El diabló de l'avellaner

EL DIABLO DE L'AVELLANER 'AVELLANZR, COY~~US Avellana, és una planta de la família de les L Cupulifrras el cultiu de la quai a Catdunya, pirticularment a la províucia de Tarragona, revesteix una tal importancia que es compten per milers les liectarees destinades al seu cultiu que va augmeutant cada dia més i més en tota la nostra regiú. Desgraciadament, quan el seu fruit va essent poc a poc conegut en el mercat interior i exierior, quan s'arriba a desbrossar boscos, com ha sucoeit a Brunyo-. la, en la província de Girona, quan en justa recompensa a la inteliigkncia, treball i capital invertit en la plantació i cultiu d'aital preciós fruiter, quan logicament 'espera I'agncultor la remune~ació corresponent, per desgracia, amb tot i ésser les avellanes un fruit que podríem dir, sense por d'incbrrer en evident exageració, que amba a constituir article de primera necessitat, l'agricultor no obté d'aquest cultiu totc el ~endiments, tots aquells beneficis que seria just esperar. En aqnests moments de vers resorgiments de la norstra agricultura, tal estat de coses no deuen continuar per més temps. La causa, o unade les causes d'aque~ta contnacció de la producció de l'avellana, esta principalpient, en Iia falta d'observacions practiques per part de I'agricultor o un excessiu egoisme que el caracteritza i a un mesquí creixement de l'esperit ~o~lectiu. Podríem indicar exemples en que una plantació ha perdut un 80 por cent de* la sema collita. D. Ramon Anton Martí, en un article de La Publicidad Agricola deiír que coneix el propietari d'una plantació dJaveUaners en un poble de la província de Tarragona, que fa uns mys collia en una petita propietat dotze sacs d9~avelianes i, vuit anys després, solament en collia un i encara de dolenta qualitat. Arribat aquest cas, és quan entra la desesperació a I'agricultor i, lhavors pensa, serios'amnt que quelcom no comPnt encucceeix, i eferti- vament en I'actualitat, els motius de la @rdua de la collita, prescindint d'altres causes secundiries, deu atribuir-se a la dev,astació d'un insecte que constitueix vera plaga, alarmant jnstament als agricultors. Aquest insecte és el vulgarrnent conegut per Diebló dels aveElaners. Bepetides vegades havem estat consultats mamb referencia d'aquesta malaltia, oficial i particularment, pero, en la majoria dels casos dJin&menció no em ha esbat possible vrncer o ambar a contenir d,,una manera efectiva el creixement i difusió de la: plaga. Per aquest Aotin, havem cregut necessari fer un complet estudi bioIdgic del Diabló en tots els seus moments evolutius, i investigar sobre el terreny en plena invasió, recollint les obsemacions dels bons cultivadors tot el que a la seva biologia es refereix, per així proposar els medis que porten a l'extermini d'aital terrible insecte. Tnteressa a l'agricultor, en primer Iloc, el coneixement prictic de la causa del mal que sofreixen els seus cultius, seguidament el procediment més econdmic i practic per a combatre-la en les plantacious atacades i prevenir-la, si 6s possible encara, en aquelles que n'aestiguin lliures. És tanta la intensitat de la plaga, tants els prejudicisi que sobre la mateisa existeixen, tan contradictoris els fets observats, que s'armb,a fins a atribuir a altre insecte sembl'ant al Diabló la causa del mal. Així, doncs, no cumpliríem el nostre objectiu, si no consignavem els caricters del Balamiinus nucum amb tots els detalls que siguin precisos per a llur identificació, assmyalant destprés els perjudicis que ocasiona ais avellaners amb elis scus atacs, skgons sigui l'estat del fruit i, per Últim, els medis mési apropiats p,er a I'extinció d'e la plaga. A fi de procedir amb ordre, donarem els caricters generics i seguid'ament els específics. Genere. - Bala%ims (Sm) - Adulud. - Cos, subromboida2. Rostre molt Ilarc, més que el c.ap i el torax reunits, i priin. Mandíbules enclavades una al costat de l'altra en l'extrem del rostre, movent-se verticalment. La clava de l'antena és llarga, apuntada amb les dues primeres articulacionisi d'iyial mida. El funicbe esta compost 'de set articutacions. Les ungles, estan adherides fins a la meidat de la ,seva longitud. Larva. - Apoda, de forma 'aquejada, blanquinosa amb el cap de color marró, i esparramats per tot el cos p&ls curts, rosats, formant Iínies, més llargs