Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
0
PROJECTE DE FI DE CARRERA ENGINYERIA INDUSTRIAL
MOVIMENTS OPOSITORS A INFRAESTRUCTURES
ENERGÈTIQUES. CAS PARTICULAR DE L’ENERGIA
NUCLEAR I POSSIBLES ALTERNATIVES.
MEMÒRIA
Au o : Josep Ga iga
Di ec o : Jaume Fab ega
Con oca ò ia: Se emb e 2012
Escola Tècnica Supe io
d’Enginye ia Indus ial de Ba celona
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
1
RESUM
L’objec iu inal d’aques p ojec e és la p opos a d’una al e na i a a les cen als nuclea s
ubicades en e i o i ca alà. Una al e na i a a una on an iable pe ò ambé amb ce es
ca ac e ís iques que la an eu e amb ecel pe pa de di e sos sec o s de la socie a ( un
exemple: la ce a ala ma social ocasionada pe alguns successos com a a el ecen de
Fukushima ) , eque eix on s ene gè iques consolidades i no excessi amen ca es. Pe a e -
ho, es ind an en comp e els mo imen s oposi o s a les in aes uc u es de gene ació
d’elec ici a amb les se es p incipals ei indicacions. Aques s mo imen s so in són un
escull des aca a supe a pe pa dels p omo o s d’aques ipus d’ins al·lacions. P è iamen es
a à una pe i a desc ipció de les cen als de gene ació elèc ica més impo an s de Ca alunya
pe a con ex uali za la si uació.
Els mè odes u ili za s han inco po a l’anàlisi de o es les ecnologies de gene ació
d’elec ici a amb p ou consolidació pe al d’es udia -ne la se a implan ació a Ca alunya.
S’han conside a els pun s o s i els pun s ebles, pe al d’a iba a un equilib i en e
iabili a , p eu i con aminació limi ada. S’han ingu en comp e di e ses cen als ja exis en s a
Ca alunya.
Els esul a s ob ingu s han es a els següen s: les ecnologies més madu es amb una emissió de
con aminan s mode ada a l’a mos e a són les cen als è miques de cicle combina uncionan
amb gas na u al i els pa cs eòlics. Aques s úl ims no eme en cap gas con aminan a
l’a mos e a du an la se a ase d’explo ació, o i que compo en al es incon enien s que ja
s’explica an al lla g del eball. La p ime a ecnologia desc i a sí que eme gasos nocius a
l’a mos e a, o i que en meno mesu a que les cen als è miques con encionals. A més, és
una ecnologia ja mol madu a i amb un endimen més que accep able. També é alguns
incon enien s, com po se la dependència del gas na u al p o inen de l’es ange .
Sospesan els di e en s ac o s s’ha ex e que, si es ol subs i ui p og essi amen la
ecnologia nuclea pe al e na i es, les dues ecnologies abans mencionades pod ien unciona
si es an es udis igo osos sob e les millo s ubicacions. Sob e o en el cas dels pa cs eòlics, un
es udi p o und sob e les ca ac e ís iques del lux eòlic de l’ind e és imp escindible. Una mala
ubicació pod ia e de la ins al·lació un acàs gens endible.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
2
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
3
ÍNDEX
RESUM 1
1.
INTRODUCCIÓ 4
2. NUCLI DEL PROJECTE 5
2.1 Desc ipció del sec o de gene ació d’ene gia elèc ica a Ca alunya 5
2.1.1 P esen ació 5
2.1.2 Cen als de gene ació d’ene gia elèc ica de Ca alunya 8
2.1.3. No es cen als p ojec ades pe al u u 14
2.2 Mo imen s oposi o s a les in aes uc u es a Ca alunya. Cas pa icula de la gene ació d’ene gia
elèc ica. 15
2.2.1 La cul u a del “NO”. In oducció. 15
2.2.2 La cul u a del “NO” en l’ambi de l’ene gia elèc ica 18
2.2.3 Cul u a del “NO” i enomen NIMBY a Ca alunya. 19
2.3 L’ene gia nuclea 29
2.3.1 Tecnologia nuclea a Espanya i Ca alunya 29
2.3.2 Escala In e nacional d’Acciden s Nuclea s (EIAN) 34
2.4 Al e na i es a l’ene gia nuclea 37
2.4.1 Si uació al món i a Eu opa 38
2.4.2. Al e na i es als es eac o s nuclea s ubica s a Ca alunya 53
3.
CONCLUSIONS 81
4.
BIBLIOGRAFIA 82
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
4
1. INTRODUCCIÓ
L’objec iu del següen eball és la p opos a d’al e na i es a les cen als nuclea s ubicades en
e i o i ca alà. Pe a e -ho s’ha en a en el món de les o gani zacions d’oposició a di e sos
ipus d’in aes uc u es, sob e o les ene gè iques. Mol so in , la olun a pe pa d’una
emp esa p i ada o d’un go e n d’ins al·la in aes uc u es que puguin eni un impac e en
una zona, despe a l’oposició dels habi an s de l’en o n.
El enomen NIMBY ( en anglès, “No In My Backya d”, no al meu pa i del da e e ) a se
desc i pe p ime cop de o ma ex ensa en un a icle esc i en un mi jà de comunicació
no dame icà l’any 1980. En els anys següen s ha ana p enen cos i ha es a més es udia . Amb
el mo NIMBY es denomina l’oposició d’habi an s d’una zona a una in aes uc u a al ol an
del seu nucli de població, o deixan obe a la possibili a de que es aci en un al e ind e .
L’impo an és que no els a ec i a ells en conc e . Hi ha di e sos casos de mo imen s
ecologis es que, pe exemple, s’han oposa a la cons ucció de pa cs eòlics en zones conc e es.
Aques s mo imen s, anma eix, s’au ode ineixen com a a o ables a les ene gies eno ables.
Les cen als nuclea s són un ipus d’in aes uc u es que despe en mol s ecels. Es pod ia
a i ma que l’oposició a elles excedeix el enomen NIMBY. Hi ha mol s mo imen s que s’hi
oposen com a concep e, independen men de l’ind e on s’ubiqui. Els inciden s que han ingu
lloc a Txe nòbil i Fukushima han e que aques s mo imen s guanyin pes i el deba a anci en
l’opinió pública.
Aques p ojec e ac a d’es udia alguna al e na i a a l’ene gia nuclea com a on d’ene gia
elèc ica, sense cap in enció de condemna -la de ini i amen . Es an p opos es a mi jà e mini
en cas que u u es adminis acions públiques decidissin enuncia a aques a ecnologia, com ja
s’ha e en països amb economies po en s com Alemanya. Es a à ambé una b eu enume ació
dels països amb un PIB impo an que han decidi enuncia a l’opció nuclea , així com
d’al es països que con inua an apos an o amen pe la ecnologia nuclea .
Abans de o , no obs an , es a à una desc ipció del sec o de la gene ació d’ene gia elèc ica
en e i o i ca alà.

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
5
2. NUCLI DEL PROJECTE
2.1 Desc ipció del sec o de gene ació d’ene gia elèc ica a Ca alunya
2.1.1 P esen ació
Ca alunya és una comuni a au ònoma amb un al consum d’ene gia elèc ica. Això és així a
causa de la se a ele ada població, de 7.565.603 habi an s l’1 de gene de 2012 segons
l’Idesca . L’any 2011, la demanda d’ene gia elèc ica a se de 49.536 GWh en el o al de
Ca alunya, segons dades de l’Idesca p o inen s de Red Eléc ica Española (REE) [1]. Amb
base a dades de REE, la gene ació ne a a se de 42.213 GWh a Ca alunya, men e que el o al
de la demanda d’ene gia elèc ica a se de 49.536 GWh.
Segons dades de Red Eléc ica, la p oducció d’ene gia elèc ica en les cen als en e i o i
ca alà an se l´any 2011:
Cen als ègim o dina i  34.503 GWh
Cen als ègim especial  9.046 GWh
To al  43.549 GWh
Tenin en comp e que hi a ha e ambé un consum de gene ació d’ene gia elèc ica a l’ho a
de p odui elec ici a de 1.336GWh, s’a iba al esul a d’una gene ació ne a de 42.213
GWh.
Sigui quina sigui la dada que s’accep i com a consum d’ene gia elèc ica, la d’Idesca o la de
REE, es eu com Ca alunya consumeix més elec ici a que la que p odueix.
Quan a la dis ibució segons la on , dades publicades pe REE anuncien la següen
dis ibució de la gene ació d’elec ici a segons on a Ca alunya i a Espanya, l’any 2011
Al g à ic 2.1.1 es mos a la dis ibució pe cen ual de la gene ació d’ene gia elèc ica segons
on a Ca alunya pe a l’any 2011:
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques.
possibles al e na i es.
g à ic 2.1.1 ( on :
Red Eléc ica Española (REE) )
A escala d’Espanya la dis ibució pe cen ual de l’elec ici a gene a
on es po obse a al g à ic 2.1.
g à ic 2.1.2 ( on :
Red Eléc ica Española (REE) )
En els g à ics an e io s s’obse a com l’ene gia nuclea a eni l’any 2011 un pape mol
des aca a l’ho a de gene a ene gia elèc ica a
di e ència. Ap oximadamen la mei a de l’elec ici a a eni aques o igen l’any 2011,
conc e amen un 50,17%. En can i, a Espanya al ol an només del 20% de l’ene gia
CARBÓ
0,03%
CICLE
COMBINAT
22,01%
RÈG. ESP.
RENOVABLE
7,86%
RÈG. ESP. NO
RENOVABLE
12,91%
COMBINAT
RÈG. ESP.
RENOVABLE
21,06%
RÈG. ESP. NO
RENOVABLE
11,25%
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques.
Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
Red Eléc ica Española (REE) )
A escala d’Espanya la dis ibució pe cen ual de l’elec ici a gene a
da l’any 2011 segons la
on es po obse a al g à ic 2.1.
2:
Red Eléc ica Española (REE) )
En els g à ics an e io s s’obse a com l’ene gia nuclea a eni l’any 2011 un pape mol
des aca a l’ho a de gene a ene gia elèc ica a
Ca alunya, essen la on p incipal amb
di e ència. Ap oximadamen la mei a de l’elec ici a a eni aques o igen l’any 2011,
conc e amen un 50,17%. En can i, a Espanya al ol an només del 20% de l’ene gia
HIDROELÈC. NO
RENOVABLE
7,01%
NUCLEAR
50,17%
CARBÓ
0,03%
HIDROELÈC. NO
RENOVABLE
9,60%
NUCLEAR
20,10%
CARBÓ 16,19%
FUEL/GAS
2,60%
CICLE
COMBINAT
19,20%
RÈG. ESP.
RENOVABLE
Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
6
da l’any 2011 segons la
En els g à ics an e io s s’obse a com l’ene gia nuclea a eni l’any 2011 un pape mol
Ca alunya, essen la on p incipal amb
di e ència. Ap oximadamen la mei a de l’elec ici a a eni aques o igen l’any 2011,
conc e amen un 50,17%. En can i, a Espanya al ol an només del 20% de l’ene gia
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
7
elèc ica gene ada p o enia de la on nuclea . A escala de Ca alunya les on s eno ables an
apo a un 7,86% de la gene ació d’elec ici as , men e que a l’es a espanyol les ene gies
eno ables an con ibui en un 21,06% al o al. G an pa d’aques a xi a es deu al g an
impuls que s’ha dona a l’ene gia eòlica com a on d’ene gia elèc ica a o l’es a al lla g dels
úl ims anys. L’any 2011 es an gene a a Espanya 42.160 GWh d’elec ici a a a és de
l’ene gia eòlica, ep esen an un 14,68% del o al d’ene gia elèc ica gene ada, i un 69,68% de
l’apo ació del conjun de les ene gies eno ables. A con inuació, a la aula 2.1.1, es mos a la
po ència eòlica (acumulada a la segona columna, i ins al·lada no a de l’any 2011 a la e ce a
columna, en MW). Són dades de l’1 de gene de 2012 [3]:
aula 2.1.1 Po ència eòlica ins al·lada segons Comuni a Au ònoma ( on : Asociación
Emp esa ial Eólica (AEE) )
A la aula an e io s’obse a com Ca alunya es à mol lluny de les comuni a s líde s, les dues
Cas elles, Galícia i Andalusia. El Pla de l’Ene gia de Ca alunya 2006-2015, ixa pe la
Gene ali a , dic a que l’any 2015 hi hau à d’ha e 3.500 MW d’ene gia eòlica ins al·la s en
e i o i ca alà. Com es po ap ecia , els 1.003,35 MW dis en mol d’aques a xi a. A més, el
T ibunal Supe io de Jus ícia de Ca alunya (TSJC) ha pa ali za el p océs d’implan ació de
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
8
l’ene gia eòlica que a posa en ma xa el Go e n de la Gene ali a l’any 2010. Ho ha e
pe què dues associacions ecologis es han in e posa un ecu s con enciós a gumen an la
manca d’a aluacions ambien als en de e mina s pa cs eòlics plani ica s pe l’Al Empo dà.
La Gene ali a de Ca alunya a impulsa un pla amb ui Zones de Desen olupamen
P io i a i (ZDP) de l’ene gia eòlica, l’any 2010 [4]. Ja es comen a à amb més de all
pos e io men .
A escala espanyola, com ja s’ha comen a , l’apos a pe l’ene gia eòlica com a on ene gè ica
ha es a no able al lla g dels da e s anys, al com s’obse a al g à ic 2.1.3:
g à ic 2.1.3 Po ència eòlica ins al·lada a Espanya anualmen ( on : Asociación Emp esa ial
Eólica (AEE) )
2.1.2 Cen als de gene ació d’ene gia elèc ica de Ca alunya
Com ja s’ha comen a en l’apa a an e io , l’elec ici a gene ada en e i o i ca alà p o é, en
la se a g an majo ia, de la on nuclea . A con inuació es p esen a an les p incipals cen als
gene ado es d’ene gia elèc ica ubicades a Ca alunya, segons el combus ible emp a i la
ecnologia aplicada. També s’anomena an les po ències de cadascuna, la se a his ò ia i
l’emp esa p i ada que les ges iona.
2.1.2.1 Cen als hid oelèc iques
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
15
Cubelles (cen al è mica con encional Foix) es à a pun d’a iba al inal del seu pe íode de
uncionamen (any 2012), ol subs i ui -la pe una no a cen al. L’any 2004 a comença els
àmi s necessa is. Aques a no a cen al se ia de cicle combina , més e icien que l’ac ual
cen al con encional de uel-oil. La po ència elèc ica ins al·lada que l’emp esa desi ja a
inicialmen e a de 800 MW, enca a que s’hi a epensa i ac ualmen es à ixada en 500 MW.
Aques nou p ojec e ja ha ebu la Decla ació d’Impac e Ambien al a o able pe pa del
Minis e i de Medi Ambien , Medi Ru al i Ma í, publicada al BOE del 3 de gene de 2011.
Cen al de cicle combina de Bescanó
L’emp esa Endesa Gene ación ol cons ui una cen al è mica de cicle combina al municipi
de Bescanó, a la coma ca del Gi onès. Tind ia una po ència elèc ica ins al·lada de 400 MW
amb una g an no e a espec e a les cen als de cicle combina es ànda ds: la e ige ació no
se ia pe aigua, sinó pe ae ocondensació. Això pe me ia que el iu adjacen a la ins al·lació,
el Te , no es eiés a ec a en excés. La companyia a i ma que només se ien necessa is 5 m
3
d’aigua/h enlloc dels 300 m
3
/h habi uals en cen als de cicle combina es ànda ds. El p ojec e
ha es a a u a i posposa l’inici de la cons ucció ins almenys l’any 2016. L’emp esa elèc ica
a gumen a que l’ene gia elèc ica que gene a ia se ia excessi a pe a la demanda ac ual.
