TERRA ENDINS
REVISTA DE GEOLOGIA
SÈRIE B
Nº 273 JULIOL – 2011
ISSN 1131 – 5407
D.L.B. 5.635 - 90
12 pàgines
RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I
MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL
PALLARS JUSSÀ I DE L’ALTA RIBAGORÇA: DES DE
LA POBLA DE SEGUR A SENTERADA, XERALLO I AL
PONT DE SUERT
Josep M. Ma a-Pe elló
_______________________________________________________________
Aques eco egu a ésse expe imen a amb docen s el dia 26 DE JULIOL DEL 2010
2
3
RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I
MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL
PALLARS JUSSÀ I DE L’ALTA RIBAGORÇA: DES DE
LA POBLA DE SEGUR A SENTERADA, XERALLO I AL
PONT DE SUERT
Pe Josep M. MATA-PERELLÓ
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en al es eco egu s de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es
disposa del emps su icien , poden e ec ua -se passan pe o es les pa ades i illoles. En cas
con a i, ecomanem p escindi de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També cal eni en con e que una pa del eco egu inal de l’i ine a i, es eali za à
pe camins de e a, pe la qual cosa cald à p end e les degudes p ecaucions,
Cal eni , com semp e, una cu a mol especial de espec e a la na u a, al lla g de o el
eco egu de l’i ine a i, i ambé o a d´ell.
BREU INTRODUCCIÓ
En aques a ocasió, la o ali a del eco egu de l’i ine a i es desen olupa à pe una sola
uni a geològica: conc e amen pel Sis ema Pi inenc, i més exac amen pe la zona de con ac e
en e la Uni a de Boixols i la Uni a de les Nogue es, si uada al no d de l’an e io .
D´aques a mane a, el eco egu s’inicia à a la població de Sen e ada (si uada a la Uni a
de les Nogue es, pe ò mol p op del con ac e). Així, a pa i d’equí l’i ine a i ansi a à pe
aques a zona de con ac e. To i així, an a la Vall de Manyane com a la Vall de Malpàs, el
eco egu s’endinsa à en la uni a més sep en ional.
Pe d’al a banda, aques i ine a i es desen olupa à a ca all de dues coma ques: de la del
Palla s Jussà (pe la qual es ansi a à en e la Sen e ada i Xe allo) i la de l´Al a Ribago ça (pe
on es passa à en e Pe bes i Pon de Sue ).
OBJECTIUS GENERALS
Es cen a an en els aspec es geològics, geomo ològics i mine alògics que apun a em a
con inuació:
4
1.- Obse ació i desc ipció dels ma e ials mesozoics que cenozoics que o men pa de
la Uni a de Bóixols; que oba em en e Sen e ada i el Pon de Sue , pe la zona de con ac e
en e aques a uni a i la Zona de les Nogue es, si uada una mica més cap al No d. Els ma e ials
mesozoics que oba em pe anyen onamen almen al C e àcic (amb ni ells ca bona a s) i al
T iàsic (amb ni ells de g esos, calca ies, guixos, a giles i o i es, segons els llocs).
2.- Obse ació dels ma e ials que cons i ueixen la Uni a de les Nogue es. Aques s
ma e ials pe anyen al Ca boní e (amb ams d´esquis os neg es, onamen almen ) al
Pe mo ies (amb g esos ogencs), i sob e o al T iàsic Supe io , al Keupe (amb ams de guixos,
a giles i o i es).
3.- Obse ació de les elacions exis en s en e les di e en s làmines d’enca alcamen , de
les dues uni a s an e io s. P ecisamen , com ja hem a ança , bona pa del eco egu de
l’i ine a i s’e ec ua à pe les immediacions de la zona de con ac e en e les dues uni a s
geològiques acabades d’esmen a .
4.- Obse ació de les di e en s mine ali zacions que ani em oban al lla g del
eco egu , com les següen s, d’aco d amb el sen i de la ma xa:
4A) de les mine ali zacions e apo í iques de GUIX, si uades p op del poble de Sen e ada
(Palla s Jussà), en e els ma e ials iàsics del Keupe .
4B) de les mine ali zacions e uginoses o mades pe al e ació de pi i es, que oba em a
Malpàs (en e els ma e ials ca bonosos)
4C) de les mine ali zacions associades a o i es, que oba em a di e sos ind e s, com p op de
Malpàs (Al a Ribago ça)
5.- Obse ació al lla g del eco egu de l’i ine a i de les an igues explo acions, en e
elles de les següen s:
5A) de les de guix ( elacionades amb les mine ali zacions an e io s), si uades en e els
a lo amen s iàsics del Keupe de la Uni a de les Nogue es
5B) de les explo acions ca bona ades del C e àcic, (ad eçades a l’an iga àb ica de cimen de
Xe allo). Es oben si uades en e els a lo amen s ca bona a s c e àcics del Man ell de Boixols
5C) de les explo acions de g esos ogencs, si uades a Xe allo, en e els a lo amen s iàsics de la
Uni a de les Nogue es.