en els costats i extremitats del cos. Palpes maxilars compostos de dos tarteUs, el primer m& gros que el segon, els llavials tamM ~mb dues articdacions. Antenes gairebé invisibles, nascudes prop de l'angle superior de la mandíbula i compostos de dos artells, essent el segon molt pnm. Segments abdominais en nombre d'un a vuit, presentant per la cara ventral uno. doble filera d'apendix mamelonars. + Classificació. - L'insecte nomenat Diabló o corc de les avelhnes pertany a l'ordre dels ColeopterSi fdlia dels Czlrculkits, genere Balaninus i especie Balaninus nucwm (L.). Cardcters. - L'insecte adulte (fig. I) té coloració gris groguen- ca, amb el rostre arquejat, prim, fil:iforme, de color rasiencrt ; l'últim artell del funicle piriforme enterament recobert de finíssims pkls negres. Els elitres convexes quelcom apla~ats sob~e el dors tenen en la meitat posterior de la Iínia sutura1 una especie de cliuia formadaa per c~des quelcorn m& gruixudes, pero sense alineació. El femur anterior és diferentment dentat. La vora posterior del quint segment abdominal del masc1,e té en la cara ventrsl dues cerdes. La longitud és de 7 a 9 millímetres. Larva. - Blanca, amb el cap de color marró, proveida de poteuts maudíbules, apod,a 'amb el cos plegat en arc, presentant els caracters generics ja consignats ; essent la liur longitud quan esta completanenf deseurotll.ada d'uns vuit a deu mil.límetres. Ouel. - De color blauquinosa i de mig miLlímetre de diimetre escassameut. Biologia. -El cicle evolutiu del Balaninzls nucum és suma-' meat senzill. Apaeix a la primavera l',adulte ; immediabament satisfi la seva necessitat d'alimeutar-se en l'avellaner si li és possible, i a falta d'avellanes, en les cireres, pomes, peres, nous, etceters, etc.. Seguidanieut té lioc la unió sexual i posta de l'ouet, donant origen ,a les petites larves que a fi de julio1 i primera quinzeua d',agost abandonen el fruit des de terra o en l'arbre, segons el1 hagi caigut o hi estigui adherit, i allí, sota terra, construeix un cabdell transformant-se en ninfa, per a convertir-sje en ILdulte a la primavera vinent. Costunis de l'insecte i desperfecles que ocksiom. -El Balaninus nucum o Diabló fa la. seva .aparició en: estat sadult,e a la primavera, segons tenim observat, sobre el terreny, en La Selva (Tarragona). 8s més o nrenys :avancada, segons les coinarques, i íntimament relacionada amb el curs de l'estació primaveral, perd normalment es distingeixeu els pritners insectes vers eis primers d'abril en els anys avancats o a primers de ruaig. En ,aqueisa epoca, després de l'eusopiment o somni hivernal, tenen vera necessitat de sati'sfer la seva fam i si I'aparició ha estat avancada, no estant saonat el fruit de l'avellaner, amb tot i ésser per el1 preferit, ataca llavors les cireres, pomes, peres o nous (fig. 6 i 7). Quan l'~ave1lana esta ja en vies de formació les ataca preferentmeut, originant div,ersos efectes segons t'eutat de desenrotllamient en que troba el fruit. Hi ha que distingir dues maneres diferents d'atacs, aixd és, segons. sigui per alimeutar-se o per 'a verificar la posta dels ouets. Quan el frui'd éc escessivameut tendre, quan encara na esti for- mada l'ametlla, si el Balaninus l'ataca queda mort i es despren de I'avellaner ; .altres queden adherits i ressecs, a vdhs no una avellana sola, sinó tot el raim (floc). Hi hau afers i aqueixos són molt gneus, en que els atacs del Diabló es .dirigeix'en al peduncle, qudant aquest completament perdut . Tots aquests atacs teneu lloc abans de 'a posta dels ouets, per més que llurs efectes no siguin' del tot visibles fins I1&poca més avau<;ad,a. iverificzda l'unió sexual, les fanielles ponen els ouets (Fig. 2 i 3). vas la primera quinzena de juny, qmn l'avellana ha arribat a la meitat del sfeu desenrotllament. Aquest:a ope~ació mlereix preferent atenció per part de la flemella, car s'ha pogut observar que es preocupa, en primer lloc, de quP no estigui nes4sec el fruit, ni que hi l~agi. cap altre ouet, ja que és sumrament dificil trobur dues larves en una mateixa avel&ana. Abans de depositar: I'ou que té d'e perpetuar I'especie, elegeix ella el fruit, com j.a havem consignat, reconeixent-lo minuciosament, i aleshores, valguent-se diel rostre i :apoiant les seves potes, treballa com si fos una barrina i poc a poc, donant voltes, amb el rostre