També a egeix el e de la po enciació d’al es on s ene gè iques, pa icula men l’ene gia
eòlica. Es p e eu que l’any 2020 la demanda d’elec ici a sigui p ou ele ada com pe què
l’exis ència d’aques a ins al·lació ingui sen i .
2.2 Mo imen s oposi o s a les in aes uc u es a Ca alunya. Cas pa icula de la
gene ació d’ene gia elèc ica.
2.2.1 La cul u a del “NO”. In oducció.
El p og és ecnològic so in ha compo a al lla g de la his ò ia unes accions sob e el medi
ambien , causan -ne modi icacions. Pe exemple, en l’època dels inicis indus ials a
Ca alunya, la indús ia èx il enia mol a elle ància a Ca alunya. Va compo a innomb ables
bene icis a la socie a ca alana de l’època, con e in -la en la més p òspe a d’Espanya i
ap oximan -la als ni ells de les p ime es po ències mundials de l’època, com pe exemple
Angla e a. Tanma eix, l’en o n na u al a paga un p eu pe a que l’economia c eixés an .
L’edi icació de àb iques, amb les ex e nali a s que compo a en (colònies, ca e e es, e c),
dona a com a esul a una con unden modi icació del paisa ge. Òb iamen e a més ag adable

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
16
un iu d’aigua c is al·lina amb una auna o almen e ge en -hi ida, que no pas una àb ica
eme en gasos nocius i poc es è ics a l’a mos e a com a conseqüència de la combus ió de
ca bó sense cap ipus de con ol ecològic. No obs an això, hi ha consens en què aquelles
indús ies an se mol posi i es pe al país. Aquelles e en èpoques de penú ia en què a la
majo ia de la socie a d’alesho es els hau ia me a ella gaudi del ni ell de ida ac ual, o i la
c isi d’aques s momen s. E a gen sense un al ni ell d’es udis, això els que en enien, que
llui a en pe a pode menja cada dia.
No In My Backya d, aques a és la denominació en anglès que ep un enomen so gi du an
les da e es dècades ( a pa i dels anys 70 ap oximadamen ) en ce s en o ns de les socie a s
occiden als anglosaxones. O icialmen , l’o igen del e me se ia l’any 1980 [9] enca a que
an e io men ja exis ia. Es c eu que la pe sona que u ili zà aques a exp essió pe p ime cop a
se Wal e Rodge s, de l’Ame ican Nuclea Socie y. La aducció li e al se ia “no al meu pa i
del da e e”, en e e ència a l’habi ual pa i de què disposen les i endes uni amilia s
ame icanes. Se ia un cas pa icula de “cul u a del NO”, posan èm asi en l’oposició a la
in aes uc u a en un lloc conc e , sense es a o çosamen en con a de què es aci en un al e
ind e .
La cul u a del NO se ia un ema mol ex ens de ac a , un cas pa icula d’aques g an bloc és
el enomen NIMBY. A con inuació es mos a an alguns exemples:
- A uns 150 m d’una de les g ans pi àmides d’Egip e es obà una casa en e ada
a la so a. A la pa e de la casa hi ha ia insc ipcions en je oglí ics que, segons
els expe s egip òlegs, con enien missa ges de ebuig a l’edi icació de la
pi àmide. Els habi an s de la casa es queixa en de que duien 15 anys a la casa
eien la pos a del sol des de la cuina i que a a la pi àmide els en p i a ia.
- L’any 312 ac un ciu adà de Roma s’oposà a que la cons ucció d’un aqüeduc e
compo és pe d e e enys de la se a p opie a .
- Po se el cas de NIMBY més “il·lus e” que s´explica és el de la o e de Pisa,
a I àlia. Lamen a si P o es a a io, un ciu adà pisà del segle XII, s’oposà a
l’edi icació d’una “es úpida o e” al cos a de l’església ja exis en a la pa del
da e e de casa se a. Va di que escupi ia cada dia al ma eix pun de la o e
ins a aconsegui que aques a caigués. La gen s’en igué d’ell; ins i o hi ha la
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
17
c eença que, quan la o e ou del o acabada, s’esculpí una es à ua de l’home
escupin , allà on ha ia es a casa se a. Tanma eix, pocs podien ha e pensa
que la olun a de Lamen a si P o es a a io se ia gai ebé acomple a en el
u u .
L’explicació del enomen pod ia se la següen : quan una adminis ació pública o emp esa
p i ada ol desen olupa una in aes uc u a, òb iamen ha de busca un lloc ísic on ubica -
la. És possible que aques ind e escolli no ag adi a la gen que iu a les p oximi a s d’aques a
ubicació, pe di e sos mo ius. Un mo iu po se la possible po a po encials pe ills que la no a
ins al·lació pugui compo a , sen aques es po s undades o no. Un al e mo iu po se la
disminució de la bellesa paisa gís ica de l’ind e un cop la in aes uc u a ha es a ins al·lada.
Una al a causa d’oposició poden se les possibles ex e nali a s que dugui inco po ades la
ins al·lació, com poden se no es ca e e es pe a millo a els accessos.
Aques a oposició o ce emo a la modi icació de l’ind e po po a com a conseqüència
di e sos mo imen s socials. La gen que iu als ol an s del lloc ísic on es ol edi ica la
no a ins al·lació so in s’ag upa i o gani za pla a o mes que pe segueixen e i a que
l’edi icació de la no a in aes uc u a ingui lloc.
Hi ha di e sos exemples d’in aes uc u es que acos umen a compo a aques s mo imen s
d’oposició: cen es de ehabili ació pe a d ogodependen s, p esons, plan es incine ado es
d’escomb a ies, cen als nuclea s, línies d’al a ensió, an enes de ele onia mòbil, línies de
en d’al a eloci a , pa cs eòlics, e c.
So in l’a gumen ació de les ag upacions de ciu adans que s’oposen a les in aes uc u es é
un il o ça comú, sob e o en edi icacions en ind e s o a de g ans ciu a s. Es diu que no
s’es à en con a de la in aes uc u a en sí, la qual es conside a posi i a i necessà ia, pe ò
s’a i ma que l’ind e escolli no és àlid pe o un segui de aons que so in són aplicables a
la immensa majo ia dels llocs on se ia possible ubica -la. Pe exemple, quan es p oposa
edi ica un cen e peni encia i en un p a als a o es d’una població no massa g an, so in
so geixen g ups que s’hi oposen a gumen an el pe judici que la in aes uc u a compo a à
sob e el paisa ge. Òb iamen és més bell un p a que un cen e peni encia i, pe ò les p esons
han d’exis i . Si el lloc ísic no es à inclòs en cap ipus d’espai p o egi pe algun ipus
d’in e ès na u al, cul u al o his ò ic, eò icamen no hi hau ia d’ha e cap impedimen .
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
18
A més, els ajun amen s acos umen a eb e indemni zacions pe “cedi ” e enys del municipi
pe a la in aes uc u a, a pa de la c eació de llocs de eball que é lloc en ell. Tanma eix,
aques s edi icacions acos umen a se ebu jades pe la població de les p oximi a s, amb
a gumen s so in dub osos. Hi ha al es in aes uc u es que són ebu jades de ple, sense
a egi que en d’al es llocs se ien posi i es. Aques és el cas dels únels, pe exemple. So in
les o gani acions oposi o es a gumen en que és una mane a de o ada el paisa ge, que és una
mala polí ica a l’ho a d’escu ça la comunicació en e nuclis u bans.
No obs an , cal a egi que algunes de les o gani zacions oposi o es acompanyen la se a
oposició amb a gumen s acionals, els quals han de se escol a s amb a enció.
2.2.2 La cul u a del “NO” en l’ambi de l’ene gia elèc ica
L’ene gia elèc ica és bàsica en la socie a ac ual, és un ac o del qual no es po p escindi .
L’Agència In e nacional de l’Ene gia (AIE) a publica l’any 2010 el Wo ld Ene gy Ou look
2010 (WEO 2010) [10]. En aques es udi es eien p e isions sob e com e oluciona ia la
demanda ene gè ica en el pe íode 2005-2030. Les conclusions a què s’a iba a e en les
següen s: augmen de la demanda ene gè ica mundial: 55 %
- augmen de les emissions de CO
2
a ni ell mundial: 57 %
- els països en desen olupamen se an els esponsables del 74 % de l’augmen
d’ene gia p imà ia, enduen -se l’Índia i la Xina un 45 %.
Pe al a banda, hi ha el p o ocol de Kyo o (1997), el qual és un con eni in e nacional pe a la
p e enció del can i climà ic, auspicia pe l’ONU dins del Con eni Ma c de les Nacions
Unides sob e el Can i Climà ic (CMNUCC). Aques ac a imposa la educció de les
emissions de gasos d’e ec e hi e nacle als països indus iali za s, no sen així pe als països en
ies de edsen olupamen com a a l’Índia, la Xina o el B asil, pe exemple. Aques s da e s
països òb iamen necessi a an ap o isiona -se ene gè icamen amb més in ensi a que ins a a.
El c eixemen econòmic en països amb aques ipus d’economies, enca a eme gen s,
compo a un c eixemen del consum ene gè ic. Majo consum ene gè ic compo a més
cen als de gene ació d’ene gia elèc ica ( ja siguin è miques, hid oelèc iques, eòliques, e c),
més línies de mol al a ensió, e c. No es àcil demana a aques s països eme gen s que no
consumeixin an a ene gia pe què lla o s se’ls es a ia imposan quelcom que nosal es, els
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
19
països o almen indus iali za s, no am compli en absolu .
Ve aquí un exemple del con lic e A anç ecnològic VS Impac e a l’en o n. És ob i que mol s
ciu adans de la i a del cu s mi jà del iu Yang sé (Xina) oba en més ag adable el cu s del
iu Yang sé a a és de mun anyes, que no pas una p esa com la de les T es Go ges.
Tanma eix, aques a p esa l’any 2009 dona a 18.200 MW de po ència ( l’11 % del o al
nacional), a iban ins als 22.500 MW l’any 2011. Les emissions a l’a mos e a de gasos
d’e ec e hi e nacle se an ze o. La con o è sia és la següen : 1.900.000 pe sones an ha e de
se aslladades a al es ind e s de esidència, di e ses es es de les dinas ies Ming i Qing
o en sal ades, pe ò d’al es o en cobe es d’aigua. És un desas e cul u al i social. Pe ò
d’al a banda s’assegu a l’abas imen elèc ic, en una g an p opo ció, del país. Què és
p io i a i? L’economia xinesa a c éixe un 9,6 % de mi jana anual en el pe íode 1976-2004, i
con inua à c eixen segons les p e isions. Pe an , el consum d’ene gia ambé augmen a à, i
la conseqüència se à la necessi a de més cen als de p oducció d’ene gia elèc ica.
2.2.3 Cul u a del “NO” i enomen NIMBY a Ca alunya.
El enomen NIMBY és una eacció ci il ípica de socie a s occiden als a ançades, com ja s’ha
comen a . Tenen la ca ac e ís ica de se so in mo imen s locals i de ensius. Un cop han es a
c ea s, és mol di ícil pode can ia -los l’opinió, o i que es acin se i a gumen s àlids i
acionals. És eqüen que hi hagi un ce e e ons de ei indicació municipalis a o
egionalis a en aques s mo imen s, el qual és di ícil de con a es a amb a gumen s me amen
cien í ics o ecnològics.
Hi ha hagu casos emblemà ics de cul u a del NO en els úl ims anys, amb di e si a d’èxi en
les se es ei indicacions: el Pa c Eòlic de la Se a de Pàndols i Ca alls, l’abocado de
Ca dona, l’eix ia i de B acons, el qua cin u ó, el camp de gol de To ebonica, la línia
elèc ica de les Ga a es, el ans assamen de l’Eb e, el en d’al a eloci a , la “na cosala”
de l’hospi al de la Vall d’Heb on, e c. Alguns d’aques s casos poden no se exac amen
NIMBY, com a a l’eix ia i de B acons, sinó ep esen an s de la cul u a del NO més pu a. Cal
eco da que l’e ec e NIMBY compo a l’accep ació de la in aes uc u a com a al, pe ò en
una ubicació al e na i a. En can i, pe exemple el únel de B acons no és que no el olguessin
al lloc ac ual, sinó que no el olien enlloc.
L’a gumen més ecu en al qual mol es o gani zacions oposi o es eco en és a la de ensa de
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
20
l’in e ès ambien al de l’espai on es ol ubica la no a in aes uc u a. Això po se des de la
essan exclusi amen paisa gís ica o bé a egin -hi ei indicacions de de ensa de la auna i la
lo a locals. Un al e a gumen o ça u ili za , enca a que mol menys, és la de ensa de l’ind e
com a espai d’in e ès his ò ic. El sol e que en un espai ísic hi inguessin lloc, dècades
en e e, ba alles d’algun con lic e bèlic po a iba a c ea o s mo imen s d’oposició pe la
ci cums ància que hi hagi es es de la ba alla. Aques es es es poden se inxe es malmeses o
bé monumen s commemo a ius en a ança es a de deg adació.
Hi ha di e sos ipus d’in aes uc u es que duen inco po a s els mo imen s d’oposició
in ínsecs que s´hi elacionen. Un p ime cas pod ien se les in aes uc u es del anspo , ja
sigui e o ia i o pe ca e e a. A Ca alunya han so gi mo imen s d’oposició al aça del en
d’al a eloci a (TAV). Fa pocs anys que es eclama a que el TAV no ha ia de c eua pel
cen e de la ciu a de Ba celona, sinó que ho ha ia de e pel Vallès o bé pel Li o al. Va se un
mo imen ecolza pe ce s sec o s de la socie a ba celonina, els quals eien un ce isc de
col·lapse o d’esque des en els edi icis d’habi a ges on esidien.
D’al a banda el anspo pe ca e e a é i ha ingu mo imen s d’oposició a ce es
in aes uc u es amb un o essò medià ic. L’eix ia i de B acons és una ca e e a que
edueix el emps de connexió en co xe en e Vic i Olo en 30 minu s espec e a la ca e e a
exis en abans. Tanma eix, mo imen s socials s’han oposa amb o ça a aques a
in aes uc u a. Finalmen , se’ls ha escol a i s’han ingu en comp e algunes de les se es
ei indicacions pe a disminui l’impac e ambien al, o inc emen an el p essupos de o ma
no able. Una al a in aes uc u a amb o a esis ència és el qua cin u ó de Ba celona, el
qual p e én desconges iona les ies més p ope es a la capi al ca alana, en ci cula pe la
no a ia els ehicles que no enen com a inici i des í la ciu a de Ba celona o p oximi a s.
Mol s dels mo imen s oposi o s eclamen una millo a dels anspo s públics, sense necessi a
de e més au o ies. És ce que una in e sió en millo a i expansió del anspo públic a ia
disminui la gen que es mou en ehicle p i a . Pe ò no se ia ce ambé que el des iamen de
camions es ange s amb des í a d’al es llocs de la Península Ibè ica pel qua cin u ó o a
ambé de g an ajuda?
