84, s’obse a l’anàlisi espec al pel pa àme e al u a d’ona, cosa que ens a in ui que
é endència a causa de què a Pe íodes g ans no endeix a ze o.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
67
Figu a 97.- Fil a pe mi janes mòbils boia de València (Tp) (mi jana se manal)
Figu a 98.- Fil a pe mi janes mòbils boia de València (Pe al ) (mi jana se manal)
4.2.3.1.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia de València mi jana se manal
Hem e la p o a de Mann-Kendall i la p o a de Mann-Kendall es acional pels es pa àme es
d’ona ge de la boia de València. Els esul a s s’obse en a la aula 11, aque s ens indiquen que
la endència no és signi ica i a pe a cap dels es pa àme es d’ona.
Taula 11.- Resul a s P o a Mann-Kendall boia de Ta agona (mi jana se manal)

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
68
4.2.3.1.5.- Penden de Sen
El penden de Sen pe al pa àme e al u a signi ican d’ona é un alo de -1,01e-04, la qual cosa
indica que de mi jana baixa aques alo a la se mana (-0,0005 a l’any). Pe al pe íode pic són
2,66e-07 (1,41e-05 a l’any) i pe al pe al -4,77e-07 (-2,53e-06 a l’any). A di e encia de la ec a
de eg essió s’obse a que únicamen el pe íode pic augmen a de mi jana.
4.2.3.2.- Resul a mi jana mensual boia de València
4.2.3.2.1.- Funció d’au oco elació boia de València mi jana mensual
A la igu a 99, es ep esen a l’au oco elog ama pel pa àme e Hs i s’hi obse a si s’ha elimina
la co elació se ial.
Figu a 99.- Au oco elog ama boia de València (Hs) (mi jana mensual)
Com s’obse a la co elació se ial és pe d als 2-4 mesos, igual com passa a amb la mi jana
se manal. A pa , en la mi jana mensual es eu com hi ha una componen cíclica ma cada.
Ales igu es 100 i 101 s’obse a els au oco elog ames del pe íode pic i del pe al , i es eu com
passa igual com amb l’al u a d’ona signi ican .
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
69
Figu a 100.- Au oco elog ama boia de València (Tp) (mi jana mensual)
Figu a 101.- Au oco elog ama boia de València (Pe al ) (mi jana mensual)
4.2.3.2.2.- Anàlisis espec al boia de València I mi jana mensual
A les igu es 102, 103 i 104, s’obse en les anàlisis espec als pels di e en s pa àme es d’ona.
Tan en el cas de l’al u a signi ican d’ona com en el pe íode pic ens an in ui que enen
endència, dona que a pe íodes g ans no endeixen a ze o, en can i, en el pe al in uïm que no
hi ha endència ja que endeix a 0 pe a pe íodes g ans.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
70
Figu a 102.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de València (Hs) (mi jana mensual)
Figu a 103.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de València (Tp) (mi jana mensual)
Figu a 104.- Pe iodog ama i densi a espec al boia de València (Pe al ) (mi jana mensual)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
71
4.2.3.2.3.- Fil a
A les igu es 105, 106 i 107, s’obse en les se ies de l’al u a d’ona, pe íode pic i pe al ,
espec i amen , i la se a componen endencial il ada a la d e a amb una ec a de eg essió
pe en end e millo com és la endència. Pe als es pa àme es la endència és posi i a, o i
que, pel pe al ho a més len .
Figu a 105.- Fil a pe mi janes mòbils boia de València (Hs) (mi jana mensual)
Figu a 106.- Fil a pe mi janes mòbils boia de València (Tp) (mi jana mensual)
Figu a 107.- Fil a pe mi janes mòbils boia de València (Pe al ) (mi jana mensual)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
72
4.2.3.2.4.- P o a de Mann-Kendall pe a la boia de València en la mi jana mensual
Hem e la p o a de Mann-Kendall i la p o a de Mann-Kendall es acional pels es pa àme es
d’ona ge de la boia de València. Els esul a s s’obse en a la aula 12, aques s ens indiquen que
la endència no és signi ica i a pe cap dels es pa àme es d’ona.
Taula 12.- Resul a s p o a Mann-Kendall boia de València
4.2.3.2.5.- Penden de Sen
El penden de Sen pel pa àme e al u a signi ican d’ona é un alo de -5,07e-05, la qual cosa
indica que de mi jana baixa aques alo a la se mana (-6,08e-04 a l’any). Pel pe íode pic són
1,57e-04 (0,0018 a l’any) i pel pe al -1,51e-06 (-1,82e-05 a l’any). S’obse a que únicamen el
pe íode pic augmen a de mi jana.