5D) de les explo acions de les oques ca bonoses de Malpàs, si uades en e els a lo amen s
ca boní e s de la Uni a de les Nogue es
5E) i de les explo acions d’o i es d’o i es, si uades pe les immediacions del Pon de Sue . Es
oben en e els a lo amen s iàsics de la Uni a de les Nogue es.
6.- Obse ació de l´impac e p oduï sob e el Medi Na u al, com a conseqüència de les
ob es e ec uades pe la zona: an de les explo acions mine es acabades d´esmena com de les
ob es de la ca e e a N-260.
7.- Obse ació dels ind e s elaciona s amb el pa imoni geològic i mine , que es agin
oban al lla g del eco egu : an iga àb ica de cimen de Xe allo, elleus dels ol an s del Viu
de Lle a a, i el impo an pa imoni mine elaciona amb les an igues Mines de Ca bó de
Malpàs.
5
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Pel que a al eco egu del p esen i ine a i, exis eixen uns an eceden s nos es, ela ius a
al es i ine a is geològic i mine s p ope al que a a p esen em. Aques s an eceden s, són:
MATA-PERELLÓ (1995, 1996a, 1996b, 1998a, 1998b, 2000, 2002, 2003, 2005 i 2009). També
cal al e esmen del eball de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ (2003).
Pel que a a la desc ipció de les mine ali zacions, cal pa la d’un al e eball, ambé
nos e; en conc e de MATA-PERELLÓ (1991). Aques eball es ela iu a les mine ali zacions
ca alanes en gene al, amb un capí ol dedica a la Nogue a. També cal e esmen de MATA-
PERELLÓ i SANZ (1993), dedica al econeixemen dels mine als.
I pel que a a l’es uc u a geològica de la zona pe la qual disco e l’i ine a i, a em
esmen de dos eballs, mol in e essan s, de ca àc e gene alis a. En conc e , ens es em e e in
als següen s: GUIMERÀ e al i (1982). i ambé a RIBA e al i (1976). To s dos eballs es
e e eixen a la geologia dels Països Ca alans, i conseqüen men de Ca alunya. Pe d’al a banda,
ambé cal e esmen del eball de ROSELL (1970); així com de l´IGME (1994).
To s aques s eballs e e encia s, i d´al es, igu en esmen a s pe o d e al abè ic a
l´apa a dedica a la BIBLIOGRAFIA.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El eco egu de l’i ine a i disco e à pe dues coma ques de la Regió de T emp – la Seu
d´U gell; conc e amen pe la del Palla s Jussà (on s’inicia à el eco egu ) i la de l´Al a
Ribago ça (on inali za à). Així, el eco egu s’inicia à a la població de la Pobla de Segu o
anan cap a Sen e ada Sen e ada, p op d´on es eali za à una p ime a a u ada, si s’escau.
Pos e io men , es con inua à pe la ca e e a N-260. pe al d’ana cap a ponen . Així, a ia es
passa à pe so a de Sa oca de Belle a, a iban -se desp és al encall de Xe allo i les Esglésies,
ci culan semp e pel con ac e en e la Uni a de Boixols i la Uni a de les Nogue es.
En aques an e io ajec e s’e ec ua an dues a u ades, si s’escau, i desp és, el eco egu
comença à a puja cap a Pe bes i cap al Viu de Lle a a, endinsan -se en la Uni a de Boixols, i
passan dos po s de mun anya. Si s’escau es a à una a u ada al segon poble esmen a . Desp és,
el eco egu comença à a descend e cap al Pon de Malpàs, o nan -se a si ua din e de la zona
de con ac e en e les dues uni a s esmen ades. Finalmen , p op del pon es a à una no a a u ada,
con inuan -se desp és cap a les Mines de Malpàs, pe on es a à una al a a u ada. Seguidamen
el eco egu e o na à cap a la ca e e a N-260, pe la qual s’ani à cap al Pon de Sue , on
inali za à aques i ine a i, desp és de e -se la da e a a u ada, o so in pe la ca e e a de
Vielha.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
En aques eco egu hem si ua , com ja és habi ual en o s els i ine a is, una sè ie
d´ESTACIONS o de PARADES, que ani em eien a con inuació. En cada cas, els hi dona em
una denominació que pod à co espond e a algun pa a ge p ope . També indica em el e me

6
municipal i la coma ca on es oba. Pe d’al a banda, en cada una de les pa ades, indica em
en e pa èn esi el núme o del "Mapa Topog á ico", a escala 1:50.000, on es oba si uada la
pa ada conside ada. En aques a ocasió se à algun dels següen s: 213 (o de Pon de Sue ; 214 (o
de So ) i 252 (T emp).