Un al e ipus d’in aes uc u a que despe a o s ecels en la població p ope a a
l’emplaçamen són els espais que acullen sec o s con lic ius de la socie a . Els cen es

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
21
peni encia is o bé les popula men anomenades “na cosales” en se ien un exemple. Un model
conc e del p ime cas se ia el mo imen oposi o a la cons ucció de nous cen es
peni encia is a l’Anoia i la Sega a. Va ha e -hi un o mo imen d’oposició a la zona,
a gumen an que no e en necssà ies an es p esons. Deien que hi ha ia places de sob es, que si
es cons uïen no es p esons e a pe pu a especulació u banís ica. També so gien mo imen s
de solida i a amb la einse ció dels p esos o escu çan l’es ada a la ga jola, sen així l’es ada
a la p esó més b eu, i així amb menys necessi a de cons ui nous cen es. De sob e, hi ha ia
mul i ud de gen mol p eocupada pel benes a u u dels p esos. Un al e a gumen e a que
com que la zona amb més densi a de delic es és l’à ea de Ba celona, és a la capi al on hi ha
d’ha e la majo pa dels cen es peni encia is. Aques a a i mació enia so in acompanyada
amb l’a gumen de que això se ia bene iciós pe les amílies, ja que la p oximi a és un ema a
eni en comp e. Un al e cop, la p eocupació pel benes a del p es so ia a la supe ície
sospi osamen . Tanma eix, al inal semp e es espi a a un ce sen imen de: pe què a
coma ques sí i a la capi al no? Acaba sen un ema de ei indicació municipalis a i
egionalis a, amb pa de aó ce amen .
Les “na cosales” són un ipus d’in aes uc u a que de ini i amen despe a ecels impo an s.
Les a gumen acions aquí ja són més di ec es, diuen obe amen que no olen oxicòmans
ondan pel ba i. Aquí ja es mesclen sensibili a s di e en s a les dels an e io s casos. Una g an
p opo ció dels memb es de les pla a o mes oposi o es es an en con a de la iloso ia de la
in aes uc u a en sí, no c euen que hagi d’exis i . Mol a gen c eu que els d ogodependen s
han d’es a a la p esó, ja que han comès el delic e de consumi d ogues. El p océs d’in en de
ehabili ació és pe ells quelcom que no é sen i , o en o cas pod ien a iba a es a -hi d’aco d
semp e i quan es es en una p esó lluny de casa se a.
S’han comen a o un segui de ipologies d’n aes uc u es que so in despe en ebuig en e
els habi an s quan es olen ins al·la en les p oximi a s de casa se a. No obs an , el PFC
ap o undi à en l’oposició que despe en els pa cs eòlics allà on es olen ubica .
En els da e s emps ha es a un ema ecu en la llui a con a el cada cop més con i ma , i
accep a , escal amen plane a i. Pe a llui a -hi s’han e di e ses p opos es d’ac uació amb
l’objec iu de edui les emissions de gasos d’e ec e hi e nacle a l’a mos e a. Les p opos es
s’han en oca en el anspo de pe sones o me cade ies, la indús ia en gene al i la p oducció
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
22
d’ene gia elèc ica, bàsicamen .
En aques p ojec e es ocali za à l’objec iu cap a una o ma conc e a d’ob eni ene gia
elèc ica, l’ene gia eòlica. Teò icamen o hom simpa i za amb la causa mediambien al de
edui l’escal amen plane a i. A a bé, a l’ho a de llui a -hi, mol a de la gen que hi po es a
d’aco d inicialmen comença a oba -hi incon enien s si eu a ec a algun dels p i ilegis o
comodi a s que enia ins a a. La consciència mediambien al po desepa èixe pa cialmen o
comple amen segons els sac i icis que calgui e . Algunes de les objeccions p esen ades pe
la gen que hau à de con iu e du an anys amb una in aes uc u a que ajuda à a in en a
minimi za l’escal amen plane a i són comp ensibles. És pe això que en aques es udi es ol
ap o undi sob e els a an a ges i incon enien s d’aques a ia d’ob enció d’ene gia elèc ica
an con o e ida. S’explica an els pun s o s i els ebles d’aques a o ma d’ob eni
elec ici a . S’explica an els onamen s ècnics de l’ene gia eòlica i dels ae ogene ado s, així
com quin g au d’implan ació hi ha a Ca alunya, Espanya, Eu opa i el món d’aques ecu s
ene gè ic. També es dona an a conèixe els equisi s legals que han de compli els pa cs
eòlics pe a pode se ins al·la s. Un cop s’hagin posa les bases pe a que el lec o pugui eni
un c i e i p opi, s’ap o undi à en les ei indicacions oposi o es que hi ha a Ca alunya con a
aques ipus d’ins al·lacions. Es alo a à ècnicamen si els a gumen s dona s són àlids o no
ho són.
2.2.3.1 Oposició a cen als è miquesgene ado es d’ene gia elèc ica a Ca alunya.
Hi ha hagu di e sos p ojec es de cen als è miques que han es a desca a s en e i o i
ca alà, o bé que es an en àmi s pe ò que oben mol a oposició en els pobles de la zona.
Aques a decisió so in ha es a p esa pe mo ius no es ic amen ècnics. A con inuació es
mos en alguns dels casos més des aca s.
- P ojec e de cen al nuclea al municipi de Pals, al Baix Empo dà
L’any 1964 F ança i Espanya an aco da la cons ucció d’una cen al nuclea en e i o i
ca alà, a p op de la on e a en e els dos països [11]. Aques a ubicació enia la se a
explicació pe què a Ca alunya el consum d’ene gia elèc ica e a mol ele a i pe què ubican
la cen al a la p o íncia de Gi ona la cen al es a ia mol a la o a de F ança: aques a
p oximi a pe me ia expo a sense complicacions pa de l’ene gia p oduïda cap al no d.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
23
Es a es abli una comissió o mada pe o ganismes d’ambdós països. Pe pa de F ança hi
an assis i :
- la Companyia Nacional F ancesa d’Elec ici a
- el Comissa ia d’Ene gia A òmica de F ança (amb pape assesso )
Pe pa d’Espanya hi an assis i :
- les companyies elèc iques més impo an s de Ca alunya
- la Jun a d’Ene gia Nuclea (amb pape assesso )
El p esiden de la comissió e a Pe e Du an Fa ell, conselle delega d’Hid oelèc ica de
Ca alunya. En el u u , Du an Fa ell se ia un dels p incipals impulso s de les g ans
companyies ene gè iques a Ca alunya i a Mad id.
Van comença a so gi disc epàncies al p ojec e, sob e o p o inen s dels emp esa is de la
Cos a B a a. Aques s eien amb mals ulls l’emplaçamen d’una ins al·lació d’aques es
ca ac e ís iques en una zona on, des de eia pocs anys, el u isme comença a a acudi en
massa. També es c eu que al s cà ecs del ègim de F anco an in lui en con a de la
eali zació del p ojec e, pel e de se habi uals isi an s de la zona en emps de acances,
l’almi all Ca e o Blanco n’és un exemple.
El 25 de maig de 1965 es a p end e la decisió de ebu ja el p ojec e de la cen al nuclea de
Pals i es a comunica que s’ha ia oba una millo ubicació: Vandellòs. Els a gumen s
exp essa s an se de ca àc e més ècnic. Es a a i ma que els e enys de Vandellòs e en
més ocosos, més p opicis pe a acolli una ins al·lació que eque ia d’una g an es abili a . El
segon a gumen a se que l’aigua més adequada pe a la e ige ació de la cen al es oba a
a uns 20 m de p o undi a , en aques es la i uds. Pe a assoli aques a ondà ia calia ana uns
1,5 km ma endins si la ubicació os Pals. En can i, amb la cen al a Vandellòs aques a
ondà ia s’assolia mol a p op de la cos a.
Com a cu iosi a a a egi , és conegu que Josep Pla es a a a a o de la ubicació de la cen al a
Pals pe què d’aques a mane a no hi hau ia an u isme a la Cos a B a a, i aques a es a ia més
e ge.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
24
- Cen al è mica de cicle combina de Ma o ell
El g up químic Sol ay i la companyia Gaz de F ance an a iba a un aco d de cons ui una
cen al è mica de cicle combina als e enys que l’emp esa química enia al municipi de
Ma o ell, a la coma ca del Baix Llob ega . Es olia que en és en uncionamen a inals de
l’any 2005 [12]. Es a a p e is que ingués una po ència elèc ica ins al·lada de 400 MW. Es
a decidi que u ili zés com a combus ible el gas na u al i el gas-oil en un 80% i un 20% del
emps en ope a i i a de les 4.200h/any que es p e eia que unciona ia, espec i amen .
Tanma eix, la o a oposició eïnal i del ma eix Ajun amen de Ma o ell an e acassa la
inicia i a. El p ojec e no a a iba ni a supe a la ase d’es udi a an de les e icències del
Consis o i Municipal.
L’any 2004 es a desca a de ini i amen el p ojec e.
- Cen al è mica de cicle combina de Riba-Roja d’Eb e
L’any 2003 l’emp esa ene gè ica Ibe d ola a decidi de cons ui una cen al è mica de cicle
combina en e enys del municipi de Riba- oja d’Eb e, a la coma ca de la Ribe a d’Eb e. La
po ència elèc ica ins al·lada es a decidi de 850 MW.
No obs an això, desp és de sis anys de ami acions, l’emp esa comunicà a l’Ajun amen del
Municipi que congela a el p ojec e [13]. Ho a e el juny de 2009. Les possibles causes de la
decisió p esa pe l’emp esa són les següen s:
- con ex de c isi econòmica mundial, impedin una in e sió an g an a la
companyia
- es an descob i les es es d’una ila omana dins els e enys on es olia
edi ica la cen al. La Conselle ia de Cul u a de la Gene ali a de Ca alunya a
decla a Bé Cul u al d’In e ès Nacional una po ció de 1,4 ha del o al del
e eny on es olia ubica la cen al.
- l’emp esa U base es a a en p océs de ami ació d’un dipòsi de bales de
esidus sòlids u bans (RSU) de 10
7
ones al ma eix municipi. Ibe d ola no olia
que la on al oposició de la població al dipòsi de esidus els “esqui xés” a ells
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
31
d’elec ici a pe a cob i les pè dues que es calculen en 729.000 milions de les an igues
pesse es, uns 4.381,4 milions d’eu os.
L’ab il de l’any 2006 la cen al nuclea de José Cab e a, més coneguda com cen al de Zo i a,
a deixa d’es a ope a i a. E a una cen al amb eac o ipus PWR de 160 MW. Aques a a
se la p ime a cen al en en a en ope ació, ho a e l’any 1968, desp és d’una àpida
cons ucció iniciada l’any 1965. El seu desman ellamen es p e eu que se à un p océs que
du a à ins l’any 2015, amb un cos de 170 milions d’eu os.
La cen al de San a Ma ia de Ga oña, una cen al nuclea amb eac o ipus BWR de 460 MW
inaugu ada l’any 1970, ha ia de deixa d’es a ope a i a l’any 2011. Aques a da a complia
amb la ida ú il que en un p incipi es a ole dona a les cen als nuclea s espanyoles: 40
anys. De e a es a uns dies a u ada, aques any. No obs an , el juliol de 2009 el Minis e i
d’Indús ia, Tu isme i Come ç d’Espanya a decidi l’alla gamen de l’explo ació de les
ins al·lacions ins el 6 de juliol de 2013. Un dels p incipals p oblemes d’aques a cen al (i de
bas an s al es) és la capaci a de la piscina de combus ible. Amb el disseny ac ual es p e eu
que a ibi a la se a màxima capaci a l’any 2015.
A la igu a següen s’ap ecia la si uació geog à ica de les cen als nuclea s d’Espanya:
igu a 2.3.1 Mapa a òmic d’Espanya ( on : www.que.es )

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
32
- Fab icació de combus ible i ges ió dels esidus adioac ius a Espanya:
En e els anys 1959 i 1981 a exis i a Andúja (Jaén) una àb ica d’u ani. Du an els 22 anys
en què a es a en uncionamen an eballa -hi 126 pe sones, 56 de les quals han mo en la
se a g an majo ia pe algun ipus de cànce . Ac ualmen es à ca alogada com a ins al·lació
adioac i a de p ime a ca ego ia. En e els anys 1991 i 1995 es an du a e me els eballs de
desman ellamen pe pa d’ENRESA (Emp esa Nacional de Residus Radioac ius,
enca egada de la ges ió d’aques ipus de esidus des de la se a c eació, l’any 1985).
Ac ualmen , les cen als nuclea s de l’es a espanyol impo en o s els concen a s d’u ani que
u ili zen pe a gene a ene gia elèc ica. A la igu a 2.3.2 s’ap ecia la dis ibució pe cen ual
dels subminis ado s d’u ani a ni ell mundial [15]:
igu a 2.3.2 P incipals subminis ado s d’u ani a ni ell mundial ( on : www. o onuclea .o g )
Ac ualmen , amb dades del Llib e Ve mell de la OCDE publica el juliol de 2010, o l’u ani a
escala espanyola s’impo a de l’es ange , com ja s’ha comen a . El seu o igen s’il·lus a a la
igu a 2.3.3:
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
33
igu a 2.3.3 O igen de l’u ani u ili za a Espanya ( on : www. o onuclea .o g )
Enusa Indus ias A anzadas S.A. és una emp esa undada l’any 1972 so a el nom Emp esa
Nacional del U anio S.A. que s’enca ega del disseny, la ab icació i l’abas imen de
combus ible nuclea pe a les cen als nuclea s espanyoles. És una emp esa de i ula i a
pública, pa icipada en un 60% pe SEPI (Sociedad Es a al de Pa icipaciones Indu iales) i en
un 40% pe CIEMAT (Cen o de In es igaciones Ene gé icas, Medioambien ales i
Tecnológicas).
En e els anys 1974 i 2001 hi a ha e en ac i i a una mina d’u ani al municipi de Saelices el
Chico (Salamanca). Es a clausu a pe la manca de endibili a . Recen men , l’emp esa
aus aliana Be keley Resou ces s’ha in e essa en l’explo ació de mines d’u ani a la zona. Ha
a iba a un aco d amb l’emp esa es a al Enusa, g àcies al qual ind à el 100% dels d e s
d’explo ació de dos nous jacimen s mol p ope s a l’an ic, ambdós mai explo a s. La p opie a
de les ese es se à d’Enusa, les ese es eben el nom de Rese as de la Adenda. Es calcula
que en e els dos jacimen s hi ha un 60% del o al del mine al u ani de la zona, al ol an de
30,6 lliu es d’òxid d’u ani. Es p e eu el p incipi de l’explo ació dels jacimen s pe a l’any
2014. En o al, en e la despesa p è ia a l’explo ació, l’explo ació en sí i la pos e io
es au ació, s´in e i an uns 360 milions d’eu os i es gene a an en e 150 i 200 llocs de eball
di ec es. La ma eixa emp esa aus aliana Be keley Resou ces, es à en es udis del subsòl en
algunes coma ques de la p o íncia de Cáce es. De momen l’emp esa s’ha limi a a di que els
esul a s són “posi ius”.
Des de l’any 1985 hi ha una àb ica d’elemen s de combus ible al municipi de Juzbado
(Salamanca). És p opie a de l’emp esa de i ula i a pública Enusa. L’any 2011 es an
ab ica 1.029 elemen s combus ibles: 532 pe a eac o s PWR i 497 pe a eac o s BWR. El
69% de la p oducció es a expo a .
