P ojec e de San Cuga del Vallès. Compa ació econòmica
En els següen documen s'exposa si són més ca s els onamen s p e ab ica s espec e els
con encionals o cons uï s in si u. Pe aques i, s'ha selecciona un edi ici al amen
indus iali za cons uï a Ca alunya i s'ha es udia la se a onamen ació. També s'ha selecciona
un sis ema de onamen ació p e ab ica que es pogués cons ui en aques edi ici. S'ha
selecciona una pa signi ica i a de la onamen ació pe e aques es udi. S'han con ecciona
dos p essupos os: un del què cos a ia la pa de onamen ació seleccionada si es cons uís
p e ab icada i un al e del què cos a ia cons ui -lo de la mane a ac ual. S'ha u ili za el banc de
la cons ucció (BEDEC - 2015) de l'ITeC. S'han anali za les dades i se n'han e conclusions.
Si conside em només la pa de la onamen ació seleccionada, podem conside a que la
onamen ació de San Cuga se ia un 9% més ba a a inicialmen cons uïda p e ab icada que
cons uïda in si u ac ual.
San Cuga del Vallès
Founda ions economic compa ison (€)
Cons uc ion i ems P e ab. In si u
Exca a ion 297,39 437,74
T anspo 158,57 396,39
Con inuous oo ing A 2042,09 2397,69
Con inuous oo ing B 2595,30 2847,30
Tie beams 721,38 334,29
To al 5814,73 6413,40
Taula 1. Compa ació econòmica de les onamen acions (€) (San Cuga del Vallès). G à ic 1.
Compa ació econòmica de les onamen acions (€) (San Cuga del Vallès).
a) Saba es con ínues p e ab icades
Les saba es p e ab icades d’aques p ojec e se ien més ba a es que les cons uïdes in si u i n’hi
hau ien di e sos mo ius. El p ime mo iu és que el p eu de les saba es cons uïdes in si u
po en inco po a el p eu de les llose es p e ab icades. Aques es llose es p e ab icades
po en els connec o s eplan eja s de àb ica i se eixen pe compensa les di e en s ole àncies
dimensionals en e la ob a in si u i la ob a p e ab icada. S’han comp a pe què es conside a que
si les saba es s’haguessin cons uï p e ab icades, aques es llose es no haguessin sigu
necessà ies. Pe ò com que són uns elemen s cons uï s únicamen pe aques p ojec e, mol
p obablemen el seu p eu eal os més ele a .
Exca a ion T anspo Con inuous
oo ing A
Con inuous
oo ing B
Tie beams
297,39 158,57
2042,09
2595,30
721,38
437,74 396,39
2397,69
2847,30
334,29
P e ab. In si u
El segon mo iu és que les saba es cons uïdes in si u es an sob edimensionades. Les saba es
con ínues cons uïdes in si u enen unes mides de 1,50 me es i 1,80 me es. D’aco d amb el
p edimensionamen que es mos a à a con inuació, les saba es pod ien se de base 1,01 me es i
1,52 me es. Es a en passa les cà egues del p ojec e i les ca ac e ís iques del e eny a
l’emp esa p e ab icado a holandesa i a en comen a que les saba es amb el seu sis ema podien
se de base 1,00 me e i 1,50 me es, que són les mides que s’han conside a en aques a
in es igació.
S ip oo ing A
N 112,01 kN/m
σ 1,20 kg/cm2 117,68 kN/m2
Foo ing
Volume 0,26 m3
Conc e e densi y 25,00 kN/m3
Own weigh 6,50 kN/m
b = (N + OW) / σ 1,01 m
S ip oo ing B
N 170,60 kN/m
σ 1,20 kg/cm2 117,68 kN/m2
Foo ing
Volume 0,33 m3
Conc e e densi y 25,00 kN/m3
Own weigh 8,25 kN/m
b = (N + OW) / σ 1,52 m
Taula 2. P edimensionamen de les saba es A i B.
Figu a 1. La secció de T in e ida de les saba es ajuda a op imi za el o migó de la onamen ació.
I el e ce mo iu és que la secció de les bigues p e ab icades ajuden a es al ia o migó. La
secció de les bigues p e ab icades és en o ma de T in e ida ajuda a es al ia o migó
espec e la secció ec angula . Si la secció de T in e ida de les saba es es olgués cons ui de
o ma con encional, esul a ia mol labo iosa. I mol p obablemen lla o s, no so ís a comp e
econòmicamen can ia la secció de ec angula a T in e ida pel poc es al i del o migó in si u.
b) Rios es p e ab icades
Com en el p ojec e an e io de Banyoles, les ios es p e ab icades són més ca es (721,38 € s.