4.3.-Compa ació en e se ies
En aques eball hem u ili za com a c i e i en l’anàlisi de co elacions c euada, que si el alo
és igual o majo a 0,7 la elació és o a, si es à en e 0,3 i 0,7 hi ha una elació dèbil i si és més
pe i que 0,3 no es po assumi que hi hagué cap mena de elació.
4.3.1.- Mi jana se manal
Pe a la mi jana se manal no s’ha pogu e se i l’índex d’oscil·lació medi e ània (WeMOI),
pe al a de dades.
4.3.1.1.- Índexs climà ics
A la igu a 108 és euen les co elacions c euades dels di e en s índexs climà ics. En e els índexs
MOI1 i MOI2 hi ha una elació o a di ec a, la qual cosa es podia espe a pel e que indiquen
el ma eix índex climà ic, elació que es dona a desplaçamen 0 la qual cosa signi ica que an
alho a. En can i, no és po assumi que hi hagi cap ipus de elació del SaOI ni amb el MOI1 ni el
MOI2.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
73
Figu a 108.- Co elacions c euades índexs climà ics [MOI1/MOI2; SaOI/MOI1; SaOI/MOI2] (mi jana se manal)
4.3.1.2.- Boies
4.3.1.2.1.- Al u a signi ican d’ona
A la igu a 109 s’obse en les elacions pe al pa àme e d’al u a signi ican d’ona en e les
di e en s boies. En aques a s’obse a que en e la boia de Palamós i la de Ta agona hi ha una
elació dèbil i an a o a ( alo màxim de 0,6) men e que les dos boies (Palamós i Ta agona)
enen una elació o a amb la boia de València. En els es casos el alo de co elació màxim
és posi iu i es oba a desplaçamen ze o la qual cosa ens indica que que e olucionen alho a
d’una mane a semblan .
Figu a 109.- Co elacions c euades boies (Hs) [Palamós/Ta agona; Palamós/València; Ta agona/València]
(mi jana se manal)
4.3.1.2.2.- Pe íode pic
A la igu a 110 s’obse en les elacions pel pa àme e del pe íode pic en e les di e en s boies.
En aques a s’obse a que en e les es boies hi ha una elació o a di ec a. En els es casos el
alo de co elació màxim es oba a desplaçamen ze o, la qual cosa ens indica que signi iquen
que e olucionen alho a i d’una mane a semblan .
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
74
Figu a 110.- Co elacions c euades boies (Tp) [Palamós/Ta agona; Palamós/València; Ta agona/València] (mi jana se manal)
4.3.1.2.3.- Pe al
A la igu a 111 s’obse en les elacions pel pa àme e del pe al en e les di e en s boies. En
aques cas no es po assumi que hi hagi cap ipus de elació.
Figu a 111.- Co elacions c euades boies (Pe al ) [Palamós/Ta agona; Palamós/València; Ta agona/València]
(mi jana se manal)
4.3.1.3.- Índexs climà ics – boies
A con inuació s’ha e la co elació c euada en e els índexs climà ics i els di e en s pa àme es
d’ona.
4.3.1.3.1.- Al u a d’ona signi ican
A la igu a 112 s’obse a la co elació c euada en e l’al u a signi ican d’ona de les di e en s
boies i el MOI1. En aques a s’obse a com en els es casos hi ha una elació dèbil indi ec a, la
qual és oba a desplaçamen ze o. Això ens indica que segu amen quan hi hagi un alo de
MOI1 nega iu, l’al u a signi ican d’ona se à màxima .
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
75
Figu a 112.- Co elacions c euades MOI1 espec e al u es signi ican s d’ones di e en s boies (mi jana se manal)
A la igu a 113 s’obse a la co elació c euada en e l’al u a signi ican d’ona de les di e en s
boies i el MOI2. Com és d’espe a passa el ma eix que amb el MOI1.
Figu a 113.- Co elacions c euades MOI2 espec e al u es signi ican s d’ones di e en s boies (mi jana se manal)
A la igu a 114 s’obse a la co elació c euada en e l’al u a signi ican d’ona de les di e en s
boies i el SaOI. En aques a no es po assumi cap ipus de elació.
Figu a 114.- Co elacions c euades SaOI espec e al u es signi ican s d’ones di e en s boies (mi jana se manal)
4.3.1.3.2.- Pe íode pic
A la igu a 115 s’obse a la co elació c euada en e pe íode pic de les di e en s boies i el MOI1.