fise, va foradant l'esclofolla de l'aveliaua encara poc consistent, pero, amb tot i el cuidado amb que verifica aquest acte, hi han vegades en les que tanta és la forca amb que treballa, i tanta la pressió de llurs potes, que al girar amb el rostge arquejat i en iensió, rellisca, quedant penjat sense poder-se despendre, malint en tan incomoda posició. Un,a vegada períoradsa l'esclofolla de I'avellana, lo que la femella verifica generalment prop del naixemeut del hit, i solament fins arribar a l'embolic de S~ametlla, tren el ros.ke i acostant la punta del veutre coufia l'ouet a I'avellana. Els teixits initats per la picada originen afluiment de saba hipertrofiant els subsegüents 1 tancarit la ferida. Uns vuit dies d'esprés neix la petita larva que sJal+menta del gra (ametlia) Sent una galeria (Fig. 4), avanpnt cada dia m& i més fin's que arriba al seu com~let creixement, i sols queden lels excrements de l'insecte en I'interior d'e I'esclofolla originant una aparent maduració avan~da i la caiguda de les avellanes. El nombre d'ouets que pot pondre cada fernella és variable, ped, amf, tot i ésser crescut, si en pon més d'un en un aateis raim (floc), molt rarament ho fa en la mateixa avellana. Acabada la autrició de i'esclofolla per morir el fruit degut als atacs de la larva, aquest cau sbaris de temps, pero, estaut encara tendre I'esclofolla, amb les seves potents mandíbnles fa un fonat circul~ar de uns! 2 millímetres per on svrt a l'esterio~ (Fig. j), lo que té lloc als quatre o cinc dies d'haver-se despres el fruit de l'arbre. Un cop abandonat el fmit s'introdueix a tem, fent una mena d'e cabdell, trausformant-se en ninfa fins que toma a apareiser a la primavera en estat perfecte tal i .com hem deixat consign,at anteriorment. Importa en gran manera tenir present, car aix& és d'una gndn trascendencia per a s'ervir de guia m la campanya d'extinci6, que demés de les avellanes caigudes a tema,. bi han ra:ms de j o 7 avell'anes en els qualsi hi han fruits saus i altres amh larves, bastani solament que n'hi hagin dos sense atacar per a que s'aguanti tot el rah (floc) en I'arbre, sortint d'allí la larva per a irivernar sota terra, continuant el cicle evolutiu corresponent tal com ja s'lia indicat anteriorment. Efectes de la plaga. - Quelcom s'ha cou,signat al tractar dels costums de l'insecte, pero és convenient detallar-les més, per a que no; exiskisi dubte. Qui no coneix les corcades ! Durant la primavera, quan el seu fruit esta encara en vies de formació, quan encara no esta l'ametlla en estat lletós, el Diabld. no s'alimenta de les avellanes, pero si en forada algnna, qued,a resseca i es mor. Si els atacs tenen lloc quan el seu fruit esta mig desenrotllat, queda smb una col& emmorenida fosca, com xocolata, i per tant I'ametlla no és aprofitable. Si els atacs són posteriors, l'ametlla es desenrotlla, pero adquireix aquel1 gust amasgant tan característic, de tathom conegut. Per últim, si ataca al peduncle del raim o punt d'unió de les avellanes amb #el di't peduncle, mor el raig o floc, el que es despren amb gran facilitat així com els fruits dels qu,als el seient ha est,at. foradat. Ademés dels ~erjudicis ocasion~ats per I'insecte en aquesta primera epoca de la seva vida, hi tenim d'afegir els que la larva donaria lloc per alimentar-se de l'ametlla deixant-la tota ella destruida, quedant solament en I'interior die 1'~esclofolla e16 seus excrements: (Fig. 5). Varietats que prejer& el Balaninus. - El Diabló té també certes ~referencies en els seus at,acs a I'avellaner, segons sigui la varietat ; així, doncs, les varietats que segneixen, : Artell, Negrata, 'C.@llut i Gironell són les, que. pel seu ordre; prefereix l'insecte. i que coincideix amb I'ordre en que fa la sevia aparició el seu fniit, lo que explica de sobres el fet encara que I'ordre de maduració sigui la Pinyolenca, Artell, etc., etc. Me& de lluita. - Moltíssims són els sisbemev que s'han pat a prova per a lluitar contra el Balaninws nucum, pero pocs han estat els resultats obtinguts. La conducta a seguir per a la completa extinció de I'iusecte que ens ocupa cteu basar-se : 1.' En un estudi bioldgic sufic&wt qw ens permeti condker l'organització, vida i costums del parasit. , 2." En un coneixmeent conzplet de la planda que l'insecte ataca. 