Ap oximadamen es p odueixen 3.200 n de esidus adioac ius a les cen als nuclea s
espanyoles. 160 n, el 5% del o al, són d’al a ac i i a . El 95% es an són de baixa o mi ja
ac i i a . Aques s úl ims s’emmaga zemen en el Cen e d’Emmaga zema ge de El Cab il, a
Cò do a, ges iona pe ENRESA. Els esidus d’al a ac i i a són en ia s a maga zems de
F ança i G an B e anya a can i del llogue de les ins al·lacions.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
34
2.3.2 Escala In e nacional d’Acciden s Nuclea s (EIAN)
La In e na ional Nuclea E en Scale a se c eada l’any 1990 pe l’Agència In e nacional de
l’Ene gia A òmica (AIEA) [16]. El mo iu de l’exis ència d’aques a escala és c ea un sis ema
d’a isos de segu e a en cas d’acciden nuclea . Es à basada en l’Escala de Rich e , una escala
loga í mica de base 10, o sigui que cada ni ell de més ep esen a una magni ud 10 egades
supe io .
Els ni ells 1,2 i 3 són conside a s inciden s, men e que els ni ells 4,5,6 i 7 són conside a s
acciden s. Quan els successos no e es eixen impo ància des del pun de is a de la segu e a
se'ls anomena des iacions i es classi iquen "So a l'escala / Ni ell 0".
Ni ell 0, pe so a de l’escala: els successos no impliquen p oblemes de segu e a .
Ni ell 1, anomalia: Con empla la sob eexposició d’una pe sona pe sob e dels ni ells anuals
eglamen a is, p oblemes meno s en componen s de segu e a i la pè dua o oba o i de on s
adioac i es.
Ni ell 2, inciden : Co espon a l’exposició d’una pe sona a dosis supe io s a 10 mS , el lími
anual que p e eu la Comuni a Eu opea d’Ene gia A òmica (EURATOM) a l’exposició d’un
eballado pe sob e dels lími s anuals eglamen a is. També són de ni ell 2 els successos en
què es egis a una con aminació impo an en zona no p e is a de la ins al·lació o quan hi ha
ni ells supe io s a 50 mS /h en una zona d’ope ació.
Ni ell 3, inciden impo an : Es e e eix als casos en què l’exposició a la adiació és 10
egades supe io al lími es able pe als eballado s i en els quals hi ha e ec es sob e la salu
pe ò no mo als, pe exemple c emades. També inclou la con aminació en zones no p e is es
en el disseny de la cen al. Un exemple de ni ell 3 és l’inciden que a eni lloc a la cen al
de Vandellòs I l’oc ub e de 1989. Es à conside a el succés de més g a e a que ha ingu mai
lloc en e i o i de l’Es a Espanyol.
Ni ell 4, acciden sense isc signi ica iu o a de l’emplaçamen : Compo a un mínim d’una
mo pe adiació, es p odueix una usió de combus ible o s’allibe en quan i a s conside ables
de adiació dins de la ins al·lació. No acos umen a se necessà ies les con amesu es, a pa de
con ols locals en els alimen s. Dos exemples de ni ell 4 són: Tokaimu a, Japó (1999). Sain
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
35
Lau en des Eaux, F ança (1980).
Ni ell 5, acciden amb isc o a de l’emplaçamen : Té lloc quan s’allibe en d’una mane a
limi ada ma e ials adioac ius a l’ex e io o quan es p odueixen di e ses mo s pe adiació.
També é lloc quan el eac o pa eix g eus danys o bé quan s’allibe en g ans quan i a s de
ma e ials adioac ius dins la ins al·lació. S’acos uma a necessi a l’aplicació de
con amesu es. Exemples de ni ell 5: Windscale-Sella ield, Li e pool, G an B e anya (1957).
Th ee Mile Island, Ha isbu g, Pennsil anià, EUA (1979).
Ni ell 6, acciden impo an : Té lloc quan s’allibe en de o ma conside able ma e ials
adioac ius a l’ex e io de la ins al·lació. Reque eix aplica con amesu es. Un exemple de
ni ell 6 és el succés a la cen al de Mayak, Kysh ym, a l’an iga URSS (se emb e de 1957).
Ni ell 7, acciden g eu: Té lloc quan s’allibe en a l’ex e io ma e ials adioac ius amb amplis
e ec es sob e la salu de les pe sones i el medi ambien . Reque eix l’aplicació pe llongada de
con amesu es. El succés de Txe nòbil (ac ual Uc aïna, an iga URSS, 1986) i el ecen de
Fukushima (Japó, 2011) són exemples d’aques a magni ud.
La mesu a de la adioac i i a :
Pe a mesu a el ni ell d’ac i i a adioac i a la uni a del Sis ema In enacional d’uni a s ( SI )
és el Becque el ( Bq ). Mesu a el nomb e de desin eg acions nuclea s que enen lloc en una
de e minada subs ància du an un segon. En una massa ixa de ma e ial adioac iu els Bq
a ien al lla g del emps. Els Bq únicamen mesu en el nomb e de desin eg acions pe segon,
el g au de pe illosi a d’aques a ac i i a adioac i a se à unció de l’ene gia de les pa ícules
emeses i de la na u a d’aques es pa ícules. Una al a uni a u ili zada que no és del SI és el
Cu ie ( Ci ), el qual equi al a 3,7 · 10
10
Bq.
Pe a mesu a la dosi de adiació abso bida pels ésse s ius, només la quan i a ísica,
s’u ili za la uni a del SI anomenada G ay ( Gy ). Una al a uni a que no és del SI que mesu a
la ma eixa magni ud és el ad. 1 Gy = 100 ad.
Pe a mesu a la dosi de adiació abso bida pe un o ganisme i els seu e ec es sob e ell,
s’u ili za el Sie e ( S ), accep a en el SI. Una al a uni a que no s’inclou en el SI és el em,
1 S = 100 em.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
36
E ec es de la adiació sob e l’o ganisme:
Les adiacions ioni zan s són aquelles adiacions o mades pe o ons o pa ícules que, en
in e ac ua amb la ma è ia, p odueixen ions, an si ho an di ec amen com indi ec amen .
Aques ipus de adiacions poden p o oca can is a l’es uc u a de les cèl·lules, can ia el seu
ADN. S’ha de dis ingi en e dues ci cums àncies:
- Exposició pun ual a dosis mol ele ades de adiació ( supe io s a 100 mS ).
Poden su gi e ec es agu s en poc emps: males a , c emades a la pell, caiguda
de cabells, dia ea, nàusees o òmi s.
- Danys acumula s. Poden so gi p oblemes g eus a lla g e mini, sob e o
cànce s. En pa icula , el més eqüen són la leucèmia i el cànce de i oides.
Segons l’O gani zació Mundial de la Salu ( OMS ), una pe sona ep uns 3 mS /any. El 80%
d’aques a quan i a é l’o igen en on s na u als de adiació, com a a els gasos sob e el e eny.
El 20% es an p o é de p o es o p ocedimen s mèdics. En o cas, aques es xi es se an
unció de la geologia del e eny de la zona. Conc e amen a Espanya, es calcula que
l’exposició mi jana d’una pe sona oscil·la en e els 2,4 – 3 mS /any. Quan a dosis anuals a
Espanya, el lími pe mès al qual poden es a so mesos els eballado s de p e enció és de 50
mS /any, els eballado s en eme gències enen un lími de 250 mS /any.
Quan a dosis dià ies, a ni ells in e io s a 250 mS la majo ia de la gen no é cap símp oma.
Pe sob e d’aques ni ell ja poden apa èixe nàusees, òmi s, p oblemes espi a o is o, en el
cas de dones emba assades, mal o macions en el ce ell del nadó. Dosis supe io s ja poden
p o oca òmi s,nàusees, danys a la medul·la òssia, e c. A pa i dels 3.000 mS /dia po
ha e -hi mo si no es ac a, pe sob e dels 6.000 mS /dia la mo és p obable o i ac an la
pe sona. Pe sob e dels 10.000 mS /dia l’o ganisme es pa ali za i la pe sona mo . A all
d’exemple, segons l’Agència de Segu e a Nuclea del Japó, a Fukushima uns minu s desp és
de l’explosió del e ce eac o els o ganismes de la zona es a en so mesos a 8 mS /h.
A la igu a 2.3.4 s’ap ecia ins a quina dis ància poden no a -se els e ec es de la adiació quan
é lloc un acciden com el de Txe nòbil:

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
37
igu a 2.3.4 Radiació esul an del success de Txe nòbil ( on : h p://maps.g ida.no)
2.4 Al e na i es a l’ene gia nuclea
Els ecels de la gen espec e a la ecnologia nuclea ha e que alguns països es plan egin
deixa d’u ili za -la. Aques s ecels són conseqüència d’alguns successos esde ingu s en els
da e s emps, els quals han compo a g ans a ec acions al medi ambien i ins i o a la salu
dels habi an s de la zona. Els esde enimen s de Txe nòbil i Fukushima han e c éixe la po a
la ecnologia nuclea .
Anan mol en e e en el emps ( an com a la segona gue a mundial), la u ili zació de la
ecnologia nuclea pe a la c eació de bombes de des ucció massi a ambé ha e que les
socie a s mesclessin concep es al egada no elacionables. So in s’ha es ès el ecel en e la
gen que una cen al nuclea po e una explósió com si ós una bomba de des ucció masi a,
el qual es à o almen desca a pels expe s en el ema.
L’habi ual opaci a en la in o mació de què an gala so in les emp eses ges o es
d’in aes uc u es nuclea s ampoc no ha ajuda massa a e disminui la po de les socie a s,
so in igno an s en la ma è ia. I és que o ganismes ex e ns a la ges ió de les plan es han
descobe inciden s no comunica s pe les emp eses (com pe exemple una uga de subs ància
adioac i a a l’ex e io d’una cen al el no emb e de 2008 a la nuclea d’Ascó I), les quals a
pos e io i àpidamen s’han esme ça a explica que les conseqüències no e en pe illoses. El
12 de se emb e de 2011, al complex nuclea de Ma coule (al sud de F ança) hi a ha e una
explosió donan com a esul a un mo i qua e e i s. És una in aes uc u a on no es gene a
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
38
elec ici a , els qua e eac o s de la ins al·lació ja no es an ope a ius i només s’hi ep ocessa
combus ible usa i esidus nuclea s, el qual impedeix un g an acciden . No obs an ,
l’explicació no ha es a massa ex ensa ni anspa en : això a en con a dels ma eixos
in e essos de la indús ia nuclea .
2.4.1 Si uació al món i a Eu opa
A la igu a 2.4.1 es mos a el nomb e de eac o s nuclea s en cons ucció segons països, a o
el món. Són dades de inals de 2011.
igu a 2.4.1 Reac o s nuclea s en cons ucció al món ( on : Agència In e nacional de
l’Ene gia A òmica; sigles en anglès: IAEA )
A ni ell mundial s’obse a com la Xina i Rússia són els països que més es an apos an pe la
cons ucció de no es cen als nuclea s.
L’ene gia elèc ica d’o igen nuclea es à o ça es esa al con inen eu opeu. A la següen igu a
2.4.2 es po ap ecia el nomb e de eac o s nuclea s que hi ha ia en ope a i i a al con inen
eu opeu el ma ç de 2011, jus abans del succés de Fukushima, al Japó.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
39
igu a 2.4.2 Reac o s nuclea s als països eu opeus ( on : www.cla in.com)
En l’an e io igu a s’obse a com F ança és el país amb més eac o s nuclea s, els quals
gene en un 75 % de l’ene gia elèc ica p oduïda en aques país. No obs an l’an e io , F ança
no és un país amb isc sísmic mol baix, al com es po alo a a la següen igu a 2.4.3. De e
é di e ses cen als en zones amb isc mode a , a p op de zones de isc mi jà. El isc sísmic és
un ac o a eni mol en comp e a l’ho a de decidi la ubicació d’una cen al nuclea , com a
mesu a de segu e a [17].
igu a 2.4.3 Mapa de isc sísmic de F ança amb les cen als nuclea s exis en s ( on :
h p://www.gandhi e . /cen ales-nucleai es-e -zonage-sismique-en- ance-1747.h ml
)
F ança no es a en e e en l’apos a pe l’ene gia nuclea i es à cons uin un nou eac o
nuclea , del ipus EPR. El seu nom és Flaman ille-3, ind à una po ència de 1.630 MW. Es a
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
40
inicia la se a cons ucció el desemb e de 2007 i es p e eu que s’enlles eixi el 2016. El cos
es ima de la se a cons ucció, desp és de di e ses es imacions e òniamen baixes, és d’uns
6.000 milions d’eu os. El 29 de ma ç de 2009 ambé es a aco da la cons ucció d’un segon
eac o del ipus EPR en e i o i ancès, Penly-3, amb 1.650 MW de po ència. Es a e un
deba públic en e el 24 de ma ç i el 24 de juliol de 2010 pe a in en a con ibui amb
anspa ència al p océs de decisió, el qual cons à de deu eunions. Es a decidi inicia la se a
cons ucció l’any 2012, i pos e io men e la connexió a la xa xa l’any 2017.
El Pa i Socialis e de F ança i el pa i ecologis a Eu ope Ecologie Les Ve s an aco da el
no emb e de 2011 un conjun de mesu es pel que a al sec o nuclea pe a p esen a -se en
una candida u a conjun a a les eleccions a la p esidència de la República F ancesa: passa del
75% de l’elec ici a d’o igen nuclea ac ual al 50% l’any 2025, clausu a la cen al de
Fessenheim de o ma immedia a ( la més an iga del país, en explo ació des de gene de 1978 )
i no inicia cap nou p ojec e nuclea ( en e e ència a Penly-3 ). (La cen al de Fessenheim
ha ia ebu el juliol de 2011 el is iplau de l’Au o i a de Segu e a Nuclea de F ança pe a
alla ga la se a ac i i a deu anys més). Doncs bé, el 15 de maig de 2012 F ançois Hollande
a p end e possessió de la p esidència de la República i, essen cohe en amb el seu p og ama
elec o al, el seu go e n no p e eu inicia la cons ucció del e ce eac o a la cen al de Penly,
a la No mandia. Ho a con i ma la minis a de l’ecologia del Go e n F ancès, Delphine
Ba ho, en una oda de p emsa el juliol de 2012.
A mol a dis ància de F ança hi ha al es països indus iali za s i ambé de g an PIB que alho a
emp en les cen als nuclea s pe a ob eni ene gia elèc ica. És el cas de G an B e anya,
Alemanya i Espanya, el pes de l’o igen nuclea en la p oducció d’ene gia elèc ica dels quals
és, espec i amen , el 18 %, el 29 % i el 17 % ( dades d’ab il de 2011 ex e es de la Wo ld
Nuclea Associa ion ).
Finlàndia és un país de la Unió Eu opea on ambé es con inua à apos an pe l’ene gia
nuclea , o i que el desas e de Fukushima ha e so gi alguns dub es als di igen s polí ics del
país. Ac ualmen el país disposa de 4 eac o s nuclea s, els quals apo en ap oximadamen un
30 % de l’ene gia elèc ica consumida al país. S’es à cons uin un eac o del ipus EPR, l’
Olkiluo o-3, de 1.600 MW de po ència. El seu uncionamen es p e eu que comenci l’any
2014, segons dades de no emb e de 2011. L’oc ub e de 2011 es a sabe que es p e eu la
cons ucció d’una no a cen al nuclea al municipi de Pyhäjoki, a la cos a occiden al.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
47
igu a 2.4.6 Reac o s nuclea s alemanys ( on :
h p://www.elpais.com/g a icos/in e nacional/Reac o es/nuclea es/Alemania/elpg ain /201105
30elpepuin _1/Ges/ )
Tal com es po obse a a la igu a 2.4.7 al mapa de isc sísmic d’Alemanya [21], la zona sud-
oes ( p ecisamen el land de Baden-Wü embe g ) és la zona amb majo isc sísmic del país.
igu a 2.4.7 Mapa de isc sísmic d’Alemanya ( on : www.spiegel.de)
Com és sabu , pe al consumido pa icula el kWh d’elec ici a d’o igen nuclea és el més
econòmic. De e , amb dades de 2011, a Alemanya el kWh p oduï é un cos mig ( enin en
comp e o es les on s) de 60 eu . El kWh d’elec ici a p oduï amb ene gia eòlica cos a uns
90 eu , amb ene gia eòlica o sho e 150 eu i amb ene gia sola 370 eu . Pe an , és deduïble
que si es ol apos a pe les ene gies eno ables i deixa de banda l’ene gia nuclea , el p eu de
l’elec ici a augmen i. A Alemanya es p e eu inança l’enca imen amb dues eines:
- ons “clima-ene gia”: s’es ima ecap a 3.000 milions d’eu os anuals,
subhas an d e s d’emissions de CO
2
a emp eses.