334,29 €). Només la cons ucció de les ios es p e ab icades (494,00 €) esul a més ca a que
cons ui -les en ob a (300,86 €). I lla o s se’ls hi ha d’a egi el anspo i la ins al·lació
(193,95€).
c) P eu dels onamen s lineals
S’ha mi a quin és el p eu pe me e lineal i me e cúbic de onamen p e ab ica i cons uï in
si u. Pels onamen s p e ab ica s, s’han conside a el ma e ial, el anspo i el mun a ge. I pels
onamen s cons uï s in si u, s’han conside a les pa ides de o migó i a madu a. En cap dels
p eus hi ha inclòs l’impos sob e el alo a egi .
San Cuga linea ounda ions p ice (
€
)
Cons uc ion i ems P e ab ica ed In si u
€ m €/m m3 €/m3 € m €/m m3 €/m3
Con inuous oo ing A 1882,75 15,06 125,02 3,84 490,30 1910,08 15,06 126,83 11,30 169,11
Con inuous oo ing B 2356,29 15,06 156,46 4,97 474,10 2224,10 15,06 147,68 16,26 136,74
Tie beam 687,95 7,89 87,19 1,30 529,19 300,86 7,89 38,13 1,89 158,88
Small slab (1,24 m) 288,39 1,20 240,32 0,53 540,54
Small slab (1,50 m) 336,38 1,50 224,25 0,65 519,10
Taula 3. Fonamen s lineals de San Cuga del Vallès (€).

d) Els p oblemes de les di e en s ole àncies dimensionals 
En aques p ojec e no es a en dona p oblemes de ole àncies dimensionals en e l’ob a
p e ab icada i la ob a in si u. Com en el passa p ojec e, es a cons ui un elemen p e ab ica
en e l’ob a in si u i la ob a p e ab icada que po és els connec o s amb els mòduls eplan eja s.
En el p ojec e de Banyoles a se labo iós eplan eja les bigues sob e de les ases. En aques
p ojec e, es a ole es al ia o migó p e ab ica , i en lloc d’unes bigues es a en cons ui
unes llose es p e ab icades. A l’ho a de eplan eja -les a l’ob a es a en adona que no ha ia
sigu una bona idea; que enca a e a més labo iós eplan eja -les. S’ha ien de eplan eja de
cos a , en diagonal i en al u a, al com es po obse a a la següen ima ge.
Figu a 2. Va se mol labo iós eplan eja les llose es p e ab icades a la esidència de San Cuga
del Vallès. Tal com es po obse a , es a en eplan eja de cos a , en diagonal i en al u a.
Això a ocasiona un ex a de emps de col·locació d’aques es llose es i en conseqüència una
sè ie de pa ides que no es a en p e is es en el p essupos inicial: llogue de maquinà ia, mà
d’ob a... Aques es pa ides a en eni un impac e impo an en el p eu inal de l’ob a que no
es à e lec i en el p essupos inicial. Aques e a d no només a a ec a a l’emp esa en qües ió
sinó ambé a la següen emp esa que ha ia de col·loca els mòduls.
e) Són els onamen s p e ab ica s del p ojec e de San Cuga del Vallès més ca s?
La e sió p e ab icada de la onamen ació del p ojec e de San Cuga del Vallès esul a ia més
ba a a que la cons uïda in si u ac ual.
To i que, com es po obse a en la aula 3, els onamen s p e ab ica s no són més ba a s
inicialmen que els cons uï s in si u. S’ha conside a que el p eu del o migó p e ab ica és de
380 €/m3. Pe ò exis eixen emp eses p e ab icado es eu opees ó a del nos e país que pod ien
cons ui aques a onamen ació pe 280 €/m3. Aques es emp eses són especialis es en aques
ipus de onamen , enen el seu sis ema op imi za i poden dona uns p eus més baixos. Pe an ,
si hi hagués a Espanya una emp esa de unes ca ac e ís iques simila s, el p eu del onamen
p e ab ica se ia més ajus a , pe ò en cap cas se ia in e io del p eu cons uï in si u.
A con inuació anem a eu e com una onamen ació que sembla més ba a a, al inal su més
ca a. P ime de o , s’han inco po a uns elemen s p e ab ica s a la onamen ació in si u que no
són necessa is. En aques p ojec e s’han cons uï unes llose es p e ab icades, que si la
onamen ació hagués sigu p e ab icada, no haguessin sigu necessà ies. Els connec o s amb els
mòduls es pod ien ha e eplan eja a àb ica. En segon e me, la col·locació d’aques es pe i es
llose es a se més labo iosa del què s’espe a a i això a compo a una sè ie de pa ides
d’imp e is os que an inc emen a el p essupos inal de l’emp esa cons uc o a dels onamen s
i de l’emp esa de la i enda modula . I inalmen , els onamen s in si u es a en
sob edimensiona s.