Així doncs, la elació o denada de les pa ades que composen aques eco egu , és la
següen .
PARADA 1. TRENCALL D´ERINYÀ - CONGOST D´ERINYÀ (E inyà, de
l’an ic e me de To alla-Se adell, i a l’ac uali a del e me mal anomena Palla s
Jussà, coma ca del Palla s Jussà). (Full 252).
To i que el eco egu cal inicia -lo a la Pobla de Segu , cal aga a l’ac ual ca e e a N-
260, cal segui cap al Congos d´E inyà. En a iba -hi es a à una no a a u ada, a la d e a de la
ca e e a, ha en eco egu uns 4 Km més.
La pa inal del eco egu s’ha e ec ua en e els ma e ials del Man ell de Boixols, o i
que es oben cobe s, no malmen , pels ma e ials pos o ogènics de l´Oligocè, cons i uï s pe
ni ells de conglome a s.
Des d’aques ind e , on a a som, es po gaudi d’un bon lloc d’obse ació de la
disco dança en e els ni ells calca is del C e àcic del Man ell de Boixols (Uni a Sud-pi inenca
Cen al), i els ni ells de conglome a s pos o ogènics de l´Oligocè.
DISCORDANÇA D´ERINYÀ
PARADA 2 - CONDICIONAL. GUIXERA DE LES INMEDIACIONES DE LA
CASA BLANCA, ( e me de Sen e ada, coma ca del Palla s Jussà). (Full 252).
Desp és de e l’a u ada an e io , cal ana cap a Sen e ada, on ens cald à aga a la
ca e e a N-260, cap el Pon de Sue . Desp és de ecó e poc més de 1Km, s’a iba à a
l´ind e on hi ha la Casa Blanca, p op d´on a em aques a a u ada, a uns 5 Km de la p ime a.
7
Aques ind e de so ida, i p àc icamen o el ajec e ins a la pa ada, es oba si ua a
la zona de con ac e en e la Uni a de Boixols (Se a de San Ge àsi), si uada al Sud, i la Uni a
de les Nogue es, si uada al No d. Així, onamen almen hem oba a lo amen s dels ni ells de
guixos i a giles del Keupe . P ecisamen , a l´ind e de l’a u ada hi ha una an iga i pe i a
explo ació dels ni ells guixosos acaba s d´esmen a .
PARADA 3. ANTIGA FÀBRICA DE CIMENT DE XERALLO i PEDRERA
DEL SERRAT DEL BOSC, (Xe allo, ac ual e me de Sa oca de Belle a de la
coma ca del Palla s Jussà, i an igamen del e me de Benés, de l´Al a Ribago ça).
(Full 214).
Des de la pa ada an e io , cal e un b eu eco egu cap a ponen pe la ca e e a N-260.
En aques eco egu es passa à pe so a de Sa oca de Belle a, i una mica més enda an
s’a iba à al encall de Xe allo, cap a on ens cald à ana . En a iba -hi, ens cald à e la p esen
a u ada, desp és de ecó e uns 9 Km, des de la pa ada an e io .
En aques eco egu hem ana oban els ma e ials esmen a s a la pa ada an e io . Així,
s’han e o ça palesos els ni ells d’a giles i guixos del Keupe . Més amun , mi an cap al No d,
ambé es an o ça palesos els ams ogencs del Pe mo ies ( onamen al men amb g esos) i els
neg encs del Ca boní e (amb ams d´esquis os).
A l´ind e de l’a u ada es oben les ins al·lacions de la àb ica de cimen de Xe allo, un
in e essan pun del nos e pa imoni mine , que cal p o egi i conse a , malg a a a oba -se
mol malmès. Aques a àb ica a subminis a el cimen u ili za en la cons ucció de les g ans
p eses dels embassamen s d’aigua de la Nogue a Ribago çana. Pel que a al combus ible, cal e
esmen de que s’u ili za a l’ex e a les p ope es Mines de Ca bó de Malpàs. Així, p op de
Sen is, es oben es es de l’an ic ele è ic que anspo a a el ca bó..
XERALLÓ
8
Pe d´al a banda, des d´aques a ind e (i des d´al es del eco egu ), mi an cap al CE,
enca a es euen les an igues explo acions de calcà ies mesozoiques (del C e àcic) u ili zades pe
a l’ús d´aques a àb ica. Al espec e, cal di que es un ind e que cald ia conse an , ecupe an
en el possible les an igues ins al·lacions mine es, com el ele è ic.