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
48
- axa “no es ene gies”: l’any 2010 ja es an ecap a 13.000 milions d’eu os.
Consis eix en una axa ex a aplicada als consumido s pa icula s ( la majo ia
d’emp eses en són excloses ). De mi jana ep esen a uns 120 eu /any pe lla ,
el qual ep esen a un 14% de la ac u a, de mi jana.
En una enques a eali zada a la població alemanya pe pa de l’emp esa TNS In a es , el 79%
de la gen conside a a “ aonable” la axa “no es ene gies”, men e que només un 15% la
conside a a “massa ele ada”.
El Go e n Fede al ambé p e eu sub enciona les cen als de gas més no es i deu cen als de
ca bó du an la ansició ene gè ica. En o al se ien cen als amb una po encia ins al·lada o al
d’uns 10.000 MW. Segons l’emp esa alemanya Lich blick AG, la qual és la p o eïdo a líde
en el me ca alemany d’elec ici a d’o igen eno able, l’e olució que segui à l’o igen de
l’elec ici a en el país se à la de la següen igu a 2.4.8 ( les dades numè iques ep esen en la
p oducció d’ene gia elèc ica exp essada en kWh anuals ):
h p://www.lich blick.de/h/2050._die_zukun _de _ene gie_382.php:
igu a 2.4.8 E olució pe cen a ge ene gies eno ables Alemanya ( on : www.spiegel.de)
A om: nuclea
Kohle: ca bó
E dgas: gas na u al
E neue ba e Ene gien: ene gies eno ables
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
49
Una al a ins i ució d’es udis del sec o ene gè ic (AGEB) a p esen a una al a p edicció (
les dades numè iques ep esen en la p oducció d’ene gia elèc ica exp essada en kWh anuals
):
Abans dels e s de Fukushima Alemanya enia 17 eac o s nuclea s ope a ius dins del seu
e i o i, els quals el 2010 an apo a el 22% de l’ene gia elèc ica consumida al país
ge mànic. Aquells successos an e decidi al Go e n Fede al alemany de du a e me un
p océs d’abandonamen de la ecnologia nuclea com a on pe a ob eni ene gia elèc ica.
Aques p océs òb iamen ind à un cos no able. L’assesso ia d’emp eses A hu D. Li le
es ima en uns 18.000 milions d’eu os el cos de desman ella i ne eja el conjun de les
cen als alemanyes, amb un cos mi jà d’uns 670 – 1.200 milions d’eu os pe cada eac o . Pe
al a banda, la Na ional Nuclea Secu i y Adminis a ion dels EUA es ima en uns 210 milions
d’eu os el cos de decons ucció d’un eac o nuclea .
El Pla del Go e n Fede al Alemany pe a la g an ans o mació ene gè ica del país
(Ene giewende) cons a, a g ans e s, dels següen s pun s bàsics:
- Ac ualmen l’ene gia elèc ica d’o igen eno able ep esen a el 20% de la o al
consumida al país. S’aspi a a que el 2020 ep esen i el 35% i el 2050 el 80%.
- El can i es basa à en la implan ació massi a de pa cs eòlics, 29 dels quals
ma ins (26 al Ma del No d i 3 al Ma Bàl ic). El 2030 hi hau ien 25.000 MW
ins al·la s en pa cs eòlics ma ins.
- Es olen cons ui 3.800 km de no es línies de mol al a ensió i acondiciona -
ne 5.400 km de ja exis en s. Això se i ia pe a anspo a l’ene gia elèc ica
d’o igen eòlic gene ada al no d del país (zona ica en el ecu s eòlic) cap al sud
i l’oes del país (zones amb el consum d’elec ici a més ele a del país).
- El p essupos pe a les línies de anspo d’elec ici a se ia d’uns 20.000
milions d’eu os, un 5-10% del o al del p ojec e Ene giewende. Pe an , el
p essupos o al de la inicia i a se si ua ia en e 200.000 i 400.000 milions
d’eu os ( 7,8 – 15,6% del PIB de l’any 2011).
2.4.1.2. Suïssa: un al e país amb economia a ançada que enuncia a l’ene gia nuclea
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
50
Desp és dels successos de Fukushima, el maig de 2011 el Go e n Fede al Suís a endega una
mo a ò ia e s les es no es cen als nuclea s que es a en p e is es cons ui al país hel è ic.
Es a decidi que els eac o s ja exis en s esgo essin la se a ida ú il (50 anys) i no ossin
subs i uï s pe nous eac o s.
Suïssa ob é ac ualmen ( amb dades de l’any 2010 ) el 40 % de l’ene gia elèc ica a pa i de la
on nuclea , g àcies a les cinc cen als de què disposa. El 60% es an es epa eix en e
cen als hid oelèc iques (55%) i on s eno ables + cen als è miques con encionals (5%).
El país és conside a de isc sísmic “mode a ”, amb un isc majo a la zona no d-occiden al, a
la zona de la ciu a de Basilea. És pe això que ce s expe s ja po en emps ecomanan la
enúncia a l’ene gia nuclea , a gumen an que un sisme que s’es ima pod ia a iba a g au 7 en
l’escala de Rich e , pod ia ocasiona sunamis en els innume ables llacs de la Con ede ació.
A la igu a 2.4.9 s’obse a la dis ibució geog à ica de les cinc cen als en uncionamen a
Suïssa.
igu a 2.4.9 Ubicació geog à ica de les cen als nuclea s a Suïssa ( on : www.wikipedia.o g)
A la igu a 2.4.10 es po obse a el mapa de isc sísmic suís [22]:
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
51
igu a 2.4.10 Mapa de isc sísmic de Suïssa ( on : Se ei Sismològic de Suïssa )
L’any 2019 es à p e is el ancamen del p ime eac o nuclea , Beznau I. L’any 2022 es
anca an Beznau II Mühlebe g. Gösgen es desconnec a à l’any 2029 i, inalmen , el da e
eac o , Leibs ad , deixa à d’es a ope a iu l’any 2034.
2.4.1.3 I àlia: el segon memb e del G-8 que enuncia a l’ene gia nuclea
I àlia a enuncia en e e èndum a l’ene gia nuclea l’any 1987, un any desp és dels
successos de Che nobyl. Es an decidi anca les cinc cen als en uncionamen alesho es,
ancan l’úl ima l’any 1990. Es a es abli una mo a ò ia pe a cons ui no es cen als,
inicialmen àlida en e 1987 i 1993, pe ò inalmen pe llongada inde inidamen .
No obs an això, l’abandonamen de l’ene gia nuclea ha es a semp e un ema polèmic. L’any
2009 el P ime Minis e i alià Sil io Be lusconi a a iba a un aco d amb el P esiden de la
República F ancesa Nicolas Sa kozy pe a que di e ses companyies anceses col·labo essin
en la cons ucció de qua e no es cen als nuclea s en e i o i i alià. El juny de l’any 2011 es
a con oca un e e èndum on, en e al es qües ions, es demana a pode o na a cons ui
aques es no es cen als nuclea s. El 95 % dels pa icipan s s’hi an oposa . P obablemen hi
an in lui els successos de Fukushima es mesos an e io men .
Tal com es po obse a a la igu a 2.4.11 en el mapa de isc sísmic i alià [23], aques és un
país amb un o isc, sob e o a la mei a sud i al no d-es . Mol poques egions ind ien un
isc sísmic baix.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
52
igu a 2.4.11 Mapa de isc sísmic d’I àlia ( on : Ins i u Nacional de Geo ísica i
Vulcanologia d’I àlia )
2.4.1.4 Bèlgica, un memb e de l’Eu ozona que enuncia a l’ene gia nuclea
Bèlgica ac ualmen (no emb e de 2011) disposa de dues cen als nuclea s en uncionamen : la
cen al de Doel i la cen al de Tihange. La p ime a é qua e eac o s men e que la segona en
é es. El conjun dels se eac o s suma una po ència ins al·lada de 5.860 MW. El Go e n i
els pa i s majo i a is belgues an aco da a inals de l’oc ub e de 2011 de posa i al
uncionamen de les cen als. Ja l’any 2003, el Go e n de Bèlgica a endega un ull de u a
que p e eia el ancamen de les cen als nuclea s en el u u . No obs an , els e s de
Fukushima, com en d’al es països, han accele a el p océs. S’ha decidi la desac i ació dels
es eac o s més an ics ( Doel 1, Doel 2 i Tihange 1 ) pel 2015. Aques s es eac o s
uncionen des de 1975. Els qua e eac o s es an s se an clausu a s p og essi amen abans de
2025.
El Minis e i de l’Ene gia de Bèlgica ha in o ma que el p océs es du à a e me semp e i quan
l’abas imen d’ene gia elèc ica es igui comple amen ga an i . Això enca a no es à del o
assegu a , ja que el Go e n busca in e so s pe a la subs i ució de les nuclea s pe cen als
al e na i es. L’any 2009, l’emp esa elèc ica ope ado a de les dues cen als Elec abel ( ilial a
Bèlgica de la ancesa GDF Suez) a aco da amb el Go e n belga del momen , el pagamen

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
53
d’un “impos nuclea ” de 215 – 245 milions d’eu os anuals al lla g del pe íode 2010 – 2014.
A oc ub e de 2011 el Go e n de Bèlgica es plan eja a l’aplicació d’una axa anomenada
“ enda nuclea ” pe a e paga l’emp esa explo ado a de les dues cen als del país, Elec abel,
amb uns 500-1000 milions d’eu os ex a ins la desconnexió comple a de les cen als l’any
2025. La si uació geog à ica de les dues cen als nuclea s belgues es mos en a la igu a
2.4.11:
igu a 2.4.11 Si uació geog à ica de les cen als nuclea s belgues ( on :
h p://cade ange.canalblog.com/a chi es/2009/week42/index.h ml)
2.4.2. Al e na i es als es eac o s nuclea s ubica s a Ca alunya
Tal com es po obse a a la igu a 2.4.12 el isc sísmic en e i o i ca alà és o ça més ele a a
la mei a no d del e i o i que al sud. Tenin en comp e que les ac uals cen als nuclea s es
oben al sud, el isc sísmic és baix [24].
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
54
igu a 2.4.12 Mapa de zones sísmiques de Ca alunya ( on : www.igc.ca )
Tal com es po ex eu e de les dues an e io s igu es, el e i o i ca alà no é un isc
especialmen ele a , quan a sismes.
Amb dades de l’any 2009 de Red Eléc ica Española es p ocedi à al càlcul del ac o de
cà ega de di e ses ipologies de on s ene gè iques. D’aques a mane a s’es ima à
ap oximadamen la quan i a de po ència que s’hau ia d’ins al·la de cadascuna d’elles amb
l’objec iu d’a iba a subminis a la ma eixa ene gia elèc ica que els es eac o s nuclea s
exis en s a Ca alunya.
La ó mula u ili zada se à com la que es mos a a con inuació ( Eq. 2.4.1 ):
FC =
h
lada
al
èc icaIns
Po ènciaEl
lmen oduïdaAnuac icaEne giaElè
8760
·
P
×
( Eq. 2.4.1 )
Abans de o es calcula à el ac o de cà ega de les cen als nuclea s ca alanes i espanyoles
l’any 2009:
Ca alunya  FC (nuclea s) =
hGW
GWh
760.8142,3
240.19
×
= 0,699  69,9 %
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
55
Espanya  FC (nuclea s) =
hGW
GWh
760.8716,7
761.52
×
= 0,781  78,1 %
Pe a pos e io s càlculs es conside a à FC = 70 %
Fon s d’ene gia pe a subs i ui pa cialmen les cen als nuclea s
- Cicle combina
Ca alunya  FC (CC) =
hGW
GWh
760.8475,2
360.9
×
= 0,432  43,2 %
Espanya  FC (CC) =
hGW
GWh
760.8611,24
239.82
×
= 0,381  38,1 %
Pe a pos e io s càlculs es conside a à FC = 40 %
- Eòlica
Ca alunya  FC (eòlica) =
hGW
GWh
760.8503,0
940
×
= 0,213  21,3 %
Espanya  FC (eòlica) =
hGW
GWh
760.8865,18
991.36
×
= 0,224  22,4 %
Pe a pos e io s càlculs es conside a à FC = 20 %
- Biomassa
Ca alunya  FC (biomassa) =
hGW
GWh
760.8047,0
201
×
= 0,488  48,8 %
Espanya  FC (biomassa) =
hGW
GWh
760.8718,0
528.2
×
= 0,402  40,2 %
Pe a pos e io s càlculs es conside a à FC = 40 %
- Sola o o ol aica
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
56
Ca alunya  FC (sola o o ol aica) =
hGW
GWh
760.8165,0
326
×
= 0,226 22,6 %
Espanya  no es disposen de dades de sola o o ol aica sepa adamen de les al es ipologies
d’ob enció d’ene gia elèc ica a a és del sol (ene gia e moelèc ica)
Pe a pos e io s càlculs es conside a à FC = 20 %
P opos a de possibles opcions pe a subs i ui l’ene gia elèc ica p oduïda pe les
cen als nuclea s pe on s al e na i es
Es pa eix de la base que es old ien ob eni 19.240 GWh d’ene gia elèc ica. Aques a xi a és
l’ene gia que an p odui les cen als nuclea s en e i o i ca alà l’any 2009, segons dades de
Red Eléc ica Española. S’ha escolli el consum ene gè ic d’un any alea o i, pe ò no el més
ecen , en què el consum ha es a més baix del no mal com a conseqüència de la c isi
econòmica exis en .
S’han escolli com a ecnologies p io i à ies al e na i es a la nuclea : l’ene gia elèc ica
gene ada en cen als de cicle combina uncionan amb gas na u al i l’ene gia eòlica. A
con inuació s’a gumen a à la decisió.
Quan a l’elecció de les cen als de cicle combina un dels mo ius és la apidesa amb què la
in aes uc u a pod ia es a enlles ida si es compa a amb al es cen als è miques
con encionals. A més, el ac o mediambien al ambé es é en comp e, ja que la combus ió de
gas na u al eme menys quan i a de gasos nocius pe a l’a mos e a que el ca bó i el uel-oil, a
igual a d’ene gia elèc ica gene ada. El e que la ecnologia del cicle combina augmen i el
endimen de la cen al, compa an -la amb la ecnologia emp ada en una cen al è mica
con encional, ambé és un pun decisiu. Les cen als de cicle combina enen una capaci a de
gene ació d’ene gia que ac ualmen les a més in e essan s. Ocupan espais ela i amen
eduï s es poden ins al·la po ències de 800 MW.