En aques s’obse a com en els es casos hi ha una elació dèbil indi ec a, la qual és oba a
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
76
desplaçamen ze o. Això ens indica que segu amen quan hi hagué un alo de MOI1 nega iu,
l’al u a signi ican d’ona se à màxima .
Figu a 115.- Co elacions c euades MOI1 espec e pe íodes pics de les di e en s boies (mi jana se manal)
A la igu a 116 s’obse a la co elació c euada en e el pe íode pic de les di e en s boies i el
MOI2. Com és d’espe a passa el ma eix que amb el MOI1.
Figu a 116.- Co elacions c euades MOI2 espec e pe íodes pics de les di e en s boies (mi jana se manal)
A la igu a 117 s’obse a la co elació c euada en e el pe íode pic de les di e en s boies i el SaOI.
En aques a no es po assumi cap ipus de elació.
Figu a 117.- Co elacions c euades SaOI espec e pe íodes pics de les di e en s boies (mi jana se manal)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
83
Figu a 132.- Co elacions c euades SaOI espec e pe íodes pics de les di e en s boies (mi jana mensual)
4.3.2.3.3.- Pe al
A la igu a 133 és mos a la co elació c euada en e el MOI1 i el pe al de les di e en s boies.
En e el MOI1 i la boia de Palamós exis eix una elació mol dèbil di ec a amb un desplaçamen
de 5 mesos. En e el MOI1 i la boia de Ta agona exis eix una elació mol dèbil di ec a amb un
desplaçamen de 12 mesos. I en e el MOI1 i la boia de València exis eix una elació dèbil
indi ec a sense desplaçamen .
Figu a 133.- Co elacions c euades MOI1 espec e pe al s de les di e en s boies (mi jana mensual)
A la igu a 134 es mos a la elació que hi ha en e el pe al de les di e en s boies i el MOI2. En e
el MOI2 i la boia de Palamós s’obse a una elació indi ec a mol dèbil amb desplaçamen ze o.
En e el MOI2 i la boia de Ta agona exis eix una elació di ec a mol dèbil amb desplaçamen
de dos mesos. En e el MOI2 i la boia de València exis eix una elació indi ec a mol dèbil amb
un desplaçamen d’un més en sen i con a i.

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
84
Figu a 134.- Co elacions c euades MOI2 espec e pe al s de les di e en s boia (mi jana mensual)
A la igu a 135 és mos a la co elació c euada en e el WeMOI i el pa àme e pe al de les
di e en s boies. En aques cas l’única elació que exis eix és en e el WeMOI i la boia de València,
aques a és di ec a i dèbil amb un desplaçamen de ze o.
Figu a 135.- Co elacions c euades WeMOI espec e pe al s de les di e en s boia (mi jana mensual)
A la igu a 136 és mos a la co elació c euada en e el SaOI i el pa àme e pe al de les boies de
Ta agona i València. En el cas de la boia de Ta agona exis eix una elació di ec a dèbil amb un
desplaçamen de dos mesos. I en el cas de la boia de València hi ha una elació dèbil indi ec a
amb un desplaçamen ambé de dos mesos.
Figu a 136.- Co elacions c euades SaOI espec e pe al s de les di e en s boies (mi jana mensual)
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
85
5.- Capí ol V
Conclusions
Abans d’exposa les conclusions, ull acla i un e que po c ea una ce a ince esa. Aques a és
que des de el p incipi de l’anàlisi s’ha u ili za les mi janes se manals i mensuals de les di e en s
dades. Això ha pogu c ea una ince esa, ja que po se els alo s que haguessin dona uns
millo s esul a s són alo s en emi jos, pe ò com les pe sones es em acos umades a u ili za
aques sis ema d’ag upa el emps en minu s, aques minu s en ho es, es es en dies, es os en
se manes, aques es en mesos i aques en anys..., e a el sis ema en que mos e a més àcil
eballa .
El p ime que hem es udia es la a iabili a dels índexs climà ics, començan pe l’índex
d’oscil·lació medi e ània (MOI), el qual l’hem es udia amb dos de inicions (Alge - El Cai e) i
(Gib al a – Is ael). El p ime que hem obse a és que se compo a igual pe a les dos de inicions
al lla g del pe íode es udia . Desp és hem is que aques índex no é ni un componen
endencial ni un componen es acional impo an .
L’índex d’oscil·lació medi e ània occiden al (WeMOI), solamen l’hem es udia amb la mi jana
mensual pe les dades que eníem, aques e a que l’es udi ingué una majo ince esa. El que
hem obse a d’aques índex és que é un ac o endencial, o i que aques a endència no és
monò ona. Això a que la p ime a mei a del pe íode es udia l’índex endeixi a puja i la segona
mei a a baixa . No s’obse a una es acionali a cla a.