PARADA 4 - CONDICIONAL. ANTIC POBLAT MINER DE LA FÀBRICA DE
CIMENT DE XERALLO, (Xe allo, e me de Sa oca de Belle a de la coma ca
del Palla s Jussà, i abans del e me de Benés, de l´Al a Ribago ça). (Full 214).
Des de la pa ada an e io , cal e un b e íssim eco egu , o anan cap al Pobla Mine
de la Fàb ica de Cimen de Xe allo. Així hau em e un nou eco egu p ope als 0,5 Km.
En aques ind e hi ha un in e essan pa imoni, elaciona amb les cons uccions i amb
les i endes si uades p op de l’an iga àb ica de cimen . També cal e esmen de l´Esglèsia
si uada pe sob e d’aques pobla .
PARADA 5 - CONDICIONAL. ANTIGA PEDRERA DE GRESOS DE LA
CARRETERA DE LES ESGLÈSIES, (Xe allo, ac ual e me de Sa oca de Belle a
de la coma ca del Palla s Jussà, i an igamen del e me de Benés, de l´Al a
Ribago ça). (Full 214).
Desp és de e l’a u ada an e io , cal e un al e pe i eco egu , pe al d’a iba ins
a una an iga explo ació de g esos si uada a la o a de la ca e e a. Així, hau em e un
eco egu un xic in e io als 0´5 Km.
PEDRERA DE GRESOS
9
En aques ind e es oba un a lo amen dels ni ells de g esos ogencs, els quals
pe anyen al T iàsic In e io . Aques s ma e ials han es a explo a s en aques ind e . Aques s
ma e ials han es a emp a s a la p ope a àb ica de cimen de Xe allo, i ambé a di e ses
cons uccions de la zona.
PARADA 6. EL PAS DE LLEVATA ,(el Viu de Lle a a, ac ualmen pe any al
e me del Pon de Sue , coma ca de l´Al a Ribago ça). (Fulls 313 i 314).
Des de la pa ada an e io , cal e o na cap a la p ope a ca e e a N-260, pe la qual cald à
comença a puja el Po de la C eu de Pe bes, passan abans d’a iba -hi el poble de Pe bes.
To segui cald à puja el Po del Pas de Lle a a, a iban al poble del Viu de Lle a a, on a em
la p esen a u ada, desp és de ecó e uns 12 Km des de la pa ada an e io .
En aques eco egu hau em en a als con a o s sep en ionals de la Se a de San
Ge àsi (din e de la Uni a de Boixols), oban -nos eqüen s a lo amen s dels ma e ials
mesozòics del T iàsic Supe io (del Keupe , ja esmen a s abans), així com del C e àcic (amb
ni ells ca bona a s). També hau em oba eqüen s a lo amen s dels ams ogencs del
P emo ies, ja esmen a s amb an e io i a .
Al Viu de Lle a es a o ça palès un am de calcà ies, gai ebé e icali za , que des aca
sob e el paisa ge, i on s’ha si ua la població, o almen a ase ada on els en s escs del No d.
En e aques s ni ells hi ha mine ali zacions e uginoses de eblimen kà s ic, si uades
en e les calcà ies. Els mine als p esen s són la GOETHITA (limoní ica) i l´HEMATITES; així
com la CALCITA.
PARADA 7. INICI DE LA CARRETERA LOCAL A MALPÀS, PONTET
SOBRE EL RIU PERANERA, (Malpàs, ac ualmen del e me del Pon de Sue ,
coma ca de l´Al a Ribago ça). (Full 213).
Desp és de e la pa ada an e io , cal e un b eu eco egu , de poc menys de 4´5 Km,
pe la ca e e a que condueix cap al p ope poble de Malpàs. Aquí, a em una no a a u ada, a la
o a del iu.
En aques eco egu , hem ana ci culan pe la zona de con ac e, o i que més a p op
dels ma e ials mesozoics del Man ell de Boixols. Des de l´inici de la ca e e a a Malpàs (a uns
200m d´on a a som) hem oban els ma e ials del T iàsic Supe io (del Keupe ). Així, es àcil
eu e ams d’a giles guixoses i a lo amen s d´o i es.
En aques ind e hi ha un a lo amen dels ma e ials del Keupe , amb ni ells de guixos i
d’a giles. I ambé amb la p esència d’un impo an a lo amen d´o i es. P ecisamen , en aques es
da e es es a palesa l’exis ència de c is al·li zacions d´EPIDOT (d’aspec e mic oc is al·lí i d’un
in ens colo e d) i de PREHNITA (d’aspec e globula , i mol ben c is al·li zada). També cal e
esmen de la p esència de pe i s c is alls de PIRITA, en e l´epido .