En elació a l’elecció de l’ene gia eòlica com a possible subs i u a de les cen als nuclea s els
mo ius són di e en s. S’ha escolli amb la in enció de que alguna de les anomenades ene gies
eno ables ingués un pape en la subs i ució. Ac ualmen és l’ene gia eno able més madu a,
si es deixa de banda l’ene gia d’o igen hid àulic, no conside ada eno able si les
ins al·lacions són de més de 50 MW de po ència ins al·lada. Aques a da e a eque eix
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
63
El més impo an pe a ins al·la ae ogene ado s ma endins són dos ac o s: el po encial eòlic
de la zona i la baixa p o undi a de les aigües on s’ubiquin, òp imamen uns 20 m de ondà ia.
La combinació d’aques s dos ac o s a que la cos a ca alana no sigui massa adequada pe a
aques ipus de ecnologia. Pe a oba poca p o undi a ma ina els ae ogene ado s s’hau ien
d’ubica a mol poca dis ància de la cos a, el qual mol p obablemen aixeca ia oposició
ciu adana. La millo ubicació pe a un pa c eòlic o sho e en aigües ca alanes se ia, combinan
bon po encial eòlic i poca p o undi a ma ina, la zona en e la cos a no d del Del a de l’Eb e i
ap oximadamen la població cos ane a de l’Hospi ale de l’In an . El Gol de San Jo di,
conc e amen , combina o ça bé un bon po encial eòlic ( eloci a mi jana anual del en a 80
m de e a, 8-8,5 m/s) i la poca p o undi a de les aigües (menys de 50 m de ondà ia) ins a
una dis ància d’uns 15 km ma endins.
El p oblema p incipal se ia ubica els ae ogene ado s o a de les zones de la Xa xa Na u a
2000 de l’à ea . Cal d ia eni en comp e que el li o al del Del a de l’Eb e i el Li o al
Me idional a agoní pe anyen a aques a xa xa d’especial p o ecció mediambien al [29], al
com s’ap ecia a la igu a 2.4.16:
igu a 2.4.16 Xa xa Na u a 2000, zona sud de Ca alunya. ( on : www.xa xana u a2000.com
)
La poca p o undi a ma ina di e sos quilòme es ma endins és una condició que sí que

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
64
exis eix al Ma del No d, on aques es in aes uc u es es an eben un g an impuls ecen men
i en el u u ho con inua an en .
OPCIÓ C: P opos a de combinació d’ene gia eòlica onsho e i o sho e amb cons ucció
de cen als de cicle combina
Com acos uma a succei , les solucions més ap opiades són una combinació de di e ses
opcions. S’ha p es com a millo solució, almenys a mig e mini, la combinació de l’ene gia
eòlica ( l’ene gia eno able que o e eix p eus més compe i ius ac ualmen ) i les cen als de
cicle combina ( egula s, iables i menys noci es que les cen als con encionals adicionals
). L’ene gia sola o o ol aica a g an escala és una al e na i a que no s’ha con empla a an de
l’ele a p eu que a ho es d’a a o e eix aques a ecnologia.
impac e ambien al pa cs eòlics onsho e:
ase de cons ucció:
impac e sob e els ac o s abiò ics ( sòls, aigües supe icials i sub e ànies ) de la zona a a és
de pe i s essamen s acciden als ocasiona s pe pa de la maquinà ia ope an , no malmen
essamen s d’olis de maquinà ia
esidus de ca ó, e alla, us a i plàs ics ( an ics ecep acles de ma e ials usa s pe a la
edi icació dels ae ogene ado s, o bé pale s )
mo imen de maquinà ia i ehicles con encionals, el qual ocasiona so olls i emissions de
gasos d’e ec e hi e nacle a l’a mos e a, així com malme els biò ops de la zona o pe judican
la lo a i la auna
obe u a de ials i passos pe a a a o i la mobili a , e osionan i compac an el e eny, i
simul àniamen des uin la cobe a ege al de la zona, la qual esde é esidu o gànic
ap o i able
impac e paisa gís ic gene a pe la maquinà ia i els ehicles
la p esència humana é una a ec ació sob e la auna de la zona, la qual no hi es à acos umada i
a ia els seus hàbi s
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
65
ocupació de l’espai ae i pe pa de g ues i les o es dels ae ogene ado s en e olució de se
edi ica s, amb la co esponen a ec ació sob e els hàbi s de l’a i auna de la zona
ase d’explo ació:
La ase d’explo ació d’un pa c eòlic acos uma a eni una du ada d’uns 20 anys. Du an aques
emps, els impac es més signi ica ius sob e el medi ambien són els següen s:
impac e isual o igina pe la p esència dels ae ogene ado s, els quals poden eni al u es de
més de 100 m
emissió de so olls pe pa del gi dels àleps dels ae ogene ado s, amb la co esponen
a ec ació sob e la auna de la zona, així com a les pe sones més p ope es a la zona
possible col·lisió de l’a i auna de la zona amb els àleps dels ae ogene ado s
e ec e “disco eca” ( quan el sol se si ua al da e e de la góndola de l’ae ogene ado , la
p ojecció de les omb es dels àleps cap a la supe ície e es e p o oca un e ec e
d’in e mi ència en e llums i omb es que po des o ba la gen que el copsa )
essamen s acciden als d’olis usa s en la maquinà ia in e io dels ae ogene ado s, amb els
associa s il es d’oli com a esidu en ce s casos, ambé
esidus: en asos me àlics o plàs ics con amina s, abso en s i ba e ies ja u ili zades
ase d’abandonamen :
e ec e nega iu sob e el paisa ge
impac e ambien al cen als de cicle combina :
ase de cons ucció:
c eació de camins pe a la ci culació de ehicles dedica s a la cons ucció, malme en el sòl
[34] [35]
acumulacions de e a ex e a pe a l’ob a acili an la dispe sió a l’ai e de les pa ícules més
ines si no es p o egeixen del en
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
66
malme emen de la cobe a ege al
e en uals essamen s acciden als d’olis de ehicles
emissió de gasos nocius pe a l’a mos e a pe pa dels ehicles d’ob a
impac e sob e el ànsi de la zona, en -lo més di icul ós i eixuc
impac e paisa gís ic
con aminació acús ica pe pa dels ehicles d’ob a i la maquinà ia
ase d’explo ació:
impac e isual a an de la p esència d’es uc u es i d’ins al·lacions
gene ació de esidus
p oducció de so olls i ib acions
camps elec omagnè ics
anspo de ma e ials i pe sones
consum de ecu sos na u als, sob e o aigua i gas na u al
ocupació del e eny
emissions a l’a mos e a ( NOx, CO, CO
2
, pa ícules, compos os o gànics olà ils, SO
2
)
cap ació i expulsió d’aigua pe a e ige ació ( una cen al de 850 MW de po ència ins al·lada
é un cabal equi alen mi jà d’uns 300 l d’aigua/s i n’expulsa uns 160 – 200 l de apo d’aigua
/ segon, en e o na uns 130 al lux d’aigua d’on l’ha e . Cal egula la empe a u a de l’aigua
so in de la cen al, i e eda -la si és massa calen a. La concen ació de sals de l’aigua so in
ambé és majo a la de l’aigua en an , i cal ecó e a la dessalini zació de l’aigua si
s’excedeixen ce s ni ells egula s. Els ni ells de clo esidual de l’aigua so in ambé s’han
de con ola )
essamen d’aigües esiduals
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
67
anspo de gas na u al ins a la ins al·lació
consum d’uns 143.000 Nm
3
/h de gas na u al en una cen al es ànda d de 850 MW
al e acions mic oclimà iques a an de l’emissió de apo a la o e de e ige ació
P enen com a exemple una cen al en conc e d’úl ima gene ació ( la cen al de Bo oa, a
Biscaia, a Euskadi ) s’han calcula les emissions l’a mos e a d’una cen al de cicle combina :
La cen al de Bo oa ( o Bizkaia Ene gía ) és una cen al è mica de cicle combina amb una
po ència ins al·lada de 755 MW. Té una con igu ació 2 x 1 ( dues u bines de gas i una
u bina de apo ). Consumeix ap oximadamen 1 Gm
3
de gas na u al / any. To segui es
mos a an les dades de l’any 2009 pel que a a la p oducció i a les emissions a l’a mos e a:
P oducció d’ene gia elèc ica: 4.246 GWh [36]
Les dades d’emissions a l’a mos e a s’han ex e del Regis e Es a al d’Emissions i Fon s
Con aminan s [37]:
Emissions de me à: 110.000 kg
Diòxid de ca boni: 1,53 x 10
9
kg
Òxids de ni ogen ( NOx, NO
2
): 10
6
kg
Conseqüen men , es an els càlculs pe inen s i s’a iba a les xi es d’emissions pe ene gia
elèc ica p oduïda:
Me à  ( 110.000 kg / 4.246 GWh ) = 25,9 kg me à / GWh = 0,0259 g me à / kWh
Diòxid de ca boni  ( 1,53 x 10
12
g CO
2
/ 4.246 x 10
6
kWh ) = 360,3 g CO
2
/ kWh
NOx  ( 10
9
g / 4.246 x 10
6
kWh ) = 0,2355 g NOx / kWh
Compa ació del cos d’in e sió pe a un pa c eòlic i una cen al de cicle combina :
To segui es a à esmen d’un conjun de cen als de cicle combina i de pa cs eòlics, amb la
se a co esponen po ència ins al·lada i el cos de la in aes uc u a.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
68
Cen als de cicle combina , aula 2.4.1:
CENTRAL
CICLE
COMBINAT
ENTRADA EN
FUNCIONAMENT
( any )
PRESSUPOST
( x 10
6
€ )
POTÈNCIA
INSTAL·LADA
( MW )
COST PER
UNITAT
POTÈNCIA
INSTAL·LADA
( x 10
6
€ / MW )
Bahía de
Bizkaia
Elec icidad
2003 260 800 0,32
Ta agona
Powe 2003 267 417 0,64
Bizkaia
Ene gía 2005 390 755 0,52
A úbal 2005 360 800 0,45
Plana del Ven
2007 360 800 0,45
Taula 2.4.1 P eu del MW ins al·la en cen als de cicle combina ( on : www.wikipedia.o g)
Pa cs eòlics [38]:
(A l’annex hi ha un segui de g à ics, aules i explicacions que amplien el que en el nucli del
p ojec e es p esen a com a càlcul dels cos os de la implan ació de pa cs eòlics al e i o i).
P eu del MW ins al·la en un pa c eòlic onsho e, a la aula 2.4.2:

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
69
PARC
EÒLIC
ENTRADA EN
FUNCIONAMENT
( any )
PRESSUPOST
( x 10
6
€ )
POTÈNCIA
INSTAL·LADA
( MW )
COST PER
UNITAT
POTÈNCIA
INSTAL·LADA
( x 10
6
€ / MW )
Se a de Rubió
2001 50 49 1,01
Pla
d’Embalagué Ap o a 2006 43 36 1,19
Se a del
Talla 2008 43 49 0,86
Ba be s Ap o a 2011 33 30 1,10
Aliga s 2011 23 33 0,71
Taula 2.4.2 P eu MW eòlic onsho e ins al·la ( on : www.wikipedia.o g)
El cos del MW ins al·la d’ene gia eòlica o sho e es po ap ecia al següen g à ic, el qual ha
es a elabo a pel Labo a o i Nacional Risø, un cen e depenen de l’es a de Dinama ca que
in es iga en el sec o de les ene gies eno ables. S’han p es deu pa cs eòlics o sho e
cons uï s al lla g de la p ime a dècada del segle XXI com a mos a pe a dedui el p eu mi jà
del MW ins al·la , al g à ic 2.4.3.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
70
G à ic 2.4.3 P eu MW eòlic o sho e ins al·la ( on : www.wikipedia.o g)
S’a iba a la conclusió que el cos d’ins al·la un pa c eòlic o sho e és d’ap oximadamen uns
2 milions d’eu os / MW ins al·la . Del ma eix es udi es desp èn que els ae ogene ado s
des ina s a pa cs o sho e enen un cos un 20% supe io al d’aquells ae ogene ado s onsho e.
Les o es i els onamen s o sho e cos en unes 2,5 egades més que els onsho e. Bàsicamen ,
són dos els aspec es que di e encien els pa cs eòlics ma ins i e es es quan a cos os: els
onamen s o sho e són més ca s, el seu cos és unció de la p o undi a del ma i del ipus de
onamen s escolli s. En els pa cs onsho e els onamen s ep esen en un 5 – 9% del cos o al,
men e que en els o sho e el pe cen a ge augmen a ins al 21%. En segon lloc, les es acions
ans o mado es i els cables subma ins ep esen en un 16% i un 5% dels cos os en un pa c
eòlic ma í, espec i amen .
To i que la in e sió inicial i de man enimen ( a an de la co osió causada pe l’aigua ma ina
) d’un pa c eòlic ma í és supe io a la d’un pa c eòlic e es e, el ac o de cà ega ( FC ) dels
p ime s és supe io al dels segons. Un pa c eòlic o sho e po a iba a assoli un FC del 45 %,
men e que els pa cs eòlics onsho e di ícilmen assoli an el 30%.
Els cos os de p oducció d’ene gia elèc ica en un pa c eòlic o sho e s’ap ecien al següen
g à ic 2.4.4. Són pa cs aixeca s en aigües de Dinama ca i G an B e anya al lla g de la p ime a
dècada del segle XXI:
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
71
G à ic 2.4.4 Cos os gene ació ene gia elèc ica en pa cs eòlics ma ins ( on :
h p://www.wind-ene gy- he- ac s.o g/)
Cos del desman ellamen d’un eac o nuclea :
El cos que compo a desac i a el uncionamen d’una cen al nuclea i e -la desapa èixe é
bàsicamen dos componen s: el p océs de decons ucció p òpiamen de l’edi ici i el
ep ocessamen dels esidus adioac ius exis en s dins la ins al·lació. Aques ep ocessamen
dels esidus semp e se à més econòmic com més s’espe i a e -ho, ja que els isò ops, amb el
emps, pe d an ac i i a adioac i a. Això aba a i à el seu ep ocessamen . Si no és així i
s’inicia el p océs immedia amen els cos os pugen. Pe exemple, el eac o nuclea de
Vandellós I ( 480 MW ) a pa i un inciden de g au 3 a l’escala INES el 19 d’oc ub e de
1989, quali ica d’ “inciden impo an ”. L’o ganisme públic enca ega del con ol d’aques es
in aes uc u es a imposa unes condicions an es ic es als ope ado s de la cen al, que
aques s an decidi que se ia més aonable anca .
El p océs de desac i a un eac o nuclea comp èn es e apes, bàsicamen . La p ime a e apa
a du a de 1991 a 1997, pe íode al lla g del qual es an desman ella les pa s no necessà ies
del complex i es a asllada el combus ible gas a emmaga zema , així com d’al es esidus,
a F ança. La segona ase de desman ellamen du à de 1998 a 2003, pe íode en què es an
desman ella o es les es uc u es ex e io s al mu de con enció del eac o nuclea i el comple
con inamen d’aques . La e ce a e apa, en la qual ac ualmen es oba imme sa la ins al·lació,
consis eix en un pe íode de la ència 25 anys ( 2003 - 2028 ), al lla g del qual es deixa
disminui l’ac i i a adioac i a d’elemen s in e io s al eac o . El 2028 es e i a à el caixó del
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
72
eac o , el qual es à e es i amb una capa d’ace gal ani za d’1,5 m de g uix, i es p ocedi à
al de ini iu ende ocamen del complex.
El Go e n Cen al de l’època a es ima el cos o al de l’ope ació en uns 240 milions d’eu os.