Pe úl im hem es udia l’índex d’oscil·lació del Sàha a (SaOI), en aques el esul a segu que es
el menys iable a causa que el pe íode del qual eníem dades es mol cu (4 anys). En aques cas
no és po conclou e de si la sè ie é o no endència, o i que al pe íode es udia endeix a baixa
len amen no es un pe íode p ou g an com pe a i ma -ho.
Desp és hem obse a els pa àme es d’ona (Al u a signi ican d’ona (Hs), Pe íode pic (Tp) i
Pe al ) en es pun s (boia de Palamós, boia de Ta agona i boia de València).
En el cas de la boia de Palamós, exis eix una endència a la baixa pe a l’al u a d’ona i el pe íode
pic. En can i pe al pe al no hi ha cap endència impo an . A pa , pe als es pa àme es
exis eix una es acionali a ben de inida, en cicles de més o menys 6 mesos.
En el cas de la boia de Ta agona, exis eix una endència enca a més g an a la baixa pe a l’al u a
d’ona i el pe íode pic. En can i pe al pe al no hi ha cap endència impo an . A pa , pe als es
pa àme es exis eix una es acionali a ben de inida, en cicles de més o menys 6 mesos.
En el cas de la boia de València, no exis eix una endència impo an pe a cap dels es
pa àme es. El que si que s’obse a, pe als es pa àme es, és una es acionali a ben de inida,
en cicles de més o menys 6 mesos.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
86
Desp és hem es udia , si hi ha ia algun ipus de elació en e aques es se ies. Com e a de espe a
s’ha is que l’índex d’oscil·lació medi e ània (Alge – El Cai e) [MOI1] i l’índex d’oscil·lació
medi e ània (Gib al a - Is ael) [MOI2], hi ha una elació o a di ec a, ja que ac uen igual les
dos se ies. També s’ha obse a que el MOI1 i MOI2 enen una elació dèbil amb el SaOI, pe ò
solamen quan se li aplica la mi ja mensual, això ens a pensa que ealmen aques a elació no
exis eix ja que enim poques dades del SaOI, a pa en el diag ama de dispe sió no s’obse a a
cap elació, el ma eix passa amb el WeMOI i el SaOI. I pe úl im no hi ha cap ipus de elació
en e el WeMOI i el MOI.
Pe an sol es po assumi que hi ha elació en e el MOI1 i MOI2.
També hem es udia si hi ha alguna elació en e els di e en s pun s del es udi. En aques cas
podem conclou e que an el pa àme e d’al u a signi ican d’ona com el pe íode pic enen una
elació di ec a dèbil, o i que és p ou o a com pe a que assumim que exis eix. En can i en el
pe al hi ha una cu iosi a , exis eix una elació indi ec a dèbil en e Palamós – Ta agona i
Ta agona – València en un desplaçamen de 1 ( an en el cas de la mi jana se manal com en el
cas de la mi jana mensual), pe ò en e Palamós – València exis eix una elació di ec a dèbil, la
qual cosa ens a pensa que la si uació de Ta agona a ec a al pe al de mane a di e en que a
Palamós i València.
Finalmen , hem obse a les elacions en e els índexs climà ics i cadascun dels pa àme es en
els di e en s pun s.
Tan pel MOI1 i MOI2 s’obse a una elació indi ec a bas an g an an pe a l’al u a signi ican
d’ona, com pe al pe íode pic. En can i, pe al pe al exis eix una elació mol més dèbil amb la
ma eixa ca ac e ís ica que al pe al en e les di e en s boies, el qual, ens a pensa que aques
pa àme e no ens se i à com a P oxy dels índexs climà ics.
Pe al WeMOI no podem assumi que hi hagué cap ipus de elació en cap dels pa àme es
es udia s.
Pe al SaOI exis eix una elació indi ec a dèbil pe als pa àme es al u a signi ican d’ona i
pe íode pic en un desplaçamen de 2 mesos. Amb el pa àme e pe al ambé exis eix una elació
dèbil, pe ò és di ec a amb la boia de Ta agona i indi ec a amb la boia de València.
Pe an , la conclusió inal és que l’ona ge po se i de P oxy pe a l’índex d’oscil·lació
Medi e ani (MOI), u ili zan an el pa àme e de l’al u a signi ican d’ona com el pe íode pic,
eien que quan aques s siguin alo s g ans old à di que el MOI es a en ase nega i a i quan
siguin alo s pe i s els MOI es a à en ase posi i a.