3.' En un estudi de les relacions entre ll*ecte i la planta entre si i amb' el medi exterior, aixd és, terra i atmosfera. 4.t Un estudi econbnzic del sistema que s'usi. Tot sistema que no s'apoii en les bases indicades ha d'ésser defectuós i de dubtós resultat sota el punt de vista tempeutic i econdmic. Abanc de passar endavant mirem si és possible classificar o agrupar els sistemies a seguir. La lluita contra el Batani% de llAveiianer, segons facilment es despren de les notes bioldgiques que deixem sentades, pot intentar-se en quiscun dels sms estats, aixd és : (a Caca directa. I.".- En estat d'insecte) b Per emetzinanent amb parays. perfecte o adulte. j , ( G Amb sducions arsenicals. 2."- En estat de larva.. . . . . . . Recollida d'avellanes caigudes i per producció de gasos tdxics. 3."- En la forma de ninfa. - MEDIS PER A COMBATRE L'INSECTE ADULTE a) Caca directa. - Molts han estat els siistemes assajats amb més o menys resultats per a combatre l'individu addte, perd els principals són dos, aixd és, la cap directa, valent-se de teles apropi,ades i per medi de paranys emmetzinats d'una manera semblant al yeguit per Berlese per a combatre el Dacus oleae (bI0isra de l'oliver). Devem també citar el tractament amb solucions arsenicals.. El sistema de caca per teles o llen~ols és seguit amb relatiu Pxit en les províncies de Tarragoma i Barcelona, quiscune d1Ujtalc cam- panyes havem dirigit per~o~alment, pero resulta un sistema. de cost excessivament elevat i poc efectiu en la majona de les vegadades. La manera d'operar, no obstant, és molt senzilla : una brigada composta de 4 o 6 obrers, durant les hores del crepuscle, i millor a la matinad?, van seguint les línies, collocant les teles sostingudes d'aital manera que el pla que representa el Ilen<;ol o tina de lona de forma de rectangle i de tamany variable, s'apoia en un dels seus costats més llargs en terra i mantenint-se que1,com tirant, fa angle d'uns 35 o 40 graus amb el terreny. Es sacseja. fortament l'avellaner i els Balaninus cauen sobre la tela, recollint-los immediatament i guardant-los en un sac per a des. prés tirarlos a l'aigua bullenta o en una val1 amb cal$ en plena ebullició. Aquesta operació és factible quan hi ha un rodal1 sumament i'ntens, pero en general té I'inconvenient de la incomoditat i elevat preu. S'ha d'operar en les hores indicades, car quan el sol apareix el Diabló vola amb gran facilitat, essent materialment impossible recollir-los, i encara s'ha d'afegir un antecedent mé~, que va ensenyarnos la pi-bpia experiencia : a' les hores de forta mulladura és quan es cap tamb més facilitat Sinsecte. Quau solament hi ha algnn RaZaninus, sigui de& a ésser la pLaga poc estesa o que es tracti dels primers iudividus procedents de i'any anterior i que hagin aparescut avancats, el cost de l'operacib no esta compeusat pel nombre d'insectes recollits. b) Per &metzinavnent per nzedj de #arhnys apropiats. - Fa ja temps que 'teniem noves d'baver-se assajat una mena de sistema Berlese consistent en collocar taronges partides emmtzinades, sospeses de les hranques dels avellaners i en elles, segons uoves, s'hi cacaven en grans quantitats els Balaninus. Des de les rimer res noves ens va mereixer confianqa aquest sistema per haver estat el mateix seguit per nosaltres per a destruir vanes Cetonies que perjudicaveu a les plantes hortícoles i d'ornamentació. Les notes que tenien recollides amb els resultats del sistema indicat eren poc fermes i molt contradictories. Era el nostre proposit recórrer en breu temps I'espai invadit, recollint personalment tots els antecedents que fossin posible obtenir, per fer un estudi detallat i complet desvaneixent el sens nombre d'imonvenients existents. Comprengui's, doncs, amb quanta satisfacció varem rebre la' invitació del nostre company, don Jasep M.' Vds, que satisfent els anhels del Consell Provincial de Foment de Tarragona, va organitzar una excursió profitosa i de feconds resultats. Acompanyats per don Estanislau Tell, Comissari Regi, i dels Consellers don Ignasi Batlle i don Josep Roig, propietaris de la Selva del Camp, varem dirigirnos al aMas Ripoilo on ens esperaven entre altres agricultors, don Andreu Fortuny, observador intelligent, don F. Salvaté, etc., per adquirir antecedents que ens eren necessaris. Els Srs. Roig i Fortuny ens explicaren com el sistema de taronges emmetzinades havia donat