El 62,5% d’aques a quan i a ( 150 milions d’eu os ) ani ia des inada al ep ocessamen de les
450 ones d’u ani con ingudes dins el eac o . Els 90 milions d’eu os es an s es des ina ien al
p océs de desman ellamen ísic p òpiamen di . Aques cos a e eplan eja al Go e n
Cen al els càlculs que ha ien e en el “Plan Gene al de Residuos Radiac i os”, ap o a el
gene de 1989. Es a es ima un cos d’uns 1.232 milions d’eu os pe a un e en ual ancamen
dels 10 eac o s nuclea s en ac i i a en aquell emps. Com es po ap ecia , la quan i a es a
dobla en el cas del desman ellamen de Vandellòs I.
A con inuació es p esen a an di e ses al e na i es pe a subs i ui les cen als nuclea s
exis en s a Ca alunya pe al es on s d’ene gia. Es conside a à l’au osu iciència ene gè ica de
Ca alunya, que o el que es consumeixi en elec ici a a Ca alunya es p odueixi a Ca alunya.
Les dades es basen en les xi es de po ència ins al·lada a 1 de gene de 2011 i l’ene gia
consumida al lla g de l’any 2010. Cal eni en comp e que les úl imes dades de què es disposa
a escala au onòmica, que són les de l’any 2011, es an so meses a un con ex econòmic
excepcional. La demanda d’ene gia elèc ica l’any 2011 espec e el 2010 a cau e un 1,3% a
Ca alunya i un 2,1% a Espanya.
OPCIÓ A: A u a els es eac o s nuclea s ca alans i p odui el 100% de l’ene gia elèc ica
que subminis a en amb cicles combina s
Dades de l’any 2010 a Ca alunya:
Cen als nuclea s:
Po ència ins al·lada 3,142 GW
Ene gia elèc ica gene ada 24.909 GWh
Fac o de cà ega nuclea s Ca alunya (FCn): 24.909 GWh / ( 3,142 GW x 8.760 h ) = 90,5 %
Cen als cicle combina :
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
79
PRESSUPOST TOTAL: ( 4.603 + 10.080 ) · 10
6
eu = 14.683 · 10
6
eu
L’an e io quan i a ep esen a el 7,33% del PIB de Ca alunya de l’any 2011.
( eco dan que el cos de la ges ió dels esidus adioac ius a lla g e mini ha queda exclòs de
l’es imació. Hi ha g ans di e ències en les es imacions de di e sos expe s i o ganismes
especiali za s en la ma è ia: xi a una quan i a esul a especula iu.)
Un al e ac o que cald ia eni en comp e és la in luència d’aques a modi icació en les on s
de gene ació d’elec ici a pel que a al p eu d’aques a. És un ema complex i cal eni
coneixemen del uncionamen del me ca de l’elec ici a a ni ell d’Espanya pe a sabe -ho.
Aques pun no és cen al en el p ojec e i, el seu es udi implica ia o un al e p ojec e pe sí
ma eix. Tanma eix, es ol deixa cons ància del coneixemen de com unciona el me ca . A
l’annex s’adjun en un segui de g à ics i explicacions sob e aques a emà ica.

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
80
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
81
3. CONCLUSIONS
L’opció de subs i ui els es eac o s nuclea s pe una al e na i a ha es a , com ja s’ha llegi ,
la combinació de cen als de cicle combina amb ene gia eòlica. L’exis ència d’un impac e
paisa gís ic és innegable, els pa cs eòlics eque eixen una ubicació en ca enes de se alades
pe a pode ap o i a al màxim el ecu s eòlic i e endible la in e sió. Les cen als de cicle
combina ambé ocasionen impac e paisa gís ic, així com emissions de gasos nocius pe a
l’a mos e a. No obs an , l’au o del p ojec e c eu enca a no ac ible una polí ica ene gè ica (
sec o elèc ic ) basada al 100% en ene gies eno ables, ja que la se a in e mi ència a
impossible pode ia -se’n comple amen . La di icul a d’emmaga zema l’elec ici a a g an
escala a imp escindibles cen als de gene ació d’elec ici a egulables que donin supo a les
eno ables en els momen s en què no p odueixin.
Així doncs, es ac a de e una g an asca de pedagogia des inada als habi an s més p ope s a
les e en uals ubicacions de les in aes uc u es ene gè iques, amb l’objec iu de con ènce -los
que la polí ica ene gè ica, pa icula men la gene ació d’ene gia elèc ica, és un ac o clau pe
a un país, i que els pe i s pe judicis pa icula s poden se compensa s d’alguna mane a.
Val a di inalmen que, amb una isió ac ual i plane à ia, són di e sos els països capda an e s
a ni ell mundial que han op a pe enuncia a les cen als nuclea s pe a p odui ene gia
elèc ica, pe ò que anma eix les al e na i es que a an se i enca a no esul en del o cla es.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
82
4. BIBLIOGRAFIA
Ma e ial ob ingu a la xa xa:
[1] RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA. El sis ema eléc ico po Comunidades Au ónomas.
Mad id, 2012.
[h p://www. ee.es/sis ema_elec ico/pd /in osis/In _Sis_Elec_REE_2011_ElSis Elec po CC
AA.pd , 1 de juliol de 2012]
[2] EL PUNT AVUI. Socie a . El 53,3% de l’elec ici a de Ca alunya su de les nuclea s.
Ba celona, 17 de ma ç de 2011.
[h p://www.elpun a ui.ca /no icia/a icle/2-socie a /5-socie a /384309-el-533-de-lelec ici a -
de-ca alunya-su -de-les-nuclea s.h ml, 10 de maig de 2011]
[3] ASOCIACIÓN EMPRESARIAL EÓLICA. Eólica’11. Mad id, 2011.
[h p://www.aeeolica.o g/es/sob e-la-eolica/la-eolica-en-espana/po encia-ins alada/ , ? de
gene de 2011]
[4] SOCIETAT CATALANA D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI. Cen als eòliques, zones
de desen olupamen p io i a i. Ba celona, 2010.
[h p:// e i o i.sco .ca /ca /no ices/2010/04/cen als_eOliques_zones_de_desen olupamen _p
io i a i_2547.php, 10 d’agos de 2011]
[5] CONFEDERACIÓN HIDROGRÁFICA DEL EBRO. In en a io de cen ales
hid oeléc icas. Za agoza, 2003.
[h p://www.cheb o.es/con enido. isualiza .do?idCon enido=3051&idMenu=2600, 2 de juliol
de 2011]
[6] INITEC-ENERGÍA. Cen ales de ciclo combinado. Mad id, 2010.
[h p://www.ini ec-ene gia.com/sec ion3.c m?id=3&side=35& _id=1& id=7&lang=sp, 1 de
juliol de 2011]
[7] EUROPA PRESS. Economía. Eu opa au o iza el aspaso de la cen al de CC de
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
83
Ta agona de Gas Na u al Fenosa a Alpiq. Mad id, 3 de ma ç de 2011.
[h p://www.eu opap ess.es/economia/ene gia-00341/no icia-economia-indus ia-au o iza-
aspaso-cen al-ciclo-combinado- a agona-gas-na u al- enosa-alpiq-20110303190014.h ml,
5 de maig de 2011]
[8] DESENCHUFADOS. Nuclea . Mad id, se emb e 2010.
[h p://desenchu ados.ne /ca ego y/ene gia/nuclea /, 4 de juliol de 2011]
[9] THE CHRISTIAN SCIENCE MONITOR. Haza dous was e. Washing on DC (EUA), 6
de no emb e de 1980.
[h p://www.csmoni o .com/1980/1106/110653.h ml, 3 de maig de 2011]
[10] INTERNATIONAL ENERGY AGENCY. Wo ld Ene gy Ou look 2010. Pa ís, no emb e
de 2010.
[h p://www.iea.o g/Tex base/npsum/weo2010sum.pd , 2 de juliol de 2011]
[11] DIARI DE GIRONA. La ic ò ia del u isme sob e l’amenaça nuclea a Pals. Gi ona,
19 de ma ç de 2011.
[h p://www.dia idegi ona.ca /coma ques/2011/03/19/ ic o ia-del- u isme-sob e-lamenaca-
nuclea -pals/473395.h ml, 20 de juliol de 2011]
[12] VILAWEB. Ma o ell s’oposa a la cons ucció d’una cen al è mica. Ba celona,
desemb e de 2003.
[h p://www. ilaweb.ca /no icia/788213/20031219/no icia.h ml, 1 juliol de 2011]
[13] DIARI DE TARRAGONA. Ibe d ola congela el p ojec e de la cen al de CC de Riba-
Roja. Ta agona, 27 de juny de 2009.
[h p://www.dia ide a agona.com/eb e/031767/ibe d ola/congela/p ojec e/cen al/cicle/combi
na / iba oja, 1 d’agos de 2011]
[14] DIARI DE GIRONA. La cen al de cicle combina de Bescanó es à apa cada ins d’aquí
a 5 anys. Gi ona, 28 de maig de 2011.
[h p://www.dia idegi ona.ca /coma ques/2011/05/28/cen al-cicle-combina -bescano-
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
84
apa cada- ins-daqui-5-anys/490563.h ml, 1 de juliol de 2011]
[15] FORO NUCLEAR. El u anio: ese as y suminis o a las cen ales nuclea es. Mad id,
2010.
[h p://www. o onuclea .o g/es/publicaciones-y-documen acion/publicaciones/u anio-
ese as-y-suminis o-a-las-cen ales, 10 de juliol de 2011]
[16] INTERNATIONAL ATOMIC ENERGY AGENCY. INES. Viena, 1990.
[h p://www.iaea.o g/Publica ions/Fac shee s/Spanish/ines_sp.pd , 12 de juliol de 2011]
[17] LE GANDHI VERT. Cen ales Nucléai es e zonage sismique en F ance. Pa ís, 14 de
ma ç de 2011.
[h p://www.gandhi e . /cen ales-nucleai es-e -zonage-sismique-en- ance-1747.h ml, 20
de juliol de 2011]
[18] CENTRO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS ( CSIC ). Pelig osidad
sísmica en Eu opa. Mad id, 6 d’oc ub e de 2003.
[h p://www.dica .csic.es/escmapa-esp.h ml, 22 de juliol de 2011]
[19] FONS MONETARI INTERNACIONAL ( FMI ). PIB nominal pe països 2010.
Washing on DC ( EUA ), 2011.
[h p://es.wikipedia.o g/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_po _PIB_(nominal), 23 de se emb e de
2011]
[20] EL PAIS. Reac o es nuclea es en Alemania. Mad id, 30 de maig de 2011.
[h p://www.elpais.com/g a icos/in e nacional/Reac o es/nuclea es/Alemania/elpepuin /20110
530elpepuin _1/Ges/, 26 de se emb e de 2011]
[21] DER SPIEGEL. Angs o A omun all. Hambu g ( Alemanya ), 15 de ma ç de 2011.
[h p://www.spiegel.de/wissenscha /na u /0,1518,751000,00.h ml, 29 de se emb e de 2011]
[22] SWISS SEISMOLOGICAL SERVICE. Seismic Haza d Assessmen o Swi ze land.
Zu ic, 25 de no emb e de 2004.

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
85
[h p://www.ea hquake.e hz.ch/ esea ch/Swiss_Haza d/Swiss_Haza d/downloads/Haza d_ ep
o _2004.pd , 2 de se emb e de 2011]
[23] ISTITUTO NAZIONALE DI GEOFISICA E VULCANOLOGIA. Mappa di pe icolosi à
sismica del e i o io nazionale. Milà, 28 d’ab il de 2006.
[h p://zonesismiche.mi.ing .i /mappa_ps_ap 04/i alia.h ml, 1 d’oc ub e de 2011]
[24] INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Zones sísmiques conside an l’e ec e
del sòl. Ba celona, 2001.
[h p://www.igc.ca /web/ca/sismologia_a les_ isc.h ml, 28 de se emb e de 2011]
[25] REPSOL. E olución de p ecios gas na u al. Mad id, 4 de oc ub e de 2011.
[h p://www. epsol.com/es_es/co po acion/conoce - epsol/con ex o-ene ge ico/e olucion-
p ecios-in en a ios/e olucion-p ecios-gas-na u al.aspx, 15 d’oc ub e de 2011]
[26] INSTITUT CATALÀ DE L’ENERGIA. Mapa eòlic de Ca alunya. Ba celona, juny de
2002.
[h p://www.ene giaseolicas.com/mapa-eolico.h ml, 2 de juliol de 2011]
[27] ATLES NACIONAL DE CATALUNYA. Mapa eòlic onsho e i o sho e de Ca alunya.
Ba celona, juny de 2002.
[h p://www.a lesnacional.ca /icc/a les-nacional/clima/ en -mi ja-anual-a-60-i-80-m-dal i ud-
kmh-ms/, 1 de juny de 2011]
[28] SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA. Mapa del elleu subma í de Ca alunya.
Ba celona, juliol de 2004.
[h p://scg.iec.ca /Scg9/Scg90/S92411.h m, 2 de se emb e de 2011]
[29] XARXA NATURA 2000. Plànols Xa xa Na u a 2000. Ba celona, oc ub e de 2009.
[h p://www.xa xana u a2000.com/?id=380&idC=15, 2 de se emb e de 2011]
[30] UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA. Depa amen o de Ingenie ía Eléc ica. Cos es de
implan ación de un pa que eólico. Za agoza, 2010.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
86
[h p://www.uniza .es/jmyus a/wp-con en /uploads/2010/06/Cos es-de-implan aci%C3%B3n-
de-un-pa que-e%C3%B3lico-2010.pd , 4 d’oc ub e de 2011, 4 d’oc ub e de 2011]
[31] EUROPEAN WIND ENERGY ASSOCIATION. Wind ene gy- he ac s. Volume 2. Cos s
and p ices. B ussel·les ( Bèlgica ), 2002.
[h p://www.ewea.o g/ ileadmin/ewea_documen s/documen s/publica ions/WETF/Fac s_Volu
me_2.pd , 1 de se emb e de 2011]
[32] US ENERGY INFORMATION ADMINISTRATION. Annual Ene gy Ou look 2010.
Washing on DC ( EUA ), desemb e de 2009.
[h p://www.eia.go /oia /aeo/pd /2016le elized_cos s_aeo2010.pd , 2 d’agos de 2011]
[33] FUNDACIÓ GAS NATURAL. La ene gía eólica ma ina: concep os y e os
ecnológicos. San ande , 2009.
[h p://www. undaciongasna u al.o g/Si eCollec ionDocumen s/Ac i idades/Semina ios/San a
nde %2016022010/1%20I%C3%B1igo%20losada.pd , 2 de juliol de 2011]
[34] INERCO. Mon ajes y man enimien os indus iales. Impac o Ambien al de las cen ales
de ciclo combinado. Se illa, 2002.
[h p://www.ine co.es/ iche os/comun/a iculos/ine coa _035.pd , 12 d’agos de 2011]
[35] IBERDROLA. Cen al de ciclo combinado de Alange. Documen o de sín esis. Mad id,
juny de 2008.
[h p://www.ex emambien e.es/ iles/2008/AAI%20 e mica%20Alange/documen o_sin esis_j
unio_2008.pd , 2 de se emb e de 2011]
[36] RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA. In o me del sis ema eléc ico en 2010. El sis ema
eléc ico po comunidades au ónomas. Mad id, gene de 2011.