En can i an pe al WeMOI no és po e se i com a P oxy, ja que no exis eix cap ipus de
elació.
I en el cas del SaOI, o i que s’in ueix una elació i que segu amen unciona ien els pa àme es
d’ona amb les poques dades que con em no es po conclou e que aques s se eixin com a P oxy.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
87
6.- Capí ol VII
T eball u u
Una egada acaba l’es udi, hi ha coses a complemen a . Pe exemple, es a ia be busca més
dades pe al SaOI pe a pode comp o a si ealmen els pa àme es d’ona són una bona P oxy.
També es a ia bé busca dades d’algun al e pun del Medi e ani pe obse a si algun se eix
de P oxy pe al WeMOI, com pod ia se algun pun de la cos a ancesa o i àlica.
Inclús una egada obse a que els pa àme es d’ona se eixen de P oxy del MOI, és pod ia
busca una elació ma emà ica en e aque s pe u ili za algun ipus de model, pe a pode p edi
com a ia à la MOI, i així pode p e eu e seque es i empes es.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
88

Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
89
7.- Capí ol VII
Bibliog a ia
Bechini, A., & Ve ano, A. (2013). Managemen and s o age o in si u oceanog aphic da a: An
ECM-based app oach. In o ma ion Sys ems, 38(3), 351–368.
Comp e Ro i ola, M. (2012). Es udi de les eleconnexions a mos è iques a la Medi e ània
Occiden al: El pape de l’índex WeMO en la a iabili a climà ica i hid ològica ibè ica. Uni e si a
de Ba celona.
Con e, M., Giu ida, A., & Tedesco, S. (1989). The Medi e anean Oscilla ion: Impac on
p ecipi a ion and hyd ology in I aly. Publica ions o he Academy o Finland, Helsinki.
C iado-Aldeanue a, F., & So o-Na a o, J. (2020). Clima ic indices o e he Medi e anean Sea:
A e iew. Applied Sciences, 10(17), 5790.
de la Fuen e Fe nández, S. (2009). Se ies empo ales. Uni e sidad Au ónoma de Mad id.
Fa nós Ga cia, F. (2008). Es udi de la co ba de subsidència d’un model expe imen al d’un e aplè
sob e colades luïdes. Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya.
Khomsi, K., Najmi, H., Chelhaoui, Y., & Souhaili, Z. (2020). The con ibu ion o la ge-scale
a mosphe ic pa e ns o PM10 pollu ion: The new Saha an Oscilla ion Index. Ae osol and Ai
Quali y Resea ch, 20(5), 1038-1047.
Koe se, M. J., & Rie eld, P. (2009). The impac o clima e change and wea he on anspo : An
o e iew o empi ical indings. T anspo a ion Resea ch Pa D: T anspo and En i onmen ,
14(3), 205–221.
Ma in-Vide, J., & Lopez-Bus ins, J. A. (2006). The wes e n Medi e anean oscilla ion and ain all
in he Ibe ian Peninsula. In e na ional Jou nal o Clima ology, 26(11), 1455-1475.
Minis e io de T anspo e, M. y A. U. (1992). Pue os del Es ado.
Mo eno, J. M. (2008). E aluación p elimina de los impac os en España po e ec o del cambio
climá ico. Bole ín CF+ S, 38/39, 37-56.
Palu iko , J. P. (2003). Analysis o Medi e anean clima e da a: Measu ed and modelled. In H. J.
Bolle (Ed.), Medi e anean clima e: Va iabili y and ends. Sp inge -Ve lag, Be lin.
Palu iko , J. P., Con e, M., Casimi o Mendes, J., Goodess, C. M., & Espi i o San o, F. (1996).
Clima e and clima e change. In C. J. B and & J. B. Tho nes (Eds.), Medi e anean dese i ica ion
and land use. John Wiley and Sons, London.
Anàlisi de l’e olució ( endències) de l’ona ge en la cos a Ca alana i gol de València com a
P oxy de la a iabili a climà ica
90
Regue o, B. G., Losada, I. J., & Méndez, F. J. (2019). A ecen inc ease in global wa e powe as a
consequence o oceanic wa ming. Na u e Communica ions, 10, 205.
Salmi, T., Mää ä, A., An ila, P., Ruoho-Ai ola, T., & Amnell, T. (2002). De ec ing ends o annual
alues o a mosphe ic pollu an s by he Mann-Kendall es and Sen’s slope es ima es: The Excel
empla e applica ion MAKESENS (No. 31). Finnish Me eo ological Ins i u e.