[h p://www. ee.es/sis ema_elec ico/pd /in osis/In _Sis_Elec_REE_2010_ElSis Elec po CC
AA.pd , 4 d’agos de 2011]
[37] MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO. Regis o
es a al de emisiones y uen es con aminan es. Mad id, 2010.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
87
[h p://www.p -es.es/in o mes/ ichacomplejo.aspx?id_complejo=5458, 3 de se emb e de
2011]
[38] ASSOCIACIÓ EÒLICA DE CATALUNYA ( EOLICCAT ). Llis a de pa cs eòlics.
Ba celona, gene de 2011.
[h p://www.eolicca .ne /?52#gmap, 17 de se emb e de 2011]
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
88
PROJECTE DE FI DE CARRERA ENGINYERIA INDUSTRIAL
MOVIMENTS OPOSITORS A INFRAESTRUCTURES
ENERGÈTIQUES. CAS PARTICULAR DE L’ENERGIA
NUCLEAR I POSSIBLES ALTERNATIVES.
ANNEX A: Legislació ene gia eòlica Ca alunya
ANNEX B: Ampliació dels cos os d’implan ació d’ene gia eòlica
ANNEX C: His ò ia i b eu in oducció a l’ene gia eòlica
Au o : Josep Ga iga
Di ec o : Jaume Fab ega
Con oca ò ia: Se emb e 2012
Escola Tècnica Supe io
d’Enginye ia Indus ial de Ba celona
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
95
p o egi ín eg amen els sepulc es així com l’en o n que els en ol a.
- Béns cul u als d’in e ès nacional en les ca ego ies de monumen s his ò ics,
conjun s his ò ics, ja dins his ò ics i llocs his ò ics de Ca alunya. Els Béns
Cul u als d’In e ès Nacional són la màxima ca ego ia de p o ecció de ègim
a qui ec ònic de Ca alunya i queden a la ca ego ia de p o ecció, conse ació i
di usió que es ableix la Llei 9/1993, del pa imoni cul u al ca alà, així com el
ma c legal es able pel Dec e 15/1990 sob e les comissions del pa imoni
cul u al del Depa amen de Cul u a i el Dec e 102/1994, sob e la composició
i el uncionamen del Consell Assesso del Pa imoni Cul u al Ca alà.
ANNEX B: AMPLIACIÓ DELS COSTOS D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIA EÒLICA
cos inicial  in e sió inicial
A con inuació es mos a una igu a amb l’es uc u a de cos os de la ab icació d’un
ae ogene ado , a la igu a 2.:
Figu a 2.1 Dis ibució cos os d’un ae ogene ado ( on : h p://es.sc ibd.com )
A la següen igu a 2.2 s’obse a l’es uc u a de cos os d’un pa c eòlic en la se a in e sió
inicial [30]:

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
96
Figu a 2.2 Cos os in e sió inicial pa c eòlic e es e ( on : Uni e sidad de Za agoza )
- cos os inance s
- cos os d’ope ació i man enimen : ep esen en de mi jana un 20-25 % dels
cos os d’un pa c eòlic [31]. Es dis ibueixen segons di e en s concep es, els
quals s’obse en a la igu a 2.3:
igu a 2.3 ( on : www.ewea.o g )
- cos os de gene ació d’ene gia global p oduïda anualmen , la qual és unció de les
ca ac e ís iques dels ae ogene ado s i del en de la zona
[32] i [33]
La Asociación Eólica de Galicia ( EGA ) a publica un es udi l’any 2004 on s’explica en les
in e sions necessà ies pe a cons ui un pa c eòlic onsho e, així com els cos os d’explo ació
de la in aes uc u a du an la se a ida ú il. L’es udi a iba a la conclusió que pe a ins al·la
un pa c eòlic ipus de 23,2 MW el cos mi jà pe MW ins al·la és de 993.175 eu . L’impo es
di ideix en les cinc pa ides que s’obse en al següen g à ic 2.1, on a l’eix d’o denades hi
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
97
apa eix l’impo en eu os:
G à ic 2.1 Dis ibució cos os inicials cons ucció pa c eòlic e es e ( on : h p://www.ega-
asociacioneolicagalicia.es/es/da osdelsec o /in e sion.php)
Exp essa en pe cen a ges la in e sió es desglossa de la següen mane a:
Ae ogene ado s  71,1 %
In aes uc u a elec omecànica  13,9 %
Ob a ci il  7,6 %
Con ibució al e o çamen de la xa xa  4,8 %
Al es ( p ojec e d’enginye ia, llicències municipals, es udis p e is )  2,6 %
A més, cal eni en comp e els cos os d’explo ació de la in aes uc u a al lla g de la se a ida
ú il, uns 20 – 25 anys. Pe a cada MW ins al·la la ma eixa ins i ució a calcula uns cos os
o als de 23.982,73 eu / MW. To segui es desglossa aques impo en di e ses pa ides, amb
l’impo en eu os i el co esponen pe cen a ge espec e el cos o al d’explo ació:
Ges ió i man enimen  17.506,5 eu / MW  71,1 %
Impos os i assegu ances  3.863,3 eu / MW  16,1 %
Llogue dels e enys  2.249,9 eu / MW  9,4 %
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
98
P imes a les ene gies eno ables: un es ímul o malba a amen ?
A all d’in oducció, es po ano a el pes que enen les p imes ebudes pe la p oducció
d’ene gia d’o igen eno able. A l’ho a d’a a o i amb p imes les di e ses ecnologies
anomenades ne es, es é en comp e que la se a u ili zació disminueix les emissions de gasos
d’e ec e hi e nacle pe a gene a ene gia elèc ica. També es edueix la despesa des inada a
ob eni combus ibles a països es ange s. Aques s dos ac o s an que es compensin les
ecnologies ne es. Tanma eix, so in la quan i a de dine s en o ma de p imes supe a l’es al i
que l’ús d’aques es ecnologies o igina. No obs an , ambé cal conside a els llocs de eball
c ea s i la con ibució al PIB del país que é el omen d’aques es ene gies. Al següen g à ic
2.2 s’ap ecia com les p imes han es a in e io s a l’es al i gene a ins l’any 2008. Els anys
2009 i 2010 les p imes han supe a aques es al i, es pod ia di , doncs, que les p imes són
excessi es.
G à ic 2.2 P imes VS impac e econòmic sec o ene gies eno ables ( on : www.deloi e.com)
La con ibució al PIB espanyol en e mes pe cen uals ha ana augmen an en els da e s anys a
Espanya, al com es desp èn del g à ic 2.3 que segueix:
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
99
G à ic 2.3 Con ibució del sec o de les ene gies eno ables al PIB d’Espanya ( on :
www.deloi e.com)
Segmen an segons ecnologia eno able s’obse a com els sec o s de la sola o o ol aica i
l’eòlica són els més de e minan s en el PIB espanyol pel que a al sec o de les eno ables, Es
po ap ecia al g à ic 2.4:
G à ic 2.4 Con ibució al PIB d’Espanya de les di e ses ecnologies de gene ació d’ene gia
elèc ica d’o igen eno able ( on : www.deloi e.com)
Els llocs de eball c ea s pel sec o de les ene gies eno ables a escala espanyola els úl ims
anys es poden obse a al g à ic 2.5:
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
100
G à ic 2.5 Llocs de eball gene a s a Espanya en el sec o de les ene gies eno ables ( on :
www.deloi e.com)
Hi ha un al e pun en què la p esència de les ene gies eno ables esul a bene iciosa. En
l’anomena pool elèc ic, l’en ada de les eno ables a que el p eu del MWh p oduï
s’aba a eixi ( so in només pe a les emp eses come ciali zado es, no pas pe als consumido s
inals pa icula s i emp eses ). Pel e d’en a a p eu ze o al pool elèc ic, les eno ables
es al ien el pagamen de g ans quan i a s cada any, al com es eu al g à ic 2.6:
G à ic 2.6 Aba a imen del cos d’adquisició de l’ene gia elèc ica com a conseqüència de la

Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
101
pene ació de les ene gies eno ables al pool elèc ic ( on : www.deloi e.com)
Compa an amb les p imes ebudes anualmen , al g à ic 2.7 ( epe ició d’una igu a apa eguda
an e io men ):
G à ic 2.7 P imes VS impac e econòmic sec o ene gies eno ables ( on : www.deloi e.com)
S’obse a com l’aba a imen p o oca pe la p esència de les eno ables al pool elèc ic ha
supe a o s els anys les p imes a o gades, excep e el da e any, el 2010. Una p obable causa
d’aques desequilib i p essupos a i és les g ans sumes de p imes des inades al sec o de
l’ene gia sola o o ol aica.
L’aba a imen pe cada MWh gene a s’ap ecia al g à ic 2.8:
G à ic 2.8 Aba a imen del MWh d’ene gia elèc ica al me ca majo is a pel e de la
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
102
pene ació del sec o de les ene gies eno ables al pool elèc ic ( on : www.deloi e.com)
Les p imes ebudes segons ipus d’ene gia eno able s’obse en al g à ic 2.9:
G à ic 2.9 Dis ibució de les p imes al sec o de les ene gies eno ables ( on :
www.deloi e.com)
Fen alguns càlculs s’a iba a les següen s conclusions:
L’any 2010 el sec o de la sola o o ol aica a endu -se més de la mei a de les p imes
des inades a les eno ables, o i que només gene à ap oximadamen un 10 % de l’ene gia
elèc ica d’o igen eno able. En can i, el sec o de l’ene gia eòlica a endu -se un 35-40 % de
les p imes, pe ò a con ibui en un 70 % a la gene ació d’elec ici a d’o igen eno able. En
xi es de l’any 2010:
Sola o o ol aica:
P imes: 2.800 milions d’eu os
Con ibució a l’aba a imen en el pool: 500 milions d’eu os
Di e ència: dè ici de 2.300 milions d’eu os
Eòlica:
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
103
P imes: 2.000 milions d’eu os
Con ibució a l’aba a imen en el pool: 3.400 milions d’eu os
Di e ència: supe à i de 1.400 milions d’eu os
S’a iba a la conclusió que les p imes al sec o de l’eòlica edueixen el dè ici a i a i, men e
que les p imes a la sola o o ol aica, de momen , enca a el an augmen a .
Al g à ic 2.10 es po eu e com la con ibució al PIB del sec o de les eno ables semp e ha
es a supe io a les p imes ebudes, o i que a disminuin la di e ència.
G à ic 2.10 Con ibució al PIB d’Espanya en elació amb les p imes ebudes del sec o de les
ene gies eno ables ( on : www.deloi e.com)
El an anomena dè ici a i a i, so in a ibuï a les ene gies eno ables, s’ap ecia al g à ic
2.11, amb el dè ici acumula anualmen . En e mell hi ha el dè ici o al acumula de o s els
anys, men e que en e d hi ha l’es al i acumula pel e de l’en ada de les eno ables en el
pool elè ic.
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
104
G à ic 2.11 Dè ici a i a i acumula del sec o elèc ic ( on : www.deloi e.com)
En el pe íode 2005-2010 el dè ici acumula és de 24.582 milions d’eu os, l’aba a imen
acumula de 9.173 milions d’eu os i les p imes a les eno ables acumulades de 16.437 milions
d’eu os. Una edis ibució d’aques es p imes o un can i en el uncionamen del me ca
elèc ic espanyol pod ien millo a les xi es.
Una al a possible causa del dè ici a i a i són els cos os de ansició a la compe ència que
an eb e les g ans emp eses elèc iques en e 1998 i 2006 com a compensació pe la
libe ali zació del me ca elèc ic. Dine s que an supe a en 2.500 milions el màxim aco da ,
sense que aques es emp eses mai no hagin e o na aques a quan i a a l’Es a , és a di , als
con ibuen s.
El uncionamen del me ca majo is a de l’elec ici a , el pool elèc ic, ambé po p o oca
ce s desequilib is. Segons les g ans emp eses elèc iques espanyoles, les cen als nuclea s i
les g ans cen als hid oelèc iques no es an enca a amo i zades. És pe això que s’oposen a
se e i ades del pool, g àcies al qual aques es emp eses eben els anomena s wind all p o i s (
bene icis caigu s del cel ). En en al pool a cos ze o, pe ò com que el p eu que cob en les
elèc iques pel MWh gene a e de e mina pe l’úl ima ( la més ca a ) ecnologia en an al
me ca majo is a, els bene icis pe MWh gene a en nuclea i hid àulica són g ans. Segons
diuen, es à jus i ica pe què les in aes uc u es no es an enca a amo i zades.
To s aques s da e s aspec es eque i ien un es udi amb p o undi a , el qual pod ia o igina un
al e p ojec e. Només es olia deixa cons ància del coneixemen de la p oblemà ica. En ce a
mane a, és un p incipi de jus i icació de l’ene gia eòlica com a al e na i a iable i en la qual
s’hau ia d’ana apos an cada cop més, des del pun de is a de l’au o .
ANNEX C: HISTÒRIA I BREU INTRODUCCIÓ A L’ENERGIA NUCLEAR
3.1 His ò ia i b eu in oducció a l’ene gia nuclea
P ime s es udis de la adiació
L’ene gia nuclea é di e ses aplicacions. Es po u ili za pe a p opulsa ehicles mili a s o
ci ils, pe a c ea a mamen mili a o bé pe a p odui ene gia elèc ica en cen als amb
Mo imen s oposi o s a in aes uc u es ene gè iques. Cas pa icula de l’ene gia nuclea i
possibles al e na i es.
111
e g = 10
-7
J). No desc iu els e ec es biològics de les di e ses adiacions.
- em: Uni a pe a quan i ica els e ec es biològics de la adiació. Rem són les
sigles de l’anglès ad equi alen man. No o s els ipus de adiacions enen la
ma eixa incidència biològica, enca a que la dosi sigui la ma eixa. Pe a sabe
els em, cal mul iplica els ad pe un ac o q, el qual és p opi de cada ipus de
adiació. Pe les adiacions elec omagnè iques ( adiacions gamma i aigs X )
la q é alo 1, pe an els ad i els em enen igual alo . S’acos umen a e
se i com a uni a els m em. Es calcula que de mi jana cada pe sona ep 360
m em/any de adiació, l’o igen de la qual són bàsicamen on s na u als.
- Cu ie (Ci): És una uni a que quan i ica la adioac i i a . És l’ac i i a d’ 1 g de
l’isò op de adi, adi-236. Aques a subs ància a se es udiada pels pione s de
la adiologia Ma ie i Pie e Cu ie.
Les uni a s accep ades pel sis ema in e nacional (SI) són:
- Becque el (Bq): Uni a de mesu a de l’ac i i a adioac i a. Comp abili za el
nomb e de desin eg acions nuclea s que enen lloc en una ce a quan i a de
subs ància al lla g d’un pe íode de emps. 1 Bq equi al a una desin eg ació pe
segon. 1 Ci = 37 GBq
- G ay (Gy): Mesu a la dosi de adiació abso ida pe a o ipus de adiació i pe
a o ipus de ma e ial. 1 Gy equi al a 1 J d’ene gia deposi a en 1 kg de
ma è ia. No desc iu els e ec es biològics de la adiació. 1 Gy = 100 ad.
No malmen s’u ili zen els cGy.
- Sie e (S ): És una uni a ep esen a i a de la magni ud dosi e icaç. Aques a
pa eix dels G ay abso bi s pels ò gans i eixi s exposa s a la adiació. Se li
apliquen ac o s de ponde ació que enen en comp e: el ipus de adiació (al a,
be a, gamma, X o neu ons); el ipus d’exposició (ex e na o in e na) i la
sensibili a especí ica de cada ò gan o eixi a ec a . 1 S = 100 em.
No malmen es an se i els mS o µS .